BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 20 d'octubre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb l'article 13.1.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. Segons les característiques del projecte i la seva ubicació quedaria inclòs dins l'annex 1, grup 8, punt 7, Instal·lacions de conducció d'aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km, i en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d'alt nivell de protecció. En cap cas no es consideraran instal·lacions de conducció d'aigües les instal·lacions de reg dins les finques quan estiguin autoritzades per l'autoritat agrària o hidràulica.

Atès que la conducció no discorre íntegrament per camí existent ja que ha de travessar 2 km per parcel·les privades i que la seva longitud final és de 18 km aproximadament, superior a 10 km, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Descripció i ubicació del projecte

1. L'objecte del projecte és l'execució de les obres d'una conducció d'aigua potable per canonada de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre, des d'un dipòsit ja construït a Petra fins a un nou dipòsit a Manacor, així com un ramal de sortida fins als dipòsits municipals de Manacor i la previsió de connexions cap al nord (Porto Cristo i Cala Millor) i al sud (Felanitx, Campos i Ses Salines). El desenvolupament de les infraestructures hidràuliques cap al Llevant de Mallorca té com a finalitat dotar d'aigua potable en qualitat i quantitat suficient d'acord la normativa sanitària, per tal de reduir les extraccions dels aqüífers i la intrusió marina, per afavorir la seva recuperació.

2. El projecte es troba inclòs dins l'annex 11. Programes d'actuacions i infraestructures per al període 2015 - 2021 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat per Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol.

3. El projecte «Conducció d'aigua potable de Petra a Manacor», redactat per Mateu Estrany Pieras, enginyer de ports, canals i camins, i per José Manuel Navarro Vilarroya, enginyer industrial, preveu les actuacions següents:

a) Dipòsit regulador de 10.000 m3 a la parcel·la 303 del polígon 34 del TM de Manacor, la qual té una superfície de 25.855 m2 i es troba ubicada en sòl rústic de règim general d'acord el Pla Territorial Insular de Mallorca.

El dipòsit tindrà dos mòduls de dimensions lliures interiors, les dimensions de cada un d'ells serà de 24,75x40x5,20 m. La capacitat útil d'emmagatzematge serà de 9.900 m3. El dipòsit disposarà d'un circuit de bombeig i tub de 355 mm en PEAD que assegurarà que a cada mòdul es recirculi tot el cabal de l'aigua en menys de 15 hores.

El dipòsit regulador es projecta semisoterrat (3 m per davall de la cota del terreny) per a una millor integració paisatgística. Així mateix, la parts vistes del dipòsit seran revestides amb maçoneria de pedra calcària. La coberta serà forjada amb plaques alveolars i inclou una escala d'accés a la coberta, tapes dels accessos interiors (una escala per mòdul) i línies de vida per al manteniment.

Es construirà una edificació adjacent al dipòsit amb les dimensions en planta de 20,4 x 9,7 m com caseta de bombes on s'instal·laran les vàlvules, el transformador de mitjana tensió, els equips de cloració, els mesuradors, les bombes de recirculació i les bombes de buidatge. Les parets també seran revestides amb maçoneria de pedra calcària i la coberta serà plana sobre un forjat de lloses prefabricades alleugerades amb formigó pretensat. La fusteria exterior serà d'alumini tipus persiana mallorquina. S'ha previst espai suficient per a la possible ampliació del dipòsit i poder duplicar la seva capacitat actual.

Així mateix, s'executarà un camí d'accés d'aglomerat asfàltic amb base granular a la zona oest de la parcel·la del dipòsit de 100 m des del Camí de Coletes, així com una zona perimetral de circulació al dipòsit amb sòl estabilitzat (S-EST con cal). També s'instal·larà una vorera perimetral al voltant del depòsit d'1 m d'amplària. Una part de la parcel·la 303 quedarà tancada en una subparcel·la per un nou mur de maçoneria d'1 m d'altura amb una reixeta galvanitzada de torsió simple d'1 m en la zona nord respecte al dipòsit, també s'inclourà una barrera rústica a l'accés per impedir el pas de les persones alienes a la instal·lació. Al perímetre de la nova subparcel·la es sembrarà una barrera vegetal d'arbrat que disminueixi l'impacte visual del dipòsit amb arbres trasplantats de la zona i sembra de nous (arbres i arbusts).

b) Instal·lacions en la parcel·la del dipòsit d'aigua.

Es preveu una escomesa elèctrica de 1,5 km de longitud i un centre de transformació de 50 KVAs, així com una instal·lació fotovoltaica que suporti les lluminàries, controladors lògics programables i cabalímetres, així com un dosificador d'hipoclorit i una de les tres bombes de recirculació amb un funcionament diari de 10 hores que suposa una demanda de 63 KWh/dia.

La instal·lació fotovoltaica d'autoconsum prevista presenta una potència de 39,4 KWp i està formada per 108 mòduls de 370 Wp cada un. La distribució dels mòduls és de 9 rames de 12 mòduls connectats en sèrie. La potència màxima del projecte és de 15 KW per la qual cosa la instal·lació fotovoltaica permet cobrir les necessitats energètiques del projecte. En cas de ser necessari per al funcionament de la resta de bombes s'ha previst el suport d'energia elèctrica mitjançant la xarxa elèctrica convencional.

Així mateix, s'instal·larà un dipòsit d'hipoclorit de polietilè de 5.000 litres suficient per a una dosificació setmanal i una cubeta de seguretat per a fuites de 0,5 m d'altura.

Es disposarà d'una dutxa de seguretat (dutxa i renta¨ülls).

A més de l'enllumenat exterior i interior de la parcel·la urbanitzada, es preveu un sistema de control d'accessos amb sensors.

c) Conducció principal amb canonada dúctil de 600 mm de diàmetre que s'iniciarà a la sortida del dipòsit en construcció en el terme municipal de Petra amb una longitud de 14.143 m.

En l'execució de la conducció, i adossada a la mateixa, s'incorporarà una canalització per a telecomunicacions amb tritub i 2 tubs de PVC de 63 mm així com les arquetes de registre necessàries.

d) Ramal cap a Manacor amb canonada de fosa dúctil de 400 mm de diàmetre i 985 m de longitud.

Aquesta conducció s'iniciarà sobre la canonada de sortida del dipòsit just a l'arribada a la carretera cap a Felanitx sortint pel camí de Coletes i arribarà al dipòsit elevat de Manacor

e) Ramal cap al nord

Es deixarà previst un punt de connexió de la canonada cap al nord (Porto Cristo, Cala Millor) sobre la canonada de sortida del dipòsit i en el punt de trobada amb el camí de Coletes.

f) Ramal cap al sud

Es deixarà previst un punt de connexió de la canonada de sortida de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre en arqueta en l'encreuament del camí de Son Fangos amb el camí de Sa Creueta amb una longitud de 2.843 m. En aquesta arqueta s'inclourà la possibilitat de connexió d'aigua procedent de Petra cap al sud sense haver de passar pel dipòsit de Manacor.

g) Arquetes

S'inclouran arquetes petites de 600*600 mm cada 200 ml aproximadament i en canvis de direcció per a la xarxa de telecomunicacions. Per als desguassos i ventoses, així com per a les arquetes s'elegiran arquetes de formigó armat amb forjat de llosa també armada.

4. El termini estimat d'execució de l'obra és de 18 mesos i el seu pressupost és de 16.570.990,20 €. El pressupost destinat a la gestió dels residus generats és de 58.411,83 €, el de les plantacions per a la integració paisatgística és de 2.500,00 € i el de seguiment de vigilància ambiental és de 7.500,00 €.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Segons el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), el traçat de la conducció d'aigua potable projectada s'ubica en Sòl Rústic Comú (SRC), en la categoria de Sòl Rústic en Règim General (SRG) excepte 500 m que discorren per l'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H) sud adjacent al nucli urbà de Manacor. A més, el traçat de la conducció d'aigua potable que discorre paral·lel a la carretera Ma-15 està afectat per un Àrea de Protecció Territorial (APT) de carreteres.

2. El traçat de la conducció d'aigua potable Petra- Manacor discorre per les vies públiques següents: camí de Coletes, carretera principal Ma-14 Felanitx-Manacor, camí de Son Fangos, camí de Sa Creueta, camí de Ses Pedreres, camí de Can Cornet, carretera principal Palma-Capdepera Ma-15, varis camins del TM de Petra i la carretera secundària Ma-3310.

3.D'acord amb les dades de la IDEIB, la conducció d'aigua potable projectada discorrerà paral·lela a una altra canonada d'aigua per la carretera Ma-14. A l'altura de la carretera principal Ma-15, la conducció travessarà el torrent de na Borges i la seva zona potencialment inundable per la presència d'una plana geomorfològica d'inundació (Obj. 51).

4. Pel que fa a les aigües subterrànies:

La conducció d'aigua potable discorre sobre les masses d'aigua subterrànies:

- 1818M3 «Sa Torre»: aqüífer profund en bon estat qualitatiu i quantitatiu en risc qualitatiu per nitrats amb una vulnerabilitat entre alta i moderada a la contaminació.

