BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 d'octubre de 2022 i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR

L'informe Ambiental Estratègic sobre la modificació puntual (MP) de les normes subsidiàries (NNSS) de planejament per a l'adaptació de l'Àrea de Reconversió Territorial (ART) de Punta Grossa I al Pla territorial Insular (PTI) de Menorca, terme municipal des Mercadal, en els termes següents:

1.  

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'objecte d'aquest informe ambiental estratègic és determinar d'acord amb les consultes realitzades a les administracions i els criteris establerts a l'annex V si la present modificació puntual (MP), no té efectes significatius sobre el medi ambient, o bé, s'ha de sotmetre al procediment ordinari per tenir efectes significatius.

Segons els apartats 3 i 4 de l'article 12 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, quan es limitin a establir l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

4. També seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Les modificacions esmentades en l'apartat 2 d'aquest article, quan siguin de caràcter menor, en els termes que es defineixen en l'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, la modificació del planejament referida s'ha de tramitar com a una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) Simplificada i seguir el procediment establert al Títol II, Capítol I, secció 2a, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, referida a l'avaluació ambiental estratègica simplificada.

Igualment, dita MP està inclosa a Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, a l'article 6, d'àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica, en el punt 2, objecte del procediment simplificat, subapartat a i b, que inclouen modificacions menors de plans i programes i/o que estableixen un ús, a escala municipal, de zones d'extensió reduïda, respectivament.

2. Descripció i ubicació de la modificació puntual de planejament

La modificació puntual (MP) núm. 26 de les NNSS des Mercadal té per objecte adaptar el sector de Punta Grossa I a la regulació continguda a l'article 49.4.B. 8a del Pla Territorial Insular de Menorca relatiu a l'ART de Punta Grossa I.

L'àmbit de l'ART Punta Grossa I es localitza al nord del terme municipal des Mercadal, a les proximitats de l'Arenal d'en Castell. Es tracta d'una zona classificada com a sòl apte per a urbanitzar (UA PG-2) on es va iniciar la seva urbanització i disposa de vials, voravies i punts d'accés a la companyia elèctrica. El nord de l'àmbit es troba envoltat també per sòl pendent d'urbanitzar, mentre que el sud es troba envoltat per zones urbanitzades. El sector ha conservat la vegetació de la zona i està colonitzat per marina de mata (Pistacia lentiscus), conservant l'hàbitat d'interès comunitari 5320 Formacions baixes d'Euphorbia pròximes a penya-segats, i més a l'interior el 5330 Matollars termomediterranis i preestèpics. El sector es localitza a la massa d'aigua subterrània (MAS) 1903M1 «Addaia», que es tracta d'un aqüífer poc profund, en mal estat quantitatiu i en risc, mentre que l'estat qualitatiu és bo, tot i que en risc per sodi i clorurs. És una zona de vulnerabilitat d'aqüífers alta i moderada i a l'àmbit marí adjacent es troba el LIC ES5310070 Punta Redona- Arenal d'en Castell.

Complint amb les determinacions del PTI de Menorca, la normativa proposada per a la MP determina a l'article 10 que aquest sector es desenvoluparà a través de pla parcial. A l'article 140 determina els paràmetres d'edificació: parcel·la mínima de 25.000 m2; ocupació del 40%; edificabilitat de 0,6 m2/m2; altura màxima de 7,5 m; 2 plantes; i ús hoteler. A l'article 190.6 conté la regulació específica de l'ART, que té una superfície de 12,86 Ha, i el pla parcial que la desenvolupi ha de complir:

- Qualificació de 81.461,64 m² com a zona verda o espai lliure d'ús públic, i dins aquests tendran la consideració de sistema local 15.577,93 m2.

- A la resta de la superfície de l'àmbit, de 47.201,81 m², s'estableix el següent:

• Usos admesos: establiment hoteler, equipament públic esportiu i aparcament.
• Places turístiques: un màxim de 450 places en establiment hoteler.
• Reserva mínima d'equipament esportiu públic de 6.000 m2.
• Reserva mínima d'aparcament de 3.000 m2.

L'article 190 també recull els criteris que han de complir els establiments hotelers situats en les zones turístiques que determina l'article 48 del PTI (excepte l'exigència de la llicència turística prèvia atorgada pel Consell Insular).

A l'àmbit de l'ART també són d'aplicació les determinacions de l'article 30 del PTI, relatiu als criteris bàsics de sostenibilitat ambiental de les actuacions urbanístiques, i l'article 33 relatiu als criteris bàsics d'edificació sostenible per als allotjaments turístics (dels que s'indica que es recolliran a l'article 190 de les NNSS pero no s'han recollit).

3. Avaluació dels efectes previsibles

Tal i com determina el document ambiental estratègic (DAE) presentat, l'aprovació de la present MP tendrà impactes durant la fase d'execució per la construcció de l'establiment hoteler, l'equipament esportiu, l'aparcament i els espais lliures, especialment impactes sobre el sòl, contaminació atmosfèrica per pols i renous i afecció al paisatge. S'assenyala que a l'espai lliure públic es mantindrà dins el possible la varietat de flora actual. Pel que fa a la fase de funcionament, el DAE remet al compliment dels article 30 i 33 del PTI. El DAE assenyala que si s'apliquen totes les prescipcions del PTI els efectes negatius seran mínims, per la qual cosa no es preveuen mesures correctores ni pla de vigilància ambiental.

No obstant això, també es produiran impactes sobre la vegetació i la fauna del sector, on s'hi localitza l'hàbitat d'interès comunitari 5320 Formacions baixes d'Euphorbia pròximes a penya-segats, i més a l'interior el 5330 Matollars termomediterranis i preestèpics.

A més, respecte a la vegetació, d'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a l'àmbit hi ha constància de la presència de l'espècie Daphne rodriguezii catalogada com a vulnerable pel RD 139/2011, i la modificació puntual podria suposar un efecte negatiu sobre aquesta si no s'estableixen mesures preventives i un pla de vigilància ambiental per al seu seguiment que eviti o redueixi al mínim els efectes sobre aquesta espècie. També s'assenyala la constància de la presència de Carpobrotus sp., espècie inclosa al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (RD 630/2013), per la qual cosa, en cas que es verifiqui, caldrà planificar i portar a terme la seva eradicació.

Per altra banda, una vegada executades les obres, es produiran impactes durant la fase de funcionament per l'increment del consum d'aigua, de la generació d'aigües residuals, del consum d'energia, dels renous i de les emissions de CO₂; per l'afecció a la vegetació, al paisatge i a la mobilitat; i per la contaminació lumínica. Aquests impactes seran significatius depenent de les solucions, característiques i disseny que es defineixi a la MP per tots aquests aspectes i de l'anàlisi dels seus impactes, mesures correctores i pla de vigilància a l'estudi ambiental estratègic, que no han estat definits ni avaluats.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013, s'han consultat diverses administracions públiques afectades i persones interessades, i a la data d'emissió del present informe, a l'expedient hi consten els següents informes:

• Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera de la Direcció Insular de la Reserva de la Biosfera del Consell Insular de Menorca (de data 20/06/2022) que fa les següents consideracions:

- Durant la fase de desenvolupament del Pla s'ha de preveure l'impacte potencial que tindrà en la mobilitat de tota la zona quan el desenvolupament planificat es vagi executant.

- Durant la fase de funcionament del Pla s'ha de preveure l'impacte potencial de la il·luminació nocturna, tenir en compte les determinacions de la Llei de protecció del medi nocturn i el Reglament de protecció del medi nocturn de Menorca (BOIB núm. 100, 27/07/21) quant a les característiques de la il·luminació exterior i el seu ús. Per la ubicació de la urbanització s'haurà de tenir especial consideració tot el que es refereix a la zona de costa i la il·luminació que es pugui veure des del mar.

- Es recomana que es faci un seguiment i detecció d'espècies vegetals invasores dins els projectes que impliquin moviments de terres i qualsevol enjardinament de les zones públiques, a més d'incloure-ho en l'apartat de seguiment del Pla (apartat 11).

- Es recorda que s'ha de preveure el potencial impacte en el consum d'aigua. La tipologia d'urbanització prevista s'ha demostrat en diferents estudis que és de les que més despesa d'aigua per càpita consumeix (Informe del Projecte d'investigació ASANT- OBSAM: Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l'illa de Menorca).

• Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca (de data 14/06/22) que conclou que la manca d'informació esmentada a l'apartat VI Anàlisi del contingut de la documentació aportada, no impedeix considerar que la modificació del planejament proposada no té perquè ocasionar conseqüències ambientals significatives.

Destacar que entre la manca d'informació assenyalada a l'informe hi ha:

- El document ambiental estratègic (DAE) justifica que no existeixen alternatives viables motivat, únicament, pel deure d'adaptació al PTI, quan es podria justificar motivadament reduir els paràmetres que, amb caràcter de màxims, determina el PTI, i també es troba a faltar l'alternativa zero (a l'objecte de motivar que l'alternativa presa no és la més desfavorable).

- El DAE no fa cap referència a la disponibilitat d'aigua potable, en quantitat, qualitat i suficiència, ni sobre la capacitat de la xarxa de sanejament i/o solucions de depuració del futur desenvolupament, en compliment de la normativa bàsica estatal i el PHIB.

- D'acord amb les determinacions gràfiques de l'aprovació inicial de la revisió del PTI (RPTI) l'àmbit de l'ART es troba parcialment afectat per una zona amb risc de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, coincident amb la zona de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers (alta i moderada) definida per l'Administració Hidràulica del GOIB, i el DAE no fa cap referència a aquesta afecció.

- El DAE no fa esment al consum quasi nul dels recursos no renovables com energia i aigua que s'estableixen per part de la RPTI (art. 38) com a criteris bàsics d'edificació sostenible per als allotjaments turístics.

- El DAE no fa esment, en compliment de l'art. 53 de la Llei 10/2019 CCTE, a que la reserva de sòl destinada a aparcament públic (3.000 m²) s'haurà de cobrir amb plaques solars de generació fotovoltaica.

- No es fa esment al vent predominant del nord com la Tramuntana que tant afecta a les zones turístiques del nord de l'illa, que per la seva transcendència hauria de tenir-se en compte en el futur desenvolupament. Com a conseqüència de l'anterior, i atès que el paisatge natural de la zona el conformen matollars, cal valorar si el criteri de la normativa del PTI (art. 30) per elegir l'arbrat de les zones verdes públiques (fulla caduca i copa ampla) és el més adequat.

- El DAE no fa cap referència als impactes que la mobilitat generarà quan es desenvolupi l'ART ni, si és el cas, a propostes de millora.

- La RPTI estableix directrius de paisatge per avançar en l'assoliment del 12 Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP) de Menorca (article 97 de la RPTI), no obstant això, el DAE no en fa cap referència, quan serien d'aplicació l'article 105 que recull les directrius per aconseguir l'OQP 8, “Un contacte entre terra i mar que mantingui el caràcter i la integritat de les diferents configuracions del paisatge costaner de Tramuntana i Migjorn, i l'article 108 que recull les directrius per aconseguir l'OQP 11, Àrees turístiques ordenades i integrades al paisatge, amb vores nítides i de qualitat pel que fa al paisatge rural i marí circumdant, amb accessos i espais públics cuidats, de manera que se'n valoritzi la imatge i es minimitzi el seu impacte visual.

• Departament d'Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca (ofici de data 18/05/22) que determina que dit departament no té competències sobre l'assumpte en qüestió.
• Servei de Protecció d'Espècies (de data 15/06/22) que informa favorablement amb les següents condicions:

- Establir mesures preventives i correctives que evitin o minimitzin els possibles efectes sobre Daphne rodriguezii.

- Establir un pla de vigilància ambiental que inclogui el seguiment dels possibles efectes sobre Daphne rodriguezii.

- Planificar i portar a terme l'eradicació de Carpobrotus sp. en cas que es verifiqui la presència a la zona afectada per la modificació puntual.

• Servei de Planificació al medi natural (ofici de data 12/05/22) que determina que atès que l'àmbit està fora de la Xarxa Natura 2000 no es considera preceptiva l'avaluació de repercussions ambientals.
• Del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic que conclou que per tal de poder emetre l'informe avaluador de la MP presentada amb perspectiva climàtica:

- S'ha de presentar la documentació ambiental segons allò que disposen els articles de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (exposat al cos de l'informe: articles 31, 32, 35, 38, 42, 45, 64) amb atenció especial a l'article 20, és a dir:

 

a) Una anàlisi del seu impacte sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle directes i induïdes, així com mesures destinades a minimitzar-les o compensar-les en cas que no es puguin evitar.

b) Una anàlisi de la vulnerabilitat actual i prevista davant els efectes del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la.

c) Una avaluació de les necessitats energètiques del seu àmbit d'actuació i la determinació de les mesures necessàries per minimitzar-les i per garantir la generació d'energia d'origen renovable.

2. En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l'apartat anterior s'ha de reservar una àrea de sòl destinada a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per generar l'equivalent anual a les necessitats energètiques d'aquest desenvolupament.

- S'han d'aportar els certificats d'eficiència energètica de les edificacions que es podrien construir.

- Seria convenient realitzar modificacions en l'articulat de la MP per a que inclogui límits i obligacions concretes i ben determinades que condueixin a la consecució dels objectius marcats per la Llei 10/2019, com pot ser en matèria de producció d'energia des de fonts renovables, gestió de mobilitat amb vehicles elèctrics, etc.

Al cos de l'informe també s'assenyala la necessitat de realitzar un anàlisi de les emissions de carboni que es generaran per tal de poder prendre les mesures necessàries per reduir i/o compensar les emissions de CO₂ i assolir la neutralitat de carboni (energies renovables, mobilitat sostenible, materials de construcció sostenibles i d'origen local, etc.).

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013 d'AA i es preveu que la MP pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques de la modificació puntual: comprèn l'àmbit de Punta Grossa I, U.A. PUG-2 a les NNSS des Mercadal, de més de 12 Ha de sòl apte per a urbanitzar, que s'adapta al PTI que el considera una ART de reordenació on més de 7 Ha es destinaran a ús hoteler amb aparcament (3.000 m²) i equipament públic esportiu (6.000 m²) i unes 5 Ha es destinaran a espai lliure públic que inclou sistema local (1,5 Ha).

2. Les característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada: la zona conserva la vegetació pròpia de l'entorn consistent en matollar on s'hi executaren els vials, i amb la MP i la posterior consolidació dels usos es produiran impactes tant durant la fase de construcció com durant la fase de funcionament, que a falta de definir solucions, característiques i disseny de la MP i aspectes de la fase de funcionament, poden ser significatius, al no haver justificat la disponibilitat d'aigua i la capacitat de depuració, i avaluat el consum energètic, les fonts d'energia renovable, les emissions de carboni, la mobilitat, el paisatge i la contaminació lumínica.

Conclusions de l'Informe ambiental estratègic

Primer. Subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la modificació puntual (MP) de les normes subsidiàries (NNSS) de planejament per a l'adaptació de l'Àrea de Reconversió Territorial (ART) de Punta Grossa I al Pla territorial Insular (PTI) de Menorca, del terme municipal des Mercadal, atès que es preveu que la MP núm. 26 de les normes subsidiàries (NNSS) des Mercadal per a l'adaptació de l'Àrea de Reconversió Territorial (ART) de Punta Grossa I al Pla territorial Insular (PTI) de Menorca, firmada per Sebastián Pons Fedelich, arquitecte, en data 23 de març de 2018, i el document ambiental estratègic de la MP, firmat per Mª Jesús Bagur Benejam, llicenciada en Ciències Ambientals, en data abril de 2018, puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013.

L'estudi ambiental estratègic (EAA) contindrà com a mínim el que estableix l'article 20 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex IV, així com el que s'estableix als apartats de l'article 17 i 18 del Decret 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 150, de 29 d'agost de 2020):

• D'acord amb el punt 5 de l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, l'estudi ambiental estratègic inclourà una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment de les normes d'aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística. En aquest sentit cal tenir en compte també la revisió del PTI de Menorca aprovada inicialment que conté directrius de paisatge, concretament els articles 97, 105 i 108.
• D'acord amb l'article 18 del Decret legislatiu 1/2020, l'estudi ambiental estratègic:

1. En els procediments d'avaluació ambiental estratègica ordinària dels instruments d'ordenació que impliquin la transformació de sòls en situació rural a sòls urbanitzats, s'han d'incorporar, almenys, els informes preceptius i determinants següents:

a) El de l'administració hidràulica sobre:

a.1. La disponibilitat d'aigua potable, en quantitat, qualitat i suficiència, i sobre la capacitat de la xarxa de sanejament i depuració, en relació amb la capacitat de població que prevegin les actuacions d'urbanització que s'hi proposin.

d) El de l'òrgan competent en matèria d'ordenació del territori del consell insular respecte de la incidència paisatgística.

2. Així mateix, en el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària dels instruments d'ordenació que impliquin actuacions d'urbanització s'haurà d'avaluar, com a factor limitador, la capacitat de càrrega de la zona afectada, entesa com l'aptitud del territori per suportar la intensitat d'usos actual i la que s'hi preveu sense provocar un procés de deteriorament ambiental, social, cultural o de qualitat turística, així com la capacitat dels serveis i infraestructures ambientals. L'anàlisi de la capacitat de càrrega s'efectuarà en un epígraf o document específic de la documentació requerida en la sol·licitud d'inici.

A més, l'estudi ambiental estratègic (EAE) ha d'incorporar l'informe de l'entitat responsable que determini la suficiència d'aigua potable i la suficiència de capacitat de depuració que implica la MP. Així, d'acord a l'establert a l'article 66.3 del PHIB 2019 s'ha de presentar:

c) Informe de les empreses subministradores d'aigua que asseguri una gestió integral i sostenible del cicle de l'aigua, així com l'existència d'infraestructures per atendre la nova demanda. En cas contrari, en el planejament s'hauran de definir les noves infraestructures necessàries per atendre aquesta demanda.

e) Certificat en vigor o informe de l'entitat responsable de la depuració que asseguri que els volums generats d'aigua residual, tant en cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l'EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d'emissió imposats en l'autorització d'abocament al domini públic hidràulic o al domini públic marítim terrestre. En cas contrari, haurà de preveure les actuacions de depuració necessàries per atendre els nous abocaments.

També d'acord amb l'article 60 del PHIB:

6. Els nous desenvolupaments urbanístics adoptaran tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible. Els projectes d'urbanització incorporaran mesures per fomentar la infiltració de les superfícies dels aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins. Es proposa l'ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en aquelles situacions en què es pugui redirigir el vessament superficial cap a zones on se'n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes...). Tot això sense perjudici de l'ús d'altres possibles solucions que s'englobin dins d'aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible.

8. Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com ara aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure, adoptaran sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i, al seu torn, permetin l'emmagatzemament per a un ús posterior o la reincorporació al medi.

A més, s'ha de complir l'establert als articles 59 i 64 del PHIB relatius al pla de gestió sostenible de l'aigua i a les xarxes de distribució d'aigua potable i pèrdues admissibles. En el seu cas també l'article 63.

S'hauran d'incloure, com a mínim, els aspectes esmentats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EAE, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

Es destaca alguns dels aspectes a mode de resum de l'informe ambiental estratègic, que l'EAE haurà de tenir en compte, com a mínim:

• Cal realitzar un anàlisi d'alternatives considerant l'alternativa zero i proposant altres alternatives possibles i s'ha de justificar ambientalment l'alternativa elegida.
• S'ha de definir les actuacions que es duran a terme als diferents usos prevists i avaluar les afeccions a l'hàbitat d'interès comunitari i a l'espècie Daphne rodriguezii per tal que quedi justificat la seva mínima afecció possible, així com justificar el que s'ha manifestat al DAE respecte que es mantindrà dins el possible la vegetació pròpia de l'entorn composta per la marina de mata.
• S'ha de dur a terme la detecció i eradicació d'espècies vegetals invasores com Carpobrotus sp.
• S'han de definir la font de subministrament d'aigua potable i justificar la seva disponibilitat, en quantitat i qualitat, i definir el sistema de depuració i justificar la seva capacitat. S'han d'analitzar els seus impactes.
• S'ha d'analitzar el paisatge i la contaminació lumínica.
• S'ha d'analitzar la mobilitat que genera la MP i els seus impactes.
• S'ha d'analitzar la perspectiva climàtica d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer: avaluar les necessitats energètiques, detallar les fonts d'energia renovable, avaluar els efectes sobre el canvi climàtic i analitzar les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
• S'han de presentar les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental adient a l'EAE.

D'acord amb l'article 21 de la Llei 21/2013, l'Ajuntament des Mercadal sotmetrà la versió inicial de la modificació puntual (MP) i el seu Estudi Ambiental Estratègic a informació pública durant un termini de, com a mínim, quaranta-cinc dies hàbils, mitjançant la publicació al BOIB i si escau a la seva seu electrònica. La documentació sotmesa a informació pública inclourà un resum no tècnic de l'estudi ambiental estratègic.

Segons l'article 22 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'Ajuntament des Mercadal ha de sotmetre la versió inicial de la MP acompanyada de l'estudi ambiental estratègic, a consulta de les administracions públiques afectades i de les persones interessades que hagin estat prèviament consultades.

Es considera que, com a mínim, s'han de realitzar les consultes següents:

- Departament de Mobilitat de la Direcció Insular de Carreteres del Consell Insular de Menorca.

- Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera de la Direcció Insular de la Reserva de la Biosfera del Consell Insular de Menorca.

- Servei de Costes i Litoral de la Direcció general de Territori i Paisatge.

- Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció general de Territori i Paisatge.

- Servei de Protecció d'Espècies.

- Servei d'Estudis i Planificació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic.

- GOB Menorca.

- Empreses subministradores d'aigua potable i responsables de la depuració de les aigües del municipi des Mercadal.

Segon. El present informe ambiental estratègic, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè d'Avaluacions  Ambientals (AA).

Tercer. Segons l'article 17.3 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el termini màxim per a l'elaboració de l'estudi ambiental estratègic i per la informació pública i la realització de les consultes previstes en els articles 20, 21, 22 i 23 de la Llei 21/2013 serà de nou mesos des de la notificació al promotor del document d'abast.

Quart. L'informe ambiental estratègic no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

 

(Signat electrònicament: 30 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias