BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 21 de juliol de 2022,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L'art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d'una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

L'òrgan promotor del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), i les seves revisions, és la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

1. Antecedents

El Consell de Ministres va aprovar la Revisió Anticipada del PHIB corresponent al segon cicle (2015-2021) mitjançant el Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer (BOE núm. 47 de 23/2/2019).

El Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en sessió de 14 de setembre de 2008, va emetre la Declaració Ambiental Estratègica favorable amb condicions de la Revisió Anticipada del PHIB (BOIB núm. 120 de 29/9/2018).

2. Objecte del pla

L'objectiu principal de la Revisió del Tercer Cicle del PHIB (2022-2027) és aconseguir el bon estat i la protecció adequada del domini públic hidràulic i de les aigües incloses en la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears. Es tracta d'establir un marc de protecció de les masses d'aigua de categoria rius, de les aigües costeres i de transició, així com de l'aigua subterrània.

A conseqüència del procés de consulta i participació s'ha arribat a la conclusió de quins són els principals problemes que impedeixen l'assoliment dels objectius de planificació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (DHIB):

N.º	Identificació del tema important
1	Reutilització i infiltració d'aigües depurades.
2	Suficiència hídrica, abastiments urbans i dificultats per a atendre les demandes.
3	Gestió del risc d'inundació.
4	Fonts de contaminació puntual; sanejament, salmorres, abocadors i industria.
5	Establiment del règim de cabdals ecològics.
6	Adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic.
7	Contaminació difusa per nitrats i altres.
8	Explotació i gestió sostenible de les aigües subterrànies.
9	Millora del coneixement.
10	Recuperació dels costos dels serveis de l'aigua.

La Normativa i el Programa de mesures són els documents que més repercussió tenen i que, per tant, s'han d'avaluar ambientalment les principals modificacions.

3. Estudi d'alternatives

En el procediment d'avaluació ambiental s'han analitzat 3 alternatives:

-Alternativa zero (Pla vigent): no realitzar la Revisió del Pla del tercer cicle o aprovar-la mantenint exactament la mateixa normativa i el mateix programa de mesures.

-Alternativa 1: és una actualització del Pla vigent mantenint la majoria d'aspectes i modificant-ne d'altres per a millorar; la prioritat d'aquesta alternativa és aconseguir el bon estat de les masses d'aigua.

-Alternativa 2: és una alternativa totalment diferent a la del Pla vigent; la prioritat d'aquesta alternativa és satisfer la demanda d'aigua tant per a la població actual com per als creixements urbanístics prevists i per tots els usos possibles (agrícola, industrial, d'oci, ...) encara que suposi no complir amb els objectius de bon estat de les masses d'aigua abans de 2027, segons preveu la Directiva Marc de l'Aigua, i excepcionar un gran número de masses en mal estat.

Per a realitzar la comparativa entre les alternatives proposades, es defineixen els objectius ambientals per a l'any 2027; una vegada realitzada la valoració a partir dels indicadors ambientals es pot afirmar que l'alternativa 1 és la que mostra un millor comportament front al compliment dels objectius.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Fase Prèvia de Consultes

La DGRH, el mes de gener de 2020, va enviar una enquesta de definició de Temes Importants del PHIB als membres de les Juntes Insulars de l'Aigua i a diferents administracions, associacions i empreses que havien participat en anteriors processos de participació pública dels plans anteriors.

La consulta pública de l'esquema provisional de Temes Importants en matèria de gestió d'aigües va ser anunciada mitjançant el BOIB núm. 29 de 7 de març de 2020.

Els documents inicials del Pla i l'esquema de Temes Importants varen estar en informació pública per un període de 6 mesos, finalitzant el 10 de juliol de 2020.

El maig de 2020 va ser tramés a la CMAIB (Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears) el Document Inicial Estratègic, la qual va realitzar la consulta a les administracions públiques i persones interessades, tal com preveu l'art. 19 de la Llei 21/2013; l'òrgan ambiental va redactar el Document d'Abast que va ser tramés a la DGRH el 9 d'octubre de 2020, juntament amb les còpies dels informes rebuts de les administracions afectades.

La DGRH també va realitzar tallers participatius online (1 genèric i 1 per tema important) i va convocar les juntes insulars de l'aigua.

Finalment, el 27 de gener de 2021, el Consell Balear de l'Aigua informà favorablement l'esquema de Temes Importants.

4.2. Fase d'informació pública i de consultes

De conformitat amb l'art. 21 de la Llei 21/2013 es va obrir un període d'informació pública (BOIB núm 89 de 6 de juliol de 2021), del Pla i l'Estudi Ambiental Estratègic, durant 6 mesos.

A l'Annex 12 de la Memòria del Pla hi ha la relació d'administracions i persones interessades consultades (tant a la fase inicial com durant el període d'informació pública) i les al·legacions presentades; així com un resum de les respostes de la DGRH als informes i al·legacions.

4.2.1. Administracions afectades

Simultàniament, la DGRH va realitzar consulta a TOTES les administracions públiques i persones interessades que constaven al Document d'Abast; a més, es va decidir consultar a altres administracions o persones interessades: juntes insulars de l'aigua, Consell Balear de l'Aigua, comunitats de regants, ajuntaments, etc.

En total es varen trametre 92 oficis de consulta, havent rebut 18 respostes, dels quals es destaquen els següents:

-DG Energia i Canvi Climàtic (18/8/2021):

"... tenint en compte que es fa extensiva la dessalinització com a eina per a la recuperació dels aqüífers que actualment es troben en mal estat i que aquesta és una gran consumidora d'energia, es podrien prioritzar les restriccions en situacions de sequera sobre la pròpia dessalinització i posar nous objectius ambiciosos de penetració d'energies renovables o altres eines de compensació"

La DGRH considera que la utilització d'energies renovables en el cicle de l'aigua ha de ser una prioritat; així, el Programa de Mesures (PdM) del Pla preveu la implantació d'energia fotovoltaica en les diferents infraestructures gestionades per ABAQUA i EMAYA (principals consumidors d'energia lligats al cicle de l'aigua) així com la substitució d'elements més eficients energèticament.

-DG Espais Naturals i Biodiversitat:

- Parc Natural de s'Albufera i Reserva Natural de s'Albufereta (6/9/2021):

«... Actualment l'excés d'extraccions d'aigua dolça i l'excés de nutrients (tant nitrogenats com fosfatats) que arriben a s'Albufera suposen una elevada i creixent degradació ambiental de la zona. Per això, el nou PHIB ha d'apostar per la millora integral de la zona humida, això passa per disminuir extraccions, establir cabals ecològics, desllindar el DPMT i els pous de proveïment, retirar les canonades d'aigües fecals o deficientment depurades, millorar les depuradores, establir una àrea de protecció hidrològica i eliminar emissaris contaminants.»

La DGRH indica que el PdM presenta un gran número de mesures encaminades a millorar la massa d'aigües de transició (MAMT07 Albufera de Mallorca). La Conselleria competent en matèria d'agricultura ha de fer efectiu el programa d'actuació aplicable a aquesta zona associat a les zones vulnerables; el contingut de nitrats d'aquesta massa subterrània s'ha reduït un 75 % els darrers anys, encara que ha de disminuir més per arribar al bon estat.

[...] Declarar la totalitat de l'efluent de sortida de les aigües depurades de l'EDAR de sa Pobla com a reserva ambiental estratègica en benefici de s'Albufera.

Arran d'aquest informe s'ha procedit a afegir a l'art. 39 la reserva estratègica de les aigües depurades de la EDAR de sa Pobla en benefici de s'Albufera.

- Servei de Projectes d'Espais Naturals (28/12/2021)

A conseqüència d'aquest informe s'han afegit algunes basses temporals a l'Annex 6 i s'ha modificat al sistema de coordenades dels rius.

- Servei de Planificació al Medi Natural (17/11/2021)

Respecte a nous emissaris submarins no estatals s'ha de tenir en compte el que determina el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, que entre les actuacions prohibides determina a l'article 4.2.b: «Les noves instal·lacions relatives a projectes no estatals, entre d'altres, els nous emissaris submarins, en els casos en què la tramitació ambiental corresponent determini que puguin tenir efectes negatius sobre la posidònia. Si és el cas, en el marc d'aquesta tramitació ambiental s'ha de plantejar l'alternativa que garanteixi el compliment de les prescripcions d'aquest Decret».

La DGRH indica que el Pla inclou dos emissaris no estatals (de les EDAR d'Alcúdia i Cala Llonga); en aquests casos s'ha afegit que a l'EIA s'haurà de tenir en compte el Decret 25/2018.

Conclusions: per tot l'anterior, inform que la proposta de projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidràulica de les Illes Balears 2022-2027 no afectarà els espais protegits Xarxa Natura 2000 de manera apreciable, sempre que les actuacions i infraestructures que proposa i que puguin afectar a aquests espais es sotmetin a informe d'avaluació de repercussions ambientals d'acord amb l'article 39 de la LECO, i sense perjudici que les actuacions que es realitzin conjuntament amb el Servei de Planificació al Medi Natural es puguin considerar com a gestió de l'espai.

-Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera. Consell Insular de Menorca (15/10/2021)

Les nombroses aportacions realitzades pel Consell de Menorca han donat lloc a la modificació d'una sèrie d'articles i Annexes, tant de la Normativa com de la Memòria.

-Consell Insular d'Eivissa (Acord del Consell Executiu de 15/10/2021)

Les aportacions realitzades han suposat la modificació de dos articles i de cinc annexes de la Memòria.

-EMAYA (24/12/2021)

... la Memòria del Pla preveu restriccions en les extraccions dels pous que té EMAYA; si s'apliquen aquestes restriccions es produirà una reducció de més del 10 % dels recursos disponibles que té EMAYA per a proveir la ciutat de Palma. [...] Des d'EMAYA es proposa col·laborar en el desenvolupament conjunt d'estudis hidrogeològics i ambientals amb la finalitat .....

La DGRH manifesta que en aquesta Revisió s'ha inclòs que els municipis que es proveeixen de masses en mal estat quantitatiu i tenguin accés a la xarxa en alta estaran obligats a proveir-se d'aquesta xarxa, a més de donar compliment als límits de pèrdues d'aigua en xarxes, a l'execució de les mesures previstes en el Pla de Gestió Sostenible de l'Aigua (PGSA) respectiu i a substituir, l'ús de l'aigua convencional per aigua regenerada; en qualsevol cas, l'Autoritat Hidràulica pot col·laborar tècnicament amb EMAYA per dur a terme estudis concrets.

4.2.2. Al·legacions o aportacions rebudes

Mitjançant l'e-mail participació@dgreghid.caib.es o l'enllaç de participació ciutadana del GOIB e-mail gusite@caib.es s'han rebut 24 al·legacions o aportacions d'algunes administracions, de les quals es destaquen les següents per contenir aspectes de caire ambiental d'interès:

- IBIZA PRESERVATION

[...] a l'art. 33 (dotacions per al proveïment de la població) s'estableix una dotació de 250 l/hab/dia. Es suggereix el restabliment de la dotació de 214 l/hab/dia que es considera en la consulta pública del PHIB del 2017 amb l'objecte d'evitar una major pressió sobre els recursos disponibles. A més, aquest valor és molt superior a la mesura de consum a Espanya (que d'acord amb l'INE avui en dia és de 133 l/hab/dia).

La DGRH considera que el subministrament real dels municipis d'Eivissa en l/hab/dia supera els 300 l/hab/dia, per la qual cosa aconseguir una dotació de 250 l/hab/dia és més realista que un valor inferior; però aquesta dada és de dotació màxima pel que els PGSA dels municipis de l'illa poden establir una dotació inferior i establir mesures per a no superar els 214 l/hab/dia. S'ha de tenir en compte que els valors de dotació són de subministrament, no de consum com l'INE; el subministrament inclou les pèrdues en conduccions, depòsits i xarxes de distribució.

[...] A l'art. 52 (Xarxes de distribució d'aigua potable i pèrdues admissibles) es considera assolir un màxim de pèrdues del 17 % per a l'horitzó 2027 i entre tant mantenir unes pèrdues admissibles. En el PHIB aprovat inicialment pel GOIB en febrer de 2011 s'establien valors de 15 % pel cicle de planificació del 2021. En aquest sentit, s'haurien d'incorporar el 15 % de valor màxim de pèrdua a la present Revisió.

La DGRH respon dient que s'ha proposat la consecució d'objectius assolibles i reals. Les dades actuals contenen pèrdues del 50 % en alguns municipis. El PGSA que elabori cada municipi recollirà les mesures per a evitar les pèrdues en les xarxes municipals.

- ALIANZA POR EL AGUA

Actualment les dotacions d'aigua per a consum humà es troben en 303 l/hab/dia per a Balears. Molt major al màxim estipulat, de 250 l/hab/dia. S'ha de incidir mitjançant campanyes, tant a la ciutadania com als ajuntaments d'aquesta situació, i incidir en l'aplicació de mesures per a reduir aquestes dotacions. I, en cas contrari, de restriccions o sancions.

La DGRH respon indicant que legalment no és possible superar la dotació de 250 l/hab/dia.

Art. 48.2. Respecte al disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades opinam que no únicament s'ha de fomentar l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades sinó que s'ha d'obligar l'ús d'aquestes aigües ...

La resposta de la DGRH indica que en els municipis on es detecti que hi ha consumidors privats amb jardins d'alt requeriment hídric i no hi ha disponibilitat d'aigua, es pot establir aquesta obligació en les ordenances municipals; es modifica la redacció de l'art. 48.3 amb la finalitat de incorporar que les entitats gestores de depuradores o les administracions públiques podran posar a disposició dels usuaris aigua regenerada per el rec de zones verdes públiques i privades en règim de servei públic.

[...] Art. 55.3 es permet que excepcionalment i de forma justificada es puguin utilitzar aigües dessalinitzades per el rec de camps de gols. L'aigua dessalinitzada té un altíssim cost energètic i ambiental associat. Consideram inviable que aquesta aigua s'utilitzi pel rec, sigui de la naturalesa que sigui. Els camps de golf i altres tipus d'activitat hauran de disposar dels mecanismes necessaris per a poder disposar d'aigües regenerades de suficient qualitat.....

La DGRH respon dient que l'ús de l'aigua dessalada per els camps de golf és només una excepció molt justificada i només pels «greens» que són espais amb uns requeriments molt específics.

- COOPERATIVA AGRÍCOLA SAN ANTONIO

[...] Sol·licitam que es realitzin esforços i inversions en la sensibilització de la població per a reduir la dotació d'aigua real.

La DGRH indica que el Pla estableix mesures en el seu articulat i en el Programa de Mesures per aconseguir aquests objectius. Un dels més importants és l'obligació de complir amb l'establert en el PGSA.

4.3. Altres

Durant els mesos d'informació pública es realitzaren tallers participatius i es convocaren les juntes insulars de l'Aigua; la documentació estava disponible a la pàgina web http://dgrechid.caib.es i també s'hi podia accedir des del portal de Participació Ciutadana (des del qual es podien presentar al·legacions).

Segons el certificat emès per la Direcció General de Participació, Transparència i Voluntariat es registraren 152 visites a l'enllaç del Pla.

5. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració ambiental estratègica favorable respecte del Pla Hidrològic de les Illes Balears tercer cicle (2022-27) amb les següents condicions:

1. Respecte de l'art. 27 (Estat de masses d'aigua subterrània):

2. L'estat quantitatiu es classifica com bo o dolent. El bon estat quantitatiu s'assoleix si l'explotació no supera el 80% del recurs disponible i a més, es dona almenys una de les següents condicions: que no hi hagi una disminució clara dels nivells piezomètrics o no hi hagi evidències d'intrusió salina a aquelles masses amb connexió marina.

S'ha de millorar la redacció amb la finalitat que quedin ben definits els conceptes de «disminució clara de nivells piezomètrics» i «no hi hagi evidències d'intrusió marina».

2. Incorporar, a l'apartat 4 de l'article 43 (Suficiència de recursos hídrics i capacitat de depuració de la planificació) el següent paràgraf:

En aquests casos, l'informe de suficiència hídrica només podrà ser favorable quan el municipi compleixi amb les següents condicions:

• La dotació per al proveïment d'aigua a la població no superi els 250 l/persona i dia.
• El percentatge de pèrdues de la xarxa de subministrament d'aigua potable no superi el 25 % del volum d'aigua.

Això no obstant, també podrà emetre's informe favorable si, malgrat no complir-se les condicions anteriors en el moment de la sol·licitud, el municipi compta amb un PGSA que reculli mesures suficients per assolir aquests objectius en el transcurs del seu cicle de vigència, de sis anys. A l'hora d'emetre dit informe es tendrà present el grau d'execució del PGSA d'acord amb el seguiment previst en l'article 42.4.

3. S'han de modificar els apartats 1 i 2 i eliminar tot l'apartat 3 de l'article 55 (Camps de golf i de polo de qualsevol superfície, així com altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 ha):

Allà on diu:

1. Els camps de golf i de polo, a més d'altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 ha, han de satisfer les seves demandes d'aigua per a reg amb la utilització d'aigües regenerades.

2. Tots els projectes o avantprojectes d'aquestes infraestructures hauran de justificar la suficiència d'aigua adequada per regar.

3. Excepcionalment, i únicament de forma justificada, es podran utilitzar aigües dessalinitzades de mar per al reg a camps de golf. En aquests casos, les concessions d'aigües dessalinitzades s'atorgaran a precari, per un màxim de 2 anys, renovables, i el volum màxim autoritzat correspondrà a l'estrictament necessari per al reg dels greens.

Ha de dir:

1. Els camps de golf i de polo (de qualsevol superfície), a més d'altres instal·lacions esportives (amb superfície de reg igual o superior a 3 ha), han de satisfer les seves demandes d'aigua per a reg amb la utilització d'aigües regenerades.

2. Tots els projectes o avantprojectes d'aquestes infraestructures hauran de justificar la suficiència d'aigua regenerada de qualitat per regar.

4. Incloure a l'art. 65 com es durà a terme el control per a comprovar que les EDAR existents s'han adaptat al que preveu aquest article l'any 2027.

Així mateix es recomana tenir en compte les observacions i suggeriments sobre les disposicions normatives recollides a l'informe del cap de departament d'Avaluacions Ambientals de data 13 de juliol de 2022:

1.- Prèvia.- Seria convenient aclarir i conciliar tot el marc jurídic vigent en matèria d'aigües per evitar duplicitats i incongruències. Així, cal tenir present la vigència del Decret Llei 1/2015, de 10 d'abril, pel qual s'aprova la Instrucció de planificació hidrològica per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears; algunes disposicions de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial; l'article 4.2.a) de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, i el Decret 108/2005, de 21 d'octubre, pel qual es regulen les condicions tècniques d'autoritzacions i concessions d'aigües subterrànies i d'execució i abandonament dels sondejos en l'àmbit de les Illes Balears (tenint present que la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible, ha derogat aquest Decret en el que es refereix a les autoritzacions d'explotació d'aigües subterrànies amb volum inferior a 7.000 m³/any).

2.- Observacions a l'Exposició de motius:

A l'exposició de motius seria escaient un esment a les Directives i normativa europea d'aplicació, que és el marc normatiu en la matèria.

Per prevalença normativa, convé esmentar l'Estatut d'Autonomia abans que la Llei d'Aigües i, a més, precisar el títol de la competència autonòmica (article 30.8 de l'Estatut), així com afegir un esment a la previsió competencial respecte dels consells insulars (art. 71.2).

Finalment convé afegir un esment a les competències municipals i els seus títols d'intervenció (Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases del règim local, i Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears).

3.- Observacions a l'articulat i a la disposició addicional:

Article 2.3: Sobre els objectius específics del Pla seria convenient anar avançant en la delimitació del domini públic hidràulic, de les zones de servitud i policia i de les zones de risc.

Article 3.2: Convendria distingir allò que és normatiu (disposicions normatives i annexos de la normativa) d'allò que no ho és (com la memòria, l'estudi ambiental, la informació pública...) que formarien part del Pla però no com a contingut normatiu.

Sobre el Visor de l'Aigua de les Illes Balears en el qual es recull la cartografia oficial, s'hauria d'afegir «sense perjudici de la seva publicació en el butlletí oficial».

Article 6: Per una major claredat allà on diu «el procès de planificació tendrà en compte» hauria de dir «el procès de planificació ha tengut en compte».

Article 8.5: Es proposa el següent redactat: «Les masses d'aigua s'han de recollir en el Visor d'Aigua de les Illes Balears d'acord amb la delimitació que figura a l'Annex 1.»

Article 12 a) : S'hauria de rectificar Ses Menges per Ses Comes.

Art. 28: S'indica que els objectius ambientals per a les masses d'aigua i les exempcions estan recollits a l'annex 9 de la memòria. Atès que la memòria no és normativa, sinó un element per a interpretar la normativa, convendria que quedàs traslladat d'alguna manera als annexos normatius.

Art. 31: Els usos residencials (inclòs el lloguer turístic), no annexos a explotació agrària, i els usos de lleure i semblants en el sòl rústic estan confusament identificats en el Pla. De fet, no queda clar en quin dels apartats d'aquest article encaixen. L'annex 3 del Pla es refereix a «consum dispers».

La qüestió és rellevant, perquè, a més de l'eficàcia de la prioritat d'usos per a nous drets, també pot ser tenir repercussions alhora d'establir condicions en casos de sequera o sobre masses en mal estat.

Article 33.3: Atesa la distinta casuística urbanística, seria útil precisar què s'entén per nous desenvolupaments urbans.

Art. 42: En relació a l'apartat primer s'ha de tenir en compte que l'art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases del règim local, no atorga competències al municipi sinó que garanteix que en podrà exercir en els termes que estableixi la legislació de l'Estat i de les CCAA. És l'art. 26 el que atorga competències als ajuntaments en matèria d'abastiment domiciliari d'aigua potable i en clavegueram (s'ha de tenir en compte que en els municipis de menys de 20.000 habitants qui coordinarà la prestació del servei d'abastament d'aigua potable i tractament d'aigües residuals són els consells insulars).

També s'hauria de citar l'art. 29 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, el qual, en l'apartat m), atorga als ajuntaments la competència en regulació i gestió de l'abastiment d'aigua potable a domicili i de la conducció i tractament d'aigües residuals.

En relació al PGSA no s'indica la base normativa del mateix. En aquest sentit, per seguretat jurídica, s'hauria d'indicar si es tracta d'una obligació que estableix el PHIB.

Art. 43: L'article 25 del TRLA inclou algunes cauteles que no estan recollides en aquest article: així indica que estaran sotmesos a informe previ quan així es determini reglamentàriament. Per tant, és el PHIB el que hauria de precisar els “actes” que suposen “noves demandes” que hagin de ser informats.

En qualsevol cas, seria útil aclarir què s'entén per nova demanda. I, en la mateixa línia, a l'apartat segon, s'hauria d'aclarir què suposa “un increment de població”.

Article 49.3: En relació al manteniment de les piscines, per qüestions d'eficiència i estalvi d'aigua, sembla oportú canviar el redactat de «podran contemplar mesures d'estalvi» per «han de contemplar mesures d'estalvi».

I per altra banda, es suggereix substituir l'expressió «pel seu farciment»

Art. 52.2: S'ha de revisar la numeració dels apartats d'aquest article.

Art. 55: El títol d'aquest article hauria de començar per «Normes de...»

Títol VI: S'ha de tenir en compte que a l'article 74 bis de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial, es preveu un Pla Director Sectorial de Sanejament de les Illes Balears.

Convé tenir en compte que d'acord amb la Llei 7/1985 de bases de règim local i la Llei 20/2006 de règim local de les Illes Balears, la competència de la gestió de les aigües residuals és municipal.

Art. 64: S'ha de tenir en compte que d'acord amb la normativa bàsica estatal d'IPPC, els abocaments de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada els aprova l'òrgan competent en matèria d'integrades, en el nostre cas la CMAIB (d'acord amb el segon paràgraf de l'article 11.3 del Text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació).

Art. 68: Convendria recollir expressament que totes les aglomeracions urbanes definides a l'art. 68 han de disposar de xarxa de sanejament, sense perjudici de les estrictes excepcions que preveu la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig.

Art. 70: En relació a l'apartat 7 no s'aclareix què es farà amb els fangs. Sembla útil precisar que el tractament dels mateixos serà d'acord amb la normativa vigent de residus i els respectius PDS.

Art. 75: Convé especificar que els perímetres de protecció són aprovats per l'AH i que seran publicats a l'IDEIB.

Art. 80: A l'apartat 1, per una major claretat, es proposa el següent redactat: «El Catàleg de zones humides de les Illes Balears és el recollit a l'annex 5 de la Normativa i es pot consultar en el Visor de l'Aigua de les Illes Balears.»

Títol VIII Protecció contra inundació i sequeres: Seria convenient incloure en aquest títol (o en el que es consideri adient) la problemàtica del canvi climàtic, en línia del que indica l'article 6 de les normes del PHIB sobre els objectius, i en particular el que disposa l'apartat 5 de la disposició addicional sisena de la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica. Així mateix s'hauria esment explícit al «canvi climàtic» en el programa 11 de l'annex 8.

Art. 89: En el punt 3, per formalitat jurídica, convendria canviar l'ordre dels paràgrafs i indicar primer qui delimitarà les zones inundables i com, i després on es publicarà. Convé també indicar que s'han de publicar a l'IDEIB.

En aquest sentit s'hauria d'establir quan i amb quin procediment es delimitaran per part de l'AH.

Art. 90: Apartat 1: El PHIB hauria de disposar que les zones potencialment inundables han d'estar recollides al Visor de l'Aigua de les Illes Balears, no només constatar que «està disponible».

Apartats 2 i 3: Per major seguretat jurídica, seria interessant que les autoritzacions arbitressin mecanismes que fessin avançar cap a una delimitació provisional més acurada, amb l'objectiu final d'aprovar la delimitació oficial.

Art. 91: A l'apartat 2 l'incís final està repetit (i ampliat) en l'apartat següent. S'hauria de corregir.

Art. 92: L'apartat 1 indica que es necessita autorització de l'AH amb les excepcions previstes a continuació. S'hauria de concretar si aquest «previstes a continuació» es refereix als següents apartats del mateix article, encara que sembla referir-se en realitat al següent article. Si fos així, per seguretat jurídica hauria de dir «sense perjudici de les excepcions previstes a l'article 93.»

Apartat 2.- En relació als riscs d'inundació, s'ha de tenir en compte que la legislació d'avaluació ambiental per aplicació de la Directiva europea, obliga a avaluar els riscs d'inundació amb l'avaluació d'impacte ambiental. Així ho recull el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears a l'article 27. Per tant, en els projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental s'ha d'evitar una doble avaluació i tenir en compte el que determina l'esmentat article.

Art. 96: Seria convenient, per major claredat, que hi hagués una relació entre les zones inundables i les àrees amb risc d'inundació (categoria territorial, llei de Directrius) i coordinar aquestes dues figures.

Cap. II.- De la protecció contra la sequera: Atès que es preveu un Pla especial de sequera específic, sembla que el PHIB no s'hauria d'estendre en la regulació i remetre's al PESIB, sense repetir-lo (a risc de dubtes sobre quin preval quan s'aprovi una revisió del Pla de sequera).

Títol IX.- De les actuacions a lleres de domini públic hidràulic: Caldria adaptar el títol al seu contingut .

Art. 103: L'apartat 2 s'ha d'entendre que es refereix a mentre no hi hagi delimitació del DPH.

A l'apartat tercer, perquè s'entengui millor, enlloc de «De forma preliminar» hauria de dir «Això no obstant,»

Art. 105: A l'apartat 5, per qüestió formal on diu «que poguessin ser necessàries d'aquesta o d'altres administracions» hauria de dir «que poguessin ser necessàries de l'AH o d'altres administracions». El mateix comentari és extensiu als articles 106 i 107.

Art. 111: A l'apartat 3 seria convenient afegir «sense perjudici de la seva efectivitat prèvia a l'adaptació».

Títol X. Mesures de protecció de les masses d'aigua: No sembla la seu escaient de la regulació de les concessions i autoritzacions. En tot cas, s'hauria de canviar la denominació del títol.

Art. 112: L'apartat 1 sembla més propi de l'exposició de motius que del text normatiu. A l'apartat 4 seria convenient valorar la introducció entre les mesures de protecció, de la revisió d'autoritzacions i concessions si comporten excessos d'extraccions.

Art. 113: Per qüestions ambientals, en el cas que es permetin noves extraccions malgrat la suma de títols superi el recurs disponible, només s'haurien d'autoritzar a precari. Fins i tot, valorar si cal establir limitacions en concessions o autoritzacions per a usos que no siguin urbans o productius (especialment els agraris).

Art. 114: Apartat 1.a) L'article parla d'ús domèstic, un ús que no figura a l'article 31 ni tampoc a l'annex 3 (que distingeix entre proveïment urbà i consum dispers). Per tant, seria convenient unificar les nomenclatures al llarg de tot el text. En tot cas, la dotació per a habitatges en sòl rústic no hauria de superar els 250 l/persona/dia previstos a l'article 33.

En qualsevol cas, escau una reflexió sobre les prioritats dels usos. En aquest sentit, es recomana no prioritzar els usos residencials, inclòs el lloguer turístic, en sòl rústic (excepte que siguin annexes a explotació agrària).

Per altra banda, cal aclarir la discrepància amb l'article 2 del Decret 108/2005, de 21 d'octubre, que limita el volum màxim a 200 m³/any/habitatge.

S'hauria d'aclarir l'aplicació actual de l'excepció de l'art. 2.2. del Decret 108/2005 en relació a les sol·licituds d'autorització en determinades unitats hidrogeològiques que es regeixen per l'article 40 del PHIB. S'hauria d'aclarir si aquesta remissió és vigent, i si és així, s'hauria de recollir i actualitzar en el PHIB.

Art. 123: En relació a l'apartat 2, l'art. 4 del Decret 108/2005 indica la prohibició de captacions a 1 km en el cas de Mallorca, exceptuant els casos de captació per dessalar. S'hauria d'aclarir la discrepància, atès que l'article 123 parla d'autoritzacions o concessions a 800 metres de la línia de costa.

Els supòsits de l'apartat 4 per atorgar autoritzacions o concessions, semblen coincidir parcialment amb les excepcions de l'art. 5 del Decret 108/2005, però seria convenient aclarir-ho.

Art. 124: És confús que a la taula no hi hagi tots els usos i que en distintes seus (articulat i annexos) es facin servir distintes denominacions dels usos.

Així a la taula s'incorporen els usos urbà, agrari i industrial, i no queda clar, per tant, com es valoren els danys d'altres usos en sòl rústic. S'hauria d'incorporar a la taula.

Finalment, s'hauria d'afegir que la valoració dels danys serà sense perjudici, en el seu cas, de les sancions que escaiguin.

Disposició addicional: La previsió d'aquesta disposició és pròpia d'una transitòria, no d'addicional. Convendria canviar la denominació.

Disposició transitòria: Es recomana establir una disposició específica sobre depuració individual amb l'objectiu d'anar homologant les fosses sèptiques existents al nivell exigència del PHIB, en un termini de temps prudent, i amb col·laboració, si escau, dels ajuntaments.

4.- Observacions als annexos i programes:

Annex 8: S'ha de tenir present que també està regulat en el Títol II del Decret 108/2005, només parcialment derogat. I tenir en compte també que el Decret inclou un article sobre inspecció i control.

Annex 9.- Part II. - Infraestructures: Parla de 10 diferents tipus d'objectius que s'han considerat, sense precisar a quins es refereix.

Programa 5: En relació a la reutilització convé esmentar-hi l'economia circular d'acord amb els objectius de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminants de les illes Balears i de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. L'economia circular ha de ser un objectiu estratègic.

Es recorda que:

-Les noves infraestructures incorporades al Pla que no compten amb la Declaració d'Impacte Ambiental favorable, hauran de seguir la tramitació ambiental corresponent (estatal o autonòmica, segons correspongui).

-D'acord amb l'article 24.3 del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual es regula el règim jurídic i funcionament de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es desenvolupa el procediment d'avaluació ambiental, per tal que la CMAIB pugui dur a terme el seguiment i fer les comprovacions necessàries, l'òrgan substantiu trametrà a la CMAIB l'informe de seguiment sobre el compliment de la declaració ambiental estratègica previst a l'article 51 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

En aquest informe, es farà esment de l'evolució de dades significatives sobre consum, dotacions màximes, pèrdues en xarxa màximes, aprovacions de PGSA, etc.; així com de les mesures de caràcter legislatiu, sancionador, pressupostari i d'altres, adoptades davant els desviaments sobre les previsions del PHIB o, en general, per garantir el compliment efectiu de les obligacions i objectius que s'hi preveuen.

 

(Signat electrònicament: 7 de novembre de 2022) 

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias