BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de març de 2023,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L'article 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d'una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

1.Antecedents

El Pla Territorial Insular de l'Illa de Menorca que regeix actualment, va ser aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca el 25 d'abril de 2003. Aquest PTI va ser avaluat mediambientalment per la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), obtenint Acord favorable condicionant per la Comissió Permanent de la CBMA de 16 d'abril de 2003.

De la modificació aprovada pel Ple del Consell el 26 de juny de 2006 no consta cap avaluació ambiental per part de la CBMA.

Pel que fa a la NTT aprovada el 22 de desembre de 2014 i derogada parcialment el 16 d'octubre de 2017, si que consta que va passar una avaluació ambiental per part de la Comissió Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB).

Es va tramitar per la disposició addicional sèptima de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'acord amb l'apartat 5 de Disposició Addicional novena de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible. El Ple de la CMAIB de 10 de novembre de 2014 Acorda la conformitat a la memòria ambiental amb condicions, i ratifica l'Acord adoptat, amb l'Acord del Ple de la CMAIB de 17 de desembre de 2014 on inclou el dictamen sobre afecció a XN 2000, PN de S'Albufera des Grau i APR d'incendis.

De la present revisió del PTI de Menorca es va emetre el document d'abast en data 8 d'octubre de 2018 i ara s'emet la declaració ambiental estratègica.

2.Objecte del pla

La revisió del PTI de Menorca es deu al mandat del mateix PTI que incorpora que, en tot cas, serà objecte de revisió 10 anys després de la seva aprovació definitiva; per la necessitat d'adaptació a la normativa sobrevinguda (Llei del sòl, Llei agrària, PHIB, PDS Energètic, PDS de Transports, PDS per a la gestió dels residus no perillosos); per a l'adaptació cartogràfica, per la creació de noves àrees protegides, pel desenvolupament de processos territorials (trasllat de pressió territorial al sòl rústic, creixement d'agroturismes, etc.); necessitat d'abordar la qüestió climàtica des d'un punt de vista hídric i energètic (instal·lacions d'energia renovable).

L'objecte és l'ordenació responsable, sostenible i resilient del territori menorquí, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, mitjançant una estratègia transversal vertebradora del territori insular que faci possible una cohesió territorial efectiva i una política global de coordinació de les actuacions públiques i privades que han de desenvolupar-se sobre el territori insular. A les normes del PTI hi ha 12 objectius bàsics.

Les propostes de la revisió del PTI d'acord amb l'EAE i completades amb la memòria de la revisió del PTI, es poden classificar en:

I. Ordenació del sòl rústic

-Categories de sòl rústic:

La revisió del PTI de Menorca realitza ajusts dels límits pertinents en funció de la millor cartografia i informació disponible.

Les categories de sòl rústic són les mateixes que el PTI de 2003. A sòl rústic protegit: AANP, ANEI, ARIP, APR, APT, ANIT i AIP. A sòl rústic comú: AIA, AT i SRG. No obstant aixó hi ha canvis.

A les ANEI d'Alt Nivell de Protecció (AANP) manté les del PTI vigent, afegint les basses temporals com una nova categoria, inclou les masses d'alzinars definides per CORINE i inclou el parc natural com a sòl rústic protegit, mentre que determina que la classificació del sòl es farà pels instruments específics.

A les Àrees d'Interés Paisatgístic (AIP) s'incloen terrenys integrants dels components del bé seriat Menorca Talaiòtica a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. AIP seria condicionant sobreimposat a categories prèvies de protecció.

També condicionants superposats al sòl rústic: la Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEPA i ZEC) i LIG (Llocs d'Interès Geològic), que són sòl rústic protegit. Les DASFA (Delimitació Àrees Sensibles per a la Flora Amenaçada) són sòl rústic protegit si s'hi localitzen i si es troben a sòl rústic comú es consideren ANIT.

Les Zones d'Alt Valor Agrari (ZAVA) que es localitzen a sòl rústic de règim general (SRG) es corresponen a AIA (entorn Ciutadella i periurbà Maó- Sant Lluís- es Castell). Es proposen ZAVA un total de 14.000 ha i casi totes estan a categories de protecció i les que estan a SRG es consideren AIA (500 ha). Es proposa la delimitació d'aquestes ZAVA de conformitat a la Llei agrària, per la seva fertilitat i capacitat productiva, un conjunt de 110 recintes, que en general segueixen límits de tanques (14.000 ha).

Es zonifica com ANIT alguns sòls considerats el 2003 com a AIA, a la vista del seu valor ecològic en el mosaic agrari.

-Nuclis rurals:

Sobre els nuclis rurals, la revisió del PTI (RPTI) reconeix la totalitat dels nuclis rurals del PTI vigent de 2003 (PTI 2003).

Inclou en la categoria nucli rural tipus 2 els assentaments que en el PTI 2003 s'identificaven com a horts d'oci, atès que la Llei del sòl de les Illes Balears (LUIB) no contempla aquesta figura.

Determina la continuïtat dels criteris PTI 2003 però inclou nous criteris: efectiva redacció i execució Plans Especials (PE) de nuclis rurals i que disposen de serveis, especialment capacitat i suficiència del cicle de l'aigua i subministrament d'energia mitjançant renovables.

-Edificacions en sòl rústic

Es plantegen mesures per a la conservació de les edificacions existents en el medi rural pel manteniment de la qualitat paisatgística i la imatge de Menorca. S'estableixen condicions d'utilització de les edificacions destinades a l'ús agrícola o d'explotació de recursos agroforestals i a les activitats complementàries i turístiques en les categories que permet la Llei Agrària i la Llei Turística. Es realitza un estudi tipològic d'edificacions tradicionals en sòl rústic per a definir la tradicional explotació rural menorquina anomenada «Ses Cases».

La incorporació màxima de l'edificació existent a l'ús residencial no podrà superar el 20% de la superfície inicialment destinada a aquest ús a la data d'aprovació del PTI de 2003.

L'autorització de noves places d'allotjament turístic a sòl rústic resta subjecte a limitacions tant de data de construcció com de places, essent 6 places per agroestances, 24 per agroturismes i 50 per hotels rurals.

Es manté l'ús residencial, en habitatges de nova planta, prohibit en totes les categories de sòl rústic.

-Ordenació litoral

La revisió del PTI, dins del seu àmbit competencial, advoca per la conservació, ordenació i gestió de l'espai litoral i els usos que en ell es desenvolupen al voltant dels següents 3 eixos estratègics:

1. La protecció de les praderies de fanerògames (Posidonia Oceanica) i d'altres hàbitats i ambients marins d'interès per tal de garantir el manteniment dels ecosistemes marins i la producció pesquera sostenible. A tal fi es proposa la delimitació d'una gran Àrea Marina Protegida (AMP) o una xarxa d'AMP.

2. La protecció de l'espai costaner (tant el litoral construït com les zones de dominant natural o platges) per tal de preservar la integritat dels ecosistemes i paisatges costaners i minimitzar els efectes del canvi climàtic. A tal fi es determinen en sòl rústic les AANP fora de les ANEI, la zona de protecció costera (100 m de la línia de costa) i l'APT de costa (500m des del límit interior de la ribera de mar), amb la limitació dels usos que, per a la categoria de sòl rústic protegit on es troba i per la incidència de la legislació de Costes, es determina.

3. L'elaboració d'un instrument de planificació territorial específic per a l'espai costaner, principalment per determinar criteris i actuacions relacionats amb els fondejos i el bany, i fomentar la coordinació i cooperació interadministrativa amb una visió de conjunt.

No es consideren necessàries les ampliacions d'aparcaments existents en sòl rústic què donen accés a les platges si aquestes no es produeixen per atendre qüestions de seguretat d'accés i/o evacuació.

Es considera fonamental controlar la pressió humana a les platges, regulant el seu accés, amb el reforç de les següents mesures algunes de les quals ja han estat implantades:

- Control i regulació dels aparcaments que donen accés a les platges, incloent la limitació de la seva superfície, i reduint els espais destinats a l'automòbil perquè siguin utilitzats per bicicletes.

- Millora del servei d'informació i control dels accessos a les platges, establint un control efectiu d'accés als camins, i no que aquest control es produeixi en el mateix aparcament, per evitar els problemes de congestió i deteriorament d'aquests espais.

- Limitació de l'accés a les platges des del mar, ja sigui a través de ferris/«golondrinas», com a través del fondeig d'embarcacions d'esbarjo.

- Implantació d'un servei d'autobusos llançadora, per tal de limitar l'accés a les platges en vehicle privat durant la temporada alta.

-Riscos naturals

Es du a terme la millora i ajusts de la delimitació de les APR segons l'avenç del coneixement científic i cartogràfic: ajusts delimitació risc d'inundació, sòl rústic de protecció front risc incendi, consideració contaminació i sobreexplotació aqüífers, mitigació canvi climàtic.

S'adopta el criteri que quan una administració pública competent ha determinat l'existència manifesta d'un risc natural i disposa d'un instrument per a la seva prevenció, gestió i regulació dels usos que interactuen amb l'esmentat risc, els terrenys afectats pel mateix en sòl rústic passen a ser qualificats com APR i, conseqüentment, com a sòl rústic protegit.

En el cas, poc habitual a Menorca, que la presència d'aquests riscos regulats per administracions públiques sectorials recaigui sobre sòl rústic comú, aquest passa a ser APR i, per tant, rústic protegit.

La revisió del PTI considera àrees de prevenció de riscos (APR), d'acord amb la cartografia del Pla, les següents:

- d'inundació i d'incendis, les zones inundables i les zones d'alt risc d'incendi en qualsevol categoria de sòl rústic, d'acord amb el que estableixen les administracions públiques competents respectivament.

- d'erosió i esllavissada, en qualitat de condicionant sobreimposat, aquelles zones amb presència d'alt nivell dels esmentats riscos en terrenys, afectes sempre a les categories de sòl rústic d'especial protecció i sobre els quals la presència sobreimposada dels riscos d'erosió i esllavissada incrementa la fragilitat i vulnerabilitat d'aquestes àrees, requerint certs condicionants específics en la regulació d'usos.

- vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers aquells terrenys, afecte sempre a les categories de sòl rústic d'especial protecció, que segons els estudis disponibles de l'administració hidràulica presenten un nivell alt de vulnerabilitat a la contaminació, que coincideixen a més amb nivells de pressió elevats i baixa qualitat, localitzats al sud de terme municipal de Ciutadella.

La cartografia d'ordenació de la revisió recull igualment, de forma diferenciada de les APR, Zones amb risc d'inundació, despreniment i vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers en sòl rústic comú, sòls urbans i urbanitzables.

-Paisatge:

S'incorporen les Bases i Directrius de Paisatge de l'Illa de Menorca en assumpció dels objectius del Conveni Europeu de Paisatge (CEP, Florència, 2000, ratificat per l'Estat espanyol al novembre de 2007, amb entrada en vigor el primer de març de 2008), davant de la manca d'una legislació específica de paisatge de les Illes Balears, tenint en compte les observacions de l'informe d'ICOMOS de 2017 a l'expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica presentat en 2016 i en la reformulació sobre la què s'està treballant.

Les Directrius de Paisatge són determinacions que, a partir de les bases sobre la política de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d'Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP) en el PTI, atès que recau en l'ordenació del territori formular i articular la política paisatgística.

A l'Annex 4 del PTI vigent, "Unitats de Paisatge", les fitxes de les 23 Unitats de Paisatge que van ser delimitades i caracteritzades han estat actualitzades i ampliades i formaran part, així, de la Revisió del PTI com ANNEX VIII.

S'incorpora a la cartografia de la revisió del PTI un plànol (número 4) «Ordenació de Paisatge i Patrimoni» què intenta restituir una visió integral del paisatge:

- Dins del paisatge rural, aquelles àrees que compten amb elevats valors per la seva trama agrària construïda (parcel·lari, camins, parets seques, edificis i construccions ramaderes, infraestructura hidràulica, etc.) i la seva funcionalitat agroecològica, per les què han merescut la condició de sòl rústic protegit pel PTI en qualitat d'Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP) o per part de la LEN de 1991 com Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP).

- Dins el paisatge urbà es distingeixen els nuclis tradicionals i les zones turístiques, ja que posseeixen una morfologia, funcionalitat i identitat pròpies i requereixen per això projectes de paisatge diferenciats.

- Els terrenys dels 9 components de la Menorca Talaiòtica, al quals la Revisió de PTI els atorga la categoria d'Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP), com a categoria sobreimposada a la zonificació preexistent, justament per reconèixer en ells valors paisatgístics excel·lents de naturalesa històrica i visual en relació amb el sistema d'assentaments talaiòtic.

Es proposa la figura dels Projectes de Requalificació Paisatgística.

En el cas de Projectes de certa envergadura territorial i projectual, es considera la figura del Pla Especial.

S'inclouen els Estudis d'Impacte i Integració Paisatgística, en els nous projectes, sense obviar l'avaluació ambiental i els informes d'incidència paisatgística que siguin preceptius d'acord amb la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, amb l'objectiu de contribuir a la inserció harmònica de noves implantacions en el paisatge, i al manteniment i millora de la qualitat del mateix.

II. Sistema d'assentaments

La proposta consisteix en minimitzar l'impacte del creixement sobre els recursos naturals atès que s'ha frenat la pressió turística sobre la costa però s'ha desplaçat als nuclis tradicionals i al sòl rústic. La revisió pretén revertir el procés d'abandó de la població resident dels centres urbans i la millora de les zones turístiques. Es considera prioritari la regulació de nuclis rurals i altres edificacions en sòl rústic. Es manté el model territorial del vigent PTI de diferenciació de nuclis tradicionals (NT) i zones turístiques (ZT) i de control de creixement.

Es du a terme una revisió de les densitats i del model tipològic en les àrees de reconversió territorial (ART), que no implicaran modificar els instruments de planejament municipal.

Els nuclis tradicionals tipus 1 són els 8 municipis i els nuclis de Sant Climent a Maó i Fornells a es Mercadal, i els nuclis tradicionals tipus 2 són nuclis menors.

Es du a terme la definició de les Àrees de Transició (AT) com una categoria de sòl rústic comú per acollir els futurs desenvolupaments urbans, que es delimiten amb els sòls urbans i urbanitzables en els nuclis tradicionals principals de l'illa.

Durant la vigència d'aquest PTI el planejament urbanístic només pot créixer a les àrees de transició (AT) en 13.120 noves places residencials. La superfície del sòl que es classifiqui com a urbanitzable es localitzarà exclusivament en els nuclis tradicionals de Sant Lluís, Es Castell, Maó, Alaior, Es Mercadal, Es Migjorn Gran, Ferreries i Ciutadella i s'ha estimat en una superfície màxima de 469 Ha.

S'estableix la capacitat vacant en termes de places residencials i turístiques en sòl urbà i urbanitzable (incloses les ART del PTI vigent) que determina la revisió del PTI, que és: superfície: 422,68 ha; habitatges: 14.009; places (2,5/habitatge): 35.304.

A les zones turístiques no es proposa nou creixement considerant suficient la capacitat vacant en ART i solars buits existents, que són de 11.414 i 4.497 places, respectivament.

En els nuclis tradicionals, a les places vacants en ART ja definides en el PTI vigent, s'afegeixen com a àmbit de creixement les AT.

L'índex de pressió humana (IPH) en mitjana anual és de 131.943 persones (IBESTAT 2019), en màxim diari és de 200.099 persones segons l'OBSAM i el calculat és de 182.648 persones, valor que s'ha assenyalat pels redactors que és el que es considera que s'ha d'utilitzar per al càlcul de la capacitat de l'illa.

Es determinen els càlculs i les actuacions necessàries per abastir dels recursos d'aigua potable, sanejament, energia i residus, a la població de Menorca:

-Abastiment d'aigua

La capacitat d'abastiment d'aigua potable actual s'estableix en 157.346 persones que compara amb una població censada+ % places turístiques + % segona residència: 131.943.

Per a l'any 2021 la població possible amb el recurs disponible és de 177.452 persones, però empra una dotació de 200 litres per persona i dia. Per a l'any 2027 s'arribarà a una dotació de de 180 litres per persona i dia i la població possible a abastir amb el recurs disponible és de 232.903, que compara amb una població censada+ % places turístiques + % segona residència: 171.397).

Les dotacions futures s'han d'obtenir mitjançant la racionalització del recurs amb mesures d'eficiència i de reducció de pèrdues, així com l'ús d'aigua regenerada per als usos no residencials, com el reg de parcs i jardins.

-Depuració d'aigua

La capacitat de depuració actual s'estableix en una població possible de 215.299 (que compara la de 131.943). i per calcular la futura es contemplen: actuacions en les depuradores, que la incorporació de pluvials és mínima, que les pèrdues no superen el 20% i que la demanda d'abastiment urbà per l'any 2027 és de 200 litres per persona i dia (perquè incorpora la indústria), de manera que s'obté una població possible amb capacitat de depuració de 280.295 (que compara amb una població censada+ % places turístiques + % segona residència: 171.397).

Les actuacions en les depuradores són:

Maó:

- Posada en marxa EDAR de Binidalí amb construcció d'emissari i connexió de nuclis turístics de Sant Lluís (PHIB).

- Remodelació EDAR de Maó-Es Castell (PHIB)

Ciutadella:

- Col·lector aigües residuals per al sanejament de Cala Morell

- Nova EDAR Pla de Sa Quintana de Ciutadella Nord

- Remodelació EDAR de Cala Galdana (PHIB)

- Remodelació EDAR de Ciutadella Sud (PHIB)

Alaior:

- Millores EDAR de Son Bou (PHIB)

Es Mercadal:

- Nova EDAR a Port d'Addaia

- Ampliació i millora de l'EDAR des Mercadal.

Ferreries:

- Remodelació EDAR de Ferreries

Sant Lluís:

- Ampliació i millora de l'EDAR de Sant Lluís.

-Energia

Pel que fa a la capacitat actual de l'energia la població possible amb capacitat és de 202.906 persones (que compara amb la de 131.943).

El PTI planteja un model basat en energia solar prioritàriament i eòlica, amb una potencia total instal·lada de 666 MW, per assolir en un futur una penetració de les renovables del 100% sobre el consum final brut, amb un repartiment aproximat de potència instal·lada entre energia solar i eòlica amb uns percentatges aproximats de 95% per a la primera i 5% per a la segona. Correspondria 6 MW a biomassa, 30 MW a eòlica, 30 MW de solar en terrenys urbans i 600 MW de solar en rústic. Addicionalment, es considera que en el futur estarà operatiu un doble enllaç per cable amb Mallorca (100 MW). Amb aquestes actuacions planteja la població possible amb capacitat energètica de 216.781 persones (que compara amb la de 171.397).

-Residus

En tema de residus la capacitat actual de la població possible s'estableix en 132.007 persones, superior a les 131.943. Per establir la capacitat futura té en compte les millores a les instal·lacions de les plantes de tractament de residus des Milà i estableix la població per a l'any 2025 en 196.578, obtingut a partir de dades que estan amb conformitat amb les previsions del Pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de Menorca 2019-2025, segons el qual la capacitat conjunta de les cel·les I i II de l'ampliació de l'abocador de Milà, que s'estima en 600.000 m3, podrà albergar els residus produïts per als propers 40 anys, fins al 2060, més enllà de l'horitzó temporal de el pla.

-Nuclis tradicionals (NT)

Es mantenen com a NT de Menorca les 8 capçaleres municipals més els nuclis de Sant Climent (a Maó) i Fornells (Es Mercadal), diferenciant-se dels ara anomenats NT tipus 2.

-NT tipus 1: es corresponen a les següents trames urbanes caracteritzades pel predomini de l'ús residencial amb caràcter de primera residència i que constitueixen centres de serveis de nivell insular, incloent en aquests les àrees industrials i d'activitat econòmica: Maó, Ciutadella, Alaior, Ferreries, Es Mercadal, Sant Lluís, Es Castell, Es Migjorn Gran i Fornells i Sant Climent.

-NT tipus 2: es corresponen als següents nuclis menors, bàsicament amb trames urbanes residencials per a la població local (habitatges principals i secundaris) i residències turístiques. Es localitzen tant en l'interior, com a la costa, i d'acord amb les normes del PTI són:

- A Maó: Llucmaçanes, es Murtar, Cala Mesquida, Cala Llonga, Es Grau i Binixiquer.

- A Alaior: La Argentina, Son Vitamina i Cales Coves – Lloc Nou

- A Sant lluís: Torret, S'Ullastrar, es Pou Nou i Consell.

- A es Castell: Cala Sant Esteve, Trebalúger, Son Vilar i Sínia Riera.

- A Ciutadella: Vorera Esquerra Santandria i Son Cabrisses.

-Àrees de Transició (AT)

Aquesta categoria de sòl rústic comú, per acollir els futurs desenvolupaments urbans, consisteix en una corona de 350 m en el cas dels nuclis principals, que han estat delimitades amb els condicionants següents:

1. Exclusió de terrenys pertanyents a les categories de sòl rústic protegit i que, per tant, puguin convertir-se en una afecció negativa sobre els mateixos. Aquests són principalment AANP, ANEI, ARIP, encara que també s'han tingut en consideració les AIA.

2. Exclusió de rierols i Àrees de Risc Potencial Significatiu d'inundació (ARPSIs).

3. Exclusió d'Àrees de protecció Territorial de Carreteres i de Costes.

4. Exclusió de terrenys amb pendent superior a 10% sempre que el 80% dels sòls sigui inferior al 7% de pendent.

No es podrà ocupar aquest sòl sense justificació d'ocupació i execució de més del 60% del sòl vacant i, entre d'altres, s'haurà d'assegurar l'existència de recursos i serveis suficients per al seu desenvolupament com a requisit previ per a l'aprovació de planejament d'ordenació detallada.

III. Infraestructures, transport i equipaments:

-Energia

S'aposta per l'estabilització i decreixement de la demanda energètica i un nou model energètic renovable.

El PTI vigent té una alta dependència de combustibles fòssils amb el conseqüent cost ambiental i econòmic. La RPTI aposta per l'ordenació territorial per a la instal·lació de noves infraestructures energètiques renovables, amb la corresponent protecció del paisatge i del medi ambient.

Les propostes d'energia són la nova connexió energètica amb Mallorca i apostar per instal·lacions d'energies renovables.

Actualment les renovables representen només un 1% (7,7 MW potència produïda pel parc eòlic des Milà i els parcs fotovoltaics de Son Salomó i Binissafullet), mentre la central tèrmica del port de Maó genera 268,4 MW.

Amb les Zones d'Aptitud Ambiental del Decret 33/2015 d'aprovació definitiva del PDS energètic de les IB, es pretén delimitar zones de capacitat d'acollida de les renovables eòlica i solar.

Les propostes actuals són:

- Repotenciar el parc eòlic des Milà, passant de 4 aerogeneradors de 50 m d'alçada a 90 metres i producció enlloc de 3,2 MW de 6 MW.

- Instal·lacions de parcs solars sobre abocadors clausurats assolint 12 MW.

- Foment a sòls urbans i rústics de microeòliques o solars a cobertes, terrats, aparcaments.

- Parcs fotovoltaics aprovats i no executats:

+Ampliació de Son Salomó.

+Ses Quarterades-Ciutadella.

+Son Cartet-Alaior.

+Es Castell devora desnitrificadora.

+Lanzell- es Mercadal.

+Binibeca Nou- Sant Lluís.

- Utilització de la biomassa per a la substitució del fuel a les calderes de subministrament a edificacions.

- Capacitat de producció de biogàs a partir dels processos de digestió anaeròbia dels residus orgànics.

Es vol assolir una penetració de les renovables del 100% per l'any 2050, d'acord amb l'art. 15 de la L10/2019. La generació prevista per les solars és de 0,73 MW/ha (Son Salomó 49,8 MW 68 ha), per tant, es necessiten 909 ha de sòl rústic per a energia solar i la generació és de 0,5MW/ha d'energia eòlica, per tant, es necessiten 60 ha de rústic per a energia eòlica, que representen un 1,4 % del territori total de l'illa.

En compliment llei canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears es determinen les zones de desenvolupament prioritari, la seva selecció s'adequa al punt 2 de l'art. 46 de la llei esmentada: suficiència de les fonts d'energia; aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions amb la preservació dels sòls amb major valor ambiental i paisatgístic; la baixa productivitat agrària dels sòls i el seu estat de degradació al ser entorns urbans no destinats a l'activitat agrària; la disponibilitat de la xarxa per a l'evacuació de l'energia generada i les necessitats de l'illa i els seus municipis. Així s'exclouen aquells sòls que no compleixen aquests factors, especialment aquells que són objecte de protecció pels seus valors o la seva rellevant capacitat agrològica. S'obté una superfície màxima de zones de desenvolupament prioritari d'aptitud solar de 4.962 ha i d'aptitud eòlica de 1.676 ha.

Les zones de desenvolupament prioritari tenen la consideració d'ús admès a efectes legislació territorial i urbanística.

D'acord amb la memòria del PTI i la normativa (art. 15):

-S'exclouen per a la localització d'instal·lacions d'energia solar i eòlica les zones d'exclusió que determini, per a cada tipus d'instal·lació, amb caràcter general el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i amb caràcter més específic les següents: les Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP), les àrees de protecció territorial (APT), les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP).

-Les instal·lacions no implicaran la tala de terrenys boscosos o de muntanya baixa d'alzinars i ullastrars protegits o presents a la fotografia aèria de 1956.

-No s'afectaran béns declarats BIC i els seus entorns de protecció, i entre aquests els del patrimoni arqueològic, històric o etnològic que constin com a part dels Catàlegs Municipals o Insulars.

-No es permetrà l'alteració morfològica del terreny, tant moviments de terra com aterraments del terreny més enllà dels estrictament necessaris per a la correcta fonamentació de la base d'aerogeneradors o plaques.

-No es permetrà l'obertura de nous camins a sòl rústic, més enllà de vials de servei i aquells que responguin al servei necessari d'infraestructures d'interès general i serveis d'emergències, evacuació o similar, que s'executaran amb les condicions d'aquells de tipus agrari, i no és possible el seu asfaltat, llevat del cas que la manca d'asfaltat no permetés la funcionalitat del camí necessària per objecte.

-No s'alterarà la parcel·lació existent, i no s'enderrocaran les parets seques existents, excepte desmunts parcials indispensables per a la instal·lació d'equips de generació i instal·lacions auxiliars a l'interior del recinte amb el compromís de restitució posterior al final de la vida útil de les instal·lacions. Es podrà incrementar l'alçada d'aquestes respectant els límits establerts al planejament vigent, si aquesta condició permet una millor integració de la planta al paisatge circumdant, i amb el límit d'1,7 m.

-La instal·lació d'aerogeneradors, l'ús dels quals no estigui prohibit pel Pla Director Sectorial Energètic i aquestes Normes respectarà la distància mínima de 400 m de zona reconeguda respecte a Nucli Tradicional o Zona Turística, i en tot cas la distància serà aquella que permeti complir amb les regulacions de soroll existents respecte a usos residencials en cada moment.

Per aquests instal·lacions el PTI també incorpora criteris tècnics i constructius.

També es contempla que a zones degradades d'hotels o nuclis població, tot i ubicar-se en zones d'exclusió s'hi poden ubicar instal·lacions d'energia renovable.

Es determina clarament que no es delimiten zones capacitat acollida energia eòlica marina-off shore.

Serà possible destinar a la producció d'energia renovable (autoconsum) el sòl rústic, protegit o comú, en continuïtat amb infraestructures existents, la qual cosa es justifica per donar compliment a l'art. 36 L10/2019. No obstant això, les instal·lacions d'autoconsum a rústic a AANP o a edificis protegits s'hauran de sotmetre a un estudi d'impacte i d'integració paisatgística (EIIP) regulat a l'art. 108 del PTI, estudi que informarà el Consell Insular de Menorca. També es fa menció pels casos corresponents a la tramitació d'un estudi d'impacte ambiental (art. 111) d'acord amb la legislació d'avaluació ambiental.

-Aigua

Per solucionar els problemes d'abastiment i de contaminació aqüífers de Menorca es proposa:

-Zones de protecció al voltant pous captació per evitar la contaminació de l'aqüífer, amb la limitació de les activitats que preveu el Pla Hidrològic.

-Impuls d'actuacions de reutilització d'aigua residual urbana i recàrrega d'aqüífers.

-Impuls a la construcció, recuperació i utilització d'aljubs i cisternes d'aigua de pluja, tant públics com privats.

-Obligació d'implantar sistemes separatius de recollida d'aigües residuals a les noves urbanitzacions i la reconversió dels sistemes unitaris existents en separatius.

-S'estimen connexions urbanes de determinats nuclis dels municipis de Maó, Ciutadella, Alaior, Es Castell, Es Mercadal i Sant Lluís a la xarxa de sanejament municipal i actuacions sobre determinades depuradores(EDARs) d'aquests municipis.

-Es proposa la clausura de pous amb alts nivells de nitrats i clorurs (a Maó i Ciutadella) i la seva substitució per nous pous en zones de baixa contaminació o bé, de forma temporal, mitjançant la dessalinització o desnitrificació.

-Residus:

S'adopten les infraestructures previstes en el PDS de residus (Pla Director Sectorial de prevenció i gestió dels residus no perillosos de Menorca 2019 -2025, aprovat el 15 de juny de 2020).

Es prohibeixen les noves instal·lacions de tractament de residus, tant d'iniciativa pública com privada, en sòl rústic.

-Mobilitat i transport:

Es proposen mesures a tenir en compte en la nova planificació insular i municipal per millorar la mobilitat i el foment del transport públic i l'ús de la bicicleta.

S'estableixen els criteris que, pendent de l'aprovació del Pla Director Sectorial de carreteres de Menorca, regiran sobre les decisions i actuacions en relació a la xarxa de carreteres.

Es proposen com actuacions prioritàries les següents:

-Concloure l'execució de la millora de la Me-1.

-Millora de la trama viària de sud-est de l'illa, amb altes càrregues de trànsit (Me-6, Me-8, Me-10).

-Donar sortida a les urbanitzacions del sud de Sant Lluís cap a l'aeroport (Me-10).

-Construcció d'una xarxa de carril bici aprofitant la xarxa de carreteres existents i previstes.

-Telecomunicacions:

S'estableix la previsió d'una instal·lació de reserva per a la fibra òptica en el tram soterrat entre la subestació de Ciutadella i Cala en Bosch, aprofitant el projecte de connexió elèctrica entre la subestació de Cala Mesquida (Mallorca) i la subestació de Ciutadella (Menorca).

-Equipaments d'interès general

A la xarxa d'equipaments sanitaris es proposen algunes actuacions, ampliacions i noves ubicacions.

Als equipaments educatius s'identifiquen una sèrie de millores prioritàries per garantir la qualitat dels serveis educatius existents i nous projectes per a l'enfortiment de la oferta educativa.

Es prohibeixen noves instal·lacions esportives que suposin un gran consum de sòl rústic (camps de golf, circuits de velocitat) i s'estableix un límit màxim de tres hectàrees.

També es proposen intervencions sobre equipaments culturals.

IV. Model turístic

Amb aquest Pla es realitza l'ordenació turística de l'illa, amb una visió ecosistèmica del turisme, reduint la petjada ecològica i considerant els serveis i productes subministrats pels propis ecosistemes. S'estableix una previsió de creixement de 11.414 places turístiques. Les zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques són les zones turístiques, àmbits costers amb alta concentració de serveis turístics, i els nuclis tradicionals de Cala Mesquida, Es Grau, Es Murtar, Cala Sant Esteve, Fornells, Cala Llonga, Vorera Esquerra Santandria, Son Oleu i sa Farola.

De conformitat a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (LTIB) la revisió del PTI ha d'incloure l'ordenació de l'oferta turística fixant tant el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) com els instruments que hi són apropiats i que substitueix el pla d'ordenació de l'oferta turística de Menorca (POOT).

Es determina, per a cada àmbit territorial on es pot dur a terme l'activitat turística, el tipus d'establiment on es pot desenvolupar:

- en els nuclis tradicionals: Hotel de ciutat, Turisme d'interior i Estades turístiques en Habitatges (ETH)

- a les zones turístiques: Hotel, Apartament turístic i Estades Turístiques en Habitatges (ETH)

- en el medi rural: Hotel Rural, Agroturisme i Agroestades.

- es determinen les Zones Aptes per a la comercialització de les Estades Turístiques en Habitatges (ETH) a partir de la delimitació provisional aprovada pel CIMe en data 19/07/2018:

-Les ETH en NT tipus 1:

+en habitatge unifamiliar: és una activitat prohibida excepte en el NT de Fornells.

+en habitatge plurifamiliar: és una activitat prohibida excepte en el NT de Fornells.

-Les ETH en NT tipus 2:

+en habitatge unifamiliar i en habitatge plurifamiliar: és una activitat prohibida excepte als nuclis indicats al primer paràgraf del punt 4 Model turísitic.

Les ETH en sòl rústic: és una activitat prohibida.

V. Ordenació d'activitats econòmiques:

Es proposen actuacions que s'haurien de promoure per a l'ordenació de les activitats industrials i comercials i accions de diversificació i innovació econòmica.

3.Anàlisi d'alternatives

A l'anàlisi d'alternatives es compara:

- L'alternativa zero: que consisteix en mantenir el PTI vigent amb les seves modificacions, la qual cosa no és viable tant pel mandat del PTI que obliga a una revisió, així com per incorporar la normativa sobrevinguda.

- L'alternativa 2, que és la més intervencionista en el territori, perquè proposa: el creixement de les àrees de transició i delimitació de nous nuclis rurals, i per tant, nous desenvolupaments; també permet grans equipaments; fomenta l'activitat turística; aposta per noves dessaladores i sistemes autònoms de depuració; l'objectiu de generació d'energia renovable assoleix un màxim del 50%; l'ampliació de carrils a la carretera Me-1; etc.

- L'alternativa 1, que és l'alternativa elegida, cerca la conservació dels valors naturals del territori menorquí: no augmenta les àrees de transició; no permet la delimitació de nous nuclis rurals; no permet grans equipaments; crea la categoria Menorca Talaiòtica que inclou dins les àrees naturals d'interès territorial (ANIT); aposta per la descontaminació de les aigües subterrànies i per les connexions a la xarxa de clavegueram; l'objectiu de generació d'energia renovable assoleix el 100%; etc.

4.Elements ambientals significatius afectats pel Pla i mesures proposades

L'indicat a l'EAE sobre els elements afectats i les mesures proposades s'indica a continuació.

La proposta energètica del PTI és un model energètic 100% renovable, la qual cosa representa efectes ambientals positius, per la reducció del canvi climàtic i de la petjada de carboni, no obstant, també implica impactes ambientals negatius, pel consum de territori amb la corresponent afecció a l'ús agrari, als hàbitats, a les aus i al paisatge.

Entre les propostes del PTI per a l'abastiment d'aigua potable i minimitzar els efectes sobre el recurs hi ha: reutilitzar les aigües per a la recàrrega d'aqüífers, tancar pous amb contaminació de nitrats i clorurs, i obrir-ne de nous, i l'explotació sostenible de pous o cabals autoritzats.

Les propostes del PTI referides al sòl rústic tenen com a objectiu la voluntat de conservació dels valors naturals del territori i del sòl rústic protegit, per la qual cosa representen impactes positius: protecció dels valors naturals i patrimonials, millora del desenvolupament de la flora i la fauna, conservació dels serveis ecosistèmics, millora de l'escorrentia i la infiltració de l'aigua.

Pel que fa a les propostes en sòl urbà i urbanitzable, la revisió del PTI pretén aprofitar la infraestructura existent, evitant desbaratament de recursos i consum de sòl lligat a nous desenvolupaments. S'ha ajustat la superfície de les Àrees de Transició (AT), zones del futur creixement, a la topografia i al risc d'inundació.

Entre les mesures destaca: minimitzar els efectes dels parcs solars i eòlics amb l'ús de la menor superfície possible de sòl rústic protegit i minimitzar l'afecció al paisatge; per prevenir i minimitzar els impactes sobre la hidrogeologia: evitar la interrupció de lleres i zones inundables, limitar el desenvolupament i activitats a la disponibilitat d'aigua, implantació de sistemes d'aprofitament de les pluvials i d'aigües regenerades; i altres mesures per minimitzar l'impacte sobre el clima, sobre la qualitat de l'aire, sobre el renou, sobre el sòl, sobre la biodiversitat, flora i fauna, sobre el patrimoni, sobre el paisatge.

5.Resum del procés d'avaluació

Fase Prèvia de Consultes

Tal com preveu l'art. 19 de la Llei 21/2013, l'òrgan ambiental va redactar el Document d'Abast que va ser tramés al Consell Insular de Menorca el 18 d'octubre de 2018, juntament amb còpia dels informes rebuts de les administracions afectades.

Fase d'informació pública i de consultes

La documentació de l'aprovació inicial de la revisió del Pla Territorial de Menorca i el seu l'Estudi Ambiental Estratègic es varen sotmetre al tràmit d'informació pública durant un termini de quaranta-cinc dies hàbils publicat al BOIB núm. 7, de 16-01-2021, a un diari, i al tauler d'edictes i a la pàgina web del Consell insular de Menorca, i s'han presentat 602 al·legacions.

A la documentació tramesa hi consta, entre altres:

-Còpia dels oficis de les consultes realitzades a les administracions afectades.

-Còpia dels informes rebuts de les administracions consultades.

-Informes tècnics de l'equip redactor: notes com a avenç de la interpretació de l'equip redactor de la revisió del PTI respecte als informes i al·legacions rebuts al tràmit d'informació pública.

-Informe tècnic i jurídic de l'equip redactor: Proposta de contestació d'al·legacions i informes al document d'aprovació inicial del PTI de Menorca.

Dels informes rebuts es destaquen els següents:

-25/03/2021 Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera que conclou que la revisió del PTI parteix d'una diagnosi adequada sobre la situació quant a la qualitat de l'aire i sobre els efectes del canvi climàtic i proposa incorporar aspectes addicionals. 13/10/22 emet un altre informe que fa una sèrie de consideracions tècniques que s'haurien de tenir en compte referides a l'article 15. vi i 31.2.

-17/03/21 Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme que, entre altres, exposa que:

+El PTI vigent al seu article 38 estableix un creixement màxim permès en les DOT de sòl a classificar com a urbanitzable de 439 ha i 10.749 places d'allotjament, tant residencials com turístiques, mentre a la proposta de revisió (a l'article 49) s'estableix un creixement màxim permès en les DOT de 469 ha i 13.120 noves places residencials, no apreciant-se una justificació d'aquest increment.

+No es detecta un estudi amb dades de l'evolució de creixement d'àrees de desenvolupament urbà amb els nous sòls urbans i urbanitzables incorporats als planejaments municipals des de l'entrada en vigor de les DOT i de la superfície consumida i computable a efectes del màxim permès al PTI.

+Als articles 66 i 67 (ara 87 i 88) referents a construccions nova planta no vinculades activitat agrícola no professional en sòl rústic comú es detecta una superfície construïble major respecte al PTI vigent sense una justificació de la modificació.

+No es detecten referències a l'aplicació de l'article 2 del DL 9/2020 relatiu a les determinacions sobre sòl urbà amb urbanització consolidada, que estableix que en sòls en els que concorren determinades circumstàncies els consells insulars han d'assumir les potestats d'alteració del planejament.

+Afecció RD2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de les capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial, pel que fa al càlcul de places per habitatge (2, 2'5, 3).

-08/02/20-21 i 21/11/22 Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat que emet informe favorable sempre que es tinguin en compte les mesures preventives no concretades a la documentació i que es detallen a l'informe.

-15/03/21 Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat que fa una sèrie de consideracions tècniques i 02/12/22 s'emet un segon informe que conclou que s'informa favorablement la revisió del PTI sempre que es modifiquin els aspectes de les delimitacions gràfiques contingudes en els plànols i els articles de text normatiu que es detallen a l'informe. En cas que no s'incorporin aquestes modificacions s'haurà de presentar una addenda a l'EAE específica de l'avaluació de les repercussions del PTI sobre els espais Xarxa Natura 2000.

-09/02/2021 Servei d'Espais Naturals de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat que emet un informe favorable amb condicions i en data 09/02/2022 emet un segon informe en què fa una sèrie d'aportacions per modificar a la versió definitiva de PTI de Menorca.

-05/03/2021 Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, que informa desfavorablement. Entre el que exposa l'informe hi ha: art. 66 construccions de nova planta vinculades a activitat agrícola no professional en sòl rústic (l'altura màxima de 2 m no pareix adequada); art. 67 construccions de nova planta vinculades a activitat ramadera no professional en sòl rústic (l'altura màxima de 3 m no pareix adequada); art. 83.4.c on la paraula autoconsum és un error; sobre l'art. 91 de condicions generals de les edificacions en sòl rústic assenyala que fixar unes condicions urbanístiques a les edificacions, construccions i instal·lacions agràries limita l'activitat agrària i va en contra del que disposa l'article 106 de l'esmentada llei agrària, i inclús la normativa vigent permet l'exoneració de les condicions urbanístiques, per tant, no té sentit posar limitacions que després es poden exonerar; l'art. 93 de condicions de posició i implantació dels edificis en sòl rústic també va en contra del que disposa la llei agrària.

-31/03/2021 Direcció Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca que ha emès un informe amb un seguit de consideracions t``ecniques i propostes de modificació de l'articulat.

-29/03/2021 Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca que ha emès un informe amb propostes de modificació de l'articulat.

-23/03/2021 Servei de Residus i Sòls Contaminats que emet informe favorable tenint el compte les consideracions tècniques.

-19/07/21 i 09/11/22 Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior que conclouen que la revisió del PTI de Menorca ha d'incloure els aspectes que es detallen a l'informe referits al risc d'inundació, al risc d'incendi forestal i a les indústries SEVESO.

Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics que conclou que pel que fa a suficiència hídrica i a la protecció de les aigües subterrànies i zones humides serà necessari que abans de l'aprovació provisional del PTI es recullin les consideracions tècniques establertes a aquest informe.

-31/05/21 Servei d'Aigües Superficials que emet informe favorable pel que fa a les afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables, condicionat a una sèrie de modificacions.

Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball que conclou que els objectius globals de la revisió i el model turístic proposat es poden considerar en consonància amb els plantejaments generals de la normativa turística. No obstant, s'haurien d'ajustar i aclarir aquells aspectes indicats a les consideracions tècniques del present informe, especialment els relacionats amb les definicions i classificació de les tipologies d'establiments d'allotjament turístic i habitatges objecte de comercialització turística, i la possibilitat d'instal·lació dels establiments d'allotjament de turisme d'interior als nuclis tradicionals de tipus 2. A més, quan es determinen requisits per als establiments turístics, seria convenient eliminar qualsevol referencia a la normativa sectorial que ja no es troba en vigor.

-24/03/21 Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica que fa una sèrie de consideracions tècniques. 11/10/22 s'emet un segon informe que conclou que el PTI de Menorca en termes generals facilita i aprofundeix amb el compliment dels objectius de penetració d'energies renovables i d'eficiència energètica que la Llei de canvi climàtic i transició energètica va establir, i també fa una sèrie d'aportacions, entre d'altres, que si les línies elèctriques d'evacuació dels parcs fotovoltaics i eòlics es poden realitzar encara que no hi hagi camins, si compleixen amb el PDS Energètic, s'hauran d'establir mesures de protecció i senyalització.

-26/02/2021 Ajuntament de Ciutadella que ha fet consideracions i ha emès informe favorable.

-19/03/2021 Ajuntament d'Alaior que ha presentat al·legacions.

-22/03/2021 Ajuntament de Sant Lluís que ha presentat al·legacions.

-23/03/21 Ajuntament es Castell que ha presentat al·legacions.

-24/03/21 Ajuntament des Migjorn Gran: informe d'al·legacions relatives a la reducció substancial de l'AT del nucli tradicional es Migjorn Gran, a la modificació substancial de la qualificació de sòl rústic AIA com a ANIT, a una regulació diferenciada dels nuclis rurals, a la previsió d'un equipament assistencial, i a errors a l'article 63 de la revisió del PTI sobre Sant Tomàs.

-24/03/21: Ajuntament de Maó: Informe sobre el sistema de sanejament, el sistema de proveïment d'aigua potable, la documentació gràfica, sobre les normes d'ordenació i sobre l'EAE. Es pot destacar sobre l'indicat per les normes d'ordenació l'augment de superfície construïda de les construccions de nova planta d'edificacions destinades a agricultura o ramaderia no professional.

-26/03/21 Ajuntament des Mercadal que ha presentat al·legacions. Al·legacions relatives a l'eliminació de l'AT del nucli de Fornells i l'assignació de la mateixa de la categoria de sòl rústic protegit ANIT, a la manca de previsions d'aparcaments, a la necessitat d'un ronda direcció Fornells, a l'ART Casor I, etc.

-26/03/21 Ajuntament de Ferreries que ha presentat al·legacions.

-21/04/21 Subdirecció general d'Aeroports i Navegació Aèria que informa favorablement condicionat a que es realitzin les esmenes i incorporacions indicades a l'epígraf «Conclusions» dels apartat 4, 5 i 6.

-27/04/2021 Subdirecció general de Patrimoni del Ministeri de Defensa que informa desfavorablement fins que no es modifiqui el PTI suprimint les limitacions i prohibicions d'ús que en matèria d'infraestructures afecta a les instal·lacions militars a l'illa de Menorca.

-02/03/21 DG de Telecomunicacions i Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual va emetre informe desfavorable, i donades les modificacions de la revisió del PTI dictades a l'informe, el nou informe de data 27/05/21 és favorable.

-22/03/21 GOB que ha presentat al·legacions. Entre elles: que l'art. 57 exclogui categories de sòl rústic protegit per equipaments turístics; que els art. 66 i 67 consideren una superfície de 14.206 m² enlloc de 6.600 m²; art. 87 implica fomentar hivernada barques a sòl AT; a la cartografia eliminar el gasoducte i la ronda sud es Mercadal; a zones aptes per energia eòlica comprovar compatibilitat zones biològiques d'ús intensiu espècies Annex I Dir. Aus; a zones aptes per energia solar entra en conflicte zones boscoses antigues (voltants Llucatx a la carretera Fornells, on també ha desaparegut una part de l'anterior grafia d'ANIT).

Segon informe del GOB de data 11/11/2022 (amb registre d'entrada a la Conselleria de Medi Ambient i Territori de 11/11/22), que assenyala art. 89 i 91 noves normes no incorporen obligar un 40% dels volums existents per a usos agraris (Normes vigents a art 92 per ampliació ús residencial en edificacions existents i 94 per activitat turística en el medi rural obliguen 40% del volum edificat destinat a usos agroramaders). L'eliminació d'aquesta obligació posa en perill l'activitat agroramadera i minimitza la protecció del sòl rústic, la qual cosa no s'ha exposat ni s'ha avaluat a l'EAE. Tampoc està justificat que la ràtio turística sigui 1 plaça/100 m² en modalitat diferent a l'hotelera i de 1 plaça/60 m² o fins i tot 1 plaça/40 m². Eliminació possibles cases de colònies. Disposició transitòria sisena evita que es puguin desclassificar terrenys urbanitzables que hagin incomplert terminis.

-Ports de les Illes Balears (22/03/2021) que ha fet consideracions.

-Servei de Costes i Litoral (22/03/2021) que assenyala que la competència de delimitar les àrees marines protegides sembla pròpia de la direcció general competent en matèria d'ordenació de recursos naturals i esmenta l'article 118 sobre determinacions del futur pla d'ordenació del litoral.

6.Consideracions tècniques

Tal i com es desprèn del resum de l'estudi ambiental estratègic, i de l'esmena de documentació requerida, s'han trobat mancances de l'avaluació ambiental de la revisió del PTI.

S'ha aportat la nova documentació: el document "Avaluació ambiental estratègica- document resum" firmat per José M. Ezquiaga en data 9 de març de 2023, a partir es referirà a aquest com a nova documentació aportada o nova documentació.

La nova documentació aportada no respon a la documentació requerida ja que els seus continguts no són la integració a la proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals, de l'estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d'abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s'han pres a consideració ni tampoc ha aprofundit en l'avaluació ambiental de la revisió del PTI. No obstant això, ha clarificat aspectes fonamentals i ha fet afirmacions i ha presentat esquemàticament algunes modificacions de la revisió del PTI respecte al PTI vigent.

Així, donada la manca d'avaluació ambiental de la documentació aportada i la dificultat d'anàlisi d'aquesta en aquest informe, a falta de fer-la l'EAE, i el gran volum d'informació, si hi ha aspectes no avaluats es considera que no hi ha canvis, per tant, si no estan avaluats no formen part d'aquesta DAE i queden sense informar.

A la nova documentació aportada, es determina, pel que fa als efectes sobre el sòl rústic, a nivell general, que implica la revisió del PTI de Menorca, que el sòl rústic augmenta, passant de ser el 94,5% a ser el 97,5%, i referit a sòl rústic protegit, augmenta passant de ser el 68,3% a 79,4%. D'aquestes dades i dels canvis a sòl rústic descrits a la memòria del PTI queda palès l'impacte positiu que implica pel territori amb els conseqüents impactes positius derivats.

El PTI vigent, al seu article 38, estableix un creixement màxim permès en les DOT de sòl a classificar com a urbanitzable de 439 ha i 10.749 places d'allotjament, tant residencials com turístiques, mentre a la proposta de revisió, a l'article 49, s'estableix un creixement màxim permès en les DOT de 469 ha i 13.120 noves places residencials.

Per entendre i justificar aquestes dades, a la nova documentació aportada, s'ha explicat que la limitació de 10.749 places del PTI vigent, només va fer referència a una nova classificació de sòl urbanitzable, sense considerar el sòl vacant existent o amb possibilitat de desenvolupament ja classificat. Resulta que la capacitat d'acollida de l'illa de Menorca el 2003 era tres vegades superior a la que es va definir com a límit, considerant, per exemple, les ART actuals que no s'han modificat, els plans parcials en execució de sòl ja classificat i vacant, i la capacitat de les zones turístiques. Així, a la nova documentació s'afirma que la revisió del PTI congela el creixement de les zones turístiques, no permetent la seva ampliació en número de places ni en nou sòl classificat per a ell, mantenint la capacitat de les ART que ja va establir el PTI vigent de 2003.

Respecte a les àrees de transició (AT), la nova documentació aportada clarifica els canvis proposats.

El PTI vigent té una superfície d'AT de 1.069,03 ha i la revisió del PTI té una superfície d'AT de 146 ha.

Així, la revisió del PTI redueix en 923,03 ha la superfície destinada a AT, amb la conseqüent reducció del creixement.

Cal dir en aquest sentit, que la reducció de les AT implica un impacte ambiental positiu. A més, aquest impacte positiu es veu fortament reforçat a la normativa de la revisió del PTI que estableix, a més de que només es pot créixer fins a un determinat número de places (que no implica que s'ocupi necessàriament tot el sòl destinat a AT, en el seu cas) i, a més, primer s'ha d'haver ocupat el 60% del sòl vacant (excepte per habitatge protegits) i també assegurar existència de recursos i serveis suficients.

Destaca a la documentació aportada, respecte a l'aportada a l'EAE, que en aquesta s'afirma: «La revisió del PTI no tan sols redueix el creixement de places residencials i turístiques respecte del PTI vigent, respecte a la superfície que pot ser ocupada per la urbanització al voltant dels nuclis residencials en el futur, no considerant-se, a priori, creixement algun fora dels habitatges de protecció pública, doncs l'actual capacitat vacant és molt superior a les necessitats dels propers anys».

També és a la nova documentació aportada que es coneix la població de Menorca en l'horitzó màxim de la revisió del PTI. S'indica que la suma total de places màximes amb total ocupació turística seria de 220.491 places, com a número exclusivament de càlcul que permet considerar les puntes de recursos.

Sobre l'índex de pressió humana (IPH) en mitjana anual s'indica que és de 131.943 persones (IBESTAT 2019), en màxim diari és de 200.099 persones segons l'OBSAM i el calculat és de 182.648 persones, valor que s'ha assenyalat pels redactors que és el que es considera que s'ha d'utilitzar per al càlcul de la capacitat de l'illa, però no s'ha trobat cap referència a que s'hagi utilitzat aquesta dada per cap càlcul.

Sobre els càlculs i les actuacions necessàries que s'assenyalen per abastir dels recursos d'aigua potable, sanejament, energia i residus, a la població de Menorca, les dades de la població actual que s'abasteix es comparen amb les obtingues de sumar població censada+ % places turístiques + % segona residència que dóna un valor de 131.943, que coincideix amb l'IPH en mitjana anual és de IBESTAT 2019. Mentre que la futura població possible a abastir la compara amb una població censada+ % places turístiques + % segona residència de 171.397.

A la nova documentació aportada s'indica que l'IPH màxim diari calculat a la memòria considerant places existents, vacants i futures és de 182.648 persones, a les puntes de consum a l'estiu, arrossegant els càlculs que és possible atendre amb els recursos disponibles, plantejant inclús el càlcul amb ocupacions turístiques fictícies del 100 %, cas en què es pot considerar l'existència de recurs per a 232.903 persones, superior a les 220.491 places màximes que correspondrien a l'horitzó màxim de la revisió del PTI.

Respecte a les previsions d'abastiment d'aigua, els documents del PTI i la nova documentació aportada es reafirmen en considerar l'existència de recurs d'aigua potable per a 232.903 persones. Tot i això es considera que el PTI hauria de tenir en compte les dades aportades a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Direcció general de Recursos Hídrics (DGRH), que es va emetre aplicant el PHIB de 2019 vigent en aquell moment, així com les dades disponibles i les obligacions determinades al nou PHIB, aprovat pel Reial Decret 49/2023, de 24 de gener, i vigent a partir de l'11 de febrer de 2023. Per altra banda, com ha quedat de manifest, el PTI no implica nou creixement ni residencial ni turístic, i els possibles desenvolupaments hauran de realitzar la tramitació corresponent territorial i urbanística, tramitant l'avaluació ambiental corresponent, així com disposar d'informe de la DGRH sobre disponibilitat i suficiència d'aigua. No obstat això, d'acord amb l'informe emès per la DGRH actualment hi ha dades que no estan complint amb el PHIB de 2019, per tant, s'ha de complir el PHIB vigent, actualment de 2023, com s'ha esmentat.

A continuació es resumeix l'indicat a l'informe del SEP de la DGRH, per tal de motivar les condicions d'aquesta DAE referents a recursos hídrics:

-L'EAE diu no possibilitat creixement a Maó i Ciutadella per sobreexplotació masses, resta de masses si possible.

-L'EAE estableix d'acord amb el PHIB que les dotacions per demanda urbana en cap cas poden superar els 250 l/persones/dia, i per fer els càlculs futurs preveu una dotació de 200 l/pers/dia per l'any 2021 i 180 l/pers/dia per a l'any 2027. Dades preocupants, atès que les dotacions reals dels municipis són molt més elevades (superiors als 300, llevat de Ferreries i es Migjorn Gran que estan en 266 l/pers/dia). D'acord art. 33 del PHIB 2019 en cap cas es pot superar els 250 l/pers/dia, per tant, el PTI no pot preveure cap nou creixement poblacional ni turístic fins que no hagi aconseguit reduir aquesta dotació real per davall els 250 l/pers/dia. El PTI conjuntament amb ajuntaments ha de preveure actuacions de gestió de la demanda (plans de gestió sostenible de l'aigua i plans d'emergència per situacions de sequera, per ara només Maó i Sant Lluís ho han presentat). PTI pot incorporar mesures d'estalvi d'aigua d'obligat compliment.

-PHIB 2019, els recursos disponibles a l'illa de Menorca per a l'any 2021 són:

+Subterranis = 17,48 hm3.

+Dessalinitzats = 3,30 hm3.

+Regenerats = 5,35 hm3.

-Els recursos disponibles a l'illa de Menorca per destinar-se al proveïment de la població (residencial i turística) són 14,037 hm3.

-És possible proveir de mitjana a l'illa de Menorca a 141.575,37 persones (si la dotació és de 271,64 l), però si la dotació és de 250 l, la població és de 153.830 persones.

-Mentre per l'EAE i la memòria PTI, per a l'any 2021, la població possible amb el recurs disponible és de 177.452 persones, però empra una dotació de 200 litres per persona i dia. I per a l'any 2027, s'arribarà a una dotació de de 180 litres per persona i dia, i per tant, la població possible a abastir amb el recurs disponible és de 232.903.

-Per poder donar per vàlid aquest càlcul i dir que hi ha suficiència per aquesta població s'haurà de demostrar que s'està complint amb aquesta dotació i dir quines mesures de gestió de la demanda s'estan aplicant per aconseguir-les i els estalvis d'aigua aconseguits. Aquests càlculs que fa l'EAE pera l'any 2021 i 2027, destina més recursos a l'abastiment que els prevists al PHIB.

-El PTI ha de concretar cada municipi en funció de la massa. La massa 1901M3 Ciutadella té un percentatge d'explotació del 147,05% (Memòria PHIB 2019) i s'hauria de reduir fins una explotació inferior al 80 % perquè la massa no estigui en mal estat quantitatiu.

Aquesta reducció, es pot fer en primer lloc amb mesures de gestió de la demanda i també amb la substitució dels recursos subterranis per recursos no convencionals com les aigües dessalinitzades. Per tant, primer l'aigua dessalinitzada s'ha d'emprar per aconseguir el bon estat de la massa i aturar l'avançament de la intrusió salina d'aquesta massa abans de destinar-se a nous creixements urbanístics i turístics.

-D'entrada, en els nuclis de població que s'abasteixen de masses d'aigua subterrànies que consumeixen més del disponible (es troben en mal estat quantitatiu), no es podrà incrementar el nombre de places residencials i turístiques a no ser que es proveeixin d'altres fonts d'abastiment com ara aigua dessalinitzada (s'ha de tenir en compte que primer l'aigua dessalinitzada se destina a reduir les extraccions actuals), estalvis d'aigua aconseguits sempre i quan l'aqüífer estigui a una explotació inferior al 80% o d'altres masses d'aigua subterrànies que es trobin en bon estat.

-El PTI presentat no calcula la demanda de subministrament d'aigua per els mesos de temporada alta ni dissenya cap estratègia de subministrament. Per tant, no es pot calcular si hi ha suficiència hídrica per fer front a les puntes.

-L'article 51 Previsió d'ús de recursos dessalinitzats i regenerats del PHIB 2019 preveu que la disponibilitat d'aigua dessalinitzada per a tota l'illa de Menorca per a l'horitzó 2021 és de 3,30 hm3/any. Però l'aigua dessalinitzada que l'ajuntament de Ciutadella ha conveniat amb ABAQUA és de 0,95 hm3/any, aquesta darrera xifra és la que es tendrà en compte com a disponibilitat hídrica. Si per les fases futures l'ajuntament convenia amb el gestor de la dessalinitzadora més quantitat d'aigua dessalinitzada, es tendrà en compte la nova xifra.

-L'EAE preveu que a la massa 1901 M1 Maó hi hagi un «aument de recurs hídric subterrani de 0,66 hm3/any com a efecte de les injeccions d'aigua regenerada a aqüífers». A dia d'avui no se sap en certesa si hi haurà aquest increment de recurs. Està previst fer una prova pilot d'infiltració d'aigua depurada pera recuperació d'aqüífers sobreexplotats a Sant Lluís. Però això no es pot traduir en un augment de recurs mitjançant la infiltració.

-L'EAE no ha contemplat Ampliació i millora tractament Ciutadella Nord.

-L'art. 25.4.C)b)ii) «Nueva EBAR Pla de sa Quintana de Ciutadella Nord» s'ha d'eliminar ja que és una actuació descartada al PHIB: INFRAESTRUCTURAS_4a_6_062).

-A les Normes del PTI, entre d'altres, s'ha incorporat que «Es considera com a objectiu del Pla assolir un valor màxim de pèrdues de 15%» (Article 25.3.c)), percentatge més restrictiu que el PHIB 2019 vigent on aquest valor és del 17% per l'any 2027. Hi ha tres municipis de l'illa (Ciutadella, Ferreries i es Migjorn Gran) on les pèrdues són superiors al 30% de l'aigua subministrada (Font: DGRH, 2019) quan per l'any 2021 l'article 64 del PHIB no permet superar el 25%. S'ha de millorar el rendiment de les xarxes dels municipis que no compleixin amb el percentatge màxim de pèrdues admissibles, i transitòriament, fins que no compleixin, no s'haurien de permetre nous creixements. (Es podria afegir aquest condicionant a l'article 25.3.c)). En tot cas s'ha de complir el percentatge PHIB vigent i cal afegir-ho a l'article.

-A les Normes de la RPTI, art. 25.5.a), es defineix criteris per a la realització de pous de sequera o pous de substitució dels existents amb alts nivells de nitrats i clorurs, quan aquests criteris és al Pla de Gestió Sostenible de l'Aigua o al Pla d'Emergència per Sequera que han d'elaborar els municipis on s'han d'establir aquests criteris.

-Els criteris que defineix l'art. 25.5.a) han estat analitzats a l'informe del SEP de la DGRH i no s'han eliminat de les Normes quan s'han d'eliminar donat els fets exposats per la DGRH, que ha indicat:

+Localitzar els pous a menys de 10 km dels casc de Ciutadella i Maó no protegeix cap dels dos aqüífers.

+La massa 1901M3 Ciutadella té un percentatge d'explotació del 147,05% (Memòria PHIB 2019) i s'hauria de reduir fins una explotació inferior al 80 % perquè la massa no estigui en mal estat quantitatiu, per tant, d'acord amb l'art. 129 del PHIB 2019 no es poden fer nous pous en aquesta massa, al tenir altres fonts alternatives com l'aigua dessalinitzada. Així, l'aigua que ara s'empra per a l'abastiment i que prové dels pous des Caragolí i la zona sur s'ha de substituir per aigua dessalinitzada.

+La massa 1901M1 Maó té un percentatge d'explotació del 142,91% (Memòria PHIB 2019) i s'han de reduir extraccions. D'acord amb l'art. 129.5 del PHIB es pot atorgar concessió a precari, fins que es pugui dotar de fonts alternatives, per tant, si es realitzen nous pous d'abastiment a Maó seran per proveir l'existent, no per a nous creixements. S'ha de considerar com a font alternativa la massa 1902M1 Sa Roca.

-L'article 35.4 preveu que en els enjardinaments de les zones verdes públiques «Deberá asegurarse la compatibilidad con la vegetación autóctona de la que se prevea para las zonas verdes públicas». Més que assegurar la compatibilitat, aquests enjardinament s'han de fer amb especies vegetals autòctona i de baix requeriment hídric. L'article contempla la possibilitat del reg amb aigües regenerades, en cas que no sigui possible s'hauria d'afegir que el seu possible reg es faci amb aigües pluvials.

-A l'art. 36 de les Normes de la RPTI «criteris sostenibilitat actuacions urbanístiques» cal afegir criteris específics relacionats amb l'abastiment d'aigua donada la seva problemàtica, estan recollits al punt 15 de l'informe SEP i són:

+Quantificar la demanda futura d'aigua i sumar-la a la demanda actual (no són mitjanes anuals sinó en dies punta) i veure si és possible poder disposar d'aigua en quantitat i qualitat suficients.

+Consideració de l'estat dels aqüífers, de manera que no s'assignin i dimensionin usos del sol en zones que s'hagin d'abastir en masses en mal estat quantitatiu i que no tenguin altres fonts alternatives de proveïment.

+Consideració del balanç hídric de la zona, els instruments de planejament han d'assignar i dimensionar els usos del sòl sense superar la capacitat de recàrreqa de la zona.

+Protecció del domini públic hidràulic.

Aquests criteris també es poden afegir a altres articles similars com el 39.

-A l'art. 52.1.a) Eliminar «a través del correspondiente informe de la Administración Hidràulica de las Islas Baleares», atès que es refereix a informar llicències urbanístiques de noves edificacions.

-L'article 63.1 del PHIB 2019 estableix que "1. El reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, com ara les zones verdes públiques d'urbanitzacions,polígons industrials i nuclis urbans, es durà a terme mitjançant la utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament''.

-A l'art. 63.2.c) iv) s'ha d'eliminar «prohibiéndose la expulsión de efluentes a caminos, cauces o redes públicas sin alcanzar el grado de depuración mínimo, pretratamiento y tratamiento primario», atès que no es pot expulsar a camins o lleres, i es podria abocar a xarxa pública si l'ordenança municipal ho permet.

-A l'art. 73.5.c), referit a àrees de prevenció de risc de vulnerabilitat d'aqüífers, s'ha d'eliminar «Para viviendas unifamiliares situadas en las zonas descritas el sistema de evacuación de aguas fecales será individual y mediante fosa séptica o depuradora completamente estanca, con capacidad para diez días» i posar «Per immobles ubicats a les zones descrites sense accés a la xarxa de clavegueram han de disposar del sistema de recollida, tractament i evacuació o emmagatzematge que garanteixi la protecció del domini públic hidràulic i que compleixi amb les característiques tècniques i els rendiments exigits en el Pla hidrològic vigent, així com presentar davant l'Administració Hidràulica la declaració responsable que també exigeix el Pla hidrològic».

-El PTI ha de tenir en compte annex 5 Catàleg de zones humides IB, annex 6 Llistat basses temporals i cavitats inundades de la normativa del PHIB vigent, i recollir la protecció de la reserva natural fluvial de Binimella ES110ZPROTRNF08 de l'art. 99 PHIB 2019.

Sobre les propostes a nivell energètic és d'admirar l'aposta per assolir una penetració de les energies renovables del 100% l'any 2050 i la no dependència energètica de l'illa de Menorca d'altres fonts. Per assolir-ho s'ha calculat que només es necessita ocupar un 1,4% del total del territori de l'illa. S'han determinat les condicions d'on s'ubicaran les instal·lacions atès que d'acord amb la llei de canvi climàtic s'han definit i grafiat les zones de desenvolupament prioritari, que el PTI a llocs anomena àrees prioritàries.

A la nova documentació aportada s'assenyala que la determinació de les àrees prioritàries, una vegada excloses aquelles que s'han de destinar a altres usos preferents com els usos agrícoles per la seva alta capacitat productiva com les ZAVA, s'ha optat per les àrees amb aptitud mitja i alta, assolint una superfície total de 4.700 ha. No obstant això, la mateixa documentació determina que també es localitzen a àrees d'aptitud baixa, al establir que aquestes 4.700 ha es corresponent a: 983 ha de zones d'aptitud baixa, 1.950 ha a zones d'aptitud mitja i unes 2.000 ha a zones d'aptitud alta.

A cap dels documents aportats a l'expedient del PTI s'ha localitzat que s'hagi analitzat clarament on s'han grafiat les àrees prioritàries. Perquè quedi clar on es grafien aquestes zones s'ha de recórrer a l'articulat del PTI que remet al mateix temps al PDS energètic.

El PDS energètic a l'art. 33 determina les zones d'exclusió, que estan formades per:

-Els espais naturals protegits, les àrees d'alt nivell de protecció (AANP) establertes pels PTI, el nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca, els llocs de la Xarxa Natura 2000 (LIC/ZEC i ZEPA), les zones humides i les zones Ramsar i els alzinars protegits.

-Els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, i els arbres singulars declarats com a tals per la normativa vigent es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general.

-En el cas de l'aptitud per a instal·lacions fotovoltaiques també queden incloses en aquesta zona les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP) definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, i recollides en el planejament territorial i urbanístic vigent.

-En el cas de l'aptitud per a instal·lacions eòliques, sens perjudici del que estableix l'article 38 d'aquestes normes, també queden inclosos en aquesta zona (aplicable a Menorca):

+Una franja d'1 km a l'entorn de les zones humides i zones Ramsar.

+La zona nord de Ferreries, a Menorca, pels seus especials valors naturals i paisatgístics.

+Les àrees de transició definides i delimitades pels PTI.

+Els terrenys situats a una distància igual o inferior a 1 km a l'entorn d'assentaments i nuclis urbans.

+Els sòls urbans i urbanitzables.

La documentació aportada fins ara no ha entrat a analitzar aquests aspectes.

El PTI exclou per a la implantació d'instal·lacions, i de les zones d'aptitud i de les zones de desenvolupament prioritari, a més d'aquestes zones per imposició del PDS, les que determina expressament: les Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP), les àrees de protecció territorial (APT) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP).

No obstant això, sembla que pel cas de les instal·lacions eòliques també ha exclòs les zones ANEI, i que, en tot cas, s'han exclòs les zones d'alt valor agrari, les ZAVA, tal i com afirma la nova documentació aportada.

Així segons recull el PTI, referit a la classificació del sòl:

-Les instal·lacions solars únicament es podran ubicar a sòls urbans i urbanitzables i a les categories de sòl rústic: APR, ANIT, AIA, AT i SRG.

-Les eòliques estaran excloses a sòls urbans i urbanitzables i a proximitats d'assentaments urbans i a AT, per tant, només es podran ubicar a: APR, ANIT, AIA i SRG.

No obstant això, a més de les figures superposades ja excloses per PTI i PDS corresponents a les de major valor ambiental, i tot considerant que ANEI i ZAVA està exclòs, també s'haurien d'excloure:

-el domini públic hidràulic,

-zones de servitud,

-zones inundables,

-llocs d'interès geològic (LIG),

-les zones de reproducció i de migració de rapinyaires,

-els hàbitats d'interès comunitari fora d'espais Xarxa Natura 2000,

-les masses forestals grafiades al Mapa Forestal d'Espanya de MITERD,

-les zones que actuen com a corredors ecològics,

-les DASFA (Delimitació Àrees Sensibles per a la Flora Amenaçada) tant localitzades a sòl rústic protegit com a sòl rústic comú.

Atès que de les dades aportades a la documentació de l'expedient del PTI les àrees o zones de desenvolupament prioritari compten amb una superfície total de 4.700 ha, segons la memòria del PTI la superfície màxima de zones de desenvolupament prioritari d'aptitud solar és de 4.962 ha i d'aptitud eòlica de 1.676 ha, mentre que per assolir una penetració de les renovables del 100% per l'any 2050 es necessiten 909 ha de sòl rústic per a energia solar i es necessiten 60 ha de rústic per a energia eòlica, que representen un 1,4 % del territori total de l'illa, tot i la divergència de dades de les zones prioritàries i atesa la gran superfície de zones prioritàries enfront de la superfície necessària, i deixant clar al text anterior quines són les categories de sòl que queden excloses per a la delimitació de les zones de desenvolupament prioritari i per a la implantació d'instal·lacions; els projectes a desenvolupar en les àrees permeses, tant si s'han de subjectar o no al tràmit d'avaluació ambiental d'acord amb la legislació vigent, hauran de realitzar un anàlisi d'alternatives on es prioritzi l'ocupació del projecte de sòl rústic de règim general (SRG). Les APR i les ANIT són sòl rústic protegit, per tant, hauria de ser una figura exclosa. Les AIA tenen valor agrari, per tant, també s'haurien d'excloure. L'ocupació d'aquestes zones enlloc del SRG ha de quedar sempre justificat ambientalment. Ha de quedar protegit el paisatge i les visuals. En darrer terme s'ha de prioritzar les zones d'aptitud alta, enfront de la mitjana, i aquesta enfront a la baixa.

Als plànols d'ordenació corresponent a energia es grafia l'ampliació de parcs solars, nou traçat subterrani alta tensió, subestació elèctrica proposada, interconnexió marina. Només es poden grafiar als plànols d'ordenació del PTI els projectes que ja han obtingut una DIA favorable i no hagi perdut la seva vigència, i els projectes avaluats ambientalment a la present DAE, mentre que si no s'ha avaluat al present EAE i a la present DAE no es fa menció, no es considera avaluat, sinó que només es pot grafiar a títol informatiu als plànols d'informació, no als d'ordenació ni a títol normatiu.

A la nova documentació es determina que la Revisió del PTI considera l'ordenació de les estades turístiques en habitatges ETH, establint les zones aptes per a això, excloent el sòl rústic i els nuclis tradicionals de primera residència, a fi d'evitar la pressió sobre el sòl rústic, a qualsevol localització, i la pressió sobre l'habitatge principal, així es consideren zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques les zones turístiques exclusivament, els àmbits costaners amb alta concentració de serveis turístics, i els nuclis tradicionals següents, que formen part d'una primera corona litoral, en tipologia unifamiliar i/o plurifamiliar de Cala Mesquida, Es Grau, Es Murtar, Cala Sant Esteve, Fornells, Vorera Esquerra Santandria, així com els nuclis de Son Vitamina i Cales-Coves Lloc Nou, excloent-se expressament qualsevol Nucli de Tradicional Tipus 1 o Tipus 2 no enunciat aquí, a més que s'exclou la totalitat del sòl rústic. S'indica que la comercialització de les ETH complirà amb les obligacions de la legislació vigent. A més, s'afirma que l'avaluació de les ETH s'ha realitzat en el consum de recursos com a part de l'IPH, ja que aquest considera la capacitat total de l'illa.

Cal dir que els nuclis tradicionals on es permeten les ETH enumerats a la nova documentació no coincideixen amb els determinats a la Memòria del PTI, però si coincideixen amb les argumentacions que es varen exposar sobre les ETH a l'informe tècnic i jurídic del departament d'ordenació del territori del Consell Insular de Menorca sobre l'aprovació inicial del PTI, per la qual cosa queda entès que els nuclis tradicionals on es permeten les ETH són: Cala Mesquida, Es Grau, Es Murtar, Cala Sant Esteve, Fornells, Vorera Esquerra Santandria, així com els nuclis de Son Vitamina i Cales-Coves Lloc Nou.

Pel que fa a l'aplicació del Decret Llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears, sobre la desclassificació de sòls urbans no consolidats, a la nova documentació aportada s'ha analitzat la seva implicació pel PTI. S'ha explicat que el PTI de Menorca de 2003 va permetre la reducció de casi el 30 % de la població turística i la desclassificació dels sòls que no havien assolit el seu desenvolupament. El procés que pretén el DL 9/2020 es va realitzar pel PTI de 2003, quan ja varen quedar només aquells sòls que es va considerar que permetien completar els sòls existents, i es va reduir la capacitat d'aquells que es va considerar que afectaven negativament al medi en què s'havia previst el seu desenvolupament, establint àrees de reconversió territorial, procés que no s'ha modificat en aquests anys. A més, els plans generals, tant els adaptats al PTI que queden exclosos de l'aplicació del DL 9/2020, com els no adaptats, no han ampliat la seva capacitat considerant una nova classificació del sòl. Es conclou que la revisió del PTI es posiciona mantenint els planejaments existents com a part intrínseca del model territorial adoptat, entenent que ja s'ha realitzat el procés de reflexió i revisió de l'ordenació municipal que es pretén pel DL 9/2020, l'aplicació del qual s'ha incorporat a les normes del PTI a la disposició addicional primera.

L'article 68.2 del PTI defineix que els terrenys ANIT són espais d'alt valor ecològic, a més de paisatgístic i agroforestal, que exerceixen una important tasca de connectivitat ecològica a l'entorn d'ANEI i resta d'espais protegits. A l'article 54.4 del PTI es determina: S'exclouen les AANP, ANEI, AIP, ARIP i APT dels espais susceptibles de nova qualificació a l'entorn de les Zones Turístiques definides com a saturades per a l'execució equipaments turístics amb construcció, ja siguin públics o privats. Donat el valor ecològic, paisatgístic i agroforestal de les ANIT, es tracta d'una categoria de sòl que també hauria d'estar exclosa.

L'article 89 del PTI sobre la incorporació de l'ús residencial a edificacions existents en sòl rústic com a part del conjunt «Ses Cases» no ha mantingut el que es preveia a l'aprovació inicial de la revisió PTI que era la limitació d'ampliació de l'ús, entre altres: «Destinar a altres usos diferents de l'agroramader les edificacions existents, atenent a allò establert per a règims específics a l'article 94, sent almenys d'un 40% el volum edificat destinat a usos agroramaders».

La mateixa condició no s'ha mantingut, i si es preveia a l'aprovació inicial, al règim de les instal·lacions i els establiments destinats a l'activitat turística en el medi rural, ara article 91.3. b) ii. i a l'aprovació inicial article 94, que assenyalava: «Els edificis han de formar part de l'entorn de «Ses Cases» definit en aquestes normes, de tal manera que la resta d'edificacions no destinades a l'ús turístic suposin un volum major o igual al 40% del volum màxim edificat i mantinguin la destinació a l'ús agroramader» i s'ha eliminat la condició de mantenir almenys un 40% el volum edificat destinat a usos agroramaders.

El fet d'eliminar l'obligació de mantenir almenys un 40% el volum edificat destinat a usos agroramaders al conjunt de ses Cases, tant pel cas de l'ús residencial, com sobretot de l'ús turístic, va en detriment de l'ús agroramader, quan aquests nous usos han de ser complementaris a l'ús agroramader, i s'ha d'evitar els supòsits en què els edificis agroramaders passen en la seva totalitat a l'ús turístic. D'aquesta manera, s'ha d'incorporar aquesta condició a la normativa per minimitzar els impactes ambientals que suposen aquests nous usos per mantenir la protecció del territori, del sòl rústic, i especialment del sòl agroramader.

Per altra banda, es pot destacar l'impacte positiu de l'article 91.2 pel sòl agroramader, atès que vincula l'autorització de noves places d'allotjament turístic en sòl rústic a una explotació agrària preferent, per a les 3 modalitats: hotel rural, agroturisme i agroestances, i limita el número màxim de places per explotació agrària preferent.

7.Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració ambiental estratègica (DAE) favorable de la revisió del Pla Territorial Insular (PTI) de l'illa de Menorca ja que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les determinacions de la Memòria del PTI, les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental de l'Estudi Ambiental Estratègic (EAE), documents firmats digitalment per José M. Ezquiaga Domínguez en data 13 de setembre de 2022, i les determinacions del document "Avaluació ambiental estratègica- document resum" firmat per José M. Ezquiaga en data 9 de març de 2023.

A més s'hauran de complir les següents condicions:

1.En base a les determinacions de l'informe del Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Direcció general de Recursos Hídrics (DGRH), referit al PHIB 2019, (el vigent és del 2023):

-A les Normes de la RPTI, a l'art. 25.5.a) s'han d'eliminar els criteris per a la realització de pous de sequera o pous de substitució dels existents amb alts nivells de nitrats i clorurs.

-A l'art. 36, al punt 4. b), a les zones verdes públiques, cal canviar la redacció enlloc de «S'haurà d'assegurar la compatibilitat amb la vegetació autòctona» ha de posar «Els enjardinaments s'han de fer amb espècies vegetals autòctones, de baixos requeriments hídrics i pròpies de l'entorn on s'ubiquen». També cal afegir que «El reg de zones verdes públiques es durà a terme mitjançant la utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament».

-A l'art. 52.1.a) Eliminar «a través del correspondiente informe de la Administración Hidràulica de las Islas Baleares».

-A l'art. 63.2.c) iv) s'ha d'eliminar «prohibiéndose la expulsión de efluentes a caminos, cauces o redes públicas sin alcanzar el grado de depuración mínimo, pretratamiento y tratamiento primario».

-A l'art. 73.5.c), referit a àrees de prevenció de risc de vulnerabilitat d'aqüífers, s'ha d'eliminar «Para viviendas unifamiliares situadas en las zonas descritas el sistema de evacuación de aguas fecales será individual y mediante fosa séptica o depuradora completamente estanca, con capacidad para diez días» i posar «Per immobles ubicats a les zones descrites sense accés a la xarxa de clavegueram han de disposar del sistema de recollida, tractament i evacuació o emmagatzematge que garanteixi la protecció del domini públic hidràulic i que compleixi amb les característiques tècniques i els rendiments exigits en el Pla hidrològic vigent, així com presentar davant l'Administració Hidràulica la declaració responsable que també exigeix el Pla hidrològic».

-Canviar la redacció i posar l'indicat a l'apartat anterior, també a l'art. 89.4.a) i 91.7.a).

2. D'acord amb l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural (SPMN) de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat (DGENB) de data 2 de desembre de 2022 es condiciona a:

Al plànol d'informació 1.7 Àrees protegides, s'ha de pintar l'àmbit de l'espai XN2000 ES53100073 Àrea Marina Punta Prima – Illa de l'Aire amb la trama corresponent a una zona ZEC.

Al plànol d'informació 1.7 Àrees protegides, s'ha de pintar l'àmbit de l'espai l'ES0000236 Illa de l'Aire amb la trama corresponent a una zona ZEC/ZEPA.

Als plànols d'ordenació 2 Xarxa Natura i altres afeccions, cal repintar com a ZEPA i no com a LIC l'espai ES0000230 Ampliació de la Vall, en la part no coincident amb l'espai LIC ES5310113. També cal repintar l'espai l'ES0000236 Illa de l'Aire amb la trama corresponent a una zona ZEC/ZEPA i l'espai ES53100073 Àrea Marina Punta Prima – Illa de l'Aire amb la trama corresponent a una zona ZEC.

La protección de las bahías de aguas poco profundas, en especial el puerto natural de Sanitja.

S'ha d'afegir la següent frase a l'apartat 3c) de l'article 12, sobre nous heliports:

Se ubicarán fuera del ámbito de los espacios de relevancia ambiental.

En l'article 15.4.c) s'ha d'afegir en l'epígraf i) primer paràgraf, els espais de rellevància ambiental.

En l'article 16.7 s'ha d'afegir que en el cas que la instal·lació es faci en un espai de rellevància ambiental i per les dimensions del projecte no estigui en els annexes de la normativa d'impacte ambiental, s'haurà de passar una avaluació de les repercussions ambientals sobre l'espai protegit.

S'ha de modificar l'apartat segon de l'article 67 de manera que on diu:

Tienen también la consideración de suelo rústico de especial protección los espacios integrantes de la Red Ecológica Europea Natura 2000, de acuerdo con lo que señala el Artículo 19. 1 de las DOT y el Artículo 45.2 de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, correspondiendo su ordenación a sus correspondientes planes de gestión por la administración ambiental competente, considerándose en este PTI como condicionante superpuesto, debiendo evaluarse las afecciones sobre estas áreas de conformidad con lo que dispone la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y de la biodiversidad:

a) Lugares de importancia comunitaria en suelo rústico (LIC).

b) Zonas de especial protección para las aves (ZEPA).

c) Zonas de especial conservación (ZEC).

d) Lugares de Interés Geológico.

ha de dir:

Tienen también la consideración de suelo rústico de especial protección los espacios integrantes de la Red Ecológica Europea Natura 2000, de acuerdo con lo que señala el Artículo 19. 1 de las DOT y el Artículo 46.2 de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, correspondiendo su ordenación a sus correspondientes planes de gestión aprobados por la administración ambiental competente, considerándose en este PTI como condicionante superpuesto, debiendo evaluarse las afecciones sobre estas áreas de conformidad con lo que dispone la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y de la biodiversidad y la Ley 5/2005, de 26 de mayo, para la conservación de los espacios de relevancia ambiental:

a) Lugares de importancia comunitaria en suelo rústico (LIC).

b) Zonas de especial protección para las aves (ZEPA).

c) Zonas especiales de conservación (ZEC).

d) Lugares de Interés Geológico.

S'ha de modificar l'apartat 2 f) de la Disposició transitòria vuitena, de manera que on diu:

Comunidades de tortas de mar

ha de dir:

Comunidades de siemprevivas (Limonium spp.)

En relació a l'abastiment d'energia per autoconsum per a les infraestructures existents, s'haurà de tenir en compte que en el cas de que aquestes infraestructures estiguin en un espai Xarxa Natura 2000, hauran de passar una avaluació de les repercussions ambientals, i s'hauran d'ubicar preferentment en superfícies no ocupades per hàbitats d'interès comunitari.

En l'article 115:

1. En l'epígraf 3.a) afegir les praderies de fanerògames marines (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i Zostera noltii).

2. En l'epígraf 3.c) afegir les zones de fondeig prohibit definides en els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000.

3. En l'epígraf 6.a).ii, afegir: xarxa de drenatge, especialment en les superfícies de varada per evitar l'abocament d'aigües contaminades a la mar. ESTUDIS DE DINÀMICA LITORAL

4. Afegir que per la definició i/o ordenació de les instal·lacions de temporada s'atendrà a l'establert en la Ordre del conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori de 19 de juny de 2013 per la qual s'aproven els criteris generals de distribució d'instal·lacions de servei de temporada en el domini públic maritimoterrestre balear.

5. Afegir un epígraf amb la següent redacció: es promourà la restauració de les dunes i maresmes com a solucions basades en la natura per fer front al canvi climàtic. Això implicarà la supressió d'infraestructures i construccions ubicades en el sistema dunar, especialment en espais de rellevància ambiental, i la renaturalització d'aquestes zones.

3. D'acord amb l'informe del Servei d'Espais Naturals (SEN) de data 9 de desembre de 2022 es condiciona a:

-Modificar art 66.2 afegit al final: «i el Decret 39/2021, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 de la Costa Est de Menorca i el Pla rector d'ús i gestió del Parc natural de s'Albufera des Grau i de les reserves naturals de les illes des Porros (illots d'Addaia), de s'Estany, de la bassa de Morella, des Prat i de l'illa d'en Colom».

-Modificar art.69.5.c) perquè a la creació de centres d'interpretació indica a s'Albufera des Grau, ja en execució, i s'ha d'eliminar «ja en execució», perquè està en funcionament des de l'any 2003.

-Modificar art. 77. 4. d) i. Afegint: «Dins l'àmbit del parc natural de s'Albufera des Grau només es podran localitzar activitats agroturístiques a edificacions tradicionals existents».

-Modificar art. 79. 1. a) afegint: «A les platges del parc natural de s'Albufera des Grau, excepte a les zones d'ús general de la platja des Grau segons el PRUG, únicament seran autoritables instal·lacions temporals destinades a serveis de salvament o vigilància».

-Modificar art.91.1 afegint després del PORN de s'Albufera des Grau: «i el PRUG i el Pla de Gestió Natura 2000 de la Costa Est de Menorca».

-Modificar l'art. 101.3 afegint PORN on posa PRUG.

-Modificar l'art. 115.3 afegint:

+Àrees de fondeig regulat i abalisament de platges: Tamarells nord, sud i sa Torreta, illa den Colom (Arenal d'en Morro i Tamarells), platja des Grau, Arenal de Morella i Arenal de Capifort (Presili).

+Àrees de fondeig prohibit, d'acord amb el PRUG del parc natural de s'Albufera des Grau: dins l'àrea marina del parc natural de s'Albufera des Grau està prohibit el fondeig sobre Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i fons de maërl o coral·lígen. També està prohibit el fondeig sobre jaciments arqueològics.

+A la zona de s'Estany d'Addaia està prohibit la navegació, bany, busseig i qualsevol altre ús no científic o de gestió.

-De les consideracions sobre la memòria i altres articles, es recomana la seva incorporació.

4. També s'han de complir les condicions:

1.S'ha d'incorporar a la normativa del PTI, a l'article 15.c.i. un nou segon paràgraf, que inclogui tot l'indicat a continuació:

Les zones de desenvolupament prioritari o àrees prioritàries i les instal·lacions hauran de complir:

-Les instal·lacions solars únicament es podran ubicar a sòls urbans i urbanitzables i a les categories de sòl rústic: APR, ANIT, AIA, AT i SRG.

-Les instal·lacions eòliques estaran excloses a sòls urbans i urbanitzables i a proximitats d'assentaments urbans i a AT, per tant, només es podran ubicar a: APR, ANIT, AIA i SRG.

No obstant això, a més de les figures superposades ja excloses pel PTI i PDS, corresponents a les de major valor ambiental, i tot considerant que ANEI i ZAVA està exclòs, també s'han d'excloure:

- el domini públic hidràulic,

- zones de servitud,

- zones inundables,

- llocs d'interès geològic (LIG),

- les zones de reproducció i de migració de rapinyaires,

- els hàbitats d'interès comunitari fora d'espais Xarxa Natura 2000,

- les masses forestals grafiades al Mapa Forestal d'Espanya de MITERD,

- les zones que actuen com a corredors ecològics,

- les DASFA (Delimitació Àrees Sensibles per a la Flora Amenaçada) tant localitzades a sòl rústic protegit com a sòl rústic comú.

A més, els projectes a desenvolupar en les àrees permeses, tant si s'han de subjectar o no al tràmit d'avaluació ambiental d'acord amb la legislació vigent, hauran de realitzar un anàlisi d'alternatives on:

-En el cas de les instal·lacions solars, l'anàlisi d'alternatives ha de prioritzar la ubicació en sòl urbà o urbanitzable.

-En la resta de casos, l'anàlisi d'alternatives ha de:

+Prioritzar la ocupació del projecte de sòl rústic de règim general (SRG).

+Les APR i les ANIT són sòl rústic protegit, per tant, hauria de ser una figura exclosa.

+Les AIA tenen valor agrari, per tant, també s'haurien d'excloure.

+L'ocupació d'altres zones enlloc de SRG ha de quedar sempre justificat ambientalment.

+Ha de quedar protegit el paisatge i les visuals.

+En darrer terme s'han de prioritzar les zones d'aptitud alta, enfront de la mitjana, i aquesta enfront a la baixa.

A més:

- S'han d'evitar àrees crítiques de les zones afectades per Plans i Estratègies de Conservació d'Espècies en Perill d'Extinció o d'Especial Protecció; excloure zones de reproducció i de migració de rapinyaires; aplicar les distàncies mínimes recomanades de tranquil·litat als voltants dels nius i dormidors recollides en el Pla Terrasse i consultar el catàleg AIRIB.

- Per a la protecció de les aus estepàries s'haurien de tenir en compte els criteris de l'Estratègia de conservació d'aus amenaçades lligades a medis agraris i esteparis d'Espanya, de l'Estratègia de conservació de les aus d'ambients agraris de les Illes Balears i de la Guia metodològica per a la valoració de repercussions de les instal·lacions solars sobre espècies d'avifauna estepària, de l'àrea d'accions de Conservació de la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina.

- S'han d'evitar refugis reconeguts com a importants per a quiròpters o àrees habituals de concentració de sobrevol.

5.Només es poden grafiar als plànols d'ordenació del PTI els projectes que ja han obtingut una DIA favorable i que aquesta no hagi perdut la seva vigència, i els projectes avaluats ambientalment a la present DAE, mentre que si no s'ha avaluat al present EAE i a la DAE no es fa menció, no es considera avaluat, sinó que només es pot grafiar a títol informatiu als plànols d'informació, no als d'ordenació ni a títol normatiu, com per exemple: ampliació de parcs solars que no compten amb DIA favorable o vigent.

6.A l'art 15.4.c)i. Modificar la redacció del segon paràgraf. On diu: «Les instal·lacions no implicaran la tala de terrenys boscosos o de muntanya baixa d'alzinars i ullastrars protegits o presents a la fotografia aèria de 1956», afegint «ni la desaparició d'hàbitats d'interès comunitari protegits per la Directiva Hàbitats».

7.A l'art 15.4.c)i. modificar la redacció del setè paràgraf, on diu: «La instal·lació d'aerogeneradors, l'ús dels quals no estigui prohibit pel Pla Director Sectorial Energètic i aquestes Normes, respectarà la distància mínima de 400 m de zona reconeguda respecte a Nucli Tradicional o Zona Turística, i en tot cas la distància serà aquella que permeti complir amb les regulacions de soroll existents respecte a usos residencials en cada moment» ha de dir: «D'acord amb el PDS Energètic, annex F, per a instal·lacions tipus B (fins a 100 kW) segons el criteri MiniEOL-E02, en el cas d'instal·lar-se a una distància igual o inferior a 1 km a l'entorn d'assentaments, nuclis urbans o habitatges aïllats, serà preceptiva la realització d'un estudi acústic per garantir l'adequació a la normativa vigent i la no generació d'un impacte acústic no assumible per la població propera, i per a instal·lacions de més de 100 kW, s'ha de realitzar un estudi acústic detallat».

8.L'article 54.4 del PTI ha d'afegir la categoria de sòl ANIT entre les excloses dels espais susceptibles de nova qualificació a l'entorn de les Zones Turístiques definides com a saturades per a l'execució equipaments turístics amb construcció, ja siguin públics o privats.

9.A l'art 82.3 que sotmet a estudi d'impacte ambiental (EIA) i mesures correctores activitats recreatives i educació ambiental en AANP, APT i APR, s'ha de canviar el nom del document, no referir-se a EIA que forma part del tràmit d'avaluació ambiental sinó per exemple a un anàlisi ambiental i deixar clar que serà informat pel Consell Insular de Menorca.

10.Els articles 89.1. c) i 91.3. b) ii. han d'incorporar com a condició que s'ha de mantenir almanco un 40 % del volum edificat destinat a ús agroramader.

11.S'ha de canviar a tots els documents definitius de la RPTI on posa «Plan Hidrologico Balear o norma que lo sustituya» (ex. Art. 25.4.A)) per «Pla Hidrològic de les Illes Balears vigent».

Es recomana:

-A l'art 15.2, modificar el principi del paràgraf de manera que enlloc de posar «puesta en marcha» digui «a més de la línia elèctrica subterrània-submarina que ja està en funcionament des del juny de 2020 (...)», i al final quedi afegit que: «es preveu» la planificació i implantació d'un segon enllaç, en el seu cas, amb Mallorca.

-A l'art 15.4.c) i. modificar la redacció del quart paràgraf per tal d'afegir al final del paràgraf: «i de les instal·lacions auxiliars necessàries».

-A l'art 23 afegir les accions del Pla d'Acció de la Reserva de la Biosfera sobre mobilitat, anotades a l'informe de la Direcció Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca (pàg 4).

-Afegir a les Normes (a l'art. 25.3 mesures de millora en la gestió de l'aigua) que en cap cas es superi la dotació de 250 l per persona i dia (màxim legalment permès pel PHIB 2019 vigent) o les dotacions inferiors que preveu la RPTI que són de 200 i de 180 l/pers./dia.

-No optar per desnitrificadores, mencionades a l'art. 25.5.c), si la massa està en mal estat quantitatiu.

-A l'art. 36 «criteris sostenibilitat actuacions urbanístiques» es proposa afegir criteris específics relacionats amb l'abastiment d'aigua donada la seva problemàtica, estan recollits al punt 15 de l'informe SEP.

-A l'art. 105.5, millorar la redacció afegint «adoptant sistemes de drenatge sostenible d'acord amb el PHIB vigent».

Es recorda que:

-Qualsevol projecte que recull aquesta RPTI, tot i que s'hagi grafiat la seva ubicació al PTI, consisteixi o no en un ús admès segons la nova regulació a efectes de l'ordenació territorial o urbanística (instal·lacions d'energia renovable a ubicar a les zones de desenvolupament prioritari) i que estigui sotmès a la tramitació d'avaluació d'impacte ambiental segons la normativa vigent, tant estatal com autonòmica, en cap cas es tracta d'un projecte autoritzat ambientalment, sinó que s'ha de sotmetre a dita avaluació, que pot concloure en una DIA favorable o desfavorable.

-Les mesures i actuacions incloses a la RPTI consistents en projectes inclosos als annexes del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

-D'acord amb l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, les actuacions que puguin afectar als espais protegits Xarxa Natura 2000 s'han d'avaluar per part de la direcció general competent en aquesta matèria.

-S'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar el deteriorament, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin a les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, d'acord amb l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

-S'ha de tenir en compte l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 13/10/22 que fa una sèrie de consideracions tècniques que s'haurien de tenir en compte referides a l'article 15. vi i 31.2.

-S'han de tenir en compte els informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat de data 08/02/20 i 21 i 21/11/22 que emeten informes favorables sempre que es tinguin en compte les mesures preventives no concretades a la documentació i que es detallen als informes.

-S'ha de tenir en compte l'informe de la Direcció Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca de data 31/03/2021 que ha emès un informe amb un seguit de consideracions tècniques i propostes de modificació de l'articulat.

-S'ha de tenir en compte l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats de data 23/03/2021 que emet informe favorable tenint el compte les consideracions tècniques.

-S'han de tenir en compte els informes del Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior de dates 19/07/21 i 09/11/22 que conclouen que la revisió del PTI de Menorca ha d'incloure els aspectes que es detallen a l'informe referits al risc d'inundació, al risc d'incendi forestal i a les indústries SEVESO.

-S'ha de tenir en compte l'informe del Servei d'Aigües Superficials de data 31/05/21 que emet informe favorable condicionat a una sèrie de modificacions.

-S'han de tenir en compte les consideracions de l'informe del SEP de la DRGH (la majoria ja resumides en aquest informe).

-S'ha de millorar el rendiment de les xarxes dels municipis que no compleixin amb el percentatge màxim de pèrdues admissibles, i transitòriament, fins que no compleixin, no s'haurien de permetre nous creixements. En tot cas s'ha de complir el percentatge màxim de pèrdues admissibles del PHIB vigent.

-El PTI ha de tenir en compte annex 5 Catàleg de zones humides IB, annex 6 Llistat basses temporals i cavitats inundades de la normativa del PHIB vigent, i recollir la protecció de la reserva natural fluvial de Binimella ES110ZPROTRNF08 de l'art. 99 PHIB 2019.

-S'han de tenir en compte les consideracions dels escrits d'al·legacions del GOB de data 22/03/21 i 11/11/2022 que impliquen minimitzar els impactes ambientals de la revisió del PTI.

-S'ha de tenir en compte l'informe tècnic i jurídic del Departament d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca sobre l'aprovació inicial de la revisió del PTI firmat en data 4 de desembre de 2020.

-S'ha de corregir tota la normativa derogada que encara consta als documents definitius de la revisió del PTI i de l'AAE (EAE, resum, annexes), així com efectes de la lletra que és de color vermell.

-S'han de corregir totes les errades presents als documents de la revisió del PTI, per la qual cosa cal una revisió completa d'aquest. A tall d'exemple es poden indicar:

+Errades a l'EAE: al text de la pàg 13 posa PRUG avançat quan ara ja s'ha de modificar a PRUG aprovat, parla de Llei 12/2016 que està derogada, a la pàg. 161 posa LOUS 2014 enlloc de Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (LUIB) i posa Llei agrària 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears enlloc de Llei 3/2019, de 31 de gener; també posa PHIB 2015 enlloc de 2019.

+A la Memòria: s'han de corregir els NT tipus 2 definits a la memòria a la taula pàg. 229; s'ha de corregir que a una taula posa places vacants estudi GOIB 2015: 35.909 i a l'altra taula posa 34.894.

+A les Normes: a l'art. 8.3.d) on posa art. 70, toca ser 73; a l'art 81.4.d) on posa art. 72, toca ser 73; a l'art 89.4.a) i l'art 91.7.a) s'ha de posar PHIB vigent.

+A l'Annex II EAE perspectiva climàtica del pla: Núm. màx. places AT 8.541 a tota illa, mentre a memòria i EAE determina 13.120 places.

+De les AT a llocs posa corona de 100 m a altres nuclis, quan només es pot créixer als 8 nuclis principals corona 350 m.

+Plànols 2.2.1 a l'eòlica falta posar aptitud alta i plànol 2.2.3. PDS Pedreres a punts no s'ha posat a la llegenda què representen.

+Informe Turisme i DGRH-SEP també detecten errades normatives a diferents docs de la RPTI.

(Signat electrònicament:10 de maig de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)