BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 16 de febrer de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

D'altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

1. Informació dels projectes

El promotor és Ladrillerias Mallorquinas, S.A. i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

El projecte s'ubica a les parcel·les 205, 206 i 211, polígon 13 del terme municipal de Petra. L'explotació es localitza uns 4 km al sud-est del nucli urbà de Petra. S'accedeix pel camí de Caparó (sense asfaltar) que enllaça des de la carretera Ma-15 Palma Manacor.

1.A - Projecte d'explotació.

El recurs mineral extret són argiles (secció A) d'edat Miocè mitjà amb un aprofitament del 81%, destinats sobretot a la fabricació i comercialització de maons i teules i també com a material impermeable en basses i abocadors. La pedrera compta amb una superfície total autoritzada de 21.638 m² dels que actualment es troben afectats 7.566 m². El volum extret des de l'inici són uns 60.000 m³ i resten per extreure 458.879 m³ dels 518.879 m³ autoritzats. La producció mitjana anual estimada és de 53.985 tones.

L'extracció s'inicia al centre de l'autorització i s'amplia cap als límits, es realitza a cel obert i en sentit descendent, l'arrancada, carrega i transport és amb mitjans mecànics (retroexcavadora, pala carregadora i camions). Puntualment es poden emprar bulldozer, camions amb cubeta i vehicles per al transport de personal.

Els paràmetres de l'explotació estan definits per talussos d'alçada màxima 10 m i angle de 35º. Al vèrtex sud de l'autorització hi ha una línia d'alta tensió respecte a la que es deixarà una franja de 10 m de protecció als costats que serà destinada com zona d'apilaments i aparcament de la maquinaria. A la pedrera no es disposa d'instal·lacions de tractament.

El desenvolupament anirà acord amb les dades de la taula següent:

 

Fase	Termini	Volum (m³)	Estèrils (m³)	Superfície (m²)
0	1991-2020	60.000	33.835	7.566
1	2020-2023	118.079
2	2023-2030	179.842	34.170	21.638
3	2030-2037	160.958	30.580	21.638
Total	1991-2037	518879	98585	21.638

1.B - Pla de restauració

Respecte del pla aprovat inicialment que preveia un rebliment a cota, l'ara presentat, projecta una recuperació consistent en el rebliment del buit creat amb l'aigua de pluja aprofitant el caràcter impermeable del recurs, per tant, els bancs finals d'explotació seran també els finals de restauració a la part superior.

A la part inferior es planteja un rebliment parcial amb els estèrils (argiles i calcarenites de la pròpia explotació i d'altres) i altres materials externs (terres d'excavació, RCDs i tests de rebuig procedents de la fàbrica) amb la finalitat de crear un illot al centre de la llacuna. S'estima un volum total de rebliment de 111.130 m³.

El restabliment de la successió vegetal es realitzarà amb espècies pròpies de ribera com el canyet (Phragmites australis), espècies llenyoses arbòries i arbustives com el pi (Pinus halepensis), l'ullastre (Olea europaea) i la mata (Pistacia lentiscus), així com també espècies herbàcies en una franja de 0,5 m des del nivell màxim de l'aigua. La distribució de les anteriors serà la següent:

- El perímetre de la zona autoritzada quedarà delimitat per una filera doble d'exemplars de Pinus halepensis distribuïts en zig-zag.

- Als vèrtexs exteriors nord, nord-est i sud-est de l'autorització es crearan petits bosquets conformats per exemplars de Pinus halepensis, Olea europaea (ullastre) i Pistacia lentiscus (mata) amb distribució irregular i proporció de: 4 exemplars de mata, 2 de pins i 1 d'ullastre.

- Cap a l'interior s'establirà una zona amb plantació de ullastre i mata amb proporció similar a l'anterior.

- Finalment hi haurà una franja interior, adjacent a la llacuna, conformada per vegetació típica de ribera com és el canyet (Phragmites australis).

El número d'individus de cada espècie i el percentatge que representa respecte al total es mostra a la taula següent:

Espècie	N.º Exemplars	%
Pinus halepensis	190	8,33
Pistacia lentiscus	758	33,25
Olea Europaea	758	33,25
Pragmites australis	574	25,18
TOTAL	2280	100

Dins el desenvolupament del pla de restauració es contemplen les 4 fases del projecte d'explotació F0 a F3, així com 5 més que van de la F4 a la F-8:

 

Fase	Rebliment (m³)	Superfície (m²)	Pressupost (€)
4	0	7.000	6.179,40
5	111.130	0	30.823,55
6	0	21.638	6.775,32
7	0	5.000	4.413,86
8	0	21.638	6.775,32
Total	111.130		54.967,44

La F4: consistirà en dur a terme el manteniment de la vegetació que s'ha desenvolupat al perímetre de l'explotació i en l'establiment d'una cuneta de guarda per tal d'evitar que les aigües d'escorrentia entrin durant l'explotació i siguin dirigides cap a l'interior quan sigui necessari. És una fase continua amb la resta.

La F5: consistirà en el rebliment parcial del fons de l'excavació amb el material inert previst (111.130 m³) per un termini de 4 anys.

La F6: és el rebliment del buit amb les aigües de pluja i d'escorrentia que s'estima per un termini de 9 anys.

La F7: és coincident amb les dues anteriors (F5 i F6) i consisteix en els processos de revegetació (plantacions) previstos a les zones de bermes i talussos que es correspon amb una superfície total de 5.000 m². S'estima un termini de 2 anys.

La F8 d'abandonament i comprovació de la restauració, estimada en 1 any.

La superfície total d'actuació pel que fa a la revegetació, s'estima en 11.530 m².

La durada total estimada per dur a terme la restauració serà de 14 anys a comptar des del 2037, és a dir, la pedrera es considerarà restaurada a l'any 2051-2052.

El calendari amb les fases d'explotació i restauració es mostra a la imatge següent:

Fase d'explotació	V arrencament (m³)	Fase restauració	V rebliment (m³)	Descripció	1991-2020	2020-2023	2023-2030	2030-2037	2037-2041	2041-2049	2049-2051	2051-2052
0	60	-	0	Explotació fins actualitat	X
1	178.079	1	0	Fase 1 ex-res		X
2	179.842	2	0	Fase 2 ex-res			X
3	160.958	3	0	Fase 3 ex-res				X
-	0	4	0	Manteniment vegetació i cuneta de guarda	X	X	X	X	X	X	X	X
-	0	5	111.130	Mínim rebliment (volum estimat)					X
-	0	6	0	Rebliment forat amb aigua						X
-	0	7	0	Revegetació i sembra					X	X	X
-	0	8	0	Clausura i abandonament								X

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en relació als projectes han estat:

- Alternativa 0. Execució segons la Resolució de regularització

- Alternativa 1. Execució segons Resolució de regularització amb la substitució de la revegetació projectada per la creació d'una formació boscosa típica de garriga

- Alternativa 2. Adopció del projecte objecte d'estudi consistent en el rebliment del buit miner final amb material inert i aigua de pluges.

De l'anàlisi de les alternatives i tenint en compte factors de caire abiòtic, biòtic i antròpics, l'estudi d'impacte conclou que la millor opció de restauració és la que correspon amb l'alternativa 2 atès que la creació d'una llacuna suposa una millora ambiental des del punt de vista de la reducció dels impactes i molèsties derivades de les emissions atmosfèriques associades a les tasques del rebliment.

L'inventari ambiental descriu el medi abiòtic, biòtic, social i econòmic, així com també el paisatge de l'enton de l'activitat. Es fa constar que l'explotació minera s'ubica a una zona altament antropitzada per l'existència de zones de cultiu i alguna casa de camp, sense figures de protecció a destacar. A la zona sud-occidental de l'autorització es localitza una massa vegetal conformada per espècies de Rubus ulmifolius (esbarcer), Olea europaea var. sylvestris (ullastre), Arundo donax (canya) i Tamarix sp (tamarell). Pel que fa a la fauna no es descarta la possible presència d'espècies catalogades com és el cas de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni)

La identificació, quantificació i valoració dels impactes derivats de l'activitat, es realitza, de manera general, per a les 3 alternatives exposades, i de manera específica des del punt de vista d'explotació i restauració per a l'alternativa seleccionada. Així les actuacions d'explotació susceptibles de generar efectes significatius són les relacionades, entre d'altres, amb: el desbrossament del terreny, l'arrancada mecànica del recurs, la càrrega i la maquinària associada. Com efectes positius de l'explotació destaquen els de caire social, econòmic i industrial. En fase de restauració els impactes negatius deriven de les tasques d'explotació associades, mentre que els positius deriven directament del funcionament de la restauració executada.

Es proposen mesures protectores, correctores i compensatòries per tal de reduir els impactes derivats de les emissions de renou, els contaminants atmosfèrics i l'impacte visual, entre d'altres, destacant les que tenen a veure amb:

-Manteniment de la maquinària

-Desconcentrar activitats potencialment molestes d'hores de descans de fauna.

-Regs de camins, accessos i zona de treball així com regs de suport a la revegetació en èpoques de manca hídrica.

-Limitació de la velocitat.

-Formació d'irregularitats i discontinuïtats en els talussos.

-Control de la fauna invasora antròpica

Al Programa de Vigilància Ambiental es contempla de manera genèrica el control i seguiment de les operacions d'explotació i de restauració, i de manera específica les actuacions relacionades amb el seguiment i control de:

- L'ús i gestió d'hidrocarburs i olis

- Les activitats generadores de contaminants atmosfèrics i vibracions.

- Les activitats de desmantellament.

- Les espècies emprades en les actuacions de revegetació.

- Mesuraments i controls de pols, renous, vibracions, contaminants atmosfèrics...

- El nivell d'aigua a la llacuna.

- La integritat de l'espai: possibles situacions de vandalisme i abocaments il·legals.

L'estudi d'impacte ambiental inclou una estimació de les emissions acústiques derivades de l'activitat de manera que, suposant un funcionament simultani de tota la maquinària associada a l'explotació, s'obté un valor màxim de 89,81 dbA. Conclou que aquesta estimació és inferior al límit de 90 dbA que estableix l'article 44. Renou produït per mitjans de transport de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

L'estudi d'incidència davant el canvi climàtic fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2) directes (12.483,80 kg/any) i indirectes (9.376,50 kg/any), concloent que l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és pràcticament insignificant i sense capacitat d'alterar la petjada de carboni total.

L'annex d'incidència paisatgística assigna per a l'àmbit d'estudi, una qualitat visual «mitjana», una capacitat d'absorció visual «poc fràgil» i una estimació d'impactes en el desenvolupament de l'activitat com a «possiblement significatius». S'incorpora un videomuntatge en el que es mostra una simulació de l'estat que tindran els terrenys afectats una vegada finalitzada l'activitat minera.

Tot i que a les simulacions es mostra un camí d'accés a la llacuna cal aclarir que, segons ha indicat la direcció facultativa, aquest element resulta una errada producte de la superposició dels plànols d'explotació i restauració, per la qual cosa s'ha de tenir en compte que aquest camí no es mostrarà a la pedrera una vegada restaurada.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

Les parcel·les que conformen l'autorització minera (205, 206 i 211) tenen la qualificació de zona d'interès miner (ZIM). El risc d'incendi forestal a la zona es considera baix.

Des del punt de vista hidrogeològic, l'activitat es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1818M4 (Justaní) caracteritzada per trobar-se en en mal estat segons l'aprovació inicial del PHIB corresponent a la Revisió de tercer cicle (2022-2027). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers es considera baixa i l'activitat s'ubica fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment a població.

Als voltants hi ha un altra explotació d'argila (Sa Taulera IX, núm. 315), ja restaurada i inclosa dins el llistat de zones humides de les Illes Balears (MAZHA06 Son Nuviet).

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

A l'explotació Rosselló li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de la declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 23, de 16 de febrer de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, projecte d'explotació i projecte de restauració de la pedrera Rosselló (núm. 480) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions Públiques afectades:

- Ajuntament de Petra

- Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural. Servei de Protecció d'Espècies.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data 15 de setembre de 2021, no té constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'ha rebut contestació de:

a) Consell de Mallorca. Direcció Insular de Territori i Paisatge, en data 1 de febrer de 2021, l'informe va concloure en la conveniència de modificar la forma final en planta de la llacuna, tractant d'adoptar formes més sinuoses i naturals per tal de millorar la integració paisatgística de l'explotació a l'entorn rústic en què està situada.

b) La DG d'Energia i Canvi Climàtic, en data 9 de febrer de 2021, va concloure amb la necessitat de sol·licitar, per part del promotor, la inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) així com l'elaboració d'annex sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

c) El Servei de Protecció d'Espècies, en data 2 de febrer de 2021, va informar favorablement el projecte i estudi d'impacte ambiental de l'explotació Rosselló.

d) El Servei de Salut Ambiental, en data 4 de febrer de 2021, va informar favorablement la documentació relativa al projecte i estudi d'impacte ambiental de l'explotació Rosselló atès que no s'observen riscos significatius per la salut pública.

e) El Servei de Residus i Sòls Contaminats, en data 25 de gener 2022, va informar que el pla de restauració suposa una operació de valorització i que s'hauran de complir els següents condicionants:

-Només es podrà fer de ús residus amb codi LER 17 05 04 terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl

-Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2007, 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en que es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

-La operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

-Queden fora de l'àmbit del Servei de Residus, l'ús de residus miners per a portar a terme el pla de restauració, en estar excloses de la normativa de residus.

5. Consideracions tècniques

a) Segons dades del Registre miner de les Illes Balears, l'autorització minera Rosselló (480) compren les parcel·les 205, 206 i 211 del polígon 13 de Petra. No obstant això, les imatges de la IDEIB mostren una part de la parcel·la 200, no inclosa dins l'àmbit autoritzat, que s'ha vist afectada per l'activitat. En aquest punt es considera fonamental que es dugui a terme la restitució de la zona no autoritzada al seu estat original.

b) De la documentació addicional presentada s'extreu, entre d'altres, que:

b.1) La pedrera Rosselló disposa de Resolució d'Inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C de data 30 de setembre de 2021 (codi APCA 04 06 16 02).

b.2) S'ha redactat annex sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta demanda, emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, al qual es conclou que: la incidència sobre el consum energètic és mínima i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és insignificant. Així mateix, considera que adoptant totes les mesures proposades a la documentació el projecte resulta molt poc vulnerable al canvi climàtic.

c) Respecte a la possible morfologia poligonal que mostraria l'estat final en planta de la llacuna projectada; La direcció facultativa argumenta que, des del punt de vista tècnic i operacional, l'explotació no tindrà formes rectes o poligonals ateses les característiques geotècniques del recurs excavat. Les argiles són un material tou amb baix coeficient de cohesió, el que suposa la formació de discontinuïtats que afavoriran la integració paisatgística de la pedrera. Es va elaborar plànol millorat de l'estat final a l'efecte d'entendre la justificació donada.

d) De la presència puntual d'espècies invasores dins el perímetre de l'explotació, cal tenir en compte que el RD 630/2013 que regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores inclou Arundo donax dins l'àmbit d'aplicació de les Canàries. No obstant, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) la va considerar com una de les 100 espècies més perilloses tenint en compte la seva capacitat invasora i d'alteració dels hàbitats que colonitza.

Les mesures preventives i compensatòries preveuen en aquest punt que, en la mesura que sigui possible, els exemplars de Arundo donax seran eliminats/reduïts i substituïts per espècies de caràcter autòcton com el canyet (Phragmites australis).

e) Tot i que el projecte d'explotació i pla de restauració indiquen la inexistència d'instal·lacions associades a l'activitat, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou, dins el programa de vigilància ambiental, el control i seguiment d'actuacions de desmantellament en fase de restauració. No obstant, aquestes no refereixen cap element que hagi de ser desmantellat. Respecte això, la planimetria aportada identifica l'existència de dos edificacions i un dipòsit d'aigua que a la fase 4 de restauració desapareixen, motiu pel qual s'entén que el seu desmantellament es projecta dins d'alguna de les fases d'explotació projectades.

En relació a les actuacions de desmantellament es considera necessari que abans de la seva execució s'elabori un pla de gestió dels residus derivats de les mateixes i es faci constar la seva partida pressupostària al pla de restauració.

f) Pel que respecta a les dades de la geologia del dipòsit, la caracterització geològica recollida a l'estudi d'impacte ambiental fa constar que:

- «Los materiales explotados son técnicamente margas de color vino en la base que pasan a margas turbidíticas en el techo. Se trata de materiales Burdigalienses correspondientes a la facies turbidítica de Banyalbufar . [...] Las prospecciones realizadas para la captación de aguas subterráneas y la propia existencia de varias explotaciones en la zona, nos permiten assegurar que la potencia del depósito es superior a los 140 metros»

De la possible afecció a les aigües subterrànies, el projecte d'explotació indica que:

«Existen algunos sondeos en el entorno de la explotaci´on destinados a pequeños usos agrarios y domésticos. En ellos se han cortado potencias superiores a 100 metros de arcillas y margas. Dado que la profundidad mayor de explotación que se alcanzará es de 50 metros, existe una protección del acuífero de 50 m de materiales impermeables»

De les dades que consten a la DG de RRHH, la consulta d'estudis tècnics elaborats a explotacions de la zona i les observacions de l'històric d'imatges de la IDEIB, s'extreu que:

f.1) A l'àmbit de l'explotació hi ha dos aqüífers: un superficial o lliure amb el nivell freàtic entre 2 i 10 metres de profunditat i un aqüífer profund o confinat amb cota absoluta del nivell d'aigua a 40 m.s.n.m (nivell piezomètric). L'aqüífer profund, constituït per calcàries del Juràssic, està confinat a sostre per un nivell impermeable de margues turbidítiques i per les argiles morades (color vi negre), localment emprades en la indústria ceràmica. Aquest nivell argilós mostra un gruix de 30 m a una antiga pedrera ubicada als voltants de la que és objecte d'estudi.

f.2) En antigues explotacions de la zona (Sa Taulera IX, Castor, Sa Teulera) s'ha observat que, des de l'any 2006 i fins al 2021, el nivell de la làmina d'aigua en el seu interior ha romàs constant entre les cotes 43 i 47 m, motiu pel qual es considera que el seu origen no podria ser per l'acumulació d'aigua de pluja si no que resultaria més probable d'haver interceptat o alliberat, durant les tasques extractives, l'aqüífer profund.

El projecte d'explotació ubica la pedrera a una cota màxima de 60-58 m i preveu explotar fins arribar a cota 20 m. Segons l'indicat anteriorment, això suposaria dues qüestions principals:

1r. Es molt probable que desenes de metres per damunt de la cota 20 msnm (cota 30 o 40 msnm) s'assoleixi la base de les argiles morades emprades en la indústria ceràmica.

2n. Al llarg de les fases d'explotació projectades l'aqüífer profund es veuria alliberat amb el consegüent aflorament del nivell d'aigua a l'interior de la pedrera, al contrari del que s'ha projectat (rebliment del buit excavat amb aigües de pluja).

Per tot l'anterior es considera necessari justificar tècnicament l'existència del recurs autoritzat fins a la cota final d'excavació projectada i la no afecció de les aigües subterrànies (aqüífer profund).

g) Vist l'alt risc d'afecció al domini públic hidràulic (aigües subterrànies), conseqüència de l'aflorament del nivell piezomètric a l'interior d'antigues explotacions dels voltants i l'alta variabilitat en la composició de residus procedents de plantes de tractament de residus de construcció i demolició, és considera que aquests tipus de residus no són adequats per dur a terme el rebliment parcial projectat.

h) De les emissions acústiques derivades de l'activitat, cal tenir en compte que els límits màxims d'emissions es regulen al RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, així com a la corresponent Ordenança municipal per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per renous i vibracions de l'Ajuntament de Petra.

Pel que fa a l'ordenança (publicada BOCAIB núm. 22 de 17/02/1996, amb darrera modificació de 02/12/2010, BOIB núm. 176) el Títol II. Nivells de Renou, estableix que la normativa de la CAIB determinarà els nivells sonors màxims en zones industrials i/o de serveix. En aquest punt la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears classifica com Àrees acústiques tipus b) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial, no obstant això no marca valors límit d'emissió per aquestes àrees acústiques ja que considera que han de ser els propis ajuntaments els que han d'elaborar mapes de renou de les zones urbanes, nuclis de població i zones del medi natural, de conformitat amb les directrius de la Llei 37/2003.

El RD1367/2007 que desenvolupa l'esmentada, recull a l'article 24 que, entre d'altres, les activitats industrials han d'adoptar les mesures necessàries per tal de no transmetre al medi ambient exterior dels corresponents àrees acústiques nivells de renou superiors als establerts com valors límit a la taula B1 de l'annex III que es mostra al següent.

Taula B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructues portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereix una especial protecció contra la contaminació acústica.	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial.	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat a c.	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles.	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial.	65	65	55

Segons la taula, es considera que el nivell màxim de renou (en període dia i tarda) establert per a un àrea acústica tipus b) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial és de 65 dbA.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Rosselló (480) ubicada a les parcel·les 205, 206 i 211, polígon 13 del terme municipal de Petra, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin: les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental (agost de 2020) signat per Juan Antonio Vives (enginyer agrònom) i Ángel Rafael Fernández (enginyer de mines), a la documentació addicional (juny de 2022) signada per Juan Antonio Vives i els condicionants següents:

1. Abans de continuar amb les tasques extractives s'haurà de justificar, mitjançant l'execució de com a mínim 1 sondeig amb recuperació de testimoni continu i estudi signat per tècnic competent en la matèria, l'existència del recurs autoritzat fins a la cota projectada (20m) i la no afecció de les aigües subterrànies. A l'interior del sondeig s'haurà d'instal·lar piezòmetre per tal de controlar el nivell d'aigua.

2. La cota màxima d'explotació estarà condicionada a: l'existència de les argiles morades (color vi negre) emprades en la indústria extractiva, cota per davall de la qual el gruix d'argiles i margues (materials impermeables) sigui suficient per evitar possibles fenòmens de liqüefacció associats.

3. S'haurà d'incloure dins la fase vigent d'explotació, una fase 0 d'execució immediata corresponent a:

a) La restauració de la superfície de la parcel·la 200, no inclosa dins l'autorització, la qual es va veure afectada per l'activitat i que haurà de ser restituïda al seu estat original.

b) L'eliminació dels exemplars de l'espècie exòtica invasora Arundo donax existents dins l'àmbit autoritzat.

4. Simultàniament amb la fase 1 d'explotació s'haurà d'implantar i/o completar la barrera vegetal perimetral constituïda per exemplars arboris i arbustius autòctons, de baix requeriment hídric, morfologia frondosa i densitat suficient per tal d'esmorteir els efectes de la pols i renous derivats de l'activitat.

La grandària inicial dels individus a plantar serà aquella per a la qual, la barrera vegetal ha de ser efectiva durant el desenvolupament de la fase 2 d'explotació.

5. S'haurà de redactar un Pla de gestió dels residus derivats del desmantellament dels elements constructius associats a l'activitat que inclourà com a mínim: els tipus de residu, els codis LER associats, el volum i el seu destí.

6. El pla de restauració inclourà la partida detallada del desmantellament dels elements esmentats al punt 5.

7. Pels rebliments projectats, els materials a emprar seran: els estèrils de la pròpia activitat i residus amb codi LER 17 05 04 terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten activitats potencialment contaminadores del sòl.

8. L'ús d'inerts procedents d'excavacions (LER 17 05 04) es condiciona al compliment de l'establert a l'Ordre APM/1007/2017.

Segons el Servei de Residus i Sòls Contaminats:

-Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2007, 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en que es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

-La operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

10. Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i actuacions de revegetació, s'hauran de realitzar amb aigües regenerades que compleixen l'establert a la normativa vigent, o en el seu defecte amb les que es vagin acumulant en la llacuna projectada.

11. Les actuacions de revegetació hauran de preveure l'establiment de garangoles per tal de retenir les aigües de pluja i de reg, el qual es realitzarà en els períodes de menor intensitat lumínica.

12. Les emissions acústiques s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent.

13. Diàriament, abans de l'inici de les tasques d'explotació i/o restauració, es comprovarà la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a la zona d'actuació. En el cas de detectar individus d'aquesta espècie s'hauran de traslladar a un altre lloc, fora de la zona de treball, amb característiques ambientals semblants.

14. El control i seguiment de les mesures preventives i correctores referents a la possible presència d'espècies exòtiques invasores i d'espècies catalogades (Testudo hermanni) haurà de ser incorporat al Pla de Vigilància Ambiental.

15. A efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals, s'haurà de disposar a la zona de sepiolita o similar a bastament i contemplar la seva recollida posterior per part de gestor autoritzat.

16. L'entrada i sortida de camions carregats de material susceptible d'emissions atmosfèriques (pols i partícules) es realitzarà únicament mitjançant l'ús de xarxes i/o lones que actuïn com a coberta de retenció.

17. Abans de la sortida de vehicles de l'àmbit de l'autorització es durà a terme una neteja dels pneumàtics, prestant especial atenció els dies de pluja.

18. En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es considerin necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

19. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a un nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 12 d'abril de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB BOIB núm. 26, de 28/02/2023)