BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. ANTECEDENTS, TRAMITACIÓ I MOTIU DE SUBJECCIÓ

Antecedents i tramitació

Segons exposa la documentació presentada, l'activitat de la pedrera anomenada Can Rosselló té més de 60 anys. A l'any 1959 s'instal·la un taller de trituració de pedra calcària, autoritzat per la DG de Mines i Combustibles un any abans. El primer titular va ser D. Pedro Homar Vallespir qui va traspassar-la a la mercantil Gravilleras Can Rosselló (en l'actualitat -Contratistas Mallorquines Asociados S.A.- COMASA).

Actualment la societat AMERVITRAC, SL és la titular dels terrenys i està promovent aquest projecte de restauració.

A l'any 1971 s'autoritza la instal·lació d'una planta de benefici que realitza les operacions de trituració, classificació i molta.

Al 1972 s'autoritza una planta d'aglomerat asfàltic que s'abasteix del material estret de la pròpia pedrera

El 2 de novembre de 1976, la delegació provincial del Ministeri d'Indústria i Energia de les Balears li atorga la consolidació dels drets miners.

El 17 de març de 1986, segons legislació vigent, es presenta un Pla de restauració que és aprovat el 21 d'abril de 1986 per la delegació del Ministeri d'Indústria i Energia.

Amb la publicació del Pla Director Sectorial de Pedreres (PDSP) l'any 1997 i la seva posterior revisió (1999), es presentà projecte de restauració per adaptar-se al PDSP i la Conselleria de Medi Ambient el va aprovar i l'inclogué en l'Annex II del PDSP (Resolució de dia 6 de febrer de 2001). Can Rosselló mai ha explotat dins ANEI.

El 1999 amb la revisió del PDSP,a l'Annex VI, hi figuren per a la pedrera de Can Rosselló un límits d'actuació que es deriven de l'Acord de 21 de novembre de 1997, de la Comissió Insular d'Urbanisme del CIM.

D'acord amb aquests límits, i per mor del massís de separació compartit, es redacta l'any 2002 un projecte de restauració conjuntament amb la pedrera veïnada de Garrigueta Rassa.

Aquest projecte (2002), que suposava una reducció important de superfície i volum explotats, va ser informat favorablement pel Comitè d'AIA de la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), però no per part de la Comissió Permanent de la CBMA (que només va acceptar la primera fase que cobria l'extracció al massís de separació).

L'any 2004 l'ajuntament de Palma paralitzà l'explotació per no tenir llicència municipal, situació en la qual es troba en l'actualitat.

Quant al present projecte de restauració, que ara s'avalua d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre (LOMIB), cal dir:

- En compliment del mandat del Consell de la Mineria, el Comitè Tècnic Permanent s'ha reunit vàries vegades (anys 2016-2017) per analitzar la restauració de les pedreres de Can Rosselló i Garrigueta Rassa.

- En sessió de 17 de març de 2017 els membres del Comitè Tècnic es varen reunir i varen realitzar una sèrie de propostes quant a la Restauració de Garrigueta Rassa i Can Rosselló. També es va proposar que es presentàs un memòria resumen per començar el tràmit ambiental del projecte de restauració abans de l'AIA ordinària.

La proposta d'informe tècnic va ser aprovada pel Subcomitè Tècnic d'Avaluació Ambiental en data 19 de gener de 2022.

Posteriorment, en data 24 de gener de 2022 es rep comunicació de l'Ajuntament de Palma de 23 de desembre de 2022 sol·licitant que no s'incloguin els dos punts referits a la restauració de Sa Garrigueta i Can Rosselló en la propera sessió del Ple per tal d'explorar altres opcions de restauració. Atenent la sol·licitud de l'Ajuntament de Palma, s'ajorna la discussió del projecte de restauració per al Ple de febrer.

A l'acta del Ple de la CMAIB de 17 de febrer de 2022 consta que a petició de diversos membres del Ple , el president retira la proposta de l'ordre del dia i emplaça a tots els membres del Ple a presentar, si ho consideren oportú, informes addicionals, i específicament sol·licita nous informes al Departament de Residus del CIM i al Departament de Carreteres del CIM, i se'n dona trasllat al promotor.

Posteriorment al Subcomitè de 19 de gener de 2022, s'han rebut informes del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, de la Direcció Insular de Residus, del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica del projecte de restauració, informe addicional del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures, i de la Direcció General de Trànsit, així com resposta del promotor sobre la viabilitat de la restauració. Finalment l'Ajuntament de Palma ha remès en data 13 de setembre de 2022 diversos informes tècnics sobre la viabilitat del projecte i sobre alternatives a la restauració proposada.

Per aquest motiu, una vegada recollides les consideracions i la resposta d'aquests informes s'elabora nova proposta de dictamen que s'eleva a la consideració del Subcomitè Tècnic.

Motiu de subjecció a avaluació ambiental

Aquest projecte actualment s'inclou al Grup 2.1. Pedreres: restauració o extracció, de l'Annex I del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, raó per la qual està subjecte al procediment d'Avaluació d'Impacte ambiental ordinària, segon l'art. 13.1 d'aquest Decret Legislatiu. Així mateix cal tenir present el contingut de les disposicions transitòries de la llei de mines.

COMASA va sol·licitar a l'òrgan ambiental, amb anterioritat a l'inici del procediment d'avaluació de l'impacte ambiental ordinària, que elaboràs un document d'abast de l'estudi d'impacte ambiental, tal com preveu l'article 34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. La CMAIB inicià l'expedient 59A/2018, i després de fer els tràmits pertinents, redactà el document d'abast de l'EIA, signat a 4 de setembre de 2018, el qual és trameté mitjançant ofici del president de la CMAIB de 5 de setembre de 2018 a COMASA i al Servei de Mines (sortida 7 de setembre de 2018).

AMERVITRAC SL, com a nou promotor per realitzar el projecte de restauració de la pedrera de Can Rosselló, ha considerat el Pla de restauració vigent del projecte de 1986, però tenint en compte els suggeriments del Comitè Tècnic Permanent del Consell de la Mineria així com la informació del Document d'Abast emès per la CMAIB que es deriva de la memòria resum de desembre de 2017 que va presentar COMASA.

2. UBICACIÓ, ANÀLISI D'ALTERNATIVES I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Ubicació

L'àmbit d'acció d'aquest projecte se situa al municipi de Palma al vessant est del puig de ses Gatoves de la Serra d'en Merill. En aquest enclavament, juntament amb la pedrera de Sa Garrigueta, es troba la pedrera de Can Rosselló. Ambdues pedreres, conegudes popularment com les pedreres d'Establiments, se separen una de l'altra tan sols per un paret rocosa de separació d'uns 150 m d'alçada i d'escassa amplada (uns 20 m a la part més estreta).

Els terrenys tenen una superfície de 132. 873, 77 m2 (Polígon 7, parcel·la 3). L'accés principal a la pedrera és per la carretera Ma-1041, PK 5 direcció Puigpunyent. Hi ha un segon accés des de la mateixa carretera a uns 180 m del primer.

Ja dins la pedrera hi trobam, a més dels accessos, les edificacions corresponents a oficines, bàscula i edifici de l'antiga planta d'asfalt que ja va ser desmantellada. Actualment d'aquest planta només s'observa la cimentació de les estructures i les edificacions auxiliars corresponents.

L'àmbit de l'explotació minera afecta Sòl Rústic Comú (SRC) amb categoria de SRG- Forestal, sense afectar l'ANEI ni la Zona d'alt risc d'incendis forestal (ZAR) que són limítrofs, i estan situats a l'oest. A més, està afectada per l'Àrea de Protecció Territorial (APT) de carreteres de la Ma 1041 (zones de les entrades) i APRs d'esllavissaments i erosió. La vulnerabilitat d'aqüífers (ZPR) majoritàriament és moderada, però a algunes zones es considera alta, com a la part baixa més propera a la carretera, on hi ha vials i algunes instal·lacions. Tota aquesta àrea està drenada per una xarxa de xaragalls i tàlvegs que desaigüen al torrent de Sa Riera.

Anàlisi d'alternatives

El projecte recull cinc alternatives (inclosa la 0) al projecte de restauració.

- Alternativa 0 (restauració sense intervenció). Implica que no hi haurà activitat i per tant ni trànsit de camions, ni renous, ni emissions de pols. No obstant això, es manté un espai degradat amb el gran impacte visual que actualment genera la pedrera sense restaurar, a més de la perillositat que presenta per possible inestabilitat dels talussos, despreniments i esllavissades.

- Alternativa 1 (manteniment del Pla de Restauració actual de 1986). Segons la documentació aportada, aquest projecte es considera vigent en l'actualitat. És l'alternativa de major impacte amb voladures, vibracions, trànsit de camions, etc. La restauració es realitzaria combinant el rebliment amb materials inerts de diversa procedència i l'abancalament dels talussos de pedra, per després revegetar amb pi. També inclouria l'eliminació amb explosius del mur de pedra comú que hi ha amb la pedrera veïna de Sa Garrigueta. Amb aquest projecte de restauració, es podria seguir explotant la pedrera molts d'anys més, amb els perjudicis ambientals i socials associats.

- Alternativa 2 (reblit parcial del buit mitjançant bancals). Consisteix en la remodelació del terreny amb l'aportació de terres per a simular una morfologia compatible amb l'original, l'aportació de terra vegetal per facilitar el creixement de vegetació i la revegetació amb espècies autòctones. Per tant, el seu marc de referència és la integració ecològica paisatgística (estètica i funcional) de la pedrera en el seu entorn geogràfic. Finalment es pretén retornar, en certa manera, un espai a la societat mallorquina per a gaudir del passeig.

- Alternativa 3 (Reblit parcial màxim del buit mitjançant bancals). Alternativa semblant a l'anterior, però que pretén el màxim rebliment. Això farà que es necessiti un major volum d'inerts. La capacitat productiva de terres d'excavació i desmunt de les empreses associades al promotor no serà suficient per aconseguir els objectius del pla de restauració. Seran necessaris fluxos externs de materials per completar el volum incloent una fracció elevada de residus de construcció i d'enderroc procedents de les plantes de triatge autoritzades. S'estima un calendari aproximat de 30 anys.

- Alternativa 4 (Reblit parcial del buit mitjançant bancals i voladura de la cresta sud-oest). Alternativa similar a la 2 quant al rebliment, l'única diferència és que es procediria a la voladura de la cresta situada a la zona sud-oest. S'utilitzarien explosius pel banqueig de la paret actual. El principal inconvenient, a més de les molèsties conseqüents de les voladures a la població veïna i a la fauna, seria la necessitat d'envair una franja de l'ANEI.

Una vegades avaluades i valorades les 5 alternatives per a l'execució del projecte de restauració s'opta per l'alternativa 2.

Descripció del projecte

Aquest projecte de restauració s'articula en set fases incloent la fase 0 (preliminar).

FASE 0

Es tracta d'una fase preliminar que comprèn una sèrie d'actuacions bàsiques per a començar la restauració. Aquestes són:

- Tancament perimetral de 2 metres d'altura mitjançant tanca ramadera amb malla metàl·lica i pals de fusta tractada.

- Reforç de la barrera vegetal perimetral a la zona limítrof amb la carretera.

- Preparació d'accessos a l'àrea d'abocament en fase 1.

- Retirada de materials de construcció diversos distribuïts aleatòriament sobre la parcel·la.

- Retirada de residus i gestió externa.

- Desmantellament d'equips miners.

- Demolició d'estructures metàl·liques.

- Demolició d'estructures de formigó i fàbrica.

- Gestió de residus de construcció i demolició.

- Neteja de la zona E de la pedrera, àrea sense activitat minera.

- Preparació de bàscula i caseta de recepció.

- Posada en funcionament del sondeig de captació d'aigües subterrànies existent.

FASE 1

Amb aquesta fase es començaran les tasques de rebliment. L'objectiu és assolir la cota 116, deixant així un àmplia plaça de pedrera que serà necessària per continuar amb el treballs de restauració.

Primer s'omplirà tot el forat central de la pedrera que té una profunditat mitjana de 18 metres. El procediment s'iniciarà a l'extrem sud i el front de rebliment serà cap al nord, així els camions podran descarregar o des del talús o arran de terra. Després, amb maquinària, s'estendrà i anivellarà el material abocat.

També en aquesta fase es restituirà l'extrem oest de la pedrera on actualment hi ha les runes de l'antiga planta d'aglomerat i es reposarà la coberta vegetal alhora que es mantendrà la vegetació existent, deixant una zona de pas per a la pista de manteniment.

FASE 2

S'incrementa la cota de reompliment fins a 14 m sobre la rasant de reompliment de la fase 1. Per tant, la cota de rebliment arriba als 130 m. Igualment el front de rebliment anirà de sud a nord.

Si la segregació a peu del talús no és suficient per aconseguir una àrea permeable sobre la fase 1, tot i que la roca que forma el ciment base del rebliment és una roca permeable, s'espera l'eficaç evacuació de l'aigua del cos del talús per infiltració al terreny. No obstant això, i per accelerar el procés, està previst un drenatge intern de rebliment amb una capa dren.

El farciment es realitzarà mitjançant 2 bancs de 5 m, i 1 de 4 m d'alçada, per facilitar l'assentament dels materials. Al final del rebliment se superposaran formant la cara final del talús.

També es prepararà una rampa d'accés a la plataforma de cota 130 per facilitar la continuació dels treballs posteriors i, durant aquesta fase, es procedirà a la regeneració del terreny de l'extrem E de la pedrera. A més, es crearà una petita bassa de recepció d'aigües de pluja des de les cunetes de drenatge de la secció oest de la pedrera.

Finalitzada aquesta fase ja s'haurà procedit a la restauració del frontal de la pedrera visible en primer pla des de la carretera.

FASE 3

Execució del bancal amb creixement de la cota de restauració de la fase anterior amb un banc de 12 m (fins a la cota 142 m). El mètode d'execució és igual a les fases anteriors.

Revegetació de la superfície de la berma a cota 130 m i bermes d'excavació de l'extrem oest revegetat amb una àrea aproximada de 17.750 m².

FASE 4

Execució del bancal amb creixement de la cota de restauració de la fase anterior amb un banc de 12 m (fins a la cota 154 m). El mètode d'execució és igual a les fases anteriors.

FASE 5

El bancal d'aquesta fase s'acomoda sobre el terreny existent de tal forma que la plataforma tendrà un suau pendent (2%) cap a l'est connectant amb les cotes 164 i 160. Sobre la cota 160, i sobre la superfície rocosa romanent orientada al sud, es preveu la instal·lació d'un mirador amb accés des de l'extrem est de la pedrera, utilitzant un antic vial que discorr sobre el cap del talús. Després d'haver completat la pista que accedeix a la plaça 160, es revegetarà la superfície del talús i les superfícies i bermes amb roca de l'extrem oest.

FASE 6

Des de la cota 164 s'arribarà a la cota 174 mitjançant un rebliment successiu. També es rehabilitarà el cantó est de la pedrera, justa al peu de la cresta divisòria. Se suavitzarà el pendent del talús residual rocós que ha quedat per damunt de la cota 174. Aquest talús té una alçada de 9 m adequada per afavorir la revegetació. Per tant, després d'un convenient sanejament, es diposita al peu del talús un terraplè de condicionament de la transició entre el talús rocós i la plataforma 174. Sobre aquest terraplè discorrerà la pista que donarà accés a la plataforma cota 183, limítrof amb la pedrera veïna de sa Garrigueta Rassa. La revegetació tendrà lloc sobre les plataformes 174 i 183 m i la berma 164 m. A més, en aquesta fase es realitzarà neteja i condicionament del vial d'accés, per a la població, fins al mirador i dotació de les mesures de protecció necessàries. S'utilitzarà tancament ecològic de fusta tractada en autoclau, tipus tanca texana amb una alçada mínima d'1,1 m.

Altres accions del projecte de restauració

No està previst realitzar actuacions al vessant oest des de la cota de 174 m fins a la cresta del talús divisori amb la pedrera de Sa Garrigueta. La cota d'aquest talús al costat de Can Rosselló arriba als 240 m. El projecte de restauració considera que és un bon espai per a les aus, ja que les irregularitats i salients de la paret rocosa s´ón utilitzades per l'avifauna com a lloc de descans. A causa de l'altura no es contempla el desmunt amb mitjans mecànics i l'única possibilitat seria mitjançant voladures, opció que també el projecte rebutja.

Quant al massís divisori que la separa de la pedrera veïna de Sa Garrigueta, el costat que s'inclou dins Can Rosselló es vol restaurar mitjançant un rebliment amb bancs aprofitant el talús com a suport. La documentació presentada exposa que aquestes actuacions no interferiran amb el Pla de Restauració de Sa Garrigueta que també s'està tramitant.

Cal esmentar l'itinerari per al públic que inclou aquest projecte de restauració des de la cota 112 fins a la cota 160, aprofitant un antic vial miner que discorr sobre l'extrem est de l'explotació. Durant tot aquest recorregut, de 490 m, es disposaran cartells de seguretat i descriptius de l'entorn i el seus valors, així com altres que il·lustraran els processos extractius i les actuacions de restauració d'aquesta pedrera.

Creació d'una bassa artificial a la part baixa de la pedrera que reculli l'aigua de pluja que discorre per tota la zona. El fons de la bassa s'impermeabilitzarà amb una capa geotèxtil i de cautxú sintètic. Aquesta bassa tendrà una morfologia ondulada i disposarà, aigües a dalt, d'un sistema de decantació de sòlids. Tendrà diferents profunditats (mitjana 0,8 metres) i les voreres pendents suaus, de tal manera que quan s'ompli durant els episodis de pluges intenses, vessi a través d'una canonada duent les aigües als drenatges exteriors a la pedrera.

També dins la pedrera hi ha un conjunt d'instal·lacions i edificacions en estat quasi ruïnós. Amb la restauració (fase 0) es volen aprofitar alguns components de l'antiga instal·lació (sitges de càrrega). Quant a les edificacions, algunes es demoliran i les runes i inerts s'aprofitaran per al rebliment de la pròpia pedrera. Les edificacions amb millor estat de conservació, després de la seva restauració, es mantendran per a posteriors usos (oficines, vestidors, magatzems ...). Les instal·lacions (cintes transportadores, tolves, cubes, cribes.. .) es desmantellaran i es lliuraran a gestor autoritzat o es reutilitzaran, com és el cas de la bàscula.

PROCESSOS DE REVEGETACIÓ

Una vegada realitzats el reompliments i instal·lats els sistemes de drenatge es procedirà a revegetar la pedrera, executant les actuacions següents:

1. Obtenció dels substrats.

2. Sembres.

3. Plantacions.

4. Manteniment.

Una vegada s'ha establert la morfologia de la pedrera, es proporcionarà un substrat edàfic que permeti el desenvolupament del tipus de formació vegetal desitjat. S'haurà d'importar terra vegetal d'altres llocs (la terra vegetal s'obtindrà de la classificació dels materials rebuts dels quals s'extraurà la terra mitjançant la maquinària adequada). S'admetran com a substrat edàfic:

- Els materials terrígens d'importació d'origen divers (sòls agrícoles decapats i sanejaments provinents de la construcció, etc.)

- Sòl o terra vegetal obtinguda del condicionament de materials de rebliment rebuts amb la finalitat de restaurar la pedrera.

- Sòl o terra vegetal decapada de zones properes a la parcel·la que ja tenguin instaurat l'ecosistema que es pretén aconseguir amb la restauració.

Si els materials són molt fins és convenient incorporar una certa proporció de materials pedregosos.

La capa edàfica serà d'uns 20-40 cm de gruixa i s'adobarà la capa superficial (fins a 20 cm). Es distribuirà heterogèniament sobre el talús amb diferents gruixes de naturalesa irregular, a fi de reproduir les condicions de sòl natural. La capa edàfica s'haurà d'assentar (6-12 mesos) abans de la plantació.

Quant a la revegetació i creació d'hàbitats, el primer pas serà evitar la pèrdua de sòl per escolament, per la qual cosa es procedirà a una primera sembra (hidrosembra i mulch) amb espècie herbàcies anuals de gramínies i lleguminoses. Les lleguminoses fixaran el nitrogen atmosfèric al substrat, operació molt necessària per a les sembres posteriors.

Les noves sembres no es realitzaran fins que aquestes espècies pioneres de les primeres sembres, que assentaran el substrat, no haguin entrat en fase de regressió.

Als talussos verticals o pròxims a la verticalitat es fomentarà la generació d'irregularitats que permetin formar microconques perquè arrelin plantes rupícoles o es colonitzin de molses i líquens.

Les posteriors revegetacions seran amb espècies arbustives i arbòries pròpies de garriga (Cnero tricocci- Ceratonietun siliquae facies Pinus halepensis) ajudant així a la successió ecològica de l'indret. El marc de la plantació serà irregular simulant la distribució de les plantes que hi ha als voltants. S'instal·laran sistemes per evitar la depredació per herbívors.

Vora la bassa o dins la mateixa també està previst realitzar plantacions amb espècies higròfiles (Juncus, Scirpus o Carex) o pròpies de boscs de ribera (Fraxinus angustifolia) així com alguns macròfits aquàtics com Potamogeton, Ranunculus Typha, etc.

Les plantacions es regaran segons protocol establert mitjançant l'aigua del pou que hi ha a la pedrera.

AIGUA

La pedrera disposa d'un pou (sondeig d'aigües subterrànies identificat com a ARE_2671-vigent_DI-33560). Aquesta aigua de captació serà emprada pel reg de les plantacions i com a mitjà de contenció de pols en suspensió.

També l'EIA exposa que sempre que sigui possible s'utilitzaran aigües regenerades de la xarxa d'EMAYA per al reg de les plantacions dins el procés de revegetació. Aquesta aigua es duria mitjançant camions fins a la pedrera.

ENERGIA

S'ha presentat un estudi d'incidència climàtica del projecte.

L'edifici destinat a oficines, magatzem i banys allotjarà el grup generador amb un dipòsit de combustible de capacitat inferior a 5.000 l.

Pel que fa al consum d'ENERGIA ELÈCTRICA adquirida a tercers serà nul. L'energia utilitzada provindrà del generador i de la instal·lació d'energia solar que es preveu a la coberta de l'edifici d'oficines per tal de complir amb la major part de la demanda energètica de les oficines i instal·lacions.

El principal consum d'energia durant les fases de restauració de la pedrera serà en forma de gasoli per part de la maquinària que s'utilitza per a les tasques de classificació i transport de material, així com per part del generador d'energia. Es calcula un consum aproximat durant els 25 anys d'1.694.000 litres.

RESIDUS

Com annex a l'EIA s'ha presentat un Pla de Gestió de Residus. En aquest Pla s'especifica el següent:

- No es produiran residus miners.

- A la fase 0 del projecte es retiraran els residus que hi ha actualment (RCDs, voluminosos, RSUs, ferralla, residus perillosos...) que es lliuraran a gestors autoritzats i les fraccions d'inerts per al reblit.

- Els residus fruit del desmantellament de les instal·lacions mineres existents també seran lliurats a gestor autoritzat.

- El material inert obtingut de l'enderroc d'algunes edificacions existents, serà reutilitzat previ classificació al rebliment de la pedrera.

- Els residus perillosos s'emmagatzemaran dins tres dipòsit homologats de 220 l segons la seva naturalesa (envasos metàl·lics contaminats, envasos de plàstic contaminats i terres contaminades).

A més, s'han identificat els diferents residus que ara hi ha dipositats dins la pedrera i els que es generaran amb el respectius codis LER.

AIGÜES RESIDUALS

Per a aquestes aigües es preveu una fossa sèptica (dipòsit estanc) que es buidaran periòdicament i seran lliurades a gestor autoritzat. Les aigües residuals provindran dels banys situats a l'edifici d'oficines.

POLS

L'aportació de pols i de partícules en suspensió a l'atmosfera només es donarà en la recepció i classificació del material, al procés de rebliment dels buits i a la fase de preparació del sòl per a la revegetació, així com a causa del trànsit de maquinària i camions pel transport del material.

L'EIA, l'Estudi de mobilitat i el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estableixen mesures per minimitzar els efectes de la pols sobre el medi.

RENOU

S'ha presentat un document d'evolució d'estudi acústic que vol avaluar el renou de fons o ambiental actual abans de l'execució del projecte de restauració. Consta dins l'expedient un escrit -informe que exposa aquest estudi primer no es va poder realitzar per mor de les condicions meteorològiques. No obstant això. finalment l'octubre de 2021 se signà aquest estudi i es trameté a la CMAIB.

Aquest estudi ha fet tota una sèrie de mesuraments sonors durant 5 minuts a diferents punts, de dins i pròxims a la pedrera (entrada vora carretera Ma-1041, interior de la pedrera, vora les zones residencials, al fons sud i a la plataforma de treball). El resultat obtingut és que actualment la carretera Ma -1041 és la font sonora principal de renou que hi ha, la qual es complementa pels sons ambientals (fauna domèstica i silvestre) i intervals de passades d'aeronaus. En els punts de mesura s'han recollit valors que oscil·len entre els 30 dBA al punt més interior de la pedrera als 62 dBA a l'entrada vora la carretera.

Conclou que durant el temps de restauració de la pedrera aquest nivell de renou actual es pot incrementar fins a 2 dBA. Aquest increment màxim serà durant la fase 2 de restauració de la pedrera i a zones vora la carretera. Aix´´i idò, l'estudi sonor realitzat indica que els nivells sonors obtinguts en horari diürn/vespertí per a la zona residencial, en el punts de perímetre avaluats, s'adeqüen a la normativa vigent en matèria de contaminació acústica.

També, a l'EIA s'exposa que es controlaran tots els impactes relacionats amb el renou i les vibracions, complint el que disposa l'ordenança municipal reguladora del renou i les vibracions, de 19 de desembre de 2013 i el RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, pel que fa a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

Pel que respecta al control del renou de màquines d'ús a l'aire lliure s'estarà a l'establert en el RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure i les normes complementàries.

TRÀNSIT

S'ha presentat un estudi de mobilitat com Annex de l'EIA. D'aquest estudi cal exposar que:

- El volum de material necessari per concloure el projecte és de 1.824.305 m3.

- El trasllat d'aquest volum a la pedrera de can Rosselló es realitzarà en camions de 24 t de capacitat.

- Estimant la densitat mitjana dels materials de reblit en 1,65 t/m3, per un període de 25 anys, se calcula un trànsit diari de 23 camions.

- Segons la variabilitat del flux de materials, el núm. de camions/dia oscil·larà entre 20-30.

L'estudi identifica els punts crítics de la zona que s´ón:

- Rotonda Camí dels Reis

- Semàfor accés Son Roca/Son Ximelis

- Semàfor sortida CEIP Son Anglada

- Corba pk. 3+800

- Ramals de sortida de la carretera Ma-20 cap a la carretera Ma-1041 a les hores 09:00h i 17:00h.

Per a ells, proposa tota una sèrie de mesures correctores, les quals es recullen com a condicionants a complir en aquest Informe proposta de DIA.

També exposa la sinergia que hi haurà per la carretera Ma-1041 amb el camions que circulin per restaurar la pedrera veïna de Sa Garrigueta, els quals calcula que seran 7-8 camions hora.

Planteja que l'horari de circulació de camions serà de 7:00 a 19:00 h i calcula l'augment de trànsit que hi podrà haver a la rotonda dels camí dels Reis (0,306 %), al Pk 3+800 (2,78 %) amb la sinergia del dos projectes de restauració.

Si es calculen només aquests augments de trànsit pel projecte de restauració de la pedrera de can Rosselló el resultats són: de 0,091% per la rotonda des Camí dels Reis i 0,83 % pel Pk 3+800.

PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL (PVA)

Detalla els aspectes que seran controlats de forma habitual (emissions atmosfera, renous, gestió de residus que es generaran i els destinats a omplir la pedrera, qualitat del sòl, de les aigües i els aqüífers, la vegetació a plantar, processos erosius, etc.).

Es disposarà d'una direcció tècnica de restauració que es responsabilitzarà de l'adopció de les mesures correctores i l'execució d'aquest Pla, així com de l'emissió periòdica dels corresponents informes.

Els informes derivats del PVA seran semestrals.

PERSONAL I PRESSUPOST

El personal que es preveu necessari per executar aquest projecte de restauració serà de 7 operaris (aquest nombre pot variar segons el volum de feina). El pressupost previst per a tot el projecte de restauració serà de 879.247,46 €

Taula Resum de les fases de restauració

Fase	Anys	Volum (m3)	Sup. Fase1	Sup. restaurada2	S.revegeta-da3	Pressupost (€)
0	0	0,00	27.353,17	27.353,16		47.444,96
1	3,96	269.118,00	101.929,79	5.840,99	5.550,37	113.193,73
2	8,12	603.334,00	96.088,80	20.882,16	17.475,17	242.004,99
3	5,72	420.970,00	75.206,46	20.308,49	17.752,61	169.572,93
4	4,03	278.939,00	54.897,90	11.157,18	11.061,08	114.487,13
5	1,34	111.743,00	43.740,72	21.997,86	13.575,51	75.613,21
6	1,83	140.201,00	21.743,01	25.333,93	20.775,41	116.930,51
Total	25,00	1.824.305,0	132.873,77	132.873,77	86.190,16	879.247,46

(1) Superfície d'actuació durant la fase corresponent.

(2) Superfície restaurada en cada fase

(3) Superfície revegetada en cada fase

Cal tenir en compte que no tota la superfície restaurada serà revegetada. Els talussos de roca i l'espai ocupat per pistes i camins no seran revegetats.

3. INFORMACIÓ PÚBLICA I CONSULTES A LES ADMINISTRACIONS AFECTADES I PERSONES INTERESSADES.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental, el Servei de Mines va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental per un termini de 30 dies al BOIB (núm. 50 de 15/04/2021).

Al mateix temps, durant el període de l'exposició pública, i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des del Servei de Mines també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades, moltes ja assenyalades al Document d'Abast per a l'EIA tramès per la CMAIB.

Aquestes varen ser:

- Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori). Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Notificat per mail de les recepcions 15/04/2021 i 7/05/2021.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori). Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus – Notificat per mail de la recepció 19/04/2021.

- Servei de canvi climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius). Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) Notificat per mail de la recepció 15/04/2021.

- Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca -Notificat per mail de la recepció 28/04/2021.

- Ajuntament de Palma- Confirmació de la recepció 21/04/2021

A l'ofici de la cap de negociat V del Servei de Mines de 7/06/2021, es llisten les al·legacions rebudes durant el tràmit d'exposició pública, els informes sol·licitats a les administracions afectades i els informes rebuts.

Durant l'exposició pública s'han rebut 14 al·legacions (però una, la de l'associació veïnal des Coll den Rabassa al·lega contra la pedrera veïna de Sa Garrigueta), a una de les 13 restants hi donen suport 55 signatures.

N'hi ha moltes que fan referència també a la pedrera veïnada de Sa Garrigueta, i indiquen els impactes sinèrgics que es varen provocar durant la seva explotació i ara els que es produiran amb el projecte de restauració i, per això, consideren que s'haurien d'avaluar conjuntament.

En resum les al·legacions presentades exposen que el projecte de restauració amaga un negoci d'explotació de 25 anys, que hi haurà un important increment de trànsit al tram final de la carretera Palma- Puigpunyent (Ma 1041), a causa dels camions que aniran i tornaran de la pedrera, que el reompliment amb material de construcció podria contaminar l'aqüífer de Na Burgesa que abasteix la població de Palma, impactes significatius sobre la fauna i flora de la zona, que es tracta d'una operació de valorització de residus que hauria de ser autoritzada per l'administració competent i impactes locals amb la qualitat atmosfèrica. Per tant, que totes aquestes accions són desfavorables per als barris propers amb la pedrera i també per al conjunt de la població que resideix a Palma. Dins el cos de les al·legacions, a més dels particulars, hi ha les de les Associacions de Veïnats i Veïnades de Son Rapinya, Son Espanyol, Son Roca i la Federació d'Associacions de veïns de Palma.

També al·lega el representat de la pedrera veïnada de Sa Garrigueta (Raquel Soriano Ferrer de Terral Holding 2005 SL), que exposa que els titulars actuals han modificat substancialment el projecte de restauració i que ara han afegit el rebliment de la pedrera de manera generalitzada, quan aquest era només testimonial per anivellar part del forat que hi ha a la plaça de la pedrera. Que Sa Garrigueta no utilitzarà ni explosius ni realitzarà voladures i que el projecte de restauració de Sa Garrigueta no interferirà en cap moment sobre aquest pedrera. I per tant sol·liciten que les dues pedreres siguin avaluades de manera independent una de l'altra.

Els informes rebuts de les administracions afectades i consultades durant la fase d'exposició pública han estat el següents:

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 11/05/2021. Informa favorablement, però caldrà dur a terme mesures protectores per garantir la no afecció a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) quan entri la maquinària, i en cas de trobar un exemplar retirar-lo a zona segura.

- Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 18/11/2021. Aquest informe exposa que la pedrera es troba sobre la massa d'aigua subterrània (MAS) 1813M1 (Sa Vileta), la vulnerabilitat d'aqüífers és de moderada a alta i es troba fora dels perímetres de restriccions del pous de captació d'aigua de proveïment urbà. També recull que, pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, es considera que restituir la pedrera reomplint-la amb materials inerts (que no reaccionen químicament amb l'aigua) minimitza el risc de contaminació. L'informe conclou en informar favorablement el projecte de restauració i l'EIA.

- Informe de la Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) de 22/07/2021. Informa que els principals perills de l'activitat són les emissions de renous, gasos i partícules, els quals són contaminants de risc per a la salut per això el seu control ha de ser molt exhaustiu tant a l'interior com a les zones on pugui afectar la població. Que es considera necessari, si les actuacions de les dues pedreres son coincidents en el temps, avaluar els projectes de restauració conjuntament. Exposa que l'EIA no adjunta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA), encara que indica que està inclòs al document com a Annex 17.

- Informes del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 5/05/2021. Conclou que el titular d'aquesta pedrera ha de sol·licitar a la DG d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa con APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli tant les operacions d'explotació com les de restauració, identificant tots els focus d'emissions difuses i canalitzades (com els grups electrògens o sitges), així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes. La resolució d'inscripció APCA o, en el seu cas, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels grups electrògens existents o altres focus canalitzats, si s'escau. S'haurà de fer un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Dins de l'estudi d'alternatives s'hauran d'avaluar aquests aspectes.

- Informe del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 2/07/2021. Informa desfavorablement. Exposa que al 2016 es va crear el Comitè tècnic de restauració de pedreres de Can Rosselló i Sa Garrigueta i que aquest Comitè va elaborar una memòria resum prèvia al projecte de Restauració (any 2017). A més exposa tota una sèrie d'aspectes que considera que en el projecte no estan ben controlats.

Aquests són:

- Ubicació, manteniment i impactes sobre el subsol per infiltracions del dipòsit de combustible i zona de recàrrega.

- Operacions de manteniment de la maquinària i impactes associats.

- Manca d'especificació amb el control i gestió de residus perillosos.

- Falta d'especificació pel que fa a la fosa sèptica del seu dimensionament i la seva gestió.

- Considera no adequat que la font principal de proveïment sigui un generador d'energia alimentat per combustible dièsel.

- Falta de informació sobre la mobilitat que generarà la pedrera durant la restauració i repercussions sobre la carretera de Puigpunyent (sinergies amb la pedrera veïnada de Sa Garrigueta).

- Falta concreció si el renou que generarà l'activitat és assumible o no d'acord amb l'ordenança municipal reguladora de renous i vibracions. Així mateix tampoc s'han valorat les molèsties que sofriran els veïnats amb les vibracions.

- Falta un sistema de control d'entrada de qualitat del RCDs que s'empraran pels reompliments per detectar residus perillosos i altres.

- Falta descripció de com i amb quins equipaments s'abastiran de les aigües regenerades dels processos de depuració d'EMAYA i, també, quina serà la demanda d'aigua de proveïment del pou i si el bombeig per extreure-la és legal.

Vist que l'àrea de restauració de la pedrera està afectada per una APR d'esllavissaments, el Servei d'Assessorament Ambiental ha redactat un informe de data 10/11/2021:

- Informe del Servei d'Assessorament Ambiental quant a APR d'Esllavissaments de 10/11/2021. Conclou en informar favorablement condicionat a què, abans dels treballs de rebliment, els blocs rocosos que presenten una elevada probabilitat de despreniments hauran de quedar estabilitzats o ser eliminats. Si per motius d'accessibilitat no és possible la seva retirada, s'haurà de realitzar de manera controlada segons l'estudi presentat de juliol de 2020. Les zones on es preveu la retenció dels blocs rocosos a les cotes més elevades s'hauran de delimitar mitjançant tanca metàl·lica que impedeixi l'accés i instal·lar panells informatius de riscos de despreniments. El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure el control i seguiment com a mínim semestral de l'estabilitat dels talussos i dels blocs inestables, sobretot després d'episodis d'intenses precipitacions o nevades.

- Informe del Departament de Territori i Infraestructures de 15/12/2021 del Consell de Mallorca.

Aquest informe recull que:

- D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. No és preceptiu informar sobre les actuacions projectades fora d'aquesta distància.

- Que abans de l'inici de qualsevol actuació es recapti la pertinent autorització d'aquest Departament i en particular per tot allò que pugui afectar a l'accés de les instal·lacions i la seva incidència sobre el trànsit fonamentalment de vehicles pesants.

Respostes del Promotor

El promotor ha presentat un document de resposta a les al·legacions presentades durant l'exposició pública. També s'ha contestat i s'ha aportat documentació per esmenar les diferents mancances que li apuntaven alguns dels informes de les administracions afectades que abans s'han esmentat.

A la resposta a l'informe desfavorable del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 2/07/2021, el promotor contesta a cada una de les mancances que exposa aquest informe quant al projecte i l'EIA i estableix mesures correctores al respecte.

INFORMES I ESCRITS POSTERIORS AL DICTAMEN DEL SUBCOMITÈ TÈCNIC D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE 19 DE GENER DE 2022.

En posterioritat al dictamen del Subcomitè d'AA de 19 de gener de 2022 s'han sol·licitat i s'han rebut els següents escrits i informes:

- En data 25 de gener de 2022 es rep escrit de la FAAVV de Palma sol·licitant que s'emeti declaració d'impacte ambiental desfavorable i insta a les empreses promotores a presentar altres projectes.

- El 14 de febrer de 2022 es rep informe tècnic del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló. Aquest informe conclou que «es generen serioses dubtes sobre la viabilitat d'aquests projectes de restauració en quant a la disponibilitat de material de rebliment per ambdues pedreres...; ... es demana que el departament de Carreteres del Consell de Mallorca realitzi un estudi de mobilitat de la via en l'entorn de les pedreres...; ... es demana la realització d'un estudi d'avaluació del risc d'arrossegament de material de la pedrera...; ... per unanimitat de tots els grups polítics s'ha negat l'aprovació dels projectes de restauració tal i com estan concebuts actualment...;...es demana en ambdós casos un nou projecte de restauració...».

- A l'acta del Ple de la CMAIB de 17 de febrer de 2022 consta que a petició de diversos membres del Ple: «el President retira les dues propostes. Escoltades les intervencions i vist l'escrit de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022 en què sol·licita nous informes del Departament de Residus del CIM, del Departament de Carreteres del CIM i de la Direcció General de Recursos Hídrics, així com que es presentin alternatives als projectes de restauració presentats, i vist que el representant del CIM sol·licita que el promotor es pronunciï sobre les qüestions plantejades per l'informe del Servei d'Ordenació del Territori de 29 de desembre de 2021, i atès que tots els membres del Ple disposen d'aquesta informació, el President emplaça a tots els membres del Ple a, si ho consideren oportú, presentar informes addicionals, en el termini de 10 dies, i específicament emplaça als Departaments esmentats per l'informe de l'Ajuntament.

Així mateix, es donarà trasllat de l'escrit de l'Ajuntament i de la proposta de dictamen als promotors perquè puguin al·legar el que consideri oportú. I al Departament de Carreteres del CIM es sol·licitarà nou informe i se li donarà trasllat de l'informe de l'ajuntament.»

- El 9 de març de 2022 es rep l'Informe de la Direcció Insular de Residus relatiu a la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló de data 4 de març de 2022, que conclou: «resulta impossible assegurar cap quantitat de material per a un ús concret com és la restauració de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa. Ara bé, atenent a la producció dels darrers 6 anys, el servei públic insularitzat estaria capacitat per a proporcionar una quantitat considerable de material que, segons l'any, sí que resultaria suficient per a les necessitats del corresponent projecte de restauració. Però aquesta aportació seria sempre en un règim de lliure concurrència competitiva, i per tant, quedaria circumscrit als processos d'adjudicació de lots que fa l'empresa concessionària de forma periòdica».

- En data 7 d'abril de 2022 el president de la CMAIB, atès el pronunciament polític del Ple de l'Ajuntament, sol·licita a l'Ajuntament de Palma si en exercici de les seves competències, ha adoptat o adoptarà alguna iniciativa o acord al respecte, que pugui comportar la inviabilitat dels esmentats expedients de restauració. No consta resposta.

- Vist l'informe de Residus del Consell de Mallorca, en data 7 d'abril de 2022, el president de la CMAIB sol·licita al Servei de Mines informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló, als efectes de l'article 22.6 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

En data 6 de maig de 2022 es rep Informe del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica dels projectes de restauració de les pedreres Garrigueta i Can Rossell´´o. L'informe conclou que els plans de restauració «són viables jurídicament,... una altra cosa és que dins la línia de l'informe del Consell de Mallorca es puguin plantejar dubtes des del vessant tècnic...».

- En data 24 de maig de 2022, es rep l'informe addicional de 20 de maig de 2022 del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures sobre els plans de restauració, que indica: «El Consell de Mallorca es el titular de la carretera, pero no el responsable de la gestión de la circulación que es la Dirección General de Tráfico. Es decir, desde el Consell se pueden hacer mejoras puntuales en la calzada o incluso mejorar la señalización pero no prohibir o condicionar la circulación de cualquier tipo de vehículo sea pesado o no. Es evidente que la restauración de las canteras provocará un aumento de tráfico pesado en la zona con el consiguiente empeoramiento de la circulación, ruidos y contaminación provocando molestias adicionales a los vecinos y disminución en la calidad de vida de la zona. Por ello, en situaciones similares desde el Consell se pide a los promotores un estudio de movilidad, pero no se realizan por el Consell a no ser que sean obras que vayan a licitarse desde la propia Administración. Una vez analizados los datos del informe redactado desde el Ayuntamiento de Palma se comprueba que es necesario realizar por parte del promotor un estudio de movilidad muy detallado....”.

- Vist aquest informe i el de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022, el president de la CMAIB, en data 6 de juny de 2022 sol·licita informe a la DGT sobre la incidència dels projectes de restauració en el trànsit de la carretera de Puigpunyent.

En data 17 de juny ha tengut entrada informe de 13 de juny de 2022 de la Direcció General de Trànsit signat pel Cap de l'Agrupació de Tràfic de Palma, que conclou: «Con esta estimación de cifras (1 camión cada 4 minutos, durante 10 horas continuadas,por día), es evidente que se generaría un riesgo para la seguridad vial en la MA-1041, por una simple cuestión de proporcionalidad. A mayor tránsito de vehículos, mayor riesgo de siniestralidad. No obstante todo lo expuesto, y teniendo en cuenta que los informes emitidos no se rigen por un estudio riguroso sobre el aumento real de vehículos que transitarían por la MA-1041, se considera que se debiera disponer de información más veraz para poder emitir un informe con más rigor sobre la posible afectación a la seguridad vial. Por último, para minimizar los riesgos para la seguridad vial en caso de ser autorizados los proyectos de restauración, se propone que los planes de restauración de las canteras contemplen que el flujo circulatorio de los camiones se haga de forma circular en un solo sentido, es decir, que los camiones cargados hacia la cantera entren desde el polígono de Can Valero y salgan vacíos dirección Puigpunyent, o viceversa. Con esta medida, se podría evitar el cruce constante de camiones en los tramos más estrechos de la vía.»

- S'ha donat trasllat de tots els informes rebuts al promotor, a la FAAVV de Palma i a l'Ajuntament de Palma.

Resposta del promotor

En data 8 de juny de 2022 es rep escrit d'al·legacions del promotor de 25 d'abril de 2022 que contesta a l'informe de la Direcció Insular de Residus sobre la viabilitat del projecte de restauració i la impossibilitat de garantir l'aportació de material, al·legant entre altres qüestions: «... los materiales a emplear en la restauración procederán fundamentalmente de desmontes y excavaciones de diferentes obras de construcción ejecutadas por los socios de la mercantil titular de la explotación... entre un 80 y un 90%... un 7% procedente de aportes de terceros,... y tan solo un 5% procedente de plantas de triaje autorizadas....». I conclou «hemos considerado únicamente la producción de material de relleno mínima de los últimos cinco años de las empresas constituyentes de AMERVITRAC, SL. No hemos tenido en cuenta los aportes de terceros ni el aporte de RCD procedente de gestores autorizados. Hemos supuesto la condición inicial más desfavorable y, aun así, conseguimos un escenario satisfactorio a la viabilidad del proyecto en las condiciones actuales. Por lo que consideramos que el informe emitido por la Direcció Insular de Residus no tiene en cuenta lo relacionado en el proyecto de restauración, siendo evidente la viabilidad de la restauración proyectada para la cantera de Can Rosselló.»

En posterioritat, s'ha donat tràmit d'audiència prèvia al promotor, en data 18 de juliol de 2022

En data 9 de setembre de 2022 el promotor torna presentar el mateix escrit d'al·legacions.

Resposta de l'Ajuntament de Palma.

- En data 13 de setembre de 2022 s'ha rebut ofici de l'Àrea de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma mitjançant el qual es remeten: escrit del Gerent d'urbanisme i el Director Tècnic d'urbanisme, adjuntant els informes de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat; Informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló, redactat pel TAE Superior de Medi Ambient; Informe relatiu als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la geògrafa de l'Oficina de Pla General i Model de Ciutat; Informe proposta complementari als informes relatius als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte a la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la tècnica de Medi ambient de l' Oficina de Pla General i Model de Ciutat, i Informe sobre alternatives al procediment de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma, redactat per la Dra. Catalina Salvà.

L'escrit del Gerent d'Urbanisme i del Director Tècnic d'Urbanisme de 12 de setembre de 2022 mitjançant el qual adjunta els informes tècnics complementaris, indica, en resum:

«1. El fet que no existeixi encara un Pla Director Sectorial de Pedreres insular,..., fa que el projecte de restauració presentat no es valori de forma suficient la perspectiva o escala insular,...

2. El fet de l'absència del Pla Director Sectorial de Pedreres Insular invalida els projectes concrets...

3. El creixement d'una població de més de 9.000 persones previst pel nou Pla General... i la transformació de l'actual carretera de Puigpunyent ... en una via urbana... no es considera compatible ... amb el trànsit previst...

4. ... es vol destacar la moció aprovada al Ple Municipal... rebutjant el projecte de restauració actualment en tramitació...

5. En quant a la proposta alternativa de reutilització ... es planteja que si aquesta iniciativa no fos assumible per la iniciativa privada, seria d'interès general ... una col·laboració pública-privada ... o la seva execució per l'administració pública prèvia adquisició o expropiació de l'espai.»

L'Informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló, redactat pel TAE Superior de Medi Ambient de data 12 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«1.- Es reiteren els següents punts respecte a informes anteriors:

a) Dubtes sobre la disponibilitat de material de rebliment.

b) Incertesa sobre la concessió que gestiona actualment Mac Insular, més enllà del 2028.

c) Mobilitat, sinistralitat i seguretat viària en la via MA-1041 i carreteres adjacents.

d) Prevaler la reutilització en relació la restauració a cota.

e) El rebuig unànime del Ple municipal de l'Ajuntament d'aquests projectes de restauració.

2.- Pel que respecta a la mobilitat, ... l'Ajuntament de Palma, insta a la CMAIB a que, per continuar amb el procediment, sol·liciti a les empreses promotores de la restauració de les pedreres (Sa Garrigueta Rassa i Can Roselló) la realització de l'esmentat estudi (de mobilitat)... S'insta també a la CMAIB a que mentre es realitzi l'estudi de mobilitat i no es tenguin els resultats, és paralitzi completament el procediment.

3.- Pel que respecta a la seguretat viària, ... l'Ajuntament de Palma, insta a la CMAIB a que, per continuar amb el procediment, sol·liciti a les empreses promotores de la restauració de les pedreres (Sa Garrigueta Rassa i Can Roselló) la realització de l'esmentat estudi de mobilitat. Aquest, haurà de contemplar les sinèrgies, en quant a mobilitat, de les dues pedreres, ja que els procediments de restauració coincidiran en el temps. S'insta també a la CMAIB a que mentre es realitzi l'estudi de mobilitat i no es tenguin els resultats, és paralitzi completament el procediment.

4.- ....

5.- Per la qual cosa es demana en ambdós casos, un nou projecte de restauració que afronti el procediment d'una manera més global i integrada per a les dues pedreres, que no estigui basat en la restauració a cota, que tengui en compte l'ús posterior de l'espai, que escurci el termini d'execució, terminis de restauració d'al voltant de 30 anys són inimaginables per a la majoria de la ciutadania, i sobre tot, que sigui fruït de l'acord entre totes les parts implicades. En resum, prioritzar un projecte de reutilització en lloc d'un projecte de restauració a cota.»

L'Informe relatiu als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la geògrafa de l'Oficina de Pla General i Model de Ciutat de data 8 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«- L'aprovació inicial de la Revisió del Pla General representa canvis d'ordenació urbanística respecte al PGOU98 i fins que no s'aprovi definitivament s'hauran de complir ambdós documents, de manera que han de ser compatibles per a implantar una nova activitat o ús...

- La Revisió del Pla General, d'acord amb l'article 13 del PDS de pedreres de les Illes Balears ha d'incorporar a la seva ordenació les pedreres per tal de donar compliment i adaptar-s'hi al Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears.

- Les carreteres d'accés a les pedreres (Ma-1041, Ma-1042 i la Ma-1040) són de titularitat del Consell de Mallorca i estan integrades dins la Xarxa Secundària.... El PDS de Carreteres no preveu noves determinacions respecte d'aquest viari preexistent. Únicament preveu al Programa d'actuació el condicionament per a la seva adequació als paràmetres de la xara secundària.

- Atès el marc normatiu de pedreres, on es troba a faltar l'existència del PDS de pedreres insular que preveu la llei 10/2014, atès el nou marc normatiu de residus on la seva finalitat és avançar en la economia circular i aplicar de forma més rigorosa el principi de jerarquia de residus i atès que l'any 2028 finalitza el servei públic insularitzat actual de residus de construcció i demolició es considera que els projectes de restauració de pedreres en general es poden convertir en un abocador in aeternum i, per tant, s'han de estudiar altres alternatives de restauració de pedreres que no depenguin de la disponibilitat de material pel seu rebliment.»

L'Informe proposta complementari als informes relatius als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte a la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la tècnica de Medi ambient de l' Oficina de Pla General i Model de Ciutat, de data 12 de setembre de 2022, conclou, en resum:

«1. Instar al Consell de Mallorca, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei10/2014, a aprovar el "Pla Director sectorial de pedreres" ... i a dictar una moratòria de projectes d'ordenació minera fins a la seva aprovació.

2. Instar a la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica,..., en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 10/2014, a suspendre la tramitació de PROJECTES D'EXPLOTACIÓ i PLANS DE RESTAURACIÓ fins a no disposar de l'instrument d'ordenació territorial del "Pla Director sectorial de pedreres"....

3. Instar a la CMAIB, en aplicació de l'article 22 del Decret legislatiu 1/2020 a valorar jurídicament la inviabilitat de tramitar projectes de restauració d'explotació minera, mentre no existeixi l'instrument d'ordenació territorial pertinent,...

4. Instar a les administracions competents, com ara, a la Direcció General de Trànsit a emetre informe sobre la situació que pot crear sobre el trànsit de la via i la situació sobre la seguretat que pot generar en cas de portar a terme la restauració.

5. Instar a la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient a emetre informe vinculant, sobre la disponibilitat de materials de rebliment de pedreres, d'acord amb la Llei 8/2019 de residus i els seus objectius.

6. Proposar d'activar el mecanisme de l'article 47 de la Llei 10/2014 d'ordenació minera mitjançant negociació, adquisició o expropiació dels terrenys.»

Finalment, l'Informe sobre alternatives al procediment de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma, redactat per la Dra. Catalina Salvà, de data 7 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«...Per tot l'exposat, l'opció de restauració mitjançant el rebliment i la revegetació és insuficient pel cas de les pedreres Garrigueta Rassa i Can Rosselló.

L'alternativa proposada, per tant, és un projecte conjunt de les dues pedreres de reutilització, juntament amb la restauració ambiental de les zones necessàries, això és, sense implicar el rebliment de les pedreres amb material provinent de fora d'elles. Aquesta alternativa s'ha desenvolupat lleugerament al punt 3 Proposta d'alternatives a l'àmbit com a punt de partida per a la visualització de noves possibilitats per aquests dos espais. Aquesta alternativa hauria de permetre la redacció de futurs estudis previs per a la reutilització de les pedreres Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma.»

4. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Una vegada vista i avaluada la documentació presentada, així com vistes les al·legacions i les conclusions dels informes enviats pel Servei de Mines dins la fase d'informació pública i consultes a les Administracions Públiques afectades i, també, les respostes de l'entitat promotora, i la resta d'informes presentats amb posterioritat, es fan les consideracions tècniques següents:

- La pedrera de Can Rosselló no té activitat des de l'any 2004. Durant tots aquests anys que ha estat tancada, a dins la pedrera hi ha hagut abocaments de residus de diferent naturalesa i les edificacions abandonades han sofert actes vandàlics. A més, a la pedrera, llevat de circumstàncies puntuals, quasi no s'ha regenerat de vegetació arbòria ni arbustiva, ja que principalment les cabres han impedit la regeneració natural de la zona. Això ha fet que els terrenys de la pedrera es conservin quasi erms i la vegetació que ha colonitzat l'indret d'ençà de la seva clausura, només s'ha pogut desenvolupar a llocs inaccessibles per aquests herbívors. A més, si no es realitza una intervenció als talussos o no s'adopten mesures per restringir l'accés a zones properes, tal com apunta l'informe d'APR d'esllavissaments del Servei d'Assessorament Ambiental de 10/11/2021, aquests poden ser cada vegada més inestables amb el conseqüent perill associat (despreniments de roques, esllavissades...).

- Segons el projecte de restauració que ha presentat AMERVITRAC SL, es pot revertir la situació actual regenerant i revegetant tota la zona afectada en un període de 25 anys. També es minimitzarà el greu impacte paisatgístic que avui en dia generen els talussos verticals i quasi erms de la pedrera, ja que, per la seva alçada i magnitud, es poden observar des de diferents indrets a quasi tota la zona d'Establiments.

- No obstant això, aquest projecte de restauració també genera impactes. Els principals impactes negatius detectats són:

- L'augment de trànsit de camions per la carretera Ma-1410 direcció Puigpunyent (tram rotonda del Camí des Reis- Polígon de Can Valero fins a l'entrada de la pedrera). Aquest impacte serà sinèrgic amb el que produirà la pedrera veïna de Sa Garrigueta, ja que també aquest pedrera precisarà del transport de material inert per a la seva restauració.

- La tipologia dels residus que s'utilitzaran per al reompliment i la naturalesa del seus lixiviats.

- Que la pedrera al llarg dels anys no pugui assolir els objectius plantejats al projecte per mor del gran volum/massa d'inerts que es necessitaran per als reompliments i per acabar de restaurar la pedrera.

- Per altra banda, també s'ha al·legat que el projecte es limiti a restauració sense explotació. També s'al·lega la preferència per una alternativa de reutilització de l'espai, sense rebliment.

Per tant, a continuació s'analitzen i valoren cada un d'aquests impactes i impediments que poden sorgir amb l'execució d'aquest projecte

L'augment de trànsit de camions per la carretera Ma-1410 direcció Puigpunyent (tram rotonda del Camí des Reis- Polígon de Can Valero fins a l'entrada de la pedrera). Sinergies amb el projecte de restauració de la pedrera veïnada de Sa Garrigueta.

Si recopilam les dades presentades incloses al projecte de restauració de la pedrera de Sa Garrigueta, que actualment també s'està tramitant a la CMAIB per acordar la DIA (Exp. 12A/2021), veim que es calcula un trànsit de camions de 9,2 camions/h. El trànsit de camions per la carretera Ma-1041 per al rebliment de la pedrera de Can Rosselló el calcula amb 2-3 camions/h. Per tant, el núm de camions conjunt de les dues pedreres serà d'11 a 12 camions/hora aproximadament.

A l'estudi de mobilitat presentat se'ns exposa que l'horari de circulació de camions serà de 7:00 a 19:00 h. I conclou que l'augment de trànsit quan s'executin el dos projectes de restauració serà d'0,306 % a la rotonda del Camí dels Reis i de 2,78 % al Pk 3+800 de la carretera Ma -1410.

També dins l'expedient hi figura l'informe del Departament de Mobilitat i infraestructures del Consell de Mallorca de 15/12/2021, que dins l'àmbit de les seves competències, no exposa a priori cap impediment per a l'execució d'aquest projecte, tot recordant que abans del començament de les obres es necessitarà autorització d'aquest Departament.

El projecte no es pot considerar com a gran centre generador de mobilitat d'acord amb la disposició addicional tercera de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de las Illes balears, atès que la instal·lació no supera els 5.000 viatges al dia ni la resta de supòsits establerts al segon apartat de l'esmentada disposició.

Això no obstant, a fi de minimitzar l'afecció sobre la població afectada, es recullen a aquest informe proposta de DIA, com a condicionants a complir, les propostes de millora que s'inclouen a l'estudi de mobilitat i altres derivats de les consideracions sobre mobilitat i trànsit plantejades a l'informe de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022 i posteriors de 12 de setembre de 2022. Així mateix, arran de l'informe addicional de 20 de maig de 2022 del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures del CIM i l'informe de data 13 de juny de 2022 de la Direcció General de Trànsit, s'exigirà un estudi de mobilitat addicional previ al permís sectorial de mobilitat.

La tipologia dels residus que s'utilitzaran per al rebliment i la naturalesa dels seus lixiviats.

Segons la documentació aportada el rebliment de la pedrera es farà mitjançant la valorització de terres i pedres d'excavacions (LER 17 05 04) i, a més, rebrà materials del grup 17 05 que hagin estat valoritzats per Mac Insular.

Per això cal remarcar que els únics residus permesos que s'utilitzaran per al rebliment de la pedrera en aquest projecte de restauració han de tenir la consideració d'inerts.

En el cas que el promotor decideixi utilitzar per reblir altres residus que no siguin inerts, es tractarà d'una modificació substancial del projecte de restauració, la qual haurà de tornar ser objecte d'una avaluació d'impacte ambiental. En tot cas, l'article 53 de la Llei 18/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears li serà d'aplicació.

A més, pel mateix article no es podran utilitzar directament per reomplir la pedrera, els RCDs que es generin de l'esbucament de les edificacions sense autorització de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Per tot l'anterior, cal tenir present el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, en tant que legislació bàsica, tant pel que fa a la definició de residus inert (art. 2), com pel que fa al rebliment de pedreres (art. 13), que pot ser considerat com a operació de valorització, complint els requisits que s'hi determinen, precisats en l'Ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre. El punt 3 de l'art. 13 de l'esmentat RD insta a les administracions públiques a fomentar la utilització de materials i residus inerts procedents d'activitats de construcció o demolició en la restauració d'espais ambientalment degradats.

En relació a la planta de tractament de trituració proposada s'estarà a la seva tramitació i autorització, si escau, per l'autoritat sectorial de residus.

Que la pedrera al llarg dels anys no pugui assolir els objectius plantejats al projecte per mor del gran volum/massa d'inerts que es necessitaran per als reblits i per acabar de restaurar la pedrera.

La documentació presentada exposa que les empreses col·laboradores del promotor seran les que aportaran principalment el volum necessari per a la restauració. Les estimacions calculen que el 85-90 % del material de rebliment seran materials d'excavacions i desmunts. La resta de volums provindran de fonts externes (7%) i el 5 % seran aportaments de RCDs.

Si tenim en compte que el volum total de material inert que es precisa per a la restauració de la pedrera en 25 anys s'ha calculat amb 1.824.306 m3 (3.010.103,25 t), i recollim l'estimació que fa el projecte en 1,65 t/m3, com a densitat mitjana d'aquests materials, podem calcular el següent:

- Si feim la mitja de l'interval dels percentatges (85-90 %), uns 1.596.268 m3 (2.633.840 t) serà material de rebliment de les empreses col·laboradores.

- 127.701 m3 (210.707 t) serà material inert d'altres empreses.

- 91.215 m3 (150.05 t) provindran de les plantes de Mac Insular

Aquests són el càlculs que s'han realitzat a partir de les dades de l'empresa promotora per a justificar els volums i tones necessàries per finalitzar la restauració de la pedrera de Can Rosselló en 25 anys.

Cal esmentar que aquesta previsió és actual, però cal tenir en compte que a les pròximes dècades aquest volum/tones de terres i enderrocs que es calcula que es generaran per poder reblir la pedrera, podrien disminuir per factors externs que avui en dia no es poden preveure (canvis de planificació territorial, crisi al sector de la construcció, etc.).

A més el volum/tones de material inert que es precisa de Mac Insular, per poder restaurar la pedrera, actualment no es pot justificar amb totes les garanties que s'aconseguirà. Cal tenir en compte, que el àrids provinents de Mac Insular, tal com exposa la informació que s'ha recollit de la comunicació mensual que MAC Insular fa al Consell de Mallorca d'acord amb el contracte de concessió, aquests darrers 5 anys s'han destinat per reblir pedreres que també executen el seus projectes de restauració, com: Montision (Porreres), Can Casetes (Llucmajor), Sa Teulera (Petra), Son Durí (Vilafranca), Can Bon Jesús (Petra) i Sa Comuna (Maria de la Salut).

Cal fer un menció especial a la pedrera veïnada de Sa Garrigueta que, segons exposa la documentació consultada a l'exp. 12A/2021de la CMAIB, precisarà 150.000 t/any de residus inerts provinents de Mac Insular.

En relació als dubtes respecte a la viabilitat del projecte i la disponibilitat del material de rebliment , cal tenir en compte que el Servei de Mines considera que el pla de restauració és viable jurídicament independentment que, dins la línia de l'informe de la DI de Residus del Consell, es puguin plantejar dubtes des del vessant tècnic. I per altra banda, pel que fa als dubtes de material de rebliment, la Direcció Insular de Residus considera impossible assegurar cap quantitat de material per a un ús concret però no obstant això, el servei públic estaria capacitat per a proporcionar una quantitat considerable de material que, segons l'any, sí resultaria suficient per a les necessitats de restauració, per la qual cosa s'ha considerat oportú continuar amb la tramitació de l'expedient.

Així mateix, s'ha de tenir en compte l'escrit d'al·legacions del promotor de 25 d'abril de 2022 de contestació a l'informe de la Direcció Insular de Residus sobre la viabilitat del projecte de restauració, que argumenta bàsicament que la majoria de materials que utilitzaran per a la restauració no provindran de Mac Insular, sinó de les obres de construcció que executen les pròpies empreses titulars de l'explotació.

En qualsevol cas perquè la pedrera no acabi essent un abocador in eternum que mai finalitzi la seva restauració (amb els seus impactes associats), cal donar un temps prudent per veure si s'aconsegueixen els objectius d'aquest projecte de restauració.

Per tant, caldrà que el Pla de vigilància ambiental, que es presentarà anualment a l'òrgan substantiu i a la CMAIB, inclogui una memòria on s'especificarà el volum/massa de rebliment, d'on prové i de quin tipus (codis LER) s'ha abocat cada any. Aquesta qüestió també s'haurà d'incloure i especificar dins els informes que cada any facin les ECAs per al Servei de Mines. En el cas que el volum/massa de reblit que es precisa per a la restauració no es pugui assolir, tant l'òrgan substantiu com l'òrgan ambiental podran requerir al promotor perquè presenti un projecte alternatiu, preferentment com a de reutilització, d'acord amb l'article 4 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre (LOMIB). Aquest projecte de restauració/reutilització seria objecte d'AIA.

Sobre el pronunciament del Ple de l'Ajuntament de Palma i els informes tècnics remesos en data 12 de setembre de 2022

El pronunciament del Ple de l'Ajuntament de Palma, d'indubtable valor polític, no aporta arguments ambientals addicionals. En tot cas, per la solemnitat de l'acord, s'ha demanat a l'ajuntament si té intenció d'adoptar algun acord en exercici de les seves competències que comporti avortar el projecte de restauració presentat.

En resposta a dit requeriment, l'Ajuntament ha traslladat diversos informes tècnics en data 13 de setembre de 2022, esmentats supra. En relació a les qüestions que planteja l'Ajuntament s'ha de dir el següent:

- En relació als dubtes sobre la disponibilitat de material de rebliment i que el projecte de restauració s'acabi convertint en un abocador in aeternum:

Aquesta qüestió ha estat tractada anteriorment a les consideracions tècniques, i es recull en els condicionants. En tot cas, s'ha de tenir en compte que a les al·legacions presentades pel promotor, indica que la major part del material que utilitzaran provindrà de les diferents obres de construcció executades per les empreses titulars de l'explotació, i només preveuen que un 5% del material provindrà del gestor insular de residus.

- En relació a la proposta d'instar a la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient a emetre informe vinculant, sobre la disponibilitat de materials de rebliment de pedreres:

Com s'ha esmentat, durant la tramitació ja s'han emès informe del Servei de Residus de la Direcció General de Residus i informe de la Direcció Insular de Residus específic sobre la disponibilitat de materials de rebliment, que a més a més han estat tenguts en compte a les consideracions tècniques. Es considera per tant, que aquest tràmit ja s'ha complert.

- En relació a la proposta d'instar a la CMAIB a valorar la inviabilitat jurídica dels projectes de restauració, d'acord amb l'article 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

S'ha de dir que d'acord amb l'article esmentat, aquesta inviabilitat ha de ser informada per l'òrgan substantiu. En aquest sentit, en data 7 d'abril de 2022, el president de la CMAIB sol·licità al Servei de Mines informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló, als efectes de l'article 22.6 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. En data 6 de maig de 2022 es rep Informe del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica dels projectes de restauració de les pedreres Garrigueta i Can Rossell´´o. L'informe conclou que els plans de restauració «són viables jurídicament,...».

- En relació a que el creixement de població previst al nou Pla General i la transformació de l'actual carretera de Puigpunyent en una via urbana, no es considera compatible amb el trànsit previst per a la restauració de les pedreres:

Aquesta previsió de creixement de pobalció que argumenta l'ajuntament, està pendent encara del resultat de l'avaluació ambiental estratègica de la revisió del PGOU on s'avaluarà també el tractament que faci el nou PGOU del conjunt de les pedreres d'Establiments a partir de les reflexions municipals, sense perjudici d'allò que s'apuntarà sobre les conseqüències urbanístiques del procediment substantiu.

- En relació a la necessitat d'un estudi de mobilitat més detallat i sobre la seguretat vial:

Es considera convenient recollir aquestes propostes en els condicionants amb el següent redactat: «Abans de l'autorització del Departament de Carreteres del CIM i d'acord amb l'informe addicional de la Direcció Insular d'Infraestructures de 20 de maig de 2022 i l'informe de la DGT de 13 de juny de 2022 serà necessari realitzar per part del promotor un estudi de mobilitat que tengui en compte les característiques actuals de la carretera, i que faci simulacions de tràfic i la seva incidència sobre la circulació amb distintes condicions d'horaris i tonatge dels camions, que valori el nombre total de vehicles de transport de material corresponents als dos projectes de restauració (Garrigueta Rassa i Can Rosselló) que podrà circular cada hora per la carretera MA-1041 i prendre mesures perquè el flux circulatori dels camions eviti l'encreuament constant de camions en els trams més estrets de la via.

Tot això sense perjudici de les mesures addicionals que puguin establir les administracions competents en matèria de mobilitat.»

- En relació a la proposta d'«instar al Consell de Mallorca, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei10/2014, a aprovar el "Pla Director sectorial de pedreres" ... i a dictar una moratòria de projectes d'ordenació minera fins a la seva aprovació» i «instar a la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica,..., en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 10/2014, a suspendre la tramitació de PROJECTES D'EXPLOTACIÓ i PLANS DE RESTAURACIÓ fins a no disposar de l'instrument d'ordenació territorial del "Pla Director sectorial de pedreres"» .

Certament, l'aprovació de plans insulars de pedreres que substituïssen el PDS de 1999, seria molt escaient, per a una visió global i actual dels reptes de l'explotació de materials i de la restauració, que, com s'apunta, podria combinar-se amb la reflexió sobre els residus de construcció i l'economia circular. En aquest sentit, es considera convenient donar trasllat d'aquestes propostes als organismes competents, sense perjudici que el procediment d'avaluació ambiental s'hagi de seguir pronunciant en el cas per cas.

- En relació a la proposta alternativa de reutilització sense la necessitat de restauració a cota amb reblert, i que aquesta es dugui a terme, sigui via acord públic-privat, sigui a través de l'actuació directa de l'administració, prèvia expropiació forçosa, si escau. En aquest sentit, l'Ajuntament proposa activar el mecanisme de l'article 47 de la Llei 10/2014 d'ordenació minera mitjançant negociació, adquisició o expropiació dels terrenys:

Més enllà de l'interès de les iniciatives que s'apunten, cal recordar que la funció de l'òrgan ambiental és avaluar els projectes concrets que es presenten per part dels promotors, als quals se'ls exigeix que incloguin els mínims indicats a la legislació vigent en matèria d'avaluació d'impacte ambiental, i en funció de l'anàlisi tècnica, de les al·legacions, les consultes a les administracions i entitats afectades, i les respostes que hi aportin el promotor i l'òrgan substantiu, atorgar (amb o sense condicions) o no, la DIA del projecte que s'ha avaluat. No és funció de la CMAIB dissenyar projectes alternatius al que es presenten ni pot exigir indefinidament estudis de propostes alternatives quan ja se n'han presentat i s'ha valorat que són viables. Tampoc s'ha d'oblidar que la CMAIB ja va emetre un informe desfavorable fa 20 anys i que parteix de la premissa que totes les pedreres s'han de restaurar (en un sentit ampli que inclou la reutilització).

Precisat això, es considera convenient donar trasllat d'aquestes propostes a la Direcció General de Política Industrial perquè les valori en el marc del procediment substantiu i de les seves competències, com també al Consell de Mallorca, com a responsable del Pla de pedreres.

En definitiva, escau centrar-se en el projecte que s'avalua i imposar condicions a fi de minimitzar els impactes que s'hagin detectat, tot tenint en compte que, d'acord amb l'art. 3.7 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, «L'òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves decisions.», sense perjudici de restar oberts a novetats a partir de la negociació público-privada o iniciatives polítiques o normatives que afectin la tramitació del projecte que s'avalua.

Per tant i per tot l'anterior, es proposa formular la DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL FAVORABLE del projecte d'actualització del Pla de restauració de la pedrera Can Rosselló, núm. 151 (Polígon 7, parcel·la 3) TM de Palma, sempre i quan s'apliquin les mesures correctores, protectores i compensatòries incloses a la documentació ambiental presentada i se segueixi el Pla de Vigilància Ambiental proposat i els condicionants següents:

1. Malgrat el projecte presentat no contempla en cap fase ni voladures ni l'ús de material explosiu per a la restauració de la pedrera de Can Rosselló, es considera oportú preveure'n la prohibició expressa durant tot el període que s'executi aquest projecte de restauració, a causa dels impactes ambientals i socioeconòmics que pot provocar (renous, vibracions, pèrdua de qualitat de vida dels veïnats...).

2. Atès el gran volum de rebliment que precisa aquest projecte de restauració, en el cas que el promotor decideixi utilitzar per reblir altres residus diferents als inerts d'acord amb l'art. 2 del RD 105/2008, d'1 de febrer, es considerarà una modificació substancial del projecte de restauració, la qual haurà de tornar ser objecte d'una avaluació d'impacte ambiental. Sense perjudici d'allò previst a l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

3. No es podran utilitzar directament per reomplir la pedrera, els RCDs que es generin de l'esbucament de les edificacions sense autorització de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

4. Per mor dels dubtes raonables (especificats a l'apartat de consideracions tècniques) que la pedrera de Can Rosselló pugui aconseguir el volum/tones de residus inerts que precisa cada any per complir amb el projecte de restauració presentat i perquè la pedrera no acabi essent un abocador in eternum que mai es restauri (amb el seus impactes associats):

- El Pla de vigilància ambiental, que es presentarà anualment a l'òrgan substantiu i a la CMAIB, haurà de pronunciar-se expressament sobre el compliment de les previsions de reblit. En aquest sentit, inclourà una memòria on s'especificarà el volum i tones de rebliment que s'ha abocat cada any, d'on prové i de quin tipus és (codis LER). Aquestes qüestions també s'hauran d'incloure i especificar dins els informes que cada any facin les ECAs per al Servei de Mines.

- En el cas que el volum de reblit que es precisa per a la restauració no es pugui assolir i per mor d'això se desprèn la inviabilitat de la restauració presentada per la manca de material de rebliment, el promotor haurà de presentar un projecte alternatiu, preferentment com a de reutilització, d'acord amb l'article 4 de la llei 10/2014, d'1 d'octubre, de Mines, el qual s'haurà de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental. Tant l'òrgan substantiu com l'òrgan ambiental podran requerir al promotor a complir amb aquesta previsió. Sense perjudici d'allò que estableix l'article 47 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, de Mines de les Illes Balears relatiu a l'incompliment dels plans de restauració.

5. Cal eliminar la mesura contemplada al procés de revegetació, que exposa que es podrà utilitzar com a substrat vegetal el sòl o terra decapada de zones pròximes a la pedrera de característiques parescudes que ja tenguin instaurat l'ecosistema que es pretén aconseguir amb la restauració.

Si s'executàs aquesta actuació s'alterarien els sistemes edàfics dels ecosistemes ja consolidats d'on s'extragués la terra i es produirien impactes severs sobre la seva edafofauna, rizosfera, micelis de fongs, associacions micoríziques, etc. Aquests components del sòl juguen un paper fonamental en l'estabilitat i funcionament dels sistemes naturals.

6. En el cas que s'haguin d'utilitzar materials pedregosos per obtenir un substrat edàfic adient per a la revegetació, s'utilitzaran els que ja hi ha dins la pedrera i no es duran d'altres indrets,

7. No s'utilitzaran per a l'hidrosembra ni lleguminoses ni gramínies no pròpies de l'illa de Mallorca (a l'inventari d'espècies que es volen sembrar s'han detectat les següents: l'Ulex parviflorus i la Macrochloa tenacissima).

8. Tota la vegetació que s'utilitzi per revegetar haurà de provenir de vivers autoritzats i en un estat fitosanitari correcte. Es recomana la utilització de planta micorizada per a la revegetació.

9. A més dels sistemes de protecció que es posaran als plançons, també s'hauran d'habilitar sistemes adequats per a l'impediment d'entrada de cabres a les zones on es revegetarà. Aquest sistemes s'hauran de revisar periòdicament.

10. Es recullen expressament com a condicionants a complir les propostes de mobilitat incloses a l'Estudi de mobilitat (Bernardo Herranz Movilidad y Seguridad Vial)- setembre 2021.

La persona responsable del trànsit que s'anomenarà haurà d'estar coordinada en tot moment amb la de la pedrera veïna de Sa Garrigueta i serà l'encarregada de restringir el trànsit de camions a les hores més conflictives, planificar els itineraris més favorables a la mobilitat de la zona segons l'horari i establir i ubicar llocs d'aturada pels camions quan el trànsit sigui més dens o hi hagi algun incident.

En tot cas, per motius de seguretat, s'haurà d'evitar l'horari d'entrada i sortida escolar, i es limitarà el trànsit de camions al següent horari: entre les 9:30 i les 13:00 hores, i entre les 15:00 a les 18:00 hores.

El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure una memòria on s'especificarà el nombre de camions diaris, el horaris d'entrada i sortida dels camions i les incidències ocorregudes quant a la mobilitat.

Abans de l'autorització del Departament de Carreteres del CIM i d'acord amb l'informe addicional de la Direcció Insular d'Infraestructures de 20 de maig de 2022 i l'informe de la DGT de 13 de juny de 2022 serà necessari realitzar per part del promotor un estudi de mobilitat que tengui en compte les característiques actuals de la carretera, i que faci simulacions de tràfic i la seva incidència sobre la circulació amb distintes condicions d'horaris i tonatge dels camions, que valori el nombre total de vehicles de transport de material corresponents als dos projectes de restauració (Garrigueta Rassa i Can Rosselló) que podrà circular cada hora per la carretera MA-1041 i prendre mesures perquè el flux circulatori dels camions eviti l'encreuament constant de camions en els trams més estrets de la via.

Tot això sense perjudici de les mesures addicionals que puguin establir les administracions competents en matèria de mobilitat i seguretat vial.

11. Per a la il·luminació exterior s'instal·laran sistemes per evitar la contaminació lumínica d'acord amb l'article 7 de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

12. A fi de minimitzar extraccions d'aigua de l'aqüífer per al reg de les zones revegetades s'utilitzaran les aigües regenerades de la xarxa d'EMAYA, sempre i quan els paràmetres fisicoquímics i microbiològics d'aquestes aigües siguin els adequats.

13. Els condicionants que s'inclouen a l'informe del Servei d'Assessorament Ambiental de 10 de novembre de 2021, en relació a l'APR d'Esllavissaments

- Abans de l'inici dels treballs de rebliment els blocs rocosos que presenten una elevada probabilitat de despreniments, així com els que es troben en estat crític hauran de quedar estabilitzats o ser eliminats. En el cas de no ser possible per motius d'accessibilitat, la seva retirada s'haurà de realitzar de manera controlada en base a les especificacions de l'estudi d'estabilitat, de data de juliol de 2020.

- Les zones on es preveu que tingui lloc la retenció dels blocs rocosos o despreniments de les zones topogràfiques més elevades hauran de quedar delimitades físicament mitjançant tanca metàl·lica que impedeixi el seu accés. Així mateix i vist l'ús turístic que es vol donar a una part de l'explotació un cop restaurada (mirador a la part sud), s'hauran de col·locar panells informatius del risc de despreniments existent a la zona en llocs visibles als visitants.

- El Pla de vigilància i seguiment ambiental haurà d'incloure el control i seguiment de l'estabilitat dels talussos actuals residuals i dels talussos de rebliment projectats a mesura que aquests darrers vagin sent executats. El control ha de ser com a mínim semestral, addicional després de períodes curts d'intenses precipitacions (pluja i neu) i d'especial atenció pel que respecta als blocs rocosos en equilibri crític la retirada d'alguns dels quals estarà condicionada pel nivell que vagi aconseguint el rebliment projectat. El control i seguiment adoptarà la forma d'informe d'estabilitat signat per tècnic competent.

14. El condicionant que s'inclou a l'informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 11/05/2021.

- Caldrà portar a terme mesures protectores per garantir la no afecció a la tortuga mediterrània, Testudo hermanni. Cal prospectar les zones abans de l'entrada de maquinària pesada i en cas de trobar qualque exemplar, retirar-lo cap a una zona segura.

15.- S'haurà de garantir l'accés al públic del mirador i de l'itinerari projectat.

16. A més s'hauran de tenir en compte:

1. Quant a prevenció d'incendis forestals, per trobar-se la pedrera limítrof a zones d'alt risc d'incendi (ZARs)

 

- Durant l'execució i ús del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals. Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contígües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals

 

2. Les observacions que figuren a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius) de 5/05/2021.

 

- El titular d'aquesta pedrera ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli tant les operacions d'explotació com les de restauració, identificant tots els focus d'emissions difuses i canalitzades (com els grups electrògens o sitges), així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

- La resolució d'inscripció APCA o, en el seu cas, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels grups electrògens existents o altres focus canalitzats, si s'escau.

 

3. La Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) recull a l'informe emès el 29/7/2021.

 

- Que els principals perills de l'activitat són les emissions de renous, gasos i partícules, els quals són contaminants de risc per a la salut, per això el seu control ha de ser molt exhaustiu tant a l'interior com a les zones on pugui afectar la població.

 

4. Es recorda a l'informe del Departament de Mobilitat i Infraestructures de 15/12/ 2021:

 

- Que d'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. No és preceptiu informar sobre les actuacions projectades fora d'aquesta distància.

- Que prèviament a l'inici de les obres s'haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i infraestructures.

 

5. Es recorda que:

5.1.- De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

En relació a la gestió de residus proposada a la pròpia explotació, atès que el tractament de trituració queda fora de l'àmbit de l'Ordre APM/1007/2017 i per tant, queda sotmès a les autoritzacions de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es recorda que atès que el promotor de la pedrera ha de sol·licitar al Servei de Mines que tramiti l'informe preceptiu i vinculant al Servei de Residus de l'article 53.3 de la Llei 8/2019, aquest informe establirà el tràmit que s'hagi de seguir. El promotor haurà de tramitar davant el Servei de Residus les preceptives autoritzacions on s'avaluaran tots aquells aspectes i condicionants relacionats amb la gestió de residus.

5.2.- Es recorda que d'acord amb els articles 12 i 13 del PDS de pedreres de 28 de maig de 1999, l'aprovació del pla de restauració pot comportar rellevants efectes urbanístics que s'imposen sobre el planejament municipal, per tant, és imprescindible ponderar adequadament el posicionament de l'autoritat urbanística, més enllà de l'avaluació ambiental, previ a l'adopció de l'acord en el procediment substantiu.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, com els de residus, mobilitat o els que corresponguin a l'Ajuntament de Palma. I, naturalment, sense perjudici, de les iniciatives polítiques o normatives que puguin adoptar les administracions competents en l'àmbit de les seves atribucions (Ajuntament de Palma, Consell Insular o Govern), que obliguin a canvis en el projecte dictaminat o el facin inviable. Més en concret, respecte de la proposta alternativa de l'Ajuntament de Palma de «reutilització per a poder crear un espai de lleure ciutadà sense la necessitat de restauració a cota amb reblert, i que des de l'Àrea de Model de Ciutat es planteja que, si aquesta iniciativa no fos assumible per la iniciativa privada, seria d'interès general l'inici d'un procediment dirigit a poder tenir un avantprojecte redactat comptant amb la participació ciutadana i que pugui ser la base d'una col·laboració pública-privada per a la implementació del projecte o bé la seva execució per part de l'administració pública prèvia adquisició o expropiació de l'espai.

 

(Signat electrònicament: 21 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias