BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El Tribunal Constitucional ha establert de manera reiterada que les lleis de pressuposts tenen una funció específica i constitucionalment definida, que és l'aprovació dels pressuposts generals, i que inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic, i també la consignació de l'import dels beneficis fiscals que afecten els tributs. D'això es dedueix directament que la llei de pressuposts no pot contenir matèries alienes a la disciplina pressupostària, atès que això suposaria una restricció il·legítima de les competències del poder legislatiu. Això no obstant, com assenyala el Tribunal Constitucional, s'ha de tenir en compte que el caràcter temporal dels estats de despeses i d'ingressos de la llei de pressuposts no impedeix incloure-hi altres normes de caràcter indefinit, sempre que tenguin una relació directa amb els ingressos i les despeses, que responguin a criteris de política econòmica del Govern o que serveixin per entendre o executar millor el pressupost. Aquest contingut eventual de la llei de pressuposts es justifica en el caràcter funcional d'aquesta llei, com a vehicle director de la política econòmica del sector públic, la qual cosa permet introduir-hi disposicions normatives permanents que tenen com a finalitat ordenar l'acció i els objectius de la política econòmica i financera del Govern o, dit en altres paraules, que incideixen en la política d'ingressos o de despeses del sector públic o la condicionen.

D'acord amb això, s'elabora la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, que, juntament amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa de desplegament corresponent, constitueix el marc normatiu al qual s'ha d'ajustar l'activitat economicofinancera de la comunitat autònoma.

II

Doncs bé, com a conseqüència de les polítiques d'estabilització macroeconòmica i de suport financer a les administracions públiques que s'han implantat en l'àmbit de la Unió Europea arran de la crisi ocasionada per la COVID-19, i que s'han basat essencialment en un major endeutament públic, s'ha mobilitzat un volum important de recursos públics destinats a preservar la salut pública i les bases estructurals de la nostra societat i economia, fet que ha mostrat la capacitat de resiliència del sistema davant reptes comuns. Això no obstant, a mesura que es restableixi el marc fiscal europeu, han de ressorgir els desafiaments estructurals preexistents i les conseqüències de la crisi iniciada l'any 2020 sobre les finances públiques; particularment en un context com l'actual, en el qual la guerra a Ucraïna i la inflació han afectat substancialment les expectatives de recuperació i de creixement de l'economia mundial en aquests propers anys.

Certament, els pressuposts autonòmics per a l'any 2023 estan condicionats per la retirada dels fons extraordinaris estatals que varen compensar la dotació de recursos extraordinaris per a la hisenda autonòmica en temps de pandèmia. Tot i així, les mesures de sosteniment de rendes i del teixit productiu han coadjuvat a recuperar nivells d'activitat econòmica i d'ocupació previs a la pandèmia, i també a mantenir els ingressos tributaris que financen els serveis públics fonamentals a càrrec de l'administració. Tal com es preveia l'any passat, per al període 2023-2025 les administracions públiques han de combinar dues orientacions fiscals: d'una banda, han de perseverar en les actuacions estratègiques de transformació de l'actual model econòmic, i, de l'altra, han d'avançar cap al reequilibri pressupostari estructural a fi de respectar el principi de sostenibilitat financera. Tot això, en un entorn en el qual s'ha de tenir en compte el comportament en el temps d'importants factors de risc identificats per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), i que són l'evolució de la COVID-19, la invasió russa d'Ucraïna, la crisi energètica, l'amenaça de discontinuïtat de la cadena de subministraments i l'augment dels preus de béns i serveis.

En tot cas, amb aquests pressuposts generals per a l'any 2023 es pretén culminar els principals objectius polítics de l'actual Govern de les Illes Balears. En aquest sentit, els denominats Acords de Bellver constitueixen el principal full de ruta pel que resta de legislatura, amb la missió de reforçar els serveis públics en general i d'afrontar els grans reptes de futur en matèria d'habitatge, mobilitat i transició ecològica. Per a això, s'han d'impulsar les actuacions transformadores del nostre model sintetitzades en el Pla Estratègic Autonòmic–Estratègia d'Inversions de les Illes Balears 2030, i s'han de prioritzar les actuacions que verifiquin els objectius estratègics següents: a) assolir una economia més resilient i un model productiu més diversificat i innovador; b) dur a terme una transició ecològica cap a un model de creixement més sostenible i equilibrat territorialment; c) promoure una economia més digital, més productiva i generadora de valor afegit; i d) garantir una transició justa i un creixement inclusiu que no deixi ningú enrere.

III

Aquesta llei de pressuposts generals s'estructura en set títols. El títol I, «Aprovació dels pressuposts, modificacions i fons de contingència», recull la part essencial dels pressuposts i consta de quatre capítols. El capítol I conté tots els estats d'ingressos i de despeses del sector públic autonòmic. Els capítols II i III regulen, respectivament, la vinculació dels crèdits i determinades normes específiques sobre les modificacions de crèdit que han d'operar durant l'exercici de 2023. I el capítol IV preveu el fons de contingència, al qual fa referència l'article 38 de la Llei 14/2014, esmentada abans, que s'ha de destinar a cobrir les despeses derivades de necessitats inajornables de caràcter no discrecional —no previstes en els pressuposts— que es presentin mentre siguin vigents, i, en particular, a finançar ampliacions i incorporacions de crèdit en els termes que preveu aquesta llei.

En tot cas, els estats de despeses dels pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l'any 2023 tenen en compte el límit de despesa no financera aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 6 d'octubre de 2022, i ratificat pel Parlament de les Illes Balears el dia 11 d'octubre següent, en compliment del que disposa l'article 6.2 de la Llei 14/2014 esmentada, per un import de 5.947.500,05 milers d'euros.

El títol II, sota la rúbrica «Gestió del pressupost de despeses», regula els òrgans competents per a l'autorització i la disposició de la despesa i per al reconeixement de l'obligació, en termes anàlegs als de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma, i tenint en compte així mateix la modificació introduïda mitjançant la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, respecte de l'increment dels llindars quantitatius que requereixen l'autorització prèvia del Consell de Govern.

En el títol III, «Despeses de personal i altres disposicions», es recullen, en el capítol I, les normes que regulen el règim retributiu del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i les que afecten els membres del Govern, els alts càrrecs i els membres de la Sindicatura de Comptes, com també la retribució del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears. Aquest capítol es completa amb les normes relatives a les indemnitzacions per raó del servei, la quantia de les quals s'incrementa en un 4%, i a l'oferta pública d'ocupació, amb la fixació del límit de les despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears, i amb determinades normes puntuals en matèria de personal amb incidència directa en les despeses que, per aquest concepte, es preveuen en els estats corresponents d'aquests pressuposts generals per a 2023.

En aquest àmbit, i en concordança amb les previsions dels estats de despeses d'aquests pressuposts generals, s'incrementen en un 2,5% les retribucions vigents el 31 de desembre de 2022 del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents o vinculats, la qual cosa es fa extensiva als membres del Govern, a la resta d'alts càrrecs i als membres de la Sindicatura de Comptes i de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears; sense considerar, per tant, en principi, els eventuals increments addicionals, fins a l'1%, que es puguin produir al llarg de l'any 2023 per raó de la variació de l'índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) i del producte interior brut (PIB) nominal que preveu la Llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023. En tot cas, per mitjà de l'autorització del legislador autonòmic que conté la disposició addicional primera, els òrgans competents en cada cas en matèria de personal hauran d'aplicar directament aquests eventuals increments retributius addicionals, tant pel que fa a les retribucions bàsiques corresponents al personal sotmès a l'article 76 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, en el marc de l'article 149.1.18a de la Constitució, com pel que fa a les retribucions complementàries del personal esmentat i també al conjunt de retribucions de la resta de personal i autoritats de l'àmbit de la comunitat autònoma, fins al màxim de variació interanual per a l'any 2023 fixat pel legislador estatal en el marc de l'article 149.1.13a de la Constitució; tot això de conformitat amb els acords assolits el 27 d'octubre de 2022 en la Mesa General dels Empleats Públics de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en la Mesa General del Sector Públic Instrumental Autonòmic.

En tot cas, cal destacar que, tot i que la situació de la hisenda autonòmica requereix mantenir les mesures legals vigents de contenció de la despesa en matèria de personal, es respecten amb caràcter general els acords ratificats pel Consell de Govern a partir del darrer trimestre de l'any 2015 i al llarg dels anys 2016 en endavant.

El capítol II d'aquest títol III recull diverses normes específiques en matèria de despeses, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, com ara, entre d'altres, els mòduls econòmics aplicables al finançament de les despeses dels centres docents concertats, i el límit de despesa del servei públic de comunicació audiovisual.

El títol IV, referent a la gestió del pressupost d'ingressos i altres normes en matèria tributària, consta de dos capítols, relatius, respectivament, a les operacions financeres i a l'actualització de les taxes.

Pel que fa al capítol relatiu a les operacions financeres, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè pugui augmentar el deute, en el marc de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sobre finançament de les comunitats autònomes, i es regulen els imports màxims dels avals que pot prestar la comunitat autònoma, tot això d'acord amb el règim jurídic general que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de manera que ja no és necessari que la llei de pressuposts generals inclogui i reiteri, any rere any, moltes de les darreres normes generals autonòmiques aplicables en aquesta matèria, sistematitzades ara en la Llei 14/2014 esmentada.

Quant a les taxes, es mantenen les quanties corresponents a l'any 2022, sense incrementar-les.

El títol V inclou determinades normes relatives als ens instrumentals, a fi, en essència, de regular certes relacions financeres internes amb l'Administració de la comunitat autònoma.

El títol VI regula el tancament dels pressuposts, d'acord amb el que estableix l'article 80 de la Llei 14/2014, esmentada abans; i el títol VII, la documentació que s'ha de trametre periòdicament al llarg de l'any 2023 al Parlament de les Illes Balears, en els termes que resulten de l'article 146 de la mateixa Llei 14/2014.

El contingut de la llei de pressuposts generals es completa amb tretze disposicions addicionals, una disposició derogatòria i vint-i-tres disposicions finals, a més de vint-i-un annexos. Aquestes disposicions recullen preceptes d'índole variada que no tenen cabuda al llarg de l'articulat de la llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l'aprovació dels estats de despeses i d'ingressos que contenen aquests pressuposts generals, de conformitat amb la doctrina que ha fixat el Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

IV

Del conjunt del text articulat i de la resta de disposicions normatives de la llei, cal destacar que l'aplicació plena de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears determina que es mantengui la línia de centralització de les operacions d'endeutament iniciada anys enrere per mitjà de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma, amb la finalitat essencial de reduir el cost financer de l'endeutament. Amb aquesta mateixa finalitat es preveu també la possibilitat de refinançar el deute viu de qualsevol dels ens integrants del sector públic autonòmic, i també la subrogació de l'Administració de la comunitat autònoma en la posició deutora dels ens instrumentals.

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos. Així mateix, s'estableixen determinades mesures en relació amb alguns dels tributs cedits per l'Estat i en relació també amb imposts propis.

Pel que fa als tributs cedits per l'Estat, s'adopten mesures, en primer lloc, en l'impost sobre la renda de les persones físiques, a fi d'ampliar el ventall de les persones beneficiàries de les deduccions autonòmiques en aquest impost, amb l'increment del límit màxim de despesa deduïble en totes les deduccions autonòmiques, com també dels llindars màxims de renda per tenir dret a les deduccions, tant en declaracions individuals com en declaracions conjuntes; llindars que, a més, passen a tenir tots les mateixes quanties. A més d'això, es crea una nova deducció autonòmica a fi de minvar l'impacte en aquest impost dels increments de renda inherents a les subvencions o ajuts que els contribuents puguin rebre de la comunitat autònoma de les Illes Balears per pal·liar la inflació durant l'any 2023; i també, per pal·liar en aquest cas l'increment dels tipus d'interès respecte dels tipus de l'any 2021, una altra deducció pel cost dels interessos abonats pels contribuents en contractes de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària i amb tipus d'interès variable, subscrits per al finançament de l'adquisició d'habitatge, amb efectes en els exercicis fiscals de 2022 i 2023.

En segon lloc, i d'acord amb el principi constitucional de progressivitat, es modifica l'escala de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, per tal d'incrementar la tributació corresponent a la transmissió d'immobles de valor superior a un milió d'euros, i es crea un nou tram en cas d'immobles de valor superior a dos milions d'euros. A més, en aquest mateix impost i modalitat, el tipus de gravamen reduït aplicable a les adquisicions del primer habitatge passa del 5% al 4%, i el valor de l'habitatge que permet aplicar aquest tipus reduït s'incrementa fins al valor màxim dels habitatges de protecció pública, de manera que es facilita la compra del primer habitatge als ciutadans amb rendes mitjanes. De la mateixa manera, s'incrementa fins al valor màxim esmentat el valor de l'immoble que s'ha de tenir en compte per poder aplicar el tipus reduït corresponent en la modalitat d'actes jurídics documentats aplicable a les operacions d'adquisició immobiliària no sotmeses a transmissions patrimonials oneroses sinó a l'impost sobre el valor afegit.

També es modifica el règim de tributació de les parelles estables en l'impost sobre successions i donacions, per tal d'equiparar el règim propi dels cònjuges, que actualment s'estén únicament a les parelles estables inscrites en el Registre de parelles estables de les Illes Balears, a les parelles de fet inscrites en qualsevol registre públic dels estats membres de la Unió Europea, de l'Espai Econòmic Europeu i, en general, de qualsevol estat tercer; tot això a fi de cohonestar aquest impost amb els requeriments derivats del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i, d'aquesta manera, fer-ho compatible amb la lliure circulació de capitals entre estats membres de la Unió Europea, de l'Espai Econòmic Europeu i de tercers països.

Finalment, es modifiquen, per incrementar-los, alguns dels tipus de gravamen de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, llevat que es mantengui el nivell d'ocupació.

Així mateix, esdevé imprescindible desenvolupar algunes normes de gestió en relació amb un nou impost estatal, l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, configurat com un tribut cedit per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, per tal de fer possible la gestió per part de la comunitat autònoma de les Illes Balears a partir del moment de la cessió efectiva; i això, ineludiblement, amb la derogació consegüent de les normes legals relatives a l'actual cànon autonòmic sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, és a dir, dels articles 40 a 54, de les disposicions addicionals segona i tercera i de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021; però no, en canvi, del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, el qual es manté vigent expressament en tot allò que sigui compatible amb el nou impost estatal cedit, d'acord amb el que preveu expressament a aquest efecte la disposició addicional sisena d'aquesta llei.

En relació amb els tributs propis, es modifiquen alguns aspectes del cànon de sanejament d'aigües i de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears, sense incrementar-ne en cap cas els tipus de gravamen. Pel que fa al primer, i a fi de millorar-ne la gestió, s'estableix l'obligació dels contribuents per captació directa d'aigua d'informar l'administració tributària dels canvis que es produeixin en els elements tributaris amb caràcter previ a l'emissió de la liquidació corresponent. Al seu torn, en l'impost sobre estades turístiques, la modificació afecta la classificació dels establiments hotelers, de tal manera que, amb independència del tipus d'establiment, preval la classificació per estrelles sobre cap altra. Així, tots els hotels rurals, agroturismes, hostatgeries i allotjaments de turisme d'interior que tenguin aquesta classificació per estrelles han de tributar, a partir de l'exercici fiscal de 2023, d'acord amb la categoria que resulti d'aquesta classificació per estrelles i no pel tipus d'establiment.

La resta de disposicions addicionals i finals es limiten a modular o a modificar puntualment determinades normes, a fi de cohonestar els mandats que aquestes contenen amb les necessitats inherents a la política econòmica i financera del Govern per a l'any 2023 que es vehicula per mitjà de la llei de pressuposts generals, d'acord, en tot cas, amb la doctrina del Tribunal Constitucional abans esmentada.

TÍTOL I APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTS, MODIFICACIONS I FONS DE CONTINGÈNCIA

Capítol I Crèdits i dotacions inicials i finançament

Article 1

Crèdits i dotacions inicials

1. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats que en depenen, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms per a l'exercici de 2023, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 5.909.919.866 euros, i del capítol econòmic 8 per un import de 32.944.904 euros, d'acord amb la distribució per capítols, seccions i programes que consta en els annexos 1 a 4 d'aquesta llei.

L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix a 5.423.352.829 euros, pel que fa als capítols 1 a 7, i a 265.582.208 euros, pel que fa al capítol 8, d'acord amb la distribució per capítols i seccions que consta en els annexos 5 a 7 d'aquesta llei.

b) Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import d'1.150.848.886 euros.

c) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de les entitats públiques empresarials a les quals es refereix la lletra b) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la resta d'entitats de dret públic creades per llei, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 851.067.184 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 8 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

d) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de les societats mercantils públiques a les quals es refereix la lletra c) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 7.799.411 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 9 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

e) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de les fundacions del sector públic a les quals es refereix la lletra d) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 118.381.602 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 10 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

f) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 dels consorcis als quals es refereix la lletra e) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos dels quals ascendeixen a 106.558.319 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 11 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

2. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears per a l'exercici de 2023, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 2.191.067.314 euros. Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 2.086.210 euros. Tot això d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 12 i 13 d'aquesta llei.

b) L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 2.176.741.215 euros, i al capítol 8, a un import de 16.412.309 euros, d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 14 a 16 d'aquesta llei.

c) Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

3. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2023 de l'Agència Tributària de les Illes Balears, amb uns crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 15.225.862 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en l'annex 17 d'aquesta llei.

L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 15.225.862 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en els annexos 18 i 19 d'aquesta llei.

Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

Article 2

Finançament dels crèdits inicials

1. Els crèdits aprovats en virtut de les lletres a) i b) de l'article 1.1 anterior, per un import de 7.093.713.656 euros, s'han de finançar:

a) Amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l'estat d'ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, i que s'estimen en 5.688.935.037 euros.

b) Amb els drets que es liquidin en el capítol 9 de l'estat d'ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, d'acord amb el que estableix l'article 37.2 d'aquesta llei.

2. Els crèdits aprovats en virtut de la lletra a) de l'article 1.2 anterior, per un import de 2.193.153.524 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, i que s'estimen en 2.193.153.524 euros.

3. Els crèdits aprovats en virtut de l'article 1.3 anterior, per un import de 15.225.862 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i que s'estimen en 15.225.862 euros.

Article 3

Pressupost consolidat

D'acord amb el que estableixen els articles anteriors, els imports corresponents als estats de despeses i als estats d'ingressos consolidats de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears són els següents:

a) Estats de despeses: 7.133.371.715 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats de despeses corresponents als capítols 1 a 7: 5.947.491.715 euros.

2n. Estats de despeses corresponents al capítol 8: 32.944.904 euros.

3r. Estats de despeses corresponents al capítol 9: 1.152.935.096 euros.

b) Estats d'ingressos: 7.133.371.715 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats d'ingressos corresponents als capítols 1 a 7: 5.446.598.579 euros.

2n. Estats d'ingressos corresponents al capítol 8: 281.994.517 euros.

3r. Estats d'ingressos corresponents al capítol 9: 1.404.778.619 euros.

 

Article 4

Beneficis fiscals

L'import total dels beneficis fiscals amb incidència en el pressupost de l'exercici de 2023 ascendeix a 1.529,05 milions d'euros, d'acord amb els diferents beneficis fiscals establerts per a cadascuna de les figures tributàries al llarg dels anys i vigents l'any 2023 que figuren en l'annex 20.

De l'import esmentat en el paràgraf anterior, els beneficis fiscals derivats de la normativa estatal ascendeixen a 1.406,37 milions d'euros i els derivats de la normativa autonòmica a 122,68 milions d'euros.

 

Capítol II Vinculació dels crèdits

Article 5

Vinculació dels crèdits

1. En els pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels organismes autònoms que en depenen, els crèdits que formen els programes corresponents de despeses tenen caràcter limitador d'acord amb els diferents nivells de vinculació entre els crèdits, de conformitat amb les regles següents:

a) Amb caràcter general, pel que fa al pressupost de despeses de la comunitat autònoma de les Illes Balears i al pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de capítol, llevat del capítol 1, que és a nivell de secció i capítol, i del capítol 6, que és a nivell de secció, programa i article.

Això no obstant, s'han d'aplicar preferentment les regles particulars següents:

1a. Estan exclusivament vinculats entre si els crèdits del concepte 160, corresponents a quotes socials, i els crèdits del subconcepte 121.21, corresponents a sexennis.

2a. Els crèdits corresponents al concepte 151 queden vinculats a nivell de secció i concepte.

3a. Els crèdits corresponents a totes les partides pressupostàries relatives a una mateixa despesa amb finançament afectat o aquells que, malgrat no tenir la consideració de despesa amb finançament afectat, apareguin codificats amb el mateix codi de fons finalista a l'efecte de fer-ne un seguiment diferenciat, queden vinculats a nivell de secció.

4a. Els crèdits corresponents a la secció 37 queden vinculats entre si.

5a. Els crèdits del subprograma 232A04 queden vinculats a nivell de secció pressupostària i subprograma.

b) Quant al pressupost de despeses del Servei de Salut de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de centre gestor, funcional a nivell de funció i econòmica a nivell de capítol, excepte pel que fa al concepte 160, que és a nivell de concepte.

2. En tot cas, i pel que fa a tots els pressuposts a què es refereix l'apartat 1 anterior, cal tenir en compte les normes addicionals següents:

a) Els crèdits que corresponen a despeses amb finançament afectat no poden quedar vinculats a uns altres que no tenguin aquest caràcter i la mateixa finalitat.

b) Els crèdits ampliables no poden quedar vinculats a altres partides que no tenguin aquest caràcter.

c) No poden quedar vinculats a altres crèdits els destinats al pagament de subvencions o transferències amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

Capítol III Modificacions de crèdit

Article 6

Crèdits ampliables i rectificacions de crèdit

1. En l'exercici de 2023 i sens perjudici del caràcter limitador dels crèdits que estableix amb caràcter general l'article anterior, es poden ampliar crèdits en els pressuposts de la comunitat autònoma de la manera i en els termes que estableixen l'article 57 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els apartats següents d'aquest article. D'acord amb això, es poden ampliar amb càrrec al fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits del pressupost de despeses no financer els crèdits següents:

a) Els crèdits a què fa referència el segon paràgraf de l'article 57.1 de la Llei de finances esmentada.

b) Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials autoritzat pel Consell de Govern, i en tot cas els corresponents als subconceptes 226.11, 352.99, 481.99 i 600.99.

c) Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

d) Els destinats al pagament de transferències al Servei de Salut de les Illes Balears, i en tot cas els corresponents als subconceptes 420.99 i 720.99, per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent del Servei de Salut i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

3r. Els destinats a fer efectiu el pagament de receptes mèdiques (subconcepte 489.00).

e) Els destinats al pagament de transferències a l'Agència Tributària de les Illes Balears per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'Agència Tributària i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

f) Els destinats al pagament de transferències a favor d'altres ens integrants del sector públic instrumental autonòmic per al finançament de les modificacions pressupostàries d'aquests ens destinades al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'ens i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

g) Els destinats a satisfer les prestacions econòmiques i la resta de despeses dirigides a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència vinculades al centre de cost 17301, programes 313D i 314A.

h) Els corresponents al subprograma 714B08 (foment del sector agropecuari-actuacions sequera).

i) Els corresponents al subprograma 232A04 (cooperació internacional: emergència humanitària conflicte Ucraïna).

2. La tramitació de les ampliacions de crèdit o de les rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència que portin causa de resolucions judicials fermes requereix, en tot cas, l'informe previ dels serveis jurídics de la conselleria o de l'ens afectat en cada cas.

Aquest informe s'ha de pronunciar expressament, atesa la documentació justificativa que amb aquesta finalitat es trameti al servei jurídic, sobre la fermesa de la resolució i sobre la correcció de l'import que s'hagi de pagar per raó de la resolució judicial corresponent.

3. En tot cas, la tramitació d'ampliacions de crèdit i de rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència requereix que la despesa que es prevegi imputar al crèdit ampliat o rectificat sigui d'una quantia igual o superior a 30.000 euros.

4. Excepcionalment, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors pot aprovar, amb l'autorització prèvia del Consell de Govern, ampliacions de crèdit en les seccions i els capítols als quals s'hagin d'imputar les despeses comptabilitzades el dia 31 de desembre de 2022 en el compte financer Creditors per operacions meritades fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2022 en el compte financer esmentat corresponent a despeses meritades i vençudes, amb la condició de no afectar l'objectiu d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2023.

