BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 20 d'octubre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte es tracta d'una instal·lació de tipus D, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació territorial és superior a 10 ha, la qual és de 24,1005 ha, que s'ubica a zones d'aptitud fotovoltaica baixa segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB en sòl rústic, en zones d'alt valor agrari (ZAVA). Així mateix, el projecte inclou l'execució de dues línies d'evacuació soterrades de mitjana tensió fins al punt de connexió i la construcció d'una nova subestació elevadora amb un transformador de 30 MVA 132/20 kV, a més de bateries d'emmagatzematge de 30 MWp de capacitat total i 60 MWh d'emmagatzematge.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei .

Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte del parc fotovoltaic «Llinàritx Nou-Binissequí» per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou al Grup 3. Energia. Punts 6 i 12:

6. Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

Descripció i ubicació del projecte

L'objecte del projecte és la instal·lació de 60.000 panells fotovoltaics a partir d'un Parc Solar Fotovoltaic (PFV) distribuït en dos blocs fotovoltaics separats, per a la generació, amb una potència pic de 30.000 kWp i una potència en corrent altern -després dels 138 inversors descentralitzats de 185 kW- de 25.530 kW, així com les seves dues línies corresponents d'evacuació fins al punt de connexió. El punt de connexió es faria a la línia de Mitja Tensió (MT) de 20 kV, línia que s'explota des de la Subestació Elèctrica d'Es Mercadal, a S'Arangí', a partir d'una subestació col·lectora/elevadora que s'instal·larà devora de la subestació elèctrica. Així mateix, es planteja la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per una capacitat de 60 MWh.

Atès que la instal·lació fotovoltaica és de tipus D, independentment de la seva aptitud fotovoltaica, s'ha de tramitar en qualsevol cas per la via de la declaració d'interès general d'acord de l'article 36 del PDSEIB.

La declaració de projecte industrial estratègic genera els efectes de l'article 4 de la Llei 5/2018, de 21 de desembre, sobre projectes industrials estratègics de les Illes Balears, entre ells la declaració d'interès general. No obstant això, el segon punt de l'Acord de Consell de Govern d'11 d'octubre de 2021 indica que la declaració com a projecte industrial estratègic queda condicionada a l'obtenció de l'autorització administrativa i a l'aprovació del projecte d'execució i que s'han d'incloure totes les prescripcions indicades en els informes de les administracions consultades.

Els dos blocs fotovoltaics sobre els quals es durà a terme el projecte del PFV s'anomenen "Binissequí", ubicada al Polígon 15 – Parcel·la 16, i "Llinàritx Nou", ubicada al Polígon 1 – Parcel·les 2 i 3, ambdós emplaçats al TM d'Es Mercadal, ocupant unes superfícies de 573.501 m² (Binissequí) i de 965.256 m² (Llinàritx Nou).

Superfícies i ocupacions previstes:

Bloc fotovoltaic	Superfície total disponible (m2)	Superfície poligonal (m2)	Superfície pla normal (m2)	Ocupació poligonal (%)
Binissequí	573.501	80.315	47.458	14
Llinàritx Nou	965.256	160.380	89.427	16,61
TOTAL =	1.538.757	241.005	136.885	15,7

El conjunt del PFV es basa en la transformació del corrent continu generat en els panells fotovoltaics en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència, etc.) que circula per la xarxa de transport a 132 kV. Aquesta transformació es realitza a través dels inversors, centres de transformació i la subestació col·lectora/elevadora.

Els components principals de la instal·lació a cada un dels blocs fotovoltaics són:

• Estructures de suport

• Panells fotovoltaics

• Sistema inversor

• Centres de transformació

• Sistemes de connexió elèctriques

• Proteccions elèctriques

• Infraestructura de connexió a MT 20 kV

• Cel·la de connexió a MT a subestació col·lectora

• Bateries d'acumulació

Dades tècniques del parc Llinàritx:

Tipus de tecnologia: Silici monocristal·lí PERC

Mòduls: Monocristal·lí de 500 Wp i una eficiència d'un 20,9%. Nº de mòduls: 39.192. Marca: SUNPOWER SPR-P3-500-UPP

Inversor: 90 inversors Huawei SUN2000-185KTL-H1 de 185 kW de potència

Estructura: D'acer galvanitzat, Fixa 20º- configuració 4 mòduls en horitzontal (4H)

Distancia entre files: 4,00 metros

Centres de transformació: 5 MVS3430 de Power Electronics de 3,43 MVA de potència

Potència instal·lada: 19.596,00 kWp

Potència Nominal: 16.650,00 kW

Línia de connexió: de 20 kV soterrada fins a la cel·la de mitja tensió situada a la subestació col·lectora. Longitud: 2.685 km

Tipus de connexió: Trifàsica 20 kV i 132 kV

Dades tècniques del parc Binissequí:

Tipus de tecnologia: Silici monocristal·lí PERC

Mòduls: Monocristal·lí de 500 Wp i una eficiència d'un 20,9%. Nº de mòduls: 20.808. Marca: SUNPOWER SPR-P3-500-UPP

Inversor: 48 inversors Huawei SUN2000-185KTL-H1 de 185 kW de potència

Estructura: D'acer galvanitzat, Fixa 20º- configuració 4 mòduls en horitzontal (4H)

Distancia entre files: 3,50 metros

Centres de transformació: 3 MVS3430 de Power Electronics de 3,43 MVA de potència

Potència instal·lada: 10.404,00 kWp

Potència Nominal: 8.880,00 kW

Línia de connexió: de 20 kV soterrada fins a la cel·la de mitja tensió situada a la subestació col·lectora. Longitud: 3.285 km

Tipus de connexió: Trifàsica 20 kV i 132 kV

Dades tècniques del sistema d'emmagatzematge:

El PFV preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia amb tecnologia de ió-liti format per 21 armaris de la marca Tesla, model Megapack (o similar).

Cada un d'aquests armaris és capaç de subministrar una potència de 739,5 kW durant 4 hores, el que significa una energia total en cada procés de descàrrega de 3 MWh (el subministrament d'energia de les bateries és escalable a les necessitats de la xarxa elèctrica).

Al posar 21 armaris, la capacitat total d'emmagatzematge del conjunt serà de 60 MWh.

Les característiques de les bateries són les següents:

DADES TESLA MEGAPACK
Marca	TESLA
Model	MEGAPACK
Potencia bateria / Energia disponible	2 hr: fins 1.257 kW/2.514 kWh 4hr: fins 739,5kW/2958kWh
Voltatge de funcionament	480 Vac
Dimensions	Ample: 1.600 mm Llarg: 7.125 mm Alt: 2.516 mm
Temperatura funcionament	-30°C a 50°C

El sistema es connectarà al nus de corrent altern en Mitja Tensió a la barra de 20 kV de la Subestació Col·lectora/Elevadora d'Es Mercadal.

Dades tècniques de la Subestació / Centre de Control:

Les característiques de la Subestació Col·lectora/Elevadora, ubicada al Polígon 15, Parcel·la 32 del TM d'Es Mercadal (s'Arangí), són les següents:

• Col·lecció d'energia dels blocs Binissequí i Llinàritx Nou en les barres de 20 kV (propietat de Menorca Renovable III, SL).

• Posició de Menorca Renovable III SL amb elevació de tensió a 132 kV mitjançant un transformador 30 MVA.

• Col·lecció d'energia del parc fotovoltaic Tecnourban en altres barres de 20 kV (propietat de Tecnourban Solar SL i objecte d'un altre projecte).

• Posició de Tecnourban Solar SL amb elevació de tensió a 132 kV mitjançant un transformador de 20 MVA (objecte d'un altre projecte).

• Barra simple de 132 kV on es col·lectarà tota l'energia (infraestructura comuna).

• Posició de 132 kV de sortida cap a SE Mercadal (infraestructura comuna).

Des de la posició de sortida de 132 kV es realitzarà una conversió aeri-subterrània de la línia d'evacuació que unirà la Subestació Col·lectora/Elevadora amb el nus de connexió d'Es Mercadal de 132 kV. Aquesta línia d'evacuació tindrà una longitud de 145 metres.

En data 14 de novembre de 2019 el director general d'Energia i Canvi Climàtic va signar la resolució per la qual es va designar a Menorca Renovable III, S.L. com a Interlocutor Únic de Nus en la subestació SE Mercadal 132 kV.

En data 10 de març de 2022 es va publicar l'Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre el parc fotovoltaic Agrisolar Es Mercadal, polígon 11, parcel·la 8, TM Es Mercadal (54A/2021), el projecte del qual ubica la subestació en una posició diferent (fig 2.1) a la del projecte Menorca Renovable III. Tenint en compte que la posició de la subestació d'Agrisolar va obtenir una DIA favorable i que s'ha indicat via correu electrònic que es presentarà una addenda del projecte per esmenar la descoordinació entre projectes, la posició final de la subestació haurà de coincidir amb la del projecte 54A/2021.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. La totalitat de l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO en 1993 mitjançant el Programa MAB ("Man and Biosphere"). El parc situat a Llinàritx es troba en zona de transició atès que es desenvolupa una activitat agrícola, però està envoltada per zona d'amortiment, en la qual es pretén compatibilitzar la utilització del territori amb la conservació dels recursos naturals i culturals més significatius. Pel que fa a la línia d'evacuació, el tram inicial travessa una Àrea de Transició (AT), que llinda amb sòl urbanitzable i urbà, i en el tram final travessa una Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) que limita amb una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

En canvi, la subestació i el parc situat a Binissequí i la seva línia d'evacuació es troba a zona d'amortiment per coincidir amb figura de protecció territorial i ambiental coneguda com Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) d'ús per conreus establerta pel Pla Territorial Insular de Menorca.

2. Segons el PTIMe, la major part de l'àrea de la finca de Binissequí es troba dins d'una figura de protecció territorial i ambiental coneguda com Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) d'ús per conreus. Situada al centre de la finca, hi ha una zona forestal classificada d'Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) corresponent a l'alzinar, també present en els límits oest i sud. El sud de la finca delimita amb una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), àrees que pel seus valors singulars varen ser definides com a tals per la Llei 1/1990, de 30 de gener i modificades per la Llei 4/2008.

Pel que fa a la línia d'evacuació, el total del seu recorregut transcorre per una Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) que limita per l'oest amb una massa forestal d'Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP), corresponent a alzinar. Per la banda est del tram final de la línia, limita amb una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

En el cas de les finques de Llinàritx Nou, ens mostren que la major part de la seva parcel·la 2 es troba en sòl rústic protegit, concretament al nord d'aquesta, existint una figura d'alt nivell de protecció (AANP) corresponent a alzinar, una àrea natural d'interès territorial (ANIT), una àrea d'interès paisatgístic (AIP). La zona sud de la parcel·la 2 correspon a sòl rústic comú, definit com una àrea d'interès agrari (AIA), que també engloba part de la parcel·la 3, seguit d'una àrea de transició, i una zona d'alt nivell de protecció (AANP-alzinar).

Pel que fa a la línia d'evacuació, el tram inicial travessa una Àrea de Transició (AT), que llinda amb sòl urbanitzable i urbà, i en el tram final travessa una Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) que limita amb una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

En el cas de la finca de s'Arangí, aquesta es troba situada pràcticament en la seva totalitat sobre Àrea Natural d'interès Territorial (ANIT), mentre que una petita part es troba en Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) amb Alt Nivell de Protecció (AANP). La instal·lació del projecte no afectarà en cap cas a aquesta àrea de protecció.

L'EsIA indica que només s'ocuparan les àrees obertes de les parcel·les, que es conservaran les taques de vegetació natural i que es mantendrà l'activitat agrícola i ramadera.

3. D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca, totes les parcel·les previstes per a l'emplaçament del projecte estan dins de zones d'alt valor agrari (ZAVA) delimitades en el d'aprovació inicial de la revisió del Pla Territorial Insular de Menorca aprovat per acord del Ple del Consell Insular de Menorca en data 21/12/2020.

Per una banda, segons l'article 118.2 a Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears s'han de prioritzar per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques l'ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats sense valor natural, paisatgístic o edafològic. En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s'ha de preveure una integració efectiva amb l'activitat agrària.

Per l'altra, la Llei 3/2019 defineix les zones d'alt valor agrari (ZAVA) en el seu article 103 com «els terrenys de sòl rústic amb alt valor productiu constituïts per sòls que, per la seva fertilitat o altres característiques que n'eleven el potencial productiu, mereixen ser conservats i reservats exclusivament per al cultiu d'aliments i l'aprofitament ramader sostenibles».

I l'article 105 de la llei 3/2019 especifica:

«3. Excepcionalment, sense perjudici d'allò establert al punt anterior, es podran autoritzar una edificació, una construcció o una instal·lació no vinculada a una explotació agrària, sempre i quan disposi d'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent en matèria agrària, que garanteixin que:

i) No es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca.

ii) No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus.

iii) Es garanteix la suficiència i la qualitat del recurs hídric.

iv) Es respecten i mantenen els sistemes de drenatge tradicional».

Per a donar compliment als esmentats articles de la llei 3/2019 el projecte proposa mantenir l'activitat agrícola i ramadera actual de les explotacions i a més incorporar bestiar oví, que pasturarà les parcel·les on es localitzen els panells fotovoltaics, i capses d'abelles amb sembra de plantes mel·líferes.

4. Referent al relleu:

En el cas de la finca de Binissequí, el relleu és abrupte, amb cotes màxima i mínima de 116 i 67 metres sobre el nivell del mar, respectivament. El pendent està entorn del 5,4% el qual decreix de nord cap al sud de la finca. Trobem pendents força variables sobre les àrees on se situen les plaques solars fotovoltaiques, alguns plans però també alguns molt inclinats, amb pendents superant el 30%.

En el cas de la finca de Llinàritx Nou, el relleu és abrupte, amb cotes màxima i mínima de 143 i 55 metres sobre el nivell del mar, respectivament. Això és degut al fet que entre ambdues parcel·les transcorre el "Torrent de Llinàritx", en la que justament hi ha existència d'una APR d'inundació. Tot i que les zones d'implementació de plaques solars fotovoltaiques tenen un relleu més suau, amb cotes màxima i mínima de 80 i 69 metres, respectivament, hi trobem àrees de major ondulació i pendents pronunciats, en especial a la Parcel·la 3, arribant en alguns casos pròxima a un 20%.

D'acord amb el projecte tècnic, el terreny té zones amb grans desnivells, les quals no seran ocupades.

5. L'àmbit d'actuació del projecte (i de la resta de les alternatives proposades) és molt proper al LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de sa Vall i a la ZEPA ES0000385 BARBATX, a més una de les línies d'evacuació discorr para·lela a la ZEPA de Barbatx, i també, una de les parcel·les del bloc de Llinàritx Nou està parcialment afectada pel LIC i ZEPA de Son Bou.

6. Referent a la hidrologia superficial:

a) A la parcel·la de Binissequí: es troba el "torrent de Binissequí", amb una longitud de tram a l'interior de la finca de 862 m. La resta de recursos hídrics presents a la finca són síquies i tàlvegs, tots ells sense aigua la major part de l'any. Algunes d'aquestes síquies albirades figuren com a tàlvegs segons la cartografia del Govern Balear. Dins la parcel·la d'estudi no es troba cap zona d'inundació. La més propera, es troba confrontant al sud de la finca. El projecte respecta la zona de servitud del torrent (5 metres d'amplada a banda i banda de la llera del torrent).

b) Pel que fa a Llinàritx Nou: es troba el "torrent de Llinàritx", amb una longitud total d'uns 5,8 km (1,18 km de longitud el tram que travessa per les dues finques). La resta de recursos hídrics presents a la finca són síquies i tàlvegs. A la part sud de les parcel·les es troba una zona d'inundació. La línia d'evacuació transcorre, en un dels seus trams, per una altra zona d'inundació. El projecte respecta la zona de servitud del torrent (5 metres d'amplada a banda i banda de la llera del torrent).

c) Referent a la parcel·la a s'Arangí: hi trobem un torrent que travessa la finca de sud a nord. La instal·lació respecta la zona de servitud de 5 metres i policia de 100 metres. L'emplaçament de la Subestació Col·lectora/Elevadora es realitza en una àrea sense afecció a la hidrografia.

La instal·lació de la zona del Parc Solar Fotovoltaic, el cablejat subterrani de mitja tensió (20 kV) projectat, dos Centres de Transformació i el Punt de Connexió, es situen dins de l'abast de la policia de torrent, de 100 metres d'amplada, tant a Binissequí com a Llinàritx Nou.

Les línies d'evacuació elèctriques projectades contemplen, en alguns punts del seu recorregut, el pas a través de torrents. Aquestes es realitzaran soterrades en tots els casos, per tant, no es preveu afecció en cap cas a la hidrografia existent.

D'acord amb l'informe del Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic (DPH) emès en data 20 de setembre de 2022, segons les dades de la «Xarxa Hidrogràfica Provisional del Mapa Topogràfic Balear del 1995 i del Mapa Topogràfic de les Illes Balears del 2006/2008 i 2010» i el Mapa topogràfic de Menorca, Eivissa i Formentera de 2008» continguts en la IDEIB i d'acord amb les Zones susceptibles de patir inundacions de manera natural (Bernadí Gelabert), de forma preliminar, segons l'indicat a la Disposició Addicional Novena del Decret llei 3/2020, de 20 de febrer, respecte al DPH i les seves zones de protecció:

Indicis de DPH de les aigües superficials cartogràfic o probable	SÍ
Zona de Servitud	SÍ
Zona de policia	SÍ
Zona considerada inundable o potencialment inundable	SÍ

7. Pel que fa a les aigües subterrànies, la implementació dels blocs fotovoltaics, així com les línies d'evacuació i els seus diferents elements, es realitzen sobre una superfície en la qual no hi existeix massa d'aigua subterrània (MAS), zona catalogada com a 19NM01 (Ferreries-Cavalleria), segons el PHIB, 2019.

La vulnerabilitat de l'aqüífer està catalogada com a "baixa" en les zones de projecció de la instal·lació, així com en les seves línies d'evacuació fins a punt de connexió en subestació elèctrica, segons el PHIB.

Segons les dades de la IDEIB, a les zones d'actuació no hi ha pous d'abastiment d'ús humà.

A 200 m de la ubicació de la nova subestació elevadora hi ha un pou d'ús industrial i domèstic (AAS_9067_Vigent-AAS_9067), mentre que a 500 m hi ha un pou de reguiu i d'ús domèstic (AAS_7242_Vigent-AAS_7242).

8. Vegetació:

En el cas de la finca de Binissequí, Polígon 15 – Parcel·la 16, està dedicada majoritàriament a l'ús agrícola extensiu de secà (IDE Menorca), amb una extensió de 41,1 Ha, equivalent al 71,7% del total de la finca. També hi trobem extensions de vegetació natural amb una extensió de 13,9 Ha o, cosa que és el mateix, un 24,2% de la superfície total. A la parcel·la es desenvolupen comunitats vegetals naturals estables, degut al tipus d'aprofitament agrícola existent a la finca. S'identifiquen espècies vegetals d'ullastres, bardisses i marines (brolles) de brucs i estepes. S'identifiquen també a la finca espècies més rellevants com alzinars i pinedes de pi blanc inclosos en la Directiva Hàbitats 2005 i Hàbitats CORINE, però en cap cas es troben presents a les zones d'instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

En el cas de les finques de Llinàritx Nou, Polígon 1 – Parcel·les 2 i 3, es diferencia una superfície d'unes 45,7 Ha dedicades a l'ús agrícola extensiu de secà (IDE Menorca), i una superfície d'unes 39,8 Ha d'extensió de vegetació natural, representant un 52,9% i 45,3% del total d'ambdues finques, respectivament. La parcel·la 2 correspon amb la finca amb major extensió d'usos naturals (66,7%), mentre que la parcel·la 3 predomina l'ús agrícola extensiu de secà (84,8%). S'observen espècies vegetals d'alzinars, pinars i ullastres, principalment al nord de la parcel·la 2, però en cap cas es troben presents a les zones d'instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

Vegetació afectada pel camp de plaques

En totes les finques de Binissequí i Llinàritx Nou, la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques estan situades sobre ús agrícola extensiu de secà en la seva totalitat, trobant-se únicament exemplars dispersos de vegetació típica com ullastres i mates. Als efectes del present projecte, es troben 10 i 13 zones cultivades que estaran afectades per la implementació dels camps de plaques solars, a Binissequí i Llinàritx Nou, respectivament. Les finques combinen zones forestals i de garriga amb zones destinades al cultiu. El terreny (llaurat i lliure de plantes ruderals) i actualment està sembrat.

9. Línies d'evacuació:

Línia d'evacuació de Binissequí

En aquest cas, els primers 545 metres la xarxa d'evacuació transcorre per l'interior de la mateixa parcel·la objecte d'estudi (Polígon 15 – Parcel·la 16), i els pròxims 880 metres transcorren per la següent finca situada al nord (Polígon 15 – Parcel·la 13), ambdues corresponents a Binissequí. Durant aquest primer recorregut, la xarxa circula sota camins de terra preexistents, amb les mateixes característiques de vegetació associada a l'esmentada anteriorment, i no es preveu una afecció sobre aquesta.

A partir d'aquí, la línia d'evacuació transcorre uns 710 metres, travessant en aquest cas les finques de Puigmal (Polígon 15 – Parcel·la 19) i s'Arangí (Polígon 15 – Parcel·la 30) per camins no existents. Aquesta xarxa circula en tot moment per àrees lliures de vegetació arbustiva abundant i evitant en tot cas l'afecció a possibles hàbitats indicats en cartografia.

Després la línia d'evacuació continua paral·lela a la vora de carretera Me-1, també soterrada en rasa, fins a arribar a la Subestació Col·lectora/Elevadora a s'Arangí (1.175 metres).

Línia d'evacuació de Llinàritx Nou

En el cas de la línia d'evacuació de Llinàritx Nou, existeix un primer tram per l'interior de la pròpia finca, al Polígon 1 – Parcel·la 3, d'uns 365 metres, el qual travessa la finca seguint camí no existent, fins arribar al Camí de'n Kane i, més endavant, a la carretera Me-1, on a partir d'aquí discorre paral·lela a la vora d'aquesta, també de forma soterrada en rasa, fins arribar a la Subestació Col·lectora/Elevadora a s'Arangí (2.320 metres).

