BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 16 de novembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al punt 7 del grup 8 de l'annex 1 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions de conducció d'aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km i, en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d'alt nivell de protecció. En cap cas es consideraran instal·lacions de conducció d'aigües les instal·lacions de reg en les finques quan estiguin autoritzades per l'autoritat agrària o hidràulica.

L'EIA es va exposar al públic el 24 d'octubre de 2020 (BOIB núm. 182). També es va publicar al tauler d'anuncis i a la seu electrònica municipal. La tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1.Antecedents

A partir de dos projectes existents, un de l'any 2005, encarregat per l'Ajuntament des Castell a Sorea, “PROJECTE D'ABASTAMENT I SANEJAMENT DEL NUCLI URBÀ DE LA CALA SANT ESTEVE. ES CASTELL. MENORCA. ILLES BALEARS” i un altre encarregat a l'enginyer de camins, canals i ports, Pere Ventayol, de Consultors D'Enginyeria i Urbanisme SL, el maig de 2004, “PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ I DOTACIÓ D'ALTRES SERVEIS Al NUCLI DE LA CALA SANT ESTEVE D'ES CASTELL. MENORCA”, s'encarrega a Alberto Correa, enginyer de camins, canals i ports, la Redacció del “PROJECTE D'OBRES DE SANEJAMENT I AIGUA POTABLE EN EL NUCLI DE LA CALA SANT ESTEVE TM DES CASTELL”.

El projecte avaluat inclou les observacions contingudes als informes de les administracions públiques previsiblement afectades pel projecte.

2. Informació del projecte

L'objecte del projecte és l'execució de tots els elements necessaris relatius a la dotació d'infraestructures, principalment servei de sanejament i aigua potable, a la Cala Sant Esteve (TM des Castell), on, en l'actualitat, només existeix xarxa de baixa tensió (BT), que no resultarà afectada per les obres, així com enllumenat públic i xarxa aèria de telefonia, les quals s'eliminaran i substituiran per noves xarxes. Es pretén resoldre les mancances actuals a la xarxa d'aigua potable i a la ineficient gestió de les aigües residuals, les quals són tractades a fosses sèptiques individuals.

Les actuacions previstes al projecte són les següents:

1.Demolicions i moviments de terra.

2.Col·locació d'un nou ferm i paviments. Actualment, la majoria de les voreres es troben en un estat molt deficient i el paviment de la calçada (asfalt) es troba desgastat, amb deformacions o cruis.

El traçat del vial projectat s'ha establert idèntic a l'actual, respectant la seva amplària els límits de façana i parets seques. El traçat en alçat s'ha establert de manera que no s'altera la rasant en tot el traçat de la Cala Sant Esteve, únicament reforçant-se el paviment existent amb diverses capes de mescles bituminoses. D'aquesta manera, l'amplària dels vials es mantindrà fixa al llarg de tot el traçat, mentre que les voreres podran augmentar o reduir la seva amplària per tal d'adaptar-se als límits de façana i parets existents.

3.Construcció d'una xarxa de sanejament per gravetat, per a la recollida de las aigües fecals de tota la urbanització, seguint el traçat de vial existent.

4.Construcció d'una estació de bombament a la zona baixa de la urbanització, des d'on, per mitjà d'una conducció s'impulsarien les aigües fecals recollides fins al punt d'abocament previst a l'entrada del cementiri des Castell. Per al seu disseny s'ha tengut en compte el sostre poblacional per a un cabal final de 16,47 m³/h. Es justifica aquesta estació de bombament per la topografia de la zona i comptarà amb connexió a la xarxa elèctrica de la urbanització, ubicant-se al costat de l'estació transformadora de GESA.

L'estació de bombeig s'ha dimensionat per a poder acumular el cabal punta calculat durant una hora, permetent el seu correcte funcionament en cas de possibles talls del corrent elèctric, sense necessitat d'instal·lar un grup electrogen.

5.Instal·lació d'embornals per a evacuar les aigües pluvials que no és possible desaiguar per pendent transversal cap a la mar.

6.Execució d'una xarxa subterrània de proveïment d'aigua potable, seguint el traçat de vial existent, la qual partirà de l'escomesa a la xarxa municipal des Castell des de l'entrada al cementiri, fins a l'entrada de la Cala Sant Esteve.

7.Nova xarxa soterrada de telefonia i enllumenat públic, amb 26 lluminàries tipus LED de 30 W. Reubicació dels armaris de GESA de BT. L'enllumenat donarà compliment al Reglament de protecció del medi nocturn de Menorca.

8.Nova senyalització vertical i horitzontal.

El pressupost d'execució material del projecte és d‘1.438.870,04 euros, amb una durada prevista de les obres de 8 mesos.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb la Norma Territorial Transitòria del PTI de Menorca els terrenys afectats pel projecte se situen dins la Unitat de Paisatge 23, Zona Periurbana de Maó-Es Castell i estan qualificats com a:

-Sòl urbà.

-Sòl rústic protegit, àrea d'alt nivell de protecció – ullastrar (AANP-U).Sòl rústic protegit, àrea natural d'especial interès (ANEI).

-Sòl rústic comú.

No es troben afectats per cap espai natural protegit de la xarxa natura 2000, tot i que a una distància pròxima es localitza la ZEPA ES0000522 “Espacio marino del sureste de Menorca”, de competència estatal. D'altra banda, part de la franja costanera afectada pel projecte es situa dins àrea de protecció territorial (APT) de costes.

L'entorn del projecte es correspon a una zona agroforestal, amb moltes zones de cultiu majoritàriament en estat d'abandó, i amb masses boscoses d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris). En les zones de barranc, presència d'alzina (Quercus ilex). Part dels terrenys coincideixen amb diferents hàbitats d'interès comunitari (HIC), principalment Prasio-oleetum sylvestris (9320) (màquia d'ullastrar i olivera).

D'acord amb el IV Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2024), l'àmbit d'actuació correspon parcialment amb zones amb risc extremadament alt d'incendi forestal a la urbanització, i envoltat per zones amb risc moderat i alt d'incendi forestal (ZAR). Segons l'EIA, afecta 80 ml de carretera per la qual passaran les conduccions de les noves instal·lacions.

Els terrenys afectats pel projecte se situen sobre la massa d'aigua subterrània 1901M1 “Maó”, aqüífer poc profund en bon estat qualitatiu i mal estat quantitatiu i elevada vulnerabilitat a la contaminació. Correspon a una zona sensible per contaminació de nitrats (ZVCN). Respecte de cursos d'aigua superficial, trobam el Barranc del Rei, que aboca directament a la Cala Sant Esteve, i un altre curs d'aigua superficial de menor rellevància.

Segons informe del Servei de Protecció d'Espècies, dins l'àmbit d'actuació hi ha constància de la presència de les següents espècies rellevants:

1. Espècies catalogades com En Perill d'Extinció (RD 139/2011): ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii).
2. Espècies catalogades com a Vulnerables (RD 139/2011): corb marí (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum), ratapinyada de cap gros (Miniopterus schreibersii).
3. Espècies incloses al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): calàpet (Bufotes balearicus), tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
4. Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus subsp. magonica).
5. Espècies amenaçades, però no protegides: Anthemis secundiramea subsp. secundiramea.

També hi ha constància de la presència de Carpobrotus sp., inclosa en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (RD 630/2013).

D'acord amb l'EIA, trobam diferents elements patrimonials i culturals a l'àmbit d'actuació, catalogats com a BIC pel Consell Insular de Menorca, entre d'altres, CSE-01 Hipogeu i tomba de Cala Sant Esteve, CSE-02 Pedrera i hipogeu de Cala Sant Esteve, CSE-03 Necròpoli de sa Cala de Sant Esteve, i CSE-A02 Fort Marlborough (fortalesa). D'altra banda, el traçat del Camí de Cavalls coincideix parcialment amb el vial existent a la Cala Sant Esteve.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

a) Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm 182, de 24 d'octubre de 2020 es va sotmetre a informació pública el projecte i l'EIA. També es va publicar al tauler d'anuncis i a la seu electrònica municipal. La tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i el Decret legislatiu 1/2020.

b) Consultes

Segons certificat de l'òrgan substantiu, de data 10 de desembre de 2021, han estat consultades les administracions següents:

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

En relació a la vostra sol·licitud de data 27 d'octubre passat he de comunicar-vos que l'àmbit del projecte no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Per altra banda, comunicar-vos que l'espai marítim protegit situat a l'exterior de la cala es tracta de la ZEPA ES0000522 «Espacio marítimo del sureste de Menorca», figura de protecció de titularitat estatal, per la qual cosa, no és competència d'aquesta Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat emetre l'informe al respecte.

- Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Ateses les característiques de l'entorn i del projecte, segons el Pla Territorial Insular de Menorca i la Norma Transitòria, s'informa favorablement del mateix respecte al risc d'incendi forestal i a la gestió forestal, sempre que es tinguin en compte les mesures preventives del projecte i les no concretades en la documentació:

En relació a la prevenció contra incendis forestals

-En relació a la zonificació del risc d'incendi forestal, és necessari tenir en compte la cartografia del IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals (PDCIF), aprovat per Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056).

-Durant l'execució de les actuacions de dotació d'infraestructures i impulsió d'aigües residuals, es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art. 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

-En relació a l'estació de bombeig per impulsió de l'aigua de sanejament, s'haurà de mantenir una àrea de baixa càrrega de combustible al seu voltant de com a mínim 10 metres. S'haurà de preveure la necessitat de manteniment al llarg del temps de les actuacions sobre la vegetació.

-La gestió de residus generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

-Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

-Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestals (112).

-En la urbanització de Cala Sant Esteve és necessari, a més de les indicades en la documentació aportada, seguir també les mesures d'autoprotecció en zones d'interfície urbano-forestal indicades en l'annex 1

(https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-franges-seguretat.pdf).

En relació a la gestió forestal

1.En les actuacions forestals sobre massa arbrada, es deuran seguir les següents premisses:

-En tot cas, s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.

-Les alzines seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

-L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

-Si es detecta atac per escolítids en els peus arboris, la retirada i eliminació de troncs, llenyes i restes s'haurà de realitzar en un termini de quinze (15) dies des del moment en què es vagin generant.

- DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Segons l'opinió del Servei de Protecció d'Espècies, el projecte de dotació d'estructures bàsiques de la Cala Sant Esteve podria suposar efectes significatius sobre les espècies protegides presents a la zona.

(...)

Es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre el projecte de dotació d'infraestructures per la Cala Sant Esteve i impulsió de les aigües residuals TM Es Castell amb els següents condicionants:

1.Establir un pla de mesures preventives per evitar els efectes negatius del projecte sobre les espècies protegides o amenaçades presents a la zona.

2.Establir un pla d'eliminació d'espècies exòtiques invasores presents a la zona.

- DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum:

S'informa que no s'han observat factors que puguin afectar a la salut pública.

La xarxa d'aigua potable plantejada s'haurà d'executar seguint la normativa vigent referent a l'aigua de consum humà i les seves instal·lacions.

Les obres s'hauran d'executar tenint en compte els condicionants establerts al Reial decret 1341/2007, d'11 d'octubre, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

- Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca:

Es resol:

PRIMER.- Informar que el projecte de dotació d'infraestructures a cala Sant Esteve i impulsió de les aigües residuals, al terme municipal des Castell, redactat per l'ETOP Alberto Correa el febrer del 2020, no afecta cap carretera de titularitat d'aquest Consell Insular de Menorca, d'acord amb l'informe tècnic abans descrit.

(...)

- Departament d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic, de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica:

Es conclou que:

1. El sobredimensionament de la infraestructura d'impulsió que es planteja pot donar lloc a un sistema ineficient i que implica mantenir un terme de potència innecessari.

2. Segons indicacions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, es podria aprofitar per:

1. Posar punts de recàrrega de vehicle elèctric, pensant en tenir una infraestructura preparada perquè 1 de cada 5 places, amb el temps, acabin tenint punt de càrrega.
2. Habilitar aparcaments específics per a vehicles amb emissions directes zero, a més de les pròpies dels punts de recàrrega.
3. La llei indica que s'ha de fer una anàlisi del seu impacte sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle directes i induïdes, així com mesures destinades a minimitzar-les o compensar-les en cas que no es puguin evitar. En aquest sentit, es podria estimar l'emissió de CO₂ generat durant la fase de construcció i la d'explotació i fer mesures de compensació del tipus, per exemple, reforestació a altres indrets, treballs per a la conservació de la posidònia, generació de renovables a altres instal·lacions...

3. S'hauria de tenir en compte la previsió d'augment del nivell de la mar existent per determinar si les infraestructures que es proposen seran adients.

- Hidrobal (concessionària d'aigües del municipi):

Es fan una sèrie d'observacions a tenir en compte en el projecte, en relació amb les característiques i especificacions tècniques de les xarxes d'aigua potable, de pluvials i de sanejament projectades.

Pel que fa a l'Estudi d'Impacte Ambiental corresponent, considerem que aquest s'ajusta a les necessitats del Projecte.

- Propietaris de la Cala Sant Esteve.

c) Al·legacions

Segons certificat de l'òrgan substantiu, de data 10 de desembre de 2020, durant el tràmit d'informació pública s'han rebut al·legacions de particulars i de l'associació de propietaris i residents de Cala Sant Esteve, relatives a l'accessibilitat i la seguretat viària, així com a les característiques de les xarxes projectades i la seva adequació a l'entorn, que han estat contestades pel promotor.

d) No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnica de l'expedient

5.1 Alternatives

A l'EIA es plantegen diferents alternatives:

L'alternativa 0 (no execució del projecte), la qual es descarta perquè implica continuar amb un problema de subministrament d'aigua potable a part de la població des Castell, que viu amb aquesta manca fa més de 60 anys, a més de continuar amb una gestió ineficient de les aigües residuals generades en aquest enclavament. El funcionament actual amb fosses sèptiques individuals incrementa el risc de contaminació del sòl i el subsòl, en una zona molt pròxima a la mar, de manera que el risc s'amplia a les aigües costaneres, per possibles fuites, abocaments i trencaments accidentals, amb el consegüent risc per a l'ecosistema marí i costaner.

Segons l'EIA, la realització del projecte de subministrament d'aigua potable i xarxa de sanejament públic en una zona com la Cala Sant Esteve, amb un únic accés rodat i una orografia complicada, limiten considerablement la possibilitat d'alternatives tècnicament viables. D'aquesta manera, l'única alternativa considerada fa referència a la ubicació de l'estació de bombeig al pou 21. No obstant això, es considera que l'alternativa d'ubicació seleccionada, més cap al nord-oest, és ambientalment millor, perquè es localitza en una zona no vegetada, més allunyada dels cursos d'aigua superficial de la zona i al costat de l'estació transformadora de GESA, per al seu subministrament elèctric.

5.2 Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

S'identifiquen i valoren els principals impactes ambientals a cada una de les fases del projecte (execució, funcionament i desmantellament). Durant la fase de desmantellament (final de la vida útil de les instal·lacions), es preveu la restauració del terreny al seu estat original i la gestió dels residus generats.

a) Sòl i subsòl

Durant la fase d'obres, els moviments de terres per a la ubicació de les instal·lacions i l'excavació de rases causaran una alteració sobre la geomorfologia, la qual es perllongarà durant la fase de funcionament. D'altra banda, s'ha de considerar el risc de contaminació del sòl per abocaments accidentals en les zones destinades a albergar les instal·lacions auxiliars d'obra. També es considera l'impacte per compactació del sòl derivat del pas de maquinària pesant i vehicles d'obra per camins i pistes, temporals o permanents, que haguessin d'obrir-se durant les obres, i que seran restaurats en finalitzar aquestes. En tot cas, es preveu, entre d'altres, l'acotament de la zona d'obres, impedint el pas de maquinària a terrenys adjacents.

Respecte a les conduccions, no es preveu la pèrdua de sòl fèrtil per l'ocupació de terreny, ja que aquestes aniran enterrades en tot el seu recorregut i seguint vials existents.

b) Emissions

Durant l'execució de les obres, i associat al moviment de terres, a l'augment del trànsit de maquinària i al funcionament d'aquesta, s'originaran en les proximitats de la zona afectada pel projecte, un augment de la immissió de pols i contaminants, i un increment del nivell de renous que, en tractar-se d'una zona habitada haurà de tenir-se especial cura en la intensitat d'afecció als habitatges particulars pròxims. De la mateixa manera serà especialment important en aquest cas complir rigorosament amb el calendari d'execució de les obres, sense demores que suposin un increment del perjudici als veïns de la zona.

Les oportunes mesures preventives referents al bon funcionament de la maquinària i les operacions contra la producció de pols en els fronts de treball, mitigaran significativament el possible impacte.

Respecte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en la documentació referida s'estima un total de 8,68 t de CO₂ / any (6,66 t de CO₂ / any, associades al funcionament de l'estació de bombeig d'aigües residuals, i 2,02 t de CO₂ / any, referides al funcionament de l'enllumenat públic, funcionant una mitjana diària de 8 h). Durant la fase d'obres, es comptabilitzen les emissions associades al trànsit de camions (anada als centres de tractament de residus i tornada) de 8,2 t de CO₂.

Entre les mesures de minimització de les emissions de CO₂, es preveu, entre d'altres, que tots els nous equips siguin d'alta eficiència energètica. Així mateix, es preveu, com a mesura compensatòria, la plantació de 110 peus d'ullastrar menorquí (Prasio-Oleetum sylvestris), present entorn del projecte, amb la creació d'un passeig vegetat paral·lel a les rases. S'estima que aquests absorbirien 0,112 t de CO₂ / peu (un total de 0,30825 t CO₂ / any), és a dir, 12,33 t de CO₂ al final dels 40 anys de manteniment del passeig vegetat. Per a compensar íntegrament les emissions del projecte a 40 anys, es proposa també incloure l'estalvi d'emissions associat al futur projecte de Parc solar fotovoltaic Trepuconet, d'iniciativa pública (Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca – Ajuntament des Castell), amb una potència total instal·lada de 1.736,64 kWp i un estalvi d'emissions aproximat de 2.300 t de CO₂ / any.

c) Hidrologia

Cal considerar que existeixen dos torrents en l'àmbit del projecte, per la qual cosa ha de vigilar-se no provocar alteracions de la qualitat de les aigües superficials per abocaments, dipòsits de pols... Així mateix, una possible alteració que es pot generar durant l'execució de les obres és la contaminació d'aqüífers per lixiviats associats a vessaments accidentals que poguessin produir-se durant les operacions de manteniment i neteja de la maquinària, per la qual cosa s'establiran mesures preventives.

Durant la fase de funcionament del projecte, es preveuen efectes beneficiosos sobre el medi ambient, per disminució del risc de contaminació de les aigües subterrànies, a causa de la substitució de les fosses sèptiques individuals per la xarxa de sanejament prevista, el que compleix amb l'art. 3 de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, pel qual «els estats membres vetllaran perquè totes les aglomeracions urbanes disposin de sistemes col·lectors per a les aigües residuals urbanes».

d) Flora

Durant l'execució del projecte, es produirà l'alteració de la vegetació natural a les zones afectades. Es preveu l'alteració permanent de vegetació de tipus natural únicament en la superfície ocupada per les instal·lacions temporals perquè les conduccions es realitzen enterrades seguint la carretera existent.

Segons l'EIA, s'estudiarà la ubicació d'aquestes instal·lacions temporals en zones on la vegetació afectada no inclogui espècies amenaçades, protegides o d'especial valor, ja que, de manera general, es tracta d'un entorn degradat per l'ús antròpic. A aquest efecte, el promotor aporta un «Pla de mesures preventives per a evitar els efectes negatius del projecte sobre les espècies protegides o amenaçades presents a la zona», en el qual s'afirma que a les visites de camp no s'ha trobat cap espècie de flora protegida o amenaçada en la zona de les obres. En tot cas, pròximes a les obres existeixen dues poblacions d'espècies amenaçades que no serien afectades per les obres.

Per altra banda, d'acord amb el Pla d'eliminació d'espècies invasores a la zona del projecte d'obres de sanejament i aigua potable al nucli de la Cala Sant Esteve (TM des Castell), aportat pel promotor, es preveu la retirada de les espècies invasores que es trobin a l'àmbit d'actuació, entre les quals es troba Carpobrotus edulis, amb el mètode de control més adient.

e) Fauna

Respecte de la fauna, d'acord amb l'estudi referit anteriorment, no es té constància de nius d'avifauna catalogada o zones de cria de quiròpters a la zona d'estudi. Pel que fa a la presència de tortuga mediterrània a la zona (Testudo hermanni), haurà de comprovar-se abans d'inici dels treballs que no hi hagi cap individu a la zona que pugui haver caigut dins les rases obertes per les obres. En tot cas, si fos així es preveu el desplaçament de l'exemplar a una zona segura adjacent. També es posaran tancaments a la zona, durant les obres, per evitar l'entrada de fauna a les zones d'obres, entre altres mesures.

f) Àrees de prevenció d'incendis

L'execució de les obres es desenvolupa parcialment dins ZAR, per la qual cosa es preveu, entre d'altres, una aclarida de la vegetació a cada costat del vial, amb una amplada de 5 m. Es disposa d'informe favorable al projecte del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, que, en tot cas, estableix tota una sèrie de mesures preventives d'incendis forestals a tenir en compte.

g) Residus

L'actuació implicarà la generació de residus, principalment de mescles bituminoses en eliminar la capa d'asfalt existent i les terres procedent de l'excavació i que no siguin reutilitzades “in situ”. En tot cas, es preveu que tot el material excedent sigui recollit i gestionat en finalitzar les obres, d'acord amb el pla de gestió de residus de construcció i demolició.

h) Energia

D'acord amb l'annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, així com la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, aportat pel promotor, es preveu que les emissions de gasos d'efecte hivernacle siguin de baix volum o intensitat durant tota l'execució del projecte. La construcció de les noves infraestructures durà associat l'increment del consum energètic. Particularment, es preveuen els següents consums:

-Estació de bombament de les aigües de sanejament: 13,505 MWh anuals, tenint en compte la potència nominal del seu motor (18,5 kW) i el temps de funcionament (aprox. 2 hores al dia).

-Enllumenat públic: 4,099 MWh anuals, tenint en compte la potència total de càlcul de la instal·lació (1.404 W), obtenida aplicant un coeficient d'1,8 a la potència total instal·lada (780 W), i el temps de funcionament de l'enllumenat (8 hores al dia de mitjana).

Entre les mesures ambientals previstes per minimitzar l'impacte del consum energètic, es preveu que tots els nous equips siguin d'alt rendiment energètic.

i) Paisatge

Es presenta un estudi d'incidència paisatgística, el qual duu a terme una anàlisi de conques visuals dins els 3,5 km més pròxims a l'estació de bombeig d'impulsió d'aigües residuals, com a element superficial del projecte, el qual conclou un impacte paisatgístic compatible. S'han tengut en compte les vies de comunicació i els edificis dels nuclis urbans més pròxims a l'àmbit d'actuació, com a punts amb potencials observadors.

j) Patrimoni històric

Pròxims a la zona es localitzen diversos elements del patrimoni històric i cultural, dels quals es compta amb la seva catalogació. Aquests elements es respectaran en tot moment seguint les directrius marcades pel Consell Insular de Menorca.

5.3 Seguiment ambiental

El projecte incorpora dues partides pressupostàries, una relacionada amb el cost derivat de la plantació d'espècies arbòries i arbustives, com a mesura compensatòria de les emissions de CO₂, i una altra relacionada amb l'execució del Pla de Vigilància Ambiental (PVA) durant la fase de construcció i desmantellament, amb indicadors de seguiment de les mesures ambientals proposades i el control documental oportú.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de “Dotació d'infraestructures de la Cala Sant Esteve i impulsió de les aigües residuals (TM des Castell)”, signat pel Sr. Alberto Correa, enginyer de camins, canals i ports, amb data setembre de 2021, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat per la Sra. Marina Bagur, biòloga, amb data 30 de desembre de 2019, la resta de documentació tècnica aportada pel promotor, i els condicionants següents:

1. Les fosses sèptiques individuals pel tractament actual de les aigües residuals a la Cala Sant Esteve hauran de ser desmantellades i els residus gestionats d'acord amb la normativa vigent.

2. Atès que l'àmbit d'actuació es localitza a una ZAR, d'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

En relació a la prevenció contra incendis forestals

- S'haurà de mantenir una àrea de baixa càrrega de combustible de com a mínim 10 m al voltant de l'estació de bombeig per impulsió de l'aigua de sanejament, que haurà de mantenir-se al llarg del temps.

- Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

- Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestals (112).

- S'hauran de complir les mesures indicades en l'annex 1 de la Resolució d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbano-forestal:

(https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-franges-seguretat.pdf).

En relació a les actuacions forestals sobre massa arbrada

- S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.

- Les alzines seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

- Si es detecta atac per escolítids en els peus arboris, la retirada i eliminació de troncs, llenyes i restes s'haurà de realitzar en un termini de quinze (15) dies des del moment en què es vagin generant.

3. Les actuacions previstes tant al Pla de mesures preventives per a evitar els efectes negatius del projecte sobre les espècies protegides o amenaçades presents a la zona, com al Pla d'eliminació d'espècies invasores a la zona del projecte d'obres de sanejament i aigua potable al nucli de la Cala Sant Esteve (TM des Castell), hauran de comptar amb el vistiplau del Servei de Protecció d'Espècies.

4. Atès que la zona d'estudi s'ubica sobre una massa d'aigua subterrània amb elevada vulnerabilitat a la contaminació, s'atendrà al que disposa l'art. 2, apartat c), del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, «Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

5. Durant les obres, s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

6. Atesa la presència a la zona de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), les rases a executar hauran de quedar obertes el mínim temps possible per minimitzar el risc de caiguda d'exemplars d'aquesta espècie, així com, en cas de caiguda, disposar de sistemes per facilitar-ne la sortida.

7. Els aplecs de material, estris i instal·lacions auxiliars necessàries per a les obres, s'hauran de situar fora de zones amb vegetació silvestre, especialment fora de zones amb flora catalogada, si és el cas.

8. Els regs previstos per a minimitzar la producció de pols durant les obres hauran de ser amb aigua regenerada.

9. La renovació projectada de paviments haurà de tenir en compte que els materials utilitzats permetin el drenatge de les aigües pluvials, d'acord amb l'art. 60 del PHIB.

10. El sistema de bombeig de les aigües residuals haurà d'estar dissenyat segons les millors tècniques disponibles, tenint en compte criteris d'eficiència energètica.

11. Atès que, com a mesura compensatòria de les emissions de CO₂ del projecte, es tendrà en compte part de l'estalvi d'emissions derivat del futur projecte del Parc fotovoltaic Trepuconet, aquestes no podran ser utilitzades com a mesura compensatòria de les emissions d'altres eventuals projectes.

12. Les instal·lacions projectades hauran de desmantellar-se una vegada acabada la seva vida útil, havent de complir-se, com a mínim, les mesures preventives i correctores aplicades a la fase d'obres. Així mateix, també s'haurà de restaurar el terreny afectat al seu estat natural, i retirar i lliurar els residus generats a un gestor autoritzat

13. Atès que el pressupost del projecte es superior al milió d'euros, el promotor haurà de contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix la declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 33, apartat 1, del Decret legislatiu 1/2020.

Així mateix, es recorda que:

- Durant l'execució de les actuacions de dotació d'infraestructures i impulsió d'aigües residuals, es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art. 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. Així mateix, la gestió dels residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

- Les actuacions silvícoles hauran de ser autoritzades prèviament pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, el qual determinarà la seva idoneïtat, impacte i la manera de dur-les a terme.

- La xarxa d'aigua potable plantejada s'haurà d'executar seguint la normativa vigent referent a l'aigua de consum humà i les seves instal·lacions.

- Les obres s'hauran d'executar tenint en compte els condicionants establerts al Reial decret 1341/2007, d'11 d'octubre, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

- Atès que el projecte afecta domini públic marítim-terrestre (DPMT), s'haurà de disposar d'autorització de l'administració competent.

- Atesa l'existència entorn del projecte d'elements patrimonials i culturals, s'haurà de disposar del vistiplau de les administracions competents.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicamet: 18 de gener de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias