BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. L'obtenció de productes agrícoles de qualitat i saludables per al consumidor mitjançant l'ús de pràctiques de conreu que respectin el medi ambient ha de ser un objectiu prioritari de l'agricultura moderna. Les produccions agrícoles obtingudes amb aquestes tècniques s'ajusten als principis generals de la producció integrada, ja que la seva aplicació implica un respecte més gran a l'equilibri dels ecosistemes, redueix contaminacions innecessàries a l'aire, l'aigua i la terra, i permet que els productes agrícoles tenguin la menor quantitat possible de residus químics indesitjables.

2. El Reial decret 1201/2002, de 20 de novembre, pel qual es regula la producció integrada de productes agrícoles, estableix com a normativa bàsica les normes generals de producció integrada que han de complir els productes agrícoles acollits en aquest sistema de producció a l'empara de l'article 149.1.13.a) de la Constitució.

3. L'article 2 del Reial decret 1201/2022 defineix la producció integrada com els sistemes agrícoles d'obtenció de vegetals que utilitzen al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, amb la introducció de mètodes de control biològics i químics, i altres tècniques que compatibilitzin les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions fetes per manipular, envasar, transformar i etiquetar els productes vegetals acollits al sistema.

4. A la comunitat autònoma de les Illes Balears, aquest sistema està regulat en el Decret 131/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'aprovà la denominació genèrica agricultura integrada, que, a l'article 3.1, encomanà al Consell Regulador la redacció del Reglament de la denominació genèrica agricultura integrada, que fou aprovat pel Decret 66/1998, de 26 de juny.

5. L'àmbit d'aplicació del Decret 66/1998, fixat a l'article 2, comprèn els productes agrícoles obtinguts d'acord amb les normes tècniques de la producció integrada que s'estableixen per a cadascun dels productes. Alhora, a l'article 6 es faculta la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per aprovar-les, a proposta del Consell de la Denominació Genèrica Agricultura Integrada.

 6. Per tant, mitjançant aquesta Resolució es pretén respondre a les noves exigències que planteja la producció integrada aprovant la norma tècnica general comuna a tots els cultius emparats sota la denominació genèrica agricultura integrada en l'àmbit de les Illes Balears i, per raons d'eficiència, es publicaran a la pàgina web de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació les normes tècniques específiques de cada cultiu.

Fonaments de dret

1. L'article 2 del Decret 131/1997, de 24 d'octubre, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, pel qual s'aprova la denominació genèrica agricultura integrada.

2. Els articles 2 i 6 del Decret 66/1998, de 26 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de la denominació genèrica agricultura integrada.

3. L'article 2 del Reial decret 1201/2002, de 20 de novembre, pel qual es regula la producció integrada de productes agrícoles.

4. L'article 2.10.a) del Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació té, entre d'altres, la competència en matèria d'agricultura.

5. L'article 20 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Aprovar la Norma tècnica general per a la producció integrada en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que figura com a annex d'aquesta Resolució.

2. Ordenar la publicació de la Norma tècnica general per a la producció integrada en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Disposar que l'aplicació de qualsevol pràctica que no prevegi aquesta norma tècnica general a causa de les circumstàncies d'una situació o zona concreta, i en particular les derivades de qualsevol intervenció química, l'ha d'autoritzar, amb la justificació tècnica prèvia, la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

4. La Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural pot dictar els actes administratius necessaris per a l'aplicació d'aquesta Resolució, i en particular per a les modificacions necessàries que comportin la inclusió o l'exclusió de substàncies actives previstes en el control integrat de plagues de les normes tècniques dels cultius emparats sota la denominació genèrica de la producció integrada.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs d'alçada davant la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació, d'acord amb l'article 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 58 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Palma, (7 de desembre de 2022

El director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural Fernando Fernández Such

 

 

ANNEX Norma tècnica general per a la producció integrada en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. Aspectes generals de la Norma tècnica general de la producció integrada

1.1. Objectiu

La producció integrada es defineix com un sistema agrícola d'obtenció de vegetals, que utilitza i assegura a llarg termini una agricultura sostenible, introduint-hi mètodes biològics, químics i tecnològics de control, a més d'altres tècniques que compatibilitzen les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per a la manipulació, envasament, transformació i etiquetatge de productes vegetals acollits al sistema.

L'objectiu d'aquest mètode de producció és conservar recursos, mantenir l'economia de les explotacions i donar respostes a les exigències socials en matèria de qualitat i seguretat alimentària. Per això, a més d'un coneixement precís del cultiu, es necessària una disponibilitat tècnica que permeti reduir l'impacte ambiental que provoca.

A fi de garantir l'objectiu de la producció integrada, aquesta norma tècnica general es revisarà sempre que sigui aconsellable.

En aquest document es descriuen les normes comunes per a tots els cultius i, en els annexos que es publicaran a la pàgina web de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (https://www.caib.es/sites/producciovegetal/ca/normativa_i_quadern_de_camp-80583/) i a la pàgina web del Consell Regulador de la Denominació Genèrica Agricultura Integrada (https://producciointegradaib.es/inici/), hi podem trobar les normes tècniques específiques de cada un d'aquests.

1.2. Cultius emparats per la Norma tècnica general

Aquesta norma tècnica general és aplicable a les següents normes tècniques específiques de cada cultiu o grup de cultius:

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de l'arròs.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu dels cereals d'hivern.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu dels cítrics.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu dels fruiters de pinyol.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu dels fruiters de llavor.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de la fruita seca.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de l'olivar.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de la vinya: raïm de taula i raïm per a vinificació.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de les hortalisses.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de la figuera.

— Norma tècnica de la producció integrada del cultiu de lleguminoses per a farratge.

1.3. Definicions

A l'efecte d'aquesta Resolució, es defineixen els conceptes següents:

— Agrupació de producció integrada: agrupació d'operadors constituïda sota qualsevol fórmula jurídica o integrada en una altra agrupació, prèviament constituïda i reconeguda per l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir productes vegetals sota requisits de producció integrada per a ser comercialitzats.

— Aigua depurada: aigua residual que ha estat sotmesa a un procés de tractament que permet adequar la qualitat a l'ús a què es destina.

— Anàlisi de fertilitat del sòl: haurà de comptar almenys amb els paràmetres de matèria orgànica, carbonats totals, nitrogen nítric, fòsfor, sodi canviable, potassi canviable, calci canviable i magnesi canviable, a més de totes les determinacions corresponents a l'anàlisi d'extracte de sòl.

— Anàlisi fisicoquímica de l'aigua de reg: haurà de tenir en compte almenys els paràmetres pH, CE, duresa, SAR, carbonats, bicarbonats, sulfats, nitrats, clorurs, sodi, potassi, calci, magnesi, ferro, coure, manganès i zinc.

— Anàlisi d'aigües residuals depurades: haurà de tenir almenys els paràmetres de demanda química d'oxigen (DQO), demanda biològica d'oxigen (DBO), sòlids totals en suspensió i Escherichia coli.

— Anàlisi de riscs i punts de control crítics (APPCC): Enfocament sistemàtic de base científica que permet identificar riscs específics i mesures per a controlar-los, a fi d'assegurar la innocuïtat dels aliments. És un instrument per avaluar els riscs i establir sistemes de control que orientin la prevenció en lloc de basar-se en l'anàlisi del producte acabat.

— Bones pràctiques agrícoles: pràctiques orientades a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social per als processos productius de l'explotació agrícola que garanteixen la qualitat i innocuïtat dels aliments i dels productes no alimentaris.

— Biodiversitat: conjunt d'espècies diferents que viuen en un ecosistema determinat.

— Bones pràctiques fitosanitàries: ús dels productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa fitosanitària sota les condicions d'ús autoritzades.

— Central hortofructícola: instal·lació o conjunt d'instal·lacions en què es reben, manipulen, emmagatzemen, envasen i expedeixen fruites i hortalisses.

— Coeficient d'uniformitat: valor obtingut de l'aplicació d'una fórmula que indica la uniformitat en la distribució de l'aigua aplicada pel sistema de reg.

— Comercialització: venda o subministrament de productes vegetals d'un operador a un altre, incloent-hi la posada a disposició, l'emmagatzematge, l'exposició per a la venda o l'oberta de venda.

— Control o lluita integrada: aplicació racional d'una combinació de mesures biològiques, físiques, biotecnològiques, químiques, de cultiu o de selecció de vegetals, per tal que l'ús de productes fitosanitaris es limiti al mínim necessari per a controlar les plagues.

— Criteri d'intervenció: conjunt de condicions que permeten justificar l'aplicació d'un tractament contra una plaga o un agent patogen.

— Quadern de conservació/postcollita: document en què es registren les dades relatives a les instal·lacions dels productes vegetals mitjançant les quals és possible fer un seguiment detallat de totes les operacions de recepció, manipulació, emmagatzematge, envasament i expedició dels productes vegetals.

— Quadern d'explotació: document en què es registren les dades relatives a una parcel·la o agrupament de parcel·les de cultiu (vegeu la definició d'unitat homogènia de cultiu), mitjançant les quals és possible fer un seguiment detallat de totes les operacions culturals realitzades durant el cicle de cultiu.

— Cultiu: per a cada espècie i varietat, totalitat de la producció que gestiona un agricultor.

— Cultiu protegit: cultiu que es desenvolupa a l'interior d'una estructura visitable, amb fonamentacions o sense, que serveix de suport i de subjecció a una coberta de material translúcid. En cas d'estar fabricat amb malla, aquesta serà, com a mínim, de 20 x 10 fils/m².

— Cultiu l'aire lliure: cultiu fet sense estructures de protecció permanents.

— Cultiu sense sòl: cultiu duit a terme sobre substrat inert al qual se subministren els nutrients necessaris per a desenvolupar-se.

— Cultiu interplà: tècnica de cultiu que consisteix en el trasplantament de noves plantes abans de l'arrabassament de les velles.

— Ecosistema: sistema format pel conjunt d'éssers vius presents en un lloc determinat i el medi ambient que li és propi.

— Enemic natural / fauna auxiliar: insecte o àcar que actua com a agent de control biològic interaccionant amb les plagues del cultiu, depredant-les o parasitant-les.

— Entitat de certificació: entitat acreditada per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) per dur a terme les funcions de control i de certificació a les quals ha d'estar sotmesa la producció per tal que els productes obtinguts puguin ser distingits amb una identificació de garantia de producció integrada, d'acord amb el que preveu el Reial decret 1201/2002, o, si s'escau, entitat acreditada per qualsevol altre organisme d'acreditació signant de l'Acord multilateral de reconeixement de l'European co-operation for Accreditation (EA).

— Espècie millorant: espècie vegetal, normalment gramínia o lleguminosa, que per les seves característiques biològiques millora les propietats fisicoquímiques de la terra durant el cultiu.

— Etiquetatge: totes les mencions, indicacions, identificacions de fàbrica o de comerç, imatges o signes que figurin en els envasos, documents, rètols, etiquetes, les anelles o els collarets que acompanyen els productes prevists en la normativa de producció integrada de les Illes Balears.

— Explotació: conjunt de béns productius que donen origen a una activitat econòmica.

— Fulla: nombre de cultius que integren una rotació de cultius.

— Herbigació: aplicació d'herbicida mitjançant les instal·lacions de reg localitzat.

— Inspecció oficial dels equips d'aplicació de productes fitosanitaris: inspecció efectuada per un organisme oficial o reconegut per a comprovar que es compleixen els requisits sobre el manteniment i la posada a punt de les màquines d'aplicació de productes fitosanitaris d'acord amb el Reial decret 1702/2011, de 18 de novembre, d'inspeccions periòdiques dels equips d'aplicació de productes fitosanitaris.

— Lluita integrada: aplicació racional d'un conjunt de mesures biològiques, biotecnològiques, químiques, de cultiu o selecció de vegetals, de manera que l'ús de productes fitosanitaris es limiti al mínim necessari per al control de plagues.

— Mètode de Merrien-Keller: mètode de càlcul del coeficient d'uniformitat d'un sistema de reg, expressat per la fórmula CU = (Q25% / Qn) x 10, en què Q25% és la mesura del cabal de la descàrrega del 25 % dels emissors amb cabal més reduït i Qn és el cabal mitjà de tots els emissors.

— Operador: persona física o jurídica que obté, manipula, elabora, envasa, etiqueta, emmagatzema o comercialitza productes vegetals amb les condicions establertes en aquesta norma tècnica.

— Operador individual: operador que no està agrupat sota cap mena d'agrupament de producció integrada.

— Organisme de control biològic (OCB): enemic natural antagonista o competidor, o una altra entitat biològica capaç de reproduir-se, utilitzat per al control de plagues, a excepció dels microorganismes i virus continguts en la definició de substància activa.

— Parcel·la agrícola: superfície contínua de terreny geogràficament definida i inscrita en el Registre d'explotacions agràries a nom d'un titular o més, en què l'operador du a terme les pràctiques de producció integrada.

— Pèrdua tècnica de nutrients: pèrdua deguda a la falta d'incorporació d'elements nutritius a la planta a conseqüència d'errades d'homogeneïtat en l'aportació, extracció de vegetació adventícia, lixiviació, pèrdua de capacitat d'assimilació per antagonismes, transformació en composts orgànics, precipitació o insolubilització d'elements minerals o qualsevol altre factor biòtic.

— Percentatge d'aigua drenada: resultat de multiplicar per cent la quantitat d'aigua drenada dividida per la quantitat d'aigua aplicada.

— Producció integrada: sistema agrícola d'obtenció de vegetals que utilitza al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i assegura a la llarga una agricultura sostenible, amb la introducció de mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que comptabilitzin les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per a manipular, envasar, transformar i etiquetar els productes vegetals acollits al sistema.

— Productor: persona física o jurídica dedicada al cultiu objecte del present reglament i que forma part d'una associació de producció integrada inscrita en el Registre d'operadors.

— Rotació: seqüència de cultius feta en una parcel·la en un període de temps determinat.

— Servei tècnic competent: persona física o jurídica que presta serveis tècnics d'assistència en producció integrada i que disposa, almenys, d'una titulació universitària de grau mitjà o superior en el pla d'estudis de l'especialitat acadèmica que inclou la producció agrària, o que en pot acreditar coneixements per cursos específics de postgrau.

— Substància activa: substància o microorganisme, inclosos els virus, que exerceix una acció general o específica contra les plagues, incloses les malalties, o en vegetals, parts de vegetals o productes vegetals.

— Unitat homogènia de cultiu (UHC): Per a cada cultiu, superfície a la qual s'apliquen operacions culturals i tècniques de cultiu semblants, així com els mateixos tractaments fitosanitaris. En cas d'agrupaments de productors, hi pot haver UHC que incloguin cultius o parts de cultius de diversos agricultors.

— Venda directa: venda feta pels mateixos operadors del producte fresc propi, envasament i etiquetatge en la mateixa explotació, tant al consumidor com a un proveïdor de mercat, comercialitzador o majorista.

2. Obligacions de formació

2.1. Operadors i personal

— Tots els operadors de producció integrada (productors/elaboradors) han de disposar d'una formació específica en producció integrada.

— Tot el personal, inclòs l'operador, ha de disposar d'una formació bàsica en matèria de bones pràctiques d'higiene i de seguretat alimentària que inclogui, com a mínim, les normes relatives als manipuladors d'aliments, d'acord amb la norma legal vigent.

— S'ha de proporcionar la formació necessària al personal implicat en l'aplicació d'aquesta norma tècnica i a la resta de parts afectades per la seva activitat.

— Cal conservar un registre dels cursos impartits amb les firmes del personal implicat.

2.2. Servei tècnic competent

Vegeu-ne la definició.

2.3. Manipulador de productes fitosanitaris

Les persones que apliquin productes fitosanitaris hauran de posseir el títol de nivell necessari que els capaciti per a desenvolupar l'activitat, segons la normativa vigent i futures modificacions (Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris, i Decret 50/2016, de 29 de juliol, de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, pel qual es regula la formació dels usuaris professionals i venedors de productes fitosanitaris per a l'obtenció de carnets dels diferents nivells de capacitació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears).

3. Instal·lacions, equips, personal i transport en les explotacions agràries

3.1. Instal·lacions

Obligacions

Les instal·lacions de l'explotació agrària, inclosos els banys, els equips i l'entorn productiu s'han de trobar en bon estat d'ordre i neteja.

 3.2. Higiene i manteniment d'instal·lacions i equips

Obligacions

— Prendre, per part de la persona operadora, les mesures necessàries per evitar el contacte dels productes i les superfícies amb substàncies químiques, aigües no potables o altres elements estranys.

Si l'operadora envasa en la mateixa explotació:

— Disposar, per a cada operador, d'un pla general de neteja, desinfecció i desratització detallat de les instal·lacions, els equips, l'emmagatzematge i l'envasament, per tal que en tot moment estiguin en bon estat de conservació. El pla ha de contenir, almenys, equip de treball, freqüència de neteja, material i productes que s'utilitzaran per a la neteja.

— Els esquers han d'estar senyalitzats i enumerats degudament, i hi ha d'haver un pla de senyalització.

— Evitar forats i finestres, i instal·lar elements que impedeixin l'entrada d'insectes, ocells i altres animals a les instal·lacions.

— Mantenir les instal·lacions, els equips i les eines en bon estat de conservació mitjançant un pla de manteniment adequat.

— Controlar que els recipients d'evacuació de residus siguin exclusivament per a aquesta finalitat i netejar-los periòdicament, d'acord amb el pla de neteja establert.

— Desinfectar totalment el magatzem com a mínim una vegada a l'any.

​​​​​​​Prohibicions

— Emprar carretons elevadors de gasoil dins els recintes tancats de les instal·lacions.

3.3. Magatzem de productes fitosanitaris i fertilitzants

Obligacions

— Conservar almenys durant tres anys els justificants de les compres i despeses dels productes reflectits en el quadern d'explotació.

— Tenir actualitzat un inventari dels productes fitosanitaris i fertilitzants.

— Emmagatzemar els productes fitosanitaris i fertilitzants en un lloc tancat, separats del material vegetal i dels productes frescs, de manera que s'eviti qualsevol risc de contaminació.

— Tenir prestatges de material incombustible i no absorbent.

— Disposar de clau per al magatzem.

— Mantenir una ventilació permanent i suficient.

— Disposar de mitjans per a retenir possibles abocaments accidentals.

— Mantenir el magatzem senyalitzat degudament. Remarcar especialment la prohibició d'accedir-hi a persones no autoritzades.

— Conservar els productes fitosanitaris en l'envàs original, amb l'etiqueta perfectament llegible.

— Mantenir els productes fitosanitaris i els fertilitzants ordenats i separats físicament i sense contacte amb el sòl.

— No emmagatzemar els productes fitosanitaris en pols, en prestatgeries situades per davall els líquids.

— Disposar, en el magatzem de productes fitosanitaris i en les àrees de manipulació, d'una font d'aigua neta, a un màxim de deu metres de distància, que permeti netejar-se els ulls i les mans en cas de contaminació. Si és necessari, el magatzem haurà d'estar dotat de mitjans de protecció contraincendis, que compleixin les exigències de la legislació vigent.

 

En cas que la central hortofructícola disposi de magatzem de productes fitosanitaris o fertilitzants, s'hauran d'aplicar les obligacions del Reial decret 285/2021, de 20 d'abril, pel qual s'estableixen les condicions d'emmagatzematge, comercialització, importació o exportació, control oficial i autorització d'assajos amb productes fitosanitaris, i es modifica el Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir l'ús sostenible dels productes fitosanitaris.

 

Recomanacions

— No emmagatzemar productes innecessaris.

3.4. Equips de tractaments

Obligacions

— Sotmetre els equips d'aplicació a una inspecció en centre oficial o reconegut, conformement a les disposicions vigents en la matèria, en els terminis següents:

a) En equips nous, un cop en els cinc anys posteriors a la compra.

b) En la resta d'equips, una vegada cada tres anys.

— Validar (en cas que no existeixi) un organisme oficial o reconegut, un tècnic de producció integrada la revisió i calibratge segons els requisits de salut, seguretat i medi ambient que estableix la normativa vigent.

— Exigir, en cas de contractació de serveis, que estigui al dia de les revisions i dels calibratges que preveu la legislació vigent. Hi ha d'haver un registre de comprovació i dels informes de manteniment.

— Regular, abans de cada tractament, la màquina en funció de l'estat del cultiu i de la plaça o malaltia que s'hagi de combatre.

— Mantenir els equips que no s'utilitzen nets i sense productes fitosanitaris.

Prohibicions

— Usar equips de tractament que mostrin mancances greus en elements de seguretat, de protecció o de funcionament.

3.5. Equips de protecció

Obligacions

— Utilitzar l'equip de protecció individual (EPI) adequat, d'acord amb la legislació vigent i les indicacions de cada producte, per part de la persona que manipuli els productes fitosanitaris.

— Emmagatzemar la roba i els EPI de manera que no entrin en contacte amb els productes fitosanitaris.

— Disposar d'equips adequats per a mesurar i mesclar els productes, i comprovar-los manualment.

3.6. Senyalització de seguretat

Obligacions

— Fer servir les senyalitzacions previstes en la legislació vigent.

— Disposar, de manera accessible i llegible, de les normes generales d'actuació en cas d'intoxicació i abocament accidental dels productes fitosanitaris al magatzem, i d'una llista dels números de telèfon de l'Institut Nacional de Toxicologia o dels organismes competents al costat del telèfon més proper.

— Utilitzar les senyalitzacions d'advertiment previstes en la Guia Tècnica sobre Senyalització i Salut en el Treball elaborada i actualitzada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), d'acord amb el Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, amb què s'identificaran clarament tots els riscs i perills. Es col·locaran en llocs apropiats.

3.7. Personal

Obligacions

— Informar el personal que, en cas que pateixi malalties de transmissió alimentària o tingui, entre altres patologies, malalties infeccioses, ferides infectades, infeccions cutànies o diarrees, ha de notificar-ho a la direcció de l'empresa i no ha de treballar en contacte amb productes agrícoles. De la mateixa manera, les ferides situades en les parts del cos que puguin entrar en contacte amb els productes o els equips hauran d'estar cobertes i protegides.

— Documentar els procediments d'actuació en cas d'accidents o emergències de manera que siguin comprensibles per a les persones afectades.

— Disposar d'una farmaciola de primers auxilis accessible per al personal.

— Definir unes normes bàsiques d'higiene, d'acord amb les característiques de l'explotació, que s'han de respectar en cada lloc de treball.

— Disposar, si és necessari, d'un pla de prevenció de riscs laborals i un pla d'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) implantat i aprovat per l'autoritat competent.

3.8. Transport de productes vegetals i contenidors

Obligacions

— Mantenir nets els caixons i els recipients utilitzats en el transport i la collita dels productes, i desinfectar-los quan sigui necessari.

— Tenir els receptacles i contenidors dels vehicles usats per al transport dels productes nets i en condicions adequades de manteniment, per a protegir-los de la contaminació. La seva forma i composició han de permetre una neteja i desinfecció adequades.

— Fer una neteja eficaç entre les càrregues per evitar el risc de contaminació quan s'emprin els receptacles de vehicles o contenidors per a transportar una càrrega diferent.

4. Pràctiques pròpies del cultiu

4.1. Sòl, preparació del terreny i cultiu

Obligacions

— Examinar el perfil del sòl per a valorar la textura i la capacitat de retenció d'aigua.

— Fer constar les característiques físiques i químiques del sòl i del substrat en el quadern d'explotació al qual fa referència el punt 4.9 d'aquesta norma.

— Efectuar treballs de camp respectant tant com sigui possible l'estructura del sòl per evitar l'escolament superficial i l'embassament. També s'ha de tenir en compte el pendent del sòl per tal que es conservi adequadament, amb l'adaptació de les dimensions i les característiques de les obres de conservació (terrasses, bancals o tossals) per evitar fenòmens d'erosió.

— Mantenir i millorar la fertilitat del sòl mitjançant els recursos següents:

a) El coneixement dels nivells de matèria orgànica del sòl i la velocitat de mineralització, que s'estimaran d'acord amb el tipus de sòl i amb les condicions climàtiques de la zona.

b) El manteniment d'un nivell de matèria orgànica de l'horitzó superficial del sòl de com a mínim l'1 %. Per davall aquest nivell, s'ha d'aportar matèria orgànica i fer un ús d'acord amb les indicacions del tècnic responsable de producció integrada.

c) L'optimització de les propietats biofísiques del sòl per evitar la compactació (per exemple, dimensió dels agregats i estabilitat estructural, conductivitat hidràulica, etc.). Per això, s'ha d'evitar el pas de maquinària en condicions d'humitat excessiva del sòl i sobretot amb màquines remolcades que tinguin un nivell de càrrega molt elevat.

d) La protecció de la superfície del sòl el màxim de temps possible en zones amb perill d'erosió i durant els períodes sense cultiu, mitjançant el manteniment d'una coberta vegetal o les restes de collita.

e) Les operacions del cultiu, que han de tendir a la mínima pertorbació física o química del sòl.

— Mantenir la biodiversitat de l'agrosistema mitjançant la conservació de la vegetació natural de tallavents, arbres aïllats, llindars de parcel·les, camins, canals, etc.

— Utilitzar les tècniques de cultiu adequades per a reduir el consum energètic.

Prohibicions

— Desinfectar químicament el sòl, tret de casos tècnicament justificats i autoritzats per l'organisme oficial corresponent.

— Efectuar treballs preparatoris del sòl que alterin els horitzons.

— Fer servir de manera sistemàtica i permanent eines agrícoles (cavadores, discs, etc.) que destrueixin l'estructura del sòl i afavoreixin la formació d'un estrat o zona de compactació.

— Dur a terme treballs del sòl en el sentit del pendent quan aquest sigui superior al 10 %.

— Emprar maquinària per al cultiu en sòls saturats d'aigua en terrenys embassats o amb neu. 

— Fer qualsevol tasca que provoqui la salinització de l'horitzó on vegeta l'arròs.

Recomanacions

— No cultivar en zones amb factors limitants: embassaments, risc de salinitat, capa freàtica alta i poca profunditat.

— Examinar el perfil del sòl abans d'iniciar la producció integrada.

— Dur a terme treballs preparatoris del sòl que facilitin el drenatge i l'airejament del terreny per a mantenir l'estructura del sòl.

4.2. Material vegetal, sembra i plantació

Obligacions

— Emprar material vegetal que procedeixi de productors autoritzats oficialment amb passaport fitosanitari. El material ha d'estar en bon estat i s'han de triar les varietats i portaempelts més adequats per a la zona de cultiu.

— Conservar les factures de compra durant un mínim de tres anys.

— Totes les varietats han d'estar inscrites en el catàleg oficial de la Unió Europea i a la llista espanyola de varietats comercials o protegides de llavor i plantes de viver.

— En cas d'usar varietats locals, aquestes hauran d'estar incloses en el Catàleg de varietats locals de les Illes Balears (https://varietatslocalsib.com/ca/) i reconegudes o en període de reconeixement; en aquest cas, s'haurà de tenir una autorització expressa de la Comissió de Varietats Locals, que es troba regulada pel Decret 13/2018, de 18 de maig, pel qual es crea el Catàleg de varietats locals d'interès agrari de les Illes Balears.

— Destacar que, per a la comercialització de llavors i plantes, en cap cas es podran vendre varietats de plantes o llavors que no estiguin incloses en el registre corresponent.

— Anotar en el quadern d'explotació, per a cada parcel·la, la varietat sembrada, la dosi o densitat de plantació i els tractaments químics als quals ha estat sotmès el material vegetal.

— Registrar en el quadern d'explotació la data de sembra de cada espècie i la varietat, i realitzar-la durant el període recomanat per a cada varietat.

— Utilitzar, si n'hi ha, varietats resistents o tolerants a algunes malalties importants de l'espècie i adaptades a les condicions locals, llevat de justificació tècnica expressa.

— Eliminar abans de la plantació tot el material vegetal que presenti símptomes de malalties o creixement anormal.

— El material de plantació, les varietats, la densitat de plantació, el cicle de cultiu, el moment i la dosi de sembra, les rotacions, el marc de plantació i la possibilitat d'associació amb altres cultius s'han d'adaptar a les condicions locals, amb l'objectiu d'aconseguir un producte de qualitat amb les mínimes intervencions possibles. 

Prohibicions

— Usar portaempelts, combinacions de portaempelt i varietat o varietats especialment sensibles a determinades malalties d'especial incidència o rellevància establertes per la direcció general competent en matèria d'agricultura.

Recomanacions

— Conèixer els graus de susceptibilitat de les varietats triades en plagues i malalties. 

4.3. Fertilització

Obligacions

— Realitzar una anàlisi de sòl i foliar per UHC durant la incorporació en el programa de producció integrada (vegeu els annexos comuns de producció integrada, annex 1, «Fertilització»).

— Elaborar i aplicar un programa de fertilització de macronutrients per a cada cultiu que tingui en compte el nivell de fertilitat del sòl (anàlisi del sòl), les extraccions del cultiu, l'estat nutricional de la planta (anàlisi foliar) i les aportacions fetes per l'aigua (anàlisi de l'aigua de reg), fertilització directa i matèria orgànica. El programa ha de determinar les èpoques i el mètode d'aplicació més adequat per a minimitzar les pèrdues per lixiviació i erosió. A més, s'haurà de potenciar l'ús de fertilitzants naturals i la reducció de químics de síntesi.

Considerant les aportacions de les diferents entrades (dejeccions ramaderes, aigües de reg, adobaments minerals i altres), s'establiran un màxim d'aportacions (UF/ha i any) depenent de cada cultiu.

— Subministrar els nutrients a través del sistema radicular fonamentalment. Cal reduir tant com sigui possible les aportacions d'adobaments foliars i oligoelements i, si s'han d'aplicar, es farà només amb una anàlisi prèvia o quan la simptomatologia evident determini la insuficiència per als requisits reals del cultiu. Sigui com sigui, la decisió haurà de ser autoritzada pel tècnic responsable.

— Optimitzar el repartiment dels fertilitzants d'acord amb els mitjans disponibles.

— Fraccionar l'adob nitrogenat, especialment en zones vulnerables (atenent les quantitats màximes que permet la normativa vigent segons les èpoques i el cultiu), i triar el tipus d'adobament més adequat en funció de la gestió de l'aigua de reg, pluviometria, tipus de sòl, de l'època de l'any i dels problemes específics del cultiu.

— Reflectir en el quadern d'explotació les quantitats de fertilitzant aportades, sota la indicació del tècnic responsable.

— Emmagatzemar els adobs orgànics de manera adequada per a reduir el risc de contaminació del medi ambient.

— Assegurar el compliment de la reglamentació relativa a la contaminació de nitrats i fosfats de l'aigua subterrània aplicable a cada territori, de manera que no s'excedeixin els límits que la normativa vigent permet per hectàrea i any.

Prohibicions

— Aplicar fertilitzants nitrogenats minerals o orgànics a menys de cinquanta metres de qualsevol pou, font o perforació que subministri aigua per al consum humà. 

— Usar purins i fems directament sobre el cultiu ja establerts i que aquests productes entrin en contacte directe amb els òrgans vegetals comestibles.

— Aplicar fems i purins sobre terrenys embassats o amb neu a menys de cinquanta metres d'una captació d'aigua destinada al consum humà.

— Aplicar a menys de 35-50 m d'una font, pou o perforació que subministri aigua de consum humà els afluents i deixalles orgàniques, per tal de reduir el risc de contaminació d'aigües subterrànies.

— Emmagatzemar fems a prop de les fonts d'aigua; de la mateixa manera, evitar l'accés al bestiar a les aigües superficials o a les zones de bombament.

— Emmagatzemar els fertilitzants i els fitosanitaris sense estar separats físicament ni etiquetats correctament.

— Utilitzar fang que procedeixi d'una depuradora o de residus sòlids urbans sense sotmetre'l als controls i adaptar-lo a les condicions que estableix la normativa vigent.

 Recomanacions

— Elaborar anàlisis foliars per a conèixer la resposta de la planta al pla d'adobament i poder corregir les desviacions que es puguin produir.

— Emprar eines de suport a la decisió de la fertilització.

— Fer les esmenes necessàries sempre que el pH del sòl s'allunyi substancialment del valor acceptat com a òptim per al cultiu o quan les característiques físiques o químiques del sòl ho aconsellin.

— Conèixer, quan s'aporti matèria orgànica al sòl, els continguts mitjans aportats en N, P₂O₅ i K₂O. Per al càlcul dels elements fertilitzants aportats, s'han d'utilitzar preferentment els resultats de les anàlisis de matèria orgànica o, si no, s'han d'emprar com a valors orientatius els que figuren en l'annex 1, «Fertilització» (annexos comuns en producció integrada).

4.4. Reg

Obligacions

— Disposar de l'autorització o de la concessió administrativa corresponent del pou que subministra l'aigua, d'acord amb la legislació vigent.

— Analitzar, al començament del programa de producció integrada, la qualitat de l'aigua de reg per a conèixer-ne amb precisió la disponibilitat i la qualitat. Posteriorment, cal repetir l'anàlisi depenent del cultiu segons la classificació de l'annex 2, «Reg» (annexos comuns de producció integrada).

— Anotar els regs i les dosis (si hi ha comptador d'aigua) en els quaderns d'explotació. Si no és possible, anotar-ne una estimació.

— Programar els regs per a cada UHC o parcel·la seguint mètodes tècnicament acceptats.

— Tenir en compte el sistema, la profunditat radicular del cultiu, l'estat hídric i les característiques físiques del sòl per a establir les característiques de cada reg (temps, quantitat d'aigua, freqüència de reg, etc.). En cas de valors de conductivitat elèctrica de l'aigua intolerables, utilitzar una fracció de rentada complementària als volums del reg.

— Evitar, en regar, l'aplicació d'aigües que condueixin a una degradació del sòl per salinització o sodificació.

— Utilitzar tècniques de reg que garanteixin la màxima eficàcia en l'ús de l'aigua i dels recursos hídrics i evitin les pèrdues d'aigua. Per això, cal tenir en compte les condicions següents:

a) Les dosis de reg s'han d'ajustar a les necessitats dels cultius, així com a la textura i a les característiques del sòl.

b) En el reg a pressió s'ha de justificar que el valor del coeficient d'uniformitat (CU) estigui comprès entre els valors establerts en funció de la separació entre emissors i el pendent del terreny. El coeficient d'uniformitat, segons el mètode de Merrian-Keller (o el que determini la normativa vigent), ha de ser com a mínim del 80 %. La comprovació d'aquest coeficient és obligatòria cada tres anys per a cada sector de reg amb el fi d'assegurar un bon funcionament de les instal·lacions.

c) Mantenir els sistemes de distribució de l'aigua de reg en bon estat de conservació.

Prohibicions

— Utilitzar aigües caracteritzades per paràmetres de qualitat inadequats per al cultiu, per al sòl o per a la salut pública.

— Emprar aigües residuals sense depurar o aigües residuals depurades que superin els paràmetres que estableix la legislació vigent.

— Fer servir reg per gravetat o inundació. Es permeten algunes excepcions que es detallen en els annexos de cada cultiu.

Recomanacions

— Usar el mètode de balanç hídric per a avaluar l'estat de l'aigua del sòl, a partir del càlcul diari de l'evapotranspiració, i instal·lar tensiòmetres per a controlar la humitat del sòl en la profunditat radicular i sondes de succió per a controlar la conductivitat de la solució del sòl.

— Establir un pla de gestió de l'aigua que permeti optimitzar l'ús i reduir les pèrdues.

— Utilitzar reg localitzat d'alta freqüència quan el cultiu ho permeti.

— Emprar eines (tensiòmetres, sondes…) que permetin ajustar les característiques de reg (dosis, freqüències, etc.).

4.5. Poda

Obligacions

— Podar, en cas que sigui necessari, seguint un plantejament tècnic i tenint en compte els principis fonamentals que regeixen aquesta pràctica per a maximitzar-ne l'eficàcia i la rendibilitat, respectant les peculiaritats productives de la planta, i permetent una bona orejada i penetració de la llum.

— Podar manualment en brots petits, de manera que les ferides siguin tan petites com sigui possible. Utilitzar instruments tallants (tisores, ganivets…) quan l'eliminació requereixi un tall net.

— Usar un sistema de poda que respecti l'estat fisiològic de la planta i que permeti una bona ventilació i penetració de la llum i dels tractaments.

— Desinfectar o substituir els guants i els instruments de poda quan es canviï de parcel·la o varietat i quan acabi la jornada laboral.

Prohibicions

— Cremar les restes de poda de manera incontrolada.

— Abandonar les restes de poda a la parcel·la.

Recomanacions

— Incorporar les restes de poda quan no suposin un risc fitosanitari.

​​​​​​​4.6. Gestió de males herbes

Obligacions

— Controlar les males herbes de manera prioritària amb mitjans físics, mecànics, biològics o aquells que ofereixin el risc d'emissions de CO₂ menor. Quan els mitjans indicats anteriorment no permetin un control adequat de les males herbes, es pot justificar l'aplicació d'algunes substàncies actives herbicides. En cas que sigui necessari utilitzar herbicides, cal fer-ho mitjançant les tècniques recomanades a l'etiqueta del producte.

— Adoptar les mesures necessàries per evitar que la desviació de les aplicacions arribi a parcel·les o UHC diferents d'aquelles que es pretén tractar.

— Utilitzar herbicides inscrits en el Registre oficial de productes fitosanitaris del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que figuren en cada un dels apartats específics de cada cultiu. L'herbicida haurà d'estar autoritzat per al cultiu, l'agent a tractar i en el moment d'aplicació.

— Seleccionar les substàncies actives a utilitzar d'acord amb els criteris de menor perillositat per als humans, la fauna i el medi ambient, i que proporcionin un control efectiu de les males herbes.

— Ajustar els volums màxims de brou en els tractaments herbicides als paràmetres precisos, tenint en compte l'estat de desenvolupament del cultiu per a obtenir la màxima eficàcia amb la menor dosi.

— Mantenir la maquinària utilitzada per aplicar els productes herbicides en un estat de funcionament adequat i sotmetre-la periòdicament als controls que estableix aquesta mateixa norma.

Prohibicions

— Utilitzar herbicides residuals en sòls arenosos, arenats i, en general, en sòls lleugers. En sòls mitjans i feixucs, es permet l'ús d'herbicides, sempre sota la prescripció tècnica i justificada.

— Utilitzar herbicides en els marges dels corrents d'aigua, excepte quan se n'utilitzin d'innocus per a la vida aquàtica, cosa que s'ha de justificar tècnicament.

— Dur a terme tractaments periòdics i sistemàtics sense justificació tècnica.

Recomanacions

— No realitzar tractaments d'herbicides amb velocitats del vent superiors a 1,5 m/s.

— Controlar les males herbes, preferentment mitjançant l'aplicació de mesures preventives abans de la implantació del cultiu i de mètodes mecànics i físics mentre aquest duri.

— No repetir una substància activa més de dos anys.

— Alternar freqüentment l'ús de matèries actives herbicides pertanyents a diferents grups químics i mecanismes d'acció.

— Evitar les mescles de matèries actives d'herbicides per a disminuir el risc de la pèrdua d'eficàcia.

— Utilitzar broquets antideriva.

4.7. Control integrat de plagues i malalties

Obligacions

— Controlar plagues i malalties de manera prioritària amb mètodes biològics, biotecnològics, culturals, físics i genètics, abans de fer-ho amb mètodes químics.

— Protegir la fauna auxiliar en general i, en particular, almenys dues espècies d'enemics naturals que es considerin prioritàries o clau per al control biològic de plagues del cultiu en qüestió.

​​​​​​​Estimació del risc:

a) L'estimació de risc en cada UHC es determinarà a través del sistema de mostratge, fenologia del cultiu, resistències varietals, pressió de plaga als voltants i les condicions climàtiques.

b) L'estimació de risc vindrà determinada per l'absència o presència de la plaga.

c) Mètode de mostratge: a cada UHC o superfície (a determinar segons el cultiu) s'hi assignarà una estació de control (EC) on s'hauran de mostrejar un nombre de plantes o parts d'aquestes (a determinar segons el cultiu). És important seleccionar plantes en els punts crítics de la UHC.

d) Periodicitat dels mostratges: almenys setmanalment en les EC durant el període de risc del paràsit i sempre amb anterioritat a qualsevol intervenció de tipus químic.

e) Sempre es realitzarà el mostratge de nivells poblacionals de plaga i fauna auxiliar (grau de presència i percentatge d'efectivitat).

f) Col·locació de trampes de monitoratge durant el període de cultiu.  

Mètodes de control:

a) Es determinarà depenent de l'estimació del risc i dels criteris d'intervenció.

b) Cal prioritzar el control biològic.

c) En cas d'ús de productes fitosanitaris, cal prioritzar els que siguin respectuosos amb els organismes de control biològic (OCB).

d) S'han d'aplicar mesures directes de control de plagues i malalties només quan els nivells de població o les condicions ambientals superin els llindars o criteris mínims d'intervenció que s'indiquen en els annexos de cada cultiu. Cal preveure els criteris que s'han d'utilitzar per a justificar els possibles tractaments fitosanitaris en el Programa de Control Integrat de Plagues i Malalties (CIP) prevists en aquesta norma tècnica.

e) En situacions excepcionals en què els antecedents ens indiquen que el risc de plaga/malaltia és alt, es poden efectuar tractaments abans de realitzar el control biològic.

En els annexos de cada cultiu es detallen les plagues i malalties més importants amb els mètodes de mostratge, els llindars d'intervenció i els mètodes de control. El tècnic responsable de producció integrada haurà d'anotar en el quadern d'explotació la informació sobre el tipus de mostratge realitzat segons les indicacions de les estratègies de control integrat per a cada espècie de cultiu i la presència o absència de fauna auxiliar associada.

En el cas que no existeixi alguna afecció de plaga o malaltia detallada en els annexos, el tècnic competent de producció integrada haurà d'actuar amb criteri, justificant l'estratègia de control integrat i apuntant en el quadern de cap la informació.

En cas que sigui necessària una intervenció química, les substàncies actives a utilitzar seran seleccionades d'acord amb els criteris de menor perillositat per als humans, la fauna i el medi ambient; l'efectivitat en el control de la plaga, el patogen o la malaltia; la selectivitat (s'ha d'evitar la toxicitat per als pol·linitzadors i els enemics naturals), els residus i el risc d'aparició de poblacions resistents.

En cas que sigui necessària una intervenció química, cal utilitzar només els productes fitosanitaris inscrits en el Registre oficial de productes fitosanitaris del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació aprovats expressament per als cultius autoritzats, l'agent a tractar i en el moment d'aplicació.

— No utilitzar les fórmules a base de mescles de substàncies actives que tinguin alguna substància no dirigida contra una determinada plaga o malaltia, tret de les ocasions en què es justifiqui el tractament simultani contra diversos organismes nocius.

— Per evitar riscs als operaris, als consumidors i al medi ambient, cal utilitzar i aplicar els productes fitosanitaris respectant sempre les indicacions reflectides en les etiquetes dels productes i seguint les recomanacions i instruccions dictades pel responsable tècnic de producció integrada.

— Es pot actuar contra plagues o malalties que, pel fet de no ser habituals, no estiguin reflectides en els annexos de cada un dels cultius d'aquesta norma o no se n'hagi definit el llindar o el criteri mínim d'intervenció, amb productes fitosanitaris que estiguin expressament autoritzats en el Registre oficial de productes fitosanitaris del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a aquest cultiu i per als usos oficialment autoritzats. En aquest cas, el tècnic responsable haurà de justificar el criteri utilitzat per a la gestió integrada de plagues.

— En els tractaments fitosanitaris, s'han d'ajustar les concentracions dels productes, els volums màxims de brou i el cabal d'aire; tenir en compte l'estat fenològic del cultiu, i procurar que les aplicacions no arribin a una parcel·la o UHC diferent de la que es pretén tractar, amb el fi d'obtenir la màxima eficàcia amb la menor dosi i d'evitar les sobredosis. A més de les normes aquí establertes, en tot cas, s'haurà de tenir en compte per a tots els cultius els «Principis de bones pràctiques fitosanitàries» establertes per l'Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció de les Plantes (OEPP/EPPO).

— Cal reduir l'àrea tractada a focus o rodals amb tractaments químics sempre que sigui possible i sempre que la plaga o malaltia estigui suficientment localitzada.

— S'han de registrar en el quadern d'explotació totes les aplicacions de productes químics i altres mitjans de defensa, les quals han de ser revisades posteriorment pel tècnic responsable de producció integrada, que farà constar la conformitat en el quadern d'explotació, i indicar, per a cada tractament, com a mínim, els elements següents:

a) El cultiu, la plaga, el patogen o les males herbes, la data i el motiu del tractament.

b) El producte utilitzat, és a dir, la substància activa, el número comercial i el número de registre.

c) La quantitat i el volum utilitzat.

d) La identificació de l'aplicador de productes fitosanitaris amb el número del carnet d'aplicador.

e) La maquinària de tractament de productes fitosanitaris i la data de l'última revisió oficial favorable.

f) La valoració de l'eficàcia de les mesures fitosanitàries aplicades segons les dades registrades sobre l'ús de productes fitosanitaris i del seguiment dels organismes nocius.

g) En el cas d'introduir insectes auxiliars, es registrarà, com a mínim, la fauna auxiliar introduïda, la data de l'alliberament, la plaga controlada i la densitat (individus/m²).

— Quan es combinin fitosanitaris, cal seguir els procediments adequats per al maneig i la càrrega, segons indiquin les instruccions de l'etiqueta del producte.

— S'ha de fer un triple rentatge dels envasos per tal de disminuir la contaminació que provingui de les restes de fitosanitaris, i afegir l'aigua d'aquest rentatge al tanc d'aplicació.

— Cal minimitzar la presència de residus fitosanitaris mitjançant la màxima ampliació possible dels terminis de seguretat.

— S'han de respectar les estratègies d'antiresistències dels productes fitosanitaris.

— En cas que s'utilitzin organismes de control biològic i altres mitjans de defensa fitosanitària diferents dels productes fitosanitaris, cal utilitzar només els que estan regulats pel Reial decret 534/2017, de 26 de maig, que modifica el Reial decret 951/2014, de 14 de novembre, el qual regula la comercialització de determinats mitjans de defensa fitosanitària. No obstant això, l'autoritat competent en matèria d'agricultura podrà autoritzar l'ús d'altres mitjans de defensa fitosanitària regulats per aquesta resolució quan estigui justificat l'ús per al control o la mitigació de danys d'una plaga o patogen.

Prohibicions

— Realitzar alliberaments d'enemics naturals no presents en la fauna espanyola, o que la introducció dels quals estigui prohibida per la legislació corresponent, tret d'autorització expressa de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

— Utilitzar calendaris de tractaments i dur a terme aplicacions indiscriminades sense prescripció tècnica. 

— Abandonar el control fitosanitari abans de finalitzar el període vegetatiu del cultiu, excepte en casos de força major reconeguts per la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

— Emprar qualsevol producte no inscrit en el Registre oficial de productes fitosanitaris del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el moment d'aplicació per l'agent i cultiu en qüestió. S'haurà de tenir en compte la llista comunitària de substàncies actives excloses de l'annex I de la Directiva 91/414/CEE.

— Fer servir de manera sistemàtica i reiterada productes fitosanitaris no selectius, de llarga persistència, alta volatilitat, lixiviadors o amb altres característiques negatives.

— Utilitzar productes fitosanitaris en els marges dels corrents d'aigua, excepte quan s'utilitzin productes innocus per a la vida aquàtica, cosa que s'haurà de justificar tècnicament.

— Fer aplicacions de productes fitosanitaris en condicions meteorològicament desfavorables per evitar la deriva dels productes.

— Abocar a l'aigua o en zones molt pròximes productes agroquímics sobrants dels líquids procedents de la neteja de la maquinària de tractaments.

— Aplicar productes fitosanitaris de perillositat molt tòxics (T +).

— Aplicar productes fitosanitaris dins el perímetre de protecció de captacions d'aigua de consum humà.

— Abocar a qualsevol curs d'aigua, temporal o permanent, les restes de fitosanitaris o aigües de neteja de la maquinària usada per a aplicar-los.

— No respectar les bandes de seguretat mínima determinades en el Reial decret 1311/2012 establertes per a masses d'aigua i zones específiques per a l'aplicació de productes fitosanitaris.

Recomanacions

— Avaluar i fer el seguiment de la fauna auxiliar present en l'explotació.

— Col·locar, sempre que sigui possible, trampes cromotròpiques i de feromones abans de l'inici del cultiu com a ajuda al sistema de mostratge.

— Alternar substàncies actives dels diferents grups químics i mecanismes d'acció en el cas de tractaments fitosanitaris. No es duran a terme més de dos tractaments consecutius amb la mateixa substància activa.

— Realitzar els tractaments fitosanitaris amb velocitats de vent inferiors a 3 m/s.

— No emprar productes fitosanitaris amb més de dos anys des de la data de fabricació, tret que l'etiqueta n'especifiqui un termini inferior.

— Disposar en l'explotació de zones preparades expressament per a omplir galledes, netejar equips, dipositar les restes de brous no utilitzats, etc.

— Utilitzar models de predicció de plagues i malalties en el cas que existeixin i que s'hagin contrastat en la zona de cultiu.

— Fer ús de les recomanacions dels serveis de sanitat vegetal o dels organismes que per mitjà de les seves tècniques determinin els períodes d'intervenció més adequats per als controls i els tractaments.

4.8. Recol·lecció

Obligacions

— Recol·lectar en el moment i amb les condicions adequades que requereix cada cultiu per evitar la pèrdua de qualitat del material vegetal.

— Recol·lectar els productes vegetals en un estat de maduresa que permeti assolir les exigències de qualitat comercial.

— Eliminar els productes que presentin símptomes de patògens que puguin afectar el cultiu actual o els posteriors.

— Col·locar a recer o en un lloc on s'eviti la incidència directa dels agents atmosfèrics —però amb la ventilació màxima possible fins al moment del trasllat al magatzem manipulador— els productes recol·lectats quan no es traslladin al magatzem de manipulació el mateix dia de la recol·lecció. En cas que la manipulació es faci al camp i existeixi risc de contaminació, l'embalatge s'haurà de retirar durant la nit.

— Comprovar si es compleix la legislació del lloc de destí respecte al contingut de residus per a produccions dirigides a mercats no nacionals,.

— Mantenir els equips de recol·lecció en les condicions adequades d'ús.

— Anotar en el quadern d'explotació les dates d'inici i fi de la recol·lecció.

Prohibicions

— Abandonar el rebuig a la parcel·la si representa un risc per a la propagació de plagues o malalties dels vegetals.

Recomanacions

— Disposar d'instruments adequats que permetin avaluar el grau de maduresa del producte en els cultius que sigui possible.

4.9. Quadern de camp

El quadern d'explotació és el registre de les actuacions que es duen a terme en cada parcel·la de producció integrada en què s'aplica el que estableix aquesta Resolució amb la finalitat de garantir el procés de producció.

Obligacions

— Utilitzar el model de quadern d'explotació aprovat pel Consell Regulador. Aquest model és únic pel que fa al contingut de les dades a registrar. Malgrat que un operador empri un altre model de quadern d'explotació, aquest ha d'incloure com a mínim tota la informació recollida en el model esmentat anteriorment i s'adaptarà al que disposa el Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, que estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.

— Mantenir el quadern d'explotació sempre disponible per a la inspecció.

— Disposar per escrit les ordres del tècnic en producció integrada al productor, signades per tots dos. El productor, mitjançant la seva signatura, es responsabilitza de la veracitat d'aquestes anotacions, amb la conformitat del tècnic responsable de producció integrada. En cas d'emplenar el quadern d'explotació de manera digital, ambdós han de signar un compromís segons el qual es responsabilitzen de la veracitat d'aquestes anotacions.

4.10. Normes de qualitat

Les categories comercials emparades per la denominació de producció integrada són totes les categories establertes d'acord amb les característiques que defineix la normativa vigent, relatives a les normes de qualitat i a altres aspectes referents a la comercialització.

5. Emmagatzematge i conservació dels productes

5.1. Central hortofructícola, tafona o bodega

Obligacions

— Estar inscrita en el registre oficial corresponent.

— Complir la normativa obligatòria en matèria tècnica sanitària.

— Disposar d'un pla de prevenció de riscs laborals i d'un pla d'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) implantat i aprovat per l'organisme competent quant a la matèria.

— En cas d'emmagatzematge de productes fitosanitaris i fertilitzants, s'hauran d'aplicar les obligacions que estableix aquesta norma tècnica.

— Aplicar mètodes o tècniques que permetin mantenir intacta la qualitat del producte, conservant-ne la integritat i assegurant la respiració, si afavoreix les característiques organolèptiques.

— Disposar que totes les màquines, els recipients, els elements de transport, els envasos i els llocs d'emmagatzematge reuneixin les condicions següents:

a) No transmetre als productes que entrin en contacte substàncies tòxiques que puguin contaminar ni originar reaccions químiques perjudicials.

b) No alterar les característiques de composició ni les organolèptiques dels productes.

Tots els materials que s'usen a les instal·lacions han de ser aptes per a ús alimentari, i s'han d'adaptar a les diferents especificacions i necessitats, segons el Codi alimentari espanyol i la normativa vigent.

​​​​​​​5.2. Transport i recepció en el magatzem

Obligacions

— Controlar que els vehicles que arriben a les instal·lacions tinguin unes condicions d'higiene adequades i vagin carregats exclusivament del producte.

— Comprovar que hi ha una separació clara, definida i senyalitzada del producte que procedeix de producció integrada d'altres productes convencionals i indicar-ne amb un croquis la situació dins cada magatzem. Identificar degudament les caixes i els palets, i col·locar-los de manera que permetin un recompte fàcil i se'n pugui veure clarament la identificació.

— Fer una inspecció visual de les partides del producte quan arribin a la recepció i establir un sistema de verificació de qualitat dels productes que entren. Hi ha d'haver un registre d'incidències en cas d'incompliment. Les partides que no compleixin els requisits anteriors s'han de deixar de considerar de producció integrada.

— Verificar, abans de carregar, que tots els elements de transport són nets, en bon estat i exempts d'olors i objectes estranys.

Prohibicions

— Emmagatzemar productes químics i residus en la zona de recepció.

5.3. Tractaments després de la recol·lecció

Obligacions

— Els tractaments posteriors a la recol·lecció només estan permesos en els productes destinats a la conservació prolongada o quan estiguin tècnicament justificats.

— Donar preferència, en els tractaments posteriors a la recol·lecció, als mètodes físics, biològics o amb productes naturals, abans de productes de síntesi.

— Utilitzar, en els tractaments químics de síntesi, d'entre els autoritzats, els que tinguin un perfil toxicològic més favorable i, entre aquests, els que presentin els límits màxims de residus harmonitzats en l'àmbit comunitari.

— Filtrar l'aigua de rentada dels productes que torni a circular, i tractar-la de manera que no comprometi la salubritat.

— Registrar totes les aplicacions en els tractaments posteriors a la collita en el quadern de conservació o postcollita i indicar com a mínim en les anotacions les dades següents: la data d'aplicació, l'espècie o varietat, la justificació del tractament, la matèria activa, el producte, la quantitat aplicada i la maquinària o sistema que s'ha utilitzat per a l'aplicació. 

— Controlar i registrar diàriament els nivells de clor lliure de l'aigua emprada per a netejar els productes.

Només es podran usar aquells productes inscrits en el Registre oficial de productes fitosanitaris del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el moment d'aplicació per a l'agent i cultiu en qüestió.

Prohibicions

— Fer servir aigües no potables per a netejar els productes vegetals, d'acord amb la normativa vigent, i les que superin els paràmetres que estableix la normativa aplicable per a la resta d'usos. 

5.4. Procés de transformació i elaboració del producte vegetal

Obligacions

— Tots els productes vegetals que s'utilitzin per a l'elaboració del producte transformat han de complir les condicions establertes per aquesta norma tècnica.

— Els tractaments que es duguin a terme i els coadjuvants que s'utilitzin han d'estar autoritzats per aquesta norma tècnica.

​​​​​​​5.5. Emmagatzematge i conservació

Obligacions

— Emmagatzemar amb procediments que permetin garantir la millor qualitat interna i externa del producte vegetal.

— Mantenir netes les instal·lacions i fer la neteja, la desinfecció i la lluita contra els paràsits dels llocs d'emmagatzematge de manera que no es produeixi cap mena de contaminació del producte.

— Establir en els magatzems una separació clara i definida dels productes procedents de cultius de producció integrada d'altres productes, i tenir-los ben identificats.

— Netejar tots els elements que puguin afectar la condició del producte quan se n'iniciï l'ús, i desinfectar-los quan sigui convenient.

— Mantenir nets els recipients i les caixes utilitzats en l'emmagatzematge del producte vegetal.

— Controlar periòdicament la qualitat, i específicament abans de la comercialització, tenint en compte aspectes de mostratge i tipus de determinació analítica i límits de residus que garanteixin la seguretat del consumidor.

— Conservar els registres de cada cambra frigorífica on s'emmagatzemen els productes relatius a la temperatura, als resultats d'anàlisis d'atmosfera i a entrades i sortides de fruita.

— Tenir en compte que la durada de conservació dels fruits dependrà de la seva evolució i del sistema de conservació emprat.

— Col·locar en les cambres frigorífiques els palets de manera que mantinguin una distància entre ells i entre les parets per a una ventilació correcta.

Prohibicions

— Fer servir productes químics de síntesi per a la lluita contra plagues i paràsits de magatzem, tret dels casos en què estigui justificat tècnicament. En aquest cas, s'han d'utilitzar substàncies actives autoritzades en producció integrada.

— Emmagatzemar productes químics o rebuig en la zona d'emmagatzematge dels productes vegetals envasaments.

5.6. Envasament

Obligacions

— Dur a terme les operacions d'envasament per sèries completes, separades físicament o en el temps d'operacions de productes convencionals.

— Disposar que totes les màquines, els recipients, els elements de transport, els envasos provisionals i els llocs d'emmagatzematge reuneixin les condicions següents:

a) No transmetre, en els productes amb què s'entri en contacte, substàncies tòxiques o que puguin contaminar ni originar reaccions químiques perjudicials.

b) No alterar les característiques de composició i les organolèptiques dels productes.

c) Netejar amb mètodes i productes autoritzats.

— Observar que els manipuladors d'aliments tenen una formació específica respecte de la matèria o justificar que estan en procés d'obtenir-la d'acord amb el que estableix la normativa legal vigent.

— Diferenciar clarament la zona d'emmagatzematge d'envasos i materials d'envasament de la zona de manipulació.

— Avisar els operadors que participen en l'envasament de productes certificats de producció integrada i convencionals a l'òrgan o l'entitat de control. La comunicació es farà a començament de campanya, amb antelació suficient i abans de l'inici de les operacions dels productes de producció integrada.

Prohibicions

— Utilitzar aigües no potables per a la neteja dels fruits.

5.7. Expedició

Obligacions

— Comprovar, abans de carregar, que tots els elements de transport són nets, en bon estat i exempts d'olors i objectes estranys.

— Transportar, en cas que sigui necessari, el producte a la temperatura estipulada per la persona operadora i reflectida en el contracte de transport.

5.8. Quadern de conservació/postcollita

El quadern de conservació és un registre obligatori de totes les operacions i intervencions en els processos reflectits en aquesta norma des que entra el producte al magatzem fins que s'expedeix.

El productor, mitjançant la seva signatura, es responsabilitza de la veracitat d'aquestes anotacions, amb la conformitat del tècnic responsable de producció integrada. En cas d'emplenar el quadern de conservació/postcollita, el responsable tècnic i el responsable de l'empresa signaran un compromís segons el qual es responsabilitzen de la veracitat d'aquestes anotacions.

El tècnic responsable de la conservació o de l'elaboració de productes de producció integrada ha de donar la seva conformitat periòdicament, mitjançant la seva signatura, a les anotacions reflectides al quadern de conservació pel que fa al sistema de producció integrada.

Obligacions

— Mantenir el quadern de conservació sempre disponible per a la inspecció.

6. Identificació i traçabilitat

Obligacions

— Emplenar una declaració de responsabilitat que permeti identificar els productes que procedeixen de parcel·les acollides a la producció integrada i justificar la ubicació dels diversos lots en un pla o croquis de la parcel·la o UHC.

— Disposar, en cada centre de recepció o manipulació, d'un albarà de control d'entrada, en què ha d'aparèixer el producte, la quantitat, la parcel·la d'origen, la UHC i la data d'entrada, firmat per la persona que fa el lliurament.

— Complir, per part dels operadors que no tinguin tota la producció vegetal sota normes de producció integrada, els requisits següents:

a) Disposar d'un sistema documentat i implantat d'identificació i traçabilitat dels productes vegetals de producció integrada per a garantir la separació del producte elaborat dels d'altres orígens des de la parcel·la o UHC fins al lliurament al client.

b) Mantenir clarament definit l'interval de temps durant el qual es manipula cada tipus de producte en cas d'utilitzar la mateixa línia de manipulació o de confecció per als dos tipus de produccions. Aquest fet ha de ser conegut per tot el personal implicat en el procés.

c) Començar la manipulació dels productes de producció integrada només quan les línies de manipulació siguin completament netes de productes d'altres orígens.

— Mantenir els productes vegetals de producció integrada identificats i considerats com a productes vegetals diferents de la resta de productes manipulats durant tot el procés tècnic, administratiu i de comercialització.

— Mantenir els remolcs, saques, contenidors i altres envasos utilitzats per a la recol·lecció o el transport de productes vegetals de producció integrada clarament diferenciats dels utilitzats per a altres productes.

Prohibicions

— Comercialitzar productes procedents d'unitats de cultiu que no compleixin el que estableix aquesta norma tècnica en tota la producció com a productes emparats per la producció integrada.

— Disposar de sacs, etiquetes o marques comercials de productes de producció integrada en parcel·les o UHC que no s'hagin acollit a la producció integrada.

​​​​​​​7. Control de qualitat

Obligacions

— Tenir definit i implantat un mostratge sistemàtic de la producció que serveixi per a comprovar que es compleixen les especificacions de la legislació vigent referents a la normalització comercial. Cal comprovar els paràmetres específics de cada producte així com els determina la legislació vigent de qualitat de fruites i hortalisses (pes, color, calibre, etc.).

— Conservar els registres dels controls.

— Comprovar el funcionament correcte de l'instrumental de mesura.

— Controlar periòdicament la qualitat dels productes vegetals, especialment abans de la comercialització, tenint en compte aspectes de mostratge i del tipus de determinació analítica que garanteixi la seguretat del consumidor.

8. Gestió i control de residus

8.1. Gestió de residus

Obligacions

— Retirar i emmagatzemar els envasos dels productes fitosanitaris i fertilitzants, un cop utilitzats, fins a lliurar-los a un gestor autoritzat d'acord amb el que estableixi la legislació vigent, i dur un registre de la gestió.

— Gestionar els productes fitosanitaris que s'han de rebutjar (caducats, envasos en mal estat, no etiquetats, etc.) mitjançant un gestor autoritzat de residus de productes químics, una companyia proveïdora o qualsevol altre mètode segur per al medi ambient.

— Establir sistemes de recollida d'olis usats o de qualsevol classe de substàncies tòxiques i perilloses que hi hagi en l'explotació, i donar-los la destinació que preveu la legislació vigent.

— Retirar, per tal que siguin reciclats, els plàstics de l'encoixinat, la malla o qualsevol altre material utilitzat en les estructures del cultiu, sempre que existeixi un sistema de gestió d'aquests residus.

— Establir sistemes de recollida d'olis usats i de tota mena de substàncies tòxiques i perilloses que es trobin en l'explotació, per a dur-ne a terme la gestió adequada tal com preveu la legislació vigent.

Prohibicions

— Abandonar restes de plàstics, envasos i altres residus a l'interior o a les vores de la parcel·la o UHC.

— Destruir amb foc o mitjançant altres procediments, triturar o enterrar en la parcel·la o UHC o zones limítrofes els envasos buits dels productes fitosanitaris o fertilitzants, excepte en el cas que es faci en llocs autoritzats per l'autoritat competent.

— Dipositar en cursos d'aigua, canals o embassaments d'aigua, o dins del perímetre de protecció de captació d'aigua, les restes de brou dels equips d'aplicació de productes fitosanitaris o netejar-los en aquestes zones.

— Cremar restes vegetals de manera incontrolada.

8.2. Control de residus de productes fitosanitaris

Obligacions

— Prendre mostres durant l'època de recol·lecció o de manipulació per a comprovar l'absència de residus de productes fitosanitaris, amb l'objectiu de garantir que s'han utilitzat exclusivament les matèries actives seleccionades en l'estratègia de producció integrada, i que es compleix el que estableix la legislació espanyola i, si escau, la de l'Estat de destinació, amb relació als límits màxims de residus (LMR) de productes fitosanitaris. A banda de dur a terme registres d'autocontrol individuals o col·lectius, el Consell Regulador podrà prendre mostres per a comprovar la presència de residus de productes fitosanitaris i comprovar que es troben dins els límits permesos.

​​​​​​​— Registrar en el quadern d'explotació per a cada anàlisi de plaguicides, com a mínim, les dades següents: cultiu o collita mostrejats, substàncies actives detectades, número de butlletí d'anàlisi i laboratori que el realitza.

— Guardar un registre de les preses de mostres i dels resultats de les anàlisis.

9. Medi ambient

Obligacions

— Complir la política de conservació de l'entorn natural segons la legislació mediambiental vigent de la zona geogràfica.

— Establir una àrea de compensació ecològica almenys d'un 5 % de la superfície total de l'explotació en què no s'aplicaran plaguicides ni fertilitzants (es poden considerar dins aquestes àrees, per exemple, els tallavents, els marges de camins, canals i rierols, etc.). Aquestes àrees, sempre que vagin associades directament a les zones de producció, les poden establir els productors o el municipi.

— Establir mesures de prevenció d'abocament accidental d'olis, hidrocarburs o altres productes químics perillosos per al medi ambient.

— Implantar, si no n'hi ha, mesures d'estalvi en el consum d'aigua i d'energia en les instal·lacions i en els processos.

Recomanacions

— Mantenir la biodiversitat de l'agrosistema.

— En cas d'utilitzar tallavents, fer-ho amb espècies autòctones, sempre que sigui possible, i intentar mantenir una diversitat de l'estructura i la composició.

10. Tractament de no-conformitat

Obligacions

— Registrar com a no-conformitat les desviacions detectades en els controls interns o externs respecte del compliment total o parcial d'alguna de les pràctiques que s'estableixen en aquesta norma tècnica com a obligatòries o prohibides.

— Establir i documentar les accions correctives que corresponen per a tractar adequadament les no-conformitats, de manera que s'eliminin els efectes i les causes que les motivaren i se n'impedeixi la repetició.

— Fer el seguiment de la implantació de les accions correctives i comprovar que siguin efectives abans de tancar les no-conformitats detectades.

— Adoptar les mesures adequades d'identificació, traçabilitat i segregació de les matèries primeres, productes en procés i productes finals obtinguts dels productes vegetals de producció integrada en què s'hagin detectat no-conformitats, de manera que es manifesti clarament l'estat de no-conformitat i se'n previngui l'ús o comercialització de manera no intencionada com a productes de producció integrada.

​​​​​​​ANNEXOS COMUNS DE PRODUCCIÓ INTEGRADA

ANNEX 1  Fertilització

Anàlisi de sòl

Abans de començar la producció integrada s'ha de dur a terme una anàlisi completa de sòl i, una vegada iniciada la producció, se n'ha d'analitzar la fertilitat cada cinc anys. Aquesta anàlisi l'ha de realitzar un laboratori reconegut per l'Administració. Com a mínim, s'ha de fer una anàlisi de sòl per UHC.

A més, quan s'integri una explotació o una UHC en el sistema de producció integrada, s'ha de fer una anàlisi fisicoquímica, si no se n'ha fet d'altra en un període inferior a cinc anys.

​​​​​​​Aquesta anàlisi ha d'incloure:

Anàlisi de sòl completa: Textura pH de la pasta saturada Conductivitat elèctrica Carbonats (%) Calcària activa (%) Matèria orgànica (%) Relació C/N Nitrogen Fòsfor Potassi Calci Sodi Magnesi CIC Relació Ca/Mg Relació K/Mg

Anàlisi de fertilitat:  Conductivitat elèctrica Carbonats (%) Calcària activa (%) Matèria orgànica (%) Relació C/N Nitrogen Fòsfor Potassi Calci Sodi Magnesi PSI CIC

Taula orientativa del contingut de nutrients d'alguns adobs orgànics

Bestiar	Tipus	Fase/Sistema productiu	kg N/m3 o tona	kg P2O5/m3 o tona	kg K2O/m3 o tona
Porcí	Purí	Engreix	5,7	3,6	4,2
	Purí	Reproductora	2,9	2,1	1,8
	Purí	Porcells (6-20 kg)	3,4	2,6	1,7
	Purí	Cicle tancat	3,4	2,4	2,5
Bestiar boví	Purí	Vaca de llet	3,3	1,5	3,4
	Purí	Engreix de vedells	5,2	1,7	3,6
	Fems	Vaca de llet	5,5	2,0	7,9
	Fems	Vaca de carn	3,0	2,0	5,0
	Fems	Engreix de vedells	6,0	2,0	6,0
Aus de corral	Gallinassa	Gall dindi	24,9	25,8	20,0
	Gallinassa	Pollastre d'engreix	22,8	21,1	17,7
	Gallinassa	Gallina ponedora	12,5	10,4	8,0
	Gallinassa	Gallina reproductora	17,4	33,9	23,6
	Gallinassa	Gallina de reposició	19,5	45,8	25,5
Oví - caprí	Fems	Ovella de carn	9,4	5,0	10,0
	Fems	Ovella de llet	8,1	3,2	8,6
	Fems	Cabra	9,4	5,0	9,0
	Purí	Ovella de llet	7,3	3,4	7,1
Equí	Fems	Cavall	5,7	2,1	8,2
Cunícola	Fems	Conill	8,4	10,3	9,5
Altres*		Compost de fems	12,0	15,6	12,5
		Compost de llots de depuradora	18,8	23,3	6,2
		Llots de depuradora**	10,5	13,0	1,2

* Aquests materials estan subjectes a una variabilitat associada a les matèries primeres utilitzades en cada planta.

** Només es poden emprar llots de depuradora que hagin estat tractats prèviament.

Llistat de metalls pesants i valors màxims per aportar al sòl

Metall pesant	Valor màxim
Cadmi	2 mg/kg de matèria seca
Coure	400 mg/kg de matèria seca
Níquel	100 mg/kg de matèria seca
Plom	200 mg/kg de matèria seca
Zinc	1.000 mg/kg de matèria seca
Mercuri	2,5 mg/kg de matèria seca
Crom	300 mg/kg de matèria seca

 

​​​​​​​ANNEX 2 ​​​​​​​Reg Anàlisi d'aigua

Abans de començar la producció integrada a les explotacions amb reg, cal analitzar l'aigua que es vol utilitzar. Aquesta anàlisi s'ha de repetir cada tres anys en un laboratori reconegut per l'Administració.

Si la composició de l'aigua és molt variable, se n'ha d'analitzar el contingut de nitrat i la conductivitat elèctrica amb més freqüència. Aquestes anàlisis s'han de repetir cada vegada que les aigües de reg canviïn de procedència.

A les aigües procedents de pous amb contingut de nitrats superiors a 300 ppm o conductivitat elèctrica superior a 2 mS/cm, les anàlisis s'han de fer els mesos de juliol o agost.

En aquesta anàlisi és obligatori incloure-hi:

 — pH

— Conductivitat elèctrica

— Contingut total de sals

— Bicarbonats (mg/l)

— Sulfats (mg/l)

— Nitrats (mg/l)

— Clorurs (mg/l)

— Fòsfor (mg/l)

— Potassi (mg/l)

— Calci (mg/l)

— Sodi (mg/l)

— Magnesi (mg/l)

— Bor (mg/l)

 

 

Annex 3 Anàlisi foliar

Els criteris d'obtenció de mostres de les fulles dependran de cada cultiu. En qualsevol cas, s'hauran d'agafar fulles totalment desenvolupades i que estiguin en bon estat. El nombre de fulles i el període d'agafada de mostres dependrà del cultiu.

La periodicitat de les anàlisis serà cada tres anys en cítrics, fruiters d'os, fruiters de pinyol, ametlers, figueres, olivar i vinya en regadiu.

Els elements que s'hauran d'avaluar són els següents: 

— Nitrogen (%)

— Fòsfor (%)

— Potassi (%)

— Calci (%)

— Magnesi (%)

— Ferro (ppm)

— Manganès (ppm)

— Zinc (ppm)

— Coure (ppm)

— Bor (ppm)

— Sodi (ppm)