Si les despeses a què es refereix el paràgraf anterior corresponen a ens instrumentals del sector públic administratiu autonòmic amb pressupost propi, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la qual s'hagi d'imputar la transferència a favor de l'ens afectat en cada cas, i aquest ens pot generar el crèdit o la dotació corresponent per un import equivalent.

Aquestes ampliacions de crèdit s'han de finançar provisionalment amb càrrec al resultat de l'exercici, i, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2023 aquest finançament s'ha de corregir, mitjançant rectificacions de crèdit, amb l'aplicació del mecanisme excepcional de generació de crèdit a què fa referència la lletra a) de l'article 7.3 d'aquesta llei o, si no és possible, amb càrrec a baixes en altres crèdits o, quan es verifiquin les condicions de l'article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb càrrec al fons de contingència, o amb finançament en ingressos no financers nous o superiors efectivament recaptats, sempre que, en aquest darrer cas, en l'expedient que es tramiti s'acrediti que la resta d'ingressos es recapta amb normalitat.

Article 7

Incorporacions i generacions de crèdit

1. Per a l'exercici de 2023 se suspèn la vigència de l'article 60 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb excepció dels romanents de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat i dels romanents de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'apartat 2 de l'esmentat article 60, les incorporacions dels quals s'han de regir per les normes generals que respecte d'això contenen la Llei de finances esmentada i el segon paràgraf de l'article 9.2 d'aquesta llei.

2. Això no obstant, la Mesa del Parlament de les Illes Balears, el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i el director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears poden acordar la incorporació de crèdits amb càrrec al romanent de tresoreria corresponent al pressupost respectiu.

3. En l'exercici de 2023, i a més dels casos que preveu l'article 59 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, també poden generar crèdit en el pressupost de despeses de l'Administració de la comunitat autònoma els ingressos següents:

a) Els ingressos procedents de les operacions d'endeutament que se subscriguin fins al límit màxim autoritzat per l'Estat o d'acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament, a les quals es refereixen, respectivament, el primer i el segon paràgraf de l'article 37.3 d'aquesta llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que en cada cas pertoquin o a les que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe del director general de Pressuposts, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2023; sense que, amb caràcter general, es pugui generar nova despesa en termes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, llevat que al llarg de l'exercici es revisi a l'alça l'objectiu de dèficit de la comunitat autònoma per a l'any 2023.

b) Els ingressos procedents de les operacions de refinançament de deute a què fa referència el tercer paràgraf de l'article 37.3 d'aquesta llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a fer les aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip, o a concedir els préstecs, a favor dels ens instrumentals corresponents, i amb càrrec al capítol 8 en ambdós casos, o a fer les transferències de capital a favor d'aquests ens amb imputació a les consignacions pressupostàries que pertoquin del capítol 7 del pressupost de despeses de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat, en tots els casos, d'amortitzar i cancel·lar el deute viu objecte de refinançament.

c) Els ingressos no prevists procedents del sistema de finançament autonòmic. En particular, en cas que l'Estat aprovi els pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023 amb posterioritat a l'aprovació dels pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, es pot generar crèdit per adaptar el pressupost de despeses i d'ingressos de la comunitat autònoma a les previsions definitives del sistema de finançament que resultin dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe del director general de Pressuposts, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2023.

d) Els ingressos corresponents als supòsits prevists en l'article 42 d'aquesta llei.

e) Els ingressos o els compromisos ferms d'ingrés resultants de transferències dels òrgans competents de l'Administració de l'Estat o de la Unió Europea que duguin causa dels fons a favor de la comunitat autònoma de les Illes Balears per raó del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). En aquest cas, es pot tramitar la modificació de crèdit des del moment en què constin els acords inicials dels òrgans estatals o europeus competents de distribució territorial dels fons, en la quantia que hagi de correspondre a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el límit màxim acumulat del 2% de l'import total de la despesa no financera consolidada a què es refereix el punt 1r de l'article 3.a) d'aquesta llei; així mateix, una vegada generat el crèdit, s'entendrà disponible per tramitar les autoritzacions i disposicions de despesa i els negocis jurídics dels quals duguin causa, tot i que l'eficàcia de les disposicions de despesa i dels negocis jurídics subjacents a aquestes darreres quedarà sotmesa a la condició suspensiva de la subscripció o l'aprovació dels acords definitius, els convenis, les resolucions o els instruments jurídics per mitjà dels quals es verifiquin en cada cas els compromisos ferms d'aportació.

f) Els ingressos resultants de l'amortització anticipada del total o d'una part dels préstecs reintegrables concedits per la comunitat autònoma.

Article 8

Altres normes especials en matèria de modificacions de crèdit

1. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit entre centres gestors del Servei de Salut de les Illes Balears correspon a la consellera de Salut, a proposta del director general d'aquest servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

2. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit dins un mateix centre gestor del Servei de Salut de les Illes Balears correspon al director general d'aquest Servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

Així mateix, la competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit en el pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears correspon al director de l'Agència.

3. Excepcionalment, i d'acord amb el que preveu la lletra e) de l'article 58.2 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es poden aprovar transferències de crèdit que minorin crèdits per a operacions de capital en els casos en què els crèdits incrementats es destinin a operacions corrents en matèria d'educació, formació i orientació, sanitat, cooperació internacional, solidaritat, emergències, violència de gènere, protecció de menors, serveis socials, accions sanitàries o educatives destinades a fer front als efectes directes provocats per la pandèmia de la COVID-19 (programa 413G), actuacions de recuperació, transformació i impuls econòmic com a conseqüència d'aquesta (subprograma CV), actuacions imputables al factor d'insularitat regulat en el Reial decret llei 4/2019, actuacions imputables a l'emergència humanitària derivada del conflicte d'Ucraïna (subprograma 232A04), i actuacions imputables al transport terrestre (subfunció 521).

 

Capítol IV Fons de contingència

Article 9

Fons de contingència

1. Es dota un fons de contingència de 60.000.000 d'euros, corresponent a l'1,01% de l'import total dels estats de despeses no financeres del pressupost inicial consolidat a què fa referència l'article 3 d'aquesta llei.

2. Aquest fons de contingència, que s'inclou com a capítol 5 en la secció 35 del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'ha de regir pel que estableix l'article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En tot cas, el fons de contingència es pot destinar a finançar les incorporacions de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat quan no hi hagi desviacions positives de finançament i per l'import de la despesa pendent d'executar amb fons finalistes, i també les incorporacions de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'article 60.2 de la Llei de finances esmentada.

 

TÍTOL II GESTIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Article 10

Autorització i disposició de la despesa

1. Les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa corresponen amb caràcter general i permanent als òrgans següents:

a) A la Mesa del Parlament amb relació a la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears; al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears amb relació a la secció 06-Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears; i al síndic major amb relació a la secció 03-Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

b) A la presidenta del Govern i a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, indistintament, amb relació a la secció 11; als consellers amb relació a les seccions 12 a 25; a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors amb relació a les seccions 31, 32 i 34; al conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball amb relació a la secció 37; al conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura amb relació a la secció 33; a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb relació a la secció 36; al president del Consell Consultiu de les Illes Balears amb relació a la secció 04; i al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears amb relació a la secció 05.

c) Als responsables dels organismes autònoms corresponents amb relació a les seccions pressupostàries 73, 74, 76, 77, 78 i 79.

d) Al director general del Servei de Salut de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

e) Al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

2. Això no obstant, cal sol·licitar l'autorització prèvia al Consell de Govern pel que fa als expedients de despesa de capital de quantia superior a 1.000.000 d'euros, amb excepció dels expedients de despesa a què es refereix l'apartat 4 d'aquest article, els quals s'han de regir pel que disposa l'apartat esmentat, i els de despesa corrent de quantia superior a 500.000 euros o, en el cas d'expedients de despesa corrent del Servei de Salut de les Illes Balears, a 750.000 euros.

En tot cas, és necessari sol·licitar l'autorització del Consell de Govern per contractar o formalitzar acords marc, sistemes dinàmics d'adquisició o aprovar convocatòries de concerts socials quan el valor estimat sigui superior a 750.000 euros, amb independència que els expedients de despesa concrets que se'n derivin requereixin l'autorització prèvia del Consell de Govern en els termes prevists en el paràgraf anterior.

3. L'autorització prevista en l'apartat 2 anterior no és exigible en els casos següents:

a) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries a què es refereix la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article.

b) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries 32 i 34, les de caràcter financer i tributari, i els pagaments de les operacions no pressupostàries, que corresponen a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i les operacions relatives a la secció pressupostària 36, que corresponen a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

c) Les operacions relatives a despeses derivades de línies de subvenció finançades totalment o parcialment pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu de la Pesca i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, o pels fons en matèria agrària i pesquera que els substitueixin, d'acord amb la normativa comunitària i les normes, concordants o de desplegament, estatals i autonòmiques, quan corresponguin a la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

d) Les aportacions, les transferències o les subvencions amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits habilitats amb càrrec al fons de contingència per raó de l'aprovació del Consell de Govern de les aplicacions d'aquest fons en els termes que preveu l'article 38.4 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

f) Els expedients de concessió de subvencions quan l'expedient de despesa corresponent a la convocatòria de la qual duguin causa hagi estat autoritzat prèviament pel Consell de Govern d'acord amb el que preveu el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior.

g) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits que resultin de modificacions de crèdit autoritzades prèviament pel Consell de Govern.

4. En els expedients de despesa derivats de l'adquisició de béns a títol onerós que regula la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'òrgan competent en la matèria ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, a excepció dels que impliquin despeses per un import superior a 500.000 euros, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en l'adquisició de béns a títol onerós és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

5. Així mateix, en els expedients de despesa derivats de la tramitació de la Central de Contractació de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears d'expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, als quals es refereix l'article 12 del Decret 56/2012, de 13 de juliol, pel qual es crea la Central de Contractació, es regula la contractació centralitzada i es distribueixen competències en aquesta matèria en l'àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic autonòmic, l'òrgan competent en matèria de contractació centralitzada ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, llevat dels expedients que impliquin despeses per un import superior als que preveu l'apartat 2 d'aquest article, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en els expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

6. L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa ho és també per dictar la resolució administrativa que doni lloc a aquesta despesa, llevat dels casos que preveuen els apartats 4 i 5 d'aquest article i, en general, en la resta dels casos en què la competència per dictar la resolució esmentada estigui atribuïda legalment a un altre òrgan.

La desconcentració, la delegació i, en general, els actes pels quals es transfereixen la titularitat o l'exercici de les competències esmentades en el paràgraf anterior s'entenen sempre referits a ambdues competències.

Article 11

Reconeixement de l'obligació

1. Les competències en matèria de reconeixement de l'obligació corresponen, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament de les Illes Balears, al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, al síndic major de Comptes, al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears, a la persona titular de cada secció pressupostària, al president del Consell Consultiu de les Illes Balears, al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears i al director general del Servei de Salut de les Illes Balears o de l'organisme autònom a càrrec del qual s'hagi d'atendre l'obligació.

2. Això no obstant, les operacions relatives a les nòmines i les despeses de previsió social o assistencial del personal corresponen a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb independència de les seccions a què s'apliquin, excepte les seccions 02, 03 i 06, i les que afectin nòmines del personal adscrit al servei d'educació no universitària, que corresponen al conseller d'Educació i Formació Professional, i del personal adscrit al Servei de Salut de les Illes Balears i a l'Agència Tributària de les Illes Balears, que corresponen, respectivament, al director general del Servei i al director de l'Agència pel que fa a les nòmines que gestionen aquests ens, sens perjudici de la direcció i la supervisió d'aquestes nòmines a càrrec de l'òrgan competent per a això a què es refereix la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre també, pel que fa a l'Agència Tributària de les Illes Balears, sens perjudici de la col·laboració de l'Administració de la comunitat autònoma que preveu la disposició transitòria segona de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

TÍTOL III DESPESES DE PERSONAL I ALTRES DISPOSICIONS

Capítol I Despeses de personal

Article 12

Despeses del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic

1. Les retribucions del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, de conformitat amb la delimitació que fa, a aquest efecte, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o, si s'escau, la que faci amb caràcter bàsic l'Estat per a l'any 2023 per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, llevat del personal eventual, s'han de regir per les normes següents:

a) Amb caràcter general, i amb efectes d'1 de gener de 2023, les retribucions del personal esmentat s'han d'incrementar un 2,5% respecte de les vigents el 31 de desembre de 2022, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes de comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a l'antiguitat d'aquest, sens perjudici de tot el que preveu l'apartat 4 d'aquest article.

D'acord amb això, les retribucions dels funcionaris en concepte de sous, triennis i complement de destinació són les següents:

1r. El sou i els triennis que corresponen al grup en què estigui classificat el cos o l'escala al qual pertany el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Grup/Subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	15.459,72	595,08
A2	13.367,76	485,28
B	11.685,24	425,76
C1	10.036,92	367,32
C2	8.353,56	250,08
Agrupacions professionals	7.645,68	188,16

2n. El complement de destinació, ordenat dels nivells 10 al 30, corresponent al lloc de treball que ocupi el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Nivell	Import (euros)
30	13.121,20
29	11.769,09
28	11.274,51
27	10.779,17
26	9.456,98
25	8.390,29
24	7.895,33
23	7.401,00
22	6.905,66
21	6.411,46
20	5.955,71
19	5.651,71
18	5.347,45
17	5.043,19
16	4.739,82
15	4.435,18
14	4.131,56
13	3.827,04
12	3.522,78
11	3.218,53
10	2.914,90

3r. El complement específic anual que, si escau, estigui assignat al lloc de treball que ocupi el funcionari s'ha d'incrementar un 2,5% respecte de la quantia corresponent a l'any 2022.

El complement específic anual s'ha de percebre en catorze pagues iguals, de les quals dotze han de ser de percepció mensual i dues han de ser addicionals, del mateix import que una de mensual, en els mesos de juny i desembre, respectivament.

4t. En tot cas, les retribucions que, en concepte de complement de destinació i complement específic, percebin els funcionaris públics han de ser les corresponents al lloc de treball que ocupin en virtut dels procediments de provisió prevists en la normativa vigent, i les tasques concretes que es duguin a terme no poden emparar que s'incompleixi aquesta norma, llevat dels casos en què la normativa aplicable els reconegui altres quanties.

b) L'import de cadascuna de les dues pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general ha d'incloure, a més de la quantia del complement de destinació o concepte equivalent mensual que correspongui, les quanties en concepte de sou i triennis que es recullen en el quadre següent:

Grup/Subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	795,00	30,61
A2	812,45	29,48
B	841,63	30,68
C1	722,91	26,42
C2	689,78	20,62
Agrupacions professionals	637,14	15,68

Les pagues extraordinàries de la resta del personal sotmès a règim administratiu i estatutari que estigui en servei actiu han d'incorporar un percentatge de la retribució complementària equivalent al complement de destinació que percebin, de manera que arribi a una quantia individual semblant a la que resulti del que disposa el paràgraf anterior per als funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general.

En cas que el complement de destinació o el concepte retributiu equivalent es meritin en catorze mensualitats, la quantia addicional definida en el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre aquestes mensualitats.

c) El que disposen les lletres anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, siguin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d'efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius que s'estableixin, amb els informes previs que calguin d'acord amb la normativa vigent.

Així mateix, no són aplicables les limitacions de les lletres anteriors a les retribucions del personal que, al llarg de l'any, accedeixi, per qualsevol sistema legalment establert, a altres llocs de treball, casos en els quals s'han de percebre les retribucions pròpies dels nous llocs de treball als quals siguin adscrits.

d) No es poden subscriure acords, convenis, pactes o altres instruments jurídics que, directament o indirectament, impliquin creixements retributius que incompleixin el que disposa aquest article. En conseqüència, les eventuals clàusules o normes que s'hi oposin són nul·les i inaplicables a tots els efectes.

2. Les retribucions del personal laboral al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears són les que es determinen mitjançant la negociació col·lectiva, de conformitat amb els criteris i els requisits que s'estableixen amb aquesta finalitat en l'apartat 1 d'aquest article, els quals s'han de fer extensius al personal al servei de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, inclòs el personal laboral contractat sota la modalitat d'alta direcció, i de conformitat amb la resta de normes de rang legal aplicables, particularment les que contenen aquesta llei, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears; els articles 26 i 28 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques; i la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquest personal s'hi han d'adequar oportunament.

En tot cas, les propostes relatives al supòsit excepcional a què es refereix la lletra c) de l'apartat 1 anterior que tramitin els ens del sector públic instrumental distints dels organismes autònoms, en relació amb el seu personal laboral, requereixen que s'emetin les memòries i els informes següents:

1r. Una memòria de la persona titular de la secretaria general de la conselleria o de l'òrgan equivalent de l'entitat instrumental que analitzi i justifiqui la concurrència d'aquest supòsit i concreti els aspectes de què han d'informar els òrgans a què es refereix el punt següent.

2n. Un informe conjunt de la conselleria competent en matèria de sector públic instrumental i del seu personal i de la Direcció General de Pressuposts sobre les repercussions en la relació de llocs de treball i en les condicions de treball de l'ens proponent, sobre l'adequació i la coherència de la proposta respecte de la política de recursos humans del Govern de les Illes Balears, i sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera.

3. L'aprovació per part dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic distints dels organismes autònoms de qualsevol acord, conveni, pacte o instrument jurídic relatiu al seu personal laboral que pugui suposar increments de despesa en l'exercici corrent o en els exercicis futurs superiors al que disposa aquest article requereix que, abans que s'emetin la resta d'informes preceptius que prevegi la normativa aplicable, la Direcció General de Pressuposts emeti un informe previ i favorable, el qual s'ha de pronunciar únicament sobre la disponibilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de la despesa que se'n derivi.

Els acords que impliquin la dotació o altres modificacions de la relació de llocs de treball estructurals vacants que suposin increments de despesa també requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts sobre la disponibilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de la despesa que se'n derivi, abans de la sol·licitud de l'informe que ha d'emetre la Comissió Interdepartamental de Retribucions i després de l'informe favorable o la validació de la proposta a càrrec de la conselleria competent en matèria de sector públic instrumental i del seu personal a què fa referència l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En cas que algun acord, conveni, pacte o instrument jurídic en l'àmbit del personal laboral dels ens del sector públic instrumental distints dels organismes autònoms estableixin l'extensió total o parcial de millores de les condicions de treball del personal funcionari o laboral al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears al personal d'aquests ens, es requerirà, sempre que pugui suposar increments de despesa en l'exercici corrent o en els exercicis futurs, un informe favorable de la Direcció General de Pressuposts, amb caràcter previ a l'aprovació de cada una de les millores per part de l'òrgan competent de l'ens.

A la sol·licitud d'informe a la Direcció General de Pressuposts s'ha d'adjuntar, a més de l'informe a què es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010 ja esmentada, quan sigui preceptiu, un informe emès pels serveis jurídics de l'ens o de la conselleria d'adscripció, sobre el compliment de la legalitat vigent, una memòria economicofinancera que detalli tots els possibles increments de despesa i es pronunciï sobre el finançament previst, un certificat de la disponibilitat del crèdit o la dotació pressupostària, subscrit pel responsable econòmic, i un informe de la persona titular de la secretaria general de la conselleria d'adscripció sobre l'import de la massa salarial corresponent a l'any anterior.

Tot el que estableixen els paràgrafs anteriors d'aquest apartat s'ha d'entendre sens perjudici de la necessitat, si pertoca, d'adequar el contingut de les relacions de llocs de treball corresponents, d'acord amb els procediments administratius aplicables.

Són nuls de ple dret els acords, convenis, pactes o instruments que s'aprovin sense l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts que regula aquest apartat.

4. Tot el que disposen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives que eventualment es puguin produir per raó del que preveu la disposició addicional primera d'aquesta llei o, si escau, els apartats 2.5 i 3.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012 ja esmentada, o els acords a què es refereixen els articles 23, 24, 25.2 i 41 d'aquesta llei.

Així mateix, el que disposen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de la variació retributiva, amb efectes d'1 de gener de 2023, inherent a l'aplicació del que disposa el punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de 4 de gener de 2021 pel qual es ratifiquen els acords resultants de l'Acord del Consell de Govern de 7 d'agost de 2020 i es concreten els conceptes retributius objecte de minoració en l'exercici pressupostari de l'any 2020, en la redacció d'aquest punt que resulta del punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2021 pel qual s'aprova l'increment retributiu, per a l'any 2021, previst en la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2021, de determinades retribucions del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 68 de 25 de maig de 2021.

Article 13

Adaptació anual dels límits retributius a què es refereix la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012

Per a l'any 2023, les quanties màximes que estableixen els apartats 2.1, 2.2 i 2.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013, en relació amb els límits retributius aplicables a cada un dels grups de classificació professional del personal laboral al servei dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han d'incrementar un 2,5% respecte de les vigents el 31 de desembre de 2022, sens perjudici de les variacions retributives que es puguin produir per aquests conceptes o per altres conceptes per raó del que preveu l'article 12.4 d'aquesta llei.

Article 14

Despeses del personal docent dels centres concertats

1. El finançament de les despeses del personal docent dels centres concertats es regeix per les normes corresponents als mòduls econòmics a què es refereixen els articles 30 a 32 i l'annex 21 d'aquesta llei, i també per la resta de disposicions aplicables.

2. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears no assumeix els increments retributius, les reduccions horàries o qualsevol altra circumstància que condueixi a superar el que preveuen els mòduls econòmics esmentats.

Així mateix, l'administració no assumeix els increments retributius, fixats en conveni col·lectiu, que suposin una variació interanual superior a l'establerta en l'article 12.1 d'aquesta llei o la que, si s'escau, es fixi d'acord amb el que preveu l'article 12.4 anterior.

Article 15

Retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, del personal eventual, dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears

1. Amb caràcter general i per a l'any 2023, les retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també del personal eventual i dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, s'han d'incrementar un 2,5% respecte de les retribucions corresponents a 31 de desembre de 2022.

En el cas particular del personal eventual, les retribucions anuals corresponents s'han d'entendre referides a dotze mensualitats, incloses, per tant, les pagues extraordinàries.

2. D'acord amb això, les retribucions per a l'any 2023 dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs que s'esmenten a continuació, sens perjudici de les que corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Presidenta de les Illes Balears: 73.311,45 euros.

b) Vicepresident i consellers del Govern de les Illes Balears: 64.401,75 euros.

3. Les retribucions per a l'any 2023 dels secretaris generals, dels directors generals i dels alts càrrecs assimilats, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou, de complement de destinació i de complement específic anual següents, referides a dotze mensualitats:

a) Sou: 16.089,00 euros.

b) Complement de destinació: 15.610,07 euros.

c) Complement específic: 22.780,83 euros.

Quant a les retribucions de l'interventor general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del director general del Servei de Salut de les Illes Balears i del director de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, el complement específic que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 28.899,98 euros.

Pel que fa als secretaris autonòmics, el complement de destinació que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 1.530,52 euros.

Les dues pagues extraordinàries inclouen una mensualitat del sou, els triennis i el complement de destinació corresponent.

4. Les retribucions per a l'any 2023 dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Síndics de comptes: 99.853,09 euros.

b) Secretària general: 77.615,32 euros.

5. Les retribucions de la resta d'alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què fa referència l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i les retribucions del personal eventual al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i, si s'escau, al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, s'han d'incrementar un 2,5% respecte de les retribucions corresponents a 31 de desembre de 2022, d'acord amb l'instrument jurídic determinant de la retribució en cada cas i la resta de normes de rang legal aplicables.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquests càrrecs s'hi han d'adequar oportunament.

6. La retribució en concepte de sou per a l'any 2023, referida a catorze mensualitats, i sens perjudici de la que li correspongui pel concepte d'antiguitat, del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, és de 99.853,09 euros.

7. El que estableixen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives que eventualment puguin tenir lloc per raó del que preveu l'article 12.4 d'aquesta llei.

Article 16

Indemnitzacions per raó del servei dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs i del personal eventual

1. El règim d'indemnitzacions per les despeses de desplaçament dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i del personal eventual, amb motiu dels seus viatges oficials o per raó del servei, és el següent:

a) Les despeses de desplaçament, transport, manutenció i estada fora del municipi del lloc de treball s'han de rescabalar per la quantia exacta, fins i tot en el cas de desplaçaments extrainsulars.

b) El pagament d'aquestes despeses s'ha de fer amb la justificació prèvia de la despesa corresponent.

2. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que, en el moment del seu nomenament, tenguin el seu domicili a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera, i mentre mantenguin aquesta residència, tenen dret a percebre una indemnització pel cost del seu allotjament temporal a l'illa de Mallorca, d'acord amb les mateixes regles que estableixen l'article 16.2 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, i l'acord del Consell de Govern a què fa referència aquest darrer precepte legal.

3. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que siguin residents a les Illes Balears en el moment que siguin nomenats per ocupar un càrrec amb destinació fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin la residència a les Illes Balears, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de la residència temporal fora de les Illes Balears. La quantia d'aquesta indemnització per a l'any 2023 és de 30.000 euros anuals, i s'ha de percebre en les mateixes condicions que estableixen l'article 16.2 de la Llei 3/2020 i l'acord del Consell de Govern abans esmentats.

Article 17

Indemnitzacions per raó del servei: règim general i supòsits específics

1. Les indemnitzacions per raó del servei del personal de l'Administració de la comunitat autònoma s'han de regir pel Decret 16/2016, de 8 d'abril, pel qual s'aprova el text consolidat del decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'administració autonòmica de les Illes Balears, i les quanties s'han d'incrementar un 4% respecte de les indemnitzacions corresponents a 31 de desembre de 2022. Aquest decret és aplicable al personal directiu professional però no al personal eventual, el qual s'ha de regir pel que estableix l'article 16 anterior.

Així mateix, les indemnitzacions relatives al personal al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, inclòs el personal directiu professional, s'han d'incrementar un 4% respecte de les indemnitzacions corresponents a 31 de desembre de 2022.

2. El personal a què es refereix l'apartat anterior que ocupi llocs de treball ubicats a l'estranger té dret a percebre una indemnització de 22.000 euros anuals per raó del cost de la residència a l'estranger.

3. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular han de ser ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

4. Els membres representants de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències prevista en la disposició transitòria primera de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears han de percebre, prestin serveis en aquesta comunitat autònoma o no ho facin, les indemnitzacions per assistència i, si s'escau, les dietes i el rescabalament de les despeses de viatge i d'allotjament que corresponguin, en els mateixos termes i quantia que els que fixa el Decret 16/2016 esmentat per assistir a sessions dels òrgans col·legiats de l'Administració de la comunitat autònoma.

Els representants del Govern de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències Govern-consells insulars, a què es refereix la disposició transitòria cinquena de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, han de percebre les mateixes indemnitzacions per assistència i, si s'escau, dietes i rescabalament de les despeses corresponents.

Pel que fa a les indemnitzacions o les percepcions per raó de l'assistència a sessions de la resta d'òrgans col·legiats de l'Administració de la comunitat autònoma que es prevegin en les ordres dels consellers a què es refereix l'article 35.1 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han de regir també pel que disposa l'article 30 del Decret 16/2016 ja esmentat, d'acord amb el que estableix el segon paràgraf de l'article 15.3 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

5. D'acord amb l'article 15 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, l'any 2023 els membres del Consell Consultiu han de percebre una indemnització per assistència a les sessions que tenguin lloc per a l'estudi i l'elaboració de dictàmens a raó de 680,66 euros per assistència.

6. Durant l'any 2023, la quantia de les percepcions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de direcció dels ens que integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma s'ha de regir pel que disposa l'article 15.5 de la Llei 15/2012 esmentada.

Article 18

Oferta pública d'ocupació

1. Durant l'any 2023, i sens perjudici del que disposa l'apartat següent, el nombre total de places de nou ingrés del personal de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, i també, si escau, els sectors, les funcions i les categories professionals en les quals s'han de concentrar, i les places que ha d'incloure l'oferta pública d'ocupació, s'han de fixar de conformitat amb la delimitació que, amb caràcter bàsic, faci l'Estat per a l'any 2023, per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, o, si no n'hi ha, amb la que resulta de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, i d'acord també amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Respectant les disponibilitats pressupostàries de l'exercici de 2023, no computen en el límit anterior les places corresponents a convocatòries pendents d'execució que deriven d'ofertes públiques d'ocupació d'anys anteriors, ni tampoc, dins els límits de les lleis anuals de pressuposts generals de l'Estat corresponents pel que fa a les taxes màximes de reposició d'efectius i, en general, al nombre màxim de places de nou ingrés de cada any, les places inherents a aquestes taxes i al nombre màxim d'efectius de nou ingrés encara no convocades o sense oferta pública d'ocupació.

2. En tot cas, les ofertes públiques d'ocupació de personal funcionari, de personal estatutari, de personal funcionari docent i de personal laboral de l'Administració de la comunitat autònoma i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic requereixen els informes previs i favorables de la Direcció General de Funció Pública i de la Direcció General de Pressuposts, que s'han de pronunciar, respectivament, sobre els aspectes de legalitat aplicables i sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

Així mateix, les convocatòries, tant de torn lliure com de promoció interna, de places vacants de personal laboral que resultin de les ofertes públiques d'ocupació que han d'aprovar i publicar els ens del sector públic instrumental autonòmic han de comptar amb la dotació pressupostària corresponent i requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Funció Pública, que s'ha de pronunciar sobre els aspectes de legalitat aplicables. Això no obstant, aquest informe no és preceptiu quan la convocatòria de selecció s'ajusti a un model del qual hagi informat, prèviament i favorablement, la direcció general esmentada; en aquests casos, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que s'ajusta al model esmentat.

Les convocatòries de places dels ens del sector públic instrumental autonòmic que es publiquin quan hagi passat més d'un any des de la publicació de l'oferta pública d'ocupació corresponent també requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts.

La Direcció General de Pressuposts pot dictar una instrucció que disposi substituir l'exigència de l'informe que preveu aquest apartat per un certificat de suficiència pressupostària, el qual s'ha de referir tant a l'exercici corrent com als exercicis futurs fins al primer en què les ofertes públiques d'ocupació ja impliquin efectes econòmics des del dia primer de gener.

3. De conformitat amb les disposicions bàsiques contingudes en les lleis de pressuposts generals de l'Estat, el Servei de Salut de les Illes Balears pot cedir part de la taxa de reposició d'efectius que li correspongui a la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, com a entitat amb condició d'agent d'execució del sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, d'acord amb la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, i que realitza projectes d'investigació en l'àmbit sanitari.

Aquesta taxa de reposició cedida s'ha de destinar de manera exclusiva a la convocatòria de places de personal investigador de les categories professionals que preveuen els articles 31 a 34 del Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears.

En l'acte d'aprovació de l'oferta pública d'ocupació del Servei de Salut de les Illes Balears, i també en el que dugui a terme la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, s'ha de reflectir el nombre de places cedides.

El que disposa aquest apartat s'entén sens perjudici que, en el marc de la mateixa legislació bàsica estatal, l'Administració de la comunitat autònoma pugui cedir o acumular en un o diversos sectors o col·lectius prioritaris part de la taxa de reposició d'efectius.

Article 19

Nomenaments i contractacions de personal temporal

1. Durant l'any 2023, i amb caràcter general, se suspenen el nomenament de nou personal funcionari interí i la pròrroga del nomenament dels funcionaris interins adscrits a programes temporals o nomenats per subvenir necessitats urgents, i també el nomenament de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal —i les pròrrogues d'aquests nomenaments i contractes— a l'Administració de la comunitat autònoma i als ens que integren el sector públic instrumental autonòmic.

2. Això no obstant, en els casos en què aquesta suspensió pugui suposar un greu perjudici en la prestació de serveis essencials per a la comunitat autònoma o en la hisenda de la comunitat autònoma i se'n justifiqui una necessitat urgent i inajornable, es poden autoritzar el nomenament de personal funcionari interí i de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal, i també les pròrrogues, a l'Administració de la comunitat autònoma i a la resta d'ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, sempre que, prèviament a aquests nomenaments, contractacions o pròrrogues, la Direcció General de Pressuposts i la Direcció General de Funció Pública emetin sengles informes favorables sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

En cas que aquests nomenaments o contractes resultin de convocatòries prèvies de selecció d'ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms, l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'emetre abans de la convocatòria corresponent, i s'ha d'entendre que dels nomenaments o contractes objecte d'aquesta convocatòria n'ha informat favorablement la direcció general esmentada.

En cas que, prèviament a la cobertura d'un lloc de treball de personal laboral d'un ens del sector públic instrumental mitjançant nova contractació, aquest lloc s'hagi de dotar o s'hagin de modificar les seves retribucions, l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts ha de ser anterior a aquestes actuacions, sobre les quals també s'ha de pronunciar. En aquests casos, la sol·licitud de l'informe ha d'indicar expressament la necessitat i la intenció de cobrir el lloc de treball en el termini màxim d'un any des de la seva dotació o modificació.

En tot cas, els llocs de treball de caràcter estructural ocupats interinament s'han d'incloure en l'oferta pública d'ocupació corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 18 anterior, i, per tant, l'autorització de cobertura temporal d'aquests llocs sempre queda supeditada a aquesta inclusió.

Passats tres anys des del nomenament o la contractació d'aquests llocs de treball, els llocs esmentats només podran ser ocupats per personal funcionari de carrera o laboral fix, llevat que el procés selectiu corresponent hagi quedat desert, cas en què el lloc es podrà ocupar interinament per una altra persona.

Excepcionalment, el personal funcionari o laboral interí podrà romandre en el lloc de treball ocupat temporalment fins que es resolgui el procés selectiu corresponent, sempre que la convocatòria d'aquest procés s'hagi publicat dins el termini de tres anys a comptar des de la data del nomenament o la contractació.

La Direcció General de Pressuposts pot dictar una instrucció que disposi substituir l'exigència de l'informe que preveu aquest apartat per un control o ajust dels crèdits per a despeses de personal o de les estimacions de despeses de personal dels pressuposts d'explotació, per a determinats organismes o ens de l'Administració de la comunitat autònoma o del seu sector públic instrumental, o per a tots aquests. Aquest control o ajust es pot fer durant l'elaboració dels avantprojectes de pressuposts corresponents o durant la vigència dels pressuposts, i pot eximir d'informe els ens que disposin de crèdits o estimacions de despeses suficients per cobrir, en l'exercici corrent i en el següent, els nomenaments, les contractacions o les pròrrogues respecte dels quals es justifiqui una necessitat urgent i inajornable. En aquests casos, s'ha de garantir la suficiència pressupostària mitjançant un certificat, el qual s'ha de referir tant a l'exercici corrent com als exercicis futurs fins al primer en què els nomenaments, les contractacions o les pròrrogues ja impliquin efectes econòmics des del dia primer de gener. Als efectes d'aquest certificat, s'ha de pressuposar que no variaran els crèdits per a despeses de personal o les estimacions de despeses de personal dels ens.

3. En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal del Servei de Salut de les Illes Balears la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director general del Servei de Salut o a l'òrgan en el qual delegui la responsabilitat, que ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal o de contractacions laborals temporals de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears en atenció a la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director gerent de l'entitat pública empresarial o a l'òrgan en el qual delegui la responsabilitat, que ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable. La resta de supòsits requereix l'autorització del director general del Servei de Salut o de l'òrgan en el qual delegui la responsabilitat.

Les gerències i els centres del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears no poden fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la disponibilitat pressupostària corresponent.

El que estableixen els paràgrafs primer i tercer d'aquest apartat 3 s'ha d'aplicar als nomenaments de personal funcionari interí de l'Agència Tributària de les Illes Balears, a càrrec de la Direcció de l'Agència Tributària.

4. En el cas de nomenaments de personal interí o de contractacions laborals temporals de personal docent la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon a la directora general de Personal Docent, respecte del personal docent no universitari, i al director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, respecte del personal docent de la Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears, els quals han de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o de la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

No es pot fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la dotació pressupostària corresponent.

5. S'exceptuen de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents, sempre que quedi acreditat que l'entitat disposa de crèdit o dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost i que continuarà sent suficient en l'exercici següent, pressuposant que no variarà, sense requerir més finançament de la comunitat autònoma:

a) Substitucions, incloses les motivades per vacances, cobertures de places dotades vacants i excedències amb reserva de lloc de treball o situacions assimilables, sempre que el procediment s'iniciï en el termini màxim d'un any des de la dotació del lloc de treball o des de la baixa o situació que doni lloc a la vacant o a la situació assimilable, excepte que la vacant es generi per mobilitats internes dins l'ens, incloses les promocions internes, cas en el qual la cobertura de la plaça requereix els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior si el lloc cobert amb la mobilitat interna fa més d'un any que està vacant.

Quan la data de referència sigui la de la dotació de la plaça, aquesta dotació ha de disposar de l'informe de la Direcció General de Pressuposts esmentat en el tercer paràgraf del mateix apartat 2 anterior. En cas contrari, la cobertura de la plaça requerirà els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior.

Quan els supòsits que preveu aquesta lletra es refereixin a contractes d'alta direcció no cal emetre l'informe que regula l'article 20.5 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) Contractes o nomenaments de durada igual o inferior a quaranta-cinc dies —o els dies equivalents en cas de jornades a temps parcial—, o la que es fixi a aquest efecte mitjançant una instrucció conjunta de les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts.

c) Els altres en què així s'estableixi mitjançant una instrucció conjunta de les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts.

6. S'exceptuen també de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents, sempre que l'entitat disposi de dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost:

a) Quan es formalitzin per complir el que estableix la normativa laboral vigent en casos de jubilació anticipada especial a l'edat de 64 anys o en casos de jubilació parcial, sempre que, en cas de jubilació parcial, el percentatge de jornada de la persona substituta, amb la qual es pretén subscriure el contracte de relleu, no ultrapassi el percentatge de reducció parcial de la persona que s'ha de jubilar parcialment, i sempre que, en ambdós casos, les contractacions que es pretenguin fer no siguin de caràcter indefinit.

b) Per a l'execució de programes temporals, projectes de recerca científica o programes d'activació de l'ocupació que siguin conseqüència d'un conveni de col·laboració entre administracions públiques o que estiguin finançats amb alguna subvenció o aportació ja aprovada, sempre que en ambdós casos quedi acreditat en l'expedient el finançament extern a la comunitat autònoma de tot el cost durant la durada del nomenament, el contracte o la pròrroga, que els contractes de durada determinada estiguin associats a l'estricta execució del programa o projecte, i que no existeix obligació d'estabilització laboral al final d'aquest programa o projecte. En cas contrari, es requeriran els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior, inclòs el de la Direcció General de Pressuposts, el qual no queda afectat per la instrucció que preveu el darrer paràgraf del mateix apartat 2, si s'escau.

Així mateix, les convocatòries de selecció inherents a aquests programes o projectes no s'han de sotmetre a l'informe previ de la Direcció General de Funció Pública a què fa referència l'apartat 7 d'aquest article.

Sens perjudici de tot l'anterior, en ambdós casos, amb caràcter previ als nomenaments o les contractacions en ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms sense pressupost propi, el servei jurídic de l'ens instrumental o de la conselleria d'adscripció ha d'emetre un informe sobre la legalitat dels nomenaments o les modalitats contractuals laborals temporals, i també sobre el compliment de les lletres a) o b) anteriors. Així mateix, amb periodicitat mensual, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens instrumental ha d'emetre un certificat en el qual es facin constar els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, del mes immediatament anterior, amb indicació del motiu i la durada. Els certificats i els informes esmentats s'han de trametre mensualment a la Direcció General de Funció Pública.

7. Així mateix, la Direcció General de Funció Pública haurà d'informar favorablement sobre les convocatòries de selecció del personal temporal, estatutari o laboral, que facin els ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, amb excepció dels organismes autònoms sense pressupost propi, i també sobre les convocatòries relatives al personal docent interí o laboral temporal a càrrec de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, sempre que la convocatòria de selecció no s'ajusti a un model respecte del qual hagi informat prèviament i favorablement la Direcció General de Funció Pública.

En aquest darrer cas, l'òrgan competent en matèria de personal de la conselleria o l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que aquesta s'ajusta al model esmentat.

8. Per a l'efectivitat de tot el que estableix aquest article, les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts poden dictar les instruccions corresponents.

Són nuls de ple dret els nomenaments i les contractacions de personal funcionari, estatutari o laboral de caràcter temporal, o les pròrrogues corresponents, que es facin sense complir els requeriments que estableix aquest article.

Article 20

Despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears

1. El cost del personal docent i no docent de la Universitat de les Illes Balears per a l'any 2023, sense incloure-hi els triennis ni els costs de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador, és el que s'indica a continuació:

a) Personal docent: 63.294.488 euros.

b) Personal no docent: 24.694.321 euros.

2. La Universitat de les Illes Balears pot ampliar els crèdits del capítol 1 del seu pressupost de despeses per l'import dels triennis que es meritin o dels augments del cost de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador.

Article 21

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2023 la concessió dels complements destinats a retribuir la productivitat, el rendiment, el compliment d'objectius o qualsevol altre concepte de naturalesa similar a favor del personal delimitat en l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques.

2. S'exceptua d'aquesta suspensió la concessió del complement de productivitat (factor variable), que es pot reconèixer al personal del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens adscrits a aquest servei en els casos següents:

a) Cap de guàrdia de l'atenció especialitzada.

b) Indemnització per desplaçament de personal sanitari a Menorca, Eivissa o Formentera.

c) Qualsevol altra activitat que, per raó de necessitat, autoritzi o reconegui expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

d) Tasques docents teòriques o pràctiques que autoritzi expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

e) Activitats lligades al compliment dels objectius fixats en els projectes específics i en els plans d'actuació del Servei de Salut de les Illes Balears que aprovi el director general d'aquest servei.

f) Indemnització per desplaçament de professionals als diferents centres sanitaris i hospitals públics dins l'illa de Mallorca, i també entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir l'atenció continuada i permanent dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la gerència territorial d'on s'hagi de desenvolupar l'activitat.

Aquest complement és addicional a la percepció del complement d'atenció continuada per la realització de la guàrdia. S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implantar aquesta mesura, les quals han de reflectir les categories professionals o les especialitats afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

g) L'atribució de funcions de coordinació que suposin una activitat addicional a la pròpia del lloc de treball que s'ocupa, incloses les funcions o tasques corresponents a llocs de prefectura orgànica mentre no es proveeixi el lloc de treball. L'atribució de funcions de coordinació es pot dur a terme per coordinar programes o actuacions concretes, per coordinar objectius programats o per coordinar col·lectius de treballadors per raó del caràcter homogeni de les seves funcions, sempre que no impliquin funcions de naturalesa estructural.

Correspon al director general de Servei de Salut de les Illes Balears fixar els criteris objectius per determinar les quanties individuals del complement de productivitat.

3. També s'exceptuen d'aquesta suspensió:

a) La concessió del complement de productivitat que es pot reconèixer a favor del personal de l'Agència Tributària de les Illes Balears per raó de la realització d'activitats lligades al compliment dels objectius fixats en el programa anual d'actuació de l'Agència Tributària.

b) La concessió de les retribucions variables a què fa referència l'article 24 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

4. En tot cas, la suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article no afecta el dret a la meritació i al pagament de les quanties corresponents al complement de rendiment investigador o als eventuals complements variables de caràcter excepcional a què es refereixen, respectivament, la disposició addicional segona de la Llei 19/2019 esmentada i l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

Article 22

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a la realització de serveis extraordinaris fora de la jornada habitual

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2023 la concessió de retribucions econòmiques pels serveis extraordinaris o per les hores extraordinàries fetes fora de l'horari o la jornada habituals de treball a favor del personal delimitat en l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, sens perjudici de les excepcions que s'estableixin per acord del Consell de Govern.

2. El que estableix l'apartat anterior d'aquest article no és aplicable al personal a què fa referència l'article 21.2 anterior, la retribució del qual en aquesta matèria s'ha de regir únicament pel complement de productivitat (factor variable).

Article 23

Import de les retribucions corresponents a la carrera administrativa o professional i als sexennis

1. Els imports que, en concepte de carrera administrativa o professional, ha de percebre el personal al servei de la sanitat pública de les Illes Balears, el personal funcionari i laboral de serveis generals, el personal funcionari propi del Consell Consultiu de les Illes Balears i el personal funcionari i laboral de l'Agència Tributària de les Illes Balears s'ha de regir pel que disposen els acords a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 de l'article 23 de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019, incloses les modificacions d'aquests acords aprovades pels òrgans competents i publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sense que a aquests imports s'hagi d'aplicar la variació retributiva interanual a què fan referència el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta llei mentre tenguin la naturalesa de pagaments a compte, d'acord amb l'apartat 3 de la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Així mateix, l'import que ha de percebre el personal funcionari docent en concepte de sexennis s'ha de regir pel que disposen els acords a què es refereix l'apartat 4 de l'article 23 de la Llei 14/2018 esmentada, i també pel que disposen el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta llei respecte de la variació retributiva interanual per a l'any 2023.

3. El que estableixen els apartats anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de tot el que disposa l'article 24 següent.

Article 24

Suspensió i modificació de convenis, pactes i acords

1. En l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es garanteix el compliment dels convenis, els pactes i els acords que afecten el personal funcionari, el personal estatutari i el personal laboral al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i de les entitats que integren el sector públic instrumental, d'acord amb la delimitació que fa l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat que, excepcionalment i per causa greu d'interès públic derivada de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques existents, el Govern de les Illes Balears, en la seva condició d'òrgan col·legiat superior que dirigeix la política general i que exerceix les funcions executiva i administrativa, i mitjançant un acord subscrit a proposta conjunta de les conselleries d'Hisenda i Relacions Exteriors i de Presidència, Funció Pública i Igualtat, i, si escau, de la conselleria sectorial corresponent, acordi suspendre o modificar el compliment de convenis, pactes i acords ja subscrits en qualsevol àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma o de les entitats que integren el sector públic instrumental, en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l'interès públic.

2. A l'efecte del que estableix l'apartat anterior, s'entén que es produeix una causa greu d'interès públic derivada de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques quan l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o les entitats que integren el seu sector públic instrumental han d'adoptar mesures o plans d'ajust, de reequilibri dels comptes públics o de caràcter economicofinancer per assegurar l'estabilitat pressupostària o la correcció del dèficit públic.

Article 25

Suspensió de determinades prestacions d'acció social

1. Se suspenen fins al 31 de desembre de 2023 les convocatòries i les concessions de prestacions i ajuts en concepte d'acció social a favor del personal sotmès a l'àmbit d'aplicació del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat de les següents:

a) Ajuts per fills menors de divuit anys.

b) Ajuts per l'atenció a familiars amb discapacitat.

c) Ajuts per estudis del personal al servei de la comunitat autònoma i dels fills.

d) Ajuts en compensació de despeses derivades d'assistència sanitària.

e) Bestretes ordinàries i extraordinàries de retribucions.

2. Això no obstant, al llarg de l'exercici de 2023 i mitjançant un acord del Consell de Govern, es poden aixecar les suspensions relatives a altres prestacions i ajuts, en funció de les disponibilitats pressupostàries de l'exercici.

Article 26

Reducció voluntària de jornada

1. Fins al 31 de desembre de 2023, el personal funcionari i laboral fix de serveis generals pot sol·licitar la reducció de jornada, fins a un màxim d'un terç, amb la reducció proporcional corresponent de retribucions, sempre que no afecti les necessitats del servei, apreciades mitjançant una resolució motivada de l'òrgan competent.

2. La concessió d'aquesta reducció, que és discrecional, no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 27

Llicència especial per a assumptes propis

1. Fins al 31 de desembre de 2023, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix de serveis generals, poden sol·licitar una llicència especial per a assumptes propis amb una durada màxima de sis mesos anuals, sense dret a percebre retribucions, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput de temps a efectes de triennis i grau personal, amb l'obligació de cotitzar que correspongui d'acord amb la normativa vigent.

2. La concessió d'aquesta llicència, que és discrecional, està supeditada en tot cas a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

​​​​​​​​​​​​​​Article 28

Excedència voluntària especial

1. Fins al 31 de desembre de 2023 el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix de serveis generals, i el personal funcionari de carrera docent no universitari poden sol·licitar una excedència voluntària especial amb una durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps d'excedència a efectes de triennis i grau personal.

2. Durant la vigència d'aquesta excedència, la persona beneficiària no pot prestar serveis en el sector públic, ni tampoc, si es tracta de personal funcionari de carrera docent no universitari, en l'àmbit de l'ensenyament concertat.

3. La concessió de l'excedència està supeditada a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 29

Extensió de determinades mesures a l'àmbit local

Els òrgans competents dels consells insulars i de les administracions locals de les Illes Balears poden adoptar els acords escaients per a l'aplicació de mesures equivalents a les previstes en els articles 26, 27 i 28 i en la disposició addicional tercera d'aquesta llei en l'àmbit de les seves competències.

 

Capítol II Altres normes en matèria de despeses

Article 30

Mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres educatius privats concertats de les Illes Balears

1. D'acord amb l'article 117 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i amb els articles 12 i 13 del Reglament de normes bàsiques sobre concerts educatius, aprovat pel Reial decret 2377/1985, de 18 de desembre, s'aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal docent i les despeses de funcionament per a l'any 2023, amb els imports que consten en l'annex 21 d'aquesta llei.

2. Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l'ensenyament concertat (inclosos els alliberats sindicals i patronals) s'han de finançar fins a un límit màxim d'una jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia sobre la base de la realització de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

Això no obstant, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l'1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada lectiva superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d'acord amb el marc normatiu vigent fins a l'1 de gener de 2015, i sempre que es remunerin mitjançant pagament delegat, se n'ha de continuar finançant la jornada íntegra corresponent, fins al límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals. En tot cas, si a partir de l'1 de gener de 2023 aquest personal redueix la seva jornada lectiva, se n'ha de reduir proporcionalment el finançament públic, el qual no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de les vint-i-quatre hores lectives setmanals i l'augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores lectives.

3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatives per a altres despeses comprenen les despeses de personal d'administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Aquestes despeses s'han de justificar anualment davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, d'acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la direcció general esmentada.

4. Per als concerts singulars (batxillerat i cicles formatius de grau superior), la quantia màxima que s'ha de percebre dels alumnes en concepte de finançament complementari dels fons públics, i en concepte exclusiu d'ensenyament regular, és d'entre 18 i 36 euros per alumne i mes durant deu mesos, en el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2023.

5. Al concepte d'altres despeses dels concerts singulars dels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior dels centres amb autorització per a una ràtio inferior a 30 alumnes per unitat escolar, s'ha d'aplicar un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys en relació amb la ràtio de 30 alumnes.

6. Per als concerts singulars de cicles formatius de grau superior, la quantia que aboni l'administració en concepte d'altres despeses ha de ser la resultant de minorar en 3.606,08 euros la dels mòduls econòmics establerts en l'annex 21 d'aquesta llei per a aquests ensenyaments.

7. L'import anual global per a totes les unitats concertades del mòdul econòmic de despeses variables comprèn les despeses ocasionades per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal incloses les cotitzacions per quota patronal de la Seguretat Social.

8. Per calcular les quanties de les substitucions per incapacitat temporal s'han de computar els conceptes retributius referents als diferents nivells educatius que consten en l'annex 21 d'aquesta llei, excepte els complements lligats a l'exercici dels càrrecs de director i de cap d'estudis. Aquesta despesa s'ha d'incrementar d'acord amb els percentatges de cotització a la Seguretat Social establerts legalment per a cada cas.

9. És aplicable a les despeses de personal docent concertat i a les despeses variables per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal una minoració del 5%, prevista en el Decret 90/2010, de 16 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents per reduir el dèficit públic que afecten el personal docent no universitari dels centres privats concertats de les Illes Balears, que s'ha d'aplicar a cada un dels conceptes que integren la nòmina, excepte pel que fa als increments econòmics conseqüència de l'aplicació de l'Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016, d'aprovació de l'Acord de reprogramació de l'Acord del 2008 i altres millores sociolaborals del professorat de l'ensenyament privat concertat de les Illes Balears signat el 10 de febrer de 2016.

10. S'exclou el finançament de la paga extraordinària d'antiguitat en l'empresa que preveuen el VI i el VII Conveni col·lectiu d'empreses d'ensenyament privat sostingudes totalment o parcialment amb fons públics.

Així mateix, s'exclou el finançament de la paga extraordinària per antiguitat en l'empresa i el premi per jubilació que preveuen el XIV i el XV Conveni col·lectiu general de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat.

No obstant això, en el cas que l'Administració de la comunitat autònoma arribi a un acord amb els agents socials relatiu al finançament de la paga extraordinària d'antiguitat en l'empresa prevista en els convenis col·lectius esmentats, aquesta paga es podrà finançar en els termes que especifiqui l'acord i sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària adequada i suficient.

11. S'autoritza el Consell de Govern perquè, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, desplegui el que preveu aquest article per aplicar la distribució de fons públics per al sosteniment de centres privats concertats de les Illes Balears.

També s'autoritza el Consell de Govern a modificar, mitjançant un acord, l'annex 21 d'aquesta llei quant als conceptes i els imports que s'hi estableixen.

Article 31

Obligacions dels centres concertats en relació amb la tramitació i la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista

Amb la finalitat de facilitar i col·laborar amb l'administració en la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, els centres concertats han de complir les obligacions següents:

a) Presentar la documentació necessària per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista. Aquesta documentació i els terminis en què s'ha de presentar s'han de determinar mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, que pot establir l'obligació d'utilitzar mitjans electrònics amb la finalitat d'agilitar la tramitació i el pagament de les nòmines.

b) Sens perjudici del que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb la notificació electrònica, utilitzar el GestIB, aplicació informàtica de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, o l'aplicació que la substitueixi, per a la gestió dels centres docents d'ensenyament no universitari sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, i consultar-lo periòdicament:

1r. Per introduir, abans de la segona quinzena del mes de setembre del curs escolar al qual es refereixin, i per actualitzar-los quan sigui necessari, les dades personals i l'horari dels professors titulars i substituts i de l'equip directiu, amb indicació de les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells que imparteixen, i el nivell en el qual s'exerceix el càrrec directiu concret, i també els dies no lectius triats pel centre.

El centre ha d'introduir en el GestIB les altes de nous docents, com també les modificacions amb incidència en la nòmina, en els horaris dels professors o en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells, en el termini de cinc dies hàbils des que es facin efectives.

El centre ha de presentar a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, mitjançant registre electrònic, les sol·licituds d'alta i les de modificació, juntament amb la documentació necessària segons les instruccions del director general de Planificació, Ordenació i Centres, en el termini màxim de trenta dies naturals comptadors des de la data d'alta o de modificació. En aquest cas, l'administració finançarà l'alta o la modificació mitjançant la nòmina delegada des de la data d'alta o de modificació sol·licitada.

En el cas que les sol·licituds d'alta i les de modificació es presentin fora del termini esmentat, l'administració finançarà l'alta o la modificació mitjançant la nòmina delegada des dels trenta dies naturals immediatament anteriors a la data de presentació de les sol·licituds.

2n. Per rebre els requeriments de l'administració en cas que hi hagi algun defecte en la documentació presentada que s'hagi d'esmenar. A tots els efectes, s'entén vàlida la notificació efectuada als centres concertats mitjançant el GestIB.

3r. Per fer servir tots els processos que, mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, s'estableixin com a necessaris per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, a mesura que l'aplicació GestIB els vagi incorporant i en els terminis que estableixi la resolució esmentada.

c) Garantir, com a condició indispensable perquè l'administració financiï els salaris i les cotitzacions per quota patronal dels professors, que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent per exercir la docència en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells en què ho facin.

El que estableix aquesta lletra s'entén sens perjudici dels casos excepcionals en què els centres concertats acreditin, de la manera que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional, la impossibilitat de poder contractar professors que compleixin els requisits esmentats. A més, fins al 31 de desembre de 2023, i mitjançant una resolució del conseller d'Educació i Formació Professional, es poden establir altres mesures de caràcter excepcional per tal de garantir la prestació de l'ensenyament i els drets dels alumnes. En aquests casos, amb caràcter extraordinari i temporal, es pot finançar el cost d'aquests professors.

d) Ser responsable de fer servir la modalitat contractual ajustada a la legislació laboral i de la Seguretat Social i al conveni col·lectiu aplicable; d'aplicar les deduccions que corresponguin per quota obrera i quota patronal del règim de Seguretat Social aplicable; i de presentar la documentació justificativa necessària pel que fa al compliment de l'obligació d'efectuar les retencions a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, en els terminis que estableixi aquest òrgan.

Article 32

Limitacions al finançament de la nòmina del personal docent dels centres concertats

1. Quan la causa que dóna lloc a la suspensió de la relació laboral és la maternitat, la paternitat, l'adopció, l'acolliment, el risc durant l'embaràs o el risc durant la lactància natural, la contractació de professors substituts es finança sempre que el centre s'aculli a les bonificacions que estableix la legislació laboral i de la Seguretat Social.

2. Les contractacions i les modificacions de la jornada dels professors que es produeixin en els períodes no lectius i en els de vacances, en els dies festius del calendari escolar de cada centre o del calendari laboral, i en dissabte i en diumenge, es comencen a finançar el primer dia lectiu següent d'haver-se produït.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable a les contractacions, mitjançant un contracte de relleu, per substituir els professors en situació de jubilació parcial.

3. Les modificacions de jornada dels professors que es produeixen durant els períodes en què gaudeixen d'un permís per maternitat, per paternitat, per adopció o per acolliment o d'una llicència per incapacitat temporal, es financen a partir del dia en què el professor es reincorpori al seu lloc de treball.

En cas que aquest professor percebi un complement retributiu per exercir un càrrec directiu al centre, no es finança aquest complement, durant els primers quatre mesos de la vigència dels permisos esmentats, a qui el substitueixi en les tasques o funcions directives corresponents.

4. Amb caràcter general, l'import de cada trienni s'ha de fer efectiu en la nòmina del mateix mes en què es meriti i per l'import mensual íntegre, d'acord amb les taules salarials corresponents. En tot cas, l'administració pot comprovar si l'antiguitat reconeguda pel centre és real i si implica efectivament la meritació del trienni o els triennis el finançament dels quals se sol·licita, i, amb aquesta finalitat, pot requerir als sol·licitants tota la informació addicional que consideri necessària.

 

5. Les substitucions per causes esdevingudes dins els tres dies hàbils immediatament anteriors als períodes no lectius de Nadal i Setmana Santa o dins els cinc dies hàbils immediatament anteriors al dia en què finalitzen les classes lectives del curs, s'han de cobrir amb les hores d'atenció individualitzada, suport i substitucions que consten en el total d'hores concertades amb cada centre educatiu, i només es financen a partir del primer dia lectiu posterior als períodes no lectius de Nadal, Setmana Santa i estiu, en el cas que perduri la substitució.

S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les substitucions la causa de les quals sigui la jubilació parcial del docent.

6. Als únics efectes del que disposa aquest article, s'entenen per períodes no lectius o de vacances els mesos de juliol i d'agost i les vacances escolars de Nadal i Pasqua.

Article 33

Fons de col·laboració econòmica amb les entitats locals

1. Per a l'any 2023, el percentatge mínim a què es refereix l'article 205.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, és del 0,5%.

2. Així mateix, per a l'any 2023, se suspèn l'aplicació de la norma que conté la regla 4a de la lletra b) de l'article 205.3 de la Llei 20/2006 esmentada en els casos en què la disminució respecte de l'any anterior derivi de l'aplicació del criteri de la població.

Article 34

Límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l'any 2023

D'acord amb el que preveu l'article 29 de la Llei 5/2013, d'1 d'octubre, audiovisual de les Illes Balears, el límit màxim de despesa anual, en l'exercici de 2023, per al finançament del servei públic de comunicació audiovisual és de 36.963.956 euros, corresponent als crèdits per transferències de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a favor de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sens perjudici de les generacions de crèdit que, durant l'exercici de 2023, es puguin dur a terme per raó del que preveu l'article 7.3 d'aquesta llei, els quals no s'han de computar a l'efecte d'aquest límit, ni tampoc els préstecs reintegrables que es concedeixin a l'ens públic d'acord amb la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni les aportacions extraordinàries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que duguin causa d'eventuals contingències econòmiques resultants del procés d'internalització dels serveis informatius i dels serveis tècnics associats, sempre que el Consell de Govern acordi aquestes aportacions extraordinàries, a proposta conjunta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat i de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb l'informe previ de la Direcció General de Pressuposts.

Article 35

Normes específiques per al seguiment de les despeses finançades amb el factor d'insularitat

1. El seguiment comptable dels projectes finançats totalment o parcialment amb el factor d'insularitat a què es refereix el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del règim especial de les Illes Balears, s'ha fer mitjançant el codi de fons finalista que la Direcció General de Pressuposts habiliti a aquest efecte per identificar les partides pressupostàries corresponents dels estats de despeses.

2. En tot cas, s'habilita la Direcció General de Pressuposts perquè, en el marc de l'article 41 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dugui a terme els ajusts pressupostaris que calguin per garantir un seguiment adequat dels fons percebuts i aplicats en concepte de factor d'insularitat en els casos en què, com a conseqüència de la dinàmica de la programació i l'execució dels projectes, les partides pressupostàries amb càrrec a les quals es tramitin les despeses no s'hagin pogut codificar prèviament amb el codi de fons finalista corresponent.

3. Així mateix, tot el que estableixen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'aplicar als casos en què calgui modificar la codificació de les partides pressupostàries dels estats de despeses per raó de la reprogramació dels projectes o d'altres causes justificades que ho requereixin.

Article 36

Pagaments d'obligacions d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries

1. En l'exercici de 2023, mentre el sistema economicofinancer no habiliti el pagament parcial d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats, es pot materialitzar el pagament d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries, amb la finalitat exclusiva de permetre pagaments parcials, o a compte del seu import total.

2. Per a l'efectivitat del que preveu l'apartat anterior, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors pot dictar les instruccions corresponents.

 

TÍTOL IV GESTIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS I ALTRES NORMES EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA

Capítol I Operacions financeres

Article 37

Operacions de crèdit a curt i a llarg termini

1. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms poden recórrer a l'endeutament a curt i a llarg termini fins a l'import que garanteixi el compliment efectiu de la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària, d'acord amb els requisits i les condicions que s'assenyalen en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears; en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; i en la resta de normativa aplicable, tenint en compte, a més, el que disposen els apartats 2 a 4 d'aquest article.

El que preveu el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixen la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i l'apartat 5 d'aquest article en relació amb les operacions d'endeutament a curt i a llarg termini que pretenguin concertar altres ens, especialment pel que fa a les operacions que es considerin deute de la comunitat autònoma a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, de 25 de maig de 2009, relatiu a l'aplicació del Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu, annex al Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

2. S'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant els òrgans competents que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament dels crèdits a què es refereix l'article 2.1 d'aquesta llei, amb un termini de reemborsament superior a l'any, i en determini les característiques, amb la limitació d'augmentar l'endeutament en el tancament de l'exercici fins a un import màxim de 486.567.037 euros respecte del saldo de l'endeutament a dia 1 de gener de 2023.

3. Així mateix, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant els òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini, en els termes que s'estableixen en la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària i del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, fins a l'import màxim autoritzat per l'Estat.

També s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant els òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb càrrec als mecanismes addicionals de finançament, als quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2012 esmentada, que pugui habilitar l'Administració de l'Estat al llarg de l'exercici de 2023.

Finalment, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant els òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb la finalitat de refinançar i cancel·lar operacions de finançament dels ens, sempre que el deute d'aquests ens es consideri deute de la comunitat autònoma de les Illes Balears a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, esmentat abans, i les operacions de refinançament no impliquin cap increment de l'endeutament net considerat en conjunt. A aquest efecte, es poden concertar noves operacions d'endeutament a càrrec de l'Administració de la comunitat autònoma, com a màxim pel mateix import del deute que s'hagi de cancel·lar de les operacions a llarg termini del conjunt dels ens, i l'import de les noves operacions s'ha de destinar íntegrament a amortitzar les operacions d'endeutament de cada ens, totalment o parcialment segons els casos, mitjançant una transferència de capital, una aportació en concepte de soci, fundador o partícip, o un préstec a favor de l'ens; així mateix, l'Administració de la comunitat autònoma pot optar per subrogar-se en la posició deutora de l'ens, cas en el qual l'import de la nova operació que es concerti s'ha de destinar a amortitzar el deute objecte de la subrogació.

4. L'endeutament autoritzat en virtut dels apartats 2 i 3 anteriors que no hagi acordat l'òrgan competent del Govern o que no s'hagi formalitzat el dia 31 de desembre de 2023 es pot dur a terme l'any següent, i s'ha d'imputar en tot cas a l'autorització legal corresponent a l'any 2023, amb la comptabilització del dret de cobrament corresponent en el pressupost d'ingressos de l'any 2023.

5. Excepcionalment, durant l'any 2023, la resta d'ens del sector públic instrumental autonòmic a què fa referència el segon paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article pot formalitzar operacions de crèdit a llarg termini, sempre que no impliquin un increment de l'endeutament net a l'1 de gener de 2023.

Article 38

Avals

1. Al llarg de l'exercici de 2023 el Govern de les Illes Balears, mitjançant els òrgans competents que estableix la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, pot concedir avals, directament o mitjançant els seus organismes autònoms, fins a la quantia total de 30.000.000 d'euros.

Els avals que, si s'escau, es concedeixin s'han de subjectar a les condicions que determinen els articles 103 a 107 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L'import de cada aval no pot excedir del 30% de la quantia assenyalada en l'apartat anterior d'aquest article, excepte en els casos en què el Consell de Govern acordi exceptuar aquesta limitació.

Aquesta limitació afecta exclusivament cadascuna de les operacions avalades i no té caràcter acumulatiu per entitat, institució o empresa avalada.

Capítol II Actualització de taxes

Article 39

Taxes

Per a l'any 2023 les quotes fixes de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears establertes per normes de rang legal s'han de mantenir en la mateixa quantia vigent l'any 2022, sens perjudici del que estableix la disposició final primera d'aquesta llei.

 

TÍTOL V ALTRES NORMES SOBRE ÒRGANS ESTATUTARIS I ENS INSTRUMENTALS

Article 40

Retenció de transferències a ens instrumentals

Sens perjudici de les mesures addicionals de control que conté l'article 19 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'autoritza la directora general del Tresor i Política Financera perquè, durant l'exercici de 2023, retengui les transferències amb càrrec al pressupost de despeses de la comunitat autònoma a favor dels ens instrumentals que no compleixin les disposicions aplicables en relació amb la publicitat dels contractes i en relació amb la prioritat en el pagament de determinades despeses o que, sense una causa justificada, no formulin o aprovin els comptes anuals o no els presentin davant la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears o davant la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears en els terminis que fixen les lleis, fins que aquests comptes no es formulin, s'aprovin i es presentin.

Article 41

Paràmetres específics d'entitats instrumentals

1. Mentre no es produeixi el desplegament reglamentari a què fa referència l'apartat 1 de la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell de Govern pot aprovar, mitjançant un acord, els paràmetres específics que preveu la disposició esmentada.

2. En particular, pel que fa als llindars retributius que s'acordin respecte dels òrgans unipersonals de direcció i del personal directiu professional de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic, aquests llindars s'han d'aplicar als nous nomenaments i als nous contractes, i les eventuals diferències retributives respecte de les retribucions corresponents als nomenaments i als contractes anteriors no s'han de computar als efectes del que disposen els articles 12.2 i 15.5 d'aquesta llei.

Article 42

Utilització de romanents d'òrgans estatutaris i ens del sector públic autonòmic en l'exercici de 2023

1. Excepcionalment, durant l'exercici de 2023, els òrgans estatutaris i els màxims òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi han de fer les transferències de fons a favor de la conselleria o l'ens que determini, mitjançant una resolució, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb càrrec al romanent pressupostari d'exercicis anteriors de cada òrgan o ens disponible el dia 31 de desembre de 2022.

La determinació de l'import d'aquests romanents pressupostaris a què fa referència el paràgraf anterior, pel que fa als ens del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi, requereix un informe previ de la Direcció General de Pressuposts, que amb aquesta finalitat pot sol·licitar la informació i la documentació que calguin.

2. En el cas d'òrgans estatutaris o ens adscrits al Parlament de les Illes Balears, la resolució de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors a què es refereix l'apartat anterior s'ha de dictar a proposta de l'òrgan competent de l'òrgan estatutari o de l'ens corresponent.

 

TÍTOL VI TANCAMENT DEL PRESSUPOST

Article 43

Tancament del pressupost

Els pressuposts per a l'exercici de 2023 es tanquen, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, el dia 31 de desembre de l'any 2023.

 

TÍTOL VII RELACIONS INSTITUCIONALS

Article 44

Documentació que s'ha de trametre al Parlament de les Illes Balears

D'acord amb el que estableix la disposició final sisena de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears la informació que preveu l'article 146 de la llei esmentada, amb la periodicitat i en els terminis que estableix aquest mateix precepte legal.

Disposició addicional primera

Pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023

1. Amb caràcter general, les normes dels articles 12 a 15 i 18 a 20 d'aquesta llei s'han d'entendre desplaçades, totalment o parcialment, i en els diversos vessants qualitatius, quantitatius i temporals, per les disposicions que, amb caràcter bàsic, aprovi l'Estat, mitjançant la Llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, o la norma de rang legal corresponent, o les seves modificacions al llarg de l'any 2023.

En aquest sentit, l'aplicació preferent de les disposicions estatals s'ha de produir tant respecte de les retribucions bàsiques que, en el marc de l'article 149.1.18a de la Constitució, hagi de percebre el personal sotmès a l'article 76 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, com respecte de les retribucions complementàries del personal esmentat i el conjunt de retribucions de la resta de personal i autoritats de l'àmbit de la comunitat autònoma, fins al màxim de variació interanual per a l'any 2023 que fixi l'Estat en el marc de l'article 149.1.13a de la Constitució.

2. D'acord amb això, correspon als òrgans competents del Govern de les Illes Balears i de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears i de la Universitat de les Illes Balears, fer totes les actuacions que calguin per complir els mandats legals corresponents.

Disposició addicional segona

Pròrroga del termini de vigència de les borses de personal funcionari interí

1. Es prorroga fins al 31 de desembre de 2023, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2023, el termini de vigència de les borses de personal funcionari interí a les quals es refereix la disposició addicional dotzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

2. Així mateix, les borses vigents de personal funcionari interí formades pel procediment ordinari, pel procediment extraordinari i pel procediment específic de selecció per subvenir necessitats temporals i urgents, que, d'acord amb el que preveu l'article 12 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, hagin de perdre la vigència al llarg de l'any 2023, s'entenen prorrogades fins al 31 de desembre de 2023, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2023.

Disposició addicional tercera

Validesa de borses exhaurides i ofertes genèriques de borses de treball de personal funcionari interí

1. Durant l'any 2023, i de manera excepcional i degudament motivada, en cas d'exhauriment de les borses vigents de personal funcionari interí formades per qualsevol dels procediments prevists en el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o quan aquestes borses no siguin operatives per raó de la suspensió d'efectes derivada de la interposició de recursos, o qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci antieconòmica la crida dels treballadors o la convocatòria d'una nova borsa, es podrà procedir d'acord amb qualsevol de les dues alternatives següents:

a) Donar nova vigència, mitjançant una resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, a les tres darreres borses ja exhaurides, començant per la més recent i fins a la de més antiguitat, mantenint en tot cas l'ordre de prelació establert dins cada una d'aquestes borses.

b) Trametre oferta genèrica al Servei d'Ocupació de les Illes Balears en sol·licitud de persones que compleixin els mateixos requisits que es varen demanar per a la constitució de les borses, sempre que amb això es garanteixi suficientment el compliment dels principis d'igualtat, capacitat, mèrit i publicitat.

2. Les resolucions o les ofertes genèriques a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat anterior s'han de publicar a les pàgines web de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat o, si escau, de l'administració insular o local corresponent, de l'Escola Balear d'Administració Pública i del Servei d'Ocupació de les Illes Balears.

3. La selecció dels candidats mitjançant ofertes genèriques s'ha de fer d'acord amb criteris objectius, prèviament negociats a la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

4. Així mateix, durant l'any 2023, i únicament a l'efecte de poder convocar borses de personal funcionari interí pel procediment extraordinari previst en el Decret 30/2009 esmentat, s'ha d'entendre que les borses vigents estan exhaurides quan en aquestes borses només hi hagi en la situació de disponible un 10% de les persones que inicialment les varen constituir.

Disposició addicional quarta

Aprovació del model de declaració liquidació de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, i establiment de la forma i el procediment de presentació

1. S'aprova el model de declaració liquidació trimestral de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, que consta de dos exemplars —exemplar per a l'Agència Tributària de les Illes Balears i exemplar per al subjecte passiu—, que ha de contenir els elements següents:

A. Dades de capçalera

— Comunitat autònoma de les Illes Balears.

— Oficina gestora: 07200.

— Identificació: es faran constar el número d'identificació fiscal i la denominació del substitut i, si escau, del representant, i el codi d'identificació del residu de l'establiment al qual fa referència la declaració.

— Període de liquidació:

Exercici: s'han de consignar les quatre xifres de l'any al qual correspon el període de la declaració.

Període: el període de liquidació és trimestral. S'han d'emplenar amb «1T» els mesos de gener, febrer i març; amb «2T» els mesos d'abril, maig i juny; amb «3T» els mesos de juliol, agost i setembre; i amb «4T» els mesos d'octubre, novembre i desembre.

— Import ingressat: s'ha de consignar l'import ingressat efectivament, en euros amb dos decimals.

B. Dades de contacte

S'ha d'emplenar obligatòriament el camp «persona de contacte». L'Agència Tributària de les Illes Balears pot afegir dades relatives a telèfon, fax o adreça de correu electrònic de contacte.

C. Liquidació i operacions exemptes

Aquestes dades s'han de presentar d'acord amb les taules següents:

LIQUIDACIÓ
CIR (1)	Base imposable (2)	Tipus de gravamen (3)	Quota íntegra (4)
Quota íntegra total

 

Operacions exemptes
CIR (1)	NIF del dipositant (2)	Nom i raó social del dipositant (3)	Quantitat de residu (4)	Tipus d'exempció (5)

CIR (1): codi d'identificació de l'abocador, instal·lació d'incineració o coincineració.

Base imposable (2): quantitat de residu objecte de lliurament, incineració o coincineració. La quantitat s'ha d'expressar en tones mètriques amb expressió de tres decimals, arrodonida per defecte si la quarta xifra decimal és inferior a 5, o per excés en cas contrari.

Tipus impositiu (3): tipus impositiu aplicable a l'operació objecte d'autoliquidació d'acord amb l'article 93 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular; i amb l'article 74 bis del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, tal com figura en les taules publicades a la seu electrònica de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

Quota íntegra (4): import resultant de multiplicar la quantitat declarada en la casella (2) pel tipus impositiu de la casella (3). L'import s'ha d'expressar en euros amb dos decimals, arrodonit per defecte si la tercera xifra decimal és inferior a 5, o per excés en cas contrari.

Quota íntegra total (5): import resultant de sumar les quantitats declarades en la casella (4). L'import s'ha d'expressar en euros amb dos decimals, arrodonit per defecte si la tercera xifra decimal és inferior a 5, o per excés en cas contrari.

Addicionalment, mitjançant aquesta disposició s'aprova un quadre d'operacions exemptes que s'ha d'emplenar amb les operacions exemptes efectuades durant el període de liquidació agrupades per dipositant. El contingut dels camps que l'integren és el següent:

CIR (1): codi d'identificació de l'abocador, instal·lació d'incineració o coincineració, que només s'ha d'emplenar quan l'autoliquidació es refereixi a diversos establiments radicats a una mateixa comunitat autònoma.

NIF del dipositant (2): número d'identificació fiscal del dipositant dels residus a l'abocador, instal·lació d'incineració o instal·lació de coincineració.

Nom o raó social del dipositant (3): nom o raó social del dipositant dels residus a l'abocador, instal·lació d'incineració o instal·lació de coincineració.

Quantitat de residu (4): quantitat de residu objecte de lliurament, incineració o coincineració. La quantitat s'ha d'expressar en tones mètriques amb tres decimals, arrodonida per defecte si la quarta xifra decimal és inferior a 5, o per excés en cas contrari.

Tipus d'exempció (5): identificació del tipus d'exempció d'acord amb la taula següent:

Exempció	Identificació
Lletra a) article 89 Llei 7/2022	EA
Lletra b) article 89 Llei 7/2022	EB
Lletra c) article 89 Llei 7/2022	EC
Lletra d) article 89 Llei 7/2022	ED
Lletra e) article 89 Llei 7/2022	EE
Lletra f) article 89 Llei 7/2022	EF
Disposició transitòria sisena Llei 7/2022	EG

2. El substitut del contribuent ha de fer la liquidació de l'impost, en la qual ha de determinar les quotes meritades en el període que es liquidi mitjançant la presentació del model de l'apartat 1, i n'ha d'ingressar el total, d'acord amb les normes que contenen els apartats següents.

3. Amb caràcter general, el període de liquidació coincideix amb el trimestre natural. L'autoliquidació ha de comprendre el total de les quotes meritades en el trimestre corresponent, i s'ha de declarar i, si escau, ingressar en els terminis següents:

a) Per a les quotes meritades en el primer trimestre, és a dir, entre l'1 de gener i el 31 de març, el termini és des de l'1 d'abril fins al 20 d'abril.

b) Per a les quotes meritades en el segon trimestre, és a dir, entre l'1 d'abril i el 30 de juny, el termini és des de l'1 de juliol fins al 20 de juliol.

c) Per a les quotes meritades en el tercer trimestre, és a dir, entre l'1 de juliol i el 30 de setembre, el termini és des de l'1 d'octubre fins al 20 d'octubre.

d) Per a les quotes meritades en el quart trimestre, és a dir, entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre, el termini és des de l'1 de gener fins al 20 de gener de l'any següent.

4. La presentació de les declaracions liquidacions, i també, si escau, l'ingrés dels deutes tributaris que se'n deriven, a què es refereixen els apartats anteriors, s'ha de fer per via telemàtica, a la seu electrònica de l'Agència Tributària de les Illes Balears, a l'adreça web https://sede.atib.es, d'acord amb l'Ordre del conseller d'Economia i Hisenda de 28 de desembre de 2009, per la qual es regula el procediment de pagament i presentació de documentació amb transcendència tributària per via telemàtica i es crea el tauler d'anuncis electrònic de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

5. L'obligació de presentar la declaració liquidació es manté, encara que no s'hagin meritat quotes en el període de liquidació, mentre el substitut a què es refereixi la declaració liquidació estigui d'alta en el cens que preveu la disposició addicional cinquena d'aquesta llei.

Disposició addicional cinquena

Creació del Cens d'obligats tributaris de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

1. El Cens d'obligats tributaris de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus està format per les persones i les entitats que són titulars d'autoritzacions com a operadors d'abocadors o d'instal·lacions d'incineració o coincineració situats a les Illes Balears i que han d'estar inscrites en el Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears, d'acord amb l'article 37 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

2. A l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) ha de dur a terme les actuacions que siguin necessàries perquè els subjectes passius donats d'alta en el Cens de substituts del cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears passin a formar part del Cens d'obligats tributaris de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

3. A l'efecte del que disposa l'apartat anterior, l'ATIB ha d'assignar un codi d'identificació de residu (CIR), que s'ha de notificar als subjectes passius, amb el qual s'identificaran els obligats tributaris inscrits en el Cens. El codi constarà de 13 caràcters, distribuïts de la manera següent:

a) Les lletres ES configuren els dos primers caràcters.

b) Mentre la persona titular del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública no disposi substituir-los per altres caràcters, els caràcters tercer, quart i cinquè seran zeros.

c) Els caràcters sisè i setè identificaran l'oficina gestora en què s'efectua la inscripció en el registre territorial.

d) Els caràcters vuitè i novè identificaran l'activitat que es desenvolupa d'acord amb les claus següents:

— RV: abocador autoritzat, de titularitat pública o privada, que realitza operacions d'eliminació de residus.

— RI: instal·lació d'incineració de residus autoritzada, de titularitat pública o privada, que realitza operacions d'eliminació o de valorització energètica.

— RC: instal·lació de coincineració de residus autoritzada o de valorització energètica.

e) Els caràcters desè, onzè i dotzè han d'expressar el número seqüencial d'inscripció, dins cada activitat, en el registre territorial de l'oficina gestora.

f) El caràcter tretzè serà una lletra de control.

4. Els subjectes passius han d'obtenir tants CIR com activitats desenvolupin i, si escau, establiments on desenvolupin la seva activitat.

5. En el termini de dos mesos des de la recepció del CIR, el subjecte passiu ha d'aportar la documentació següent:

a) Memòria descriptiva de l'activitat que desenvolupa, amb indicació de l'epígraf de l'impost sobre activitats econòmiques que, si escau, li correspon.

b) Certificat que acrediti que els sistemes de pesatge, conformement amb el que disposa l'article 95.7 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es troben degudament homologats.

Disposició addicional sisena

Vigència del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears

1. El Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, s'ha d'entendre vigent en tot allò que sigui compatible amb l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, aprovat per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats.

2. Les referències que el Decret 16/2022 esmentat fa al cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears s'han d'entendre fetes a l'impost estatal sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

Disposició addicional setena

Criteris generals aplicables a la distribució dels fons procedents de la recaptació de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

1. Els ingressos derivats de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, una vegada deduïts els costs de gestió del tribut, resten afectats al Fons de Prevenció i Gestió de Residus creat per l'article 33 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

2. En particular, els ingressos esmentats s'han de destinar al finançament del cost que comporta la implantació de sistemes de gestió sostenible dels residus domèstics o municipals, d'acord amb el que preveuen l'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 8/2019 esmentada i l'article 4 del Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

3. Les despeses i les inversions que es financiïn amb els ingressos derivats de l'impost s'han de fer tenint en compte un equilibri territorial adequat entre les illes. En aquest sentit, el retorn a cadascuna de les illes ha de ser equitatiu, tenint en compte especialment la recaptació provinent de cada una.

4. A proposta de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental, en el marc de les comissions insulars a què fa referència l'article 17 del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, s'ha d'aprovar la planificació per al repartiment dels recursos disponibles procedents de la recaptació de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, a les administracions i entitats publiques que tenguin atribuïdes competències en l'àmbit de la recollida o el tractament de residus municipals, sempre que disposin de projectes ajustats als criteris de l'apartat 5 d'aquesta disposició. La Direcció General de Residus i Educació Ambiental executarà els projectes d'àmbit de tota la comunitat autònoma.

5. Sens perjudici de l'apartat 3 d'aquesta disposició, la planificació, que pot referir-se a més d'una anualitat, ha de seguir, per ordre de prioritat, els criteris següents, sempre respectant de la manera més acurada possible l'esperit de l'impost com a instrument econòmic destinat a fomentar la prevenció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus, amb la fracció orgànica com a prioritària o preferent, i a desincentivar l'eliminació en abocador i el tractament en instal·lacions d'incineració:

a) Únicament es poden tenir en compte projectes relatius als fluxos de residus no destinats al dipòsit en abocador, la incineració o la valorització energètica.

b) En particular, i almenys durant els tres primers exercicis, almenys el 50% dels fons s'han de destinar a projectes relatius, en primer lloc, a la recollida selectiva de la matèria orgànica i, en segon lloc, al tractament corresponent.

c) Independentment de la recaptació per municipis, s'han de prioritzar els projectes que cobreixin un percentatge més alt de població atesa.

d) També es poden tenir en compte altres projectes, com els relatius a la preparació per a la reutilització.

e) Es poden tenir en compte projectes de millora d'instal·lacions per a l'emmagatzematge i la gestió intermèdia dels residus (àrees d'aportació o deixalleries).

En tots els casos s'han de prioritzar els projectes en els quals s'apliquin les millors tècniques disponibles. Un cop aplicats els criteris anteriors, els fons romanents es podran destinar a projectes dins l'àmbit privat, tot seguint les mateixes prioritats.

​​​​​​​Disposició addicional vuitena

Declaració d'interès general de determinades obres d'infraestructures hidràuliques amb destinació a reg

Es declaren d'interès general les obres d'infraestructures hidràuliques inherents als projectes següents:

a) Projecte d'infraestructures de reg amb aigua regenerada a Sant Lluís (Menorca).

b) Projecte d'infraestructures de reg amb aigua regenerada a Sóller (Mallorca).

c) Projecte d'ampliació del regadiu amb aigües regenerades a Santa Eulària (Eivissa).

d) Projecte d'infraestructures de reg amb aigua regenerada a Calvià (Mallorca).

Disposició addicional novena

Pròrroga del termini de vigència de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre

Mentre no s'aprovi un nou decret regulador de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears en substitució del Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals, la vigència de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 es prorroga, com a màxim, fins al 31 de desembre de 2023.

Disposició addicional desena

Règim especial aplicable a les dotacions corresponents a la transferència nominativa a favor del Consell de la Joventut de les Illes Balears

Les dotacions corresponents a la transferència nominativa a favor del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears que preveu l'article 61, apartat 1, lletra a), de la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut de les Illes Balears, s'han de regir durant el 2023, i de manera indefinida, per les regles especials següents:

1a. Els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de preveure a cada exercici sengles transferències nominatives a favor del CJIB amb càrrec als capítols 4 i 7 del pressupost de la conselleria competent en matèria de joventut, per contribuir a les despeses corrents i de capital, respectivament, necessàries per al funcionament normal de l'organisme. Les transferències es faran efectives mitjançant una resolució del conseller o la consellera competent en matèria de joventut o de la persona en qui delegui, amb l'informe previ de la persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut.

2a. Els imports d'aquestes transferències es poden abonar mitjançant una bestreta del 100% durant la primera mensualitat de cada exercici, sense que siguin necessàries l'autorització prèvia del Consell de Govern prevista en el darrer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 37 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, ni l'exigència de cap garantia, i sens perjudici, també, que es pugui recórrer a la tramitació anticipada d'expedients de despesa que recull l'article 71 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3a. Les despeses que es poden imputar a aquestes transferències són les que, de manera indubtable, es corresponguin amb les finalitats i les funcions públiques que li atribueix al CJIB l'article 59 de la Llei 5/2022, sempre que s'ajustin al valor de mercat i s'efectuïn en l'àmbit temporal que estableixi la resolució del conseller o la consellera esmentada en la regla primera d'aquesta disposició. Correspon a la conselleria competent en matèria de joventut dur a terme les actuacions necessàries per verificar el compliment d'aquests aspectes. Igualment, són finançables les despeses financeres, d'assessoria financera, les despeses notarials i registrals, així com les d'administració específica si estan directament relacionades amb l'activitat subordinada i si són indispensables per a l'adequada preparació o execució d'aquesta activitat. A més, els tributs són despeses finançables quan la meritació corresponent tengui origen en una activitat relacionada amb el seu programa d'activitats o s'hagin de pagar per béns afectes proporcionalment al seu funcionament.

4a. L'aplicació dels recursos percebuts durant l'any anterior s'ha de justificar en l'exercici següent, en el termini que s'estableixi en la resolució de transferència, mitjançant la presentació dels documents següents:

a) El pla de treball biennal aprovat per l'Assemblea General que inclogui l'exercici que es justifica.

b) Una memòria d'actuació justificativa que inclogui les activitats dutes a terme i els resultats obtinguts.

c) Un compte justificatiu amb el cost de les activitats dutes a terme, que ha de contenir una relació classificada de les despeses efectuades, amb identificació del creditor i del document, l'import, la data d'emissió i, si s'escau, la data de pagament.

d) Un informe subscrit per un auditor o una auditora de comptes, inscrit en el Registre Oficial, en el qual es verifiquin l'execució de les despeses efectuades, el compliment de les obligacions en la gestió i l'aplicació dels fons percebuts, la realitat i la regularitat de les operacions que, d'acord amb la justificació presentada pel CJIB, hagin estat finançades amb els fons percebuts, i el finançament adequat i correcte de les activitats finançades.

5a. El CJIB no està obligat a aportar justificants de despesa en la rendició del compte, sens perjudici de les actuacions de comprovació i control que puguin dur a terme la Intervenció General de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears en l'exercici de les seves competències. No obstant això, ha de posar a disposició de l'auditor o l'auditora, o de l'òrgan de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, quan li siguin requerits, els documents justificatius següents:

a) Factures originals i còpies per ser acarades per la unitat de registre de l'òrgan competent, corresponents a les despeses corrents i de capital de les activitats finançades incloses en la memòria aportada, així com la documentació acreditativa del pagament. Aquestes factures han de complir els requisits establerts per la normativa vigent.

b) Fitxa resum de despeses imputades a cadascuna de les activitats dutes a terme. Totes les despeses per justificar s'han de correspondre amb els continguts de les activitats finançades, i se n'ha de presentar una relació. Per a això, s'hi ha d'adjuntar una explicació sintètica, i es pot requerir una memòria justificativa addicional de qualsevol d'aquestes despeses.

c) Si així ho estableix la resolució de transferència, factures emeses corresponents a despeses dels dos darrers mesos de l'any anterior. En tot cas, les despeses per justificar s'han de correspondre amb els continguts del pla de treball i dels projectes prevists en la regla quarta anterior. Per a això, s'hi ha d'adjuntar una explicació sintètica, i es pot requerir una memòria justificativa addicional de qualsevol d'aquestes despeses.

d) Detall de les despeses del personal (nòmines, minutes) al servei del CJIB que hagi treballat directament en els programes finançats, juntament amb els corresponents impresos justificatius de les cotitzacions a la Seguretat Social i de les retencions i els ingressos en concepte d'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a l'Agència Estatal d'Administració Tributària. En relació amb això darrer, i per salvar les dificultats que suposa l'exercici anual natural, per completar els pagaments de les nòmines del darrer trimestre de l'any és suficient un compromís d'aportar els models dels impresos justificatius de les cotitzacions a la Seguretat Social i de les retencions i els ingressos en concepte d'IRPF a l'Agència Estatal d'Administració Tributària abans del 31 de gener.

e) Per justificar les despeses de transport, full de liquidació en què constin el motiu o objecte del desplaçament i la data, les dades de la persona, la destinació i la identificació del vehicle utilitzat amb el quilometratge realitzat. Quan el desplaçament es faci en vehicle particular, únicament es finança, si escau, la quantitat que resulti de computar la quantia corresponent per quilòmetre recorregut, sempre que es justifiquin la necessitat del desplaçament i la realització efectiva, i, en aquest cas, a més, s'ha d'indicar la matrícula del vehicle.

f) Per justificar les despeses d'allotjament, full de liquidació en què constin l'activitat, el lloc i la data, les dades del participant i la factura amb el corresponent justificant de pagament.

g) Per justificar les despeses de manutenció, full de liquidació en què constin l'activitat, l'horari i la data, les dades del participant i la factura amb el corresponent justificant de pagament. Es poden justificar despeses d'aquest tipus generades per voluntaris o treballadors en els casos en què hi tenguin dret segons el seu conveni laboral.

6a. Els possibles interessos meritats per la transferència concedida n'han d'incrementar l'import i s'han d'aplicar igualment al manteniment i al funcionament de l'entitat o l'organització. Aquests interessos s'han de justificar amb indicació de les despeses que s'hagin efectuat, tal com estableixi el manual d'instruccions de justificació.

7a. Quan les despeses hagin estat finançades amb aquesta transferència nominativa i, a més, amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals, s'han d'acreditar en la justificació l'import, la procedència i l'aplicació d'aquests fons a les despeses finançades, de la manera establerta en la regla cinquena anterior.

8a. En tot allò no regulat per aquest règim especial i que no hi sigui incompatible, s'ha d'aplicar de manera supletòria el text refós de la Llei de subvencions i, en especial, allò previst per a les subvencions de concessió directa.

Disposició addicional onzena

Fiances del Programa Garantia Hipoteca IBAVI

1. En l'exercici de 2023 i, si s'escau, els següents, els estats comptables de l'Institut Balear de l'Habitatge han de recollir, d'acord amb la normativa comptable aplicable a l'entitat, els efectes econòmics inherents a la concessió i al risc d'execució, i també els eventuals efectes patrimonials i de tresoreria, de les fiances que, fins a un màxim de 15.000.000 d'euros, l'entitat esmentada concedeixi als beneficiaris del Programa Garantia Hipoteca IBAVI.

A aquest efecte, la secció 37 de l'estat de despeses del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma inclou l'import esmentat, el qual s'ha d'executar, per tant, de la manera que preveu la disposició addicional desena de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2018, respecte de la gestió dels recursos corresponents al fons per afavorir el turisme sostenible.

L'import esmentat de 15.000.000 d'euros es podrà ampliar mitjançant l'acord del Consell de Govern a què es refereix l'apartat següent o les seves modificacions posteriors, el qual també ha d'indicar el finançament corresponent.

2. Les fiances esmentades, que no tenen la consideració d'avals, s'han de regir per l'acord del Consell de Govern que estableixi el Programa i també per les normes de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, relatives a les garanties o fiances distintes dels avals que poden prestar les entitats instrumentals del sector públic autonòmic distintes dels organismes autònoms.

Disposició addicional dotzena

Complement d'atenció continuada del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears per prestar servei en dies especials

A efectes retributius tenen la consideració de dies especials els dies 26 i 27 de desembre de 2020 i els dies 2, 3 i 6 de gener de 2021. Les quanties abonades pels òrgans competents del Servei de Salut de les Illes Balears al personal estatutari sanitari que, durant els dies referenciats, va participar directament o indirectament en el tractament de la COVID-19, s'entendran retribuïdes amb càrrec al concepte d'atenció continuada.

Disposició addicional tretzena

Modificació de l'objecte, àmbit d'aplicació i canvi de denominació del complement de fidelització del personal llicenciat sanitari del subgrup A1 de les àrees de salut de Menorca i d'Eivissa i Formentera

1. El complement de fidelització del personal llicenciat sanitari del subgrup A1 de les àrees de salut de Menorca i d'Eivissa i Formentera regulat en la disposició addicional tercera de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, canvia el seu objecte i el seu àmbit d'aplicació i passa a denominar-se complement de llocs de difícil cobertura.

2. El complement de llocs de difícil cobertura és la retribució complementària que està lligada a l'ocupació d'aquelles places i aquells llocs de treball d'una plantilla orgànica de personal estatutari la provisió dels quals es vegi dificultada per raons d'índole tècnica o geogràfica.

3. Es consideren places i llocs de treball de difícil cobertura totes les places i llocs de treball de personal estatutari sanitari dels subgrups A1 i A2 corresponents a la plantilla orgànica de la Gerència Territorial de Menorca i de la Gerència Territorial d'Eivissa i Formentera.

4. Reglamentàriament o mitjançant un acord del Consell de Govern en el marc del capítol XIV de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, s'han de concretar les quanties corresponents a aquest concepte retributiu, amb l'informe previ de la Comissió Interdepartamental de Retribucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Això no obstant, fins que no s'aprovi i desplegui efectes el reglament o l'acord a què es refereix el paràgraf anterior s'han de continuar aplicant les quanties corresponents al complement de fidelització del personal llicenciat sanitari del subgrup A1 que regula l'Acord de Consell de Govern de 2 de novembre de 2012, pel qual s'estableixen una sèrie de complements salarials per al personal sanitari del subgrup A1, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 165 de 6 de novembre de 2012, a tot el personal estatutari sanitari del subgrup A1 esmentat que resideixi i presti serveis en les àrees de salut de Menorca o d'Eivissa i Formentera.

5. A partir de l'1 de gener de 2023 la variació interanual de les quanties d'aquest complement de llocs de difícil cobertura a què es refereix l'apartat anterior s'ha de regir pel que disposa l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta llei i per les disposicions concordants de les futures lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. La conselleria competent en matèria d'hisenda ha de crear dins la classificació econòmica del pressupost de despeses el subconcepte corresponent a aquest nou concepte retributiu.

7. La percepció d'aquesta retribució és compatible amb l'abonament del complement regulat en la disposició addicional setena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei i, concretament, les següents:

a) L'article 359 bis de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b)Els articles 40 a 54, les disposicions addicionals segona i tercera i la disposició transitòria primera de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

c) L'apartat 10 de l'article 15 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició final primera

Modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es deixen sense contingut els apartats 2 i 5 de la lletra C) de l'article 73 i el capítol IV del títol V de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L'article 103 septvicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 septvicies

Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació de serveis derivada de la implementació dels processos de reconeixement de competències professionals assolides per experiència laboral a les Illes Balears.

2. No està subjecta al pagament de la taxa la inscripció al procés de reconeixement de competències professionals assolides per experiència laboral o vies no formals de formació.”