- 1818M4 «Justaní»: aquífer poc profund en bon estat quantitatiu i mal estat qualitatiu per nitrats amb una vulnerabilitat moderada a la contaminació.

La parcel·la on s'ubica al dipòsit regulador es troba també ubicada a la massa d'aigua subterrània 1818M3 «Sa Torre».

Segons les dades de la IDEIB, a la parcel·la hi ha un pou d'ús domèstic AAS_11045_Vigent-AAS_11045. A menys de 200 m al sud de la parcel·la hi ha 2 pous d'abastiment d'ús humà (CAS_1101_Vigent_A_S_7736 i CAS_1101_Vigent_AAS_7654) mentre que 400 m al nord-oest de la parcel·la hi ha altres 3 pous d'abastiment d'ús humà (CAS_600_Vigent_A_S_4024, A_S_14524_Vigent_A_S_14524 i CAS_1950_Vigent_AAS_8211). A l'inici de la canonada des de Petra, a uns 600 m, hi ha un altre pou d'abastiment d'ús humà (A_S_8256_Vigent-A_S_8256).

5. La parcel·la on s'ubica el dipòsit regulador així com tot el traçat de la conducció d'aigua potable de Petra a Manacor no es troben a cap espai de rellevància ambiental. Els espais de rellevància ambiental més pròxims són el Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310029 Na Borges i la Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) es troben a 1,7 Km i a 2,6 Km respectivament del traçat de la conducció d'aigua potable.

6. Respecte als Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), d'acord amb les dades de la IDEIB a la parcel·la on s'ubica el dipòsit regulador i al traçat de la conducció no hi ha cap HIC. No obstant això, el traçat de la conducció passa a escassos 50 m a l'altura del Pont de Caperó del HIC 6430 Herbassars higròfils-1 Arundini donacis- Convolvuletum sepium i la parcel·la es troba a 300 m al nord-est de l'HIC prioritari 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea).

7. La vegetació present a la parcel·la del dipòsit regulador són garrovers (Ceratonia siliqua) i vegetació arvense i de cultius en situació d'abandonament. La majoria de la zona arbrada està disposada al perímetre de la parcel·la i quedant una desena d'arbres aïllats al centre de la parcel·la. La vegetació relativa al traçat de la conducció de l'aigua potable és arvense i nitròfila de zones degradades als voltants dels camins existents mentre que la de les parcel·les privades afectades són cultius d'herbàcies. Així mateix, es preveu que el traçat de la conducció afecti a un garrover en la zona verda de la carretera Ma-3310, a varis ametllers perimetrals d'una parcel·la privada i a dos garrovers pròxims a la carretera Ma-14.

8. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 4227 i 4228 del Bioatles de la IDEIB que corresponen amb la ubicació de la parcel·la del dipòsit regulador no consta cap espècie amenaçada ni catalogada.

Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 4217,4216, 4215,4214, 4203, 3293, 3282, 3270, 3169 i 3159 que corresponen al recorregut de la conducció de l'aigua potable consta les espècies catalogades següents:

- Eriçó (Atelerix algirus) (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com també en l'annex IV de la Directiva Hàbitats.

- Setmesó (Tachybaptus ruficolis) com a probable. (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com també en l'annex III del Conveni de Berna).

- Ratapinyada pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus) (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com també en l'annex 4 de la Directiva Hàbitats i als annexes 2 i 3 del Conveni de Berna.

9. D'acord amb el PTIM, la parcel·la on s'ubica el dipòsit regulador no està afectada per cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR). El recorregut de la conducció d'aigua està afectat per una APR d'inundacions que correspon a la plana geomorfològica d'inundació abans esmentada.

10. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears, la parcel·la on s'ubica el dipòsit regulador es troba en un àrea de nivell baix de risc d'incendi tot i que una parcel·la confrontada un parell de metres amb ella és una Zona d'Alt Risc (ZAR) d'incendi amb nivell molt alt mentre que el recorregut de la conducció de l'aigua potable discorre en la seva totalitat per un àrea de nivell baix de risc d'incendi.

11. Segons el PTIM, la parcel·la s'ubica a la Unitat de Paisatge 6 «Llevant» mentre que la conducció discorre per la Unitat de Paisatge 9 «Pla».

12. Quant al paisatge de la parcel·la aquesta es troba a una parcel·la de cultiu sense explotar actualment situada al sud del camí de Coletes, en les proximitats del cementiri de Manacor i vàries pedreres, per la qual cosa el paisatge està antropitzat i degradat paisatgísticament.

En l'annex d'estudi d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) es presenta una anàlisi de conques visuals a partir d'un model digital de terreny amb el software QGIS, la qual indica que el projecte del dipòsit regulador, de volum edificat semi-soterrat i d'estètica de marès similar a les construccions agrícoles de l'entorn, és escassament visible atès que el relleu, la vegetació i els edificis de l'entorn possibiliten únicament la seva visió des de punts elevats (Puig de l'Ermita) i a distàncies curtes. El punt més visible és des de l'accés al nord del projecte per la qual cosa part de les mesures correctores estaran enfocades en reduir l'impacte visual mitjançant la sembra d'una barrera vegetal de garrovers, oliveres o ametllers.

En el cas de la conducció d'aigua potable no té cap afecció sobre el paisatge atès que discorre soterrada.

L'estudi d'incidència paisatgística conclou que l'impacte paisatgístic associat al projecte global és compatible i no suposarà un element disruptor ni punt d'atracció visual en el territori.

13. D'acord amb l'EIA respecte el Patrimoni Històric i Cultural, el projecte no afecta a cap Bé d'Interès Cultural ni Bé Catalogat. D'acord amb el Catàleg d'Elements i Espais Protegits del nou Pla General d'Ordenació Urbanística de Manacor, existeix un jaciment arqueològic JA-263 de «Cas Caminer» amb una zona perimetral de 70 m de protecció ambiental propera al recorregut de la conducció, no obstant això, el jaciment arqueològic no es veurà afectat pel projecte atès a la distància que hi ha entre elements.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació pública i consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm.163 de 25 de novembre de 2021. A més, es va publicar l'anunci de la informació pública en el Diario de Mallorca i Última hora.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, ABAQUA va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Ajuntament de Manacor

- Ajuntament de Petra

- Amics de la Terra

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Direcció Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular de Mobilitat del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca.

- Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

- Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Direcció General de Salut i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

- Servei de Planificació de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Hisenda i Administracions Públiques.

- Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei d'Estudis Territorials de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- GOB

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (7/02/2022) va informar que en els procediments d'avaluació d'impacte ambiental ordinària la CMAIB actua com òrgan ambiental en els termes prevists en l'article 9 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

+ Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (28/02/2022) va concloure informar favorablement del projecte.

+ Direcció Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca (2/03/2022) va indicar que hauria de constar que el ramal de camí de Son Coletes, fins al nou dipòsit, està incorporat dins el vigent Pla Hidrològic, als efectes de la utilitat pública del conjunt de la instal·lació.

Es va realitzar una consulta sobre aquest assumpte per correu electrònic a la Direcció de Recursos Hídrics, la qual va confirmar que el ramal de camí de Son Coletes fins al nou dipòsit està incorporat dins el vigent Pla Hidrològic dins el l'annex 8. Programa de mesures amb el codi d'infraestructures Infraestructures_3a_009.

+ Servei d'Estudis Territorials de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (03/03/2022) va concloure que examinat la documentació presentada, el projecte no afecta a cap aspecte d'ordenació urbanística o territorial des del punt de vista de les competències d'aquesta Direcció General, per la qual cosa no procedeix assenyalar cap observació.

+ Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius (16/03/2022) va concloure que en la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica i que el projecte s'alinea amb els objectius de la Llei de Canvi Climàtica de les Illes Balears. Així mateix, es va recomanar dotar d'un sistema d'acumulació d'energia elèctrica (bateries) a la instal·lació de generació solar.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el projecte.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

* Alternatives d'ubicació del dipòsit:

- Alternativa 0 (no executar el projecte): Es descarta atès que no permetria solucionar la situació existent de falta de qualitat i quantitat d'aigua en els municipis de Manacor i Llevant com a conseqüència de l'augment de la demanda d'aigua i l'estat dels aqüífers.

- Es presenten 3 alternatives d'ubicació (A, B i C) del dipòsit amb un recorregut de la conducció vinculat, les quals presenten, per la seva pròxima situació, unes característiques ambientals similars, atès que ubiquen el dipòsit en parcel·les agràries no explotades que es troben a prop del Puig de l'Ermita, el qual presenta massa forestal densa.

Una vegada analitzades les alternatives, s'adopta la solució A (més a l'est) ja que la cota de la parcel·la permet que la solera del dipòsit quedi uns 3 m per davall de la cota del terreny la qual cosa suposarà una millor integració paisatgística i ambiental del dipòsit. I a més, les dimensions de la parcel·la permetran realitzar una ampliació del dipòsit en un futur. Així mateix, el recorregut de la conducció d'aigua de l'alternativa A presenta el traçat amb menys distància i no afecta a cap element de valor ambiental, paisatgístic o cultural.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn durant les fases de construcció, explotació i desmantellament. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions causa-efecte mentre que per a la valoració dels impactes negatius en impactes compatibles, moderats, severs i crítics s'ha tengut en compte de manera qualitativa la consideració de les característiques més significatives de cada impacte (caràcter, grau de pertorbació, importància, probabilitat, extensió, duració i reversibilitat). Pel que fa als impactes positius, s'han classificats en alts, mitjans i baixos.

En l'EIA, a la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

- Desbrossament de la vegetació herbàcia i trasplantament dels arbres existents a la barrera vegetal perimetral de la parcel·la agrícola on s'ubica el dipòsit. Així com el desbrossament de la resta de vegetació existent en el recorregut de la conducció d'aigua potable. Es preveu un impacte negatiu compatible sobre la vegetació, atès que principalment el desbrossament és herbaci i es preveu la conservació dels arbres de la parcel·la amb el seu trasplantament i sobre el paisatge.

- Retirada de la terra vegetal, moviment de terres per les obres, construcció del dipòsit i obertura de les rases per al recorregut de la conducció d'aigua potable, instal·lació de la conducció, i reposició dels camins afectats. Aquesta actuacions suposaran, a més, un augment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i de partícules en suspensió a l'atmosfera, així com un risc potencial de contaminació d'aqüífers per vessaments accidentals de substàncies contaminants i molèsties de renou sobre la població pròxima. No obstant això, els volums de construcció, d'excavació i de rebliment no són de gran magnitud per la qual cosa es preveu un impacte negatiu compatible sobre la qualitat atmosfèrica, el renou, els recursos edàfics, la vegetació, la hidrologia, la població i el paisatge.

- Lleu encreuament de la canalització d'aigua potable amb la llera del Torrent de na Borges que es preveu com un impacte negatiu compatible sobre la hidrologia superficial.

- Generació de residus de construcció i demolició, principalment els generats durant la construcció del dipòsit i la retirada del material d'aglomerat dels camins afectats per la conducció, la qual es preveu com un impacte negatiu moderat sobre els recursos edàfics i el paisatge.

- Generació d'ocupació laboral com a conseqüència de les obres del dipòsit i la conducció d'aigua que suposaran un impacte positiu baix.

S'han identificat impactes ambientals no significatius sobre l'augment de risc d'incendi forestal atès que no hi ha massa forestal afectada i sobre la fauna atès la temporalitat de la fase d'obres i el grau d'antropització de l'entorn. Tampoc s'han identificat impactes significatius sobre el patrimoni històric i cultural.

En l'EIA, a la fase de funcionament, no s'han identificat les activitats productores d'impactes significatius sobre els recursos edàfics, hidrologia, fauna, vegetació, qualitat atmosfèrica, patrimoni històric i cultural , i la població. L'únic impacte negatiu compatible a la fase de funcionament identificat és sobre el paisatge com a conseqüència de la presència del dipòsit regulador.

En l'EIA, no es preveu una fase de desmantellament atesa la naturalesa del projecte.

Mesures ambientals

Es presenten les següents mesures preventives, correctores i compensatòries del projecte:

* En la fase de construcció:

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: abalisament de la zona d'actuació; maquinària i vehicles de les obres amb inspeccions tècniques superades i amb condicions tècniques adequades; les actuacions de manteniment de la maquinària i els vehicles s'han de realitzar a tallers mecànics; prohibició de crema o abandonament de residus; protocol de recollida i gestió de vessaments accidentals de substàncies i residus contaminants; minimització dels moviments de terres, recollida i amuntegament de sòl vegetal; descompactació del sòl una vegada finalitzades les obres; restitució de sòls d'ocupació no permanent.

- Mesures per minimitzar l'alteració de la qualitat atmosfèrica: maquinària i vehicles de les obres amb inspeccions tècniques superades i amb condicions tècniques adequades; transport de material cobert amb lones; regs amb cisterna als llocs d'accés i camins d'obra, maquinària amb dispositius antivibracions i compliment de la normativa sobre renou i la maquinària no podrà circular a més de 20 km/h.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la hidrologia: evitar l'alteració de les escorrenties naturals d'aigües de la zona; les aigües residuals generades a l'obra es gestionaran mitjançant un gestor autoritzat; pas de maquinària per camins existents sense afectar a cap llera; protocol de recollida i gestió de vessaments accidentals de substàncies i residus contaminants.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la vegetació: abalisament de la zona d'actuació; abalisament els arbres de major interès per evitar afeccions; trasplant d'arbres adults que puguin veure-se afectats per les obres sempre que estiguin en situació fitosanitària adequada i si no és possible substituir-los per uns altres.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la fauna: realització diària d'inspeccions visuals per descartar la caiguda accidental de fauna dins les rases abans de l'inici de la jornada laboral; instal·lació de rampes a les rases per a la sortida eventual de fauna que hagi caigut accidentalment i tapar les rases a final de la jornada laboral per evitar caigudes accidentals de la fauna.

- Mesures per minimitzar els impactes visuals sobre el paisatge: restauració paisatgística de les zones afectades per les obres; sembra d'una barrera vegetal d'arbres similars als de l'entorn; descompactació del sòl per afavorir el creixement de nova cobertura vegetal herbàcia i retirada de qualsevol residu i materials sobrants a la finalització de les obres.

- Mesures preventives sobre el patrimoni històric i cultural: si durant la realització de les obres, es trobàs qualsevol resta arqueològica o històrica s'informarà a la Administració competent.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la població: realització de les obres en el menor temps possible; compliment dels horaris de treball; tancament de la zona d'obres amb senyalització de seguretat per evitar accidents; senyalització d'encreuaments a les vies de comunicació amb l'advertiment de sortida de vehicles pesants i reposició de servituds de pas, camins i vies de comunicació habilitant passos alternatius i senyalitzats durant les obres.

- Mesures per reduir la generació de residus i per a la seva gestió: segregació de residus de construcció i demolició en uns contenidors específics en una àrea habilitada al efecte; gestió adequada del residus perillosos i no perillosos; els excedents de l'excavació que no es reutilitzin seran destinats a abocador autoritzat; reciclatge del material d'aglomerat per fabricar nou aglomerat per restituir els camins afectats (un 10%) i que les restes d'aglomerat i de construcció seran gestionats per un gestor autoritzat; aplicació del pla de gestió de residus que acompanyarà al projecte final d'obra.

* En la fase de funcionament:

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la hidrologia: instal·lació del dipòsit de hipoclorit de polietilè de 5.000 litres en una cubeta de seguretat antifuites.

- Mesures per reduir la generació de residus i per a la seva gestió: segregació dels residus en uns contenidors específics en una àrea habilitada al efecte; gestió adequada del residus perillosos i no perillosos mitjançant gestors autoritzats.

Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), el seu propòsit és comprovar el compliment de les mesures preventives i correctives proposades en l'EIA, així com l'oportunitat d'incorporar noves mesures i proporcionar advertències immediates sobre els valors dels indicadors ambientals respecte als nivells crítics preestablerts per actuar amb rapidesa sobre l'impacte ambiental descontrolat.

Es realitzaran els següents seguiments:

- Durant la fase d'obres: estar en possessió de les administratives pertinents; comprovació del compliment de l'abalisament; eventual detecció de restes arqueològiques; control de fenòmens erosius; compliment de la normativa vigent i compliment de les mesures preventives sobre renou; comprovació de les revisions dels certificats d'inspecció tècnica de vehicles i maquinària de les obres; aplicació de mesures preventives contra incendis i compliment de la normativa vigent sectorial; valoració de l'eficàcia dels regs amb cisterna respecte al nivell de partícules en suspensió; comprovació de l'estat de la vegetació; comprovació que el transport de materials polsegosos sigui amb camions amb lona i compliment de les mesures preventives; verificar l'absència de taques de carburants al sòl; recollir dades sobre la presència de fauna morta com a conseqüència dels moviments de terres; comprovació que els contenidors dels residus són buidats diàriament; revisió completa de les obres durant la seva finalització per detectar eventuals nous impactes i documentació de l'estat de les instal·lacions; control de la recollida de les aigües residuals i comprovació de l'absència d'àrees entollades a la zona d'obres.

- Durant la fase de funcionament: compliment de les mesures preventives i correctores presentades per aquesta fase; revisions periòdiques de l'estat de la parcel·la; control sobre la correcta gestió dels residus generats; control i seguiment de la barrera vegetal amb eventuals reposicions dels exemplars morts o malalts.

El desenvolupament durant la fase de construcció preveu l'elaboració d'una sèrie d'informes per part de la Direcció Ambiental de l'obra que seran remesos al promotor i a les administracions que ho sol·licitin. El contingut dels informes serà el següent: incidències mediambientals detectades; desviacions de les mesures prevencions i correctores de l'EIA i les mesures adoptades, identificació d'impactes ambientals no prevists i un informe final de seguiment de les d'obres.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte «Conducció d'aigua potable de Petra a Manacor» redactat per Mateu Estrany Pieras, enginyer de ports, canals i camins, i per José Manuel Navarro Vilarroya, enginyer industrial, signat el 21 de maig de 2020, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EIA i el PVA, signat Rubén Rocafull Gimeno, enginyer agrònom, i els condicionants següents:

1. Es complirà amb la mesura definida a l'informe del Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, la qual indica que en la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica d'acord amb la pàgina web:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

2. Es complirà amb la mesura definida a l'informe del Servei d'Estudis Territorials de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la qual indica que atesa la dimensió del dipòsit i que pot ser visible des del Puig de l'Ermita, la coberta del dipòsit requereix de tractament cromàtic per tal que l'acabat es puguin integrar amb les tonalitats de l'entorn.

3. Respecte a la instal·lació fotovoltaica:

a) D'acord amb l'article 71 de la Llei 10/219, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, les noves edificacions i instal·lacions d'obra pública han de tenir un consum energètic quasi nul per la qual cosa la instal·lació fotovoltaica projectada haurà d'utilitzar la millor tecnologia disponible (mòduls, com a mínim, de 500 Wp) per tal de cobrir la quasi totalitat de les necessitats energètiques del funcionament del dipòsit amb energia renovable.

En el cas que tècnicament no sigui possible reduir el consum estimat d'energia a un consum quasi nul, s'hauran de compensar les emissions mitjançant la participació o l'aportació a projectes que es duguin a terme a les Illes Balears de recuperació, protecció o gestió d'ecosistemes, activitats agràries o altres projectes d'absorció de CO2.

b) S'haurà de dotar a la instal·lació fotovoltaica d'autoconsum d'un sistema d'acumulació d'energia elèctrica mitjançant bateries.

c) En relació a la neteja dels mòduls fotovoltaics, es prioritzarà la seva neteja en sec, per tal de promoure l'estalvi en el consum d'aigua.

4. Els enllumenats exterior i interior hauran de ser de baix consum i les lluminàries exteriors no hauran de tenir flux lumínic en seu hemisferi superior.

5. S'hauran de substituir el paviment d'aglomerat asfàltic del camí d'accés i el sòl estabilitzat amb cal del perímetre de circulació de vehicles al voltant del dipòsit per paviments de drenatge sostenible per tal d'evitar la impermeabilització del sòl rústic. Aquests paviments hauran de ser de tonalitats similars al color del sòl natural.

6. L'edificació que alberga el dipòsit d'aigua, atès que es troba en sòl rústic, haurà de disposar obligatòriament d'un sistema de recollida d'aigua de pluja que permeti posteriorment emmagatzemar-la i utilitzar-la per al reg de l'arbrat de la barrera vegetal o per a tasques de neteja d'acord amb l'article 60.3 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

7. Abans de l'execució de les obres, s'haurà d'aportar a la CMAIB un inventari de les espècies arbòries afectades per al projecte tant dins la nova parcel·la del dipòsit com dins del recorregut de la conducció de l'aigua potable i s'haurà d'indicar el seu destí: en el cas dels exemplars de la parcel·la, trasplantament a la barrera vegetal o eliminació, mentre que en el cas dels exemplars afectats dins el recorregut de la conducció, trasplantament a altres parcel·les o eliminació. En el cas de l'eliminació dels exemplars inventariats, si no és possible el seu trasplantament, s'hauran de compensar amb la sembra del mateix nombre i tipus d'arbres a la barrera vegetal de la parcel·la del dipòsit.

8. Durant la fase de construcció, els regs periòdics per minimitzar la generació de pols s'hauran de fer amb aigua regenerada.

9. Pel que fa a la barrera vegetal:

a) Tot el perímetre de la nova parcel·la haurà de disposar de barrera vegetal.

b) Els nous exemplars d'arbrat que s'incorporin a la barrera vegetal hauran de tenir una altura mínima de sembra de 2 m en el moment de la seva implantació. La separació entre els peus sembrats serà entre 1 i 2,5 m, considerant el volum que pot ocupar cada exemplar arbori, amb l'objectiu que la pantalla vegetal sigui el més densa possible perquè el dipòsit quedi ocult des del camí de Coletes i des de la resta de parcel·les confrontades. En el termini màxim de 3 anys, l'alçada dels nous exemplars arboris de la barrera vegetal haurà de ser, com a mínim, de 4 metres.

c) Els arbusts que s'incorporin a la barrera vegetals hauran de ser autòctons similars als que pugui haver a l'entorn i de baix requeriment hídric. La separació entre els peus sembrats serà entre 1 i 1,5 m, considerant el volum que pot ocupar cada exemplar arbustiu.

c) La pantalla vegetal amb els nous exemplars vegetals s'haurà de regar una vegada a la setmana durant els primers 6 mesos des de la seva implantació. Després durant els 18 mesos següents quan sigui necessari, i durant els tres primers estius per assegurar el seu ràpid creixement. L'aigua de reg haurà de ser d'aigua pluvial o regenerada. El reg s'haurà de realitzar preferentment en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació).

d) S'hauran de realitzar revisions periòdiques de l'estat de la barrera vegetal, assegurant el seu bon estat amb la reposició dels exemplars morts, així com realitzar tasques de manteniment i neteja de la barrera vegetal.

10. S'haurà de substituir la coronació del nou mur de reixeta galvanitzada de torsió simple d'1 m per malla metàl·lica ampla d'acord amb la norma 22.1.c.3) del Pla Territorial Insular de Mallorca.

11. S'haurà de redactar un Pla de Gestió de Residus Integral que contempli totes les fases del projecte. Sempre que sigui possible es prioritzarà que el material inert de les obres es destini com a reblit en plans de restauració de pedreres.

12. Una vegada acabada la vida útil de les instal·lacions de la conducció d'aigua potable s'hauran de desmantellar. Si escau, la fase de desmantellament s'haurà de subjectar a avaluació d'impacte ambiental. En tot cas, en la fase de desmantellament s'hauran de complir, com a mínim, les mesures preventives i correctores aplicades a la fase d'obres. Així mateix, també s'haurà de restaurar el terreny afectat al seu estat natural, i retirar i lliurar els residus generats a un gestor autoritzat.

13. Respecte al Pla de Vigilància Ambiental (PVA):

a) S'haurà d'executar tant per a la fase d'obres com per la fase de funcionament del dipòsit i la conducció d'aigua potable.

b) S'haurà d'incloure el control i/o el seguiment de la resta de mesures preventives i correctores presentades en l'EIA que no figuren específicament en el PVA.

c) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

d) S'haurà d'incloure uns indicadors clars i específics, i en la mesura del possible, han de ser llindars numèrics, per tal de realitzar un seguiment objectiu de les mesures preventives i correctores presentades i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives.

e) S'haurà d'incorporar l'inventari d'espècies arbòries afectades pel projecte.

f) S'haurà d'incorporar el Pla de Gestió de Residus abans esmentat per tal de monitoritzar el seu seguiment durant totes les fases del projecte.

g) S'haurà d'incloure la freqüència d'emissió d'informes durant les diferents fases del projecte atès que no s'indica a l'EIA.

g) S'haurà de trametre a la CMAIB el PVA una vegada esmenat amb les indicacions anteriors abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

h) S'hauran d'incloure i documentar tots els registres generats durant el seguiment ambiental per fer-los servir com a eina de control.

i) S'haurà d'incloure la documentació que corrobori que es compleix amb el condicionant de consum energètic quasi nul de la instal·lació.

j) En la fase desmantellament, també s'hauran de redactar informes de seguiment ambiental. Així mateix, també s'haurà de redactar un informe final de desmantellament amb una valoració global de la restauració ambiental realitzada.

14. Un auditor ambiental serà responsable de vigilar que es compleixi l'aplicació de les mesures preventives i correctores en totes les fases del projecte, a més de dur a terme el seguiment ambiental i l'elaboració dels informes ambientals del Pla de Vigilància Ambiental atès que el projecte supera el milió d'euros d'acord amb l'article 33 del Decret Legislatiu 1/2020, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Es recorda que:

- S'haurà d'obtenir un informe favorable de la Direcció General de Recursos Hídrics per a l'autorització del projecte d'acord amb l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, atès que part de la canalització d'aigua potable travessa un àrea de prevenció de riscos d'inundació.

- S'haurà d'obtenir una autorització de la Direcció Insular de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca atès que una part de la conducció d'aigua potable discorre per les Àrees de Protecció Territorial (APT) de Carreteres de les carreteres principals Ma-14 Felanitx-Manacor i Ma-15 Palma-Capdepera.

- S'hauran d'obtenir els permisos pertinents per part dels Ajuntaments de Manacor i de Petra respecte a l'afecció de la conducció d'aigua potable sobre els camins dels de titularitat municipal per on aquesta discorre.

Aquesta proposta de Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

( Signat electrònicament, 19 de desembre de 2022 )

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias