BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. ANTECEDENTS, TRAMITACIÓ I MOTIU DE SUBJECCIÓ

Antecedents i tramitació

Segons exposa la documentació presentada, l'activitat extractiva denominada Garrigueta Rassa, inscrita a la DG d'Indústria del Govern Balear amb el núm. 82, inicià la seva activitat l'1 de desembre de 1952. Al 1968 la titularitat passa del Sr. Jaume Nicolau Garí a PREBETONG BALEARES S.L. i després a READYMIX ASLAND S.A. al 2 de desembre de 1991.

El desembre de 1990 aquesta darrera empresa presentà un projecte de restauració que va ser aprovat per Resolució de la Direcció Provincial de Balears del Ministeri d'Indústria i Energia al 18 de maig de 1992 (la documentació aportada afirma que aquest projecte és vigent actualment).

La Llei 1/1991, de 30 de gener (LEN) inclou el front d'explotació de la pedrera en un ANEI. No obstant això, l'art. 22.2 d'aquesta Llei permetia seguir amb l'activitat extractiva dins ANEI de les explotacions en funcionament.

El Decret 77/1997, de 26 de juliol aprovà el PDS de Pedreres de les Illes Balears. El 21 de novembre de 1997, la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca denegà la declaració d'utilitat pública i, fent esment a la Disposició transitòria de dit Pla de Pedreres i a l'Acord de la Comissió Balear de Medi Ambient, instava la presentació d'un nou Pla d'explotació i restauració i d'impacte ambiental.

READYMIX ASLAND, S.A., el gener de 1998, presentà la documentació que exigia el Pla Director Sectorial de 1997, sense que es produís resolució administrativa.

Durant els anys 1992-1999 l'explotació va seguir amb la seva activitat sotmetent els plans de tasques anuals a la consideració de l'autoritat minera.

El 1999 s'aprova la revisió del PDS de Pedreres de les Illes Balears, el qual la recull entre les «pedreres en tramitació», amb una delimitació específica en l'annex 6 i una regulació en la disposició addicional primera. L'any 2002 es redacta un projecte de restauració conjuntament amb la pedrera veïna de Can Rosselló que suposava una reducció important de superfície i volum explotats Dit projecte va ser informat favorablement pel Comitè d'AIA de la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), però no per part de la Comissió Permanent de la CBMA.

Per altra banda, l'Ajuntament de Palma va ordenar la paralització de l'explotació per no tenir llicència d'activitat (resolució de dia 29 de setembre de 2004, ratificada en seu judicial), situació en la qual es troba en l'actualitat.

També resulta rellevant al cas que CEMEX, que s'havia fet amb la titularitat de la pedrera, per donar compliment de la DT 1a de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre (LOMIB) proposà com a mesura compensatòria reduir 97.800 m² d'explotació autoritzada dins l'ANEI de Sa Garrigueta Rassa, en compensació de la superfície explotada dins ANEI de la Pedrera Calmo- Can Gallet de Felanitx (també de la seva titularitat). Aquesta mesura, que va obtenir Acord favorable del Ple de la CMAIB de 27 d'abril de 2017 (BOIB núm. 67, 1/06/2017), és assumida per l'autoritat minera per Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria de 25 de juliol de 2017.

Finalment CEMEX cedeix la titularitat de la pedrera a Terral Holding 2005 S.L. (Resolució de del conseller de Treball, Comerç i Indústria de 22/02/2018) la qual actua com a promotora del projecte de restauració que ara s'avalua.

El 15 de juny de 2018 s'emet Resolució del Conseller de Treball, Comerç i Indústria per la qual es registren d'ofici una sèrie de dades de l'explotació minera Sa Garrigueta, núm 82.

Quant a aquest projecte de restauració cal dir:

-En compliment del mandat del Consell de la Mineria el Comitè Tècnic Permanent s'ha reunit vàries vegades (anys 2016-2017) per analitzar la restauració de les pedreres de Can Rosselló i Sa Garrigueta.

- En sessió de 17 de març de 2017 els membres del Comitè Tècnic es varen reunir i varen realitzar una sèrie de propostes quant a la Restauració de Sa Garrigueta.

L'informe proposta per a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) de 19 d'octubre de 2021 es va exposar al Subcomitè d'Avaluacions Ambientals de 11 de novembre de 2021, arran del debat i a fi de precisar-ne algunes modificacions, el president decideix retirar el punt de l'Ordre del Dia, tal i com es recull a l'Acta de la Sessió.

Per aquest motiu es va redactar un segon informe proposta per a la DIA del projecte de restauració, de dia 12 de gener de 2022, que incorporà algunes modificacions sobre l'anterior arran del debat en el Subcomitè Tècnic d'11 de novembre i va recollir, avaluar i valorar els informes que s'havien rebut posteriorment.

Des de que es va realitzar l'esmentat Subcomitè fins al segon informe proposta de DIA, es varen rebre els informes del Serveis d'Estudis i Planificació i de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori) i del Departament de Mobilitat i Infraestructures i de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

Aquesta segona proposta d'informe tècnic va ser aprovada pel Subcomitè Tècnic d'Avaluació Ambiental en data 19 de gener de 2022.

Posteriorment, en data 24 de gener de 2022 es rep comunicació de l'Ajuntament de Palma sol·licitant que no s'incloguin els dos punts referits a la restauració de Sa Garrigueta i Can Rosselló en la propera sessió del Ple per tal d'explorar altres opcions de restauració. Atenent la sol·licitud de l'Ajuntament de Palma, s'ajorna la discussió del projecte de restauració per al Ple de febrer.

A l'acta del Ple de la CMAIB de 17 de febrer de 2022 consta que, a petició de diversos membres del Ple , el president retira el punt de l'ordre del dia i emplaça a tots els membres del Ple a presentar, si ho consideren oportú, informes addicionals, i específicament sol·licita nous informes del Departament de Residus del CIM i del Departament de Carreteres del CIM, i se'n dona trasllat al promotor.

Amb posterioritat al Subcomitè de 19 de gener de 2022, s'han rebut informes del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, de la Direcció Insular de Residus, del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica del projecte de restauració, informe addicional del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures, i de la Direcció General de Trànsit, així com proposta del promotor sobre la restauració de la pedrera Garrigueta Rassa. Finalment l'Ajuntament de Palma ha remès en data 13 de setembre de 2022 diversos informes tècnics sobre la viabilitat del projecte i sobre alternatives a la restauració proposada.

Per aquest motiu, una vegada recollides les consideracions i la resposta d'aquests informes s'elabora nova proposta de dictamen que s'eleva a la consideració del Subcomitè Tècnic.

Motiu de subjecció a avaluació ambiental

Aquest projecte actualment s'inclou al Grup 2.1. Pedreres: restauració o extracció, de l'Annex I del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, raó per la qual està subjecte al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental ordinària, segon l'art. 13.1 d'aquest Decret Legislatiu, tot i que també cal tenir present el contingut de les disposicions transitòries de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears.

El promotor sol·licità a l'òrgan ambiental, amb anterioritat a l'inici del procediment d'avaluació de l'impacte ambiental ordinària, que elaboràs un document d'abast de l'estudi d'impacte ambiental, tal com preveu l'article 34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. La CMAIB inicia l'expedient 52A/2018, i després de fer els tràmits pertinents, es redacta el document d'abast de l'EIA de 2 d'agost de 2018, el qual és tramès mitjançant ofici del president de la CMAIB de 27 d'agost de 2018 al promotor i al Servei de Mines (sortida 28 d'agost de 2018).

2. UBICACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Descripció del projecte

L'àmbit d'acció d'aquest projecte se situa al municipi de Palma al vessant est del puig de ses Gatoves de la Serra d'en Marill . En aquest enclavament, juntament amb la pedrera de Sa Garrigueta, es troba la pedrera de Can Rosselló. Ambdues pedreres se separen una de l'altra tant sols per un paret rocosa de separació d'uns 150 m d'alçada i d'escassa amplada (uns 20 m a la part més estreta).

Els terrenys tenen una superfície de 575.232 m² (Polígon 7, parcel·les 6, 88 i 2), dels quals estan inscrits en el registre miner un total de 443.922 m^2. L'accés principal a la pedrera de Sa Garrigueta és per la carretera Ma-1041, PK 5-6 direcció Puigpunyent. L'entrada, d'uns 30 m d'amplada, es troba al marge esquerre de l'esmentada carretera.

L'àmbit de l'explotació minera afecta Sòl Rústic Comú (SRC) amb categoria de SRG- Forestal i Sòl Rústic Protegit (SRP) amb categoria d'ANEI. A més està afectada per l'Àrea de Protecció Territorial (APT) de carreteres de la Ma 1041 (zona entrada), Zona d'alt Risc d'Incendis (ZAR) i APRs d'esllavissaments i erosió. La vulnerabilitat d'aqüífers (ZPR) majoritàriament és moderada, però a algunes zones es considera alta, sobretot a les parts baixes de la pedrera on encara hi ha les instal·lacions que s'utilitzaven quan la pedrera estava operativa.

El projecte recull cinc alternatives (inclosa la 0) al projecte de restauració.

-Alternativa 0 (manteniment de la situació actual): Implica que no hi haurà activitat i per tant ni trànsit de camions, ni renous, ni emissions de pols. No obstant això, es manté un espai degradat amb el gran impacte visual que actualment genera la pedrera sense restaurar, a més, de la perillositat que presenta per possible inestabilitat dels talussos. L'explotador des de l'any 1992 té l'obligació de restaurar la pedrera segons el projecte aprovat del mateix any. Segons l'EIA, aquesta alternativa no és viable i no ha estat acceptada per l'Administració

-Alternativa 1: Manteniment del projecte aprovat l'any 1992. Segons la documentació aportada aquest projecte és el que es considera vigent en l'actualitat. És l'alternativa de major impacte. Suposa una afecció de 55,15 Has, amb voladures, vibracions i trànsit de camions i, a més, es podria seguir explotant la pedrera 30 anys més amb els perjudicis ambientals i socials associats.

-Alternativa 2: Projecte de l'any 2002. S'adapta al PDS de Pedreres de 1999, té informe tècnic de tots els departament competents a la matèria, va ser informat favorablement pel Comitè Tècnic d'AIA de la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA). Però suposa l'extracció d'un volum de 25 milions de tones amb els perjudicis ambientals i socials abans esmentats. Per aquest motiu la Comissió Permanent de la CBMA va acordar informar aquest projecte desfavorablement. El promotor exposa que no s'ha dictat mai resolució denegatòria del procediment, que correspondria a la DG de Política Industrial.

- Alternativa 3: Restauració mitjançant rebliment, revegetació, refaunació i restabliment de l'equilibri ecològic sense extracció mínima a la part superior. La documentació presentada exposa que si no s'efectua extracció a la cresta de la pedrera, les actuacions possibles a la part superior estan molt limitades.

- Alternativa 4: Restauració mitjançant rebliment, revegetació, refaunació i restabliment de l'equilibri ecològic amb extracció mínima a la part superior. Molt parescuda a l'anterior. És l'alternativa elegida pel projecte el qual es desenvoluparà amb 4 fases (12 subfases i cinc actuacions puntuals) que es descriuen a continuació.

Subfase 1-A es realitzaran 3 operacions simultànies

-Desmantellament de les instal·lacions. A la pedrera, a l'àrea més pròxima a la carretera Ma 1041 i visibles de la mateixa, hi ha un conjunt d'instal·lacions i edificacions en estat quasi ruïnós que ocupen una superfície aproximada de 14.600 m². Amb la restauració es volen aprofitar alguns components de l'antiga instal·lació (sitges metàl·liques, cintes, bigues...) els quals seran desmuntats per aprofitar-los a altres pedreres o indústries. Quant a les edificacions algunes es demoliran i les runes inerts s'aprofitaran per al rebliment de la pròpia pedrera. Les edificacions amb millor estat de conservació, després de la seva restauració, es mantendran per a posteriors usos (oficines, vestidors, magatzems, centres d'interpretació...).

- Reompliment banc 1. Es procedirà a omplir el talús més baix pròxim a la carretera des de l'explanació de les instal·lacions (cota 115-118) fins a la cota 156, amb un talús de 30º i una altura màxima de banc de 20 m i bermes intermèdies de 12 m d'ample. El volum de reblit que es necessitarà per aquesta fase serà de 214.000 m³.

- Subdivisió dels bancs superiors. Per a aquesta subfase el promotor va presentar una addenda (4/2019) al projecte de restauració. Aquesta addenda exposa que ja no s'utilitzaran voladures per a aquesta actuació i que es renuncia a la comercialització del 170.000 m³ de material extret, que es destinaran al reblit de la primera fase. Per tant, aquest subdivisió dels bancs superiors es farà mitjançant elements mecànics. Es desdoblaran els bancs actuals formant bancs de 10 m d'altura i sinuosos, tant en planta com en secció, a fi de rompre els pendents més elevats. Els fronts resultants seran tractats mecànicament per formar crivelles i disposar de superfícies horitzontals en les quals es dipositarà terra vegetal i llavors perquè creixi la vegetació.

L'extracció esmentada invadeix parcialment en 5.850 m² la zona en ANEI que es va excloure per CEMEX com a mesura compensatòria d'una altra pedrera, en compliment de la DT 1a de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre (LOMIB)- veure apartat d'antecedents. Per tant, el promotor com que considera necessària aquesta actuació, proposa la permuta següent:

- Dins el mateix ANEI compensar amb 16.350 m² (2,8 vegades la superfície ocupada) la no extracció. S'adjunta un plànol (núm. 32) a escala 1:5000 on es grafia la permuta.

Subfase 1B Neteja d'esplanades, enderrocs, aplecs i rebliment del forat inferior.

- Retirada d'aplecs útils. Dins l'explotació s'han identificat tres aplecs útils a més d'alguns enderrocaments aïllats per dins els bancs. Es calcula que en total hi ha un 433.300 m³ d'àrids que serien comercialitzats. No obstant això, com que no es coneix la seva qualitat, un 30 % d'aquest volum podria destinar-se a reomplir el forat que hi ha a la plaça de la pedrera.

- Rebliment del forat de la plaça de la pedrera. La plaça de la pedrera té una cota que oscil·la entre 110-114 m, per la qual cosa és bastant uniforme, a excepció d'un fondal amb cota 98-100 m. Aquest forat es vol omplir amb 135.000 m³ de material, provinent de les operacions anteriors i, si no és factible, el material per reblir-lo provindrà de l'exterior.

FASE 2. Consisteix en el rebliment del forat miner fins a la cota de 141 m. Es divideix en cinc subfases.

• Subfase 2A- Cota rebliment 116,79 m ( volum 308.000 m³).
• Subfase 2B- Cota rebliment 122,40 m (Volum 295.000 m³).
• Subfase 2C- Cota rebliment 127,90 m (Volum 302.000 m³).
• Subfase 2D- Cota rebliment 133,40 m (Volum 310.000 m³).
• Subfase 2E- Cota rebliment 141 m (Volum 317.000 m³).

Total rebliment -1.532.000 m³

FASE 3. Consisteix en el rebliment del forat miner fins a la cota de 158 m. Es divideix en quatre subfases.

• Subfase 3A- Cota rebliment 145 m ( volum 312.000 m³).
• Subfase 3B- Cota rebliment 150 m (Volum 320.000 m³).
• Subfase 3C- Cota rebliment 154 m (Volum 303.000 m³).
• Subfase 3D- Cota rebliment 158 m (Volum 295.000 m³).

Total rebliment -1.230.000 m³

FASE 4. A partir de la cota de 158 m es procedirà a un rebliment amb ascens i amb vessant, conformant tres bancs de 13 m (fins a cota 171 m), 20 m (fins a cota 191) i 20 m (fins als marges superiors de la pedrera amb cota màxima de 211 m). Aquests bancs s'uniran amb el de les fases anteriors conformant un talús de 30º i altura màxima de banc de 20 m i bermes intermèdies de 12 m d'amplada.

Resum de volums i masses (per aquest projecte de restauració). El projecte calcula una densitat mitjana de material aportat 1,65t/m³ i un tonatge anual de 221.705 t

Reompliment- 4.031.000 m³/6.651.150 t.

Extracció- 170.000 m³

Retirada materials útils de dins la pedrera- 433.300 m³

Anys de restauració: 30,1

• Fase 1- 1,6 anys
• Fase 2- 11,4 anys
• Fase 3- 9,2 anys
• Fase 4- 7,9 anys

En la resposta realitzada pel promotor als requeriments del Servei de Residus, s'exposa que la previsió de necessitat de reompliment serà de 221.000 t/any (30,1 anys). Que no és res aventurat preveure que a la pedrera de Sa Garrigueta es puguin destinar un mínim de 150.000 t/any provinents de Mac Insular i uns 47.000 m³/any d'excavacions, volum que s'aconseguiria de la zona de Palma-Calvià- Andratx.

També exposa que la metodologia de reblit serà per fases ascendents, això fa que en el cas que deixàs d'haver aportament de material de reblit, la pedrera es podria revegetar i refaunar seguint els criteris del projecte.

Integració dels talussos rocosos vistos. En els talussos que no es puguin ni ocultar ni subdividir es crearan fractures i crivelles creant superfícies susceptibles de poder ser colonitzades per la vegetació natural. Aquestes accions es faran per tots el talussos de la pedrera.

Condicionament de totes les superfícies. Cada talús serà tractat de forma individualitzada segons les seves característiques i així com hagi quedat després de les actuacions rebudes.

PROCESSOS DE REVEGETACIÓ I REFAUNACIÓ

Se seguirà el «Documento técnico para la revegetación, refaunación y restablecimiento del equilibrio ecológico» realitzat per Fundación Tormes- EB» de març de 2019 per:

1.Creació de morfologia i establiment del sistema de drenatge.

2.Obtenció dels substrats.

3.Sembres.

4.Plantacions.

5.Manteniment.

Tenint en compte la resiliència de la zona, s'aportarà només la terra vegetal necessària per restituir la capa fèrtil de cada àrea a revegetar sobre la capa de materials inerts del rebliment. Per tant s'aprofitaran els materials amb stock existents actualment a l'explotació per a conformar aquesta capa fèrtil (terra vegetal i àrids de diferent granulometria). Sobre aquesta capa fèrtil s'assentaran les distintes comunitats vegetals. També es pot utilitzar per a aquesta fi la terra provinent de l'exterior que s'utilitzi per reompliment. Es calcula que el volum de capa fèrtil necessària per a la restauració serà de 10.818,96 m³.

Es compondrà de:

-1/4 de terra vegetal (provinent de desmunts, terres de cultiu i obres properes).

-1/4 d'arena calcària (provinent de la pròpia pedrera o de l'exterior).

-1/4 de grava calcària entre 10 -20 mm provinent de la pròpia pedrera o de l'exterior).

- 1/4 de compost.

Quant a la revegetació i creació d'hàbitats, la distribució de les diferents comunitats vegetals dissenyades per a la revegetació d'espais de la pedrera es realitzarà en funció de la geomorfologia resultant del projecte de restauració. Així, la pedrera se ha dividit en 15 parcel·les.

- Gran part de la paret nord-oest, amb vessants orientades cap el sud, s'anomena « Exposició Sud» Parcel·les 1, 7 i 9. Es vol restituir tal com exposa la documentació aportada en una garriga menorquina Prasio majoricis-Oleetum sylvestris.

- Certes àrees de la paret sud-est, amb vessants exposats al nord, s'anomena «Exposició Nord» Parcel·les 2,4 i 11. Es vol restituir tal com exposa la documentació aportada en una garriga menorquina Prasio majoricis-Oleetum sylvestris.

- A ambdues parcel·les dels extrems sud-est i nord-est, així com les bermes de la paret amb bancals de l'extrem sud-oest, es disposaran zones mixtes de cultius tradicionals. s'anomenaran «Mosaic de cultius tradicionals» (Parcel·les 3,10,13 i 15).

- A les àrees de transició entre «Exposició Sud» i «Exposició Nord» s'ubicaran formacions anomenades «Ecotons entre orientacions» (Parcel·les 5 i 6). Es vol restituir tal com exposa la documentació aportada en una garriga menorquina Prasio majoricis-Oleetum sylvestris.

- Disposades transversalment al forat de l'explotació, s'establiran dues clapes de vegetació destinades a allotjar la formació anomenada «Corredor ecològic» (Parcel·les 8 i 12) Es vol restituir tal com exposa la documentació aportada en una garriga menorquina Prasio majoricis-Oleetum sylvestris.

Per a la revegetació s'utilitzaran espècies autòctones de camps de conreus de secà i de garriga dels substrats herbaci, arbustiu i arbori, i algunes pròpies de substrats silícics . S'instal·laran sistemes per evitar la depredació per herbívors. L'àrea de plantació es dividirà en tres polígons, a cada un es repartiran de manera equitativa les diferents espècies a fi de crear densitats i mescles d'espècies homogènies i no àrees masses denses o a on predomini una espècie sobre les altres.

Pel que fa a la refaunació, aquesta es produirà una vegada la vegetació s'hagi assentat als terrenys i s'estableixen les relacions de biocenosi entre els diferents organismes. No obstant això, es planteja la instal·lació d'una sèrie d'estructures de suport a la refaunació dels terrenys restaurats com:

- Realitzar una bassa artificial (petita depressió impermeabilitzada de 9-20 m²) per reproducció d'amfibis, per beure les aus i zona de caça de quiròpters i rapinyaires nocturnes.

- Un Bug Hotel de 70- 80 cm d'altura realitzat amb distints materials que presentin forats per allotjar artròpodes.

- Caixa niu amb suport per xoriguer.

- Caixes niu per a òliba, mussol petit. aus passeriformes i rates-pinyades.

- Calleres per abelles, clapers per a mamífers i rèptils, parets de pedra viva i clapes arenoses.

ZONA D'INTERPRETACIÓ i FORMACIÓ

Terral Holding 2005 SL vol destinar una zona de 10.000m² per dur a terme un conveni amb les administracions i habilitar un centre de formació de 61,30 m² en matèria minera i ambiental. Aquesta zona s'ubicarà a l'entrada de la pedrera. En aquesta àrea està previst fer un aparcament per a visitants i, a més, tendrà un ús recreatiu per a famílies i visites escolars amb taules perquè la gent descansi o per menjar. També hi haurà un punt verd i una aula de 50 m² per a cursos i conferències amb lavabos proveïts de fossa sèptica i un camí interpretatiu de 300 m amb senyals i panells explicatius. Per a la creació d'aquesta zona d'interpretació s'han seleccionat dues edificacions que estan en bon estat, les quals només s'hauran de reformar, també es restauraran dues instal·lacions industrials existents (un filtre de pols i un molí).

AIGUA

El principal consum d'aigua vendrà donat pel reg d'espècies vegetals així com el reg de les pistes per a la prevenció que no es generi pols. També per a lavabos i vestidors. S'ha calculat que l'aigua que es consumirà en aquest projecte serà aproximadament de 1.163 m³/any.

ENERGIA

Per a la realització del projecte es tenen previstes dues fonts d'energia principal: elèctrica i gasoli.

L'elèctrica per proveir oficines, lavabos, vestidors, il·luminació exterior, bàscula. Es preveu un consum anual de 40.000 Kwh

La de gasoli per a la maquinària. Es preveu un consum de 16.000 l/any.

RESIDUS

No es produiran residus miners. A la fase 1 es retiraran i es lliuraran a gestors autoritzats els residus que hi ha actualment per tota la pedrera (RCD, ferralla, voluminosos, etc). També els que es generaran amb l'enderrocament d'edificacions i instal·lacions. Es preveu que la producció anual de residus perillosos serà menor a 10.000 kg.

AIGÜES RESIDUALS

Per a a la seva evacuació es preveu una fossa sèptica. Totes les aigües residuals seran canalitzades mitjançant un col·lector general que desembocarà a la fossa sèptica. Es tracta d'un equip compacte amb tres compartiments i una capacitat de 2.000 l. El tercer compartiment es buidarà periòdicament.

POLS

l'EIA conclou que no es preveu la formació de pols per sobre dels límits establerts en el RD 102/2011, de 28 de gener, que fixa la quantitat màxima de partícules PM10 en 40 mm/m³. Els valors seran inferiors a aquest límit inclús en el punt de generació de pols.

RENOU

A la resposta que ha realitzat el promotor a l'Ajuntament de Palma referent al nivell de renou, es conclou que:

- Que en cap dels casos analitzats se superen els màxims establerts per al RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la llei 37/2003, de 17 de novembre de renou amb referència a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques (sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial).

- Els valors més alts se obtenen a l'exterior de la planta primera de la casa més propera a la pedrera 50,4 db.

- I el focus que genera la carretera Ma-1041 contribueix a aquests nivells en tots els casos.

TRÀNSIT

Els vehicles que transportin materials per al reblit no seran de Terral Holding SL, si no d'empreses externes que es dediquin a aquestes tasques. L'única manera d'accedir-hi serà per la carretera Ma -1041 Palma Puigpunyent. Aquest camions solen tenir una capacitat de càrrega de 20 t. S'exposa que les tasques es realitzaran de dilluns a divendres de 7 a 19 h. Per tant la documentació presentada calcula un trànsit de 9,2 camions/hora el que implica un increment del 0.0024 % del global del trànsit que circula actualment per aquesta carretera. Per fer aquest càlcul s'ha analitzat l'estudi de mobilitat sostenible de l'Ajuntament de Palma (abril 2013) i el Pla de transport dels polígons de Son Castelló i Can Valero elaborat per ASIMA i CEPE (setembre de 2010). A l'informe realitzat pel Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 26/05/2021 matisa aquest percentatge, ja que l'avaluador ha fet aquest càlcul sobre 3718 vehicles dient que és la intensitat mitjana horària, quan és la diària. Exposa que aquesta errada fa que realment l'increment no sigui del 0.0024% si no de l'1,24 %.

També a la documentació aportada s'inclouen:

- Informe favorable a l'EIA (dins la fase prèvia per al document d'abast de l'estudi d'impacte ambiental) d'1 d'agost de 2018 pel departament de Territori i Infraestructures de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat, per donar compliment a la Llei 5/1990 de carreteres de la CAIB.

- Informe del Departament de Mobilitat i infraestructures del Consell de Mallorca de 15 desembre de 2021, redactat amb el mateix sentit que l'anterior.

PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

Detalla els aspectes que seran controlats de forma habitual (emissions atmosfera, renous, gestió de residus que es generaran i els destinats a omplir la pedrera, qualitat del sòl, de les aigües i els aqüífers, la vegetació a plantar, processos erosius, etc.).

A més, a la contestació que fa el promotor a l'informe realitzat pel Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 26/05/2021, exposa que la pedrera haurà de presentar tots els anys un pla de tasques amb indicació dels treballs realitzats durant l'any i els prevists al següent. Aquest Pla serà objecte d'una auditoria realitzada per una Entitat Col·laboradora de l'Administració (ECA), l'informe de la qual haurà de ser favorable.

PERSONAL I PRESSUPOST

El personal que es preveu necessari per executar aquest projecte de restauració serà de 6 operaris (aquest nombre pot variar segons el volum de feina). El pressupost previst per a l'execució d'aquest projecte s'ha calculat en 2.098.300, 44 €.

3. INFORMACIÓ PÚBLICA I CONSULTES A LES ADMINISTRACIONS AFECTADES I PERSONES INTERESSADES

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental, el Servei de Mines va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental per un termini de 30 dies al BOIB núm. 123 -7/09/2019).

Posteriorment al BOIB núm. 139- 12/10/2019 es publica la Resolució del director general de Política Industrial per la qual s'amplia el termini d'exposició pública fins al dia 8 de novembre de 2019

Al mateix temps, durant el període de l'exposició pública, i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des del Servei de Mines també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades, moltes ja assenyalades al Document d'Abast per a l'EIA tramès per la CMAIB.

A causa de què el promotor presenta modificacions al projecte i aquestes es consideren per part de l'òrgan substantiu que provocaran un canvi substancial del projecte, mitjançant Acord del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica de març de 2021, es declara la procedència de dur a terme un nou tràmit d'informació pública i consultes.

Així al BOIB núm. 37 de 18/03/2021 es torna a exposar al públic el projecte i l'EIA durant 30 dies i alhora es realitzen també les consultes a les administracions següents:

- Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori). Entrada 6/05/2021.

- Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/04/2021

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori).Entrada 27/04/2021

- Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/04/2021.

- Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 16/03/2021. Actualment les competències d'aquest Servei les ha assumides el Servei de Gestió del DPH.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus – Entrada 19/03/2021

- Servei de canvi climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius). Entrada 15/03/2021.

- Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) Entrada 16/03/2021.

- Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca -Entrada 16/03/2021.

- Ajuntament de Palma- Entrada 16/03/2021

En els oficis de la cap de negociat V del Servei de Mines de 22/10/2020 17/05/2021, es llisten les al·legacions rebudes durant els tràmits d'exposició pública, els informes sol·licitats a les administracions afectades, els informes rebuts i les respostes del promotor.

Durant la primera exposició pública s'han rebut 32 al·legacions, de les quals 1 és recolzada per 66 signatures i un altra per 11.

Durant la segona exposició pública s'han rebut un total de 12 al·legacions, tots els al·legants ja havien realitzat també al·legacions durant la primera exposició pública.

En resum les al·legacions presentades exposen que el projecte de restauració amaga un negoci d'explotació de 30 anys, que s'inclouen voladures per extreure 170.000 m³ de material, que s'afectarà a una zona ANEI, que hi haurà un important increment de trànsit al tram final de la carretera Palma- Puigpunyent (Ma 1041), a causa dels camions que aniran i tornaran de la pedrera, que el reompliment amb material de construcció podria contaminar l'aqüífer de Na Burgesa que abasteix la població de Palma, també que a causa de les voladures i del seu radi es podrien deteriorar els 3 dipòsits d'EMAYA, afectar al CEIP de Son Anglada i el Centre de menors des Puig des Bous, a més d'altres habitatges, que la pedrera es podria convertir en un abocador on hi podria haver residus perillosos. Per tant, que totes aquestes accions són desfavorables per als barris confinants amb la pedrera i també per al conjunt de la població que resideix a Palma. Dins el cos de les al·legacions, a més dels particulars, hi ha entitats ecologistes com Terraferida, GOB i Amics de la Terra i les Associacions de Veïnats i Veïnades de Son Rapinya, Son Anglada, Son Espanyol, Establiments, Son Roca, Secar de la Real, Coll den Rabassa i, també, la Federació d'Associacions de veïns de Palma. També cal esmentar que hi al·leguen l'STEI intersindical i l'APIMA del CEIP Son Anglada.

També al·lega el representat d'aquell moment de la pedrera veïnada de Can Rosselló (Sr. Mariano Sanz Llorente- COMASA) que exposa els beneficis que obtindrà TERRAL HOLDING 2005 amb aquest projecte i a més, que així com està projectada la restauració del massís que comparteixen les dues pedreres, resulta incompatible amb la restauració de la pedrera de Can Rosselló i que no s'entén aquest projecte de restauració si no es fa en conjunt. També que el núm. de camions que transitaran per la carretera Ma 1041 serà molt superior al que s'exposa al projecte sobretot quan també es comenci a restaurar la pedrera de Can Rosselló. A més no es creu que en 30 anys s'hagi omplit la pedrera amb el volum de material que recull el projecte, si es té en compte que alhora també s'haurà de reblir la pedrera de Can Rosselló (ni el projecte ni l'EIA, aporten cap estudi que justifiqui la possibilitat de què es generi tant de material extern per aconseguir reblir la pedrera amb aquest termini de temps).

Cal fer un esment a les al·legacions presentades durant la segona exposició pública, en sentit general, i tot i que el promotor ha modificat el projecte pel que fa a la supressió de voladures, els al·legants es reiteren en les ja formulades, exposant que aquest aspecte no queda clar i que totes les altres actuacions impactants es mantenen.

Els informes rebuts de les administracions afectades i consultades durant les dues exposicions públiques han estat els següents:

- Informes del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 16/09/2019 i 11/05/2021. Conclouen el dos informes en informar favorablement, però exigint mesures protectores per garantir la no afecció a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) quan entri la maquinària, i en cas de trobar un exemplar retirar-lo a zona segura.

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 16/09/2019. Conclou que aquest servei no té cap inconvenient o consideració a aportar a efectes de risc d'incendi forestal, gestió forestal i protecció del sòl, no obstant això, fa tota una sèrie de consideracions quant al compliment de l'article 8.2c del Decret 125/2007, que el dipòsits i maquinària han d'estar a una distància mínima de 10 m del combustible forestal, que els operaris i usuaris han d'estar instruïts en risc d'incendi forestal i que el projecte de restauració tractarà d'afavorir en el seu entorn paisatges agroforestals amb l'objectiu de crear discontinuïtats que dificultin el progrés del foc en el cas que es produís un incendi forestal a la zona.

- Ofici del Director General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 8/09/2019. On exposa que el projecte no afecta a cap Espai de Rellevància ambiental (XN 2000 o Espai Natural Protegit).

- Informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 17/05/2021. Aquest informe exposa que a la documentació no s'especifiquen els codis LER dels residus i que cal especificar-los per tal de valorar la idoneïtat de les operacions de valorització. També, que cal presentar un estudi d'estabilitat dels talussos i altres dades quant a estabilitat de la massa de residus com a material de rebliment. A més, falta un estudi de la vulnerabilitat de l'aqüífer i que el projecte ha d'incloure una prognosi en la generació de residus que pretén valoritzar la pedrera.

En referència a aquesta qüestió la CMAIB envia ofici de data 15 de novembre de 2021, informant a l'òrgan substantiu (Servei de Mines) que per a l'aprovació del Pla de Restauració és requisit necessari l'informe previ i vinculat del Servei de Residus i Sòls Contaminats d'acord amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de Residus i Sòls contaminats de les Illes Balears. Aquest informe no està inserit en el procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, ni de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, ni en el Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost. Per tant, la CMAIB valora que amb la informació aportada en el procediment d'avaluació ambiental, ja es troba en disposició d'emetre la corresponent DIA d'aquest projecte, conscient que els aspectes a què fa referència la Llei 8/2019, de 19 de febrer, seran valorats oportunament per l'òrgan sectorial especialitzat en aquesta matèria.

El que exposa aquest ofici s'ha recollit com a recordatori a aquest informe proposta de DIA per a aquest projecte.

- Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 25/10/2021 (entrada CMAIB 3/12/2021). Aquest informe exposa que la pedrera es troba sobre la massa d'aigua subterrània (MAS) 1813M1 (Sa Vileta), la vulnerabilitat d'aqüífers és de moderada a alta i es troba fora dels perímetres de restriccions del pous de captació d'aigua de proveïment urbà. També recull que, pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, es considera que restituir la pedrera reomplint-la amb materials inerts (que no reaccionen químicament amb l'aigua) minimitza el risc de contaminació. L'informe conclou en informar favorablement el projecte de restauració i l'EIA.

- Informe del Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 24/11/2021. En aquest informe es conclou que l'àmbit de les obres a realitzar no es troba afectat per la zona de policia de torrents. Que la llera identificada com a tàlveg a menys de 100 m de les actuacions, no es considera DPH probable perquè la seva conca d'aportació és inferior a 1 Km² i no està suficientment definida, a més, no està dins cap zona potencialment inundable.

Recorda que, d'acord amb l'article 60.3 del PHIB, sempre que sigui viable les noves edificacions disposaran de sistemes de recollida d'aigua de pluja, amb l'objectiu d'emmagatzemar-les per a un ús posterior.

- Informe de la Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) de 20/09/2019. Informa que no és objecte d'aquest projecte establir les condicions de les instal·lacions sanitàries futures. Es recorda que les instal·lacions de fontaneria que donin servei a instal·lacions sanitàries hauran d'adequar-se a la normativa vigent d'aigües de consum humà i control i prevenció de la legionel·losi ( RD 140/2003, de 7 de febrer, Decret 52/2021, de 6 de juliol i RD 865/2003, de 4 de juliol).

- Informes del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 21/08/2019 i 13/04/2021. Ambdós conclouen que el titular d'aquesta pedrera ha de sol·licitar a la DG d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa con APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli tant les operacions d'explotació com les de restauració, identificant tots els focus d'emissions difuses i canalitzades (com els grups electrògens o sitges), així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes. La resolució d'inscripció APCA o, en el seu cas, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels grups electrògens existents o altres focus canalitzats, si s'escau. S'haurà de fer un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Dins de l'estudi d'alternatives s'hauran d'avaluar aquests aspectes.

- Informes del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 2/10/2019 i 26/05/2021. Ambdós són desfavorables. Exposa que al 2016 es va crear el Comitè tècnic de restauració de pedreres de Can Rosselló i Sa Garrigueta i que aquest Comitè va elaborar una memòria resum prèvia al projecte de Restauració (any 2017). Recalca que si s'utilitzen explosius, malgrat la quantitat, l'Ajuntament no autoritzarà la Restauració. A més, diu que l'Ajuntament de Palma és contrari a qualsevol tipus d'activitat que no siguin les estrictament relacionades amb la restauració, amb la prohibició d'ús d'explosius pels perjudicis que causarien sobre la població resident que s'assenta als voltants de la pedrera. A més exposa tota una sèrie d'aspectes que considera que l'EIA no té ben controlats i considera que s'han de justificar i/o estudiar més a fons, com: el dipòsit de combustible de 4.990 l. de gasoli, les zones de recàrrega de combustible, l'emmagatzemament de residus (alguns dels quals perillosos), la fossa sèptica, l'eficiència energètica i ús del generador d'energia, el trànsit i la mobilitat, els renous, les vibracions, el control de material d'entrada i el Pla de Vigilància Ambiental.

- Informe del Servei d'Assessorament Ambiental quant a APR d'Esllavissaments de 13/01/2021. Conclou que per poder informar, s'haurà de justificar tècnicament i en base als paràmetres projectats (altura i angle) l'estabilitat dels talussos rocosos d'excavació projectats a la capçalera de la zona oest. Per respondre a aquest informe i esmenar les deficiències detectades, el promotor realitza un informe addicional d'1 d'abril de 2021. La nova documentació aportada és objecte d'un altre informe de 7/10/2021 pel mateix Servei el qual conclou en informar favorablement condicionat a que els talussos de la zona superior s'hauran d'executar en base al paràmetres que es varen tenir en compte per al càlcul del factor de seguretat, la creació d'esquerdes en els fronts resultants no podrà comprometre l'estabilitat del talús, el blocs inestables s'hauran d'estabilitzar o eliminar i el Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure el control i seguiment com a mínim semestral de l'estabilitat dels talussos i dels blocs inestables, sobretot després d'episodis d'intenses precipitacions o nevades.

-Informe del Departament de Mobilitat i Infraestructures de 15/12/2021 promogut i tramitat pel Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca- Aquest informe recull que:

-D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirectament a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. No és preceptiu informar sobre les actuacions projectades fora d'aquesta distància.

- Que abans de l'inici de qualsevol actuació es recapti la pertinent autorització d'aquest Departament i en particular per tot allò que pugui afectar a l'accés de les instal·lacions i la seva incidència sobre el trànsit fonamentalment de vehicles pesants.

- Informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge (Consell de Mallorca) de 29/12/2021 Aquest informe fa les consideracions tècniques següents:

- Adoptar mesures que garanteixin la seguretat vial durant la circulació dels camions que transporten el material de reblit per la carretera Ma-1041, sobretot quan entrin o surtin la la pedrera, atesa la gran afluència de ciclistes que accedeixen per aquest carretera a les rutes C3 i C4 del pla de Vies de l'Illa de Mallorca.

- Considerar els efectes acumulatius que poden provocar la restauració simultània amb la pedrera de Sa Garrigueta quant a trànsit de camions per la mateixa carretera i sobre l'actuació de les obres previstes a la Ma-1041 pel Pla de Vies Ciclistes i les propostes del la Norma 52 del PTIM.

- Des d'un punt de vista paisatgístic, serà convenient prioritzar les actuacions de restauració que aconsegueixin reduir els impactes visuals perceptibles des de l'exterior de la pedrera abans que aquelles actuacions que no es perceben des de fora del recinte de la pedrera. Proposa que el reblit vagi destinat prioritàriament a ocultar els frontals dels talussos més visibles.

- Sol·licita una coherència del dos projectes de restauració de les dues pedreres per a la integració paisatgística del massís divisori.

- No considera convenient executar les accions destructives de la fase 1A del projecte subdivisió dels bancs superiors a la cresta de la pedrera. Proposa que s'executi d'una altra manera menys impactant i que es preservi el paisatge forestal de la part superior dins l'ANEI i dins la zona d'esmorteïment del paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També suggereix conservar la vegetació que ha crescut de forma natural als frontals durant 15 anys, per evitar que sigui restituïda.

- Considera la conveniència de reduir significativament les tones de reblit amb material inert que proposa el projecte, a fi de què el temps de restauració no fos de 30,1 anys, si no el menys possible. Proposa reblir la pedrera formant talussos inclinats, en lloc de tongades verticals. Així es podran omplir estratègicament zones de la pedrera que ocultaran abans els impactes visuals, i d'aquesta manera es restituirà el paisatge en els frontals dels talussos superiors .

- S'haurà de garantir l'execució de la zona d'interpretació i formació definida.

- No es considera apropiada les plantacions definides per revegetar els talussos superiors. Recomana substituir espècies de conreu per espècies de garriga ja presents.

- Exposa, també, tota una sèrie d'actuacions desenvolupades al cos de l'informe quant a barreres perimetrals arbòries que apantallin la pedrera des de la carretera, tancaments recollits al PTIM, revegetació de talussos, franges de vegetació de transició fins a la plaça de la pedrera, maneres de reblir i revegetar simultàniament, aprofitar els materials existents a l'explotació per crear la capa edàfica. També defineix altres mecanismes diferents al projecte presentat pel tractament dels talussos, bermes i bancals de la pedrera. Proposa fer un accés al massís divisori com a mirador del paisatge des de la zona de l'àrea recreativa, la creació d'una bassa a l'olla de la pedrera que reculli les aigües d'escorrentia, conservar les instal·lacions i la maquinària industrial de la pedrera, i, també, els cúmuls de sediment en formacions d'escorrentia (preses) com element estètic. A més, contempla incrementar en superfície l'àrea recreativa projectada de 10.000 m² i que cal valorar cedir la seva gestió a l'Administració ambiental o a una altra entitat de custòdia del territorial que li pugui interessar.

RESPOSTES DEL PROMOTOR

El promotor respon les al·legacions presentades durant les dues exposicions públiques, i aporta documentació per esmenar les diferents mancances que li apuntaven alguns dels informes de les administracions afectades abans esmentats. Dins les contestes es repeteix contínuament que es tracta d'un projecte de restauració i no d'explotació. Que es tracta d'un projecte sostenible, però que ha de ser econòmicament autosuficient. Que en cap cas la legislació prohibeix que una activitat de restauració no pugi generar ingressos. I en aquest projecte aquests hauran de contribuir a les despeses de la restauració, perquè si no el projecte no serà viable.

Pel que fa a la resposta a l'informe del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma (entrada CMAIB 23/08/2021), el promotor exposa que ha renunciat a la realització de voladures a la cresta de la pedrera. També contesta a cada una de les mancances que exposa aquest informe quant al projecte i l'EIA.

En resposta a l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats (entrada CMAIB 23/08/2021), el promotor exposa que la restauració de la pedrera es farà mitjançant una valorització de residus. Que els materials que s'utilitzaran per al rebliment seran Terres i pedres procedents d'excavacions i desmunts (LER 17 05 04) i materials procedents dels Residus de Construcció i Demolició (RCDs) des de les plantes de Mac Insular SL que no tenen codis LER i se subministren com a àrids reciclats i tenen la condició d'inerts. Adjunten un Informe geotècnic elaborat per Geotech Solutions SL per respondre al tema de l'estabilitat de talussos. També un Conveni entre el promotor i Mac Insular SL de 19/10/2020.

INFORMES I ESCRITS POSTERIORS AL DICTAMEN DEL SUBCOMITÈ TÈCNIC D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE 19 DE GENER DE 2022.

En posterioritat al dictamen del Subcomitè d'AA de 19 de gener de 2022 s'han sol·licitat i s'han rebut els següents escrits i informes:

- En data 24 de gener de 2022 es rep comunicació de l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Palma de 23 de desembre de 2021 en el sentit d'instar al Govern a rebutjar el projecte de restauració de Sa Garrigueta Rassa.

- En data 25 de gener de 2022 es rep escrit de la FAAVV de Palma sol·licitant que s'emeti declaració d'impacte ambiental desfavorable i insta a les empreses promotores a presentar altres projectes.

- El 14 de febrer de 2022 es rep informe tècnic del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló. Aquest informe conclou que «es generen serioses dubtes sobre la viabilitat d'aquests projectes de restauració en quant a la disponibilitat de material de rebliment per ambdues pedreres...; ... es demana que el departament de Carreteres del Consell de Mallorca realitzi un estudi de mobilitat de la via en l'entorn de les pedreres...; ... es demana la realització d'un estudi d'avaluació del risc d'arrossegament de material de la pedrera...; ... per unanimitat de tots els grups polítics s'ha negat l'aprovació dels projectes de restauració tal i com estan concebuts actualment...;...es demana en ambdós casos un nou projecte de restauració...».

- A l'acta del Ple de la CMAIB de 17 de febrer de 2022 consta que a petició de diversos membres del Ple: «... el President retira les dues propostes. Escoltades les intervencions i vist l'escrit de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022 en què sol·licita nous informes del Departament de Residus del CIM, del Departament de Carreteres del CIM i de la Direcció General de Recursos Hídrics, així com que es presentin alternatives als projectes de restauració presentats, i vist que el representant del CIM sol·licita que el promotor es pronunciï sobre les qüestions plantejades per l'informe del Servei d'Ordenació del Territori de 29 de desembre de 2021, i atès que tots els membres del Ple disposen d'aquesta informació, el President emplaça a tots els membres del Ple a, si ho consideren oportú, presentar informes addicionals, en el termini de 10 dies, i específicament emplaça als Departaments esmentats per l'informe de l'Ajuntament.

Així mateix, es donarà trasllat de l'escrit de l'Ajuntament i de la proposta de dictamen als promotors perquè puguin al·legar el que consideri oportú. I al Departament de Carreteres del CIM es sol·licitarà nou informe i se li donarà trasllat de l'informe de l'ajuntament.»

- El 9 de març de 2022 es rep l'Informe de la Direcció Insular de Residus relatiu a la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló de data 4 de març de 2022, que conclou: «resulta impossible assegurar cap quantitat de material per a un ús concret com és la restauració de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa. Ara bé, atenent a la producció dels darrers 6 anys, el servei públic insularitzat estaria capacitat per a proporcionar una quantitat considerable de material que, segons l'any, sí que resultaria suficient per a les necessitats del corresponent projecte de restauració. Però aquesta aportació seria sempre en un règim de lliure concurrència competitiva, i per tant, quedaria circumscrit als processos d'adjudicació de lots que fa l'empresa concessionària de forma periòdica».

- En data 7 d'abril de 2022 el president de la CMAIB, atès el pronunciament polític del Ple de l'Ajuntament, sol·licita a l'Ajuntament de Palma si en exercici de les seves competències, ha adoptat o adoptarà alguna iniciativa o acord al respecte, que pugui comportar la inviabilitat dels esmentats expedients de restauració.

- Vist l'informe de Residus del Consell de Mallorca, en data 7 d'abril de 2022, el president de la CMAIB sol·licita al Servei de Mines informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló, als efectes de l'article 22.6 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

En data 6 de maig de 2022 es rep Informe del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica dels projectes de restauració de les pedreres Garrigueta i Can Rossell´´o. L'informe conclou que els plans de restauració «són viables jurídicament,... una altra cosa és que dins la línia de l'informe del Consell de Mallorca es puguin plantejar dubtes des del vessant tècnic...».

- En data 24 de maig de 2022, es rep l'informe addicional de 20 de maig de 2022 del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures sobre els plans de restauració, que indica: «El Consell de Mallorca es el titular de la carretera, pero no el responsable de la gestión de la circulación que es la Dirección General de Tráfico. Es decir, desde el Consell se pueden hacer mejoras puntuales en la calzada o incluso mejorar la señalización pero no prohibir o condicionar la circulación de cualquier tipo de vehículo sea pesado o no. Es evidente que la restauración de las canteras provocará un aumento de tráfico pesado en la zona con el consiguiente empeoramiento de la circulación, ruidos y contaminación provocando molestias adicionales a los vecinos y disminución en la calidad de vida de la zona. Por ello, en situaciones similares desde el Consell se pide a los promotores un estudio de movilidad, pero no se realizan por el Consell a no ser que sean obras que vayan a licitarse desde la propia Administración. Una vez analizados los datos del informe redactado desde el Ayuntamiento de Palma se comprueba que es necesario realizar por parte del promotor un estudio de movilidad muy detallado....”.

- Vist aquest informe i el de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022, el president de la CMAIB, en data 6 de juny de 2022 sol·licita informe a la DGT sobre la incidència dels projectes de restauració en el trànsit de la carretera de Puigpunyent.

En data 17 de juny ha tengut entrada informe de 13 de juny de 2022 de la Direcció General de Trànsit signat pel Cap de l'Agrupació de Tràfic de Palma, que conclou: «Con esta estimación de cifras (1 camión cada 4 minutos, durante 10 horas continuadas,por día), es evidente que se generaría un riesgo para la seguridad vial en la MA-1041, por una simple cuestión de proporcionalidad. A mayor tránsito de vehículos, mayor riesgo de siniestralidad. No obstante todo lo expuesto, y teniendo en cuenta que los informes emitidos no se rigen por un estudio riguroso sobre el aumento real de vehículos que transitarían por la MA-1041, se considera que se debiera disponer de información más veraz para poder emitir un informe con más rigor sobre la posible afectación a la seguridad vial. Por último, para minimizar los riesgos para la seguridad vial en caso de ser autorizados los proyectos de restauración, se propone que los planes de restauración de las canteras contemplen que el flujo circulatorio de los camiones se haga de forma circular en un solo sentido, es decir, que los camiones cargados hacia la cantera entren desde el polígono de Can Valero y salgan vacíos dirección Puigpunyent, o viceversa. Con esta medida, se podría evitar el cruce constante de camiones en los tramos más estrechos de la vía.»

- S'ha donat trasllat de tots els informes rebuts al promotor, a la FAAVV de Palma com entitat interessada, i a l'Ajuntament de Palma.

Resposta del promotor

En data 7 de juny de 2022 ha tengut entrada a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears una proposta del promotor de data 31 de maig de 2022 sobre la restauració de la pedrera Garrigueta Rassa que manté el mateix projecte de restauració, i proposa que s'aprovin les fases 1 i 2, i posposar l'aprovació de les fases 3 i 4 a l'execució satisfactòria de les dues primeres fases, amb dues condicions: retirar i comercialitzar els aplecs útils ja existents a la pedrera i que el centre d'interpretació es realitzaria posteriorment durant l'execució de les fases 3 i 4.

En posterioritat, s'ha donat tràmit d'audiència prèvia al promotor, en data 18 de juliol de 2022, sense que consti resposta.

Resposta de l'Ajuntament de Palma.

En data 13 de setembre de 2022 s'ha rebut ofici de l'Àrea de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma mitjançant el qual es remeten: escrit del Gerent d'urbanisme i el Director Tècnic d'urbanisme, adjuntant els informes de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat; Informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló, redactat pel TAE Superior de Medi Ambient; Informe relatiu als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la geògrafa de l'Oficina de Pla General i Model de Ciutat; Informe proposta complementari als informes relatius als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte a la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la tècnica de Medi ambient de l' Oficina de Pla General i Model de Ciutat, i Informe sobre alternatives al procediment de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma, redactat per la Dra. Catalina Salvà.

L'escrit del Gerent d'Urbanisme i del Director Tècnic d'Urbanisme de 12 de setembre de 2022 mitjançant el qual adjunta els informes tècnics complementaris, indica, en resum:

«1. El fet que no existeixi encara un Pla Director Sectorial de Pedreres insular,..., fa que el projecte de restauració presentat no es valori de forma suficient la perspectiva o escala insular,...

2. El fet de l'absència del Pla Director Sectorial de Pedreres Insular invalida els projectes concrets...

3. El creixement d'una població de més de 9.000 persones previst pel nou Pla General... i la transformació de l'actual carretera de Puigpunyent ... en una via urbana... no es considera compatible ... amb el trànsit previst...

4. ... es vol destacar la moció aprovada al Ple Municipal... rebutjant el projecte de restauració actualment en tramitació...

5. En quant a la proposta alternativa de reutilització ... es planteja que si aquesta iniciativa no fos assumible per la iniciativa privada, seria d'interès general ... una col·laboració pública-privada ... o la seva execució per l'administració pública prèvia adquisició o expropiació de l'espai.»

L'Informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Can Rosselló, redactat pel TAE Superior de Medi Ambient, de data 12 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«1.- Es reiteren els següents punts respecte a informes anteriors:

a) Dubtes sobre la disponibilitat de material de rebliment.

b) Incertesa sobre la concessió que gestiona actualment Mac Insular, més enllà del 2028.

c) Mobilitat, sinistralitat i seguretat viària en la via MA-1041 i carreteres adjacents.

d) Prevaler la reutilització en relació la restauració a cota.

e) El rebuig unànime del Ple municipal de l'Ajuntament d'aquests projectes de restauració.

2.- Pel que respecta a la mobilitat, ... l'Ajuntament de Palma, insta a la CMAIB a que, per continuar amb el procediment, sol·liciti a les empreses promotores de la restauració de les pedreres (Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló) la realització de l'esmentat estudi (de mobilitat)... S'insta també a la CMAIB a que mentre es realitzi l'estudi de mobilitat i no es tenguin els resultats, és paralitzi completament el procediment.

3.- Pel que respecta a la seguretat viària, ... l'Ajuntament de Palma, insta a la CMAIB a que, per continuar amb el procediment, sol·liciti a les empreses promotores de la restauració de les pedreres (Sa Garrigueta Rassa i Can Roselló) la realització de l'esmentat estudi de mobilitat. Aquest, haurà de contemplar les sinèrgies, en quant a mobilitat, de les dues pedreres, ... S'insta també a la CMAIB a que mentre es realitzi l'estudi de mobilitat i no es tenguin els resultats, és paralitzi completament el procediment.

4.- Pel que respecta a la comercialització del material d'apilament, que es troba en la

pedrera des d'ença que es va aturar, l'Ajuntament sempre ha mantingut la mateixa postura, NO EXPLOTACIÓ. Se considera, en vista de la definició “d'explotació” establerta per la LOMIB (Llei 10/2014), que la comercialització està inclosa en la explotació de la pedrera, es a dir, és una fase de l'explotació.

5.- Per la qual cosa es demana en ambdós casos, un nou projecte de restauració que afronti el procediment d'una manera més global i integrada per a les dues pedreres, que no estigui basat en la restauració a cota, que tengui en compte l'ús posterior de l'espai, que escurci el termini d'execució, terminis de restauració al voltant de 30 anys són inimaginables per a la majoria de la ciutadania, i sobre tot, que sigui fruït de l'acord entre totes les parts implicades. En resum, prioritzar un projecte de reutilització en lloc d'un projecte de restauració a cota.»

L'Informe relatiu als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la geògrafa de l'Oficina de Pla General i Model de Ciutat de data 8 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«- L'aprovació inicial de la Revisió del Pla General representa canvis d'ordenació urbanística respecte al PGOU98 i fins que no s'aprovi definitivament s'hauran de complir ambdós documents, de manera que han de ser compatibles per a implantar una nova activitat o ús ....

-No es pot autoritzar la comercialització del material extret de l'àmbit de l'AANP, ja que és un ús prohibit.

- La Revisió del Pla General, d'acord amb l'article 13 del PDS de pedreres de les Illes Balears ha d'incorporar a la seva ordenació les pedreres per tal de donar compliment i adaptar-s'hi al Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears.

- Les carreteres d'accés a les pedreres (Ma-1041, Ma-1042 i la Ma-1040) són de titularitat del Consell de Mallorca i estan integrades dins la Xarxa Secundària.... El PDS de Carreteres no preveu noves determinacions respecte d'aquest viari preexistent. Únicament preveu al Programa d'actuació el condicionament per a la seva adequació als paràmetres de la xara secundària.

- Atès el marc normatiu de pedreres, on es troba a faltar l'existència del PDS de pedreres insular que preveu la llei 10/2014, atès el nou marc normatiu de residus on la seva finalitat és avançar en la economia circular i aplicar de forma més rigorosa el principi de jerarquia de residus i atès que l'any 2028 finalitza el servei públic insularitzat actual de residus de construcció i demolició es considera que els projectes de restauració de pedreres en general es poden convertir en un abocador in aeternum i, per tant, s'han de estudiar altres alternatives de restauració de pedreres que no depenguin de la disponibilitat de material pel seu rebliment.»

L'Informe proposta complementari als informes relatius als Projectes de Restauració de pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló respecte a la revisió del Pla General, redactat per la Coordinadora i la tècnica de Medi ambient de l' Oficina de Pla General i Model de Ciutat, de data 12 de setembre de 2022, conclou, en resum:

«1. Instar al Consell de Mallorca, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei10/2014, a aprovar el "Pla Director sectorial de pedreres" ... i a dictar una moratòria de projectes d'ordenació minera fins a la seva aprovació.

2. Instar a la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, ..., en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 10/2014, a suspendre la tramitació de PROJECTES D'EXPLOTACIÓ i PLANS DE RESTAURACIÓ fins a no disposar de l'instrument d'ordenació territorial del "Pla Director sectorial de pedreres"....

3. Instar a la CMAIB, en aplicació de l'article 22 del Decret legislatiu 1/2020 a valorar jurídicament la inviabilitat de tramitar projectes de restauració d'explotació minera, mentre no existeixi l'instrument d'ordenació territorial pertinent,...

4. Instar a les administracions competents, com ara, a la Direcció General de Trànsit a emetre informe sobre la situació que pot crear sobre el trànsit de la via i la situació sobre la seguretat que pot generar en cas de portar a terme la restauració.

5. Instar a la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient a emetre informe vinculant, sobre la disponibilitat de materials de rebliment de pedreres, d'acord amb la Llei 8/2019 de residus i els seus objectius.

6. Proposar d'activar el mecanisme de l'article 47 de la Llei 10/2014 d'ordenació minera mitjançant negociació, adquisició o expropiació dels terrenys.»

Finalment, l'Informe sobre alternatives al procediment de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma, redactat per la Dra. Catalina Salvà, de data 7 de setembre de 2022, en resum, conclou:

«...Per tot l'exposat, l'opció de restauració mitjançant el rebliment i la revegetació és insuficient pel cas de les pedreres Garrigueta Rassa i Can Rosselló.

L'alternativa proposada, per tant, és un projecte conjunt de les dues pedreres de reutilització, juntament amb la restauració ambiental de les zones necessàries, això és, sense implicar el rebliment de les pedreres amb material provinent de fora d'elles. Aquesta alternativa s'ha desenvolupat lleugerament al punt 3 Proposta d'alternatives a l'àmbit com a punt de partida per a la visualització de noves possibilitats per aquests dos espais. Aquesta alternativa hauria de permetre la redacció de futurs estudis previs per a la reutilització de les pedreres Garrigueta Rassa i Can Rosselló de Palma.»

4. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Una vegada vista i avaluada la documentació presentada, així com vistes les al·legacions i les conclusions dels informes enviats pel Servei de Mines dins la fase d'informació pública i consultes a les Administracions Públiques afectades, les respostes de l'entitat promotora, així com els informes posteriors al dictamen del Subcomitè Tècnic de 19 de gener de 2022 i haver visitat la zona juntament amb el Servei de Mines, es fan les consideracions tècniques següents:

- La pedrera de sa Garrigueta no té activitat des de l'any 2002. Durant tots aquests anys que ha estat tancada, el clot de sa pedrera ha sofert abocaments de residus de diferent naturalesa i les edificacions abandonades han sofert actes vandàlics. A més, a la pedrera, llevat de circumstàncies puntuals, quasi no s'ha regenerat de vegetació arbòria ni arbustiva, ja que principalment les cabres han impedit la regeneració natural de la zona. Això ha fet que els terrenys de la pedrera es conservin quasi erms i la vegetació que ha colonitzat l'indret d'ençà de la seva clausura, només s'ha pogut desenvolupar a llocs inaccessibles per aquests herbívors.

- Segons el projecte de restauració que ha presentat Terral Holding 2005 SL, es pot revertir la situació actual regenerant i revegetant tota la zona afectada en un període de 30,1 anys. També s'eliminarà el greu impacte paisatgístic que avui en dia generen els talussos verticals i quasi erms de la pedrera, ja que per la seva alçada i magnitud, es poden observar des de diferents indrets i a molta distància.

- No obstant això, aquest projecte de restauració també genera impactes. Els principals impactes negatius, així com els possibles impediments que poden impossibilitar l'execució del projecte de restauració, són els que han identificat les al·legacions presentades tant per les Associacions de Veïnats de les barriades properes a la pedrera com pels grups ecologistes. Aquests impactes i impediments també s'inclouen als informes del Servei de Residus de la Conselleria de Medi ambient i Territori, del Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma i a l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

Els impactes negatius i els impediments detectats que poden impossibilitar l'execució d'aquest projecte de restauració són:

• L'ús de voladures per restaurar la cresta de la pedrera.
• L'afecció a 5.850 m² dins una zona amb categoria de SRP- ANEI per poder restaurar la cresta de la pedrera.
• L'augment de trànsit de camions per la carretera Ma-1410 direcció Puigpunyent (tram rotonda del Camí des Reis- Polígon de Can Valero fins l'entrada de la pedrera).
• La tipologia dels residus que s'utilitzaran per al reompliment i la naturalesa del seus lixiviats.
• Que la pedrera al llarg dels anys no pugui assolir els objectius plantejats al projecte per mor del gran volum/massa d'inerts que es necessitaran per als reompliments i per acabar de restaurar la pedrera (4.031.000 m³/ 6.651.150 t).
• Per altra banda, també s'ha al·legat que el projecte es limiti a restauració sense explotació i 'Ajuntament de Palma considera que la comercialització dels aplecs existents formaria part de l'explotació. També s'al·lega la preferència per una alternativa de reutilització de l'espai, sense rebliment.

Per tant, a continuació s'analitzen i valoren cada un d'aquests impactes i impediments que poden sorgir amb l'execució d'aquest projecte.

L'ús de voladures per restaurar la cresta de la pedrera.

Amb la presentació del projecte inicial aquesta alternativa s'hi incloïa l'ús de voladores, encara que després el promotor va presentar una addenda (4/2019) a la Fase 1 (subfase 1-A, apartat C) del projecte de restauració. Aquesta addenda exposa que ja no s'utilitzaran voladures per a aquesta actuació i que es renuncia a la comercialització dels 170.000 m³ de material extret, que es destinaran al reblit de la primera fase. En tot cas, la declaració d'impacte ambiental ha de garantir que l'ús de voladures i material explosiu, a causa dels impactes ambientals i socioeconòmics que pot provocar (renous, vibracions, pèrdua de la qualitat de vida dels veïnats...), estarà prohibit durant tot el període que s'executi aquest projecte de restauració.

L'afecció a 5.850 m² dins una zona amb categoria de SRP- ANEI per poder restaurar la cresta de la pedrera.

Segons la documentació presentada, per poder restaurar la cresta de la pedrera, s'ha d'invadir i alterar una superfície de 5.850 m² que actualment té la categoria de SRP- ANEI.

Es tracta de part de l'àrea dins ANEI que se va excloure per CEMEX com a mesura compensatòria, en compliment de la DT 1a de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre (LOMIB). Aquesta mesura compensatòria consistia en: reduir 97.800 m² d'explotació dins l'ANEI que ocupava la superfície autoritzada per explotar Sa Garrigueta Rassa, en compensació de la superfície explotada dins ANEI de la Pedrera Calmo- Can Gallet de Felanitx (també de la seva titularitat). Aquesta mesura va obtenir Acord favorable del Ple de la CMAIB de 27 d'abril de 2017 (BOIB núm. 67, 1/06/2017) i va ser recollida per l'autoritat minera en la Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria de 25 de juliol de 2017.

Així, amb l'execució d'aquesta subfase 1A (FASE A) s'alteraran irreversiblement 5.850 m² de màquia amb pins (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Pinus halepensis) amb orles de comunitats de pastures (Hypochoerido achyrophori- Brachypodietum retusi). Aquestes comunitats vegetals amb la seva fauna associada s'inclouen a l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE com a Hàbitats d'Interès Comunitaris (HIC 5330), matollars termomediterranis i pre-estèpics i (HIC prioritari 6220) zones subestèpiques de gramínies i anuals de la Thero-Brachypodietea.

Per contra, si no es realitza una intervenció als talussos, tal com apunta l'informe d'APR d'esllavissaments del Servei d'Assessorament Ambiental de 7/10/2021, aquests poden ser cada vegada més inestables amb el conseqüent perill associat (despreniments de roques, esllavissades...).

Per tot l'anterior, i a fi de preservar els terrenys forestals adjacents, es considera que, en aquesta acció de la subfase 1A, només s'haurien de realitzar actuacions per estabilitzar el talussos actuals (amb les extraccions mínimes necessàries per aconseguir aquest fi). Aquestes actuacions s'haurien de complementar amb la creació de cavitats, petites depressions, conservació de la vegetació ja existents i controls d'herbívors. D'aquesta manera, s'habilitarien biòtops favorables perquè hi creixés la vegetació o que es poguessin revegetar. La vegetació amb els anys crearia una pantalla i minimitzaria l'impacte visual existent que actualment genera la cresta de la pedrera

No obstant l'anterior, aquesta condició, només s'emet des d'un punt de vista ambiental, quedant supeditada a que l'òrgan substantiu la valori i analitzi. Si per criteris tècnics i operatius d'execució (pendents massa verticals, accessibilitat de la maquinària, perillositat, talussos de massa altitud...), es justifica que aquesta condició ambiental no es pot complir, s'haurà de sol·licitar una modificació de l'Acord que per aquesta DIA hagi pres el Ple de la CMAIB.

Si finalment s'haguessin d'ocupar aquests terrenys dins ANEI a fi de poder restaurar i eliminar l'impacte paisatgístic que actualment genera la cresta de la pedrera, se necessitaria autorització del Servei de Mines. Els 170.000 m³ de material inert susceptible d'extracció en cap cas es podria comercialitzar sinó que s'hauria d'utilitzar per al rebliment de la primera fase del projecte de restauració.

També seria molt convenient, que una vegada aprovat aquest projecte de Restauració, el Govern de les Illes Balears, a iniciativa de la DG d'Ordenació del Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, compensàs la superfície de l'ANEI que es va afectar, tant durant l'explotació com ara per a la restauració de la pedrera, declarant amb aquesta figura tot l'àmbit de la pedrera que s'ha de restaurar.

L'augment de trànsit de camions per la carretera Ma-1410 direcció Puigpunyent (tram rotonda del Camí des Reis- Polígon de Can Valero fins a l'entrada de la pedrera).

Segons la documentació presentada es calcula un trànsit de 9,2 camions/hora que implica un increment del 0.0024 % del global del trànsit que circula actualment per aquesta carretera. Per contra, l'informe realitzat pel Departament de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma de 26/05/2021 matisa aquest percentatge i exposa que l'increment serà d'1,24 %. A més a l'expedient consta un informe d'1/08/2018 favorable a l'EIA en fase prèvia de Document d'Abast emès pel Departament de Territori i Infraestructures de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca, tot indicant que abans de qualsevol actuació a la pedrera s'haurà de sol·licitar l'autorització pertinent. Aquesta condició també s'inclou a l'informe emès pel Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca de 15/12/2021.

El projecte no es pot considerar com a gran centre generador de mobilitat d'acord amb la disposició addicional tercera de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de las Illes balears , atès que la instal·lació no supera els 5000 viatges al dia ni la resta de supòsits establerts al segon apartat de l'esmentada disposició.

Això no obstant, tenint en compte les consideracions sobre mobilitat i trànsit plantejades durant la tramitació del procediment, i últimament en l'informe de l'Ajuntament de Palma de 9 de febrer de 2022 i posteriors de 12 de setembre de 2022, en l'informe addicional de 20 de maig de 2022 del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures del CIM, així com a l'informe de data 13 de juny de 2022 de la Direcció General de Trànsit, s'imposen condicions en aquesta matèria a fi de minimitzar l'afecció sobre la població afectada sense perjudici dels condicionants que imposin els responsables sectorials en el marc de l'estudi de mobilitat que se'ls exigirà per la present DIA previ a l'autorització sectorial.

La tipologia dels residus que s'utilitzaran per al reompliment i la naturalesa dels seus lixiviats.

Segons la documentació aportada, la restauració de la pedrera es farà mitjançant una valorització de residus. Que els materials que s'utilitzaran per al rebliment seran terres i pedres procedents d'excavacions i desmunts (LER 17 05 04) i materials procedents dels Residus de Construcció i Demolició (RCDs) des de les plantes de Mac Insular SL que se subministren com a àrids reciclats i tenen la condició d'inerts.

En el cas que el promotor decideixi utilitzar per al reblit altres residus que no siguin inerts, es tractaria d'una modificació substancial del projecte de restauració, la qual, en conseqüència, hauriade tornar ser objecte d'una avaluació d'impacte ambiental. En tot cas, l'article 53 de la Llei 18/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears li serà d'aplicació.

A més, pel mateix article no es podran utilitzar directament per reomplir la pedrera, els RCDs que es generin de l'esbucament de les edificacions sense autorització de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Per tot l'anterior, cal tenir present el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, en tant que legislació bàsica, tant pel que fa a la definició de residus inert (art. 2), com pel que fa al rebliment de pedreres (art. 13), que pot ser considerat com a operació de valorització, complint els requisits que s'hi determinen, precisats en l'Ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre. El punt 3 de l'art. 13 de l'esmentat RD insta a les administracions públiques a fomentar la utilització de materials i residus inerts procedents d'activitats de construcció o demolició en la restauració d'espais ambientalment degradats.

Que la pedrera al llarg dels anys no pugui assolir els objectius plantejats al projecte per mor del gran volum/massa d'inerts que es necessitaran per als reompliments i per acabar de restaurar la pedrera.

Per poder avaluar si es podran aconseguir aquests objectius, s'han consultat les dades anuals d'entrades de Residus de Construcció i Demolició (RCD) que entren a les plantes (Pt1 Ses Veles i Pt2 Corral Serra) de Mac Insular i les sortides d'àrids destinats a pedreres que hi ha hagut als darrers cinc anys. Aquesta informació s'ha recollit de la comunicació mensual que MAC Insular fa al Consell de Mallorca d'acord amb el contracte de concessió.

Anys	2016	2017	2018	2019	2020
Entrades RCDs (t/any)	349.504,185	431.836,540	502.353,247	544.571,046	450.576,450
Sortides Pedreres (t/any)	123.356,360	114.618,280	151.177,180	273.157,220	285.871,980

Segons la documentació aportada per executar aquest projecte de restauració es necessita un volum/massa total de 4.031.000 m³/any- 6.651.150 t/any per al rebliment de la pedrera. Pareix que la majoria del material inert per al rebliment provindrà de Mac Insular (en aquest sentit, s'ha aportat un Conveni entre el promotor i Mac Insular SL de 19/10/2020). El promotor estima que per aconseguir els objectius proposats (restaurar la pedrera amb 30,1 anys) se necessiten unes 221.705 t/any d'inerts. Aquests inerts s'estima que 150.000 t/any provindran de Mac Insular i uns 47.000 m³/any de terres i excavacions (que provendrien de la zona de Palma-Calvià-Andratx).

A la taula anterior es pot observar que la massa d'àrids que Mac Insular ha destinat per a pedreres als darrers cinc anys, oscil·la des dels 114.618,280 t/any (any 2017) als 285.871,980 t/any, al 2020.

Per tant, es plantegen dubtes raonables que la pedrera de Sa Garrigueta pugui aconseguir les tones d'àrids que precisa cada any (221.705 t.), tenint en compte que el àrids provinents de Mac Insular, tal com exposa la documentació consultada del Consell de Mallorca, aquests darrers 5 anys s'han destinat per reblir pedreres que també executen el seus projectes de restauració, com: Montision (Porreres), Can Casetes (Llucmajor), Sa Teulera (Petra), Son Durí (Vilafranca), Can Bon Jesús (Petra) i Sa Comuna (Maria de la Salut) i altres que igualment l'estan tramitant, com la veïnada de Can Rosselló que també precisarà d'àrids de Mac Insular per al seu rebliment. En aquest sentit, , cal tenir en compte que el Servei de Mines considera que el pla de restauració és viable jurídicament independentment que, dins la línia de l'informe de la DI de Residus del Consell, es puguin plantejar dubtes des del vessant tècnic. No obstant l'anterior i pel que fa als dubtes de material de rebliment, la Direcció Insular de Residus considera impossible assegurar cap quantitat de material per a un ús concret però, no obstant això, el servei públic estaria capacitat per a proporcionar una quantitat considerable de material que, segons l'any, sí resultaria suficient per a les necessitats de restauració. Cal tenir en compte que el conveni signat entre el promotor i Mac Insular pot suposar que moltes altres pedreres de Mallorca no tenguin un volum/massa d'àrids suficients per a la seva restauració. Això es tradueix en què els impactes paisatgístics que actualment generen aquestes pedreres i que volen ser minvats amb els seus projectes de restauració podrien eternitzar-se i no acabar de restaurar-se mai.

Per tot això, i perquè els clot de la pedrera no acabi essent un abocador in aeternum que mai finalitzi la seva restauració (amb el seus impactes associats), s'imposaran (vid infra) una sèrie de condicionants per minvar el reblit necessari per a la restauració i, per altra banda, per garantir que s'assoleixen els objectius d'aquest projecte de restauració, caldrà que el Pla de vigilància ambiental, que es presentarà anualment a l'òrgan substantiu i a la CMAIB, inclogui una memòria on s'especificarà el volum/massa de rebliment, d'on prové i de quin tipus (codis LER) s'ha abocat cada any. Aquesta qüestió també s'haurà d'incloure i especificar dins els informes que cada any facin les ECAs per al Servei de Mines.

Si de les dades anteriors se'n desprèn que el volum de reblit que es precisa per a la restauració no es pugui assolir, sense prou justificació de què es tracti d'una situació conjuntural, el promotor haurà de presentar un projecte alternatiu, preferentment com a de reutilització, d'acord amb l'article 4 de la llei 10/2014, d'1 d'octubre, de Mines, el qual s'haurà de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental. Tant l'òrgan substantiu com l'òrgan ambiental podran requerir al promotor a complir amb aquesta previsió.

Una altra qüestió a tenir en compte, és que al «Documento técnico para la revegetación, refaunación y restablecimiento del equilibrio ecológico» realitzat per Fundación Tormes- EB s'especifica com es revegetarà i quines espècies s'utilitzaran.

En aquest document es preveu que les parcel·les 1, 7 i 9 (exposició Sud), les parcel·les 2,4 i 11 (exposició Nord), les parcel·les 5 i 6 (Les àrees de transició entre «exposició Sud» i « Exposició Nord») i les parcel·les 8 i 12 (Corredor ecològic), totes incloses dins l'àmbit de restauració de la pedrera, es restituiran creant una garriga menorquina (Prasio majoricis-Oleetum sylvestris). També es recullen per a la revegetació algunes espècies pròpies de terrenys silícics i altres espècies no pròpies del lloc a restaurar.

En referència a l'anterior cal exposar que la comunitat proposada i algunes de les espècies que s'han inclòs per a la revegetació de substrats silícics no existeixen a Mallorca, illa on s'ubica la pedrera de Sa Garrigueta. A Mallorca la comunitat de garriga és la Cneoro tricocci- Ceratonietum siliquae, ambdues garrigues s'inclouen dins l'aliança Oleo-Ceratonion, cosa que fa que puguin presentar plantes comunes.

Per tant, i essent el més lògic revegetar la pedrera per crear el mateixos hàbitats forestals que hi ha als voltants, per a la revegetació de les parcel·les abans indicades, s'hauran d'utilitzar les plantes que s'indiquen a aquesta DIA com a condicionant a complir.

- Pel que fa a l'Informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca de 29/12/2021, cal esmentar que s'ha tramès a la CMAIB desprès de la redacció de l'informe proposta per a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) de 19 d'octubre de 2021 que es va exposar al Subcomitè d'Avaluacions Ambientals d'11 de novembre de 2021.

L'informe del Consell de Mallorca fa tota una sèrie de consideracions tècniques, algunes de les quals ja figuren com a condicionants a l'informe proposta favorable per a la DIA d'aquest projecte de 19/10/2021 i que es tornen a recollir en el segon informe que es va dur a la consideració del Subcomitè de 19 de gener de 2022.

Quant a les actuacions de rebliment i restauració de talussos o de reutilització dins la plaça i l'olla de la pedrera, que l'informe del Consell proposa (creació d'una bassa per recollir les aigües d'escorrentia, mantenir les formacions geològiques formades per escorrentia de l'aigua de pluja, conservar les instal·lacions i maquinària industrial en el seu lloc, ampliar l'àrea recreativa a la plaça de la pedrera i creació d'un itinerari d'accés a un mirador al massís divisori), totes elles són propostes que varen realitzar els membres del Comitè Tècnic Permanent del Consell de la Mineria. Aquestes propostes es varen recollir a un Annex de l'Acta de la sessió de 17/03/2017 i es varen incloure al Document de recomanacions per realitzar les memòries-resums que s'havien d'elevar al Consell de la Mineria dels projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta i Can Rosselló per iniciar les fases prèvies abans de l'inici del procediment d'AIA ordinària.

El projecte de la restauració de la pedrera de Sa Garrigueta finalment presentat pel promotor, i que ha de ser avaluat, es decanta de moltes d'aquestes propostes i n'incorpora d'altres.

- Arran del trasllat al promotor, d'aquest informe del Consell i dels altres esmentats posteriors al dictamen de 19 de gener de 2022, aquest va presentar una proposta de data 31 de maig de 2022 en la qual proposa l'aprovació de les fases 1 i 2 i deixar per més endavant l'aprovació de les fases 3 i 4.

Es considera que aquesta proposta no s'ha justificat prou i no va acompanyada d'un projecte que asseguri que si només s'executen les fases 1 i 2 la restauració sigui complerta i s'asseguri l'estabilitat dels talussos i la revegetació de tot l'espai, així com la restauració paisatgística íntegra. Tampoc es considera adient la proposta de no realitzar el centre d'interpretació si no s'aproven les fases 3 i 4. Per altra banda, la insistència en la necessitat d'obtenir ingressos de la pedrera per financiar-ne la restauració, és un argument no ambiental, sense oblidar que restaurar les pedreres és una obligació legal. Per tots aquests motius, s'ha de descartar l'esmentada proposta.

Sobre el pronunciament del Ple de l'Ajuntament de Palma i els informes tècnics remesos en data 13 de setembre de 2022

El pronunciament del Ple de l'Ajuntament de Palma de desembre de 2021, d'indubtable valor polític, no aporta arguments ambientals addicionals. En tot cas, per la solemnitat de l'acord, s'ha demanat a l'ajuntament si té intenció d'adoptar algun acord en exercici de les seves competències que comporti avortar el projecte de restauració presentat.

En resposta a dit requeriment, l'Ajuntament ha traslladat diversos informes tècnics en data 13 de setembre de 2022, esmentats supra. En relació a les qüestions que planteja l'Ajuntament s'ha de dir el següent:

- En relació als dubtes sobre la disponibilitat de material de rebliment i que el projecte de restauració s'acabi convertint en un abocador in aeternum:

Aquesta qüestió ha estat tractada anteriorment a les consideracions tècniques, i es recull en part introduint els següents condicionants:

1.- Que els enderrocaments i aplecs de recurs mineral ja existents dins l'explotació i que suposen un volum estimat de 433.300 m³, siguin destinats íntegrament a les tasques de restauració evitant així el doble impacte negatiu que implicaria el seu trasllat fora de l'àmbit de l'antiga explotació minera. Amb més motiu quan, de resultes dels condicionants d'aquesta DIA, no s'obtindran els 170.000 m³ previstos en la Fase 1A.

2.- Redissenyar el rebliment previst de la fase 3 amb la finalitat que una part del volum total previst per a la seva execució (1.230.000 m³), sigui destinat per a la restauració de la fase 4, prescindint així d'un volum d'inerts externs que s'estima en 1 milió de m³.

- En relació a la proposta d'instar a la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient a emetre informe vinculant, sobre la disponibilitat de materials de rebliment de pedreres:

Com s'ha esmentat, durant la tramitació ja s'han emès informe del Servei de Residus de la Direcció General de Residus i informe de la Direcció Insular de Residus específic sobre la disponibilitat de materials de rebliment, que a més a més han estat tenguts en compte a les consideracions tècniques. Es considera per tant, que aquest tràmit ja s'ha complert.

- En relació a que no es pot autoritzar la comercialització del material extret de l'àmbit de l'AANP, ja que és un ús prohibit:

Com s'ha dit, es proposa imposar la condició que els enderrocaments i aplecs de recurs mineral existents dins l'explotació amb un volum estimat de 433.300 m³, siguin destinats íntegrament a les actuacions de rebliment previstes al pla de restauració, i per tant, no es puguin comercialitzar.

- En relació a que el termini de 30 anys de restauració és excessiu:

En aquest sentit s'ha de dir que les dues mesures explicades anteriorment implicarien una reducció en el volum de material extern d'aproximadament 1.500.000 m³ i en conseqüència una reducció significativa del termini d'execució, reducció que podria estar entorn a 10-12 anys.

- En relació a que el creixement de població previst al nou Pla General i la transformació de l'actual carretera de Puigpunyent en una via urbana, no es considera compatible amb el trànsit previst per a la restauració de les pedreres:

Aquesta previsió de creixement de població que argumenta l'ajuntament, està pendent encara del resultat de l'avaluació ambiental estratègica de la revisió del PGOU, on s'avaluarà també el tractament que faci el nou PGOU del conjunt de les pedreres d'Establiments a partir de les reflexions municipals, sense perjudici d'allò que s'apuntarà sobre les conseqüències urbanístiques del procediment substantiu.

- En relació a que s'insta a la CMAIB a valorar la inviabilitat jurídica dels projectes de restauració, d'acord amb l'article 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

S'ha de dir que d'acord amb l'article esmentat, la inviabilitat jurídica ha de ser acordada per l'òrgan substantiu. En aquest sentit, en data 7 d'abril de 2022, el president de la CMAIB ja havia sol·licitat al Servei de Mines informe sobre la viabilitat dels projectes de restauració de les pedreres Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló, als efectes de l'article 22.6 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. En data 6 de maig de 2022 es rep Informe del Servei de Mines sobre la viabilitat jurídica dels projectes de restauració de les pedreres Garrigueta i Can Rossell´´o, i l'informe conclou que els plans de restauració són viables jurídicament.

- En relació a la necessitat d'un estudi de mobilitat més detallat i les qüestions sobre la seguretat vial:

Es considera convenient recollir aquestes propostes en els condicionants amb el següent redactat: «Abans de l'autorització del Departament de Carreteres del CIM i d'acord amb l'informe addicional de la Direcció Insular d'Infraestructures de 20 de maig de 2022 i l'informe de la DGT de 13 de juny de 2022 serà necessari realitzar per part del promotor un estudi de mobilitat que tengui en compte les característiques actuals de la carretera, i que faci simulacions de tràfic i la seva incidència sobre la circulació amb distintes condicions d'horaris i tonatge dels camions, que valori el nombre total de vehicles de transport de material corresponents als dos projectes de restauració (Garrigueta Rassa i Can Rosselló) que podrà circular cada hora per la carretera MA-1041 i prendre mesures perquè el flux circulatori dels camions eviti l'encreuament constant de camions en els trams més estrets de la via.

Tot això sense perjudici de les mesures addicionals que puguin establir les administracions competents en matèria de mobilitat.»

- En relació a la proposta d'«instar al Consell de Mallorca, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei10/2014, a aprovar el "Pla Director sectorial de pedreres" ... i a dictar una moratòria de projectes d'ordenació minera fins a la seva aprovació» i «instar a la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica,..., en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 10/2014, a suspendre la tramitació de PROJECTES D'EXPLOTACIÓ i PLANS DE RESTAURACIÓ fins a no disposar de l'instrument d'ordenació territorial del "Pla Director sectorial de pedreres"»:

Certament, l'aprovació de plans insulars de pedreres que substituïssen el PDS de pedreres de 1999, seria molt escaient, per a una visió global i actual dels reptes de l'explotació de materials i de la restauració, que, com s'apunta, podria combinar-se amb la reflexió sobre els residus de construcció i l'economia circular. En aquest sentit, es considera convenient donar trasllat d'aquestes propostes als organismes competents, sense perjudici que el procediment d'avaluació ambiental, d'acord amb la legislació vigent, s'hagi de seguir pronunciant en el cas per cas.

- En relació a la proposta alternativa de reutilització sense la necessitat de restauració a cota amb reblert, i que aquesta es dugui a terme, sigui via acord públic-privat, sigui a través de l'actuació directa de l'administració, prèvia expropiació forçosa, si escau. Així com la proposta d'activar el mecanisme de l'article 47 de la Llei 10/2014 d'ordenació minera, mitjançant negociació, adquisició o expropiació dels terrenys:

Més enllà de l'interès de les iniciatives que s'apunten, cal recordar que la funció de l'òrgan ambiental és avaluar els projectes concrets que es presenten per part dels promotors, als quals se'ls exigeix que incloguin els mínims indicats a la legislació vigent en matèria d'avaluació d'impacte ambiental, i en funció de l'anàlisi tècnica, de les al·legacions, les consultes a les administracions i entitats afectades, i les respostes que hi aportin el promotor i l'òrgan substantiu, atorgar (amb o sense condicions) o no, la DIA del projecte que s'ha avaluat. No és funció de la CMAIB dissenyar projectes alternatius al que es presenten ni pot exigir indefinidament estudis de propostes alternatives quan ja se n'han presentat i s'ha valorat que són viables. Tampoc s'ha d'oblidar que la CMAIB ja va emetre un informe desfavorable fa 20 anys i que parteix de la premissa que totes les pedreres s'han de restaurar (en un sentit ampli que inclou la reutilització).

Precisat això, es considera que cal donar trasllat d'aquestes propostes a la Direcció General de Política Industrial perquè les valori en el marc del procediment substantiu i de les seves competències, com també al Consell de Mallorca, com a responsable del Pla de pedreres. En aquest sentit, l'aposta d'aquesta DIA a favor d'ampliar l'ANEI, podria ser precisada en el marc de l'avaluació ambiental d'un hipotètic projecte de reutilització d'interès públic, com els que apunta l'ajuntament (o en la línia de l'informe del Consell de 29/12/21).

En definitiva, escau centrar-se en el projecte que s'avalua i imposar condicions a fi de minimitzar els impactes que s'hagin detectat, tot tenint en compte que, d'acord amb l'art. 3.7 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, «L'òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves decisions.», sense perjudici de restar oberts a novetats a partir de la negociació pública-privada o iniciatives polítiques o normatives que puguin afectar la tramitació del projecte que s'avalua.

Per tant i per tot l'anterior, es proposa formular la DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL FAVORABLE al projecte de restauració de la pedrera Sa Garrigueta, núm. 82 (Polígon 7, parcel·les 6, 88 i 2) del TM de Palma, sempre i quan s'apliquin les mesures correctores, protectores i compensatòries incloses a la documentació ambiental presentada i se segueixi el Pla de Vigilància Ambiental proposat i els condicionants següents:

1. L'ús de voladures i material explosiu, a causa dels impactes ambientals i socioeconòmics que pot provocar (renous, vibracions, pèrdua de qualitat de vida dels veïnats...), estarà prohibit durant tot el període que s'executi aquest projecte de restauració.

2. A la Subfase 1A de la Fase 1 del projecte (Subdivisió dels bancs superiors), només es realitzaran les actuacions necessàries per estabilitzar els talussos actuals (amb les extraccions mínimes necessàries per aconseguir-ho). Aquestes actuacions s'hauran de complementar amb la creació de cavitats, petites depressions i controls d'herbívors perquè així es puguin habilitar biòtops favorables perquè hi creixi la vegetació o que es puguin revegetar. Aquesta vegetació amb els anys apantallarà i minimitzarà l'impacte visual existent que actualment genera la cresta de la pedrera. Per això, també, cal mantenir la vegetació que hi ha actualment que ha colonitzat els talussos de forma natural.

Aquesta condició ambiental s'emet a fi de preservar els 5.850 m² SRP- ANEI de massa forestal composta pels hàbitats d'interès comunitari (HICs 5330 i 6220 prioritari).

Només si l'òrgan substantiu, per criteris tècnics i operatius d'execució degudament justificats (pendents massa verticals, accessibilitat de la maquinària, perillositat, talussos de massa altitud...), conclou que aquesta condició ambiental és tècnicament inviable, podrà sol·licitar la revisió d'aquest punt de la DIA.En el cas que, finalment, de resultes de dita revisió, s'ocupassin aquests terrenys dins ANEI a fi de poder restaurar i eliminar l'impacte paisatgístic que actualment genera la cresta de la pedrera, els 170.000 m³ de material inert que s'extraurien, s'haurien de destinar íntegrament al reblit de la primera fase del projecte de restauració i no podrien ser objecte de comercialització. La terra vegetal que s'extragués s'haurà d'aprofitar com a capa fèrtil als processos de revegetació.

3. Atès el gran volum de rebliment que precisa aquest projecte de restauració, en el cas que el promotor decideixi utilitzar per al reblit altres residus diferents als inerts d'acord amb l'art. 2 del RD 105/2008, d'1 de febrer, es considerarà una modificació substancial del projecte de restauració, i, per tant, haurà de tornar ser objecte d'una avaluació d'impacte ambiental. Sense perjudici d'allò previst a l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

4. No es podran utilitzar directament per reomplir la pedrera, els RCDs que es generin de l'esbucament de les edificacions sense autorització de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

5. Atesos els dubtes expressats sobre el volum d'àrids que es precisa per complir amb el projecte de restauració presentat, a fi d'evitar que el clot de la pedrera esdevengui un abocador in aeternum que mai es restauri íntegrament (amb el seus impactes associats), així com les prevencions que consten a l'expedient sobre el volum de trànsit pesat que comportarà el tragí de camions durant anys, i atesos els arguments expressats contra la comercialització dels aplecs, s'estableixen els següents condicionants:

a) Els enderrocaments i aplecs de recurs mineral existents dins l'explotació amb un volum estimat de 433.300 m³, hauran de ser destinats íntegrament a les actuacions de rebliment previstes al pla de restauració.

b) La restauració de les fases 3 i 4 s'haurà de dur a terme amb el volum de rebliment previst a la fase 3, sense perjudici que com a resultat d'això la cota final d'aquesta pugui estar compresa entre 141 i 158 m en bona part de la seva extensió.

c) El Pla de vigilància ambiental, que es presentarà anualment a l'òrgan substantiu i a la CMAIB, haurà de pronunciar-se expressament sobre el compliment de les previsions de reblit. En aquest sentit, inclourà una memòria on s'especificarà el volum i tones de rebliment que s'ha abocat cada any, d'on prové i de quin tipus és (codis LER). Aquestes dades també s'hauran d'incloure i especificar dins els informes que cada any facin les ECAs per al Servei de Mines.

Si de les dades anteriors se'n desprèn que el volum de reblit que es precisa per a la restauració no es pot assolir, sense prou justificació de què es tracti d'una situació conjuntural, el promotor haurà de presentar un projecte alternatiu, preferentment com a de reutilització, d'acord amb l'article 4 de la llei 10/2014, d'1 d'octubre, de Mines, el qual s'haurà de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental. Tant l'òrgan substantiu com l'òrgan ambiental podran requerir al promotor a complir amb aquesta previsió. Sense prejudici del que estableix l'article 47 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, relatiu a l'incompliment dels plans de restauració.

No obstant això, aquesta condició cinquena queda supeditada a que l'òrgan substantiu la valori i la validi prèviament. Si per criteris tècnics i operatius d'execució, degudament justificats (pendents massa verticals, accessibilitat de la maquinària, perillositat, talussos de massa altitud...), l'òrgan substantiu conclou que aquesta condició ambiental és tècnicament inviable, sol·licitarà la revisió d'aquest punt de la DIA.

6. Per a la revegetació de la pedrera a les parcel·les delimitades a l'estudi realitzat pel «Documento técnico para la revegetación, refaunación y restablecimiento del equilibrio ecológico» realitzat per Fundación Tormes- EB, on es vol establir una garriga menorquina (Prasio majoris-Oleetum sylvestris) amb algunes espècies pròpies de sòls àcids, aquesta associació cal substituir-la per la que hi ha als voltants de la pedrera, és a dir, una garriga mallorquina (Cneoro tricocci- Ceratonietum siliquae amb facies de Pinus halepensis) i matollars calcícoles debrolla (Anthyllido cytisoidis- Teucrietum majorici). Per tant, les espècies vegetals que s'utilitzaran han de ser les següents:

Per al substrat herbaci: Brachypodium retusum (fenàs reüll)

Per al substrat arbustiu : Pistacia lentiscus (mata), Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta), Cistus monspeliensis (estepa negra), Cistus albidus (estepa blanca), Rosmarinus officinalis (romaní), Anthyllis cytisoides (boja de cuques), Teucrium capitatum (herba de Sant Ponç), Calicotome spinosa (argelaga), Erica multiflora (xiprell), Asparagus acutifolius (esparreguera d'ombra), Asparagus albus (esparreguera de moix), Lavandula dentata (garlanda) i Phagnalon saxatile (herba morenera).

Per al substrat arbori (s'inclouen també algunes espècies que poden formar part de l'estrat arbustiu): Pinus halepensis (pi), Ceratonia siliqua (garrover), Olea europaea var. sylvestris (ullastre), Rhamnus alaternus (llampúgol), Arbutus unedo (arbocera) i Quercus ilex (alzina).

Aquesta vegetació es podria complementar amb espècies lianoïdes o enfiladisses com: Smilax aspera (aritja), Rubia pergrina (rojeta) i Lonicera implexa (xuclamel).

7. Tota la vegetació que s'utilitzi per revegetar haurà de provenir de vivers autoritzats i en un estat fitosanitari correcte. A les parcel·les on es vulguin crear camps de cultiu amb arbres de secà, les espècies hauran de ser resistents al bacteri Xylella fastidiosa. Es recomana la utilització de planta micorizada per a la revegetació.

8. A més dels sistemes de protecció que es posaran als plançons, també s'hauran d'habilitar sistemes per a l'impediment d'entrada de cabres a les zones on es revegetarà. Aquest sistemes s'hauran de revisar periòdicament.

9. Durant tot el temps de restauració de la pedrera, s'haurà de nomenar un responsable del trànsit. Aquesta persona, que haurà d'estar coordinada amb tot moment amb el responsable del trànsit de la pedrera veïna de Can Rosselló, serà l'encarregada de restringir el trànsit de camions a les hores més conflictives, planificar els itineraris més favorables a la mobilitat de la zona segons l'horari i establir i ubicar llocs d'aturada pels camions quan el trànsit sigui més dens o hi hagi algun incident.

Per motius de seguretat, s'haurà d'evitar l'horari d'entrada i sortida escolar, i es limitarà el trànsit de camions al següent horari: entre les 9:30 i les 13:00 hores, i entre les 15:00 a les 18:00 hores.

El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure una memòria on s'especificarà el nombre de camions diaris, el horaris d'entrada i sortida dels camions i les incidències ocorregudes quant a la mobilitat.

Abans de l'autorització del Departament de Carreteres del CIM i d'acord amb l'informe addicional de la Direcció Insular d'Infraestructures de 20 de maig de 2022 i l'informe de la DGT de 13 de juny de 2022, serà necessari realitzar per part del promotor un estudi de mobilitat que tengui en compte les característiques actuals de la carretera, i que faci simulacions de tràfic i la seva incidència sobre la circulació amb distintes condicions d'horaris i tonatge dels camions.

L'estudi haurà de valorar la necessitat de limitar el nombre total de vehicles de transport de material corresponents als dos projectes de restauració (Garrigueta Rassa i Can Rosselló) que podrà circular cada hora per la carretera MA-1041 i preveure mesures perquè el flux circulatori dels camions eviti l'encreuament constant de camions en els trams més estrets de la via.

Tot això sense perjudici de les mesures addicionals que puguin establir les administracions competents en matèria de mobilitat i seguretat vial.

10. S'haurà de garantir l'accés públic a l'àrea recreativa que es vol habilitar amb el projecte de restauració d'aquesta pedrera.

11. Per a la il·luminació exterior s'instal·laran sistemes per evitar la contaminació lumínica d'acord amb l'article 7 de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

12. Els condicionants que s'inclouen a l'informe del Servei d'Assessorament Ambiental de 7 d'octubre de 2021, en relació a l'APR d'Esllavissaments:

- Els talussos d'excavació previstos a la zona superior (zona nord i nord-oest) s'hauran d'executar en base als paràmetres que es van tenir en compte per al càlcul del factor de seguretat. Qualsevol tipus de modificació en aquest sentit, haurà de ser notificada i requerirà de l'emissió d'un nou informe.

- La creació d'esquerdes en els fronts resultants d'excavació no podrà comprometre la seva estabilitat, ni a curt ni a llarg termini.

- Abans de l'inici dels treballs de rebliment els blocs rocosos actuals que es troben en equilibri crític als fronts nord, sud i oest hauran de quedar estabilitzats o ser eliminats. En el cas de no ser possible per motius d'accessibilitat, la seva retirada s'haurà de realitzar de manera controlada en base a les especificacions de l'estudi d'estabilitat de data agost de 2021.

- El Pla de vigilància i seguiment ambiental haurà d'incloure el control i seguiment de l'estabilitat dels talussos actuals residuals i dels talussos d'excavació i rebliment projectats a mesura que aquests vagin sent executats. El control ha de ser com a mínim semestral, addicional després de períodes curts d'intenses precipitacions (pluja i neu) i d'especial atenció pel que respecta als blocs rocosos en equilibri crític la retirada d'alguns dels quals estarà condicionada pel nivell que vagi aconseguint el rebliment projectat. El control i seguiment adoptarà la forma d'informe d'estabilitat signat per tècnic competent.

En qualsevol cas, les modificacions del projecte derivades dels condicionants de la present DIA requeriran que es sol·liciti un nou informe d'APR d'esllavissaments.

13. El condicionant que s'inclou a l'informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 11/05/2021.

- Caldrà portar a terme mesures protectores per garantir la no afecció a la tortuga mediterrània, Testudo hermanni, cal prospectar les zones abans de l'entrada de maquinària pesada i en cas de trobar qualque exemplar, retirar-lo cap una zona segura.

14.- A mes s'hauran de tenir en compte:

1.- Les consideracions que figuren a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 16/09/2019 quant a APR incendis:

- Durant l'execució i ús del projecte es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals. Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

• S'ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d'incendi.
• Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.
• En tots els treballs que es realitzin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment referides s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

-Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del combustible forestal existent, quedant lliures de residus.

- Els operaris vinculats a l'execució del projecte i als usuaris posteriors seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

- El projecte de restauració tractarà d'afavorir dins el seu entorn els paisatges agroforestals amb l'objectiu de generar discontinuïtats que dificultin el progrés d'un foc en cas d'incendi forestal a la zona.

2.- Les observacions que figuren a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius) de 13/04/2021:

-El titular d'aquesta pedrera ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli tant les operacions d'explotació com les de restauració, identificant tots els focus d'emissions difuses i canalitzades (com els grups electrògens o sitges), així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

- La resolució d'inscripció APCA o, en el seu cas, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels grups electrògens existents o altres focus canalitzats, si s'escau.

Atès l'abast dels condicionants anteriors, l'òrgan substantiu podrà introduir, oït el promotor, i comunicant-ho a la CMAIB, els ajustaments en el calendari de les fases de restauració que comportin totes aquestes mesures. Així mateix, l'òrgan substantiu valorarà si els canvis introduïts en el projecte s'han de considerar o no substancials, als efectes oportuns.

A més,

1.- Es recorda a l'informe de la Direcció General de Salut Pública i Participació (Conselleria de Salut i Consum) de 20/9/2019.

- Que les instal·lacions de fontaneria que donin servei a instal·lacions sanitàries hauran d'adequar-se a la normativa vigent d'aigües de consum humà i control i prevenció de la legionel·losi:

• Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.
• Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.
• Real Decret 865/2003 , de 4 de juliol, pel que s'estableixen els criteris higiènic, sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

2.- Es recorda a l'informe del Departament de Territori i Infraestructures de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca, d'1 d'agost de 2018 i a l'informe del Departament de Mobilitat i Infraestructures de 15 de desembre de 2021:

- Que d'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. No és preceptiu informar sobre les actuacions projectades fora d'aquesta distància.

- Que abans de l'inici de qualsevol actuació es recapti la pertinent autorització d'aquest Departament i en particular per tot allò que pugui afectar a l'accés de les instal·lacions i la seva incidència sobre el trànsit fonamentalment de vehicles pesants.

3.- Es recorda a l'informe del Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria Medi Ambient i Territori) de 24/11/2021.

- Que d'acord amb l'article 60.3 del PHIB, sempre que sigui viable les noves edificacions disposaran de sistemes de recollida d'aigua de pluja, amb l'objectiu d'emmagatzemar-les per a un ús posterior.

4.- Es recorda que:

De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

5.- Es recorda que d'acord amb els articles 12 i 13 del PDS de pedreres de 28 de maig de 1999, l'acord d‘inclusió d'una pedrera en el catàleg de pedreres té rellevants efectes urbanístics que s'imposen sobre el planejament municipal, per tant, és imprescindible ponderar adequadament el posicionament de l'autoritat urbanística, més enllà de l'avaluació ambiental, previ a l'adopció de l'acord en el procediment substantiu.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, com els de residus, mobilitat o els que corresponguin a l'ajuntament de Palma, que mantén l'ordre de paralització de l'activitat. I, naturalment, sense perjudici, de les iniciatives polítiques o normatives que puguin adoptar les administracions competents en l'àmbit de les seves atribucions (Ajuntament de Palma, Consell Insular o Govern), que obliguin a canvis en el projecte dictaminat o el facin inviable. Més en concret, respecte de la proposta alternativa de l'Ajuntament de Palma de «reutilització per a poder crear un espai de lleure ciutadà sense la necessitat de restauració a cota amb reblert, i que des de l'Àrea de Model de Ciutat es planteja que, si aquesta iniciativa no fos assumible per la iniciativa privada, seria d'interès general l'inici d'un procediment dirigit a poder tenir un avantprojecte redactat comptant amb la participació ciutadana i que pugui ser la base d'una col·laboració pública-privada per a la implementació del projecte o bé la seva execució per part de l'administració pública prèvia adquisició o expropiació de l'espai».

Així mateix,

La CMAIB insta al Govern de les Illes Balears a promoure l'ampliació de l'ANEI en l'àmbit de la pedrera que sigui susceptible d'aquesta classificació atesos els valors ambientals que adquirirà com a resultat de la restauració.

 

(Signat electrònicament: 21 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias