BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'educació és un dret de totes les persones que s'ha de garantir al llarg de tota la vida i que ha d'atendre totes les facetes del desenvolupament personal, emocional i professional. Una de les obligacions essencials dels poders públics és garantir d'una manera efectiva aquest dret a l'educació, sigui quina sigui la procedència dels infants i independentment de les seves capacitats i de les seves característiques culturals, lingüístiques, de sexe o religioses.

L'educació en els primers anys de vida té una importància cabdal per al desenvolupament de totes les capacitats individuals i per al procés de socialització dels infants. A més, és un instrument fonamental per a la detecció precoç i l'atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu i per compensar els efectes de les desigualtats que puguin existir en matèria educativa. De fet, una de les fites operatives que estableix l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible és assegurar que d'aquí al 2030 tots els infants tinguin accés als serveis d'atenció i desenvolupament de la primera infància i a una educació preescolar de qualitat, a fi que estiguin preparats per a l'educació primària.

El Govern de les Illes Balears ha anat adoptant els compromisos necessaris per complir les propostes del document marc «L'educació dels infants 0-3 i la necessària equitat» (d'ara endavant, document marc), elaborat per una comissió tècnica amb experts en 0-3 que es deriva de la Proposició no de llei 16956-17, de 26 de febrer de 2018, aprovada per la Comissió d'Educació del Parlament de les Illes Balears.

Les actuacions de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears executades fins ara, en matèria de primer cicle d'educació infantil, es poden dividir en tres grans blocs:

1. L'augment de l'oferta educativa de primer cicle d'educació infantil, a través de convocatòries d'ajuts per a la creació de places públiques de primer cicle d'educació infantil, i la reconversió de centres privats sense autorització educativa que atenen regularment infants de menys de tres anys en centres de primer cicle d'educació infantil.

2. L'afavoriment de l'accessibilitat als alumnes de famílies en situació de vulnerabilitat, a través d'ajuts d'escolarització, ajuts destinats a infants amb necessitats educatives especials i ajuts de menjador.

3. El suport i la formació pedagògica als centres educatius de les xarxes pública i complementària i l'ampliació i la consolidació dels equips d'atenció primerenca.

Durant aquests anys, el sosteniment dels centres de primer cicle d'educació infantil de titularitat pública ha estat a càrrec principalment de les famílies, amb aportacions desiguals per part de les diferents entitats públiques. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació i Universitats ha establert mòduls per a la realització d'aportacions anuals mitjançant resolució. De la mateixa manera, en el cas dels centres privats, les famílies han estat les que han fet l'esforç econòmic per tal de sostenir el servei d'educació infantil, tot i que, anàlogament als centres públics, la Conselleria d'Educació i Universitats també ha establert anualment mòduls per al sosteniment dels centres privats amb els quals ha establert convenis.

Davant les raons exposades i atesa la situació econòmica del moment, el 18 d'agost de l'any 2022 el Govern de les Illes Balears va publicar el Decret llei 8/2022, de 16 d'agost, de mesures urgents per garantir la gratuïtat de l'educació dels infants matriculats del tercer nivell d'educació infantil als centres de la xarxa pública d'escoles infantils i de la xarxa complementària a partir del mes de setembre de 2022, i per dur a terme la creació d'un fons extraordinari per compensar una part de les despeses i els costos en el transport interurbà a partir de l'1 de setembre de 2022 i fins al 31 de desembre de 2022. Amb aquest Decret llei 8/2022 es va establir un mòdul específic destinat al sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil (2-3 anys) que permet que el servei d'escolarització als centres de titularitat pública de la xarxa pública d'escoles infantils de primer cicle i dels centres de titularitat privada que pertanyen a la xarxa complementària d'escoles infantils de les Illes Balears sigui gratuït per a les famílies.

Després del procés electoral autonòmic de maig de 2023, mitjançant el Decret 8/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, es determina la composició del Govern i s'estableix l'estructura de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 94, de 10 de juliol).

Un dels compromisos d'aquest nou Govern és ampliar la gratuïtat a la resta de cursos del primer cicle d'educació infantil i, havent-hi la disposició pressupostària necessària, vol, de manera immediata, donar una passa més i establir el mòdul destinat al sosteniment de totes les aules del primer cicle d'educació infantil dels centres de la xarxa pública d'escoles infantils de primer cicle i dels centres de titularitat privada que pertanyen a la xarxa complementària d'escoles infantils de les Illes Balears per permetre que el servei d'escolarització bàsica a aquests centres sigui gratuït.

II

L'article 12 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), segons la redacció establerta en la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE), sobre els principis generals de l'educació infantil, estableix que l'educació infantil té caràcter voluntari i que la seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l'alumnat, així com a l'educació en valors cívics per a la convivència. Aquest article també disposa que la programació, la gestió i el desenvolupament de l'educació infantil han d'atendre, en tot cas, la compensació dels efectes que les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic tenen en l'aprenentatge i l'evolució dels infants, així com la detecció precoç i l'atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu.

L'article 15.1 de la LOE especifica que les administracions públiques han de promoure un increment progressiu de l'oferta de places públiques en el primer cicle d'educació infantil (0-3 anys). Així mateix, han de coordinar les polítiques de cooperació entre elles i amb altres entitats per assegurar l'oferta educativa en aquest cicle. Amb aquesta finalitat, han de determinar les condicions en les quals es poden establir convenis amb les corporacions locals, altres administracions i entitats privades.

A més, la disposició addicional tercera de la LOMLOE, sobre l'extensió de l'educació infantil, disposa que s'ha d'establir un calendari per a l'extensió del primer cicle d'educació infantil i que, en la seva implantació progressiva, s'ha de tendir a l'extensió de la gratuïtat i prioritzar l'accés dels alumnes en situació de risc de pobresa i exclusió social i la situació de baixa taxa d'escolarització.

L'article 3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, estableix els principis generals del sistema educatiu de les Illes Balears, entre els quals s'esmenten, d'una banda, el compliment efectiu dels drets de la infància d'acord amb el que estableix la Convenció sobre els Drets de l'Infant, aprovada per les Nacions Unides, i els seus protocols facultatius, la qual reconeix l'interès superior del menor, el dret a l'educació, a no ser discriminat i a participar en les decisions que l'afectin, i l'obligació de les administracions d'assegurar aquests drets; i de l'altra, el compliment dels drets dels infants, els joves i altres persones amb diversitat funcional d'acord amb el que estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per les Nacions Unides, especialment el dret d'accés a una educació inclusiva i a la millora de la seva qualitat de vida.

En l'article 7 de la Llei 1/2022, sobre la regulació del primer cicle d'educació infantil, s'estableix que el Govern de les Illes Balears ha de regular, en el marc de les seves competències, el primer cicle d'educació infantil, que va de 0 a 3 anys, des d'un enfocament educatiu. El caràcter educatiu del primer cicle ha de formar part de la proposta pedagògica de tots els centres que l'imparteixen. A més, aquest article disposa que l'objectiu de la regulació del primer cicle d'educació infantil és universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat.

L'apartat 4 de l'article 7 estableix que s'han de subscriure convenis de col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments per a la creació de noves places i per al seu manteniment, tenint en compte l'oferta existent al municipi o a la zona escolar.

Així mateix, l'apartat 5 de l'article 7 disposa que la xarxa d'escoles infantils públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de tenir per objecte, entre d'altres, la creació de noves places, el sosteniment dels centres, la prevenció de dificultats i la detecció, el diagnòstic i la inclusió dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

A més a més, l'article 7 també estableix que l'Administració educativa, amb la participació dels agents que intervenen en l'atenció de l'alumnat de primera infància, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin incorporar-se a la xarxa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil, amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil. Per tant, l'Administració educativa pot formalitzar convenis amb centres privats de primer cicle d'educació infantil per constituir la xarxa educativa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil. Aquests convenis poden preveure ajuts per al sosteniment dels centres.

Els centres públics i privats de primer cicle d'educació infantil que compleixin les condicions legals, estiguin prèviament autoritzats per l'Administració educativa i formin part de la xarxa pública o de la xarxa complementària d'educació infantil poden rebre els ajuts econòmics que es convoquin. Els tipus d'ajuts que convoqui la Conselleria d'Educació i Universitats han de tenir per finalitat pal·liar la manca de places, contribuir a reduir les desigualtats i afavorir els sectors més vulnerables socialment.

L'eix estratègic 2 del Pla d'Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea (2022-2030), que tracta sobre la universalització dels drets socials mitjançant l'accés a serveis essencials de qualitat, accessibles i inclusius i el seu gaudi dins l'àmbit de l'educació infantil, la cura i l'atenció primerenca a la primera infància (0-6 anys), estableix, entre d'altres, l'objectiu de garantir l'accés universal al primer cicle d'educació infantil.

L'article 37 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, determina que, d'acord amb la legislació bàsica de l'Estat, les persones menors d'edat tenen dret, des del seu naixement, a l'educació i a rebre una formació integral que garanteixi el ple desenvolupament de les seves capacitats, de la identitat personal des de que neixen, des del si de la família, amb la col·laboració de les administracions públiques de les Illes Balears.

L'article 3 del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020, de 31 de juliol, estableix que les administracions públiques han de promoure l'oferta suficient de places de primer cicle d'educació infantil, d'acord amb les necessitats de cada nucli de població. A tal fi, han de determinar les condicions en les quals poden establir-se convenis amb les corporacions locals i altres administracions.

Així mateix, l'article 5 del Decret 30/2022, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el currículum i l'avaluació de l'educació infantil a les Illes Balears, especifica que, en el marc del pla que ha d'establir el Govern de l'Estat en col·laboració amb les administracions educatives que es preveu en la disposició addicional tercera de la LOMLOE, es tendeix a la implantació del primer cicle mitjançant una oferta pública suficient i la progressiva extensió de la seva gratuïtat, garantint-ne el caràcter educatiu i prioritzant l'accés dels infants en situació de risc de pobresa i exclusió social i la situació de baixa taxa d'escolarització.

El Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i es regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància, aprovat pel Decret 30/2020, de 28 de setembre, estableix la relació entre la Conselleria d'Educació i Universitats i altres administracions i entitats privades titulars de centres de primer cicle d'educació infantil. En aquest sentit, l'article 1 d'aquest Text consolidat disposa que la xarxa d'escoles infantils públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està formada pels centres educatius de primer cicle d'educació infantil de titularitat de la Comunitat Autònoma, així com pels que són de titularitat dels consells insulars, dels municipis i de les institucions o organismes del sector públic que en formen part i que, de manera voluntària, s'integren a la xarxa. A més, segons resulta de l'article 2 del Text consolidat esmentat, les entitats públiques interessades a formar part de la xarxa d'escoles infantils públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de subscriure un conveni amb la Conselleria d'Educació i Universitats, el qual té per objecte, entre d'altres, el sosteniment dels centres de primer cicle d'educació infantil. El model de conveni que poden subscriure les entitats públiques interessades a integrar-se en la xarxa s'aprova mitjançant resolució i es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, segons s'indica en l'article 3 del Text consolidat del Decret.

L'article 8 del Text consolidat del Decret esmentat estableix que el conseller d'Educació i Universitats ha d'aprovar la quantia dels mòduls de finançament per al sosteniment dels centres de primer cicle d'educació infantil mitjançant una resolució.

La disposició addicional segona del Text consolidat del Decret esmentat, modificat per la disposició final primera del Decret llei 8/2022, de 16 d'agost, estableix que la Conselleria d'Educació i Universitats pot establir convenis amb entitats privades, prioritàriament amb entitats privades sense finalitat de lucre, i amb cooperatives de treball associat, per a la consolidació de places, per a la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, per al sosteniment de centres educatius autoritzats de titularitat privada de primer cicle d'educació infantil i per al desenvolupament d'activitats, serveis i programes per a l'enfortiment de les capacitats educatives de les famílies amb infants de menys de tres anys, així com per a l'assessorament i les funcions pròpies dels serveis educatius d'atenció primerenca.

L'apartat 3 de la disposició addicional segona del Text consolidat del Decret esmentat estableix que aquests centres constitueixen una xarxa educativa complementària a la xarxa d'escoletes públiques (d'ara endavant, xarxa complementària) per tal de garantir el dret a l'educació dels infants.

III

Per tant, en l'àmbit educatiu, aquest Decret llei té per objecte regular determinades mesures de rang legal per establir els mòduls per al sosteniment de les aules de primer cicle d'educació infantil de les escoletes tant de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears com de la xarxa complementària, els quals han de permetre la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats. Aquestes mesures també han de permetre la suspensió del cobrament de les taxes o dels preus públics de les escoletes de la xarxa pública durant la necessària tramitació de la modificació d'aquestes taxes o preus públics. D'altra banda, el Decret llei estableix que la Conselleria d'Educació i Universitats ha de publicar el model de conveni específic que hauran de signar els titulars dels centres de la xarxa pública i la complementària mitjançant el qual s'ha d'establir la gratuïtat de la prestació del servei educatiu dels alumnes matriculats del primer cicle d'educació infantil. Les mesures incloses en aquest Decret llei han de produir efectes a partir de l'1 de setembre de 2023.

Els centres públics de primer cicle d'educació infantil d'arreu de les Illes Balears tenen establerts uns preus públics a l'empara del que disposen els articles 41- 48 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. La modificació d'aquests preus públics requereix una tramitació que, en alguns casos, es pot allargar fins a ben entrat el curs escolar. És per això que, mitjançant aquest Decret llei, es vol possibilitar que els titulars dels centres de primer cicle d'educació infantil públics que vulguin aplicar mesures de gratuïtat per als alumnes matriculats del primer cicle d'educació infantil, per acord o resolució de l'òrgan competent, puguin suspendre el cobrament de les quotes destinades al servei d'escolarització bàsica dels infants matriculats de primer cicle d'educació infantil a l'inici del curs escolar, a la vegada que s'acorda la tramitació de la modificació dels preus públics que regeixen el servei.

El Decret llei també preveu que la quantia dels mòduls destinats a finançar la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil als centres de primer cicle d'educació infantil es pugui finançar a través de convenis específics o mitjançant la corresponent transferència.

La disposició final cinquena d'aquest Decret llei modifica el Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020 de 31 de juliol. Es tracta d'una mesura urgent encaminada a garantir l'atenció als infants matriculats del primer cicle d'educació infantil als centres de la xarxa pública d'escoles infantils i de la xarxa complementària a partir del mes de setembre de 2023.

Amb aquesta mesura es vol ampliar el període màxim transitori que preveu el Text consolidat del Decret esmentat perquè els educadors i les educadores dels centres de primer cicle d'educació infantil puguin acreditar els requisits de capacitació lingüística, és a dir: el Certificat de capacitació per a l'ensenyament en llengua catalana al primer cicle de l'educació infantil (CCI) o el Certificat de capacitació per a l'ensenyament de i en llengua catalana a l'educació infantil i primària (CCIP). D'aquesta manera es mitigaran les dificultats dels centres per poder comptar amb el personal adequat i suficient per atendre els alumnes, que es poden veure agreujades amb l'augment de la demanda de places motivada per la implantació de la gratuïtat al primer cicle d'educació infantil.

Aquesta mesura s'ha pres en consideració ateses les circumstàncies i les dificultats d'aquest col·lectiu, posades de manifest per la Comissió de valoració de la qualificació de professorat dels centres de primer cicle d'educació infantil, davant la finalització del període transitori el 28 de juliol de 2023.

IV

En el pacte tercer de l'Acord de Reactivació de l'Acord de 2016 i en el nou Acord marc (2023-2027) de millora de l'ensenyament privat concertat es va acordar completar la reducció de 24 a 23 hores lectives màximes setmanals per a tot el personal docent dels nivells educatius d'ESO, FP i batxillerat a partir de l'1 de setembre de 2023.

El contingut de l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023 (BOIB núm. 171, de 31 de desembre), es va modificar per la disposició final tercera de la Llei 9/2023, de 3 d'abril, de modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears (BOIB núm. 44, de 8 d'abril). La modificació introduïda, amb efectes prevists des de l'1 de setembre, va establir la referència de la càrrega lectiva a la realització de 23 hores setmanals per docent en els nivells educatius d'ESO, FP i batxillerat.

Però aquesta previsió, feta en aquests termes tan generals, afecta un nombre de professors que fan feina a ESO, FP i batxillerat en determinades especialitats difícilment substituïbles com educació física, educació plàstica, música o alemany, entre d'altres, en les quals l'existència de docents que compleixen amb tots els requisits exigits per la normativa és escassa, la qual cosa podria suposar, per als centres concertats, problemes en la contractació de professorat en les especialitats abans esmentades. A més, s'ha d'afegir el fet que normalment aquests docents treballen en més d'un centre; en conseqüència, les contractacions són per molt poques hores i afecten especialment els centres d'una o dues línies, fet que dificulta encara més la contractació i minva la qualitat de l'ensenyament que es pretén oferir.

La modificació introduïda també afecta els docents, principalment de suport i d'Educació General Bàsica (EGB), que imparteixen docència simultàniament en educació infantil, primària i secundària. L'acord de reducció de 24 a 23 hores lectives màximes setmanals implicaria sessions lectives no completes per als alumnes i modificacions en els contractes dels docents per fraccions d'hora i no d'hores completes.

Per tot això, amb caràcter extraordinari, és urgent esmenar l'omissió comesa i, amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, adequar el contingut de l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, modificada per la disposició final tercera de la Llei 9/2023, de 3 d'abril, de modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, per incloure-hi els docents esmentats anteriorment i oferir-los una cobertura legal per a la realització d'una jornada de 24 hores lectives setmanals i evitar així un perjudici greu a la tasca educativa que realitzen els centres concertats, servei públic de les Illes Balears.

V

La Declaració d'Incheon i el seu Marc d'acció per a la implementació de l'objectiu de desenvolupament sostenible 4 (Agenda 2030), «Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge al llarg de la vida per a tothom», representa el compromís de la comunitat internacional de l'educació amb l'ambició d'una educació inclusiva i de qualitat.

Així mateix, l'article 80 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, d'acord amb la redacció establerta per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix que, amb la finalitat de fer efectiu el principi d'equitat en l'exercici del dret a l'educació, les administracions públiques han de desenvolupar accions dirigides cap a les persones, els grups, els entorns socials i els àmbits territorials que estiguin en situació de vulnerabilitat socioeducativa i cultural, amb l'objectiu d'eliminar les barreres que els limiten l'accés, la presència, la participació i l'aprenentatge, assegurant els ajustaments raonables en funció de les necessitats individuals i prestant el suport necessari per fomentar el màxim desenvolupament educatiu i social, de manera que puguin accedir a una educació inclusiva, en igualtat de condicions amb els altres.

A més, l'article 3.1.e) de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, estableix que un dels principis que han de regir l'educació a les Illes Balears és l'accessibilitat universal, l'equitat, la igualtat de drets i oportunitats i la cohesió social i cultural, en el marc de la inclusió educativa de tot l'alumnat. L'article 139.1 d'aquesta Llei disposa que l'educació inclusiva és un principi fonamental de la política educativa de l'Administració autonòmica, amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat educativa i social existent, i l'article 142.4 estableix que l'Administració educativa ha de donar el suport necessari als centres d'educació especial perquè aquests, a més d'escolaritzar l'alumnat que requereix una atenció molt especialitzada, desenvolupin també la funció de centres de referència i suport als centres ordinaris.

D'altra banda, l'article 28 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, estableix que els menors amb diversitat funcional tenen dret a l'escolaritat inclusiva i amb el suport necessari per potenciar-ne el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social.

El Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, en l'apartat cinquè de l'article 25, referit als centres d'educació especial, estableix que els centres d'educació especial s'han de constituir progressivament en centres d'assessorament, de serveis i de recursos especialitzats, que s'han de posar a disposició dels centres ordinaris per col·laborar en la progressiva normalització i inclusió dels alumnes en entorns educatius menys restrictius. I en l'apartat sisè afegeix que aquests centres d'educació especial poden complementar els centres ordinaris en els serveis més específics de suport directe a l'alumne amb necessitats educatives especials de caràcter greu escolaritzat en un centre ordinari. 

Per fer efectiu un dels principis pedagògics i organitzatius de la Llei 1/2022 que han de regir l'educació de les Illes Balears, en el marc de la inclusió educativa de tot l'alumnat, per al curs 2023-2024, i permetre que els centres d'educació especial desenvolupin, també, la funció de centres de referència i suport als centres ordinaris, es fa necessari afegir un apartat en l'article 21 del Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació de concerts educatius a partir del curs 2023-2024, que prevegi que els centres d'educació especial, a més d'escolaritzar alumnes, poden desenvolupar la funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris, d'acord amb els criteris, les condicions i els terminis que s'estableixin en la corresponent resolució de convocatòria del director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives amb l'informe previ de necessitats del Servei d'Atenció a la Diversitat.

VI

La disposició final tercera d'aquest Decret llei modifica la disposició transitòria segona de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears sobre l'estructura de les retribucions del personal laboral docent, la qual esdevé necessària abans de l'inici del curs escolar 2023-2024, ateses les circumstàncies següents.

L'article 93 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, determina que el sistema retributiu dels funcionaris docents i del personal laboral docent s'ha d'establir per mitjà d'una disposició de rang legal, en el marc de la normativa bàsica de l'Estat, de la normativa aplicable de la funció pública de l'Administració autonòmica i les disposicions de la mateixa Llei. No obstant això, la disposició transitòria segona estableix que mentre no es fixin les retribucions del personal laboral docent, d'acord amb l'article 93 d'aquesta Llei, es manté l'estructura retributiva que actualment s'aplica a aquest personal i que correspon amb allò que estableix aquesta disposició. En concret:

Disposició transitòria segona

Estructura de les retribucions del personal laboral docent

1. Mentre no es determinin les retribucions del personal laboral docent, d'acord amb el que s'estableix en l'article 93 d'aquesta llei, es manté l'estructura retributiva que actualment s'aplica a aquest personal, que és la següent:

a) Les retribucions bàsiques: sous i triennis.

b) El complement de professor de religió i complement de professor especialista, en el qual passen a integrar-se el complement anomenat a compte del complement específic, establert en el Decret 72/2000, de 14 d'abril, d'aplicació, per a l'any 2000, de l'Acord assolit a la Mesa General de Negociació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al fons per a la millora dels serveis públics, i el complement anomenat Acord 28-07-2007, previst en l'Acord del Consell de Govern de 28 de juliol de 2006, pel qual s'aprova la Proposta d'Acord per a la millora de l'ensenyament públic, relatiu a les plantilles de personal dels centres docents públics, aprovada per la Mesa Sectorial d'Educació.

c) El complement per formació permanent o sexenni.

d) El complement de comunitat autònoma.

e) Les pagues extraordinàries, que són dues a l'any.

f) La indemnització per residència.

2. En tot cas, les quanties que en el còmput global han de percebre per aquests conceptes han de ser les mateixes que perceben els funcionaris del mateix nivell educatiu.

El professor especialista és personal laboral que, d'acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, podia impartir docència en la formació professional i en els ensenyaments de règim especial. No obstant l'anterior, la disposició final primera de la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la formació professional, va modificar l'article 95 de la LOE eliminant la figura del professor especialista a la formació professional i substituint-la per la figura de l'expert.

No ha estat fins al Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l'ordenació del sistema de formació professional, que es dona contingut a la figura del professor expert. En concret, en l'article 170, s'estableix que les administracions competents podran contractar professionals experts del sector productiu amb les condicions que es detallen en aquest article.

El recurs del sistema educatiu per als professors especialistes, mitjançant contractes temporals, ha estat recurrent i necessari, en particular quan resulta especialment difícil trobar professorat titulat, com succeeix en determinades especialitats de la formació professional.

Per al curs 2023-2024, el recurs dels professors especialistes en la formació professional no és possible i es farà imprescindible la contractació, en règim laboral, de professors experts del sector productiu. La selecció d'aquest personal es farà mitjançant una convocatòria pública per conformar una borsa d'aspirants, regida pels principis d'igualtat, mèrit i capacitat, així com el de celeritat, tenint en compte que es tracta de personal laboral temporal, tal com exigeix l'article 11.3 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TRLEBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, que serà necessari contractar quan, al llarg del curs manquin funcionaris de carrera o interins en determinades especialitats docents de la formació professional, tal com regula l'article 170 del Reial decret 659/2023.

L'article 11 del TRLEBEP regula el caràcter retribuït de la prestació de serveis per a l'Administració del personal laboral. A més, l'article 14 determina, en la lletra d), que un dels drets individuals dels empleats públics és percebre les retribucions per la prestació dels seus serveis. Finalment, l'article 23 regula les retribucions del personal laboral i estableix que s'han de determinar, d'acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu aplicable i el contracte de treball, respectant allò que estableix l'article 21.

Doncs bé, ens trobam amb una nova figura, un nou tipus de personal docent, l'expert del sector productiu, que encara no ha estat objecte de cap contractació i sobre el qual, per tant, no existeix conveni col·lectiu aplicable ni normativa que reguli específicament el seu règim retributiu.

Tot això justifica l'extraordinària i urgent necessitat de regular, a partir del curs 2023-2024 —en què es faran per primera vegada les contractacions d'aquesta nova figura— i de forma transitòria, fins que es determini, el règim retributiu dels professors experts del sector productiu, fins que aquest es determini, el qual ha de seguir el mateix esquema retributiu que el previst per al professorat especialista, la qual cosa fa necessària la modificació urgent de la disposició transitòria segona de la Llei 1/2022, de 8 de març.

VII

Aquest Decret llei també conté dues mesures en l'àmbit sanitari.

La primera mesura en l'àmbit sanitari consisteix a modificar, mitjançant la disposició final segona d'aquest Decret llei, la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per eliminar, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i els seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries.

La Llei 4/2016, de 6 d'abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català en l'àmbit de la funció pública, va modificar la regulació que en aquell moment contenia la Llei 3/2007 esmentada en matèria d'exigència de requisits de coneixements de la llengua catalana per al personal funcionari, estatuari, docent i laboral, al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el seu sector públic instrumental, atorgant amb caràcter general a aquest coneixement ─en els nivells que es determinessin reglamentàriament en cada cas─ la condició de requisit necessari per a l'ingrés, l'accés, la provisió o qualsevol forma d'ocupació de qualsevol lloc de treball en aquella Administració i al seu sector públic instrumental.

La regulació d'aquesta matèria per la Llei 4/2016 esmentada exigeix idèntics nivells de capacitació lingüística per a totes les categories de personal estatutari del Servei de Salut, tant per a les de personal sanitari com per a les de personal de gestió i serveis.

Actualment a la nostra comunitat autònoma hi ha un dèficit general de professionals sanitaris, especialment preocupant en algunes categories professionals corresponents als subgrups A1 i A2.

Per tot això, es modifica la Llei 3/2007 esmentada per eliminar, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i els seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries.

En consideració a tot allò exposat i, sobretot, amb la idea de seguir avançant en la professionalització del personal estatutari sanitari i laboral amb funcions sanitàries que accedeix a l'Administració, amb aquesta reforma es pretén instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius i de provisió de personal estatutari sanitari i laboral amb funcions sanitàries permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell, sense que la manca de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català sigui, d'entrada, un obstacle per accedir-hi. Tot això, sense perjudici que, un cop dins l'Administració, les persones que no tinguin un nivell de català determinat puguin formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l'Administració, mitjançant el foment dels cursos adequats, per poder facilitar als ciutadans l'exercici del dret d'utilitzar qualsevol de les dues llengües cooficials en les relacions amb l'Administració. Igualment, els procediments de provisió valoraran com a mèrit els diferents nivells de coneixements de català, que només es podran exigir com a requisit en els casos que determina la Llei.

En atenció al que s'ha exposat, mitjançant aquesta reforma s'elimina el requisit de capacitació lingüística per al personal estatutari sanitari així com per al personal laboral amb funcions sanitàries, per possibilitar així la incorporació al sistema del major nombre de professionals sanitaris, atès el tradicional dèficit estructural que pateix aquest sector a l'àmbit de les Illes Balears.

D'altra banda, i atès el principi de lliure circulació dins del Sistema Nacional de Salut que estableix la lletra d) de l'article 4 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, s'afegeix una nova disposició transitòria, la novena, en la Llei 3/2007 que regula les exigències de capacitació quan es tracti de personal de gestió i serveis d'altres Serveis de Salut que obtingui una plaça per concurs en el Servei de Salut, cas en què se li concedeix una moratòria de dos anys per complir l'exigència del requisit. De la mateixa manera s'actua en els casos del personal que està en reingrés provisional i que es vegi obligat a concursar.

VIII

La segona mesura en l'àmbit sanitari consisteix en la modificació, mitjançant la disposició final quarta d'aquest Decret llei, del complement de llocs de difícil cobertura de personal sanitari dels subgrups A1 i A2 de les àrees de salut de Menorca i d'Eivissa i Formentera, que preveu la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023.

La disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, sota la rúbrica «Modificació de l'objecte, àmbit d'aplicació i canvi de denominació del complement de fidelització del personal llicenciat sanitari del subgrup A1 de les àrees de salut de Menorca i Eivissa i Formentera», va suposar la transformació de l'antic «plus de fidelització» del personal llicenciat sanitari de les àrees de salut de Menorca i d'Eivissa i Formentera en un nou concepte retributiu que s'integra dins les retribucions complementàries del personal estatutari del Servei de Salut.

La disposició addicional esmentada no va regular les quanties que integren aquest concepte retributiu, sinó que es va ajornar a una normativa o decisió posterior, que avui conté l'Acord del Consell de Govern de 3 d'abril de 2023 pel qual es ratifica l'acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 27 de març de 2023 pel qual desenvolupa el règim jurídic i es determinen les quanties corresponents dels llocs de difícil cobrir (BOIB núm. 42, de 4 d'abril).

L'acord de 27 de març de 2023 no va desenvolupar íntegrament el règim jurídic que havia dissenyat la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada. N'és una prova que el punt 4 de l'apartat segon i el punt 2 de l'apartat tercer de l'acord de 27 de març de 2023 indiquen que les quanties del nou concepte retributiu s'abonaran transitòriament, a compte del complement de llocs de difícil cobertura, amb càrrec al subconcepte econòmic establert en el punt tercer de la disposició addicional tercera de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, en què la classificació econòmica del «plus de fidelització» es corresponia amb el subconcepte destinat al complement de productivitat factor variable.

El punt 1 de l'apartat tercer de l'acord de 27 de març de 2023 indica que les mesures contingudes en aquest acord seran aplicables durant l'exercici de 2023.

Atès el que s'ha exposat, l'acord de 27 de març de 2023 fa que quedi sense objecte el segon paràgraf de l'apartat 4 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada. Per aquest motiu, aquest segon paràgraf ja no es recull en la modificació d'aquest apartat 4 que fa la disposició final quarta d'aquest Decret llei.

A més, l'acord de 27 de març de 2023 implica la fixació del complement de llocs de difícil cobertura, als efectes del que preveu l'apartat 2 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, i de la lletra a) del nou apartat 6 d'aquesta disposició addicional segons la modificació que fa la disposició final quarta d'aquest Decret llei.

Així, cal una nova regulació que, en primer lloc, uneixi i unifiqui amb caràcter definitiu la naturalesa jurídica i econòmica del concepte retributiu esmentat i, en segon lloc, obri la possibilitat que es modifiqui l'àmbit subjectiu d'aplicació, de manera excepcional i amb caràcter temporal, a aquelles altres categories professionals de personal estatutari en què s'apreciï un dèficit de professionals. Tot això de conformitat amb els criteris que ha establert l'Acord de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut de 21 de març de 2023 en què es determinen els criteris mínims per identificar els llocs de difícil cobertura i els incentius per a l'atracció i la retenció d'aquests llocs.

D'altra banda, i per als casos en què s'apreciï un dèficit estructural en la provisió i sempre que concorri, addicionalment, una necessitat urgent i peremptòria de cobertura que impedeixi garantir la cartera de serveis de l'àrea de salut corresponent, es permet que el Consell de Govern a petició raonada del Servei de Salut de les Illes Balears i amb els tràmits pertinents previs, pugui declarar, transitòriament determinades places, llocs o funcions com de “molt difícil cobertura”, mitjançant un acord a aquest efecte, que establirà l'import de aquestes retribucions i la durada temporal de tal mesura.

IX

Aquest Decret llei s'estructura en nou articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

L'article 1 determina l'objecte. Els articles 2 i 3 estableixen, respectivament, els mòduls de sosteniment de les aules de primer cicle d'educació infantil de la xarxa pública i de la xarxa complementària. L'article 4 possibilita la suspensió, per part dels titulars públics, del cobrament de les taxes o dels preus públics dels centres de primer cicle d'educació infantil de la xarxa pública, durant la necessària tramitació de la modificació dels preus a les respectives ordenances o instruments. També determina que, en el cas que no suspenguin el cobrament de les quotes corresponents a la gratuïtat, aquestes s'han de retornar a les famílies una vegada que s'hagi signat el conveni específic i l'Administració hagi efectuat el primer pagament. En termes semblants, l'article 5 estableix la possibilitat del cobrament i posterior retorn a les famílies de les quotes dels alumnes matriculats del primer cicle d'educació infantil als centres de la xarxa complementària mentre no es produeixin els pagaments per part de l'Administració.

L'article 6 disposa que la Conselleria d'Educació i Universitats ha de publicar els models del conveni específic que els integrants de la xarxa pública i de la xarxa complementària hauran de signar per al finançament del servei educatiu gratuït del primer cicle d'educació infantil.

L'article 7 estableix que el finançament de les aules de primer cicle d'educació infantil dels centres privats que presten un servei públic d'educació es podrà instrumentalitzar a través del concert educatiu, amb les condicions i els requisits que s'estableixen en aquest Decret llei i per les corresponents resolucions de convocatòria per a l'establiment i la renovació de concerts educatius que es dictin a l'efecte, així com per la resta de la normativa d'aplicació, en virtut del que estableixen l'article 170 i següents de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, a fi d'assegurar l'oferta educativa en aquest cicle i promoure un increment progressiu de l'oferta de places d'acord amb el que disposa l'article 15.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació i la disposició addicional tercera de la LOMLOE a fi d'universalitzar aquest cicle.

L'article 8 disposa que els ajuts d'escolarització que les diferents administracions o entitats públiques convoquin s'han d'adaptar per als alumnes de primer cicle d'educació infantil matriculats el curs 2023-2024 en els trams horaris que estiguin afectats per la gratuïtat establerta en els mòduls exposats en els articles 2 i 3.

L'article 9 fa referència als centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i s'hi especifiquen les actuacions que s'han de dur a terme amb relació al que disposa el Decret llei.

La disposició transitòria única exigeix, en relació amb els concerts educatius de primer cicle d'educació infantil per al curs 2023-2024, com a requisit que s'hagi subscrit el conveni de col·laboració per pertànyer a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques o s'hagi sol·licitat subscriure'l dins els terminis autoritzats a l'efecte.

La disposició derogatòria única, com és habitual, deroga les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, els articles del Decret llei 8/2022, de 16 d'agost, de mesures urgents per garantir la gratuïtat de l'educació dels infants matriculats al tercer nivell d'educació infantil en els centres de la xarxa pública d'escoles infantils i de la xarxa complementària, i de la Llei 4/2016, de 6 d'abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català en l'àmbit de la funció pública, que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquest Decret llei.

La disposició final primera modifica els articles 103 unquadragies, 103 quaterquadragies i 103 quinquadragies de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, relatius a les taxes de l'escola d'educació infantil (EI) Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa).

La disposició final segona modifica la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. A més, afegeix dues noves disposicions transitòries, la novena i la desena, a la Llei 3/2007 esmentada.

La disposició final tercera modifica la disposició transitòria segona de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears sobre l'estructura de les retribucions del personal laboral docent.

La disposició final quarta modifica l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023. A més, modifica els apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, així com afegeix uns nous apartats 6, 7 i 8 a la disposició addicional tretzena d'aquesta Llei, i renumera els apartats originals 6 i 7 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022, que passen a ser els apartats 9 i 10, respectivament.

La disposició final cinquena modifica la disposició transitòria cinquena del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020, de 31 de juliol.

La disposició final sisena modifica l'article 21 del Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació de concerts educatius a partir del curs 2023-2024.

La disposició final setena conté una deslegalització de les normes que contenen les disposicions finals cinquena i sisena esmentades.

Per acabar, la disposició final vuitena s'ocupa de l'entrada en vigor i dels efectes d'aquest Decret llei.

X

L'article 86 de la Constitució espanyola permet al Govern de l'Estat dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

En termes semblants, l'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern de les Illes Balears dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin els drets establerts en l'Estatut d'autonomia, les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

D'aquesta manera, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això, en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Per tant, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació del procediment no depèn del Govern (sentències del Tribunal Constitucional —d'ara endavant, STC—núm. 6/1983, de 4 de febrer, fonament jurídic 5; núm. 11/2002, de 17 de gener, fonament jurídic 4; núm. 137/2003, de 3 de juliol, fonament jurídic 3, i núm. 189/2005, de 7 juliol, fonament jurídic 3). Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

Després de la crisi sanitària, amb l'actual escenari d'incertesa econòmica i de tendència inflacionista, amb motiu, entre d'altres, de les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna, les famílies es troben amb dificultats per assumir les despeses derivades de l'escolarització dels seus fills. De fet, la gratuïtat del tercer curs d'educació infantil implantada durant el curs 2022-2023 ha esdevingut una mesura que ha provocat un alt interès per part de les famílies. És per aquest motiu que el nou Govern de les Illes Balears, essent a més un dels compromisos adquirits per la nova Administració, considera necessari i urgent promoure la gratuïtat de tot el primer cicle d'educació infantil amb efectes des de l'1 de setembre de 2023. D'aquesta manera, el servei d'escolarització bàsic de tota l'etapa d'educació infantil serà gratuït, i es considera que totes les famílies hi han de tenir accés per assegurar el desenvolupament dels infants en condicions d'equitat.

Per poder garantir aquesta gratuïtat és imprescindible que els titulars de les escoletes estableixin els preus públics, taxes o quotes a cost zero, en el cas del servei d'escolarització bàsica, per a les famílies d'aquests infants. Per poder fer-ho, s'han de modificar les ordenances o altres instruments que regulen els preus públics o taxes, la qual cosa es pot allargar durant mesos.

S'ha de tenir present, també, que a dia d'avui ha finalitzat el termini de matrícula ordinària i aquests infants inicien el curs l'1 de setembre de 2023.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC núm. 29/1982, de 31 de maig, fonament jurídic 3; núm. 111/1983, de 2 de desembre, fonament jurídic 5, i núm. 182/1997, de 20 d'octubre, fonament jurídic 3).

Així, doncs, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressupòsits de validesa, com són la situació d'extraordinària i urgent necessitat i la no afectació a les matèries que li són vedades.

La iniciativa de la gratuïtat esmentada es fonamenta en l'interès general que suposa l'atenció a les necessitats educatives dels infants de zero a tres anys en un context excepcional d'inflació com l'actual. És el moment d'adoptar mesures per a atendre aquestes necessitats, i el Decret llei és l'instrument més adequat per garantir-ne la consecució.

En efecte, la inflació s'ha confirmat mes a mes com el primer problema econòmic aquests dies, tant per a les famílies, que la noten diàriament en l'economia domèstica, com per a l'erari públic, que tot i la millora de la recaptació es veu obligat a escometre despeses extraordinàries com la que suposa l'aprovació d'aquest Decret llei, per tal de contribuir a alleugerir l'esforç que suposa aquesta situació per a les famílies amb fills menors.

Pel que fa a la resta de modificacions en l'àmbit educatiu, ja s'han exposat anteriorment les circumstàncies que justifiquen l'extraordinària i urgent necessitat de regular aquests aspectes, els quals s'han d'aplicar a partir del curs 2023-2024, per tal garantir l'efectivitat i la qualitat del dret a l'educació des de l'inici de curs.

En relació amb les mesures en l'àmbit sanitari, i, concretament, pel que fa a la mesura continguda a la disposició final segona d'aquest Decret llei, que, en síntesi, elimina, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i els seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries, la urgència ve fonamentada en el fet que l'exigència de coneixements de la llengua catalana al personal sanitari juntament amb la escassetat estructural de professionals sanitaris es conjuguen en el sentit d'afectar i posar en risc la prestació bàsica i de qualitat del servei públic sanitari. Cal tenir en compte que, juntament amb les circumstàncies que han motivat la modificació del complement retributiu dels llocs de difícil cobertura, la dificultat de tenir personal sanitari professional s'hagi fet especialment evident.

Pel que fa als processos de mobilitat, la urgència de la mesura està motivada perquè s'ha estat produint una discriminació dels partícips d'altres comunitats autònomes que conculca un dels principis de l'Estatut Marc de Personal Estatutari, això és, la lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de Salut, i que s'ha de solucionar com més aviat millor per tal d'evitar un nombre més gran de damnificats.

Pel que fa a l'altra mesura en l'àmbit sanitari continguda en la disposició final quarta, que modifica el complement de llocs de difícil cobertura de personal sanitari dels subgrups A1 i A2 de les àrees de salut de Menorca i d'Eivissa i Formentera, la urgència es fonamenta en el fet que, un cop recuperada l'activitat econòmica anterior a la pandèmia de la COVID-19, arran de la manca de subministraments de tota mena de matèries primeres i manufacturades a nivell global i per la guerra a Ucraïna, a la zona euro s'ha desfermat una crisi inflacionària que ha redundat directament en una alça en els preus de l'habitatge, situació agreujada a les illes menors, que ha provocat que, si ja la disposició de professionals sanitaris qualificats era difícil, sigui ara especialment greu. Aquests no han augmentat en nombre i el seu desplaçament i residència a segons quines zones territorials és cada vegada més complicada; això, unit al fet que la població flotant i la turística a totes les illes és superior, provoca que en algunes categories professionals sigui manifestament insuficient el nombre de treballadors, el que posa en risc una assistència sanitària, no només de qualitat, sinó també bàsica.

Així doncs, es fa necessari, amb caràcter d'urgència, adoptar mesures incentivadores, no només econòmiques, que tinguin com a efectes la captació de professionals, no només a les illes menors, sinó també a zones on s'ha constatat una situació que pot tendir a la desatenció sanitària qualitativa i quantitativa.

Per tot això, queda justificada la necessitat i urgència de l'adopció de les mesures que conté aquest Decret llei, que se sumen a les adoptades anteriorment, amb independència d'altres que es puguin adoptar en el futur.

Per tant, en el conjunt i en cada una de les mesures que s'hi adopten, concorren, per la seva naturalesa i finalitat, les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei. Per aquest motiu, en el context d'alarma que afronten totes les comunitats autònomes, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials establerts en els articles 25, 26, 30.16, 30.48, 31.3, 31.4 i 36 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de la consellera de Presidència i Administracions Públiques, de la consellera de Salut i del conseller d'Educació i Universitats, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió extraordinària del 28 de agost de 2023, s'aprova el següent

Decret llei

Article 1

Objecte

1. Aquest Decret llei té per objecte, d'una banda, establir els mòduls per al sosteniment de les aules de primer cicle d'educació infantil de les escoletes de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears i de la xarxa complementària que permetin la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats i, de l'altra, permetre la suspensió del cobrament de les taxes o dels preus públics de les escoletes de la xarxa pública a partir de l'1 de setembre de 2023, mentre es duu a terme la necessària tramitació de la modificació d'aquestes taxes o preus públics.

2. A més, s'estableix que la Conselleria d'Educació i Universitats ha de publicar els models de convenis específics que hauran de signar els titulars dels centres de la xarxa pública i els de la xarxa complementària per tal d'establir la gratuïtat i finançar la prestació del servei educatiu dels alumnes matriculats de primer cicle d'educació infantil en els termes que s'indica en els articles 2 i 3. Aquests convenis hauran de substituir als publicats mitjançant les resolucions del conseller d'Educació i Formació Professional de 20 de setembre de 2022, per les quals s'aprovaven els models de convenis específics entre el Govern de les Illes Balears i les entitats públiques i privades de les xarxes pública i complementària per establir la gratuïtat del servei educatiu de tercer d'educació infantil.

3. També és objecte d'aquest Decret llei l'establiment de determinades mesures en l'àmbit sanitari per mitjà de les disposicions finals segona i quarta de modificació de les normes legals vigents corresponents en l'àmbit esmentat.

Article 2

Mòdul de sosteniment de les aules de primer cicle d'educació infantil dels centres de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears i el seu finançament

1. S'aprova un mòdul de 45.000 euros per al sosteniment d'unitats de primer cicle d'educació infantil de la xarxa d'escoletes infantils públiques de primer cicle d'educació infantil de les Illes Balears, a partir del curs 2023-2024, amb les condicions següents:

a) Les unitats de primer cicle d'educació infantil han d'estar autoritzades i en funcionament durant deu mesos.

b) El servei d'escolarització bàsica d'un mínim de 4 hores, sense incloure les menjades, ha de ser gratuït.

c) S'han de desglossar les quotes que han de pagar les famílies per trams horaris, de manera que s'expliciti la gratuïtat del tram d'escolarització finançat.

d) El titular ha d'assumir la resta de despeses pel tram horari de servei d'escolarització bàsica d'un mínim de 4 hores.

e) En el cas d'aules que obren menys de deu mesos però més de cinc, la quantia del mòdul s'ha de calcular proporcionalment al temps d'obertura.

f) Els centres de més d'una unitat han d'oferir places dels tres nivells educatius del primer cicle d'educació infantil en el procés d'admissió ordinari.

2. El finançament de les aules de primer cicle d'educació infantil es podrà realitzar a través d'una transferència de la Conselleria d'Educació i Universitats, d'acord amb els convenis específics de gratuïtat subscrits segons l'article 6 d'aquest Decret llei.

3. El Consell de Govern, mitjançant un acord, pot actualitzar l'import del mòdul establert en l'apartat 1 d'aquest article.

Article 3

Mòdul de sosteniment de les aules de primer cicle d'educació infantil de centres de la de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears i el seu finançament

1. S'aprova un mòdul de 45.000 euros per al sosteniment d'unitats de primer cicle d'educació infantil de la xarxa complementària a la xarxa d'escoletes infantils públiques de primer cicle d'educació infantil de les Illes Balears a partir del curs 2023-2024, amb les condicions següents:

a) Les unitats de primer cicle d'educació infantil han d'estar autoritzades i en funcionament durant deu mesos.

b) El servei d'escolarització bàsica d'un mínim de 4 hores, sense incloure les menjades, ha de ser gratuït. Així s'ha de fer constar en totes les publicacions i informacions a les famílies.

c) S'han de desglossar les quotes que han de pagar les famílies per trams horaris, de tal manera que s'expliciti la gratuïtat del tram d'escolarització subjecte al conveni de gratuïtat.

d) En el cas d'aules que obrin menys de deu mesos però més de cinc, la quantia del mòdul s'ha de calcular proporcionalment al temps d'obertura.

e) Els centres de més d'una unitat han d'oferir, en el procés d'admissió ordinari, places dels tres nivells educatius del primer cicle d'educació infantil.

2. El finançament de les aules de primer cicle d'educació infantil es podrà realitzar a través d'una transferència de la Conselleria d'Educació i Universitats, d'acord amb els convenis específics de gratuïtat subscrits segons l'article 6 d'aquest Decret llei.

3. El Consell de Govern, mitjançant un acord, pot actualitzar l'import del mòdul establert en l'apartat 1 d'aquest article.

Article 4

Suspensió del cobrament de les quotes dels alumnes matriculats del primer cicle d'educació infantil als centres de titularitat pública

1. Amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, els ajuntaments i consells insulars de les Illes Balears, així com els ens que en depenen, que gestionin aules de primer cicle d'educació infantil de la xarxa pública d'escoletes infantils de les Illes Balears, afectades pel present Decret llei, hauran d'aplicar la gratuïtat un mínim de 4 hores de l'escolarització dels alumnes matriculats, per la qual cosa podran suspendre el cobrament de les quotes del servei d'escolarització bàsica a les famílies amb infants matriculats el curs 2023-2024 corresponents a aquest mínim de 4 hores.

2. Mentre no es modifiquin les ordenances fiscals o altres instruments reguladors dels serveis d'escoletes per adaptar-los als convenis als quals fa referència l'article 6, els ajuntaments i consells insulars de les Illes Balears, així com els ens que en depenen, poden suspendre, amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, les taxes o preus públics del servei d'escolarització bàsica de primer cicle d'educació infantil, reglamentades en les seves ordenances fiscals o altres instruments reguladors dels serveis de les escoletes, per un mínim de 4 hores.

3. En aquells casos en què els titulars tenguin cedit el cobrament de quotes a empreses adjudicatàries del servei educatiu, s'haurà de valorar la necessitat de tramitar, segons la modalitat contractual utilitzada, o bé un restabliment de l'equilibri econòmic del contracte, de conformitat amb l'article 290 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, o bé una modificació contractual per causes no previstes, de conformitat amb l'article 205 de la Llei 9/2017.

4. En aquells casos en què els ajuntaments i els consells insulars o els seus ens dependents no hagin suspès el cobrament de les quotes corresponents a la gratuïtat de les 4 hores des d'1 de setembre de 2023, una vegada que s'hagi signat el conveni al qual fa referència l'article 6, i la Conselleria d'Educació i Universitats hagi efectuat el primer pagament, han de retornar la quantia de les quotes corresponents al tram horari gratuït a les famílies que les hagin abonat, amb efectes des de l'1 de setembre de 2023.

Article 5

Retorn de les quotes dels alumnes matriculats del primer cicle d'educació infantil als centres de la xarxa complementària

1. Amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, els centres privats que gestionin aules de primer cicle d'educació infantil de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoletes d'educació infantil de les Illes Balears, afectades per aquest Decret llei, hauran d'aplicar la gratuïtat un mínim de 4 hores de l'escolarització dels alumnes matriculats, per la qual cosa podran suspendre el cobrament de les quotes d'escolarització a les famílies amb infants matriculats el curs 2023-2024 corresponents a aquest mínim de 4 hores.

2. Excepcionalment, i per tal d'assegurar la viabilitat econòmica dels centres privats de la xarxa complementària, aquests centres podran cobrar les quotes a les famílies durant els mesos en què es tramita la signatura del conveni al qual fa referència l'article 6 o el concert educatiu.

3. Una vegada que el centre hagi signat el conveni específic de gratuïtat o el concert educatiu de primer cicle i la Conselleria d'Educació i Universitats hagi efectuat el primer pagament, el titular del centre ha de retornar la quantia de les quotes corresponents al tram horari gratuït a les famílies que hagin fet la despesa amb efectes des de l'1 de setembre de 2023.

Article 6

Convenis específics de gratuïtat de la xarxa pública i la xarxa complementària

1. La Conselleria d'Educació i Universitats ha de publicar el model de conveni específic que ha d'establir la gratuïtat del servei educatiu de primer cicle d'educació infantil un mínim de 4 hores als centres de titularitat pública de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears en els termes establerts en l'article 2.

2. Han de signar aquests convenis específics de gratuïtat els titulars dels centres educatius de primer cicle que pertanyen a la xarxa d'escoles infantils públiques o els representants de les entitats sense ànim de lucre dependents de l'Administració titular que tinguin cedides les competències de gestió i representació dels centres. En aquest segon cas, aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament en el conveni específic de gratuïtat.

3. Així mateix, la Conselleria d'Educació i Universitats també ha de publicar el model de conveni específic que ha d'establir la gratuïtat del servei educatiu de primer cicle d'educació infantil un mínim de 4 hores als centres de titularitat privada de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears en els termes establerts en l'article 3.

4. Per al curs 2023-2024, serà requisit que el centre estigui autoritzat per la Conselleria d'Educació i Universitats i que hagi subscrit el conveni de col·laboració per pertànyer a la xarxa d'escoles infantils públiques o a la xarxa complementària o hagi sol·licitat subscriure'l dins els terminis establerts a l'efecte.

5. En cas que un centre que pertanyi a les xarxes pública o complementària no signi el conveni específic de gratuïtat en els termes establerts, deixarà de pertànyer a la xarxa corresponent amb efectes des de l'1 de setembre de 2023.

6. Anualment, la Conselleria d'Educació i Universitats ha d'establir un termini per a la incorporació dels centres a les xarxes pública i complementària, per al curs següent, de manera que es puguin determinar amb precisió les necessitats pressupostàries per satisfer els compromisos adquirits.

Article 7

Concerts educatius de primer cicle d'educació infantil

1. El finançament de les aules de primer cicle d'educació infantil dels centres privats que presten un servei públic d'educació es podrà instrumentalitzar a través del concert educatiu.

2. L'establiment dels concerts de primer cicle d'educació infantil s'ha de regir per aquest Decret llei i per les corresponents resolucions de convocatòria per a l'establiment i la renovació de concerts educatius que es dictin a l'efecte, així com per la resta de la normativa d'aplicació.

3. Els concerts educatius subscrits a l'empara d'aquest article es formalitzaran en document administratiu en el qual es faran constar els drets i obligacions recíprocs, i, la resta de circumstàncies derivades de la normativa d'aplicació.

4. El concert ha d'establir la gratuïtat del servei educatiu de primer cicle d'educació infantil d'un mínim de quatre hores.

5. El mòdul de sosteniment d'unitats de primer cicle d'educació és el previst en l'article 3 d'aquest Decret llei o en els mòduls de finançament que es puguin establir anualment mitjançant llei de pressuposts, amb compliment de les condicions previstes en l'apartat 1 de l'article 3 d'aquest Decret llei.

6. El termini de vigència dels concerts és de quatre anys amb possibilitat de pròrroga fins a la vigència màxima establerta per als concerts educatius regulats en el Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes per a l'establiment i la renovació de concerts educatius a partir del curs 2023-2024, o la normativa específica que els sigui d'aplicació.

7. És requisit que el centre estigui autoritzat per la Conselleria d'Educació i Universitats.

8. A l'extinció del concert, i a la resta de qüestions no previstes en aquest Decret llei diferents del sistema de finançament, els s'ha d'aplicar la normativa estatal i autonòmica sobre règim de concerts educatius

Article 8

Ajuts d'escolarització

Les administracions o entitats públiques que hagin convocat ajuts o subvencions d'escolarització per als alumnes de primer cicle d'educació infantil matriculats al curs 2023-2024 han d'adaptar la convocatòria i la concessió d'aquests ajuts en els trams horaris que estiguin afectats per la gratuïtat establerta en els mòduls exposats en els articles 2 i 3.

Article 9

Centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. Les quotes corresponents al servei d'escolarització bàsica del primer cicle d'educació infantil en centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d'un mínim de 4 hores passen a ser gratuïtes per a les famílies des de l'1 de setembre de 2023. Per això, s'autoritza a la Conselleria d'Educació i Universitats a fer les modificacions necessàries amb efectes des de l'1 de setembre de 2023.

2. Els centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears als quals fa referència l'apartat anterior són els següents:

a) EI Can Nebot, amb codi 07015823, de Sant Josep de Sa Talaia

b) EI Francesc de Borja Moll, amb codi 07013668, de Ciutadella

c) EI Magdalena Humbert, amb codi 07013681, de Maó

d) EI Verge de la Salut, amb codi 07013671, de Palma

3. En el cas dels centres amb convenis d'encàrrec de gestió de diversos aspectes als ajuntaments dels municipis on estan situats, les quotes que han de satisfer les famílies s'han de regir per l'ordenança de preus públics que estipuli l'ajuntament. En aquest cas, caldrà revisar i ajustar els continguts dels convenis.

Disposició transitòria única

Concerts educatius de primer cicle d'educació infantil per al curs 2023-2024

Per als concerts educatius de primer cicle d'educació infantil per al curs 2023-2024 és requisit que s'hagi subscrit el conveni de col·laboració per pertànyer a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques o s'hagi sol·licitat subscriure'l dins els terminis autoritzats a l'efecte.

Disposició derogatòria única

Normativa que es deroga

Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, els articles i disposicions del Decret llei 8/2022, de 16 d'agost, de mesures urgents per garantir la gratuïtat de l'educació dels infants matriculats al tercer nivell d'educació infantil als centres de les xarxes educatives, i de la Llei 4/2016, de 6 d'abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català en l'àmbit de la funció pública, que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquest Decret llei.

Disposició final primera

Modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 103 unquadragies de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. No està subjecta al pagament de la taxa la jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h per als infants del primer cicle d'educació infantil de setembre a juny.

2. L'article 103 quaterquadragies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

Quota tributària

Els serveis complementaris i els de reforç, la prestació dels quals constitueix el fet imposable, queden gravats de la manera següent:

Concepte	Quota
1. Taxes per serveis complementaris
1.1 Servei d'alimentació (de 13.00 h a 14.00h)	120 €/mes	6 €/dia
1.2 Servei de primera acollida (de 7.30 h a 7.59 h)	30 €/mes	1,50 €/dia
1.3 Servei d'acollida (de 8.00 h a 8.45 h)	21 €/mes	1,05 €/dia
1.4 Servei de recollida de 13.15 h a 14.00 h (sense menjador)	21 €/mes	1,05 €/dia
1.5 Servei de recollida de 14.15 h a 15.00 h	23 €/mes	1,15 €/dia
1.6 Servei de recollida de 15.15 h a 16.00 h	46 €/mes	2,30 €/dia
2. Taxes per serveis de reforç
2.1 Curs de massatge (6 sessions)	3 €/sessió
2.2 Espais familiars (10 sessions setmanals de 2 hores)	12 €
2.3 Taller de famílies (6 sessions mensuals de 2 hores)	12 €

Els serveis d'escolarització bàsica pel mes de juliol, la prestació dels quals constitueix el fet imposable, queden gravats de la següent manera:

Concepte	Quota
1. Taxes per serveis educatius
1.1 Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (infants de 1r d'educació infantil)	180 €/mes
1.2 Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (infants de 2n i 3r d'educació infantil)	175 €/mes

3. Els punts 2 i 3 de l'article 103 quinquadragies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

2. Tenen dret a una bonificació del 20% de les taxes per serveis d'escolarització bàsica durant el mes de juliol:

a) Les famílies que tinguin dos o més fills matriculats al centre.

b) Les famílies que tinguin un fill o filla matriculat amb necessitats educatives especials.

3. Tenen dret a diferents bonificacions de les taxes pels serveis d'escolarització bàsica les famílies en situació de protecció especial que preveu l'article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies. S'inclou dins els serveis educatius la jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h dels infants del primer cicle d'educació infantil durant el mes de juliol.

Disposició final segona

Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. La lletra d) de l'article 30 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

d) Nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els termes establerts reglamentàriament.

S'exceptua d'aquesta exigència el personal estatutari i laboral sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens públics adscrits a aquest Servei, el requisit d'accés del qual sigui una titulació de la branca sanitària. Pel que fa a aquest personal, el coneixement de la llengua catalana no tindrà en cap cas el caràcter o condició de requisit per a l'ingrés, provisió o ocupació de llocs de treball o exercici de funcions en aquell Servei o als ens públics adscrits a aquest. Així, en relació amb aquest personal, el coneixement de llengua catalana tindrà la condició de mèrit, en els termes que es determinin reglamentàriament.

2. La lletra f) de l'apartat 1 de l'article 50 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificada de la manera següent:

f) Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents, i sense perjudici del que disposa la lletra d) de l'article 30 d'aquesta Llei.

3. L'apartat 2 de l'article 113 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. El reingrés es pot efectuar per adjudicació d'un lloc de treball amb caràcter provisional, condicionada a les necessitats del servei i en els termes que s'estableixin reglamentàriament, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d'ocupació del lloc, llevat, si és el cas , del nivell de coneixements de llengua catalana del lloc de treball.

4. La lletra g) de l'apartat 1 de l'article 124 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificada de la manera següent:

g) Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l'exercici del dret a utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l'Administració autonòmica.

5. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria novena, a la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria novena. Previsions específiques per a l'acreditació de la capacitació lingüística als procediments de mobilitat

1. El personal estatutari fix de gestió i serveis que no sigui procedent del Servei de Salut de les Illes Balears i que participi en un procediment de mobilitat, si no pot acreditar el nivell de coneixements de la llengua catalana corresponent a la plaça o lloc de treball al qual opta, queda obligat a obtenir-lo i a acreditar-lo en un termini màxim de dos anys a comptar a partir de la data d'ocupació de la plaça o lloc de treball en el Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Igualment, el personal estatutari de gestió i serveis que es vegi obligat a participar en un procés de mobilitat, perquè es troba en situació de reingrés provisional, si no pot acreditar el nivell mínim de coneixements de català que es regula en aquesta Llei, queda obligat a obtenir-lo i acreditar-lo en un termini màxim de dos anys comptadors a partir de la data en què ocupi la plaça o lloc de treball en el Servei de Salut de les Illes Balears.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

La disposició transitòria segona de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

Disposició transitòria segona

Estructura de les retribucions del personal laboral docent

1. Mentre no es determinin les retribucions del personal laboral docent, d'acord amb el que s'estableix en l'article 93 d'aquesta Llei, es manté l'estructura retributiva que actualment s'aplica a aquest personal, que és la següent:

a) Les retribucions bàsiques: sous i triennis.

b) El complement de professor de religió, el complement de professor especialista i el complement de professor expert del sector productiu, en el qual passen a integrar-se el complement anomenat a compte del complement específic, establert en el Decret 72/2000, de 14 d'abril, d'aplicació, per a l'any 2000, de l'Acord assolit a la Mesa General de Negociació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al fons per a la millora dels serveis públics, i el complement anomenat Acord 28-07-2007, previst en l'Acord del Consell de Govern de 28 de juliol de 2006, pel qual s'aprova la Proposta d'Acord per a la millora de l'ensenyament públic, relatiu a les plantilles de personal dels centres docents públics, aprovada per la Mesa Sectorial d'Educació.

c) El complement per formació permanent o sexenni.

d) El complement de comunitat autònoma.

e) Les pagues extraordinàries, que són dues a l'any.

f) La indemnització per residència.

2. En tot cas, les quanties que en el còmput global han de percebre per aquests conceptes han de ser les mateixes que perceben els funcionaris del mateix nivell educatiu.

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023

1. L'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, queda modificat de la manera següent:

2. Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l'ensenyament concertat (inclosos els alliberats sindicals i patronals) s'han de finançar fins a un límit màxim d'una jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia sobre la base de la realització de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

No obstant això, i amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, per als nivells educatius d'ESO, FP i Batxillerat, la referència de la càrrega lectiva esmentada es farà sobre la base de la realització de vint-i-tres hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'aconsegueixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

A petició del centre concertat i previ informe favorable del Departament de Centres Concertats, el director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, podrà autoritzar, mitjançant Resolució, en els nivells educatius d'ESO, FP i Batxillerat, la càrrega lectiva de vint-i-quatre hores setmanals per docent.

Per al personal docent que imparteixi docència en educació infantil/primària i secundària simultàniament, la seva jornada lectiva es referenciarà a vint-i-quatre hores lectives setmanals.

No obstant el que s'estableix en els paràgrafs anteriors, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l'1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada lectiva superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d'acord amb el marc normatiu vigent fins a l'1 de gener de 2015, i sempre que es remunerin mitjançant pagament delegat, se n'ha de continuar finançant la jornada íntegra corresponent, fins al límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals.

En tot cas, si a partir de l'1 de gener de 2023 aquest personal redueix la seva jornada lectiva, se n'ha de reduir proporcionalment el finançament públic, el qual no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de les vint-i-quatre hores lectives setmanals i l'augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores lectives.

2. L'apartat 2 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. El complement de llocs de difícil cobertura és una retribució complementària que està lligada a l'ocupació de les places i els llocs de treball d'una plantilla orgànica de personal estatutari, així com a l'exercici de funcions en centres o establiments del Servei de Salut com a personal estatutari temporal, en aquelles categories professionals i/o especialitats la provisió de les quals es vegi dificultada per raons d'índole tècnica o geogràfica.

3. L'apartat 3 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

3. En el Servei de Salut de les Illes Balears es consideren places i llocs de treball de difícil cobertura els següents:

a) Les places i llocs de treball, així com l'exercici de funcions com a personal estatutari sanitari dels subgrups A1 i A2 en els centres i establiments de la Gerència Territorial de Menorca i de la Gerència Territorial d'Eivissa i Formentera.

b) Les places i llocs de treball, així com l'exercici de funcions com a personal estatutari que aprovi el Consell de Govern, prèvia negociació a la Mesa Sectorial de Sanitat.

Per procedir a la declaració d'una plaça o lloc de difícil cobertura pel procediment previst en aquesta lletra s'ha de comprovar la concurrència objectiva dels criteris assistencials i de personal següents:

b.1) El preu mitjà de lloguer d'un habitatge de superfície mitjana d'una zona geogràfica propera al centre de prestació dels serveis en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears, així com amb la resta del territori de l'Estat.

b.2) La sobrecàrrega estacional mesurada en funció de la població desplaçada o flotant en el període estival.

b.3) La dificultat de cobertura de les places i els llocs de treball pels diferents sistemes de selecció i provisió, tant els de personal fix, com els de personal temporal.

b.4) La doble insularitat, per prestar servei en algun centre o establiment sanitari de les Gerències Territorials de Menorca i d'Eivissa i Formentera.

b.5) ​​La generació de deute horari, en atenció al nombre de professionals que el darrer any natural hagin acumulat un nombre d'hores addicionals a la jornada ponderada anual que els correspongui.

4. L'apartat 4 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. Mitjançant un acord del Consell de Govern en el marc del capítol XIV de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, s'han de concretar o modificar les quanties corresponents al complement de llocs de difícil cobertura regulat en els apartats anteriors.

5. L'apartat 5 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

5. A partir de l'1 de gener de 2024 la variació interanual de les quanties d'aquest complement de llocs de difícil cobertura a què fa referència l'apartat anterior s'ha de regir pel que preveuen les disposicions que a aquest efecte s'estableixin en les successives lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

6. S'afegeix un apartat 6 a la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, amb la redacció següent:

6. La prestació de serveis en places i llocs de difícil cobertura serà incentivada a través de les mesures següents:

a) El reconeixement del complement de llocs de difícil cobertura.

b) La valoració addicional en els procediments de selecció i provisió, així com en els procediments d'accés i progressió en la carrera professional.

c) La prioritat per a la participació en les activitats formatives i en els projectes de recerca relacionats amb la seva activitat professional.

El desenvolupament de les mesures d'incentivació esmentades a les lletres anteriors s'ha de determinar mitjançant un acord del Consell de Govern o, si s'escau, reglamentàriament, prèvia negociació a la Mesa Sectorial de Sanitat.

7. S'afegeix un apartat 7 a la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, amb la redacció següent:

7. La qualificació d'una plaça, lloc de treball o funció com de difícil cobertura es revisarà obligatòriament cada quatre anys, sens perjudici de fer-ho amb inferior periodicitat si la Direcció General del Servei de Salut, a iniciativa pròpia o a petició de les persones titulars de les Gerències Territorials, aprecia que han variat les circumstàncies que en van motivar la declaració.

8. S'afegeix un apartat 8 a la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada, amb la redacció següent:

8. En aquells supòsits en què hi hagi un dèficit estructural en la provisió i sempre que hi concorri, addicionalment, una necessitat urgent i peremptòria de cobertura que impedeixi garantir la cartera de serveis de l'àrea de salut corresponent, el director general del Servei de Salut, previ informe de la direcció competent en matèria d'assistència sanitària i de la direcció competent en matèria de gestió i pressuposts del Servei de Salut, en què s'ha de justificar el dèficit estructural i la necessitat urgent i peremptòria de cobertura, així com la disponibilitat pressupostària, la sostenibilitat financera i l'adequació de la mesura a l'entorn econòmic de les Illes Balears, amb especial atenció al fet diferenciador de la insularitat, podrà proposar la declaració de determinades places, llocs o funcions com a places llocs o funcions de molt difícil cobertura.

Aquesta proposta ha de ser elevada per la Conselleria de Salut al Consell de Govern per a la seva aprovació per mitjà del corresponent acord, el qual ha de fixar les quanties que han de percebre els professionals afectats ─que podran assolir fins a un 300% de l'import del complement de llocs de difícil cobertura─ així com el termini de durada de la mesura, extrems sobre els quals s'ha d'haver pronunciat raonadament la proposta formulada.

En tot cas, el personal afectat per aquesta resolució ha de ser incentivat amb totes les mesures vigents que recull l'apartat 6 d'aquesta disposició, així com les que es puguin adoptar en un futur per a les places i llocs de difícil cobertura. A més, s'ha d'aplicar a aquest personal la variació interanual que preveu l'apartat 5 d'aquesta disposició.

9. Es renumeren els apartats 6 i 7 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, que passen a ser els apartats 9 i 10, respectivament.

Disposició final cinquena

Modificació del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020 de 31 de juliol

La disposició transitòria cinquena del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020 de 31 de juliol, queda modificada de la manera següent:

Sense perjudici d'allò que disposa l'article 11 del present Decret, poden continuar prestant serveis als centres d'educació infantil de primer cicle, aquelles persones que, sense cap de les titulacions indicades, estiguin treballant com a educadores a centres que atenguin menors de tres anys i que tinguin autorització per al seu funcionament independentment de quina sigui la normativa, docent o no, per la qual s'ha atorgat l'autorització. Aquestes persones disposen d'un termini màxim de vuit anys, comptats des del 28 de juliol de 2019, data d'entrada en vigor del Decret 58/2019, per complir els requisits exigits en la present normativa.

Disposició final sisena

Modificació del Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació de concerts educatius a partir del curs 2023-2024 

S'afegeix un nou apartat, l'apartat 7, a l'article 21 del Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació de concerts educatius a partir del curs 2023-2024, amb la redacció següent: 

7. Els centres d'educació especial, a més d'escolaritzar alumnes, poden desenvolupar la funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris, d'acord amb els criteris que s'estableixin a la corresponent resolució de convocatòria del director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives amb l'informe previ de necessitats del Servei d'Atenció a la Diversitat a què es refereix l'article 22.3 d'aquest Decret. Per dur a terme aquesta funció, els centres han de rebre una dotació addicional de mestres especialistes en pedagogia terapèutica, audició i llenguatge i/o orientadors.

Disposició final setena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que es modifiquen per mitjà de les disposicions finals cinquena i sisena d'aquest Decret llei.

Disposició final vuitena

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir i a produir efectes el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 28 d'agost de 2023

	La presidenta
La consellera de Salut per suplència de la consellera de Presidència i Administracions Públiques  (art. 1 del Decret 10/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears)	Margarita Prohens Rigo
Manuela García Romero
La consellera de Salut
Manuela García Romero
​​​​​​​El conseller d'Educació i Universitats
Antoni Vera Alemany