BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de gener de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta de l'agrupació de dues instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic de tipus C, l'ocupació del parc fotovoltaic Gea Norte és de 16.485 m2 i el parc fotovoltaic Gea Sur és de 15.682 m2 situats en sòl rústic comú, una part dins la categoria d'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H), i una part dins la categoria de sòl rústic general (SRG), s'ubiquen en una parcel·la en zona d'aptitud mitjana i alta, raó per la qual es troben incloses al grup 3, Energia, apartat 6 de l'Annex II (projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental simplificada) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost; a sol·licitud del promotor, quedarà sotmès a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària; per tant, i d'acord amb l'article 13.1.f del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 d) de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei. Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d'Interès General.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Es contempla la realització d'una agrupació fotovoltaica, formada per dues instal·lacions, Gea Norte i Gea Sur, connectades a la xarxa elèctrica de mitja tensió de la companyia elèctrica Endesa Distribució, a una finca de Son Servera.

El conjunt estarà format per 13.320 panells solars de 375 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 4.995,00 kWp), per 74 inversors de 60 Kw, 4 centres de transformació, 2 Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i dues connexions (LMT CORBALLA i LMT SON SERVERA) sobre la línia de distribució mitjançant connexió subterrània.

La superfície total de la parcel·la és de 145.878 m2 i l'ocupació poligonal de la planta és de 32.167 m2. Un 22,05% de la superfície total de la parcel·la. El rati ha/MWP és de 0,644.

El parc fotovoltaic Gea Norte estarà format per 6.840 panells solars de 375 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 2.565,00 kWp), per 38 inversors de 60 kW, 2 centres de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM), i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant connexió subterrània (Punt de connexió: línia LMT Corballa).

L'ocupació del parc fotovoltaic és de 16.485 m², un 11,30% de la superfície total de la parcel·la.

El parc fotovoltaic Gea Sur estarà format per 6.480 panells solars de 375 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 2.430,00 kWp), per 36 inversors de 60 kW, 2 centre de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM), i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant connexió subterrània (Punt de connexió: LMT Son Servera).

L'ocupació del parc fotovoltaic és de 15.682 m², un 10,75 % de la superfície total de la parcel·la.

El sistema global dels parcs es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té, a més, altres funcions, realitzar l'acoblament automàtic amb la xarxa i incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent.

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitja tensió proposades estaran formades pels següents elements:

• Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.
• Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).
• Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el Punt de connexió.

Els panells aniran fixats directament sobre estructures d'alumini fixes que aniran clavades al terreny amb pilons d'acer galvanitzat a una profunditat d'1,885 metre. L'alçada màxima dels panells serà de 2,428 m2 des del terra i l'alçada mínima serà d'uns 0,8 metres per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb cultiu o pastures d'animals. L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada, essent calculada per resistir les preceptives càrregues de vent i neu. Les estructures tenen facilitat en el desmuntatge i desmantellament.

A cada un dels parcs es construiran 2 transformadors en dos edificis prefabricats de 4,46x2,38x3,045 m de formigó però amb acabats d'acord amb la norma 22 del PTIM.

Cada parc comptarà amb un Centre de Maniobra i Mesura (CMM FV) integrat dins un edifici prefabricat de formigó amb unes dimensions exteriors de 6,08x2,38x3,045 metres i 14,47 m2 de superfície.

A la parcel·la hi travessen dos trams de línia aèria de mitja tensió d'Endesa Distribució. Ambdues línies tenen una conversió aèria-subterrània a la zona nord de la parcel·la, és just en aquesta zona subterrània on s'establirà la connexió.

El punt de connexió per al parc Gea Norte es donarà sobre la línia “Corballa”, se situa en les coordenades aproximades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.696,768, I: 4.385.536,513 ; per dur a terme la connexió es realitzarà:

• Entroncament subterrani per la línia subterrània de 15 kV “Corballa”.
• Tram de 30 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del punt de connexió fins a Centre de Maniobra i Mesura.
• Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat al costat del vial. Coordenades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.712,576; I: 4.385.549,218.
• A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

El punt de connexió per al parc Gea Sur es donarà sobre la línia “Son Servera”, se situa en les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.705,037, I: 4.385.523,671; per dur a terme la connexió es realitzarà:

• Entroncament subterrani per la línia subterrània de 15 kV Son Servera.
• Tram de 35 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del punt de connexió fins a Centre de Maniobra i Mesura.
• Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat al costat del vial. Es situa en les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.705,796; Y: 4.385.500,388
• A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi físic (ubicació, atmosfera i clima, fisiografia, hidrologia superficial, geologia, litologia, hidrologia subterrània, usos de sòls i APR, paisatge, flora, fauna, i patrimoni), i el medi socioeconòmic (demografia i economia, mesurament de camps electromagnètics de baixa freqüència, consum elèctric de Son Servera, infraestructures energètiques i xarxa viària).