10. Hàbitats de la Directiva Hàbitats

En l'àmbit d'actuació i d'instal·lació de plaques, s'han detectat hàbitats de la Directiva Hàbitats 2005 en ambdues zones objecte d'estudi.

En el cas de Binissequí, l'hàbitat consisteix en una àrea de 5,3 ha d'esbarzerars (Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae) afectant a una zona concreta del conjunt de plaques. També en el recorregut de la seva xarxa d'evacuació (Binissequí) s'observa un petit solapament cap al final amb un hàbitat d'alzinar balear (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis), àrea que correspon a zona agrícola.

No obstant, i d'acord amb l'EsIA que aporta fotografies, els terrenys d'implantació de plaques solars fotovoltaiques a Binissequí estan condicionats (llaurats) sense presència de la vegetació indicada a l'hàbitat exposat i, per tant, la zonificació de plaques solars fotovoltaiques no genera afecció als trams d'hàbitat on sí és possible la seva existència, les quals es situen pràcticament sobre el mateix torrent existent de Binissequí.

Mentre que en el cas de Llinàritx Nou, l'hàbitat consisteix en una àrea de 317,2 ha d'alzinar balear (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis) solapant-se una fracció d'aquesta taca a les plaques solars. L'EsIA afirma que no s'observa la presència d'alzinars sobre els emplaçaments de les plaques projectades en la instal·lació.

En el cas de la finca de s'Arangí, on s'ubicarà la subestació col·lectora/elevadora, una petita part de la parcel·la està catalogada per la directiva d'Hàbitats 2005 com alzinars (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis). La zona d'instal·lació es realitzarà en terreny conrat habitualment per pastures on només hi ha vegetació herbàcia i no hi haurà afecció a l'hàbitat descrit.

11. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 6952, 6951, 6961 i 6962 del Bioatles de la IDEIB que corresponen amb la ubicació de la parcel·la de Binissequí, únicament consta la presència de l'espècie catalogada: Llampúgol (Rahmnus alaternus).

A més dels següents endemismes: Velia hoberlandti, falzia negra (Asplenium balearicum), Sibtòrpia (Sibthorpia africana), violeta de penyal (hippocrepis balearica).

Segons les quadrícules 1x1 amb codis 6921, 6922 del Bioatles que corresponen amb la ubicació de la parcel·la de LLinàritx, consta la presència de les espècies catalogades: Surer (Quercus suber), Didalera (Digitalis minor).

A més dels següents endemismes: Panconia de penyal (Crepis triasii), Romulea revelieri, Tem bord (Micromeria filiformis), Pa de porc, Pa porcí, Rapa de porc (Cyclamen balearicum), Picardia, Barba d'ermità (Cymbalaria aequitriloba), Sibtòrpia (Sibthorpia africana), Cama-seca (Cantharellus cibarius var. Cibarius).

Segons la quadrícula 1x1 amb codi 6943 del Bioatles que correspon a la ubicació de la nova subestació elevadora consten com espècies catalogades: la murta (Myrtus communis), Surer (Quercus suber), Didalera (Digitalis minor) i coixinet de monja (Teucrium balearicum) tot i que la ubicació concreta de la subestació hi ha camps de conreu.

Segons les dades del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori hi ha presència de les següents espècies:

Bloc Llinàritx Nou: Àguila Calçada (Aquila pennata), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), tortuga d'estany (Emys orbicularis), Surer (Quercus suber), Didalera

(Digitalis minor), Llampúgol (Rahmnus alaternus).

Tenen constància d'un niu d'Àguila Calçada (aquila pennata) a 165 metres de la parcel·la.

Bloc Binissequí: Àguila Calçada (aquila pennata), Llampúgol (Rahmnus alaternus).

Tenen constància de la presència dels següents nius: 2 nius d'Àguila Calçada (aquila pennata) a 375 m i 660 m, un niu de Miloca (Neophron pernocpterus) a 780 m i dos nius de Milà Reial (Milvus milvus) a devers 1000 m.

Subestació: Falcó pelegrí (Falco peregrinus), Surer (Quercus suber), Murta (Myrtus communis), Pinastre (Pinus pinaster), Didalera (Digitalis minor).

Tenen constància d'un niu de Milà Reial (Milvus milvus) a 400 metres de la parcel·la.

De les aus identificades, algunes es troben incloses al Pla Terrasse, un pla integral de recuperació, conservació i seguiment dels rapinyaires diürns de les Balears, el qual estableix unes distàncies mínimes de tranquil·litat als voltants dels nius d'aus durant l'època de reproducció.

Pel que fa a Binissequí:

Niu d'au (espècie)	Distància a parcel·la d'estudi (Binissequí)	Distància mínima Pla Terrasse
Àguila calçada (aguila pennata)	500 m	100 m (Febrer a Juliol)
Milà Reial (milvus milvus)	300 m	500 m (Febrer a Juny)
Miloca (Neophron pernocpterus)	700 m	500 m (Març a Agost)

Per tant, en el cas de la Milà Reial s'haurà de prendre mesures preventives, a l‘existir un niu a uns 300 m de la finca objecte d'estudi. S'haurà de tenir en compte no molestar-les durant l'època de reproducció (renous, vibracions, altres molèsties), recomanant no realitzar activitats de construcció del Parc Solar Fotovoltaic als mesos compresos de Febrer a Juny.

Pel que fa a Llinàritx:

Niu d'au (espècie)	Distància a parcel·la d'estudi (Llinàritx Nou)	Distància mínima Pla Terrasse
Àguila calçada (aguila pennata)	170 m	100 m (Febrer a Juliol)

Atès que la distància mínima de tranquil·litat als voltants del niu es respecta, no es preveu prendre majors actuacions al respecte.

Així mateix, en l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural s'indica la qualitat i importància dels llocs de la Xarxa Natura 2000 de l'entorn del projecte es basa en la presència i nidificació de diverses espècies prioritàries de l'Annex I de la Directiva Aus (especialment Hieraaetus pennatus, Neophron percnopterus, Milvus milvus, Falco peregrinus, Burhinus oedicnemus, Calandrella brachydactyla, Caprimulgus europaeus, Galerida theklae) i d'espècies incloses a l'annex II de la Directiva Hàbitats com la tortuga mediterrània (Testudo hermanii).

El projecte no es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució i de col·lisió segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, encara que la finca de Binissequí presenta una franja dins zona de protecció d'electrocució d'avifauna.

12. APRs

Risc d'inundació

La finca de Binissequí no presenta cap àrea amb risc d'inundació. En el cas de Llinàritx Nou, a la zona sud de la finca, just al punt de confluència de les dues parcel·les 2 i 3, es troba en una àrea amb risc d'inundació. No obstant, aquesta no afecta a les zones d'instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

Risc d'erosió

Pel que fa al risc d'erosió, la major part de les àrees de les finques de Binissequí i Llinàritx Nou presenten un risc d'erosió mitjà ( de 6 a 26 T/ha/any), tret d'algunes zones localitzades definides amb un risc d'erosió alt (>26 T/ha/any).

Risc d'esllavissades i despreniments

La finca Binissequí no presenta cap àrea amb risc de despreniments ni esllavissades. En el cas de Llinàritx Nou, a la zona nord de la parcel·la 2 hi ha zones amb risc d'esllavissament, les quals queden fora de l'abast de les àrees definides per a la instal·lació de plaques.

Risc d'incendi

Pel que fa al risc d'incendi, i en el cas de Binissequí, els mapes consultats segons el Pla Territorial Insular (PTI), la Norma Territorial Transitòria ens mostra que hi ha zones de la parcel·la classificades amb molt alt risc d'incendi. Això no obstant, en la localització de Zones d'Alt Risc d'incendi (ZAR) del Govern de les Illes Balears no apareixen zones catalogades amb risc d'incendi properes a aquesta, quedant la més pròxima a uns 350 metres de la zona d'implantació de plaques solars fotovoltaiques.

En el cas de Llinàritx Nou, la parcel·la 2 es troba classificada en risc molt alt d'incendi, i la parcel·la 3 en risc mitjà. No obstant això, en la localització de Zones d'Alt Risc d'incendi (ZAR), tot i que sí que apareix una zona catalogada amb risc d'incendi al nord d'una de les parcel·les (2), la zona d'instal·lació de plaques es troba fora de l'àrea classificada amb risc d'incendi.

La finca de s'Arangí (subestació col·lectora/elevadora), tot i no trobar-se en zona d'alt risc d'incendi (ZAR), queda pròxima a una àrea a la seva part est.

D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

Afecció APR d'Incendis i risc d'incendi forestal

Afecció APR d'Incendis *	Puntualment ( zona connexions a subestació col·lectora)
Nivell de risc d'incendi	Alt (extremadament alt en zona de connexions)
Altres consideracions tècniques	Parcs i subestació col·lectora situats en zona agrícola

* Les Zones d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR) delimiten les APR d'incendis, de conformitat amb l'art. 76 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

13. Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica de la cartografia del Ministeri de Foment, el camp de plaques de Binissequí i Llinàritx Nou es localitzen fora de les servituds d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques, de l'aeroport de Maó.

14. Segons el PTIMe, la finca de Llinàritx Nou, s'integra en Unitat del Paisatge 14 Passadís de les conques d'Es Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara PTI 2006.

La UP 14 es descriu pel PTI com un conjunt de petites conques topogràfiques i visuals.

La finca de Binissequí, s'integra en Unitat del Paisatge 16 Tossals i marines de Font Rodona, Roca des Frare i Puig Mal PTI 2006.

La UP 16 es descriu com de caràcter muntanyenc, constituït per petites crestes i tossals molt destacats, com el de Font Rodona (238 m), i el de Puig Mal (214 m), entre els que s'emmarquen petites cubetes de fons ondulats.

La nova subestació elevadora també es troba a la UP-16.

15. Quan al paisatge, en l'anàlisi de qualitat i fragilitat paisatgística, ens indica que estem davant una àrea qualificable com a qualitat mitjana.

D'acord amb l'EsIA, la visibilitat del parc de plaques solars és relativament baix (la visibilitat de la majoria de la superfície dels parcs, no serà visible des del focus visuals preeminents) i no es detecten sinergies paisatgístiques entre parcs existents i projectats.

16. D'acord amb l'EsIA, A la finca de Binissequí no s'han trobat elements patrimonials, dins de la parcel·la d'implementació. La prospecció inicial dels terrenys, només ha localitzat un jaciment no enumerat per catàleg del CIME, a l'exterior de la parcel·la dins de la finca de Binissequí, del que s'ha establert un perímetre de protecció i que no es veurà afectat per la xarxa d'evacuació d'energia. Es tracta d'una acumulació de pedreny, per sota de la qual s'observa una alineació de blocs de pedra de grans dimensions, descartant que es tracti de construccions de pedra en sec, sinó d'una naveta d'habitació o naviforme.

Per altra banda, a les dues finques de Llinàritx Nou hi ha elements patrimonials al Catàleg del Consell de Menorca hi ha evidència de restes arqueològiques, elements patrimonials o altres catalogats:

- possible pou molt cobert de vegetació amb acumulació de maresos en les coordenades UTM 592218 / 4427279

- petit boueret també tapat per vegetació en les coordenades UTM 591805 / 4427 413

- bouer i pallissa en mal estat de conservació a les coordenades UTM 591324 /4427325.

D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni del CIM: "Segons els plànols del projecte cap d'aquests elements s'afecta directament per la instal·lació dels panells, però queden vora d'aquests i de les xarxes soterrades."

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública i consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, el Consell Insular de Menorca va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 120, de 04-09-2021. Així mateix, es va inserir l'anunci d'exposició pública de l'expedient al taulell d'edictes de la pàgina web del CIM (www.cime.es) i al taulell d'edictes de la seu del CIM a Maó a la plaça Biosfera, 5 i de les oficines administratives de Ciutadella ubicades a la plaça de la Catedral, 5 des del dia 06-09-2021 fins al dia 22-10-2021.

Al mateix temps i d'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Consell Insular de Menorca va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Departament de Medi Ambient i Reserva Biosfera (Agència Reserva Biosfera).

- Departament de Medi Ambient i Reserva Biosfera (Servei de Medi Ambient)

- Servei d'Energies Renovables de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica .

- Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.

- Servei d'Agricultura del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

El dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de

Menorca (23/09/2021) va indicar: «Una vegada revisat el document adjuntat es comprova que l'estudi d'impacte ambiental associat al projecte és d'una gran qualitat tècnica i presenta un adequat i complert estudi d'alternatives, un detallat i rigorós inventari de béns i valors naturals i categorització ambiental de l'entorn, així com una correcta previsió de mesures preventives i correctores, així com la previsió de la gestió dels residus.

El projecte, per altra banda, és coherent amb els objectius de l'Estratègia Menorca 2030 i els objectius del Pla d'Acció de Menorca Reserva de Biosfera». No obstant, indicaren una sèrie de consideracions.

+ Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (30/09/2021) va informar favorablement.

+ Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (08/10/2021) informa favorablement el projecte d'instal·lació d'un parc fotovoltaic i línia d'evacuació, promogut per MENORCA RENOVABLE III SL, a les finques de Llinàritx Nou i Binissequí, dins el sòl rústic del TM des Mercadal, parcialment inclòs al LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de sa Vall i limítrof amb la ZEPA ES0000385 Barbatx, perquè no sembla que hagi de causar afeccions negatives significatives sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari pels quals es van declarar aquests llocs de la Xarxa Natura 2000, sempre que s'acompleixin totes les mesures preventives, correctores i protectores indicades a l'estudi d'impacte ambiental. El sentit favorable de l'informe i la no afectació als valors de la Xarxa Natura 2000 considerada al mateix, queda condicionat a l'acompliment d'una sèrie de condicionants en el projecte.

+ Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca, de data d'entrada 24 de novembre de 2021 (RE SAA núm. 1031), va emetre informe favorable a la declaració d'interès general per a la instal·lació del parc fotovoltaic Llinàritx Nou Binisegui al TM des Mercadal amb prescripcions.

+ Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, de data d'entrada 3 de gener de 2022 (RE SAA núm.6), va informar: "Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Per disminuir el risc d'incendi forestal és necessari que les connexions amb la subestació col·lectora discorrin per zones lliures de vegetació, com vies forestals o agrícoles, o carreteres.

• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar."

+ Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, de data d'entrada 01 d'abril de 2022 (RE SAA núm. 269), va informar favorablement el projecte des del punt de vista de la implantació d'energies renovables i s'indica que l'estudi d'impacte ambiental haurà de justificar la no afecció a zones marcades com d'exclusió en el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i tenir en compte que tot el recorregut de les línies d'evacuació soterrades ha de transcórrer per camins públics o privats.

+ Servei d'Agricultura del Consell Insular de Menorca, de data d'entrada 26 de maig de 2022 (RE SAA núm. 432), informa favorablement al projecte per a la declaració d'interès general per a la instal·lació del parc fotovoltaic Llinàritx nou -Binissequí al TM des Mercadal, en base a la documentació presentada, sense perjudici del que estableixi la normativa territorial o urbanística.

+ El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics, de data d'entrada 21 de setembre de 2022 (RE SAA núm. 730), va informar favorablement amb prescripcions generals per a obres a zona de policia.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el projecte.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EsIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0 (no executar el projecte): Es descarta atès que la implementació del projecte suposaria un increment en l'aprofitament de fonts renovables d'energia, que al seu torn es traduiria en menys contaminació, menys dependència energètica i disminució en la producció de gasos d'efecte hivernacle, ajudant així mateix a assolir els objectius compromesos de reducció de gasos d'efecte hivernacles compromesos en l'àmbit local, nacional i internacional.

- Alternatives d'ubicació per als camps fotovoltaics, els emplaçaments seleccionats ho han estat en base als següents criteris:

1) Terrenys classificats com d'aptitud fotovoltaica (ja sigui alta, mitjana o baixa).

2) L'alternativa disposa de superfície suficient per allotjar instal·lacions fotovoltaiques similars previstes pel projecte.

3) Accés rodat a la finca.

4) Zones excloses de les Àrees de Protecció Territorial de Carreteres i de Costa del PTIM.

5) Zones d'exclusió d'instal·lació de plaques solars segons PTI (figures d'altra protecció ambiental de la LEN)

6) Espais que tenen un pendent mitjà inferior al 20%.

7) Emplaçament en una finca de fàcil evacuació de l'energia generada.

8) Absència d'usos del territori singulars, que poguessin resultar afectats per la implantació del projecte.

9) Possibilitat de minimització dels impactes visuals des de qualsevol focus visual rellevant amb la presa de mesures de minimització paisatgística.

Alternativa 1: La finca San Jaime/Sant Jaume, Polígon 2 - Parcel·la 4, ubicada a Es Mercadal, té un total de 249.889 m2 (25 Ha), i aquesta es tria en funció d'una sèrie d'estàndards d'emplaçament que responen a criteris tècnics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En aquest cas, la finca respon a la majoria de criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés des del camí de tramunta, per tant carretera existent (asfaltat). La finca no està afectada per APR Risc d'Inundació, ni de contaminació d'aqüífer, ni riscs esllavissades o despreniments encara que sí es veu afectada parcialment per APR Incendis (risc baix), coincidint amb APR Incendis Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR), APR Erosió (risc mitjà) al sud de la finca i finalment, hi ha una petita franja d'afecció per APT.

La finca es situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (71% finca), mitjana (3%) i d'exclusió (26%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 25% de la finca és ANEI, i un 75% està qualificat com SRP-AIP (Àrea d'Interès Paisatgístic), que és l'àrea d'instal·lació de plaques solars.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques es situaria entre un 8,30 i un 11,40% de pendent (espais on actualment hi ha conreus herbacis), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 45% de pendent (sud de la parcel·la, àrea ANEI).

Evacuació a la Subestació d'Es Mercadal.

Alternativa 2: La finca Bellamiranda Alta, Polígon 7 - Parcel·la 16, ubicada a Es Mercadal, té un total de 695.418 m2 (69,5 Ha), i com la resta de finques, es tria en funció d'una sèrie d'estàndards d'emplaçament que responen a criteris tècnics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En aquest cas, la finca respon a molts dels criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés preexistent (asfaltat) des de la carretera Me15 (carretera d'Es Mercadal a Fornells). La finca pràcticament no està afectada per àrees de protecció i riscos: no està afectada per risc de contaminació d'aqüífers, ni per APR Risc d'Inundació, ni Esllavissades ni despreniments, ni per Risc de Contaminació d'aqüífers, encara que sí que es veu afectada parcialment per APR Incendis (elevat, franja sud de la finca i parcialment el nord de la finca) coincidint en bona part amb Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR), APR Erosió (risc entre alt i mitjà, gairebé la meitat de la finca, sud de la parcel·la). D'altra banda, hi apareixen franges de protecció d'APT carreteres, que no afectarà a la implementació de plaques solars.

La finca es situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica mitjana (30% finca, on s'ubicarien preferentment les plaques solars) i baixa (70%). Quant a la qualificació del sòl, la finca, té AIA (14,4 ha), AIP (41,6 ha) i ANIT (13ha). Les plaques s'ubicarien sobre part del terreny qualificat com AIP, actualment dedicat a conreu. Degut a la mida de la finca, només una part de les àrees de conreu en herbàcies, s'haurien de dedicar a la instal·lació de plaques, la resta de l'explotació agrària podria continuar amb la seva activitat.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 18,30% de pendent (zones de fons de vall de conreus herbacis combinades amb promontoris ondulars de no gaire elevació), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 30% de pendent; aquestes elevacions, generen que l'àrea d'implementació de plaques sigui menor des de l'exterior. Es planteja una sortida per la mateixa finca, de línia soterrada i l'energia produïda al PFV arribaria a la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “MERCADAL 132 KV” .

Alternativa 3: La finca Llinàritx Nou, Polígon 1 - Parcel·les 2 i 3, ubicada a Es Mercadal, té un total de 965.256 m2 (96,5 Ha).

En aquest cas, la finca respon a la majoria de criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés des de la carretera d'Es Mercadal o camí den Kane (carretera de doble via asfaltada). La finca està afectada per APT, per APR Risc d'Inundació (fora de la zona d'implementació de plaques), riscs esllavissades o despreniments (nord de la finca, fora de l'àrea preferent d'implementació de plaques solars), també està afectada parcialment per APR Incendis (zones d'alt risc i zones de risc baix) i aquesta àrea de rics coincideix només parcialment amb Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR, fora de les àrees d'implementació de plaques solars) APR Erosió (risc mitjà i alt, dins de la zona d'implementació de plaques solars). Per altra banda, la finca no està dins risc de contaminació d'aqüífer.

La finca es situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (63% finca) i d'exclusió (27%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 27% de la finca és AANP-Alzinar, la resta de les zones de baixa aptitud fotovoltaica, es reparteixen en un i un 87% està qualificat com Àrees d'Interès Agrari (AIA), Àrea de transició (AT), Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP) i ANIT d'ús agrícola de cultius herbacis.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques, està molt fragmentada i el seu pendent varia d'un 7,20% fins a un 18% (zones on actualment hi ha conreus herbacis), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 33% de pendent de mitjana.

Es planteja una sortida per la mateixa finca, de línia soterrada i l'energia produïda al PFV arribaria a la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “MERCADAL 132 KV”.

Alternativa 4: La finca Puig Mal, Polígon 15 - Parcel·la 19, ubicada a Es Mercadal, té un total de 256.157 m2 (25,5 Ha). Es tracta d'una finca que té un camí d'accés des de la carretera Me18 per camí preexistent (no asfaltat). La finca no està afectada per APT ni per APR Risc d'Inundació, ni de contaminació d'aqüífer, encara que sí que es veu afectada parcialment per APR Incendis, APR Erosió (risc mitjà) i Riscs esllavissades o despreniments (al voltant del Puig Mal).

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (80% finca) i d'exclusió (20%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 20% de la finca és AANP-Alzinar, i un 80% està qualificat com ANIT, del que unes 15 ha són ANIT de conreu i unes 4Ha són ANIT forestal.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 9% de pendent (zones de fons de vall, on actualment hi ha conreus herbacis), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 50% de pendent (àrea Puig Mal), el que intrínsecament genera que la finca, en la seva àrea més planera i fonda, sigui menys visible des de l'exterior. El PFV connectaria amb la SE Es Mercadal.

Alternativa 5: La finca Binissarret, Polígon 4 - Parcel·la 11, ubicada a Es Mercadal, té un total de 500.279 m2 (50 Ha). Es tracta d'una finca que té un camí d'accés preexistent (no asfaltat) des del Camí de Lloriac, que connecta amb el camí de Tramuntana. La finca no està afectada per risc de contaminació d'aqüífers, ni de despreniments d'aqüífer, encara que sí que es veu afectada parcialment per APR Incendis (risc mitjà, només a una franja nord de la parcel·la), APR Risc d'Inundació (2,5 ha), APR Erosió (risc baix). D'altra banda, també es cartografien franges de protecció municipal d'APT, que no afectarà a la implementació de plaques solars.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica mitjana (30% finca) i baixa (70%). En quant a la qualificació del sòl, la finca, té AIP, AIA i ANIT. Les plaques s'ubicarien sobre part del terreny qualificat com AIP, actualment dedicat a conreu. Degut a la mida de la finca, només una part de les àrees de conreu en herbàcies, s'haurien de dedicar a la instal·lació de plaques.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 5% de pendent (zones de fons de vall, que es conrea amb herbacis per farratge), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 25% de pendent, aquestes elevacions, provoquen que el camp de plaques, no sigui observable des de l'exterior. El bloc fotovoltaic connectaria amb la SE Es Mercadal.

Alternativa 6: La finca Binissequí, Polígon 15 - Parcel·la 16, ubicada a Es Mercadal, té un total de 573.501 m2 (57,3 Ha).

En aquest cas, la finca respon a la majoria de criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés des de la carretera Me18 per camí preexistent (no asfaltat) i Me16 (camí no asfaltat). La finca té una franja de protecció d'APT (que no afecta a la implementació de plaques), i no pareix afectada per APR Risc d'Inundació (ni zona Plana d'Inundació Geomorfològica), riscs esllavissades o despreniments, ni de contaminació d'aqüífer. D'altra banda, sí que hi ha una sèrie d'àrees de prevenció de riscos, com són APR Incendis (zona de la implementació de plaques solars, queda fora de zona ZAR, a més de 30 m de l'àrea del PFV), APR Erosió (risc mitjà a l'entorn d'implementació de les plaques solars).

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (87% finca) i d'exclusió (13%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 13% de la finca és AANP-Alzinar i ANEI, i un 87% està qualificat com ANIT, de les que llevant 5h són d'ANIT Forestal, la resta és ANIT amb un ús agrícola de cultius herbacis.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 3% de pendent (zones de fons de vall, on actualment hi ha conreus herbacis), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 20% de pendent de mitjana.

El bloc fotovoltaic connectaria amb la Subestació d‘Es Mercadal.

D'acord amb l'EsIA, els emplaçaments seleccionats, les finques de Llinàritx Nou (alternativa 3) i de Binissequí (alternativa 6), responen a aquelles finques que a priori, compleixen amb el màxim de requeriments de naturalesa tècnica, ambiental, patrimonial i socioeconòmica, a més, les dues finques triades responen a la majoria dels criteris de selecció d'espai objectius plantejats, se situen a una distància gairebé equidistant del punt de connexió concedit (nus a la Subestació d'Es Mercadal 132 Kv) i són les úniques amb garantia de disponibilitat dels terrenys.

- Alternatives d'ubicació per a la instal·lació de Subestació Col·lectora/Elevadora i bateries:

Alternativa 0 (no realitzar cap actuació) a la subestació col·lectora/elevadora i bateries d'acumulació per al desenvolupament del projecte, aquesta alternativa s'ha de considerar sempre que s'identifiquin impactes de tipus crític, es descarta, ateses a les característiques del projecte i de l'emplaçament seleccionat, s'ha considerat que l'alternativa d'actuar, amb les mesures necessàries de seguretat ambiental garanteixen una adequada implementació del projecte i no presenta en cap cas impactes crítics.

Alternativa 1: subestació col·lectora/elevadora i bateries d'acumulació per al desenvolupament del projecte a la finca Binissequí, Polígon 15 - Parcel·la 16, ubicada en Es Mercadal, té un total de 573.501 m2 (57,3 Ha).

Alternativa 2: subestació col·lectora/elevadora i bateries d'acumulació per al desenvolupament del projecte a la finca Llinàritx Nou, Polígon 1 - Parcel·les 2 i 3, ubicada en Es Mercadal, té un total de 965.256 m2 (96,5 Ha)

Alternativa 3: subestació col·lectora/elevadora i bateries d'acumulació per al desenvolupament del projecte a la finca S'Arangí, Polígon 15 - Parcel·la 32 ubicada en Es Mercadal, té un total de 85.996 m2 (8,5 Ha).

D'acord amb l'EsIA, la finca de S'Arangí, respon a la majoria dels criteris de selecció d'espai objectius plantejats i és la que se situa de forma equidistant a les dues finques seleccionades per a la implementació de les plaques solars, és la finca més pròxima al punt de connexió concedit (40m), i de la que es té garantia de disponibilitat dels terrenys.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en dos àmbits:

-Medi físic: M.inert (aire, terra i sòl, aigua), M.Biòtic (flora i fauna), M.Perceptual (Paisatge)

-Medi socioeconòmic: M.sociocultural (Usos del territori, cultural, infraestructura, economia i població)

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desbrossament.

b) Moviments de terres.

c) Excavacions i perforacions.

d) Anivellament del terreny.

e) Trànsit de maquinària i camions.

f) Acopi de materials

g) Construcció de fonaments de CT, subestació i bateries.

h) Perforació d'estructures de subjecció de les plaques

i) Instal·lació i ocupació de l'espai amb nous elements estructurals

j) Generació de residus

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos edàfics, la hidrologia, incendis, la flora, la fauna, el paisatge i la població.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase d'explotació, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Funcionament del PFV, Instal·lacions elèctriques, CTs, subestacions i bateries d'acumulació.

b) Activitat agrícola

c) Manteniment del PFV i edificacions auxiliars

Aquestes accions tindran impactes positius sobre la qualitat atmosfèrica, el sòl, flora i fauna i l'economia local.

Impactes negatius sobre el paisatge.

Cal recalcar que el projecte afavorirà la descarbonització de l'illa amb un estalvi estimat anual d'emissions de CO₂ d'unes 33.724,317 tones de CO₂/MWh i s'emmarca dins els objectius de l'Estratègia Menorca 2030, dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Pel que fa als objectius de l'Estratègia 2030, es poden destacar els següents: situar a Menorca en l'avantguarda de l'ús d'energies netes, fer-la servir com a referent per altres zones de la UE i aconseguir arribar al 85% de cobertura energètica a partir de les energies renovables a l'any 2030. A més, el parc fotovoltaic presenta un elevat rati de producció elèctrica per unitat de potència instal·lada.

Durant la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Moviments de terres.

b) Excavacions i perforacions.

c) Desmantellament d'edificis i soleres d'obra, fonaments de CT, subestació i bateries.

d) Trànsit de maquinària i camions.

e) Extracció d'estructures de subjecció de les plaques.

f) Generació de residus.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), la fauna i població. També es generaran gran quantitat de residus.

Impactes positius sobre el paisatge, els recursos edàfics, i usos del sòl.

De l'anàlisi dels impactes, es detecten efectes tant positius com negatius. Els negatius es concentren de forma important en l'impacte paisatgístic, de la percepció de l'espectador a la transformació d'un espai agrari en una instal·lació d'energia alternativa al consum de combustibles fòssils i la potencial afecció sobre el medi biòtic i abiòtic, mentre que els positius, es vinculen principalment a la generació d'activitat i llocs de feina i la lluita contra el canvi climàtic i passos cap a una autonomia energètica de l'illa.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

- Mesures per disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous per millorar la qualitat atmosfèrica (regs periòdics per evitar la dispersió de partícules i per a la neteja de la vegetació; evitar moviments de terres els dies de vent fort, limitació de la velocitat del tràfic rodat; manteniment adequat de la maquinària; la maquinària a emprar tindrà el certificat CE i haurà passat la ITV cobriment dels materials amb lones; l'aplec de materials es localitzaran en zones protegides de vent i els aplecs estaran envelats).

Així mateix, s'haurà de considerar que:

a) Durant la fase d'explotació s'haurà d'incloure un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. L'hexafluorur de sofre (SF6) és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global alt per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Per tant, s'haurà de realitzar un control del gas hexafluorur de sofre de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

b) S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 mTesla.

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: senyalització dels límits de la zona d'actuació; acopi de materials en terrenys sense pendents, zones on no es faci moviment de terres i sense risc d'incendi; abocaments accidentals es gestionaran amb rapidessa i gestor de residus autoritzat; rases obertes el menor temps possible; espai específic per l'acumulació de residus generats; revisió de la maquinària per assegurar el correcte funcionament (renou, gasos, pèrdues de fluids, etc.); manteniment de la maquinària fora de la zona d'obra, o instal·lació d'element aïllant; retirada de la terra vegetal en la superfície ocupada pels edificis i rases; proveïment de combustible en zones habilitades; gestió de residus sota normativa vigent; pla d'acció en cas d'abocament accidental; estructures i plaques sotmeses a tractament galvanitzat; durant el manteniment a la fase de funcionament els residus generats es tractaran per gestor autoritzat.)

També s'haurà de tenir en compte que:

-Atès que diferents zones del projecte es troben afectades per APR d'erosió mitjana s'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables.

- Mesures per reduir l'afecció als recursos hídrics (a més de les mesures per minimitzar la contaminació de sòls, es preveu la neteja esporàdica dels mòduls mitjançant un tractor que llanci aigua a pressió i raspalls; en cas que fos necessari, s'instal·laran dipòsits superficials per proporcionar aigua per funcionar com abeuradors pel ramat oví/caprí de la finca; els banys per als operaris seran WC químics portàtils)

També s'haurà de considerar que:

a) L'aigua per a la neteja dels panells fotovoltaics haurà de ser aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

b) Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex 1 de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

c) D'acord amb l'article 16 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, els predis inferiors estan subjectes a rebre les aigües que naturalment i sense obra de l'home descendeixin dels predis superiors, així com la terra o la pedra que arrosseguin en el seu curs. Ni el propietari del predi inferior pot fer obres que impedeixin aquesta servitud, ni el del superior obres que l'agreugin. Per tant, les obres del projecte hauran de respectar aquesta servitud i permetre el pas de les aigües.

- Mesures per a la protecció de la vegetació (prohibit realitzar foc; equips de protecció contra incendis; desbrossament a la superfície necessària; circulació de vehicles per espais habilitats; no utilització d'herbicides; barreres vegetals amb espècies autòctones de baix rendiment hídric i reubicació d'espècies existents; restauració de zones afectades; formació del personal; manteniment dels camps llaurats i neteja de parets seques; reducció de la combustibilitat de la finca i elaboració d'un estudi posterior).

A més, s'haurà d'atendre que:

a) No es podran ocupar zones amb vegetació natural per realitzar acopis de material o vehicles ni per gestionar residus.

b) S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.

c) S'hauran de realitzar també actuacions de restauració agrícola després del desmantellament de la instal·lació fotovoltaica per recuperar els cultius originaris.

- Mesures per a la protecció de la fauna: limitació de la velocitat dels vehicles d'obra; s'evitarà la realització de treballs nocturns per evitar atropellaments; de febrer a juny no es realitzarà obra per tal d'evitar interferències durant època reproductora de rapinyaires; es mantindran obertes el mínim temps necessari, les rasses d'excavació necessàries per instal·lar el cablejat de baixa i mitja tensió, per evitar la involuntària caiguda i captura de fauna; el tancament perimetral serà cinegètic amb passos de fauna; durant la fase de funcionament del PFV no es mantindran les instal·lacions il·luminades de nit.

- Mesures per minimitzar l'impacte paisatgístic (disseny de parc amb línies elèctriques subterrànies enfront de l'opció de línia aèria; es recobriran les rases subterrànies amb terra natural a fi de facilitar la recuperació natural del terreny; es mantindrà la vegetació arbustiva i arbòria actual de la parcel·la dels tancaments perimetrals on s'instal·lin plaques solars; implantació de les plaques en el terreny mitjançant ancorat de perfils metàl·lics, sense modificació del sòl enfront de l'opció de pavimentat del terreny o mitjançant tests prefabricades de formigó; elecció d'estructures de suport de baixa altura (2,4 m) i inclinació (20°) amb la finalitat d'optimitzar la producció d'energia i reduir l'impacte visual; les plaques fotovoltaiques encarregades de transformar la llum solar en energia elèctrica, seran de silici cristal·lí de potència 500 Wp, el que permet maximitzar la producció en l'espai disponible; disseny dels edificis compliran amb els requisits establerts pel PTI de Menorca i l'ajuntament d'Es Mercadal; es crearà una barrera perimetral, on sigui necessari per a reforçar les ja existents, de plantació d'arbres característics de la zona d'alt port, adaptats a les condicions hídriques de la zona; la instal·lació no requereix de cap tipus d'il·luminació exterior; Utilització de mitjans agrícoles (pastura d'ovelles) per al manteniment de la vegetació herbàcia, sense l'ús d'herbicides).

Segons l'EsIA, una vegada aplicades les mesures preventives i correctores proposades tots els impactes ambientals residuals es valoren com a compatibles excepte l'impacte paisatgístic (pèrdua de la qualitat visual) i l'increment del risc d'incendis que es valoren com a moderat. No hi ha impactes ambientals severs o crítics.

Quan a l'accés viari de les parcel·les:

La finca de Binissequí compta amb un accés directe des de la carretera Me-16 (d'Alaior-Migjorn) però l'accès principal es realitza des de la carretera Me-18, a través d'un camí veïnal privat, no asfaltat.

L'accés a les finques de Llinàritx Nou compten amb quatre accessos directes des del camí den Kane. La finca de s'Arangí (subestació col·lectora/elevadora) té un accés directe des de la carretera Me-1 (Maó-Ciutadella).

D'acord amb l'EsIA el tancament perimetral a instal·lar, serà cinegètic amb 15 cm de gra o obertura. S'instal·laran passos de fauna a la base de la malla cinegètica (de 20 cm) i aquesta serà a una distància no superior als 200 m. Segons el projecte, el tancament cinegètic guardarà una distància de 20 cm a la part inferior per tal de permetre el pas de la fauna. El tancament de la instal·lació haurà de complir amb les especificacions del projecte.

Pel que fa a les línies d'evacuació, d'acord amb l'EsIA, ambdues tenen trams que discorren per camí no existent, s'ha de tenir en compte que tot el recorregut de les línies d'evacuació ha de transcórrer per camins públics o privats.

Referent al Risc d'Incendi, l'àrea d'estudi i les zones adjacents, varien la seva qualificació entre risc baix, alt i molt alt. Plantegen mesures preventives en l'execució del projecte. Les mesures d'actuació contemplen un manteniment llaurat dels camps presents a la finca, així com una neteja de les parets seques existents. L'estudi de vulnerabilitat indica que les instal·lacions presenten multitud d'elements de control i reducció dels possibles incendis, per la pròpia naturalesa de l'explotació (creació i gestió de producció elèctrica). L'accés per a efectius de lluita contra incendis, és ràpida i sense dificultats al terreny. La probabilitat és baixa, la perillositat i vulnerabilitat és mitjana.

L'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl indica una sèrie de condicionants que seran inclosos a l'apartat de conclusions de la DIA.

Pel que fa a l'erosió, tot i que les finques presenten risc d'erosió, aquest és principalment de tipologia mitjana. La instal·lació del Parc Solar Fotovoltaic no implica grans moviments de terra, només es preveu la realització de petites rases i algun fonament puntual per a casetes. Una vegada instal·lades les plaques solars, no es preveu increment del risc en perdre terreny, degut a les condicions intrínseques de la pròpia instal·lació i materials, així com la disposició de les plaques en terrenys que no superin els 20º d'inclinació.

Quan a la protecció de l'avifauna, d'acord amb la documentació presentada, per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, les línies de mitja tensió discorren soterrades i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió. Aquestes mesures preventives i correctores s'haurien de complementar amb limitacions als períodes de realització de les obres, no realitzant-se les activitats més sorolloses en el període comprès entre Febrer i juny. A més, s'haurà de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost. Per tant, s'inclouran els condicionants a les conclusions de la present DIA.

En relació amb la vegetació, segons manifesta el propi promotor i tal com es comprova a les fotografies aèries, el projecte es desenvoluparà amb el màxim respecte mediambiental, sense afectar les taques de vegetació natural, ja que tots els panells fotovoltaics s'han d'instal·lar a les àrees obertes de les parcel·les afectades, lliures de vegetació natural, si bé susceptibles d'ús agrícola, que el promotor manifesta que es mantindrà, gràcies al fet que les plaques estaran situades a una alçada de 80 cm a terra en el punt més baix (per possibilitar una cobertura vegetal homogènia) i que la separació de les fileres serà d'entre 3,5 i 4 m, que permet el pas de la maquinària agrícola.

Pel que fa al Patrimoni, l'EsIA indica que els elements d'interès presents a les finques, tot i que no estiguin catalogats, es preserven íntegrament i queden fora de l'abast de la instal·lació de les plaques solars o de la xarxa d'avaluació de mitja tensió.

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA conclou:

- Els vials pròxims al bloc fotovoltaic Binissequí, com són la Me1 (carretera Maó a Ciutadella), Me18 (carretera d'Es Mercadal a Es Migjorn Gran) i Me16 (carretera d'Es Migjorn Gran a Alaior), no tenen visibilitat del parc solar a implementar. En el cas de Llinàritx Nou, les carreteres analitzades també han estat les pròximes o confrontants camí den Kane, carretera Me1, carretera Me-15 (Mercadal-Fornells), carretera Me18 (carretera Es Mercadal -San Adeodat), i la carretera Me16 (carretera que connecta Me1 i Me18, Es Migjorn - Alaior): des d'aquests vials, una vegada aplicades les mesures correctives, o la visibilitat serà nul·la o serà reduïda i fragmentada.

- Els nuclis urbans analitzats (Es Migjorn Gran, Es Mercadal). En el cas de Binissequí, des d'aquests espais, cap d'ells té visió sobre les zones on s'han d'implementar les plaques solars. En el cas de Llinàritx Nou, únicament s'ha estudiat Es Mercadal (el segon centre urbà es localitza massa enfora), des d'on la visibilitat serà d'un 35%, on les àrees de plaques es veuran de forma fragmentada i la baixa visibilitat, indica que seran observables, però només des d'un focus triat en el mateix moment, és a dir, un únic observador veurà una fracció del camp de plaques observable.

-S'han estudiat les cases dels Llocs pròxims, i es determina que es tendrà una visibilitat baixa (és a dir, des dels focus visuals, només es visualitza una part de totes les àrees visibles de l'àrea de plaques) i fragmentada dels camps fotovoltaics.

-S'ha estudiat el potencial visual des de la principal altura de l'illa, El Toro. En el cas de Binissequí, l'observació de les plaques és pràcticament nul·la i descartable. En el cas de Llinàritx Nou, les plaques es localitzen entre 2,7 i 3,7 km (a partir de 3-3,500 km de distància, la nostra capacitat de diferenciar o observar nítidament una àrea disminueix de forma molt pronunciada), i aquestes seran parcialment visibles (es calcula que un 33% del total del parc) amb una visibilitat elevada. La instal·lació de mesures correctives, com pantalles vegetals, no eliminaran la visibilitat sinó que ajudaran a la seva fragmentació i, per tant, a una menor presència sobre el paisatge.

- Així doncs la instal·lació dels parcs fotovoltaics (ja sigui el bloc fotovoltaic de Llinàritx Nou o de Binissequí), no són visibles des de la majoria dels focus visuals rellevants amb major nombre d'observadors potencials més important (carreteres, assentaments urbans...). En el cas de la visibilitat des de la principal atalaia de Menorca (Es Toro), el parc fotovoltaic de Llinàritx Nou serà visible de forma parcial, però no és el cas d'altres parcs fotovoltaics (la visibilitat des d'El Toro cap al futur parc de Ses Vinyes, és nul·la i en el cas del parc fotovoltaic de Binissequí, només serà visible en un 4% de la seva implementació, i per tant, es tracta d'una visibilitat residual i a la vegada fragmentada). Es descarta per tant, la possible d'afecció per sinergies negatives en l'acumulació visual i paisatgística que entre els parcs de Llinàritx Nou, Binissequí i Ses Vinyes, en un futur.

Si es considera en el seu conjunt el projecte Menorca Renovable III, la visibilitat del parc de plaques solars és relativament baix (la visibilitat de la majoria de la superfície dels parcs, no serà visible des del focus visuals preeminents) i no es detecten sinergies paisatgístiques entre parcs existents i projectats. Els resultats de l'estudi ens permet determinar que l'impacte paisatgístic de PFV de Menorca Renovable III (Es Mercadal), és COMPATIBLE.

En relació amb la pantalla vegetal, les parcel·les on se situarà la instal·lació estan delimitades de forma perimetral per una barrera vegetal consolidada existent, de manera que s'haurà de reforçar en aquells trams on es requereixi mitjançant espècies autòctones de baix requeriment hídric, com ara ullastres i mata, que impedeixin la visualització de la instal·lació des de la carretera i terrenys limítrofs en el cas que sigui necessari. No és necessària per a la instal·lació de Binissequí.

La proposta de la instal·lació de barrera vegetal a Llinàritx Nou (fig.3) s'ubicarà, per una banda, al nord de la finca i, per l'altra, a la zona més occidental i elevada de la parcel·la 2. S'instal·laria una barrera d'ullastres, d'uns 2,5 m d'alt. El marc de plantació haurà de ser mínim 4 m entre arbre i arbre. La línia d'ullastres es combinarà amb una segona línia de planta, en aquest cas, de mata (Pistacia lentiscus), que proporciona un creixement ràpid i arran de terra, el que proporciona una menor visibilitat en menor temps.

Es considera que per a l'extensió de barrera a implementar, un consum anual de 538,5 m3/ha/any. Per assegurar l'èxit de les plantacions propostes, es procedirà a la reposició de marres i regs de sequera, o altres tractaments específics, mantenint-se durant diversos anys després de la finalització de les obres. Està previst un pla de regs durant els dos primers anys, i regs auxiliars en els mesos d'estiu. La finca no compta amb pous autoritzats per al reg, així que s'opta pel reg amb camions cubà cada dues setmanes en estiu, i cada 3 setmanes o un mes, en hivern durant els primers 2 anys. El reg es realitzarà de forma programada i es durà a terme en el moment de menor intensitat lumínica, preferiblement a primera o a darrera hora del dia.

En l'EsIA es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, pel que fa al condicionant SOL-A08, indica que la participació ciutadana es realitza a través dels processos d'informació pública del projecte i la documentació ambiental, i de l'anàlisi de les propostes d'aquests processos es rebin. D'acord amb l'article 49 de la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i l'Annex F del PDSEIB, la implantació del parc fotovoltaic hauria d'estar condicionada a l'obertura a la participació de la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la propietat del projecte. No es té constància de processos de participació ciutadana en el projecte d'implantació de la instal·lació fotovoltaica tot i que són obligatoris per a les instal·lacions fotovoltaiques tipus D.

D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura, l'afectació del projecte per l'ocupació dels camps fotovoltaics:

«- Pèrdua de superfície pel pasturatge del bestiar boví: Entenem que l'àrea de pastura vedada al bestiar boví (per incompatibilitat entre aquest bestiar i la instal·lació de panells) serà l'àrea que queda dins del vallat cinegètic, que en el cas de Llinaritx Nou SRM és de 30 ha, i en el cas de Binisseguí és de 17,5 ha aproximadament.

- Pèrdua de superfície de terrenys destinat a cultius farratgers: En principi es consideraria l'ocupació poligonal, que en el cas de Llinaritx Nou SRM és de 16,69 ha, i en el cas de Binisseguí és de 8,03 ha, i 0,37 ha en s'Arangí.

La conseqüència d'aquesta pèrdua és una disminució de la producció de cultius farratgers i possiblement això signifiqui una disminució de la cabana ramadera bovina.»

Les mesures proposades per a garantir la integració de la generació d'energia amb l'activitat agrària:

Bloc fotovoltaic Llinaritx Nou:

- Es mantendrà la cabana ramadera de boví existent (70 caps de boví de llet), però no accedirà a la zona de plaques.

- S'incorporarà un ramat d'oví de 32 caps que pastaran les zones de plaques.

- Es contempla la sembra d'espècies farratgeres en els carrers entre panells, d'una amplària de 4 m, per aprofitar a dent o fins i tot, segons la memòria, tallar i empacar.

- Es plantaran 1.500 plantes d'espècies aptes per a l'explotació apícola integrades en la barrera vegetal perimetral del parc fotovoltaic (Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Tymus sp., Myrtus comunís).

- Es projecta la creació de dos apiaris de 20 casetes d'abelles cadascun.

- La gestió de l'explotació apícola quedarà en mans d'apicultors, en acord amb Llinaritx SRM, explotadora dels terrenys agrícoles.

En la documentació que consta a l'expedient, s'acredita la relació de col·laboració entre el promotor del parc fotovoltaic i l'explotació agrària que explota els terrenys, amb un contracte de prestació de servei de control de vegetació mitjançant aprofitament ramader i compromís de l'explotació d'aprofitar el farratge entre panells de manera mecanitzada.

Així mateix, cal remarcar que segons l'annex III del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa (bacteri amb elevat potencial patogen i letal que afecta a un ampli espectre d'espècies vegetals), les Illes Balears són Zona Infectada (ZI) i segons els annexos I i II del mateix Reglament, els espècimens del gènere Lavandula sp., Cistus sp. Genista lucida i Myrtus communis són vegetals hostes, és a dir, són sensibles a la plaga de Xylella fastidiosa, i a més són vegetals especificats atès que s'ha determinat són sensibles a diverses subespècies de Xylella fastidiosa.

L'àrea nord-oest de la parcel·la 2 a Llinàritx Nou hi ha alzines (Quercus ilex), segons el Reglament esmentat, el gènere Quercus també es considera vegetal hoste de Xylella fastidiosa i vegetal especificat atès que és sensible a la subespècie Xylella fastidiosa multiplex.

D'acord amb l'article 18 del Reglament esmentat, les mesures de contenció a la plaga són les següents:

La plantació de vegetals especificats en zones infectades només podrà ser autoritzada per l'Estat membre afectat en un d'aquests casos:

a) Els vegetals especificats es cultiven en llocs de producció, a prova d'insectes, lliures de plaga especificada i dels seus vectors declarats i autoritzats per l'organització nacional de protecció fitosanitària de conformitat amb les normes internacionals per a mesures fitosanitàries pertinents a més de complir amb l'article 31 b), c) i d) de l'article 31 d'aquest Reglament.

b) Els vegetals especificats pertanyen a varietats considerades resistents o tolerants a la plaga especificada i es plantin en zona infectada, però fora de les zones d'especial vigilància de, com a mínim, 5 Km des de la frontera de la zona infectada amb la zona tampó.

c) Els vegetals especificats pertanyen a la mateixa espècie de vegetals que s'ha sotmès a anàlisi i ha resultat lliure de plaga especificada sobre la base d'activitats de prospecció realitzades com a mínim durant 2 anys i es plantin en zones infectades amb la finalitat d'erradicació.

Segons la memòria agronòmica aportada, no hi ha cap documentació al respecte sobre la relació entre els gèneres a sembrar i el bacteri Xylella fastidiosa.

Per tal d'evitar una propagació accidental de Xylella fastidiosa pels nous cultius Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Myrtus comunís a Menorca que alhora pugui afectar també a les alzines pròximes de la parcel·la, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament esmentat o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa. Aquestes declaracions, autoritzacions i certificacions s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental.

Bloc fotovoltaic Binissequí.

- Es mantendrà el bestiar de l'explotació (57 caps de boví de carn i 8 egües) que aprofitaran pastures de fora de la zona de plaques.

- La memòria considera cultivables l'espai entre plaques (3,5 m d'amplària).

- S'incorporarà un ramat d'oví de 50 caps que pastaran les zones de plaques.

- No hi haurà explotació apícola.

La memòria inclou un contracte de prestació de servei de control de vegetació mitjançant aprofitament ramader entre la societat Menorca renovable Ill SL i el titular que explota la finca de Binissequí i compromís de l'explotació d'aprofitar el farratge entre panells de manera mecanitzada.

Amb les mesures proposades la pèrdua de superfície per a cultius farratgers es redueix a 8,94 ha en el cas de Llinaritx Nou i 4,74 ha en el cas de Binissequí. Per tant, s'haurà de compensar amb la recuperació de l'ús agrícola d'una parcel·la agrícola abandonada, amb una superfície total de com a mínim de 14 ha.

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), indiquen que es realitzaran els seguiments següents:

- Durant la fase d'obres: qualitat de l'aire, protecció i conservació de sòls, protecció de la fauna, integració paisatgística i de gestió de residus.

- Durant la fase d'explotació: gestió de residus

- Durant la fase de desmantellament: recuperació de l'estat pre-operacional ambiental i integració paisatgística i gestió de residus.

No es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El PVA no contempla mesures per vigilar el compliment de la compensació agronòmica del projecte.

En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que inclourà els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment, que contindrà els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte i els condicionants de la present DIA.

En referència a la generació de residus, el projecte bàsic refós del parc inclou un estudi de generació de residus en el qual es detallen:

-L'estimació de la quantitat de residus de construcció i demolició que es generen a la fase d'obra.

-Mesures de prevenció de residus a l'obra.

-Operacions de reutilització, valorització o eliminació a què es destinaran els residus que es generin a l'obra.

-Mesures per separar els residus a l'obra.

-Estimació dels residus a generar.

-Desmantellament: fases, estimació del volum de residus i pressupost de desmantellament.

El projecte bàsic té un pressupost de 28.381.295,20 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost no inclou el PVA i destina 48.395,20 euros per a la barrera vegetal i 882.900,00 euros per a desmantellar la instal·lació i la restauració vegetal i paisatgística.

Els blocs fotovoltaics de Llinàritx Nou i Binissequí amb una proposta d'instal·lació de 30 MWp, preveuen una producció elèctrica fotovoltaica estimada de 29.251 i 16.054 Mwh. Això permet un estalvi d'emissions anuals de 33.724,317 tones equivalents de CO₂, 46.219,799 kg de SO₂, 75.264,290 kg de NOx, i 1.652,726 kg de partícules en suspensió.

També, es preveu la sembra de cultius de farratgeres entre les plaques i plantes mel·líferes integrades en la barrera vegetal que permetrà la ramaderia i explotació apícola, per tal de conèixer l'adaptació del sòl a les noves activitats combinades amb la instal·lació dels panells s'hauria de realitzar un estudi de la microbiologia actual del sòl i fer un seguiment de l'evolució mentre el parc està en funcionament.

Per una altra banda, s'hauria de fer un seguiment de l'afecció de la planta a les poblacions d'insectes, per tant, serà necessari fer un inventari inicial de les poblacions existents a l'àrea d'implantació dels panells i fer un seguiment de com evolucionen a la fase d'explotació.

L'estudi de microbiologia i el de poblacions d'insectes s'inclouran com a condicionant a l'apartat de conclusions.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Parc Solar Fotovoltaic Menorca Renovable III -Llinàritx Nou-Binissequí, Subestació col·lectora/Elevador S'Arangí, Emmagatzematge amb bateries i línia d'evacuació 132 Kv (T.M. Es Mercadal) redactat Projecte bàsic per l'enginyer tècnic industrial, Jaume Sureda Bonnin amb núm. de col·legiat 700 del COETIB, i per l'enginyer industrial Fernando Peral Gutiérrez amb núm. de col·legiat 584 del COEIB, signat en data 09 de febrer de 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EsIA , signat el febrer de 2021, per la geògrafa Irene Moya Pais, l'enginyer superior de mines i enginyer Industrial Químic Daniel Gomez Pascual, per l'ambientòloga Monica Mir Florit i l'ambientòloga Nuria Balasch Sole, i els condicionants següents:

1.- Es compensarà l'eliminació de la superfície agrícola ocupada pel projecte, amb la recuperació de l'ús agrícola d'una parcel·la agrícola abandonada, per a la sembra de cultius farratgers, amb una superfície total de com a mínim de 14.000 m2. Es mantindrà aquest terreny almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

2.- En el cas que els condicionats i obligacions relacionades amb el punt anterior es compleixin en finques distintes de l'afectada pel projecte, s'adoptaran les mesures escaients per garantir la seva vinculació amb el projecte amb les pertinents inscripcions registrals.

3.- A les parcel·les on s'instal·laran les plaques fotovoltaiques, abans de començar les obres, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància.

4.- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

- Els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment.

- Les mesures compensatòries descrites al punt 1.

- Les mesures d'integració agrària per a les dues finques de l'informe agronòmic, signat per Joan Simonet a gener de 2022, les quals s'hauran de mantenir i controlar almenys durant la vida útil del parc.

- Els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.

- Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EsIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

c) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) Els informes de seguiment de les mesures d'integració agrària.

g) Registres del consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

h) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

i) S'han d'incloure totes les declaracions, autoritzacions i certificacions referents al cultiu de les plantes mel·líferes pel que fa a la Xyllella fastidiosa.

j) Seguiment de l'estudi microbiològic del sòl i de l'estudi de les poblacions d'insectes.

k) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, com també, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim, durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

l) Indicadors per comprovar que no es produeix impacte visual per les plaques solars des del camí d'en Kane.

5.- Els edificis de les instal·lacions hauran de complir amb els requisits de disseny establerts al PTM i d'acord amb les Normes Subsidiàries (NS) d'Es Mercadal.

6.- S'haurà de modificar la ubicació de la «Subestació Col·lectora/Elevadora» a la posició de la subestació ja avaluada i amb DIA favorable, és a dir, amb la posició de la Subestació del Parc Fotovoltaic Agrisolar.

7.- La modificació de les línies d'evacuació hauran de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental.

8.- Es compliran les següents mesures definides a l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

a. Durant tot el temps que durin les obres de condicionament de la parcel·la, s'ha de fer una especial vigilància per tal de no afectar cap espècie d'interès comunitari o espècie silvestre catalogada, que pugui estar present circumstancialment a la parcel·la, tenint en compte la proximitat dels llocs de la Xarxa Natura 2000 esmentats anteriorment i les prohibicions establertes per l'article 57 de la Llei 42/2007 en relació amb la fauna silvestre protegida, que es recorden a continuació:

Article 57. Prohibicions i garantia de conservació per a les espècies incloses en la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial.

1. La inclusió en la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial d'una espècie, subespècie o població comporta les prohibicions genèriques següents:

a) Quan es tracti de plantes, fongs o algues, recollir-les, tallar-les, mutilar-les, arrencar-les o destruir-les intencionadament a la natura.

b) Quan es tracti d'animals, incloses les larves, cries o ous, qualsevol actuació feta amb el propòsit de matar-los, capturar-los, perseguir-los o molestar-los, així com la destrucció o el deteriorament dels nius, vivers i llocs de reproducció, hivernada o repòs.

c) En tots dos casos, tenir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes, llevat dels casos en què aquestes activitats, d'una manera controlada per l'Administració, puguin ser clarament beneficioses per a la seva conservació, en els casos que es determinin reglamentàriament.

Aquestes prohibicions s'han d'aplicar a totes les fases del cicle biològic d'aquestes espècies, subespècies o poblacions.

b. En les obres d'excavació del cable d'evacuació de l'energia que ha de transcórrer pel límit de la ZEPA ES0000385 Barbatx, no es podran realitzar obres sorolloses (s'entén que siguin més sorolloses que les produïdes pel trànsit normal que circula per aquest tram de la carretera general) entre els mesos de març a juliol, corresponents al període reproductiu preferent de la fauna protegida de la ZEPA.

c. Diàriament, abans de continuar les obres, s'han de revisar totes les rasses i els clots, per si fos necessari rescatar espècies silvestres que hagin pogut quedar atrapades al seu interior (com la tortuga mediterrània, l'eriçó, el calàpet, la rata cellarda o el ratolí de camp), que primer hauran de ser traslladades a zones més segures on puguin viure sense ser destorbades.

d. Les rases han de romandre obertes el menor temps possible i en cas que quedin obertes d'un dia per l'altre, s'hauran de col·locar taulons o realitzar rampes perquè si un animal cau al seu interior pugui sortir pels seus propis mitjans.

e. En cas que s'hagi d'utilitzar qualque tipus d'il·luminació artificial, tan a la fase d'execució del projecte, com d'explotació del parc solar fotovoltaic, s'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar la contaminació lumínica als espais de la Xarxa Natura 2000 veïnats, d'acord amb els requisits establerts a la Llei 3/2005, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears i la norma 44 del Pla Territorial de Mallorca per les zones de tipus E2.

f. Per tal de no afectar la qualitat de les aigües del barranc de Son Boter, les plaques fotovoltaiques del parc solar objecte del present informe, només es

podran rentar amb aigua, sense cap detergent ni altre producte químic.

g. Tal com proposa l'estudi d'impacte ambiental, les pantalles vegetals hauran de ser de plantes autòctones de baix requeriment hídric, per evitar l'impacte paisatgístic i assegurar que aquest espai continuarà estant disponible per la fauna silvestre protegida.

9.- Es compliran amb les consideracions de l'informe del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca:

La part sud de la parcel·la del bloc fotovoltaic de Binisseguí limita amb un camí públic que figura al projecte de catàleg de camins municipals des Mercadal, corresponent a “l'antic camí des Migjorn” i un tram del “camí reial”. Tot i que no es veu afectat directament pel projecte, sí que seria necessari preveure les possibles afectacions que hi pugui haver quant als accessos i quant a no comprometre en un futur la seva possible recuperació i ús.

Quant a la inclusió de bona part de les instal·lacions i xarxa d'evacuació dins la zona de policia de torrent, es recomana, apart de les autoritzacions requerides a l'autoritat pertinent, que es realitzi una anàlisi més detallada de l'efecte sobre l'escorrentia i la infiltració que tindrà el projecte, així com establir possibles mesures de seguiment al pla ambiental, si escau.

Quant a la tanca cinegètica prevista, tot i ser permeable a la fauna, es recomana que s'estudiï la possibilitat d'evitar allà on no sigui estrictament necessari i prioritzar la recuperació de trams de paret seca. La paret seca i la seva tècnica de construcció és un element present a l'inventari de patrimoni cultural immaterial de la reserva de biosfera i és un element vital en la infraestructura verda degut als diferents serveis ecosistèmics que manté (prevenció d'incendis, prevenció de l'erosió, biodiversitat, microhàbitat..).

Tot i que el propi estudi d'impacte ambiental preveu la “neteja” de parets seques per a la prevenció d'incendis, s'hauria de prioritzar la seva restauració allà on encara sigui possible.

En els moviments de terra generats tant per a la construcció de la planta com en les xarxes d'evacuació, en ser moments susceptibles de generar pertorbacions que afavoreixen les espècies invasores vegetals, es recomana introduir una mesura correctora dins el pla de vigilància de seguiment periòdic i l'eliminació primerenca en cas de detecció d'espècies invasores.

Per tal d'avaluar l'efectivitat, i corregir si escau, les mesures per compatibilitzar la planta amb la ramaderia i per tant preservar la funcionalitat agrícola del sòl, es proposa afegir-ne dues. Per una banda la realització periòdica d'analítiques de sòls i per l'altra l'elaboració d'un inventari bianual sobre l'estructura de cobertes de sòl de les dues zones objecte del projecte. Per altra banda, als abeuradors que es volen posar pel bestiar, es proposa afegir mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna.

10.- Es compliran amb les següents mesures definides a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori en relació amb la prevenció contra els incendis forestals i la gestió forestal:

- Caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

- Per disminuir el risc d'incendi forestal és necessari que les connexions amb la subestació col·lectora discorrin per zones lliures de vegetació, com vies forestals o agrícoles, o carreteres.

- També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

11. Pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables s'hauran de complir les prescripcions generals de l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic per a obres a zona de policia:

• El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra i dels danys que es puguin produir al domini públic hidràulic o a tercers.

• Qualsevol modificació de la documentació presentada que afecti a les activitats o usos que fixa l'article 9 del RDPH requerirà un nou informe tècnic.

• Es disposarà sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per aquesta Direcció General.

• S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per tal de mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació.

• Es calcularà l'estructura tenint en compte les accions produïdes per l'aigua i per la càrrega sòlida transportada per les avingudes.

S'extremarà la precaució quan hi hagi previsió de pluges, garantint una ràpida evacuació.

• La finalització de l'obra s'ha de comunicar per escrit a la DG de Recursos Hídrics amb número de referència 2021 /04381e, adjuntant un plànol de situació.

• D'acord l'article 7 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, s'ha de deixar lliure per al pas públic de vianants la zona de servitud (5 m des de la vora del torrent).

12. S'hauran de complir les prescripcions de l'informe del Servei de Patrimoni Històric:

-El projecte executiu inclourà el tractament dels béns etnològics situats en el lloc de Llinàritx esmentats en aquest informe: pou, boueret i bouer-pallissa.

- El projecte executiu incorporarà l'informe previ redactat per un arqueòleg professional que contingui:

a) Resultat de la prospecció efectuada en tot l'àmbit de la instal·lació.

b) Elaboració de l'entorn de protecció del jaciment arqueològic i/o d'altres béns que es puguin identificar amb la prospecció

c) Mesures de protecció a adoptar durant l'execució de l'obra.

13.-Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, no s'haurien de realitzar preferentment en el període comprès entre febrer i juny.

14.-Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

15.-Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

16.- Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

17.- El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

18.- Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆ ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF_6.

19.- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex 1 de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

20. S'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables atès que diferents zones del projecte es troben afectades per APR d'erosió mitjana.

21.- S'han de realitzar inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

22.- S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

23.- La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

24.- Preferentment, l'aigua de reg de la barrera vegetal com de les 1.500 plantes mel·líferes a sembrar, hauria de ser amb aigua regenerada d'acord amb el que estableix l'article 68 del PHIB.

25.-Per tal d'evitar la propagació eventual de Xylella fastidiosa com a conseqüència de la plantació de les plantes mel·líferes Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Myrtus comunís atès que són vegetals hostes i espècies especificades, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa.

26.- S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

27.- Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament. Per altra banda, atenent les característiques del projecte, gran part del qual es desenvolupa a la zona de policia de torrents, l'òrgan substantiu ha de valorar l'aplicació de l'esmentat article, a fi de cobrir riscs de danys als béns i el medi ambient en general referent a l'exigència de constituir una assegurança de responsabilitat civil i ambiental.

28.- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

29.- Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

30.- S'ha d'evitar, en tot cas, l'impacte visual de les plaques solars des del camí d'en Kane.

D'altra banda, es recorda que:

- D'acord amb l'article 13.2.d) del text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, qualsevol modificació de les característiques d'un projecte sotmès a avaluació ambiental per la normativa bàsica estatal o pels annexos 1 o 2 d'aquesta llei, diferent de les modificacions descrites en l'apartat 1.e) anterior, que sigui posterior a la declaració d'impacte ambiental o l'informe ambiental, o d'un projecte ja autoritzat, executat o en procés d'execució, que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient.

- En compliment de la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i l'Annex F del PDSEIB i en línia dels principis de l'Estratègia Menorca 2030, la implantació del parc fotovoltaic hauria d'estar condicionada a l'obertura a la participació de la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la seva propietat.

- El promotor haurà de demanar l'autorització del projecte al Departament de Carreteres del CIMe, prèvia a l'execució de les obres.

- Les actuacions/activitats que es desenvolupin localitzades en Domini Públic Hidràulic o les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable requeriran l'obtenció d'una autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

- Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, en les restauracions vegetals, tant naturals com agrícoles, que es realitzin.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.

- Respecte a les emissions electromagnètiques, s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

- Respecte a l'ús de fertilitzants, s'ha complir amb el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre fertilitzants.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

- S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

- S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 23 de gener de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias