BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 2 de març de 2023 i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR:

L'informe Ambiental Estratègic sobre la modificació puntual núm. 17 de les NS de Santa Eulària des Riu, delimitació d'un nou àmbit de sistema general d'equipament en sòl urbanitzable directament ordenat per a ampliació de la zona esportiva de Santa Eulària des Riu, en els termes següents:

1.Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu aporta la documentació amb objecte de complimentar la tramitació d'una avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada, atès que es tracta de la revisió de planejament (NS de Santa Eulària des Riu) per a preveure un nou àmbit de sistema general d'equipament en sòl urbanitzable directament ordenat, per a ampliació de la zona esportiva de Santa Eulària des Riu, a una zona d'extensió reduïda. La modificació puntual núm. 17 es troba subjecta a AAE simplificada, segons l'art. 12, apartat 3, lletres a i b, i l'art. 12, apartat 4, lletres a i b, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per tant, la modificació del planejament referida s'ha de tramitar com a una AAE Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol I d'avaluació ambiental estratègica de plans i programes, del Títol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

2.Descripció i ubicació del pla

La modificació puntual núm. 17 de les NS de Santa Eulària des Riu afecta terrenys majoritàriament de titularitat municipal, localitzats al nord del nucli poblacional de Santa Eulària des Riu, situats al costat de la zona esportiva existent a la zona de sa Rota d'en Pere Cardona. Concretament, el nou àmbit d'equipaments esportius, amb una superfície total de 52.471 m², afecta els terrenys següents:

- Terrenys municipals de la zona actualment classificats a les NS com a SSGG en sòl rústic i destinats a usos d'equipament esportiu (EQ-E) i d'espai lliure públic (EL-P), amb una superfície conjunta de 10.686 m².

- Una peça de terrenys de titularitat municipal, confrontants pel sudest amb els anteriors, actualment classificats per les NS com a sòl rústic, amb una superfície de 39.360 m².

- Una petita peça de terrenys privats, confrontant pel sud amb l'àmbit de sòl urbà d'ús esportiu actualment existent, que estan actualment classificats per les NS com a sòl rústic, i que s'incorporen a l'àmbit en previsió de futures infraestructures de connexió, amb una superfície de 2.425 m².

Així mateix, es canvia la qualificació d'un terreny en l'actual zona esportiva, de 4170 m² i amb ús d'aparcament, per a passar-lo a EL-P.

En l'actualitat, existeixen dos accessos a la zona docent i esportiva, a través del carrer de Ramon Muntaner, des del centre de la població, i a través dels carrers de Sáinz de la Cuesta i de Ramon Muntaner des de la ctra. EI-200. Amb l'ampliació de la zona esportiva es preveuen dues noves connexions amb aquesta carretera.

L'aprovació de la nova ordenació per a aquest àmbit suposa la futura execució gradual de projectes d'infraestructures i serveis, equipaments, condicionament de vials, execució de nous vials, enllumenat públic, escomeses i xarxes de servei per a l'abastiment d'aigua, sanejament, electricitat i telecomunicacions, amb un termini d'execució no inferior als 24 mesos.

3.Avaluació d'efectes previsibles

Segons el DAE els efectes adversos més rellevants sobre el medi ambient dels futurs projectes seran el consum energètic i l'emissió de CO₂ a l'atmosfera de les noves instal·lacions esportives (s'estimen anualment uns 1.250 kWh i 616,25 t de CO₂, associats al funcionament de les instal·lacions), augment de pols en suspensió, alteració del paisatge, consum d'aigua (s'estimen anualment 10.000 m³, equivalents a una zona residencial urbana amb 200 persones), generació de residus (s'estimen anualment 200 t, equivalents a una zona residencial urbana amb 200 persones), increment de la mobilitat (estimant-se diàriament el trànsit de 1.000 vehicles per la ctra. EI-200, duplicant les estimes actuals), ocupació i impermeabilització del sòl, risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, i afecció a la vegetació i fauna existents.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha consultat a les següents administracions afectades, d'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013:

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme, de la DG de Territori i Paisatge.

- Servei d'Ordenació del Territori, del Departament d'Ordenació del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.

- Àrea de Transport Terrestre i Mobilitat, del Departament d'Innovació. Transparència, Participació i Transports del Consell Insular d'Eivissa.

- GEN GOB Eivissa.

- Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present informe s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb data 11 de novembre de 2022, va informar el següent:

En relació a l'expedient abans esmentat i vista la documentació presentada, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, informa favorablement objecte de la «MP núm. 17 de les NS, delimitació sistema general d'equipament per ampliació de la zona esportiva TM de Santa Eulària des Riu», des del punt de vista agrari.

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, amb data 15 de novembre de 2022, va informar el següent:

Es considera que:

Quant a mitigació del canvi climàtic, «a partir de l'augment de mobilitat indicat, s'han d'estimar les emissions de GEH associades i incloure en la petjada de carboni total. Altres punts que s'haurien de considerar pel càlcul de la petjada de carboni són la gestió de residus i la pèrdua d'absorció de la vegetació existent».

Una vegada fets els càlculs d'emissions totals de GEH, s'han de proposar i quantificar mesures amb l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica de la MP del Pla Parcial.

Respecte del que diu el document ambiental estratègic, s'ha d'especificar i quantificar la superfície i producció d'energia renovable necessària per donar compliment a l'article 20.2 i, en cas de no arribar a compensar la petjada de carboni generada, proposar mesures per a minimitzar-la o compensar-la. Algunes possibilitats són: limitar el consum energètic per reduir les ràtios de consum per superfície, augmentar l'estalvi d'aigua, previsió de zones verdes i plantació d'arbres, generació d'energia renovable a partir d'altres fonts i projectes d'inversió.

És preferible que les mesures se situïn a la mateixa zona de nova construcció, encara que no és estrictament necessari. Es poden definir altres zones urbanes dins del mateix municipi a on aplicar les mesures.

Pel que fa a l'adaptació al canvi climàtic, els principals riscs a avaluar són:

-Increment de temperatura i increment d'onades de calor:

Per combatre aquest fenomen, s'haurien de limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla de calor urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant arbrat, enjardinat, o cobertes vegetals, la disposició de carrers i espais públics que afavoreixi la ventilació natural, a més de connectar amb la vegetació natural. Els jardins han d'afavorir espècies vegetals presents al voltant del mateix polígon, per tal de generar una extensió de l'entorn natural dins el medi urbanitzat.

També s'han de pensar els espais públics com a «refugis climàtics». Els refugis climàtics són espais, tancats o a l'aire lliure on les persones més vulnerables davant efectes del clima es puguin refugiar durant les pitjors hores. Espais climatitzats o espais a l'aire lliure orejats, amb aigua i cobertura vegetal per fomentar l'evapotranspiració i l'ombra. Aquests a més haurien d'estar publicitats i en cas d'ones de calor facilitar l'arribada de les persones més vulnerables.

A la llarga, l'objectiu per minimitzar aquest impacte és la rehabilitació del parc d'habitatges existent millorant l'aïllament i les proteccions solars dels edificis. A més, d'aquesta manera es contribuirà a la mitigació del canvi climàtic gràcies a la millora en l'eficiència energètica. Per això, és important que des de les administracions competents s'incentivi la reforma i adaptació dels edificis existents.

-Empitjorament de la qualitat de l'aire a causa de l'augment de temperatura

El canvi climàtic suposa un increment de la contaminació de l'aire. El principal emissor contaminant dins de les ciutats és el tràfic rodat, per aquest motiu es recomana la seva reducció i limitació, l'augment de zones de vianants i la creació de zones verdes connectades entre elles. Igual que s'ha comentat en el punt anterior, les espècies autòctones són preferibles per tal de generar una integració major de l'entorn natural i evitar la introducció de nous al·lergògens.

-Descens de precipitacions. Sequeres

Part essencial de l'adaptació al canvi climàtic exigeix optimitzar la gestió dels recursos hídrics. Per això és necessària la recuperació de l'aigua de pluja i contribuir a l'adaptació a la seva escassetat. En aquest sentit, es consideren mesures adequades: obligació que el disseny d'edificis d'habitatges inclogui la captura i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises, sistemes de recollida d'aigua pluvial per a reg de superfícies verdes i instal·lació d'aparells que minimitzin el consum...

-Canvis en el règim de precipitacions. Possibles inundacions

Mesures que poden ajudar són: augment de la permeabilitat de voreres i altres elements de la urbanització; exigir que en els projectes d'urbanització es mantingui la permeabilitat del sòl; a fi d'estar més ben preparats per les pluges torrencials i millorar la seva captació s'haurien d'habilitar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) en tot el sistema de recollida de pluvials i clavegueram, on es dota d'infraestructures que aconsegueixen captar i emmagatzemar aigua el màxim temps possible per no saturar les actuals infraestructures de pluvials.

c) Es recorda que la Llei 10/2019 estableix un seguit de recomanacions o obligacions per part de particulars o administracions públiques que s'hauran de tenir en compte en la fase d'aprovació del document objecte d'aquest informe així com la seva execució (art. 31, 32, 35, 38, 42, 45, 53, 54, 64 i 65).

Es conclou que:

El Document Ambiental Estratègic ha d'incorporar la documentació justificativa necessària pel que fa als articles de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica esmentats en aquest informe.

- El Servei d'Ordenació del Territori, de la DG de Territori i Paisatge, amb data 23 de novembre de 2022, va informar el següent:

Es conclou que:

La funció ambiental d'un espai lliure públic és l'esbarjo dels habitants, els relacionats amb la protecció i aïllament de vies i edificacions, i el d'infraestructura verda. L'ús d'aparcament no es pot considerar compatible amb l'ús propi d'un espai lliure. El referent seria l'article 6.3.10 Condicions particulars dels espais lliures (EL) de les normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu.

- El Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 24 de novembre de 2022, va informar el següent:

S'informa que:

Segons l'opinió del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que la modificació puntual pugui suposar un efecte significatiu sobre les espècies protegides presents a la zona sempre que es portin a terme les mesures previstes, així com el Pla de Vigilància Ambiental.

Es conclou que:

Inform FAVORABLEMENT sobre la MP núm. 17 de les NS, delimitació de sistema general d'equipament per ampliació de la zona esportiva TM de Santa Eulària des Riu.

- El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 13 de febrer de 2023, va informar el següent:

Es conclou que:

Atès que la zona no es troba situada prop de massa forestal i que el risc d'incendi és moderat, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl no té cap consideració en relació al risc d'incendi.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, es preveu que la modificació puntual núm. 17 de les NS de Santa Eulària des Riu, delimitació d'un nou àmbit de sistema general d'equipament en sòl urbanitzable directament ordenat per a ampliació de la zona esportiva de Santa Eulària des Riu, tengui efectes significatius sobre el medi ambient. Atès que es duplica la superfície destinada a noves instal·lacions esportives, respecte de la situació actual, es preveu, entre d'altres, un increment significatiu de la mobilitat a l'àmbit, un consum d'energia i recursos hídrics, i una major impermeabilització de sòl, entre d'altres.

No obstant això, cal tenir en compte que no s'aporta cap estudi de mobilitat, limitant les mesures correctores a preveure dos nous accessos des de la ctra. EI-200, i tampoc es garanteix la suficiència hídrica i capacitat de depuració de les aigües residuals, derivada dels nous equipaments, els quals, segons el DAE suposaran un consum d'aigua equivalent a una zona residencial amb 200 habitants. Així mateix, malgrat que es preveu qualificar com a EL-P una zona de l'actual àmbit amb ús d'aparcament, de superfície equivalent a l'EL-P que es perdrà al nou àmbit, el DAE preveu mantenir aquest aparcament, pel que sembla deduir-se que aquesta compensació en superfície no serà efectiva. En aquest mateix sentit, cal tenir en compte que l'informe del Servei d'Ordenació del Territori i Paisatge, de data 23 de novembre de 2022, conclou que «La funció ambiental d'un espai lliure públic és l'esbarjo dels habitants, els relacionats amb la protecció i aïllament de vies i edificacions, i el d'infraestructura verda. L'ús d'aparcament no es pot considerar compatible amb l'ús propi d'un espai lliure. El referent seria l'article 6.3.10 Condicions particulars dels espais lliures (EL) de les normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu.»

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer.- Subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la modificació puntual núm. 17 de les NS de Santa Eulària des Riu, delimitació d'un nou àmbit de sistema general d'equipament en sòl urbanitzable directament ordenat per a ampliació de la zona esportiva de Santa Eulària des Riu, atès que tendrà efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013.

L'estudi ambiental estratègic haurà de tenir en compte els aspectes següents:

1. Aportar un estudi de la mobilitat induïda per l'execució de les noves instal·lacions esportives i proposar mesures correctores efectives per a minimitzar el seu impacte ambiental.

2. La modificació del planejament municipal no pot suposar l'eliminació o reducció de l'EL-P existent actualment en la part nord del nou àmbit. En aquest sentit, no es considera admissible, com a mesura compensatòria de la pèrdua d'aquesta superfície verda, el manteniment de l'aparcament en l'actual àmbit d'instal·lacions esportives, malgrat que es canviï la seva qualificació a EL-P en les NS de Santa Eulària des Riu.

3. Detallar les característiques bàsiques de la nova zona verda que es proposa implantar a l'extrem nord-est de l'àmbit i de la barrera vegetal prevista en el límit amb la ctra. EI-200 (superfície, espècies seleccionades ...), per a disminuir l'impacte visual dels nous equipaments esportius.

4. Atès que, segons el DAE, les noves instal·lacions esportives suposaran l'equivalent al consum d'aigua d'una zona residencial amb 200 habitants, garantir la suficiència hídrica i la capacitat de depuració de les aigües residuals generades en l'àmbit delimitat per la modificació puntual núm. 17.

5. Determinar les mesures que s'adoptaran per a l'aprofitament de les aigües pluvials i per a fomentar la seva infiltració dins l'àmbit, d'acord amb l'art. 60, apartat 6, del PHIB 2019.

6. Detallar les característiques bàsiques de la nova instal·lació fotovoltaica per a cobrir la demanda energètica i assolir la neutralitat climàtica dels nous equipaments, tenint en compte el previst a l'art. 32, apartat 2, de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica: «Les noves edificacions que es construeixin han de ser edificis de consum energètic quasi nul».

7. Atesa l'existència de flora i fauna catalogada dins l'àmbit d'actuació, identificar i avaluar els impactes sobre aquestes, i proposar, si escau, mesures preventives, correctores o compensatòries.

D'altra banda, es considera que han de ser consultades les següents administracions públiques i entitats interessades:

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme, de la DG de Territori i Paisatge.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats, de la DG de Residus i Educació Ambiental.

- Servei d'Ordenació del Territori, del Departament d'Ordenació del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.

- Àrea de Transport Terrestre i Mobilitat, del Departament d'Innovació. Transparència, Participació i Transports del Consell Insular d'Eivissa.

- GEN GOB Eivissa.

- Amics de la Terra.

Segon. El present informe ambiental estratègic, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè d'Avaluacions Ambientals (AA).

Tercer. Segons l'article 17.3 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el termini màxim per a l'elaboració de l'estudi ambiental estratègic i per la informació pública i la realització de les consultes previstes en els articles 20, 21, 22 i 23 de la Llei 21/2013 serà de nou mesos des de la notificació al promotor del document d'abast.

Quart. L'informe ambiental estratègic no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

 

(Firmado electrònicament:8 de març de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm 26, de 28/02/2023)