BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de abril de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs en el punt 12 del grup 3 de l'annex 1 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

L'EIA es va exposar al públic el 2 de juny de 2022 (BOIB núm. 72), conjuntament amb el tràmit de declaració d'utilitat pública del projecte. També es va publicar anunci a la pàg. web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic i al portal de transparència de la CAIB. La tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

En data 11/03/2020 té entrada a la CMAIB ofici de l'òrgan substantiu d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del PFV Binibeca Vell (TM de Sant Lluís).

En data 05/10/20 el president de la CMAIB signa Resolució d'inadmissió de la sol·licitud d'inici de l'avaluació d'impacte ambiental simplificada del projecte esmentat al paràgraf anterior, perquè el document ambiental presentat no reuneix condicions de qualitat suficients (89a/2020).

En data 11/03/2021 té entrada a la CMAIB ofici de l'òrgan substantiu d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del PFV Binibeca Vell (TM de Sant Lluís).

En data 28/05/2021 el president de la CMAIB signa Resolució en relació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental aplicable al projecte referit, en el sentit de «Declarar que el projecte de parc fotovoltaic Binibeca Vell, pol 4 parc 384, TM Sant Lluís, està subjecte a avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb el previst al punt 12 del grup 3 (Energia) de l'annex 1 del text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears (Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit).»

Així mateix, a l'EIA s'hauran de tenir en compte les consideracions tècniques i aspectes següents:

- Complir amb el que es disposa en l'article 21.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

- Realitzar una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant del risc d'accidents greus i/o catàstrofes rellevants.

- Canviar l'apartat 1.2 de l'estudi d'impacte ambiental relatiu a la justificació de la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental, tenint en compte que la Llei 12/2016 ha estat derogada pel Decret legislatiu 1/2020.

- Respecte a les alternatives:

a) S'ha de substituir l'alternativa 1 per una alternativa ambientalment viable que compleixi el que s'estableix en el PDSEIB.

b) Presentar alternatives en una altra ubicació.

c) Complir amb els condicionants d'ocupació especificats en l'apartat 20.

d) La identificació i valoració d'impactes s'ha de realitzar tant en la solució proposada com en les seves alternatives.

e) L'examen d'alternatives ha d'ajustar-se al que es preveu en l'annex VI.

- S'ha de revisar el pendent indicat en el projecte i en l'estudi d'impacte ambiental.

- En la part de la parcel·la que es troba en una zona potencialment inundable no s'instal·laran plaques fotovoltaiques.

- Amb la finalitat de valorar els efectes sobre la vegetació, s'haurà d'indicar el número aproximat i tipus d'arbre afectat per l'execució del projecte. En tot cas s'han de respectar les espècies protegides i catalogues dins del Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com les alzines. D'altra banda, i atenent que d'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric s'han obert alguns vials desforestant camins de circulació al voltant del jaciment, s'ha d'estimar la quantitat d'arbres afectats per aquestes actuacions.

- La tala d'arbres i l'eliminació de vegetació suposa una pèrdua de CO₂, per la qual cosa s'ha de compensar.

- S'ha de compensar també els efectes del projecte sobre els HIC.

- S'ha de caracteritzar millor la flora i la fauna de l'àrea afectada pel projecte.

- S'ha de presentar l'annex del projecte sobre la protecció del jaciment arqueològic i s'han de tenir en compte les consideracions realitzades pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.

- S'ha de revisar l'estudi d'incidència paisatgística segons s'explica en l'apartat 17 de les consideracions tècniques i s'han de detallar les característiques de la barrera vegetal.

- S'ha de realitzar un estudi dels camps electromagnètics.

- S'han d'avaluar o estimar els nivells de soroll en els habitatges més pròxims a la instal·lació abans de la posada en marxa de la instal·lació, durant la fase d'obres i durant la fase d'explotació.

- Pel que respecta a plaques fotovoltaiques:

a) S'ha d'indicar l'angle d'inclinació de les plaques fotovoltaiques.

b) S'ha de detallar la separació entre les files dels mòduls.

c) S'ha de respectar una distància mínima de 0,8 m dels mòduls respecte al sòl per a possibilitar una coberta vegetal homogènia.

d) S'ha d'especificar la disposició de les plaques.

- Tots els elements propis del parc fotovoltaic han d'utilitzar la millor tecnologia disponible i el rendiment mínim dels panells haurà de ser del 20%.

2. Informació del projecte

El parc fotovoltaic (PFV) Binibeca Vell es localitza al pol. 4, parcel·la 384, a Binibeca Vell (TM de Sant Lluís), amb una superfície d'ocupació d'1,94 ha (8,07% de la superfície de la parcel·la) i una potència nominal instal·lada de 1.600 kW (2.000 kWp) – ràtio 0,97 ha/MWp –. Segons el PDSEIB, es considera una instal·lació de tipus C (< 4 ha), sotmesa a declaració d'utilitat pública.

La instal·lació fotovoltaica produirà 3.510 MWh anuals d'energia i estarà integrada pels elements següents:

a) 3.704 mòduls fotovoltaics de 540 Wp de potència pic unitària (eficiència unitària del 21,1%), separats entre si 2,78 m i disposts sobre estructures fixes.

b) 10 inversors de 175 kW (3 unitats amb potència limitada a 125 kW) de potència nominal unitària, per a convertir el corrent continu en altern, a la tensió de 800 V.

c) Centre de transformació (CT), per a elevar la tensió de sortida de l'inversor a 15 kV, consistent en un edifici prefabricat amb una superfície de base de 192.304 cm² (808 cm x 238 cm) i centre de maniobra i mesura (CMM).

Ambdós edificis es preveu que tenguin acabat de pedra, de manera que quedin integrats en l'entorn.

d) Canalitzacions elèctriques soterrades de baixa i alta tensió (BT i AT).

e) Línia d'evacuació de l'energia de mitja tensió (MT) de 15 kV, que discorrerà soterrada per camí existent fins al punt de connexió indicat per ENDESA (tram aeri E212-E213 que pertany a la LMT AEROPORT), dins la mateixa parcel·la, amb una longitud de 65 m.

f) Enllumenat tipus LED de 200 W, sistema de videovigilància i extintors portàtils de protecció contra incendis, situats en l'accés al CT.

La parcel·la es troba tancada perimetralment amb mur de pedra seca en bon estat de conservació, per la qual cosa no és necessari un tancament addicional, i envoltada de formacions arbustives i arbòries consolidades. Es realitzarà una obertura a la paret seca, per a instal·lar una porta de fusta d'accés al PFV. Així mateix, en cas que sigui necessari, s'implantaran barreres vegetals formades per espècies de baix requeriment hídric, com ara ullastres, garrovers i vegetació arbustiva. D'altra banda, no es preveu l'obertura de nous camins a la parcel·la, si bé en fase de construcció pot ser precís. En aquest supòsit, es reposarà l'estat inicial, una vegada conclosa l'actuació.

L'accés a la parcel·la es realitza des de Maó en direcció Sant Lluís a través de la Me-8. Posteriorment, s'ha de seguir per la Me-10 cap al camí de Biniali fins a la ctra. de Binibeca Vell. D'altra banda, l'accés a la parcel·la des de Sant Lluís es realitza a través de la Me-10. Tot seguit s'haurà de girar a l'esquerra cap a Biniali/Camí de Binibecó fins a la carretera de Binibeca Vell.

Les obres tendran una durada prevista de sis mesos i a la finalització de la vida útil del PFV (25-30 anys) es preveu tramitar un nou procediment d'AIA ordinària, o bé el desmantellament de la instal·lació, incloent-hi el desmuntatge dels panells fotovoltaics i la seva reutilització en altres instal·lacions o el seu reciclatge i la gestió de la resta d'elements (CT, línia d'evacuació...), així com la restauració del terreny afectat.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca, els terrenys d'implantació de les plaques fotovoltaiques estan qualificats com a sòl rústic protegit (SRP), amb la categoria d'Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT), dins la Unitat Paisatgística 21 (UP-21) «Sudest interior dels municipis de Sant Lluís, Maó i Es Castell», a zona amb aptitud fotovoltaica mitjana, segons el PDSEIB i el PTI de Menorca. La parcel·la es localitza dins zona de servitud aeronàutica de l'aeroport de Menorca, dins àrea de protecció territorial (APT) de la ctra. de Binibèquer, i a aproximadament 1,5 km del PFV Binissafúller, en funcionament. No obstant això, el camp de plaques fotovoltaiques se situa fora d'aquesta APT de carreteres.

L'àmbit d'actuació es troba fora d'espais de rellevància ambiental i d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. No obstant això, la zona on s'ubica el projecte es localitza sobre l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari Matollars termomediterranis i predesèrtics (5330) i pròxim a l'HIC Boscos d'Olea i Ceratonia (9320). Actualment, la parcel·la referida es troba en desús, sent ocupada per bosc baix i un nombre no considerable d'arbres o arbusts, d'escàs port. En tot cas, segons l'EIA, s'evitarà, en la mesura del possible, la tala dels alzinars i ullastrars presents i es reforçarà la vegetació existent amb plantacions, per a consolidar la barrera vegetal existent.

El camp de plaques fotovoltaiques es troba pròxim a zona potencialment inundable i zona de policia del torrent de Binissafúller, que travessa la parcel·la d'estudi. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2024), es correspon amb una zona amb risc molt alt d'incendi forestal.

La zona d'estudi s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 1901M1 «Maó», aqüífer poc profund en bon estat qualitatiu i mal estat quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon amb una zona vulnerable a contaminació per nitrats (ZVCN). Es localitza també sobre una cova local inundada i dins el perímetre de restriccions màximes d'un pou d'abastiment urbà (ARE_3936_Vigent-DI-_29377), així com dins el perímetre de restriccions moderades de diversos pous d'abastiment urbà. En tot cas, l'activitat que es projecta no figura, segons el PHIB, entre les prohibides o condicionades a informe favorable de la DG de Recursos Hídrics.

Segons el Servei de Protecció d'Espècies, a la parcel·la d'estudi hi ha constància de les espècies protegides següents:

-Espècies incloses en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): eriçó (Atelerix algirus), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), calàpet (Bufotes balearicus), granot arbori (Hyla meridionalis).

-Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): camamil·la de Maó (Santolina chamaecyparissus subsp. magonica), llampúgol (Rhamnus alaternus).

Així mateix, no hi ha constància de la presència de nius de rapinyaires a la zona.

D'acord amb l'EIA, dins l'àrea d'actuació no es localitzen béns d'interès cultural. Les parets seques existents es mantenen i es restauraran allà on el seu estat ho aconselli. En tot cas, dins la parcel·la es localitza un jaciment arqueològic, catalogat a les NS de Sant Lluís amb el codi BBV-06, que no resultarà afectat pel camp de plaques fotovoltaiques.

4. Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

Es varen rebre els informes següents, durant el tràmit de consultes:

- Direcció Insular de Carreteres, del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca:

Revisada la documentació adjunta a la sol·licitud s'informa que la carretera de Binibèquer no és propietat del Consell Insular de Menorca i que per aquest motiu no afecta zona de servitud de carreteres d'aquesta administració.

- Direcció Insular de Cultura i Patrimoni, del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca:

Es conclou que:

Emetre informe favorable al projecte per a la instal·lació del parc fotovoltaic Binibeca Vell 2MWp, polígon 4, parcel·la 384 TM de Sant Lluís (Exp. 36a/2021 de la CMAIB, RE002/20 de la direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears i Exp. 2106/2020/000113 del CIM) amb les prescripcions següents:

1 – Un arqueòleg/a, a compte del promotor, farà el control arqueològic preventiu de les intervencions que afectin l'entorn de protecció del jaciment arqueològic de Binibèquer Vell (BBV-06), per la qual cosa haurà de presentar un projecte de control i seguiment arqueològic de la zona i comptar amb la preceptiva autorització prèvia d'acord amb l'establert al Decret 14/2011 que aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques.

2 – S'avisarà al Servei de Patrimoni Històric del CIM del començament de les obres per poder fer les oportunes inspeccions. En tot cas, l'arqueòleg/a, responsable del seguiment, avisarà al Servei de patrimoni del CIM de l'inici del seu treball.

3 – En el cas que apareguessin restes arqueològiques in situ que recomanessin realitzar una excavació arqueològica, les obres se suspendran en el tram afectat per permetre desenvolupar els esmentats treballs, a compte del promotor, i amb l'autorització del Departament de Cultura del CIM.

4 – El promotor establirà les mesures de protecció adients sobre els béns integrants del patrimoni històric situats dins l'àmbit d'actuació del projecte d'obres, mesures que s'hauran de recollir a la memòria final del control i seguiment arqueològic.

5 – Les restes mobles aparegudes s'hauran de dipositar en el Museu de Menorca.

6 – Finalitzats els treballs el promotor lliurarà al Departament de Cultura del CIM, l'informe elaborat i signat per l'arqueòleg responsable del control, relatiu als resultats obtinguts. Si durant el control s'han produït troballes que han aturat l'obra, el termini màxim per al lliurament serà de 15 dies per tal que el CIM pugui resoldre sobre la continuació d'aquesta».

- Direcció Insular d'Ordenació Territorial, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca:

Inform favorablement sobre el projecte d'instal·lació del parc fotovoltaic Binibèquer Vell de 2 MWp i 1,6 MWn, polígon 4 parcel·la 384, del TM de Sant Lluís, expedient núm. INF 30-2022, ja que no existeix cap impediment des del punt de vista territorial amb les observacions realitzades en el cos de l'informe.

Respecte de les observacions, cal tenir en compte el següent:

(...)

S'hauran de tenir en compte els articles del PTI (art.14.4) i RPTI (art. 15.4) com ara el tancament de les finques (que s'evitarà el tancament metàl·lic), sistemes de recollida d'aigua per netejar les plaques...

En el cas que el projecte entri en contradicció amb la RPTI, tot i complir amb les determinacions legals vigents, s'haurà de suspendre l'atorgament del títol habilitant que correspongui.

També s'hauran de tenir en compte les NS de Sant Lluís, en especial els articles 34, 36 i 189.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

1.Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal i la gestió forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

2.També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

S'informa que:

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és de preveure que les actuacions projectades puguin suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona sempre que es portin a terme les mesures preventives previstes i el programa de vigilància ambiental.

Es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre el Parc Fotovoltaic Binibeca Vell de 2 MWp i 1,6 MWn ubicat al polígon 4 parcel·la 384, de Sant Lluís (RE 002/20).

Tramitació

Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 72, de 2 de juny de 2022, es publica el tràmit d'informació pública, conjuntament per la declaració d'utilitat pública i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, durant un termini de vint dies.

També es publica anunci a la pàg. web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic i al portal de transparència de la CAIB.

Consultes administracions públiques

Segons la documentació aportada per l'òrgan substantiu, han estat consultades les administracions i entitats següents:

- Àrea d'Agricultura, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Carreteres, del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Cultura i Patrimoni, del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular d'Ordenació Territorial, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Servei de Gestió del DPH, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Ajuntament de Sant Lluís.

- AESA.

- GOB Menorca.

- Societat Ornitològica de Menorca.

Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte.

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

A l'EIA es plantegen diferents tipus d'alternatives al projecte.

L'alternativa 0, de no execució del projecte, es descarta atès que el projecte no genera impactes ambientals crítics. Cal tenir en compte que l'aprovació del PFV Binibeca Vell suposaria un gran acostament als propòsits referents a les energies renovables que són contemplats en l'Estratègia Menorca 2030.

- Alternatives d'ubicació:

L'alternativa 1 consisteix en l'execució del projecte al polígon 4, parcel·la 383 (TM de Sant Lluís), amb una superfície de 24,15 ha, a SRP-ANIT amb aptitud fotovoltaica mitja-baixa. Es localitza fora d'espais definits a la Llei 1/1991.

L'alternativa 2 consisteix en l'execució del projecte al polígon 4, parcel·la 384 (TM de Sant Lluís), amb una ocupació de parcel·la de 2,58 ha, a SRP-ANIT amb aptitud fotovoltaica mitja. Es localitza fora d'espais definits a la Llei 1/1991.

L'alternativa 3 (seleccionada) consisteix en l'execució del projecte al polígon 4, parcel·la 384 (TM de Sant Lluís), amb una ocupació de parcel·la d'1,94 ha, a SRP-ANIT amb aptitud fotovoltaica mitja. Es localitza fora d'espais definits a la Llei 1/1991.

Es justifica la selecció de l'alternativa 3 d'ubicació perquè és la de menor impacte visual, afecció a cobertes vegetals i superfície d'ocupació, respecte de les altres dues alternatives, mitjançant anàlisi multicriteri.

- Alternatives del sistema d'ancoratge dels mòduls:

L'alternativa 1 (tests prefabricats de formigó) es tracta d'un sistema utilitzat principalment en terrenys tous o inestables on no és factible que les plaques quedin directament enclavades dins del sòl. A causa d'això, en alguns casos es precisa la construcció d'una petita base de formigó per a fixar la seva instal·lació. Les plaques es col·loquen sobre els tests mitjançant ancoratges a llistons o travessers d'alumini horitzontals.

L'alternativa 2 (seleccionada) consisteix en la fixació directa al sòl mitjançant caragols o estaques. No requereix elements de suport addicionals a més de la mateixa estaca o caragol de fixació al sòl. El sistema no requereix cap solera o estructura de formigó per a suportar les plaques. Quan el sòl presenta unes condicions d'estructuració i estabilitat adequades llavors es poden utilitzar caragols de fixació (en cas de sòls més durs) o bé estaques (en el cas de sòls una mica més fluixos).

L'alternativa 3 (sistema riostra de formigó) es tracta d'un sistema intermedi entre les dues solucions proposades anteriorment. S'utilitza formigó per a assentar les varetes de suport de les plaques fotovoltaiques perquè no es perfori el sòl i no afectar d'aquesta manera a la seva estructura. Generalment, es disposa d'una estructura formigonada que uneix els punts d'ancoratge de l'estructura de suport.

Se selecciona l'alternativa 2 de sistema d'ancoratge dels mòduls perquè té un impacte visual menor, suposa una mínima compactació del sòl i no modifica les característiques del sòl, respecte de les altres dues alternatives. D'altra banda, concorda amb el condicionant SOL-B09 de l'annex F del PDSEIB, per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus C.

- Alternatives d'altura dels mòduls: s'estudien dues alternatives (altura a 2,5 m i a 1,95 m) que compleixen amb el condicionant SOL-D03 de l'annex F del PDSEIB, per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus C (altura màxima de 4 m). Malgrat que una major altura dels mòduls implica poder disposar d'una millor àrea de feina durant la seva instal·lació i manteniment, el seu impacte paisatgístic és major, per la qual cosa se selecciona l'alternativa d'altura d'1,95 m.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

S'identifiquen i valoren els impactes ambientals durant les fases de construcció, funcionament i desmantellament del projecte.

Sòl i subsòl

L'impacte major esperat en el transcurs de les obres és l'ocasionat principalment per la desestructuració del sòl, ocasionat pel desbrossament, el moviment superficial de terra i el trànsit de vehicles pesants i maquinària d'obra per l'interior de la parcel·la. Es preveu també una compactació del sòl a zones molt puntuals, a causa dels fonaments on s'ubiquen les casetes dels equips transformadors i convertidors d'energia i l'execució de rases per on anirà el cablejat. En tot cas, es considera un impacte compatible, amb les mesures correctores previstes al projecte, com la retirada, apilament i conservació de la terra vegetal perquè després pugui ser utilitzada com a substrat de plantació d'espècies de reforç de la barrera vegetal, o l'adequada senyalització i tancament de la zona d'obra per a restringir el moviment de maquinària o de terres disminuint la superfície de sòl alterat. D'altra banda, existeix també el risc de contaminació del sòl i subsol per l'abocament accidental de substàncies contaminants, el qual es minimitzarà, entre d'altres, sempre que sigui possible, amb la reparació de maquinària a tallers externs, o bé destinant una zona on es garanteixi la no infiltració del material líquid.

Durant la fase de desmantellament, es preveu un impacte positiu global, ja que es restaurarà el terreny al seu estat original.

b) Emissions

Durant la fase de construcció i de desmantellament del PFV, es poden generar pols, gasos contaminants atmosfèrics, partícules en suspensió i renous, a conseqüència, entre d'altres, de les tasques de tala i desbrossament, del transport de materials i de la circulació de vehicles i maquinària, considerant-se un impacte compatible després de la incorporació de mesures correctores, com realitzar regs periòdics amb aigua per minvar la producció de pols, limitar la velocitat dels vehicles a 10 km/h dins de la parcel·la o prohibir la realització de tasques durant el període nocturn.

Durant la fase de funcionament, no s'espera afecció atmosfèrica, ja que el PFV no emetrà contaminants ni generarà renous prominents. En tot cas, s'estima que el projecte reduirà i evitarà l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i contaminants (2.313,09 tn anuals de CO₂, 3,17 tn de SO₂, 3,60 tn de NO_x i 0,07 tn de partícules en suspensió).

c) Hidrologia

L'afecció als recursos hídrics es pot produir, principalment, a conseqüència d'una mala gestió dels residus que puguin generar-se durant les fases de construcció i desmantellament. Serien igualment processos que podrien derivar en contaminació el manteniment de maquinària d'obra (camions, furgonetes, carretons, etc.) al mateix espai, així com les possibles fuites o vessaments accidentals de productes químics. En aquest sentit, cal tenir en compte la moderada vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer. No obstant això, es preveu que l'impacte sigui compatible amb la introducció de mesures correctores, com les ja descrites a la lletra a) anterior d'aquest apartat.

d) Flora

Durant la fase de construcció es preveu un impacte elevat sobre la vegetació de l'àmbit d'actuació, per la presència de l'HIC no prioritari Matollars termomediterranis i predesèrtics (5330), a causa del desbrossament i moviment de terres, entre d'altres. En tot cas, es preveu la compensació d'aquesta afecció amb la plantació d'espècies vegetals en una superfície igual a l'ocupada pel PFV (1,94 ha) dins la mateixa parcel·la, prioritzant-se el trasplantament d'exemplars localitzats a la zona est de l'àmbit d'actuació, en paral·lel a la ctra. de Binibeca. Les zones de compensació respectaran, entre d'altres, l'APT de carreteres, el CT i la línia subterrània de MT, entre d'altres, i se seleccionaran espècies no introduïdes amb baixos requeriments hídrics. Així mateix, en cas que sigui necessari eixamplar alguns camins, es restauraran les àrees afectades, en compliment de la mesura SOL-B08 de l'annex F del PDSEIB, per a instal·lacions de tipus C.

Durant la fase de desmantellament, una vegada finalitzada l'explotació s'haurà de sembrar, com a mínim, el mateix nombre d'arbres que existeixen actualment a la parcel·la.

e) Fauna

A l'àrea d'actuació no hi ha presència d'espècies animals d'interès faunístic excepcional. La zona d'implementació del PFV pot constituir l'hàbitat d'algunes espècies d'ocells. D'aquesta manera, els impactes que s'avaluen es donen majorment de manera indirecta, principalment per la generació de renou, així com de manera directa, en desbrossar formacions vegetals. Cal tenir en compte que el soterrament de la línia d'evacuació de l'energia del PFV suposa un impacte positiu sobre l'avifauna. En tot cas, es preveu, entre d'altres, la revisió de rases abans de la seva cobertura, per alliberar els animals que hi puguin haver caigut, especialment tortuga mediterrània (Testudo hermanni), així com el seu alliberament a un espai adequat, la realització preferent de les obres durant el període setembre-març, la instal·lació d'abeuradors per la fauna o la disposició de plantes autòctones en ambdós marges del camí d'accés a la instal·lació des de la ctra. de Binibèquer, amb l'objecte d'afavorir la pol·linització.

f) Àrees de prevenció d'incendis

La parcel·la es troba en una zona amb risc molt alt d'incendi forestal, per la qual cosa es tendrà en compte el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals. Entre les mesures correctores, es preveu disposar d'extintors de CO₂ o pols en sec devora els principals quadres elèctrics, a més d'un extintor d'eficàcia mínima a una distància màxima de 15 m a les edificacions projectades, i la creació d'una faixa tallafocs que separi el PFV de l'entorn forestal.

g) Residus

La generació de residus es produirà principalment en la fase de construcció, principalment residus orgànics procedents del desbrossament, residus d'envasos i embalatges, residus de construcció i demolició, residus voluminosos i residus elèctrics (restes de cablejat), els quals seran gestionats d'acord amb la normativa vigent. Durant la fase de desmantellament, cal tenir en compte la generació de residus de construcció i demolició, elèctrics i perillosos, com els panells fotovoltaics, els quals seran reutilitzats a altres instal·lacions, en cas que siguin aprofitables, o transportats a un centre de tractament i reciclatge. Es complirà el condicionant SOL-C01 de l'annex F del PDSEIB, per a instal·lacions de tipus C.

h) Energia

D'acord amb l'estudi energètic aportat pel promotor, durant la fase de funcionament, es produiran anualment 3.510 MWh d'energia, contribuint amb l'Estratègia Menorca 2030.

i) Paisatge

Segons l'estudi d'incidència paisatgística aportat pel promotor, el PFV està molt poc exposat visualment (únicament és visible des de 53,69 ha de les 2.138,32 ha que conformen l'àrea d'influència visual de 3 km de radi des del límit de la parcel·la d'estudi. En tot cas, es preveu en relació a la barrera vegetal:

-Priorització del trasllat dels individus de major port en la zona paral·lela a la ctra. de Binibeca Vell, respectant els límits d'APT, els accessos i les línies elèctriques i la seva franja de seguretat; aprofitant les formacions presents per a reduir la visibilitat de la carretera i tancant els passos visuals existents en l'actualitat, donant continuïtat a l'hàbitat 5330. En el cas que el trasllat d'individus no sigui suficient s'haurà d'optar per la plantació d'individus de port i frondositat suficient.

-Reforç de la zona sudoest del PFV devora del límit de la parcel·la, donant també continuïtat a l'hàbitat 5330.

Les formacions vegetals tendran una altura mínima de 2,1 m.

D'altra banda, tenint en compte l'existència del PFV Binissafúller entorn del PFV Binibeca Vell, l'estudi d'incidència paisatgística analitza l'impacte paisatgístic produït per l'acumulació de projectes, resultant un impacte compatible (0,05% de superfície visible).

j) Patrimoni històric

Dins l'àrea d'actuació no es localitzen béns d'interès cultural. D'altra banda, dins la parcel·la es localitza un jaciment arqueològic, catalogat a les NS de Sant Lluís amb el codi BBV-06, que no resultarà afectat pel camp de plaques fotovoltaiques. Tanmateix, el promotor ha presentat un annex sobre la protecció d'aquest jaciment, que ha de ser aprovat pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.

5.3 Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA), amb indicadors de seguiment de les mesures proposades per a minimitzar els impactes ambientals del projecte i actuacions en cas d'incompliment dels llindars, a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament). S'ha estimat el cost del PVA dins el pressupost del projecte, incloent-hi els conceptes següents: incorporació de mesures ambientals (20.500 euros, en total), seguiment del PVA (13.800 euros, en total) i cost de contractació d'un auditor ambiental expert en la matèria (1.800 euros/mes).

5.4 Consideracions addicionals

Respecte de les consideracions tècniques a tenir en compte a l'EIA, d'acord amb la resolució núm. 69/2021, es fan les observacions següents:

- Complir amb el que es disposa en l'article 21.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

D'acord amb l'EIA, «(...) L'estudi d'avaluació d'impacte ambiental del projecte contempla un annex amb el preceptiu estudi d'incidència paisatgística on es dona resposta a les consideracions tècniques i es detallen les característiques de la barrera vegetal».

Es presenta també un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, punta de demanda i emissions de gasos d'efecte hivernacle, i vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

- Realitzar una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant del risc d'accidents greus i/o catàstrofes rellevants.

L'apartat 4 de l'EIA avalua els riscos d'accidents greus o catàstrofes més rellevants (períodes de retorn extraordinaris, vents, incendis, riscos electromagnètics...), els quals no es consideren rellevants, ateses les característiques del projecte i l'àmbit d'actuació.

- Canviar l'apartat 1.2 de l'estudi d'impacte ambiental relatiu a la justificació de la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental, tenint en compte que la Llei 12/2016 ha estat derogada pel Decret legislatiu 1/2020.

L'EIA justifica la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental del projecte, d'acord amb l'apartat 12, del grup 3, de l'annex 2 del Decret legislatiu 1/2020 (Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit).

- Respecte a les alternatives:

a) S'ha de substituir l'alternativa 1 per una alternativa ambientalment viable que compleixi el que s'estableix en el PDSEIB.

b) Presentar alternatives en una altra ubicació.

c) Complir amb els condicionants d'ocupació especificats en l'apartat 20.

d) La identificació i valoració d'impactes s'ha de realitzar tant en la solució proposada com en les seves alternatives.

e) L'examen d'alternatives ha d'ajustar-se al que es preveu en l'annex VI.

L'EIA té en compte aquestes prescripcions. Es presenten les alternatives 1, 2 i 3 d'ubicació del projecte, totes elles viables des del punt de vista del PDSEIB. S'identifiquen i avaluen els impactes ambientals de cada una d'elles i se selecciona, mitjançant anàlisi multicriteri, l'alternativa 3 com la més idònia, des del punt de vista ambiental, amb una ocupació inferior a 1 ha per MWp instal·lat, en compliment de l'apartat 20 de les consideracions tècniques de l'informe d'impacte ambiental (exp. 36a/2021).

- S'ha de revisar el pendent indicat en el projecte i en l'estudi d'impacte ambiental.

D'acord amb l'EIA, «la zona objecte d'anàlisi es troba en una àrea amb pendent poc pronunciat, la qual cosa facilita la implantació del parc solar i minimitza les actuacions inicials de condicionament del terreny. No són necessàries actuacions significatives de moviments de terra. Això porta, conseqüentment, a disposar d'un menor impacte ambiental.

Aquesta ubicació permet complir amb la mesura SOL-AO2 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears. Si bé no és una zona totalment plana, no se supera en cap cas el 20% de pendent, ni tan sols s'acosta. El pendent mitjà de la potencial zona d'implantació del PSFV és del 6% d'acord amb l'anàlisi topogràfica realitzada mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica.»

- En la part de la parcel·la que es troba en una zona potencialment inundable no s'instal·laran plaques fotovoltaiques.

D'acord amb la cartografia de l'EIA, «(...) s'evidencia que en la part de la parcel·la que es troba a la zona potencialment inundable no instal·laran plaques fotovoltaiques...»

- Amb la finalitat de valorar els efectes sobre la vegetació, s'haurà d'indicar el número aproximat i tipus d'arbre afectat per l'execució del projecte. En tot cas s'han de respectar les espècies protegides i catalogades dins del Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com les alzines. D'altra banda, i atenent que d'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric s'han obert alguns vials desforestant camins de circulació al voltant del jaciment, s'ha d'estimar la quantitat d'arbres afectats per aquestes actuacions.

El document d'addenda a l'EIA, aportat pel promotor, presenta una taula amb la relació d'espècies arbòries afectades per l'execució del projecte. En total, resultaran afectats 19 exemplars d'arbres – 10 ullastres (Olea europaea var. sylvestris), 8 pins blancs (Pinus halepensis) i 1 olivera (Olea europaea) –, disstribuïts en els diferents camps de plaques fotovoltaiques que integren el PFV Binibeca Vella.

- La tala d'arbres i l'eliminació de vegetació suposa una pèrdua de CO₂, per la qual cosa s'ha de compensar.

- S'ha de compensar també els efectes del projecte sobre els HIC.

D'acord amb l'EIA, «En qualsevol cas, es compensarà tota la tala d'arbres i l'eliminació de vegetació en ocasionar una pèrdua d'exemplars amb potencial d'absorció de CO₂ atmosfèric, així com els efectes del projecte sobre els HIC...». La superfície de compensació equivaldrà a la d'ocupació del PFV (1,94 ha).

- S'ha de caracteritzar millor la flora i la fauna de l'àrea afectada pel projecte.

L'apartat 4.2 de l'EIA presenta una anàlisi detallada de la flora i fauna de la zona d'estudi. S'identifiquen diverses espècies vegetals de port considerable, formant taques i actuant com a barrera vegetal, on destaca el pi blanc (Pinus halepensis) a la zona d'instal·lació de les plaques i la mata (Pistacia lentiscus) en els seus voltants. S'analitzen també 34 quadrícules d'1 x 1 km en un radi de 3 km entorn del projecte, identificant-se dues espècies d'especial protecció (Decret 75/2005) dins l'àmbit d'actuació: camamil·la de Maó (Santolina chamaecyparissus subsp. magonica) i llampúgol (Rhamnus alaternus), així com cinc espècies catalogades i set endèmiques dins el radi de 3 km traçat. En tot cas, dins l'espai ocupat per les plaques no es detecten endemismes ni espècies amenaçades.

Quant a la fauna present a la zona d'estudi es considera l'habitual d'aquelles zones agrícoles que han estat abandonades. Segons l'EIA, durant les visites realitzades, es varen observar poques espècies animals. No obstant això, com en el cas de la flora, s'estudien també 34 quadrícules d'1 x 1 km en un radi de 3 km entorn del projecte, amb presència de vuit espècies catalogades, sis endèmiques i dues amenaçades. Analitzada la quadrícula 1 x 1 km de l'espai ocupat per les plaques destaca la presència de calàpet (Bufotes balearicus). Es té en compte també l'elevada probabilitat de trobar tortuga mediterrània (Testudo hermanni), per la qual cosa el projecte adopta mesures dirigides a la seva protecció.

- S'ha de presentar l'annex del projecte sobre la protecció del jaciment arqueològic i s'han de tenir en compte les consideracions realitzades pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.

Segons l'EIA, «En la distribució espacial es té en compte una delimitació de l'entorn del jaciment que inclou el mateix jaciment i una Zona de Protecció Ambiental total de 12 metres de distància equitativa donis de qualsevol punt del jaciment cap a l'exterior d'aquest, amb la finalitat de conservar les restes que no puguin ser observades en superfície.

En qualsevol cas, el projecte incorporarà totes aquelles mesures específiques de protecció que estableixi l'òrgan competent. (...) S'incorpora un informe sobre la protecció del jaciment arqueològic en el mateix projecte tenint en compte les consideracions realitzades pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.»

- S'ha de revisar l'estudi d'incidència paisatgística segons s'explica en l'apartat 17 de les consideracions tècniques i s'han de detallar les característiques de la barrera vegetal.

Es presenta un estudi d'incidència paisatgística, amb una anàlisi de conques visuals dels 3 km entorn del projecte, en el qual es conclou que el PFV únicament serà visible en un 2,5% de la superfície estudiada. D'altra banda, tenint en compte l'existència del PFV Binissafúller entorn del PFV Binibeca Vell, l'estudi d'incidència paisatgística analitza l'impacte paisatgístic produït per l'acumulació de projectes, resultant un impacte compatible (0,05% de superfície visible).

Així mateix, es detallen les característiques de la barrera vegetal existent i les actuacions a la zona d'estudi dirigides al seu reforç com a mesura d'integració paisatgística, assolint una altura mínima de 2,1 m (superior a l'altura dels mòduls fotovoltaics):

+Priorització del trasllat dels individus de major port en la zona paral·lela a la ctra. de Binibeca Vell, respectant els límits d'APT, els accessos i les línies elèctriques i la seva franja de seguretat; aprofitant les formacions presents per a reduir la visibilitat de la carretera i tancant els passos visuals existents en l'actualitat, donant continuïtat a l'hàbitat 5330. En el cas que el trasllat d'individus no sigui suficient s'haurà d'optar per la plantació d'individus de port i frondositat suficient.

+Reforç de la zona sud-oest del PFV devora del límit de la parcel·la, donant també continuïtat a l'hàbitat 5330.

El document d'addenda a l'EIA, aportat pel promotor, inclou un fotomuntatge comparatiu de l'estat previ i posterior de visibilitat del camp de plaques, una vegada consolidada la barrera vegetal perimetral proposada pel projecte, el qual mostra l'apantallament visual de les plaques des de punts pròxims, concloent que les 53,69 ha que conformen les zones visibles del PFV sense barrera vegetal es veuen reduïdes a 11,45 ha (78,67% de minimització de l'impacte visual). D'altra banda, l'impacte acumulatiu del parc projectat amb el PFV Binissafúller, situat a 1,5 km de distància de la zona d'estudi, es considera poc significatiu (6,12 ha, corresponent al 0,05% dels punts analitzats).

- S'ha de realitzar un estudi dels camps electromagnètics.

Respecte dels camps electromagnètics, l'EIA concreta que «La comprovació que no se supera el valor establert en el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques, es realitzarà mitjançant els càlculs per al disseny corresponent, abans de la posada en marxa de les instal·lacions que s'executin seguint el citat disseny i en les seves posteriors modificacions quan aquestes poguessin fer augmentar el valor del camp magnètic.»

Al respecte, el document diu que «Podran utilitzar-se els càlculs i comprovacions recollits en un projecte tipus, sempre que la instal·lació projectada s'ajusti a les condicions tècniques de càlcul previstes en el projecte tipus». En aquest sentit, «(...) els valors obtinguts resulten molt inferiors als permesos en la reglamentació vigent, sent molt reduïts en les zones transitables pròximes a la instal·lació. Consideri's a la vegada que tractant-se relacions de Transformació (15000/800), les intensitats es redueixen, per tant, els valors obtinguts seran més favorables.»

No obstant això, es recorda que s'haurà de donar compliment al punt 19, lletra c, de la resolució de la CMAIB núm. 69/2021: «Pel que fa als camps electromagnètics: D'acord amb els condicionants i mesures establerts per als estudis d'impacte ambiental dels projectes de parcs fotovoltaics pel grup de treball del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, integrat per membres del Ministeri i de diferents comunitats autònomes, i atesa la proximitat d'alguns habitatges a la instal·lació prevista, s'ha de garantir que els valors del camp magnètic real sobre els receptors en nuclis de població situats a menys de 200 m i en edificis aïllats a menys de 100 m sigui inferior a 0,4 µT.»

- S'han d'avaluar o estimar els nivells de soroll en els habitatges més pròxims a la instal·lació abans de la posada en marxa de la instal·lació, durant la fase d'obres i durant la fase d'explotació.

Segons l'EIA, «(...) es preveu un lleuger increment de soroll com a conseqüència, fonamentalment, dels diversos processos de construcció i d'explotació que es duran a terme a la zona.

En qualsevol cas, és indispensable que, una vegada aprovat el projecte, s'avaluïn o estimin els nivells de soroll en els habitatges més pròxims a la instal·lació abans de la posada en marxa de la instal·lació, durant la fase d'obres i durant la fase d'explotació. D'aquesta manera es podran analitzar les diferències en els nivells de soroll entre l'estat actual i les escenes posteriors. S'adopta, per tant, l'especificat en el punt 12 de la resolució núm. 69/2021 en relació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental aplicable al projecte de parc fotovoltaic Binibeca Vell, polígon 4, parcel·la 384 del terme municipal de Sant Lluís. D'igual forma s'haurà de complir amb el que s'estableix en l'Ordenança reguladora de soroll i vibracions de l'ajuntament de Sant Lluís.»

- Pel que respecta a les plaques fotovoltaiques:

a) S'ha d'indicar l'angle d'inclinació de les plaques fotovoltaiques.

b) S'ha de detallar la separació entre les files dels mòduls.

c) S'ha de respectar una distància mínima de 0,8 m dels mòduls respecte al sòl per a possibilitar una coberta vegetal homogènia.

d) S'ha d'especificar la disposició de les plaques.

D'acord amb l'EIA, «Com es pot veure en la imatge es respecta la distància mínima de 0,80 metres dels mòduls respecte al sòl, complint amb la mesura SOL-A04 del Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears. Igualment, es compleix amb la SOL-D03 que estableix que l'altura màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny és de 4 metres (en aquest cas 1,95 m). D'igual forma es determina un angle d'inclinació de 30º i una separació entre mòduls de 2,78 metres.»

La disposició de les plaques a la parcel·la es mostra a la fig. 2 de l'informe, respectant l'APT de carreteres i la zona de protecció del jaciment arqueològic existent dins la parcel·la.

- Tots els elements propis del parc fotovoltaic han d'utilitzar la millor tecnologia disponible i el rendiment mínim dels panells haurà de ser del 20%.

D'acord amb l'EIA, «els elements propis del parc fotovoltaic utilitzen la millor tecnologia disponible i el rendiment mínim dels panells és major al 20%, sent del 21,1%.»

5. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de “Parc Fotovoltaic Binibeca Vell (TM de Sant Lluís)”, signat pel Sr. Fernando Paulino Pereira, enginyer tècnic industrial, de l'empresa PROXECTA. Servicios de Ingeniería, amb data 16 de març de 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat pel Sr. Daniel Ramon, biòleg, de la consultora PODARCIS S.L., amb data 14 de març de 2022, i els condicionants següents:

1. Abans de començar les obres per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància Ambiental (PVA).

2. D'acord amb la Direcció Insular de Cultura i Patrimoni, del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca:

- El promotor haurà de contractar un/a arqueòleg/a per dur a terme un control arqueològic preventiu de les intervencions que afectin l'entorn de protecció del jaciment arqueològic de Binibèquer Vell (BBV-06), per la qual cosa haurà de presentar un projecte de control i seguiment arqueològic de la zona i comptar amb la preceptiva autorització prèvia d'acord amb l'establert al Decret 14/2011 que aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques.

- S'haurà d'avisar al Servei de Patrimoni Històric del CIM del començament de les obres per poder fer les oportunes inspeccions. En tot cas, l'arqueòleg/a, responsable del seguiment, avisarà al Servei de patrimoni del CIM de l'inici del seu treball.

- En el cas que apareguessin restes arqueològiques in situ que recomanassin realitzar una excavació arqueològica, les obres se suspendran en el tram afectat per permetre desenvolupar els esmentats treballs, a compte del promotor, i amb l'autorització del Departament de Cultura del CIM.

- El promotor establirà les mesures de protecció adients sobre els béns integrants del patrimoni històric situats dins l'àmbit d'actuació del projecte d'obres, mesures que s'hauran de recollir a la memòria final del control i seguiment arqueològic.

- Les restes mobles aparegudes s'hauran de dipositar en el Museu de Menorca.

- Finalitzats els treballs, el promotor lliurarà al Departament de Cultura del CIM, l'informe elaborat i signat per l'arqueòleg/a responsable del control, relatiu als resultats obtinguts. Si durant el control s'han produït troballes que han aturat l'obra, el termini màxim per al lliurament serà de 15 dies per tal que el CIM pugui resoldre sobre la continuació d'aquesta.

3. Atès que la zona presenta un nivell moderat de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'art. 2, punt 1 c), del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries». Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

4. Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

5. La neteja de les plaques haurà de realitzar-se preferentment «en sec», amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. En cas d'haver de realitzar neteges extraordinàries amb aigua, aquesta haurà de ser regenerada, o bé procedent de pluja.

6. El reg de les barreres vegetals per a l'apantallament visual del PFV haurà de realitzar-se en tot cas amb aigües pluvials, o alternativament amb aigua regenerada. Aquestes barreres vegetals hauran de mantenir-se en un estat òptim almenys durant tota la vida útil de la instal·lació (25 anys).

7. Les espècies arbòries afectades pel projecte hauran de ser trasplantades, en la mesura del possible, a altres espais de l'àmbit d'actuació que formin part de les barreres vegetals d'apantallament visual de la instal·lació.

8. Els olis usats en els transformadors no contindran PCBs, ni PCTs, i haurà de disposar-se d'un sistema d'alerta per a fugides d'olis o lubrificants.

9. Se seleccionaran equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es disposarà d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidatge d'equips que utilitzin gas SF6; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugides. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.

10. S'hauran d'incorporar abeuradors pel ramat, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna. Per altra banda, s'hauran d'incorporar caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters.

11. Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

12. Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

13. El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

14. S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

15. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla.

16. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació (25 anys), es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

No obstant això, el desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals.

17. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

18. En cas que el pressupost del projecte superi el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost del projecte.

Així mateix, es recorda que:

- Atès que l'àmbit d'actuació es localitza dins zona de servitud aeroportuària, s'haurà d'obtenir autorització de l'AESA.

- Segons la Direcció Insular d'Ordenació Territorial, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca, s'hauran de tenir en compte els articles del PTI (art.14.4) i RPTI (art. 15.4) com ara el tancament de les finques o els sistemes de recollida d'aigua per netejar les plaques, entre d'altres. En el cas que el projecte entri en contradicció amb la RPTI, tot i complir amb les determinacions legals vigents, s'haurà de suspendre l'atorgament del títol habilitant que correspongui. També s'hauran de tenir en compte les NS de Sant Lluís, en especial els articles 34, 36 i 189.

- D'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en relació al risc d'incendi forestal i la gestió forestal, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

- Hauran de complir-se els requisits que pugui establir Red Eléctrica de España (REE) quant a les característiques de la línia soterrada d'evacuació de l'energia i punt de connexió, així com disposar dels permisos corresponents.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 16 de maig de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)