1. Segons el PTI de Mallorca i a les Normes Subsidiàries de Son Servera, els parcs solars fotovoltaics s'ubiquen en sòl rústic comú, una part dins la categoria d'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H), i una part en la categoria de sòl rústic general (SRG).

2. Tota la parcel·la està situada en la Unitat de Paisatge UP6-Llevant.

3. D'acord amb la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 16 de maig, BOIB núm. 73), es tracta d'una zona d'aptitud mitjana i alta, tractant-se d'una instal·lació de tipus C l'ocupació de la qual és inferior a 10 hectàrees.

4. Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica de la cartografia del Ministeri de Foment, el camp de plaques dels dos blocs es localitzen fora de les servituds aeronàutiques.

5. APRs

Risc d'inundació

La finca objecte d'estudi no presenta cap àrea amb risc d'inundació.

Risc d'erosió

Una part de la parcel·la està afectada per APR-Erosió. La zona on es volen implantar les plaques es troben fora d'aquesta àrea.

Risc d'esllavissades i despreniments

La finca no presenta cap àrea amb risc de despreniments ni esllavissades.

Risc d'incendi

A la part Nord-est de la parcel·la, a uns 100 metres de la zona d'execució del projecte, s'identifica una massa forestal (Puig de Ses Oliveres) catalogada com a Zona d'Alt Risc d'Incendi (ZAR).

6. Espais Protegits relacionats amb el projecte:

El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc forma part de Xarxa Natura 2000.

7. En relació amb la topografia:

S'aprofiten les àrees en pendents suaus per a la implantació de les instal·lacions, això implica que els moviments de terres seran mínims. Els pendents seran sempre inferiors al 20%.

8. Hidrologia superficial:

A la part est de la parcel·la apareix una síquia que la travessa, queda fora de la implantació del PFV i de la zona d'execució barrera vegetal.

No es troba afectat per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

9. Pel que fa a les aigües subterrànies, el projecte es desenvolupa sobre la Massa d'Aigua Subterrània 1817M2 – Son Servera. Aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i nitrats. Mal estat quantitatiu, bon estat químic i en estat de seguiment.

La vulnerabilitat de l'aqüífer està catalogada com a "moderada" en les zones de projecció de la instal·lació, així com en les seves línies d'evacuació fins a punt de connexió en subestació elèctrica, segons el PHIB.

Segons les dades de la IDEIB, a les zones d'actuació no hi ha pous d'abastiment d'ús humà.

10. Vegetació

L'àrea d'actuació estan formats per cultius herbacis anuals, dedicats al cultiu de farratge, sense vegetació natural a excepció d'albarzers als límit de la parcel·la.

11. Hàbitats de la Directiva Hàbitats

A la mateixa zona, a uns 100 metres al NE, segons font de l'IDEIB, hi trobem Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) format (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi).

12. Segons font de la IDEIB, apareixen les següents espècies amenaçades a la quadrícula 341 de codi 5 x 5 del Bioatles:

Nom comú	Tàxon /espècie
Abellerol	Merops apiaster
Ratapinyada de cap gros	Miniopterus schreibersii
Tórtora	Streptopelia turtur

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Banyarriquer	Cerambyx cerdo mirbeckii
Butxaqueta	Cisticola juncidis
Falcó	Falco peregrinus
Formiguer	Jynx torquilla
Mussol banyut	Asio otus
Tortuga mediterrània	Testudo hermanni
Passaforadí	Troglodytes troglodytes
Ratapinyada nóctul petita	Nyctalus leisleri
Ratapinyada de vores clares	Pipistrellus kuhlii
Garballó, Margalló	Chamaerops humilis
Surer	Quercus suber
Murta, Murtera, Murtra	Myrtus communis
Llampúgol, Aladern	Rhamnus alaternus
Àguila calçada	Aquila pennata

El projecte es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

No es té constància de cap niu d'aus rapinyaires a menys de 1000 metres de la parcel·la.

L'àrea destinada al projecte són terres de conreu de secà, on predominen espècies adaptades a espais oberts, és probable la presència de tortuga mediterrània a l'àrea d'execució i als voltants, tot i que s'indica que no se n'han detectades en les visites de camp.

13. Patrimoni:

L'EsIA indica que segons el catàleg de Patrimoni Històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Son Servera de 2012 (BOIB núm.65 de 10 d'agost de 2010 i la seva modificació de 2014 (BOIB núm.48 de 08 d'abril de 2014), a l'interior de la parcel·la no existeix cap element catalogat.

En els envoltants descriuen:

• Camins d'Interès Paisatgístic: Camí del Comellar Fondo/Camí de Son Esquerrà. No es veu afectat pel projecte.
• Jaciments arqueològics: 2003 CP-BIC PUIG DE SON CORB I PUIG DE SES OLIVERES. POLÍGON 4,PARCEL·LA 828. No es veu afectat pel projecte.
• Torrents d'Interès Paisatgístic: 3005 CP TORRENT DE SON CORB i 3006 CP TORRENT CALA BONA – CALA MILLOR. No s'afecten.
• Muntanyes i zones Orogràfiques d'Interès paisatgístic: 3007 CP SON LLUC, PUIG DE SON CORB I PUIG DE SES OLIVERES.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 12 de maig de 2022 es va publicar en el BOIB núm. 62 la informació pública d'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública i AIA dels parcs fotovoltaics GEA Norte i GEA Sur. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

1. DG Agricultura i Ramaderia.

2. Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca.

3. Departament de Territori del Consell de Mallorca.

4. Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.

5. DGENB. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

6. DGENB. Servei de Protecció d'Espècies.

7. Ajuntament de Son servera.

8. GOB i Amics de la Terra.

9. Servei de Canvi Climàtic.

10. Red elèctrica i E-distribución.

S'han rebut els següents informes:

Informe de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic que indica:

«1. El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

2. Es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic, per donar compliment al seu article 43.»

• Informe conjunt del Servei d'Ordenació del Territori juntament i el Servei tècnic d'urbanisme (20/06/22) informa favorablement amb observacions: « - Seria convenient modificar el límit de la instal·lació fotovoltaica en la part nord-oest de la parcel·la (tancament metàl·lic i barrera vegetal) de manera que sigui més paral·lel a la carretera d'es Comellar Fondo, per tal que la instal·lació fotovoltaica tingui una forma més rectangular i més similar a les traces del parcel·lari existent a l'entorn, millorant així la integració paisatgística de la nova instal·lació.
• Així mateix, el projecte s'haurà d'ajustar a les condicions del capítol 8.2 Normes de protecció del sòl rústic de les vigents NS de 28/03/2014. En particular es complirà l'article 8.2.4 pel que fa a l'accés i tancament de finques i els articles 8.2.1 i 8.2.9 relatius a les condicions d'integració paisatgística i ambiental, i condicions estètiques, respectivament. BOIB núm.51 de 15/04/2014.»
• Informe de Red Eléctrica de España (08/06/2022) no presenta oposició al projecte perquè no existeixen afeccions a instal·lacions pròpies de Red Eléctrica de España.
• Informe favorable del Servei de Protecció d'Espècies (29/04/2022).

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Les alternatives presentades:

• Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar-la, indiquen que el projecte s'alinea amb la planificació energètica, contribueix als objectius de mitigar el canvi climàtic i menor contaminació, ajuda a complir els compromisos internacionals, europeus i nacionals en l'àmbit d'energies renovables i reducció de gasos d'efecte hivernacle, disminueix la dependència de les Balears respecte a l'exterior i perquè l'energia solar és la més madura i viable en l'actualitat.
• Alternatives de producció d'energia elèctrica:
• Alternativa AI: generació d'energia a partir de carbó.
• Alternativa AII: generació d'energia a partir de gas.
• Alternativa AIII: generació d'energia a partir d'energia solar.

L'alternativa III és la que més avantatges ambientals té: disminució de les emissions de gasos contaminants i d'efecte hivernacle, reducció del consum de combustibles fòssils i del consum d'aigua, possibilitat de restituir el terreny al seu estat original, menys generació de residus i més acceptabilitat social.

Alternatives d'ubicació.

Presenten 3 alternatives d'ubicació, per definir la ubicació més adequada presenten un quadre comparatiu, al qual s'han tingut en compte aspectes operatius, territorials, energètics i mediambientals per tal de determinar la ubicació més compatible. Els elements que han tingut en compte són: Aptitud per a la connexió a la línia d'evacuació, Aptitud fotovoltaica, categoria del sòl PTIM, afecció a espais naturals protegits, afecció a àrees de prevenció de riscos, afecció a vegetació, fauna i habitats, afecció al medi hídric, afecció a patrimoni històric i industrial, visibilitat i incidència sobre el paisatge, distància a Parcs Fotovoltaics.

L'EIA indica que l'alternativa que rep una major puntuació és la més adequada i presenten la següent taula:

ALTERNATIVES	U1 – Son Servera	U2 – Sant Llorenç des Cardassar	U3 – Son Servera
UBICACIÓ	Polígon 7, parcel·la 75, Son Servera	Polígon 2, parcel·la 477, Sant Llorenç des Cardassar	Polígon 2, parcel·la 1, Son Servera
Aptitud per a la connexió a la línia d'evaquació	0	0	2
Aptitud fotovoltaica PDS Energia IB	0	1	2
Qualificació sòl segons PTM	-2	2	2
Afecció espais naturals protegits	2	2	2
Zones de risc	-2	-2	0
Afecció vegetació natural, fauna i hàbitats faunístics	-1	-2	2
Afecció al medi hídric	2	2	2
Afecció al patrimoni històric i industrial	2	2	2
Visibilitat i incidència sobre el paisatge	-1	0	1
Proximitat a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinèrgic)	2	2	2
PUNTUACIÓ TOTAL	2	9	17

Per tant, l'alternativa 3 corresponent a la ubicació del projecte, és la més adequada des del punt de vista d'ubicació.

Alternatives de disseny i distribució:

• Alternativa O1: ocupació de la totalitat de la parcel·la amb plaques convencionals de 310 kWp.
• Alternativa O2: ocupació més reduïda i amb plaques de major potència 375 kWp.

S'opta per l'alternativa O2 atès que és més favorable per topografia, orientació, més allunyada de zones forestals i de risc d'incendis i d'erosió i perquè és la que menys afecta l'estat actual de la parcel·la.

Alternatives d'equips i instal·lacions: analitzen el tipus d'ancoratge, inclinació dels panells, l'eficiència de les plaques solars i la situació dels inversors.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Condicionament d'accessos

b) Condicionaments dels terrenys

c) Muntatge del Parc Fotovoltaic.

d) Gestió de residus.

e) Trànsit de persones, vehicles i maquinària.

f) Restitució de terrenys i serveis. Barrera Vegetal.

g) Risc d'accidents

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i la població.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Generació d'energia elèctrica renovable.

b) Presència i funcionament de la instal·lació.

c) Ús agroramader. Pantalla Vegetal

d) Manteniment de les instal·lacions.

e) Risc d'accidents.

Aquestes accions tindran impactes positius sobre la qualitat atmosfèrica, el sòl, flora i fauna i l'economia local.

Impactes negatius sobre el paisatge.

Durant la fase de desmantellament:

a) Desmantellament de la instal·lació

b) Restitució i restauració

c) Risc d'accidents.

d) Gestió de Residus

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), la fauna i creació de llocs de feina. També es generaran gran quantitat de residus.

Impactes positius sobre el paisatge, els recursos edàfics, i usos del sòl.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren en funció de diferents atributs en: compatible, moderat, sever o crític. De la valoració global es conclou:

• Els principals efectes negatius són els derivats de la preparació i ocupació del terreny a la fase d'obres que es valora com a moderat.
• La resta, es valoren com a compatibles amb les mesures correctores previstes.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

• Mesures per a minimitzar l'impacte paisatgístic: instal·lació de plaques eficients amb sistema antireflexos, complir l'establert a la norma 22 del PTIM: casetes prefabricades color ocre terra, persianes metàl·liques color verd carruatge, coberta de teula àrab d'un vessant, línies elèctriques soterrades, tancament perimetral amb pas de fauna, distància de 5 metres entre els panells i el tancament, doble barrera vegetal i ancoratge de les plaques amb materials que no afectin el sòl, manteniment de la vegetació en zones no afectades.
• Mesures per a disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous: regs per a evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat; manteniment adequat de la maquinària; evitar manipular materials els dies de vents forts; el transport de materials es realitzarà cobert amb lones, s'evitaran feines nocturnes, l'ús del clàxon i altres senyals acústiques I pla de manteniment amb control dels equips que utilitzen SF6.
• Mesures per a minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: manteniment adequat de la maquinària, condicionament d'una àrea de la parcel·la per la maquinària on es disposarà de material absorbent per s'hi hagués vessaments, minimitzar els moviments de terres, delimitació de les zones d'actuació i verificar que no s'ocupen o afecten espais fora de l'obra.
• Mesures per a reduir l'afecció als recursos hídrics: manteniment adequat de la maquinària.
• Mesures per a la protecció de la fauna: s'evitarà executar les tasques susceptibles de generar renou els mesos de febrer a juny, retirada d'exemplars abans d'iniciar les obres, aixecar el tancament perimetral 20 cm del terra per deixar passar la fauna, mesures per evitar que caigui la fauna durant la realització de les rases, prohibició de l'ús de pesticides i verins, i s'instal·laran elements de protecció contra electrocució.
• Mesures per a minimitzar el risc d'incendi: complir amb les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals, els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).
• Mesures per a minimitzar la contaminació per residus: s'adequarà una zona per a la segregació i gestió adequada prioritzant la reutilització i el reciclatge, en cas de vessaments accidentals delimitar l'àrea i extreure la terra contaminada per a ser entregada a gestor autoritzat.

Els parcs tenen accés des de la carretera asfaltada Camí d'es Comellar Fondo, a l'interior del parc s'adaptaran els camins per poder accedir al CMM, CT i als panells sense pavimentar. S'instal·larà un sistema de vigilància amb videocàmeres. No tindran il·luminació nocturna. La neteja dels panells solars es realitzarà en sec i plantegen dues neteges anuals amb aigua i maquinària especialitzada i es disposarà d'un pla de manteniment preventiu i correctiu dels equips i instal·lacions.

A l'estudi d'impacte ambiental indiquen que faran un manteniment preventiu dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). Tot i que el Pla de Vigilància Ambiental aportat indica que es realitzarà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i que les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del SF6 es recuperà el gas, s'haurà d'aportar un protocol específic on es prevegi el manteniment periòdic, mesures correctores i les actuacions previstes en cas de fuites, així com la previsió del tractament del gas després de la seva vida útil, com a producte o com a residu. Les operacions les realitzarà només personal amb formació especialitzada. Aquest punt s'inclourà en els condicionants de la present DIA.

Referent als camps electromagnètics, l'EsIA adjunta un estudi dels valors del camp electromagnètic de baixa freqüència de l'emplaçament que conclou que tots els punts analitzats tenen un valor més baix que l'establert a la normativa i més baix de 0,4 μT abans de l'execució del projecte. En aquest sentit, es considera que s'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica.

En referència a la generació de residus, el projecte actualitzat dels parcs inclou un estudi de generació de residus en el qual es detallen:

• L'estimació de la quantitat de residus de construcció i demolició que es generen a la fase d'obra.
• Mesures de prevenció de residus a l'obra.
• Operacions de reutilització, valorització o eliminació a què es destinaran els residus que es generin a l'obra.
• Mesures per separar els residus a l'obra.
• Estimació dels residus a generar.
• Desmantellament: fases, estimació del volum de residus i pressupost de desmantellament.

Referent a la protecció de l'avifauna, tot i que l'EsIA aporta mesures correctores i preventives per evitar afeccions, també s'haurà de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost. Per tant, s'inclouran els condicionants a les conclusions de la present DIA.

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA presenta un estudi d'impacte paisatgístic amb fotomuntatges, on es descriu i valora el paisatge intrínsec, basat en els components paisatgístics i es defineixen les distintes unitats homogènies. També s'ha definit l'àrea d'influència visual i s'ha efectuat un càlcul de les conques visuals, tant per la ubicació del projecte com per a les alternatives d'ubicació. D'un total d'11.309,73 ha de superfície analitzades, el projecte serà visible des de 1.670,45 ha, la qual cosa representa un percentatge de visibilitat d'un 14,77% del territori analitzat. Cal destacar que bona part de la conca visual es correspon amb làmina d'aigua.

Han realitzat una valoració del potencial impacte paisatgístic combinant la intensitat de la transformació visual (pèrdua de qualitat) i l'extensió dels punts de vista afectats (fragilitat visual). Del resultat de la visibilitat horitzontal (visibilitat del projecte des de punts d'observació situats a nivell de terreny) es conclou que un 50% dels punts d'observació presenten una fragilitat significativa si no s'apliquen mesures correctores, 2 d'aquests punts d'observació presenten una fragilitat molt alta i quatre d'ells una fragilitat alta. Es presenten fotomuntatges dels 2 punts més crítics per mostrar l'efecte visual del projecte sense la barrera vegetal i com quedaria una vegada implantada.

Amb la implantació de les mesures correctores, la fragilitat disminueix significativament, al cap de 3 anys d'implantar la barrera vegetal, es redueix a un 25% els punts d'observació amb visibilitat significativa, dels quals només dos presenten fragilitat mitjana. Un cop la barrera vegetal arribi a l'estat adult, la fragilitat es redueix molt més, i no queda cap dels punts d'observació amb fragilitat significativa.

Referent a la fragilitat vertical (visibilitat del projecte des de punts d'observació situats en plantes superiors a les del terreny), destaquen com a significativa, únicament la de les aules situades a les últimes plantes de l'IES Puig de sa Font.

La valoració global de l'impacte paisatgístic es resumeix a la següent taula:

	Sense Barrera Vegetal	Amb barrera vegetal al cap de 3 anys	Barrera vegetal estat adult
Qualitat	ALTA	ALTA	ALTA
Fragilitat	ALTA	BAIXA	NO SIGNIFICATIVA
Valoració Impacte	SEVER	COMPATIBLE	NO SIGNIFICATIU

D'acord amb l'informe conjunt del Servei d'Ordenació del Territori juntament i el Servei tècnic d'urbanisme (20/06/22): «La implantació de les instal·lacions de l'agrupació de parcs fotovoltaics proposada pot generar un impacte paisatgístic negatiu tant a l'entorn proper sobre el viari que els envolta (carretera d'es Comellar Ma-4027, ronda est, via verda) com sobre de les elevacions topogràfiques veïnes (puig de ses Oliveres). Les mesures correctores s'han de dirigir a la correcció d'ambdós impactes.

En relació amb la proposta de modificació de la barrera vegetal, D'acord amb els plànols d'implantació aportats, el tancament metàl·lic i la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica en el límit nord-oest de la parcel·la formen un angle molt tancat amb el tancament i la barrera vegetal situats en el límit sud-oest de la instal·lació. Tenint en compte el parcel·lari existent en l'entorn, amb formes més rectangulars, seria convenient modificar aquest límit de manera que sigui més paral·lel a la carretera d'es Comellar Fondo, per tal de tenir una forma més rectangular i més similar a les traces de la resta del parcel·lari existent, millorant així la integració paisatgística de la nova instal·lació des d'una visió elevada des del Puig de ses Oliveres»

En aquest sentit, per tal d'implementar l'adaptació paisatgística del projecte s'incorporaran mesures d'integració paisatgística a l'apartat de conclusions de la present Declaració d'Impacte Ambiental que s'hauran de controlar en el PVA.

En relació amb la pantalla vegetal i la compatibilitat agroramadera, l'EsIA indica:

• L'àrea de la parcel·la on s'ubica el projecte és una àrea de secà, de baixa rendibilitat agrícola que es troba amb desús.
• S'implantarà una barrera vegetal productiva des del punt de vista agrari integrada amb arbust autòcton no productiu. A més, es planteja la sembra d'una devesa de garrovers que envolta el parc per l'oest confrontant la MA-4023 de 17.108 m2 de superfície i una altra a la part nord-est confrontant el camí d'es Comellar Fondo de 9.992 m2.
• La barrera vegetal estarà formada per mata "Pistacia lentiscus" plantada cada metre i darrera aquesta barrera es plantarà garrover “Ceratonia siliqua” de 250 cm d'alçada.

La barrera vegetal se sembrarà entre la paret mitjanera i la malla metàl·lica de protecció del parc, l'arbust es disposarà aferrat a la paret seca i el garrovers a dos metres de la malla metàl·lica. Se sembraran 324 garrovers “Ceratonia siliqua” i 810 mates "Pistacia lentiscus".

• Realitzaran regs manuals als mesos de juny, juliol i agost dels tres primers anys.
• Indiquen que es mantindrà el terreny lliure de males herbes mitjançant ovins, no s'aporta el nombre d'ovins, caldrà que el promotor compleixi amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.
• Per una banda, s'indica que es plantaran les mates amb una separació d'1 metre entre peus i els garrovers amb una separació entre peus de 2,5 metres, i plantegen el trasplantament de garrovers a la fase adulta per evitar la interferència en el creixement. S'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que a la fase adulta dels arbres no sigui necessari trasplantar-los.
• Per altra banda, com a mesura d'integració paisatgística, la massa vegetal situada al nord-est formada per peus d'oliveres que segueixen una alineació i que a conseqüència de les faltes d'alguns peus pareixen disseminats, s'hauran de cobrir els buits existents a la parcel·la amb la sembra d'oliveres "Olea europaea".

El tancament en malla metàl·lica s'haurà d'adaptar a la norma 22 del PTIM. A l'EsIA s'indica que serà un tancament amb malla metàl·lica de tipus cinegètic amb dimensions 15 x 15 cm de 2,15 metres d'alçada i que s'aixeca 20 cm del terra per a deixar passar la fauna.

El projecte bàsic refós de cada parc justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB.

L'EsIA justifica que s'han incorporat els requisits dels informes de les diferents administracions realitzats durant l'anterior tramitació del projecte.

Atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 2/202, el Servei d'Agricultura no emetrà informe perquè l'ocupació dels parcs és inferior a 4 ha. Tot i això, el 27 de novembre de 2020, durant la tramitació de l'expedient núm. 16A/2020 que s'arxivà per desistiment del promotor, el Servei d'Agricultura va emetre informe en el quual s'afirmava que durant la visita de camp es va comprovar que la parcel·la des del punt de vista agrari té un sòl de productivitat mitjana o baixa i amb un aprofitament agrícola i ramader.

L'EsIA no indica mesures per a la compensació de l'activitat agrària dels terrenys ocupats pels parcs, encara que el projecte sí que preveu la sembra d'una devesa de garrovers que serviran de pantalla visual d'uns 27.100 m2 de superfície i el control herbaci dels parcs mitjançant ramat oví.

Vist que els terrenys estan formats per cultius herbacis anuals, dedicats al cultiu de farratge, encara que es trobin en desús, són productius, per tant, s'haurà de compensar amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, amb una superfície total de com a mínim de 37.000 m2 , per a la sembra de cultius d'herbàcies. Aquest condicionant s'inclourà en l'apartat de conclusions de la present DIA.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El PVA no contempla mesures per vigilar el compliment de la compensació agronòmica del projecte ni de comprovació de l'efectivitat de la barrera vegetal en els punts més elevats ni en el viari.

En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que contindrà els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte, a més del control de l'efectivitat de les mesures d'integració paisatgística. Aquests condicionants s'inclouran en l'apartat de conclusions de la present DIA.

El projecte bàsic té un pressupost d'execució material (PEM) pel parc fotovoltaic GEA NORTE d'1.878.943,66 d'euros i un PEM d'1.794.685,10 d'euros pel PFV GEA SUR, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost destina 38.900 euros al PVA, 14.000 euros per cada parc, dels quals es destinen 10.700 € a la fase de construcció (5 mesos de durada), 22.100 € a la fase de funcionament i 6.100 € a la fase de desmantellament.

Es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 7.556,8 Mwh/any. Això permet un estalvi anual d'emissions de CO2 de 4.979,93 tn/any, i a més, un estalvi anual d'emissions dels següents contaminants:

Contaminant	kg/Mwh/any
SO2	6.828,32
NOX	7.760,83
PST	152,65

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte dels Parcs Fotovoltaics GEA NORTE i GEA SUR, agrupació de 4.995,00 kWp i 32.167 m2 d'ocupació, parcel·la 1, polígon 2, TM Son Servera, promogut per GEA BALEAR RENOVABLES S.L. Projectes actualitzats redactat per l'enginyer tècnic industrial, Jaume Sureda, i per l'enginyer industrial Gonzalo García, signat a abril de 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental signat per María Teresa Oms, a març de 2022, i els següents condicionants:

A) Es compensarà l'eliminació de la superfície agrícola ocupada pel projecte amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, amb una superfície total de com a mínim de 37.000 m2 Es mantindrà aquest terreny en producció almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

B) En el cas que els condicionats i obligacions relacionades amb el punt anterior es compleixin en finques distintes de les afectades pel projecte, s'adoptaran les mesures escaients per garantir la seva vinculació amb el projecte amb les pertinents inscripcions registrals.

C) Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

• Les mesures compensatòries descrites al punt 1.
• Les mesures d'integració paisatgística amb la comprovació de l'efectivitat de l'apantallament vegetal en els punts més elevats i en el viari.
• Els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.
• Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EsIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre, en el cas que els continguin.

c) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) Els informes de seguiment de les mesures d'integració paisatgística.

g) Registres del consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

h) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

i) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

D) Pel que fa a la integració paisatgística, per una banda, sempre que sigui tècnicament viable, s'hauran de complir les prescripcions de l'informe conjunt del Servei d'Ordenació del Territori juntament i el Servei tècnic d'urbanisme (20/06/22): «Seria convenient modificar el límit de la instal·lació fotovoltaica en la part nord-oest de la parcel·la (tancament metàl·lic i barrera vegetal) de manera que sigui més paral·lel a la carretera d'es Comellar Fondo, per tal que la instal·lació fotovoltaica tingui una forma més rectangular i més similar a les traces del parcel·lari existent a l'entorn, millorant així la integració paisatgística de la nova instal·lació.

• Així mateix, el projecte s'haurà d'ajustar a les condicions del capítol 8.2 Normes de protecció del sòl rústic de les vigents NS de 28/03/2014. En particular es complirà l'article 8.2.4 pel que fa a l'accés i tancament de finques i els articles 8.2.1 i 8.2.9 relatius a les condicions d'integració paisatgística i ambiental, i condicions estètiques, respectivament. BOIB núm.51 de 15/04/2014».

Per altra banda, cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en les noves edificacions projectades destinades a Centres de Transformació i el Centre de Maniobra i Mesura Fotovoltaica, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM referents a la integració paisatgística i ambiental, sempre que sigui tècnicament viable, per tal de reduir l'aparença industrial de les edificacions, millorant així la seva integració paisatgística en l'entorn proper: coberta inclinada amb teula àrab, acabats de façana de pedra o pintat color ocres terra.

E) Referent a la barrera vegetal:

• S'haurà d'implantar tal com s'indica a l'EsIA.
• S'hauran de cobrir els buits existents de l'olivar situat al nord-est de la parcel·la d'actuació amb la sembra d'oliveres "Olea europaea".
• S'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que a la fase adulta dels arbres no sigui necessari trasplantar-los.

F) S'ha de garantir que es farà una prospecció prèvia a l'entrada de maquinària pesant a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, dipositant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants.

G) Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, s'evitarà executar les tasques susceptibles de generar renou els mesos de febrer a juny. En cas que per assegurar la viabilitat del projecte, la fase de construcció s'hagi d'executar en època de reproducció d'aus, s'haurà d'obtenir un informe favorable del Servei de Protecció d'Espècies específic sobre les obres generadores de renou d'aquest projecte.

H) Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització

I) A la fase d'obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

J) Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

K) Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

L) El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

M) En cas que s'utilitzi fluorur de sofre, es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6 ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

N) Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex I de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

O) S'han de realitzar inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

P) S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

Q) La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

R) Preferentment, l'aigua de reg de la barrera vegetal hauria de ser amb aigua regenerada d'acord amb el que estableix l'article 68 del PHIB.

S) S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

T) Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

U) Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

V) Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Per una banda, es recomana la instal·lació d'equips d'emmagatzematge energètic amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i minimitzar el desenvolupament de nova xarxa necessària per a la seva integració.

D'altra banda, es recorda que:

• S'ha de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.
• Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.
• S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, en les restauracions vegetals, tant naturals com agrícoles, que es realitzin.
• S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.
• S'ha de complir amb l'establert en el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.
• Respecte a les emissions electromagnètiques, s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.
• Respecte a l'ús de fertilitzants, s'ha de complir amb el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre fertilitzants.
• S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.
• La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.
• S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.
• S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 28 de març de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)