3. L'article 103 novovicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 novovicies

Quantia

La taxa s'exigeix d'acord amb les tarifes següents:

1. Inscripció a la fase d'assessorament: 5,00 €.

2. Inscripció a la fase d'avaluació i acreditació: 2,50 € per unitat de competència.”

4. L'article 103 tricies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 tricies

Exempcions

Queden exemptes del pagament de la taxa:

a) Les persones en situació legal de desocupació, sempre que presentin l'informe de període ininterromput inscrit en situació de desocupació del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) o l'organisme equivalent de fora de les Illes Balears que acrediti que està inscrit com a demandant d'ocupació i la condició de desocupat. La data d'aquest document no pot ser anterior en més de quinze dies naturals a la data de formalització de la inscripció.

b) Les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, sempre que presentin la targeta acreditativa del grau de discapacitat o un certificat expedit per la Direcció General d'Atenció a la Dependència, i els membres de la seva unitat familiar.

c) Les persones en situació de dependència en grau II o III i els membres de la seva unitat familiar, sempre que presentin la documentació acreditativa corresponent.

d) Els membres de famílies nombroses, sempre que presentin el títol de família nombrosa en vigor.

e) Les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, sempre que presentin el certificat corresponent.

f) Les famílies en situació de risc social, sempre que presentin la documentació acreditativa corresponent.

g) Les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que presentin un certificat expedit pel centre penitenciari.

h) Els joves en acolliment familiar i els joves tutelats i extutelats en vies d'emancipació, sempre que presentin el certificat corresponent.

i) Les persones que hagin estat víctimes d'actes terroristes, i també el cònjuge i els fills, sempre que acreditin documentalment aquesta condició mitjançant la resolució administrativa corresponent. En el cas del cònjuge i els fills, també s'ha de presentar el llibre de família.

j) Les víctimes de violència de gènere, i també els fills que en depenen, sempre que acreditin documentalment aquesta condició mitjançant qualsevol dels documents prevists per la normativa vigent. En el cas dels fills dependents, també s'ha de presentar el llibre de família.

k) Els membres de les famílies monoparentals, sempre que presentin el títol de família monoparental o la targeta individual en vigor.”

5. El capítol XV del títol V de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Capítol XV

Taxes per la prestació de serveis d'escolarització bàsica, complementaris i de reforç de l'escola d'educació infantil (EI) de primer cicle Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa)

 

Article 103 unquadragies

Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis educatius, que comprèn els serveis d'escolarització bàsica, els complementaris i els de reforç, inherents al servei públic d'educació que presta l'escola d'educació infantil (EI) de primer cicle Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), sens perjudici que la prestació d'aquests serveis durant les vacances escolars només s'ofereixi si hi ha demanda suficient.

2. No està subjecta al pagament de la taxa la jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h per als infants de tercer d'educació infantil.

Article 103 duoquadragies

Subjecte passiu

Són subjectes passius de la taxa les persones o entitats a què es refereix l'article 35 de la Llei general tributària que sol·licitin la prestació dels serveis que constitueix el fet imposable de la taxa.

Article 103 triquadragies

Meritació i pagament

1. La taxa es merita quan es presenta la sol·licitud per a la prestació del servei corresponent, d'acord amb el que disposa la lletra b) de l'article 10.1 de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La taxa s'ha de pagar mitjançant el document d'ingrés d'autoliquidació corresponent, que s'ha de presentar amb la sol·licitud.

Article 103 quaterquadragies

Quota tributària

Els serveis d'escolarització bàsica, els complementaris i els de reforç, la prestació dels quals constitueix el fet imposable, queden gravats de la manera següent:

Concepte	Quota
1. Taxes per serveis d'escolarització bàsica
1.1. Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (infants de 1r d'educació infantil)	180 €/mes
1.2. Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (infants de 2n d'educació infantil)	175 €/mes
2. Taxes per serveis complementaris
2.1. Servei d'alimentació (de 12.00 h a 13.00 h)	120 €/mes	6 €/dia
2.2. Servei de primera acollida (de 7.30 h a 7.59 h)	30 €/mes	1,50 €/dia
2.3. Servei d'acollida (de 8.00 h a 8.45 h)	21 €/mes	1,05 €/dia
2.4. Servei de recollida de 13.15 h a 14.00 h (sense menjador)	21 €/mes	1,05 €/dia
2.5. Servei de recollida de 14.15 h a 15.00 h	23 €/mes	1,15 €/dia
2.6. Servei de recollida de 15.15 h a 16.00 h	46 €/mes	2,30 €/dia
3. Taxes per serveis de reforç
3.1. Curs de massatge (6 sessions)	3 €/sessió
3.2. Espais familiars (10 sessions setmanals de 2 hores)	12 €
3.3. Taller de famílies (6 sessions mensuals de 2 hores)	12 €

En el cas que aquests imports s'actualitzin, l'actualització serà aplicable a partir del mes de setembre de l'any natural en què tengui lloc.

Article 103 quinquadragies

Bonificacions i exempcions

1. Queden exempts del pagament de la taxa:

a) Els alumnes que es trobin en situació d'acolliment acreditada mitjançant un certificat del director o la directora del centre d'acolliment o de l'òrgan competent.

b) Les famílies víctimes de violència de gènere. Aquesta condició s'ha d'acreditar mitjançant la presentació d'una còpia compulsada de l'ordre de protecció a favor de la víctima o, si n'hi ha, de la sentència definitiva condemnatòria per fets constitutius de violència de gènere. També es pot acreditar mitjançant qualsevol dels mitjans establerts en l'article 78.2 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

c) Els alumnes que tenguin la condició de refugiat o els pares o tutors dels quals tenguin aquesta condició.

2. Tenen dret a una bonificació del 20% de les taxes per serveis d'escolarització bàsica:

a) Les famílies que tenen dos o més fills matriculats al centre.

b) Les famílies que tenen un fill amb necessitats educatives especials matriculat al centre.

3. Tenen dret a diferents bonificacions de les taxes pels serveis d'escolarització bàsica les famílies en situació de protecció especial que preveu l'article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies. S'inclou dins els serveis educatius la jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h dels infants de primer i segon d'educació infantil.

4. Per als alumnes en els quals concorrin condicions econòmiques o sociofamiliars desfavorables, la bonificació de les taxes per serveis educatius s'ha de fer d'acord amb la taula següent:

Puntuació	Bonificació
20 punts o més	100%
De 15 a 19 punts	75%
De 10 a 14 punts	50%
De 5 a 9 punts	25%
Menys de 5 punts	0%

Per obtenir aquesta puntuació s'han de tenir en compte les condicions que es detallen a continuació:

a) Les condicions econòmiques. Es computen com a ingressos familiars la totalitat dels ingressos de la unitat familiar durant l'any fiscal immediatament anterior a la presentació de la sol·licitud. Al quocient resultant de dividir tots els ingressos entre el nombre d'unitats de consum s'ha d'adjudicar la puntuació següent:

Ingressos	Puntuació
Fins a 5.211,18 euros	20 punts
De 5.211,19 euros a 6.253,42 euros	17 punts
De 6.253,43 euros a 7.295,65 euros	14 punts
De 7.295,66 euros a 8.337,89 euros	11 punts
De 8.337,90 euros a 9.380,12 euros	8 punts
De 9.380,13 euros a 10.422,36 euros	5 punts
Més de 10.422,36 euros	0 punts

Per calcular les unitats de consum del nucli familiar, s'han de tenir en compte tots els membres de la unitat familiar, d'acord amb els criteris que s'indiquen a continuació:

a.1) Són membres de la unitat familiar:

1r. L'alumne per al qual se sol·licita l'ajut.

2n. Els pares, tutors o persones encarregades de la guarda del menor.

3r. Els germans menors d'edat.

4t. Els germans menors de 25 anys que conviuen al domicili familiar.

5è. Els germans, independentment de l'edat, quan es tracta de persones en situació de dependència o amb discapacitat física o psíquica en un grau igual o superior al 33% que conviuen al domicili familiar.

6è. Els ascendents familiars que conviuen al domicili familiar.

a.2) En cas de divorci o separació legal dels pares, no es considera membre computable aquell que no convisqui amb la persona beneficiària de l'ajut. En els casos de custòdia compartida, són computables tots dos.

a.3) Es considera membre computable la persona que mantengui una relació afectiva amb el progenitor o el tutor legal del beneficiari que presenta la sol·licitud, en condició de cònjuge, parella de fet (acreditada d'acord amb la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables) o situació de fet estable.

a.4) El primer adult de la unitat familiar suposa una unitat de consum, i la resta d'adults majors de catorze anys suposen 0,5 unitats de consum. Els menors de catorze anys suposen 0,3 unitats de consum.

b) Les circumstàncies familiars:

Circumstàncies	Puntuació
Per cada infant en acolliment	1 punt
Per cada persona de la unitat familiar en situació de dependència o discapacitat física o psíquica (33% o més)	2 punts
Per família nombrosa general	1 punt
Per família nombrosa especial	2 punts
Per família monoparental	2 punts
Per tenir dos o més infants escolaritzats en un mateix centre	1 punt

c) Les condicions sociofamiliars desfavorables següents:

c.1) Desatenció o maltractament (màxim atorgat en aquest apartat, 1 punt):

1r. Maltractament físic, psíquic o emocional.

2n. Violència domèstica.

3r. Negligència física (en alimentació, higiene, organització familiar, etc.) i psíquica (ignorància, rebuig, etc.).

4t. Abús o explotació sexual o laboral.

5è. Model de vida inadequat a la llar (conductes delictives, etc.).

6è. Problemes de salut provocats.

7è. Impossibilitat de compliment de les obligacions dels pares o tutors (per causa de mort, presó o incapacitat).

c.2) Risc (màxim atorgat en aquest apartat, 1 punt):

1r. Característiques familiars: estructura familiar, relacions familiars, context socioeducatiu (aïllament, dèficits, etc.), competència per a l'educació i criança dels fills, salut física o psíquica dels pares.

2n. Salut física i psicosocial dels infants.

c.3) Dificultats en l'atenció per motius de disponibilitat del pare, la mare o els tutors (màxim atorgat en aquest apartat, 2 punts):

1r. Incompatibilitat amb l'horari laboral o formatiu.

2n. Problemes de salut que impedeixin l'atenció dels fills (per problemes crònics, físics o psíquics del pare, la mare o els tutors o altres membres de la unitat familiar que puguin ser causa d'indisponibilitat).

c.4) Situació laboral transitòria (la puntuació no és acumulable, s'ha de triar un dels supòsits):

1r. Situació de desocupació d'un membre de la unitat familiar (4 punts).

2n. Situació de desocupació de dos o més membres de la unitat familiar (10 punts).

3r. Beneficiaris de prestacions extraordinàries per COVID-19 o subsidi; beneficiaris de rendes mínimes d'inserció, renda social garantida o altres de similars existents en el moment de la valoració; perceptors d'una quantia igual o inferior al salari mínim interprofessional.

 

Nombre de menors a càrrec (menors de catorze anys)	Durada de la situació
	Menys de sis mesos	De sis mesos o més
1	5 punts	10 punts
2	7 punts	12 punts
3 o més	9 punts	14 punts

4t. Sense prestació econòmica per part de cap dels membres de la unitat familiar (14 punts).

c.5) Informe emès pels serveis socials corresponents que aconselli facilitar l'ajut d'escolarització arran de les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables (5 punts).

El Consell Escolar ha d'aprovar la valoració de les condicions sociofamiliars desfavorables a partir de la proposta de valoració feta per l'equip directiu, amb l'ajuda de l'equip de suport, d'acord amb la informació i els documents que s'hagin pogut recaptar.

5. Les bonificacions que estableix aquest article no són acumulables.

Article 103 sexquadragies

Normes de gestió i pagament

1. La formalització de la matrícula implica el bloqueig de la plaça, que no pot ser ocupada per cap altre infant. El subjecte passiu té dret a la devolució de les taxes indegudament satisfetes per les causes generals admeses en dret i, també, quan el servei, la funció o l'activitat constitutiva del fet imposable corresponent no es presti, desenvolupi o realitzi per causes no imputables a ell. Només en casos de malaltia o absència justificada pot no ocupar-se la plaça per un període limitat. En aquest cas, el subjecte passiu s'ha de fer càrrec del 100% de l'import del servei educatiu.

En el supòsit que la matrícula es formalitzi durant la segona quinzena del mes, i sempre que ja hagi començat el curs escolar, aquest mes tan sols s'ha d'abonar el 50% de la taxa que correspongui.

La manca d'assistència d'un infant per un període superior a quinze dies sense justificació pot implicar-ne la baixa definitiva.

2. La taxa mensual del servei d'escolarització bàsica i dels serveis complementaris contractats s'ha de recaptar dins els primers cinc dies del mes, mitjançant el document d'ingrés d'autoliquidació corresponent. El mes de juliol té la consideració de lectiu i s'ha d'abonar. Dins els primers cinc dies de cada mes, les famílies han d'aportar al centre el resguard de l'ingrés efectuat per satisfer les taxes del mes corresponent.

Un retard en el pagament de més d'una mensualitat sense un motiu que ho justifiqui obliga a demanar un informe a la regidoria competent en matèria d'afers socials, la qual ha de proposar les mesures pertinents. Si suposa donar de baixa l'infant del centre, la direcció del centre ha de comunicar la baixa per escrit a la família amb quinze dies d'antelació.

3. Els alumnes que utilitzin els serveis complementaris de manera esporàdica han de pagar la part proporcional del cost, tenint en compte que es considera esporàdic un màxim de deu dies hàbils mensuals. Aquesta quantia s'ha de recaptar dins els primers cinc dies del mes següent d'acord amb l'ús que s'hagi fet dels serveis.

Els canvis en els règims d'utilització dels serveis han de ser mensuals i s'han de comunicar a la direcció del centre amb una setmana d'antelació i per escrit.”

6. Els capítols XLII i XLIII del títol VI de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“Capítol XLII

Taxa per fotografies, filmacions i produccions audiovisuals en espais de rellevància ambiental

 

Article 343 ter

Taxa per fotografies, filmacions i produccions audiovisuals en espais de rellevància ambiental

1r. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació de serveis derivada de la utilització de cada espai de rellevància ambiental per fer-hi fotografies, filmacions i produccions audiovisuals destinades a l'ús comercial emparades per l'autorització o l'avaluació de repercussions ambientals pertinents.

Queden exemptes del pagament d'aquesta taxa, les fotografies, les filmacions i les produccions audiovisuals següents:

a) Les relacionades exclusivament amb la difusió d'informació relativa al patrimoni natural o cultural de l'espai natural.

b) Les d'esdeveniments particulars de tipus familiar o domèstic en finques privades.

c) Les que tenguin finalitats científiques.

d) Les d'inspecció i vigilància pel compliment de la normativa vigent.

e) Les destinades al manteniment d'infraestructures i equipaments públics.

La taxa s'ha d'aplicar quan siguin espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, amb independència dels preus o les taxes que, si escau, correspongui abonar a altres administracions.

2n. Subjecte passiu

Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques i jurídiques i les entitats a què se refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin l'autorització o l'avaluació de repercussions ambientals necessària per dur a terme les activitats que constitueixen el fet imposable.

3r. Tarifes

La taxa s'exigeix d'acord amb les tarifes següents:

Nombre de participants en la producció	Euros/dia
Entre 1 i 4	120
Entre 5 i 20	480
Més de 21	960

Així mateix, a l'efecte de l'aplicació d'aquesta taxa, es consideren incloses les fotografies, les filmacions i les produccions audiovisuals realitzades amb RPA (dron).

S'han d'aplicar recàrrecs en els casos següents:

a) Recàrrec del 50% de la quantia, en cas de treballs nocturns, entesos com els que es fan abans de la sortida i després de la posta del sol.

b) Recàrrec de 50 euros per cada modificació que se sol·liciti, durant la tramitació del procediment, de les condicions inicials objecte d'autorització o avaluació, sense que això inclogui la incorporació de nous espais naturals, per a la qual cosa cal presentar una nova sol·licitud.

4t. Meritació

La taxa es merita en el moment en què se sol·licita la prestació dels serveis que en constitueixen el fet imposable.

Capítol XLIII

Taxa per tramitació de la sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària

 

Article 343 quater

Taxa per tramitació de la sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària

1r. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la tramitació, per part de la Conselleria de Medi Ambient, com a organisme competent, de la sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària per a un producte o servei determinat.

2n. Subjecte passiu

Són subjectes passius contribuents de la taxa les persones físiques o jurídiques, i també les entitats a les quals es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin la realització de les activitats que constitueixen el fet imposable.

3r. Quantia

La taxa per la sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària és de 399,27 euros. Aquesta quantia no inclou cap element relatiu al cost de les proves a les quals s'han de sotmetre els productes objecte de la sol·licitud. Aquestes despeses han de ser satisfetes pels sol·licitants a les entitats degudament qualificades per dur a terme aquestes proves.

4t. Bonificacions

La taxa per sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària serà objecte de les reduccions següents, que són acumulables:

a) Reducció del 25% si el subjecte passiu és una petita o mitjana empresa.

b) Reducció del 25% si el subjecte passiu és fabricant de producte o prestador de servei d'un país en desenvolupament.

5è. Meritació

La taxa per sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària es merita quan es presenta la sol·licitud que dóna lloc a l'inici de l'actuació administrativa, que no es tramitarà si no s'ha pagat la quantia corresponent.

6è. Autoliquidació i pagament

Els subjectes passius s'han d'autoliquidar la quantia per la sol·licitud de concessió de l'etiqueta ecològica comunitària en el moment en què presentin la corresponent sol·licitud per iniciar-ne la tramitació. L'autoliquidació resta subjecta, en tot cas, a les comprovacions corresponents posteriors que faci la Conselleria de Medi Ambient, i també a les validacions posteriors que faci l'administració que siguin necessàries.”

7. L'article 343 septdecies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1r. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació del servei derivada de la reserva de boies d'amarrament als camps de fondeig regulat a la Xarxa Natura 2000 i en el marc del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears. El servei es prestarà, com a mínim, entre l'1 de juny i el 30 de setembre i es podrà ampliar dins els terminis autoritzats per la Demarcació de Costes si s'observa demanda i es troba adient per a la protecció correcta de les praderies de posidònia.

Les condicions, els horaris, les normes d'ús i les prohibicions associades a la prestació d'aquest servei es regularan mitjançant una instrucció aprovada pel Consell d'Administració de Ports de les Illes Balears.

El servei es prestarà als camps de fondeig regulat següents:

— LIC Illa de Sa Dragonera - Sant Elm

— LIC Cap Enderrocat - Cap Blanc - Cala Blava

— LIC Marina Nord de Menorca - Badia de Fornells

— LIC S'Albufera d'Es Grau - Illa d'En Colom - Cala Tamarells

— LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera - Platja de Ses Salines

— LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera - Badia de S'Alga - S'Espalmador

— LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera - Es Caló de S'Oli

— LIC Badies de Pollença i Alcúdia - Formentor

— LIC Illa de l'Aire

— LIC Es Caló - Artà

— LIC Cala d'Hort

— LIC Porroig

— LIC Sa Foradada

— Qualsevol altre habilitat per a l'explotació

2n. Subjecte passiu

Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques, jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin l'autorització pertinent per a la realització de les activitats a les quals fa referència el fet imposable.

3r. Quantia

La quota tributària d'aquesta taxa es fixa de la manera següent:

Concepte	Euros/dia	Bo bany (màxim 4 hores)	Estada diürna (màxim 8 hores)
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 8 m d'eslora	13,00	3,25	11,70
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 12 m d'eslora	30,00	7,50	27,00
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 15 m d'eslora	44,00	-	39,60
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 20 m d'eslora	75,00	-	67,50
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 25 m d'eslora	150,00	-	135,00
Amarrament en boia d'embarcació de fins a 40 m d'eslora	650,00	-	585,00

No es permet la reserva d'una boia durant més de sis dies consecutius.

La modalitat «bo bany» només s'aplica a les embarcacions de fins a 12 metres d'eslora i només es permet un bo bany al dia.

4t. Meritació i pagament

La taxa es merita quan es presenta la sol·licitud de reserva de boia de fondeig, d'acord amb el que disposa l'article 10.1 de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El pagament de la taxa s'ha de fer mitjançant la presentació i l'ingrés de l'autoliquidació corresponent, en el moment de la presentació telemàtica de la sol·licitud de reserva en línia de boies de fondeig. En el cas dels bons bany i de l'estada diürna, subjectes a disponibilitat en el moment de l'amarrament, la sol·licitud també s'ha de presentar telemàticament.

L'abonament d'aquesta taxa no eximeix de l'obligació de desatracar l'embarcació, de canviar de lloc d'ancoratge o, fins i tot, d'abandonar el lloc si així ho ordena l'autoritat competent per raons del servei.

5è. Devolució

L'anul·lació de la reserva no dóna dret a la devolució de l'import abonat.

Es podrà gaudir de la reserva en altres dates, sempre que hi hagi disponibilitat i es mantengui el mateix nombre de dies de la reserva inicial.”

8. Els punts 3.1.1.1 a 3.1.1.3 de l'article 407 de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“3.1.1.1. Instal·lacions l'única documentació tècnica de les quals és el certificat d'instal·lador

3.1.1.1.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 23,12

3.1.1.1.2. Tramitació automatitzada: 15,65

3.1.1.2. Instal·lacions per a usos domèstics

3.1.1.2.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 75,35

3.1.1.2.2. Tramitació automatitzada: 46,76

3.1.1.3. Instal·lacions per a altres usos

3.1.1.3.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 92,53

3.1.1.3.2. Tramitació automatitzada: 55,32”

9. Els punts 1.1.1 a 1.1.3 de l'article 408 quater de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“1.1.1. Instal·lacions l'única documentació tècnica de les quals és el certificat d'instal·lador

1.1.1.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 23,12

1.1.1.2. Tramitació automatitzada: 15,65

1.1.2. Instal·lacions per a usos domèstics

1.1.2.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 75,35

1.1.2.2. Tramitació automatitzada: 46,76

1.1.3. Instal·lacions per a altres usos

1.1.3.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT: 92,53

1.1.3.2. Tramitació automatitzada: 55,32”

10. El punt 1.7 de l'article 408 quater de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1.7. Registre de certificats d'eficiència energètica

1.7.1. Tramitació no automatitzada a la UDIT. Primera inscripció. Edifici d'habitatges complet i terciari de superfície superior a 100 m²: 25,15

1.7.2. Tramitació automatitzada. Primera inscripció. Edifici d'habitatges complet i terciari de superfície superior a 100 m²: 9,71

1.7.3. Tramitació no automatitzada a la UDIT. Primera inscripció d'habitatge unifamiliar o terciari de superfície inferior o igual a 100 m² i actualització d'un registre existent: 50% de la quantia del concepte 1.7.1

1.7.4. Tramitació automatitzada. Primera inscripció d'habitatge unifamiliar o terciari de superfície inferior o igual a 100 m² i actualització d'un registre existent: 50% de la quantia del concepte 1.7.2”

11. L'apartat 4 de l'article 409 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Autorització de la paralització temporal de labors per causes degudament justificades.”

12. L'apartat 4 de l'article 411 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Autorització de la paralització temporal de labors per causes degudament justificades: 49,01”

13. L'epígraf de l'article 415 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 415 bis

Exempcions i bonificacions”

14. S'afegeix un apartat, l'apartat 4, a l'article 415 bis de la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“4. Els subjectes passius queden exempts del pagament de la taxa a la qual es refereix el punt 4.5 de l'article 415 pel que fa a les comunicacions de baixa.”

15. S'afegeix un article, l'article 458 sexies, al capítol III del títol XIII de la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“Article 458 sexies

Exempcions

Queden exemptes del pagament de la taxa les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica o social a les quals es refereix l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies.”

16. S'afegeix un nou títol, el títol XV, a la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“Títol XV

Taxes aplicables a les entitats instrumentals de dret públic

 

Capítol únic

Taxa pels serveis de selecció de personal

 

Article 465

Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la inscripció en les convocatòries per seleccionar el personal que ha d'accedir a les entitats integrants del sector públic instrumental de dret públic a què es refereix el títol I de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb l'apartat 3 de l'article 4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i amb l'apartat 2 de l'article 8 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, llevat que disposin d'una taxa específica en aquesta llei.

Article 466

Exempcions

Queden exemptes del pagament de la taxa les persones amb discapacitat igual o superior al 33% i les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica o social a les quals es refereix l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies.

Article 467

Subjecte passiu

Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que s'inscriuen en les convocatòries per seleccionar el personal que ha d'accedir als ens integrants del sector públic instrumental de dret públic de les Illes Balears, tant en condició de personal funcionari com de personal laboral.

Article 468

Quantia

La quantia de la taxa és la següent:

a) En convocatòries d'accés a places o llocs de treball per als quals s'exigeixi el títol universitari de grau o superior:28,89 €.

b) En convocatòries d'accés a places o llocs de treball per als quals s'exigeixin titulacions de nivell inferior al títol universitari de grau: 14,42 €.

Les quanties exigibles com a taxa s'han de consignar expressament en les convocatòries corresponents.

Article 469

Meritació i pagament

1. La taxa es merita en el moment de la sol·licitud de la inscripció. No obstant això, el pagament de la taxa ha de ser previ a la presentació de la sol·licitud d'inscripció, mitjançant una autoliquidació, en els impresos habilitats a l'efecte, i se n'ha de fer l'ingrés en qualsevol entitat bancària autoritzada.

2. A la sol·licitud d'inscripció s'ha d'adjuntar, en tot cas, una còpia de l'autoliquidació de la taxa, prèviament ingressada.

3. Quan per causes no imputables al subjecte passiu no es faci l'activitat que constitueix el fet imposable de la taxa, serà procedent la devolució de l'import corresponent. Per tant, no serà procedent cap devolució de la taxa en els supòsits d'exclusió de les proves selectives per causes imputables a la persona interessada.”

17. L'epígraf de la disposició addicional única de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Disposició addicional primera

Referències a autoritzacions de procediments administratius afectats per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior”

18. S'afegeix una nova disposició addicional, la segona, a la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“Disposició addicional segona

Habilitació als ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears de naturalesa privada

Les entitats del sector públic instrumental amb personalitat juridicoprivada a què es refereix el títol segon de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, resten autoritzades per aprovar les tarifes corresponents a la participació en processos selectius, les quals han de respectar la mateixa estructura i quanties que fixa l'article 468 d'aquesta llei per a la inscripció a les proves selectives de personal al servei dels ens del sector públic instrumental de dret públic.”

Disposició final segona

Modificació de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

La lletra a) del punt 11 de l'annex de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“a) L'obtenció de la menció de matrícula d'honor en una o més assignatures cursades a la UIB permet, en formalitzar les matrícules següents d'ensenyaments oficials a la mateixa UIB, acollir-se per una sola vegada a l'exempció dels preus de la primera matrícula d'un nombre de crèdits equivalent al que s'hagi superat amb aquesta menció o, en cas d'accedir a estudis de doctorat, a l'exempció dels preus en la matrícula d'inici. La bonificació corresponent s'ha de calcular amb el preu del crèdit, o de la tutela acadèmica en el cas del doctorat, en primera matrícula, i s'ha d'aplicar una vegada calculat l'import total de la matrícula. En cap cas no en pot resultar un import final negatiu.

Els alumnes amb matrícula d'honor o amb premi extraordinari al batxillerat o a un cicle formatiu de grau superior de formació professional, concedit pel ministeri competent o per la conselleria competent del Govern de les Illes Balears, poden acollir-se a l'exempció total dels preus de la matrícula dels crèdits del primer curs dels ensenyaments universitaris oficials de grau de què es matriculin per primera vegada.

Els alumnes amb premi d'exempció de matrícula concedit pel Consell Social de la UIB o obtingut a les olimpíades o a altres competicions que organitza la UIB en col·laboració amb la conselleria competent del Govern de les Illes Balears poden acollir-se a l'exempció total dels preus de la matrícula dels crèdits del primer curs dels ensenyaments universitaris oficials de grau de què es matriculin per primera vegada.

Els alumnes amb premi extraordinari d'ensenyaments oficials de la UIB poden acollir-se a l'exempció total del preu per l'expedició del títol corresponent o, si escau, a la devolució de l'import d'aquest.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2014

1. L'epígraf de l'article 30 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2014, queda modificat de la manera següent:

“Article 30

Creació de l'entitat pública empresarial Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears”

2. L'apartat 1 de l'article 30 de la Llei 8/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Es crea l'ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears com a entitat pública empresarial de les que preveu l'article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que té com a fins generals tots els relacionats amb la cartografia i la informació territorial de competència del Govern i de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, llevat que estiguin atribuïts a altres ens del sector públic instrumental.”

Disposició final quarta

Modificació del Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat

1. S'afegeix una nova lletra, la lletra h), a l'apartat 2 de la disposició final primera del Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, amb la redacció següent:

“h) En l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, el tipus de gravamen i les normes de gestió i liquidació.”

2. L'article 3 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 3 bis

Deducció autonòmica per l'arrendament de l'habitatge habitual en el territori de les Illes Balears a favor de determinats col·lectius

1. Els contribuents menors de 36 anys, les persones amb un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65% o amb un grau de minusvalidesa psíquica igual o superior al 33%, i el pare o els pares que convisquin amb el fill o els fills sotmesos a la pàtria potestat i que integrin una família nombrosa, en els termes que estableix l'article 6 de la Llei 8/2018, de 13 de juliol, de suport a les famílies, o una família monoparental de les que preveu l'article 7.7 de la Llei 8/2018 esmentada, poden deduir, de la quota íntegra autonòmica, el 15% dels imports satisfets en el període impositiu, amb un màxim de 440 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que es tracti de l'arrendament de l'habitatge habitual del contribuent, ocupat efectivament per aquest, i que la durada del contracte d'arrendament sigui igual o superior a un any.

b) Que s'hagi constituït el dipòsit de la fiança a la qual es refereix l'article 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, a favor de l'Institut Balear de l'Habitatge.

c) Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seva unitat familiar no siguin titulars, del ple domini o d'un dret real d'ús o gaudi, d'un altre habitatge distant a menys de 70 quilòmetres de l'habitatge arrendat, excepte en els casos en què l'altre habitatge estigui ubicat fora de les Illes Balears o en una altra illa.

d) Que el contribuent no tengui dret en el mateix període impositiu a cap deducció per inversió en habitatge habitual.

2. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta i de 33.000 euros en el de tributació individual. En cas de tributació conjunta, només es poden beneficiar d'aquesta deducció els contribuents integrats en la unitat familiar que compleixin les condicions establertes en l'apartat anterior i per l'import de les quanties efectivament satisfetes per aquests.”

3. S'afegeix un nou article, l'article 3 quater, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 3 quater

Deducció temporal per compensar l'increment del cost dels préstecs o crèdits hipotecaris amb tipus d'interès variable

1. Per als exercicis fiscals de 2022 i de 2023, s'estableix una deducció pel cost dels interessos abonats pels contribuents en contractes de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària i amb tipus d'interès variable subscrits per al finançament de l'adquisició d'habitatge, amb les condicions següents:

1a. L'immoble per a l'adquisició del qual s'hagi constituït la hipoteca ha de ser l'habitatge habitual del contribuent.

2a. L'import de la deducció és la diferència entre els interessos abonats l'any 2022, pel que fa a la liquidació de l'impost de l'exercici de 2022, i l'any 2023, pel que fa a la liquidació de l'impost de l'exercici de 2023, respecte, en ambdós casos, dels abonats l'any 2021.

3a. En tot cas, la deducció té un límit màxim de 250 euros per contribuent.

2. Aquesta deducció és incompatible amb la deducció estatal per inversió en habitatge habitual a què fa referència la disposició transitòria devuitena de la Llei 35/2016, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de lleis dels imposts sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

3. L'increment del cost a què es refereix l'apartat 1 s'ha de justificar mitjançant un certificat bancari, el qual s'ha de mantenir a disposició de l'administració tributària.

4. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta i de 33.000 euros en el cas de tributació individual, i també la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'administració tributària.”

4. S'afegeix un nou article, l'article 3 quinquies, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 3 quinquies

Deducció per obtenció de subvencions o ajuts per pal·liar l'impacte provocat per la inflació durant l'any 2023

1. Els contribuents que integrin en la base imposable general de l'impost sobre la renda de les persones físiques l'import corresponent a subvencions o ajuts atorgats per la comunitat autònoma de les Illes Balears que tenguin per objecte pal·liar l'impacte provocat per la inflació durant l'any 2023 poden aplicar una deducció en la quota íntegra autonòmica de l'impost, en els termes que estableixen els apartats següents.

2. L'import de la deducció és el resultat d'aplicar el tipus mitjà de gravamen autonòmic sobre l'import de la subvenció o ajut integrat en la base liquidable autonòmica.

3. Les subvencions o els ajuts a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article no han de formar part en cap cas dels rendiments d'activitats econòmiques del contribuent.”

5. L'article 4 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 4

Deducció per despeses d'adquisició de llibres de text

1. Pel concepte de despeses en llibres de text editats per al desenvolupament i l'aplicació dels currículums corresponents al segon cicle d'educació infantil, a l'educació primària, a l'educació secundària obligatòria, al batxillerat i als cicles formatius de formació professional específica, s'ha de deduir el 100% dels imports destinats a aquestes despeses per cada fill que cursi aquests estudis, fins al límit màxim de 220 euros per fill.

2. A l'efecte de l'aplicació d'aquesta deducció, només es poden tenir en compte els fills que, al seu torn, donen dret al mínim per descendents que regula l'article 58 de la Llei 35/2006.

Si els fills conviuen amb ambdós pares i aquests opten per la tributació individual, la deducció s'ha de prorratejar per parts iguals en la declaració de cada un.

3. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta i de 33.000 euros en el cas de tributació individual, i també la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'administració tributària.”

6. Els apartats 1 i 3 de l'article 4 bis del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“1. Pel concepte de despeses en l'aprenentatge extraescolar d'idiomes estrangers pels fills que cursin els estudis a què fa referència l'article 4 anterior, s'ha de deduir el 15% dels imports destinats a aquest aprenentatge, amb el límit de 110 euros per fill.”

“3. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta i de 33.000 euros en el cas de tributació individual, i també la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'administració tributària.”

7. L'article 4 ter del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 4 ter

Deducció autonòmica per cursar estudis d'educació superior fora de l'illa de residència habitual

1. S'estableix una deducció de 1.760 euros per cada descendent que depengui econòmicament del contribuent i cursi, fora de l'illa de l'arxipèlag balear en què es trobi la residència habitual del contribuent, estudis universitaris, ensenyaments artístics superiors, formació professional de grau superior, ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny de grau superior, ensenyaments esportius de grau superior o qualsevol altre estudi que, d'acord amb la legislació orgànica estatal en matèria d'educació, es consideri educació superior, amb el límit del 50% de la quota íntegra autonòmica.

La deducció s'aplica a la declaració de l'exercici en el qual es comença el curs acadèmic.

2. A l'efecte d'aplicar aquesta deducció, només es poden tenir en compte els descendents que, al seu torn, donen dret al mínim per descendents que regula l'article 58 de la Llei 35/2006.

Si els descendents conviuen amb dos o més ascendents i aquests tributen de manera individual, la deducció s'ha de prorratejar per parts iguals en la declaració de cada un.

3. L'aplicació d'aquesta deducció requereix que es verifiquin els requisits següents:

a) Que els estudis completin un curs acadèmic o un mínim de 30 crèdits.

b) Que la base imposable total del contribuent no sigui superior a 33.000 euros en el cas de tributació individual o a 52.800 en el cas de tributació conjunta.

c) Que el descendent que genera el dret a la deducció no obtingui durant l'exercici rendes superiors a 8.000 euros.

d) Que no hi hagi oferta educativa pública, diferent de la virtual o a distància, a l'illa de Mallorca per realitzar els estudis corresponents, o que, havent-hi aquesta oferta, s'hagi sol·licitat l'ingrés i s'hagi inadmès per raó dels criteris d'admissió aplicables.”

8. L'article 4 quater del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 4 quater

Deducció per arrendament de béns immobles en el territori de les Illes Balears destinats a habitatge

S'estableix una deducció del 75% de les despeses satisfetes pel contribuent durant l'exercici en concepte de primes d'assegurances de crèdit que cobreixin totalment o parcialment l'impagament de les rendes a les quals el contribuent tengui dret per raó de l'arrendament d'un bé immoble, situat a les Illes Balears, a un tercer destinat a habitatge, amb un màxim de 440 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que la durada del contracte d'arrendament d'habitatge amb un mateix arrendatari sigui igual o superior a un any.

b) Que s'hagi constituït el dipòsit de la fiança a la qual es refereix l'article 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, a favor de l'Institut Balear de l'Habitatge.

c) Que el contribuent declari en l'impost sobre la renda de les persones físiques el rendiment derivat de les rendes de l'arrendament de l'habitatge com a rendiments del capital immobiliari.”

9. L'apartat 1 de l'article 4 quinquies del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. S'estableix una deducció del 15% de les despeses satisfetes pel contribuent durant l'exercici en concepte de renda de lloguer d'habitatge per raó del trasllat temporal de la seva illa de residència a una altra illa de l'arxipèlag balear en l'àmbit d'una mateixa relació laboral per compte aliè, amb un màxim de 440 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que es tracti de l'arrendament d'un immoble destinat a habitatge del contribuent i efectivament ocupat per aquest.

b) Que s'hagi constituït el dipòsit de la fiança a la qual es refereix l'article 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, a favor de l'Institut Balear de l'Habitatge.

c) Que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 en el cas de tributació conjunta.

d) Que el contribuent identifiqui l'arrendador en l'autoliquidació de l'impost.

e) Que el contribuent pugui justificar documentalment davant l'administració tributària la despesa constitutiva de la base de la deducció i la resta de requisits exigibles per a la deducció.

f) Que el trasllat temporal no ultrapassi els tres anys de durada.”

10. Els apartats 2 i 3 de l'article 5 bis del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“2. El límit de la deducció aplicable és de 660 euros per exercici. En cas que la cessió d'ús o el contracte de comodat tengui una durada inferior a un any, aquesta deducció s'ha de prorratejar en funció del nombre de dies del període anual. Si la durada és superior a un any, la deducció no es pot aplicar a més de tres exercicis.

3. L'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta.”

11. Els apartats 2 i 3 de l'article 5 ter del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“2. El límit de la deducció aplicable és de 660 euros per exercici. En cas que la cessió d'ús o el contracte de comodat tengui una durada inferior a un any, aquesta deducció s'ha de prorratejar en funció del nombre de dies del període anual. Si la durada és superior a un any, la deducció no es pot aplicar a més de tres exercicis.

3. L'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta.”

12. L'apartat 1 de l'article 5 quinquies del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. S'estableix una deducció del 25%, aplicable sobre una base màxima de 165 euros, de les donacions dineràries que es facin durant el període impositiu, a favor de les entitats sense ànim de lucre a les quals fa referència la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social, que estiguin inscrites en el registre corresponent de la Conselleria d'Afers Socials i Esports, i que, a més, compleixin els requisits dels articles 2 i 3 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, o estiguin parcialment exemptes de l'impost sobre societats d'acord amb l'article 9.3 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.”

13. Els apartats 1 i 3 de l'article 6 del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“1. Per cada contribuent i, si s'escau, per cada membre de la unitat familiar resident a les Illes Balears que tengui la consideració legal de persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial, s'estableixen les deduccions següents segons la naturalesa i el grau de la minusvalidesa:

a) Minusvalidesa física o sensorial de grau igual o superior al 33% i inferior al 65%: 88 euros.

b) Minusvalidesa física o sensorial de grau igual o superior al 65%: 165 euros.

c) Minusvalidesa psíquica de grau igual o superior al 33%: 165 euros.”

“3. Tenen dret a aquesta deducció els contribuents per als quals la quantia resultant de la suma de la seva base imposable total no superi l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta.”

14. L'apartat 1 de l'article 6 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. S'estableix una deducció del 40%, amb un límit de 660 euros, de l'import anual satisfet per les despeses derivades de la prestació dels serveis següents a descendents o acollits menors de sis anys:

a) Estades d'infants de 0 a 3 anys en escoles infantils o en guarderies.

b) Servei de custòdia, servei de menjador i activitats extraescolars d'infants de 3 a 6 anys en centres educatius.

c) Contractació laboral d'una persona per cuidar-se del menor.”

15. L'apartat 1 de l'article 7 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. S'estableix una deducció del 30% de les quanties invertides durant l'exercici en l'adquisició d'accions o de participacions socials com a conseqüència d'acords de constitució de societats o d'ampliació de capital en les societats a què es refereix l'apartat 2 següent. L'import màxim d'aquesta deducció és de 6.600 euros per exercici. En el cas de declaració conjunta, l'import màxim de deducció és de 6.600 euros per cada contribuent de la unitat familiar que hagi efectuat la inversió. Aquesta deducció s'ha d'aplicar en l'exercici en què es materialitza la inversió i en els dos següents amb el límit de 6.600 euros anuals.

Quan les inversions es duguin a terme en societats participades per centres de recerca o universitats, la deducció és del 50% amb un import màxim de 13.200 euros per exercici i per contribuent.”

16. Les lletres a) i c) de l'article 10 del text refós esmentat queden modificades de la manera següent:

“a) Com a regla general, el tipus mitjà que resulti d'aplicar la tarifa següent en funció del valor real o declarat —si aquest darrer és superior al real— del bé immoble objecte de transmissió o de constitució o cessió del dret real:

Valor total de l'immoble, des de (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta de valor fins a (euros)	Tipus aplicable (%)
0	0	400.000	8
400.000,01	32.000	200.000	9
600.000,01	50.000	400.000	10
1.000.000,01	90.000	2.000.000	12
2.000.000,01	210.000	En endavant	13”

“c) No obstant el que disposa la lletra a) anterior, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o inferior a 270.151,20 euros, i sempre que l'immoble hagi de constituir, en el moment de l'adquisició, l'habitatge habitual de l'adquirent, en els termes establerts per la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i l'adquirent no disposi de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge, el tipus de gravamen aplicable és el 4%.

Així mateix, durant un termini de quatre anys des de l'adquisició, els adquirents que hagin aplicat aquest tipus de gravamen en l'autoliquidació corresponent no poden adquirir cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge. En cas contrari, el contribuent ha de pagar la part de l'impost que hagués aplicat d'acord amb la tarifa a què es refereix la lletra a) d'aquest article, sense interessos de demora, per mitjà d'una autoliquidació complementària que s'ha de presentar en el termini màxim d'un mes comptador des de la data en què es produeixi l'incompliment d'aquest requisit.”

17. L'article 17 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 17

Tipus de gravamen específic per a determinades operacions immobiliàries

Les primeres còpies d'escriptures i actes notarials, quan tenguin per objecte la transmissió onerosa o la constitució de drets reals sobre béns immobles que hagin de constituir el primer habitatge de l'adquirent, amb el caràcter d'habitatge habitual, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o inferior a 270.151,20 euros, i l'adquirent no disposi de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge, tributen al tipus de gravamen de l'1,2%.”

18. S'afegeix un nou article, l'article 17 bis, en el text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 17 bis

Tipus de gravamen incrementat per a determinades operacions immobiliàries

Les primeres còpies d'escriptures i actes notarials, quan tenguin per objecte la transmissió onerosa o la constitució de drets reals sobre béns immobles, quan el valor real o declarat -sempre que aquest darrer sigui superior al real- de l'immoble sigui igual o superior a 1.000.000 d'euros, tributen al tipus de gravamen del 2%.”

19. L'article 48 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 48

Reducció per adquisició de l'habitatge habitual per part de determinats col·lectius

1. Quan en la base imposable corresponent a una donació a favor de fills o descendents del donant s'inclogui un immoble que hagi de constituir el primer habitatge habitual de les persones esmentades, s'aplicarà una reducció del 60% sobre el valor real d'aquest immoble.

La reducció serà del 95% quan el donatari sigui un fill o descendent menor de 36 anys, o un fill o descendent amb discapacitat amb un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65% o amb un grau de minusvalidesa psíquica igual o superior al 33%, o un fill o descendent que al seu torn sigui pare o mare que convisqui amb un fill o fills integrants d'una família nombrosa o una família monoparental.

2. L'aplicació efectiva de la reducció anterior exigeix complir totes les condicions següents:

a) L'adquisició de l'immoble que faci el donatari ha de ser en ple domini o mitjançant la constitució a favor seu d'un usdefruit.

b) L'immoble objecte d'adquisició ha de constituir el primer habitatge habitual en territori espanyol del donatari, el qual no pot haver estat propietari de cap altre amb el mateix caràcter.

c) El valor real o declarat -si aquest darrer és superior- de l'immoble adquirit no pot superar l'import de 270.151,20 euros.

​​​​​​​d) El donatari ha de residir efectivament en l'habitatge durant un mínim de tres anys des de la data de l'adquisició.

e) La base imposable total del donatari en l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l'exercici fiscal previ a l'adquisició no pot superar l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual o de 52.800 euros en el de tributació conjunta.

3. L'incompliment dels requisits comporta la pèrdua del benefici fiscal i, en aquest cas, el contribuent haurà de presentar una autoliquidació complementària en el termini d'un mes comptador des de la data en què es produeixi l'incompliment i ingressar, juntament amb la quota, els interessos de demora corresponents.”

20. L'apartat 1 de l'article 60 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. El règim jurídic aplicable als cònjuges en virtut d'aquest capítol en relació amb les reduccions estatals i autonòmiques, les quanties i els coeficients de patrimoni preexistent corresponents a cada grup de classificació i les bonificacions i les deduccions autonòmiques en l'impost sobre successions i donacions, s'ha de fer extensiu als membres de les parelles estables, que regula la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, sempre que els convivents verifiquin tots els requisits i les formalitats a què es refereix l'article 1.2 d'aquesta llei, inclosa la inscripció en el Registre de parelles estables de les Illes Balears o en qualsevol registre públic anàleg d'altres administracions públiques d'estats membres de la Unió Europea, d'estats integrants de l'Espai Econòmic Europeu o, en general, d'altres estats.”

21. L'article 65 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. El tipus tributari aplicable al joc del bingo, en el qual s'ha d'entendre inclòs el cost del cartó, és del 19%.

No obstant això, s'ha d'aplicar el tipus del 17% quan la plantilla mitjana durant un mateix exercici fiscal complet es mantengui, com a mínim, igual a la plantilla de l'exercici fiscal immediatament anterior.

A aquests efectes, es considera que es mantenen els llocs de treball quan es mantengui la plantilla mitjana total de l'empresa, calculada de la manera prevista en l'article 102 de la Llei de l'impost sobre societats.

2. El tipus tributari aplicable a la modalitat de joc que es qualifiqui reglamentàriament de bingo electrònic és del 30%.”

22. L'article 66 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Les tarifes dels casinos són les següents:

a) S'ha d'aplicar el tipus de gravamen del 22% a la porció de base imposable entre 0 euros i 2.000.000 d'euros.

No obstant això, s'hi ha d'aplicar el tipus del 20% quan la plantilla mitjana durant un mateix exercici fiscal complet es mantengui, com a mínim, igual a la plantilla de l'exercici fiscal immediatament anterior.

A aquests efectes, es considera que es mantenen els llocs de treball quan es mantengui la plantilla mitjana total de l'empresa, calculada de la manera prevista en l'article 102 de la Llei de l'impost sobre societats.

b) S'ha d'aplicar el tipus de gravamen del 39% a la porció de base imposable entre 2.000.000,01 euros i 4.000.000 d'euros.

c) S'ha d'aplicar el tipus de gravamen del 49% a la porció de base imposable entre 4.000.000,01 euros i 6.500.000 euros.

d) S'ha d'aplicar el tipus de gravamen del 59,50% a la porció de base imposable superior a 6.500.000 euros.”

23. Els apartats 1 i 4 de l'article 67 del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“1. La quota anual de les màquines de tipus B ordinàries o recreatives amb premi programat, de les màquines de tipus B especials i de les màquines de tipus B exclusives per a bingo, és de 3.640 euros.

Si es tracta de màquines en les quals poden intervenir dos o més jugadors de manera simultània i sempre que el joc de cada un sigui independent del que dugui a terme la resta de jugadors, hi són aplicables les quotes següents:

a) Màquines de dos jugadors: 5.838 euros.

b) Màquines de tres o més jugadors: 3.640 euros, més un increment del 25% per cada jugador autoritzat.”

“4. La quota anual de les màquines de tipus C o d'atzar és de 5.193 euros.

Si es tracta de màquines en les quals poden intervenir dos o més jugadors de manera simultània i sempre que el joc de cada un sigui independent del que dugui a terme la resta de jugadors, s'apliquen les quotes següents:

a) Màquines de dos jugadors: 10.387 euros.

b) Màquines de tres o més jugadors: 10.387 euros, més el resultat de multiplicar la quantia de 5.193 euros pel nombre de jugadors i pel coeficient 0,123.”

24. Es crea un nou capítol, el capítol V, en el títol I de text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Capítol V

Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

 

Article 74 bis

Tipus de gravamen

1. Amb caràcter general, el tipus de gravamen de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus és el que regula l'article 93 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats.

2. En el cas de residus domèstics o municipals que procedeixin d'ens locals que no duguin a terme la recollida selectiva de la fracció orgànica i el pagament per generació de la fracció rebuig dels residus municipals a què es refereix l'article 9 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, sempre que l'àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, els tipus de gravamen a què fa referència l'article 93 de la Llei 7/2022 esmentada, s'han d'incrementar un 1% l'any 2023, un 15% l'any 2024 i un 30% l'any 2025 i següents.

3. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, es considera que no es compleixen els requisits de recollida selectiva de matèria orgànica i pagament per generació de la fracció rebuig dels residus municipals i per tant s'ha d'aplicar el gravamen incrementat, quant no es donin les dues circumstàncies a la vegada i per a la totalitat de la població de fet del municipi, sempre que l'àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi d'instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament.

Les respectives ordenances municipals han de contemplar l'aplicació dels sistemes de pagament per generació, almenys, sobre la fracció de rebuig dels residus municipals, de forma que afavoreixi el ciutadà que en genera menys quantitat.”

Disposició final cinquena

Modificació del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig

L'apartat 1 de l'article 12 del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, es modifica de la manera següent:

“1. Reglamentàriament s'ha de determinar el procediment perquè la persona consumidora efectuï l'ingrés directe del cànon de sanejament en els casos en què no obtengui l'aigua de cap empresa subministradora o transportista.

S'ha d'entendre que passa així quan la persona consumidora no estigui connectada a la xarxa de subministrament d'aigua i no aporti les factures amb la repercussió del cànon de sanejament corresponent, si afirma que la rep d'algun particular o transportista.

En aquests casos, la base imposable s'ha de determinar pel procediment d'estimació objectiva, amb l'aplicació dels signes, els índexs o els mòduls que es determinin legalment o reglamentàriament, d'acord amb els principis de realitat, eficàcia i simplicitat, de manera que es garanteixi la igualtat entre tots els contribuents.

Abans del 28 de febrer de cada any i sempre que es modifiquin elements declarats anteriorment, el contribuent ha de presentar una declaració tributària referida a l'exercici fiscal anterior o a 31 de desembre de l'any anterior, en la qual constin tots els elements necessaris per a la liquidació del cànon.

Reglamentàriament es pot establir que en aquests casos es faci conjuntament l'ingrés del cànon corresponent a un període de fins a un any natural.”

Disposició final sisena

Modificació de la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears

L'apartat 1 de l'article 69 de la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. L'administració ha de pagar el preu de venda al públic de les mostres que prengui, amb les excepcions previstes en l'apartat següent, i el cost de les anàlisis, els assaigs, les proves i les comprovacions que promogui, sens perjudici que després es puguin imposar les sancions accessòries que corresponguin.”

Disposició final setena

Modificació de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L'apartat 4 de l'article 60 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Tots els romanents de crèdit que, en aplicació del que preveuen els apartats anteriors, s'incorporin al nou exercici s'han de destinar a les mateixes finalitats a què estaven destinats en l'exercici anterior, sens perjudici que les incorporacions de romanents amb finançament afectat s'adaptin, si escau, a les modificacions i reprogramacions que acordi l'agent finançador, d'acord amb el procediment establert, malgrat que alterin el projecte per executar o la finalitat inicial.”

2. L'apartat 2 de l'article 69 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. Les despeses estructurals que, amb independència del seu import, puguin generar noves despeses recurrents —o un increment d'aquestes— de quantia superior a 100.000 euros anuals, prèviament a l'acte d'autorització de la despesa que correspongui a la inversió o l'actuació inicial, han de ser autoritzades pel conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts o, en cas que afectin els pressuposts del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, del Consell Audiovisual de les Illes Balears o de la Universitat de les Illes Balears, pels òrgans competents en cada cas, d'acord amb les normes especials aplicables a aquests ens.

Per a l'autorització s'han de tenir en compte l'impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de les despeses recurrents futures i el seu encaix en el pla pressupostari a mitjà termini a què fa referència l'article 33 d'aquesta llei, d'acord amb la sol·licitud valorada i motivada de la persona titular de la secció pressupostària corresponent i amb l'informe preceptiu de la direcció general competent en matèria de pressuposts.”

3. L'apartat 3 de l'article 73 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Amb caràcter general, la disposició material de fons s'ha d'efectuar, necessàriament, amb la signatura del director general competent en matèria de tresoreria, sens perjudici de l'eventual delegació o suplència en altres òrgans o unitats administratives degudament autoritzats, i la d'un representant de les unitats administratives de la direcció general competent en matèria de tresoreria degudament autoritzat. Excepcionalment, quan es tracti de pagaments suportats per documents comptables que no s'hagin pogut tramitar d'acord amb els automatismes i les garanties que s'estableixin en el sistema informàtic corresponent, la disposició material de fons requerirà, necessàriament, la signatura del director general competent en matèria de tresoreria i la de l'interventor general, sens perjudici de les eventuals delegacions o suplències en altres òrgans o unitats administratives degudament autoritzats.

Per als pagaments del Servei de Salut de les Illes Balears, de l'Agència Tributària de les Illes Balears i dels organismes autònoms amb pressupost propi, la disposició material de fons s'ha d'efectuar, necessàriament, amb la signatura del director general competent en matèria de tresoreria, sens perjudici de l'eventual delegació o suplència en altres òrgans o unitats administratives, i la d'un representant dels òrgans o les unitats administratives que la direcció de l'ens hagi autoritzat degudament.”

4. L'apartat 4 de l'article 104 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Així mateix, l'Administració de la comunitat autònoma pot subscriure convenis de refiançament amb societats de garantia recíproca els socis partícips de les quals siguin petites i mitjanes empreses que duguin a terme la seva activitat principal en el territori de les Illes Balears, com també determinades grans empreses amb activitat efectiva en el territori de les Illes Balears.

El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, ha d'establir mitjançant un decret les condicions d'aquests convenis, l'eficàcia dels quals ha de restar condicionada a l'existència i la suficiència dels crèdits que, si s'escau, siguin necessaris per atendre el compliment de les obligacions que se'n derivin.

En tot cas, la quantia refiançada no pot excedir, individualment, el 75% de la garantia concedida per la societat de garantia recíproca per a cada operació, ni tampoc, en conjunt, el 2% de la xifra total dels crèdits inicials per a despeses dels pressuposts de cada any, i la quantia esmentada no pot computar a l'efecte de l'import total dels avals a què es refereix l'article 103.2 anterior.”

5. L'article 122 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 122

Plans de control financer

El conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, per iniciativa pròpia o a instància de la Intervenció General, ha d'aprovar els plans de control financer corresponents, en els quals, com a mínim, s'han de determinar l'objecte del control i els mitjans que s'han de fer servir.”

6. La disposició transitòria primera de la Llei 14/2014 esmentada queda modificada de la manera següent:

“Disposició transitòria primera

Règim transitori dels consorcis

Fins a l'exercici de 2024, els consorcis a què fa referència la lletra g) de l'article 1.3 d'aquesta llei han d'aplicar les normes que s'estableixen per a les entitats públiques empresarials en tot allò que sigui compatible amb la naturalesa jurídica d'aquests consorcis i la seva normativa específica.”

Disposició final vuitena

Modificació de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible

S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 13 de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, amb la redacció següent:

“5. En el supòsit que els hotels rurals, els agroturismes, les hostatgeries i els allotjaments de turisme d'interior hagin optat per la classificació per estrelles, han de tributar d'acord amb la categoria que resulti d'aquesta classificació.”

Disposició final novena

Modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears

L'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. L'Agència de Salut Pública de les Illes Balears disposa d'un pressupost integrat en el pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en la forma prevista en l'article 40.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

Disposició final desena

Modificació de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears

La lletra d) de l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“d) Infracció de la legislació fiscal, laboral, de la Seguretat Social, d'integració social de persones amb discapacitat i de prevenció de riscs laborals, en els termes que s'estableixen en la Llei de contractes del sector públic estatal.”

Disposició final onzena

Modificació de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

L'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. La iniciació de qualsevol expedient de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional, del qual es puguin derivar obligacions econòmiques per a l'entitat superiors a 150.000 euros, requereix l'autorització de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'entitat o, quan s'ultrapassi la quantia de 500.000 euros o d'1.000.000 d'euros en expedients de despesa corrent o de capital, respectivament, del Consell de Govern, a proposta de la conselleria d'adscripció. Aquesta autorització ha de tenir lloc prèviament a l'adopció del compromís jurídic corresponent, atesa la documentació que integri l'inici de l'expedient de despesa en cada cas, com també la informació addicional que, si s'escau i a aquest efecte, s'estableixi reglamentàriament.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, no és necessària l'autorització prèvia de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'entitat quan la competència per aprovar la despesa correspongui a la presidència o a l'òrgan col·legiat superior de l'entitat i la presidència de l'entitat i de l'òrgan col·legiat superior l'ocupi la mateixa persona titular de la conselleria d'adscripció.”

Disposició final dotzena

Modificació de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013

L'apartat 3.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013, queda modificat de la manera següent:

“3.4. Amb caràcter general, l'aplicació del nou règim de classificació i d'estructura retributiva que resulti de l'adaptació de cada ens al que estableix aquesta disposició addicional no pot suposar un increment de les retribucions per al personal afectat. Això no obstant, aquesta limitació no és aplicable en els casos següents:

a) Quan l'increment retributiu del personal afectat resulti de la suma dels conceptes corresponents al sou base, les pagues extraordinàries i el complement d'insularitat a què es refereixen els apartats 2.1 i 2.2 anteriors, o d'aplicar el que preveu l'apartat 2.5 d'aquesta disposició.

b) Quan l'increment retributiu del personal afectat resulti d'adaptar les retribucions complementàries d'aquest personal per tal que aquestes retribucions, juntament amb les retribucions bàsiques i el complement d'insularitat a què es refereixen els apartats 2.1 i 2.2 anteriors, s'adeqüin a les retribucions anuals mínimes aplicables al personal laboral de serveis generals de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears del mateix grup de classificació, amb l'acord previ del Consell de Govern, que s'ha d'adoptar amb el mateix procediment que preveu l'apartat 2.5 d'aquesta disposició.

S'entén que l'adaptació de cada ens es produeix quan s'hagi complert efectivament tot el que preveuen els apartats 1.3, 1.4 i 2.4 d'aquesta disposició addicional en relació amb la classificació del personal, la valoració objectiva dels llocs de treball, l'assignació dels complements retributius corresponents i l'aprovació de les relacions de llocs de treball.

L'increment eventual de les retribucions del personal d'aquests ens per raó de les previsions que contenen aquest apartat i els apartats 2.1, 2.2 i 2.5 d'aquesta disposició addicional, inclosa la meritació de l'antiguitat corresponent a partir de la data d'adaptació de cada ens, requereix en tot cas un informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts, el qual s'ha de pronunciar sobre les disponibilitats pressupostàries i la sostenibilitat financera. Són nuls de ple dret els increments retributius que es pretenguin meritar sense aquest informe favorable.”

Disposició final tretzena

Modificació del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

L'apartat 3 de l'article 4 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, queda modificat de la manera següent:

“3. Els ajuts inherents al finançament de determinats projectes d'actuació en el marc dels plans anuals del turisme sostenible a què es refereix la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, s'han de regir per les disposicions que sobre això contenguin els plans anuals corresponents i, supletòriament, per les normes d'aquest text refós aplicables a les subvencions de concessió directa.

Així mateix, els ajuts inherents a les actuacions que s'hagin de finançar amb els recursos del Fons de Prevenció i Gestió de Residus creat per la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats, s'han de regir pel que disposa el Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i, supletòriament, per les normes d'aquest text refós aplicables a les subvencions de concessió directa.”

Disposició final catorzena

Modificació del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de joventut

1. L'apartat 2 de l'article 83 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de joventut, queda modificat de la manera següent:

“2. Per a l'expedició del Carnet Jove, la persona interessada ha d'emplenar la sol·licitud corresponent i adjuntar-hi la documentació que acrediti el compliment dels requisits.”

2. L'apartat 2 de l'article 84 del Decret 23/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

“2. La vigència del Carnet Jove expedit a les Illes Balears és la que s'estableixi mitjançant un acord del Consell d'Administració de l'Institut Balear de la Joventut, comptadora des de la data en què sigui expedit, tenint en compte el límit d'edat màxim establert en l'article 83 d'aquest decret.”

3. Els apartats 3, 4, 5 i 6 de l'article 85 del Decret 23/2018 esmentat queden modificats de la manera següent:

“3. L'expedició del Carnet Jove és gratuïta en qualsevol de les dues modalitats, sens perjudici que, en la modalitat financera, l'entitat financera pugui establir altres quotes anuals en concepte de comissions pels serveis posats a disposició de les persones usuàries del carnet.

4. L'expedició del duplicat de la targeta física del Carnet Jove per deteriorament o pèrdua té un cost de 6 euros en la modalitat no financera, que ha d'abonar la persona interessada; i, en la modalitat financera, cal atenir-se al que estableixi cada una de les entitats col·laboradores. En cas de robatori, l'expedició del duplicat de la targeta física del Carnet Jove en la modalitat no financera no té cap cost per al titular, sempre que presenti la denúncia corresponent interposada o un altre document que consideri adient, justificatiu del robatori sofert. En la modalitat financera, cal atenir-se al que estableixi cada una de les entitats col·laboradores.

5. L'actualització de la quantia del preu d'expedició del duplicat de la targeta física del Carnet Jove s'ha de fer mitjançant un acord del Consell d'Administració de l'Institut Balear de la Joventut, el qual s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L'Institut Balear de la Joventut ha d'implantar el Carnet Jove digital com a complement o substitutiu del Carnet Jove físic, amb l'objectiu de facilitar i promoure l'ús d'aquest servei entre les persones joves.”

4. L'apartat 1 de l'article 86 del Decret 23/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. L'Institut Balear de la Joventut ha de mantenir un lloc web i altres plataformes digitals del Programa Carnet Jove de les Illes Balears, amb tota la informació d'aquest programa (com obtenir la targeta, validesa, etc.); una base de dades de totes les entitats adherides, els seus descomptes i avantatges, i tota la informació que pugui resultar d'interès per a les persones titulars del Carnet Jove de les Illes Balears. Aquest lloc web serveix de plataforma per promocionar i difondre el programa i les activitats que hi estan relacionades, així com els avantatges i els descomptes de les entitats, les empreses i els organismes col·laboradors.”

5. La lletra a) de l'article 89 del Decret 23/2018 esmentat queda modificada de la manera següent:

“a) Procediment ordinari, a través de l'Institut Balear de la Joventut, de les entitats col·laboradores de caràcter financer o d'altres organismes públics o privats autoritzats per a l'expedició del Carnet Jove per l'Institut Balear de la Joventut, mitjançant un conveni de col·laboració. La persona interessada ha d'emplenar una sol·licitud i indicar el número de DNI o, si escau, de passaport. La presentació d'aquesta sol·licitud implica autoritzar l'IBJOVE perquè verifiqui aquesta identitat, tret que la persona interessada s'hi oposi de manera expressa.”

Disposició final quinzena

Modificació del Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 31 del Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. La selecció del personal al qual fan referència les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article implica que, en el supòsit que una vegada conclòs el programa d'incorporació de doctorats superin l'avaluació final o, en cas que no hi hagi aquesta avaluació final, una avaluació externa i independent per part d'una entitat avaluadora de la recerca d'acord amb el que estableixi l'òrgan de govern de l'institut d'investigació sanitària, passaran a ser contractats amb caràcter fix i per temps indefinit, d'acord amb l'article 15.1 del text refós de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre.”

2. Els apartats 5 i 6 de l'article 36 del Decret 17/2019 esmentat queden modificats de la manera següent:

“5. El personal investigador associat regulat en l'article 15 d'aquest decret s'ha de relacionar amb els instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears mitjançant el contracte de treball d'accés de personal investigador doctor que preveu l'article 22 de la Llei 14/2011, d'1 de juny.

6. El personal investigador titular i els professors o les professores d'investigació que regulen els articles 19 i 22, respectivament, d'aquest decret s'han de relacionar amb els instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears mitjançant el contracte de treball per temps indefinit que preveu l'article 15.1 del text refós de l'Estatut dels treballadors, o, si escau, mitjançant el contracte de treball d'investigador distingit que preveu l'article 23 de la Llei 14/2011, d'1 de juny.”

3. La disposició transitòria única del Decret 17/2019 esmentat queda modificada de la manera següent:

“Disposició transitòria única

Personal en procés d'estabilització

El personal de la Fundació IdISBa que, dins els trenta mesos comptadors des de l'entrada en vigor de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, estigui en la situació que preveu l'article 31.1.a), si una vegada conclosa la seva primera fase formativa supera l'avaluació final i obté el certificat I3 o accedeix al nivell superior del programa formatiu corresponent, passarà a ser contractat per la Fundació IdISBa amb caràcter fix i per temps indefinit, d'acord amb l'article 15.1 del text refós de l'Estatut dels treballadors.”

Disposició final setzena

Modificació del Decret Llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

Es modifica l'apartat 4 de l'article 97 del Decret Llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, amb el següent redactat:

“4. En pot ser beneficiària qualsevol persona amb expedient obert als serveis socials comunitaris o als serveis de l'administració impulsora de la prestació. En aquest darrer cas, l'administració impulsora trametrà la informació als serveis socials comunitaris.”

Disposició final dissetena

Modificació de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies

Es modifica l'article 10 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, amb el següent redactat:

“En el marc d'aquesta llei, s'entenen per famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial les famílies beneficiàries de la renda social garantida, de l'ingrés mínim vital, de pensions no contributives o de les rendes mínimes d'inserció o les que tenen el subsidi de desocupació com a únic ingrés.”

Disposició final divuitena

Modificació de la Llei 17/2019, de 8 d'abril, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l'àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2018, i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d'octubre, pel qual s'estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d'octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca

 La lletra a) de l'apartat 5 de la disposició addicional segona de la Llei 17/2019, de 8 d'abril, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l'àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2018, i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d'octubre, pel qual s'estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d'octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, queda modificada de la manera següent:

“a) El personal amb categoria de bomber, bomber especialista i caporal, el títol de tècnic en Emergències i Protecció Civil o acreditació equivalent, o el títol de batxiller o titulació equivalent.”

Disposició final dinovena

Modificació del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició addicional, la divuitena, al Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional divuitena

Manteniment del complement personal transitori com a conseqüència dels processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, i de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

El personal laboral dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears que, per aplicació de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013, percebi un complement personal transitori, i que, com a conseqüència dels processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, adquireixi la condició de personal laboral fix en el mateix ens i en la mateixa categoria professional que ocupava de forma temporal, tindrà dret a continuar percebent aquest complement.

La quantia d'aquest complement serà la mateixa que percebia el mes anterior a l'adquisició de la condició de personal laboral fix i haurà de venir reflectida al nou contracte de treball que se signi.”

Disposició final vintena

Modificació del Decret 41/2004, de 23 d'abril, pel qual es regulen les compensacions per desplaçament dels usuaris del Servei de Salut de les Illes Balears

L'apartat 2 de l'article 4 del Decret 41/2004, de 23 d'abril, pel qual es regulen les compensacions per desplaçament dels usuaris del Servei de Salut de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. Les compensacions s'han d'aplicar també almenys a un acompanyant del pacient, quan l'hagi autoritzat el Servei de Salut de les Illes Balears. A més, també es pot autoritzar, segons el criteri mèdic, el trasllat amb més d'un acompanyant del pacient -als quals se'ls han d'aplicar les compensacions que regula aquest decret-, en els casos següents:

a) Quan es tracti d'hospitalitzacions prolongades, es pot autoritzar el trasllat amb acompanyants successius.

b) Quan el pacient sigui un menor d'edat o una persona en situació d'incapacitació legal, es pot autoritzar el trasllat amb dos acompanyants al mateix temps.”

Disposició final vint-i-unena

Modificació de l'Ordre del conseller de Salut i Consum de 19 de gener de 2011, que fixa les quanties de les compensacions per desplaçament dels usuaris del Servei de Salut de les Illes Balears per raó d'assistència sanitària, i es regula el procediment per obtenir-les

Els apartats 2, 3 i 4 de l'article 1 de l'Ordre del conseller de Salut i Consum de 19 de gener de 2011, que fixa les quanties de les compensacions per desplaçament dels usuaris del Servei de Salut de les Illes Balears per raó d'assistència sanitària, i es regula el procediment per obtenir-les, queden modificats de la manera següent:

“2. Transport terrestre

a) S'han d'abonar les quanties següents per viatge d'anada i de tornada:

a.1) 20 € (vint euros) per trajecte si es tracta d'un desplaçament entre les diferents illes d'aquesta comunitat autònoma.

a.2) 25 € (vint-i-cinc euros) per trajecte si es tracta d'un desplaçament a una altra comunitat autònoma.

 

b) En el supòsit que, per prescripció mèdica, la persona beneficiària de l'assistència sanitària sigui una persona que no pugui desplaçar-se en transport aeri, a més de la quantitat indicada a la lletra a), s'ha d'abonar l'import equivalent al cost del desplaçament en taxi entre el centre assistencial i l'estació marítima, quan aquesta estigui situada fora del municipi del centre assistencial.

c) En el supòsit que el centre assistencial estigui ubicat en una província diferent de la de l'estació marítima o de l'aeroport de destinació i faci falta utilitzar un transport terrestre per arribar al centre assistencial, a més de les quantitats establertes s'ha d'abonar també el transport utilitzat fins a una quantitat màxima equivalent al cost del transport ferroviari en segona classe o al cost de l'autobús, encara que el pacient hagi optat per emprar un altre mitjà de locomoció, i en aquest cas s'ha d'abonar la menor de les quantitats anteriors.

3. Dietes

a) S'han d'abonar 20 € (vint euros) per persona (pacient i acompanyant autoritzat) i dia en concepte de dieta.

b) Quan s'hi hagi autoritzat compensació per pernocta s'han d'abonar 20 € (vint euros) en concepte de dieta addicional. En el supòsit que el pacient romangui hospitalitzat, aquest import s'ha de destinar només a l'acompanyant.

4. Pernocta

a) S'ha de compensar fins a un màxim de 60 € (seixanta euros) per persona i dia en concepte de pernocta i mitja pensió (pacient i acompanyant autoritzat) quan pacient i acompanyant pernoctin i comparteixin habitació.

b) S'ha de compensar fins a un màxim de 90 € (noranta euros) per persona i dia quan l'acompanyant hagi de pernoctar en un establiment turístic i el pacient romangui hospitalitzat al centre sanitari; o bé quan el pacient es desplaci sense acompanyant.

c) A sol·licitud de la persona beneficiària de l'assistència sanitària, el Servei de Salut pot facilitar la documentació acreditativa per reservar habitació a l'establiment on hagi de pernoctar, sense cap desemborsament de la persona interessada.”

 

Disposició final vint-i-dosena

Deslegalització

1. El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions addicionals segona, tercera i setena, com també les normes que es modifiquen mitjançant les disposicions finals catorzena, quinzena i vintena d'aquesta llei.

2. S'habilita la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors perquè, mitjançant ordre, modifiqui les normes que contenen les disposicions addicionals quarta i cinquena. Les ordres resultants requereixen, únicament, els tràmits previs següents:

a) Resolució de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors d'inici del procediment d'elaboració, que ha d'ordenar l'elaboració d'un avantprojecte d'ordre a càrrec de la Secretaria General de la conselleria, amb la col·laboració de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

b) Audiència als subjectes passius directament o, si escau, per mitjà de les comissions insulars regulades en l'article 17 del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, per un termini de set dies hàbils.

c) Informe de la Direcció de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

d) Informe de la Secretaria General de la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors, que s'ha de pronunciar sobre la correcció del procediment seguit, ha de valorar succintament les al·legacions presentades, en coordinació amb l'Agència Tributària de les Illes Balears, i ha de proposar a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors el projecte d'ordre corresponent.

3. S'habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant ordre, modifiqui les normes que conté la disposició final vint-i-unena d'aquesta llei.

Disposició final vint-i-tresena

Entrada en vigor i àmbit temporal de vigència

1. Aquesta llei comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'1 de gener de 2023.

2. Això no obstant, l'entrada en vigor de les normes següents es produeix en el moment que s'indica a continuació:

a) Les disposicions addicionals quarta, cinquena, sisena i setena, i la norma que conté el punt 23 de la disposició final quarta, una vegada que entri en vigor la modificació de la Llei 28/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l'Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears i de fixació de l'abast i les condicions de la cessió, per la qual es cedeix l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

b) La modificació normativa que conté l'apartat 5 de la disposició final primera produeix efectes des del dia 1 de setembre de 2023 per al curs escolar 2023-2024.

c) Les normes que es modifiquen per mitjà dels punts 2 a 15 de la disposició final quarta comencen a vigir el 31 de desembre de 2022.

3. Tots els preceptes d'aquesta llei que no limitin expressament els seus efectes a l'any 2023 o a unes determinades anualitats tenen vigència indefinida.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 28 de desembre de 2022

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias