Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I TERRITORI
Núm. 609690
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula l’informe d’impacte ambiental sobre el projecte de retirada de l’emissari submarí del Torrent Gros TM de Palma (53a/2022)
Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 20 de setembre de 2022, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),
RESOLC FORMULAR:
L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de retirada de l'emissari submarí del Torrent Gros (TM de Palma), en els termes següents:
1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació
D'acord amb l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2, el Projecte de retirada de l'emissari submarí del Torrent Gros (TM de Palma), s'inclou al punt 9 del grup 7:
Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.
Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, que li siguin d'aplicació.
2. Descripció i ubicació del projecte
L'objecte del projecte és el desmantellament i retirada del tram submarí actual de l'emissari del Torrent Gros, el qual funciona com una conducció que actua de sobreeixidor d'emergència dels excedents de l'aigua regenerada de les EDAR I i II de Palma, així com de les aigües residuals parcialment tractades en cas d'avaria o d'un excés de cabal en episodis de pluja.
L'emissari submarí es correspon amb una conducció composta en la seva major part per una canonada de fibrociment de 900 mm de diàmetre, que parteix de la desembocadura del Torrent Gros a Ciutat Jardí, en el límit entre els barris del Molinar i Es Coll den Rabassa), i en el tram marí s'endinsa uns 1.170 m en direcció sud-oest, a la badia de Palma.
En un primer tram, aquest emissari submarí discorre enterrat fins a una distància aproximada de la costa de 370 m, en la qual aflora a la superfície del fons marí, a una profunditat aproximada de 4,5 m. A partir d'aquest punt, la canonada disposa de difusors i discorre sobre la superfície del fons marí fins a una profunditat de 14,2 m, a una distància de la costa d'uns 1.170 m.
D'acord amb la memòria del projecte, el tram submarí de l'emissari es troba actualment en mal estat, observant-ne diverses fuites en el seu recorregut, així com una gran acumulació d'arena en el seu interior, per la qual cosa, en cas de mantenir-lo, s'hauria de procedir a la reparació urgent de les fuites existents a la zona situada a 5,5 m de profunditat i a la reparació d'altres petites fuites en el seu traçat.
Les actuacions previstes més enllà dels 50 m més pròxims a la costa s'efectuaran amb l'ajuda d'embarcacions i creant condicions de mar en calma, sense onatge, seguint el procediment següent:
-Utilització d'equips de dragatge de succió, per a destapi de canonada.
-Dipòsit del material que cobreix la canonada a un costat de la rasa.
-Tall de trams de canonada cada 5,´5 m aproximadament.
-Reflotament dels trams de canonada mitjançant globus.
-Hissat i càrrega dels trams de canonada en el Gànguil o Pontona.
-Transport dels tubs al port de Portixol.
-Descàrrega i retirada per gestor autoritzat.
D'altra banda, en el tram de 50 m més pròxims a la costa, s'empraran primerament tècniques de dragatge (draga de succió) per a poder desenterrar el tub, el qual serà remolcat des de terra amb ajuda de maquinària terrestre, evitant en tot moment arrossegaments que puguin danyar la canonada i suposin el despreniment de fibres. Tot el material dragat serà dipositat en un lateral o costat de la rasa amb la finalitat que una vegada s'hagi retirat la canonada sigui retornat a la zona de rasa, quedant de nou el terreny el més anivellat possible.
Així mateix, amb la finalitat d'evitar afeccions mediambientals, i protegir les zones de bany pròximes, s'estableix l'ús en la zona de dragatge de cortines antiterbolesa. A la zona est del col·lector, en trobar-se protegit per l'espigó de roques existent, es col·locaran 50 m de cortines en dos trams de 25 m de llarg amb un faldó de 2 metres de profunditat, mentre que a la zona oest es contemplen 100 m, amb un faldó d'1 m de profunditat i 50 m d'un faldó de 2 m de profunditat.
A fi d'evitar que les embarcacions nàutiques d'esbarjo, de gran afluència en la zona, discorrin transversalment a la traça de l'ampliació de l'emissari i els riscos associats a aquestes maniobres, es proposa la col·locació de tres boies de castellet amb marques cardinals sud, nord i oest, marcant una ruta preferent que discorri paral·lelament a la costa sense interferir amb les activitats descrites.
Finalment, una vegada que els tubs es trobin a terra, es procedirà a procedirà a l'encapsulat i gestió d'aquests, per part d'empresa gestora de residus inscrita en el Registre d'Empreses de Retirada d'Amiant (RERA).
Segons el document ambiental, per a la retirada del tram de canonada pròxim a la desembocadura del torrent, a la zona de trencament de l'onatge, serà necessària l'ocupació temporal de 570 m2 del DPMT i de 667 m2 de servitud de trànsit i protecció aprovada.
El projecte té una durada estimada de tres mesos i un pressupost total de 443.289,46 euros, incloent-hi una partida específica per al Pla de Vigilància Ambiental i una altra per a la gestió dels residus. S'estima la generació d'un total de 298,51 m3 de residus, principalment de fibrociment amb amiant, que es corresponen amb la canonada i els elements auxiliars.
3. Avaluació dels efectes previsibles
D'acord amb el document ambiental, atesa la petita magnitud de les obres i la seva reduïda durada en el temps (3 mesos), no s'espera un impacte ambiental significatiu, incorporades les mesures preventives i correctores previstes al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), com l'ús en la zona de dragatge de cortines antiterbolesa. D'altra banda, cal tenir en compte que la pradera de Posidonia oceanica es localitza a uns 200 m de distància de l'emissari submarí.
4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades
L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:
- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.
- Servei de Costes i Litoral, de la DG de Territori i Paisatge.
- Servei de Residus i Sòls Contaminats, de la DG de Residus i Educació Ambiental.
- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.
- Servei d'Aigües Subterrànies, de la DG de Recursos Hídrics.
- DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum.
- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.
- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.
- Direcció Insular de Patrimoni, del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.
- GOB.
- Amics de la Terra.
- Terraferida
En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:
- El Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics, amb data 21 de juny de 2022, va informar el següent:
Es conclou que:
Informam favorablement condicionat al compliment dels condicionants següents:
1.S'assegurarà que l'execució de les obres compleixi amb les mesures de prevenció, protecció i seguiment ambiental i amb els requisits establerts a les directrius del PVA del document ambiental.
2.Es prendran les màximes mesures de precaució per evitar abocaments de substàncies químiques a la massa d'aigua costanera.
3.Atès que la zona d'ocupació terrestre del projecte presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:
«Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».
- El Servei d'Aigües Subterrànies, de la DG de Recursos Hídrics, amb data 12 d'agost de 2022, va informar el següent:
D'acord amb la documentació revisada, el projecte de retirada d'emissari submarí Torrent Gros, TM Palma, no té efectes dins les competències del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics.
- La Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 18 d'agost de 2022, va informar el següent:
Es conclou que:
S'emet informe favorable a la tramitació de l'assumpte amb les observacions i consideracions següents:
1.En relació a la incorporació de mesures de recuperació ambiental, vinculades al corredor ecològic del Torrent Gros i espais lliures públics, es recomana tenir cura de preservar intacte el disseny i els elements del medi urbà (paviments, vegetació, mobiliari urbà, tancaments, etc...), especialment els que constitueixen la plaça pública ocupada, que s'inclou dins la delimitació de l'AIP III, o si escau, restituir-los a l'estat i funcionalitat actual en el termini de temps més breu possible.
2.Convé concretar el període de l'any en què es podran dur a terme les actuacions. Es considera recomanable no demorar-se més dels 3 mesos prevists per executar les actuacions i evitar la coincidència amb la temporada de màxima ocupació marítima i terrestre de residents i turistes degut als diferents usos recreatius i esportius. Si escau, serà convenient indicar quines mesures addicionals s'establiran en cas que per demora significativa dels temps d'execució de les actuacions (3 mesos), s'haguessin de fer coincidir aquestes amb la temporada alta d'ocupació de les zones de bany d'aquest litoral.
3.Respecte a l'Estratègia de paisatge del Consell de Mallorca, caldrà prendre en consideració les directrius II.2.d, III.10.a i III.10.c en relació a l'estratègia de gestió del paisatge litoral i a la incorporació de la dimensió paisatgística a la cooperació en política hidràulica. Es recomana l'adopció de mesures correctores de renaturalització de la llera del torrent, on es troba soterrat l'emissari que es deixa sense retirar, en lloc de l'actual acabat de llosa de formigó, sempre que sigui compatible amb el règim hidràulic de desguàs, per tal de recuperar i millorar la identitat d'aquest tram de litoral i, si escau, la comunicació de la platja amb el connector territorial i paisatgístic que conforma l'àmbit de l'AIP-III als entorns del Torrent Gros.
- El Servei d'Abocaments, de la DG de Territori i Paisatge, amb data 8 de setembre de 2022, va informar el següent:
Es conclou que:
- L'emissari de l'EDAR Palma II actual haurà d'estar funcionant tot el temps necessari per a l'execució de les noves infraestructures per part del MITECO.
- Cal fer una caracterització preliminar de la zona a dragar i del material de dragat, per conèixer la composició i com ha de ser la gestió d'aquest material.
5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013
S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:
1. Característiques del projecte: L'objecte del projecte és el desmantellament i retirada del tram submarí actual de l'emissari del Torrent Gros, el qual funciona com una conducció que actua de sobreeixidor d'emergència dels excedents de l'aigua regenerada de les EDAR I i II de Palma, així com de les aigües residuals parcialment tractades en cas d'avaria o d'un excés de cabal en episodis de pluja. En un primer tram, aquest emissari submarí discorre enterrat fins a una distància aproximada de la costa de 370 m, en la qual aflora a la superfície del fons marí, a una profunditat aproximada de 4,5 m. A partir d'aquest punt, la canonada disposa de difusors i discorre sobre la superfície del fons marí fins a una profunditat de 14,2 m, a una distància de la costa d'uns 1.170 m.
Segons el document ambiental, per a la retirada del tram de canonada pròxim a la desembocadura del torrent, a la zona de trencament de l'onatge, serà necessària l'ocupació temporal de 570 m2 del DPMT i de 667 m2 de servitud de trànsit i protecció aprovada.
El projecte té una durada estimada de tres mesos i un pressupost total de 443.289,46 euros, incloent-hi una partida específica per al Pla de Vigilància Ambiental i una altra per a la gestió dels residus. S'estima la generació d'un total de 298,51 m3 de residus, principalment de fibrociment amb amiant, que es corresponen amb la canonada i els elements auxiliars.
2. Ubicació del projecte: L'emissari submarí es correspon amb una conducció composta en la seva major part per una canonada de fibrociment de 900 mm de diàmetre, que parteix de la desembocadura del Torrent Gros a Ciutat Jardí, en el límit entre els barris del Molinar i Es Coll den Rabassa), i en el tram marí s'endinsa uns 1.170 m en direcció sud-oest, a la badia de Palma
D'acord amb mapa bionòmic 2022 aportat pel promotor, l'emissari submarí discorre sobre fons d'arenes fines i mitjanes no vegetades i sobre fons d'arenes mixtes a substrat rocós amb algues fotòfiles, principalment Halimeda incrassata (invasora). Aquesta darrera zona es pot dividir en tres subzones (comunitat de fotòfils sobre rizoma mort de Posidonia oceanica, comunitat de fotòfils sobre substrat dur i comunitat de fotòfils sobre arena).
El fons d'arenes fines i mitjanes no vegetades és el que més extensió ocupa en l'àmbit d'estudi i es caracteritza per l'absència d'organismes fotòfils epibentònics estables, a causa de la inestabilitat d'aquests fons, tot i que ocasionalment es poden trobar fotòfils de petit port i caràcter oportunista. Tampoc trobam grans concentracions d'altres organismes superiors i els organismes sèssils es troben absents. Respecte de la fauna que viu enterrada en el sediment o macrofauna bentònica (endobionts o infauna), és en general molt abundant. Els grups més representats en aquest medi són invertebrats (poliquets, bivalves, crustacis anfípodes, isòpodes, tanaidacis, decàpodes i misidacis, i equinoderms i sipuncúlids), així com peixos bentònics.
Respecte de la zona terrestre, ocupada temporalment per al desenvolupament del projecte trobam la comunitat vegetal Nicotiano glaucae-Ricinion communis, característica dels llits alterats dels torrents secs de l'illa.
Fora de l'àrea ocupada per l'emissari, cap al llevant de l'àmbit d'actuació, trobam mata dispersa de Posidonia oceanica (densitat < 30%), en competència amb altres espècies per la colonització de l'espai, així com una pradera més densa (densitat 30-70%), situada a més de 100 m mar endins, respecte dels difusors de la canonada. També es localitza una comunitat fotòfila damunt roques grans (majors d'1 m3).
Segons la IDEIB, la comunitat de Posidonia oceanica pròxima a l'emissari no es troba inclosa dins les zones d'alt valor, ni dins les zones a regular, del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
L'àmbit d'actuació no es troba dins cap espai natural protegit, ni dins cap espai definit a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. D'acord amb el document ambiental, els espais rellevants més pròxims són dos dics exempts de protecció situats en la zona de bany de la Platja de Ciutat Jardí, a 250 m i 450 m de distància respectivament de la desembocadura del torrent, la zona litoral des Carnatge, a 1,5 km, i l'Illot de Sa Galera, a 2,7 km, tots ells qualificats com a àrees naturals d'especial interès (ANEI).
La zona d'estudi, inclosa la part terrestre que es preveu quedi ocupada per a la retirada del tram de canonada més pròxim a la costa, no es troba afectada per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió, d'esllavissament, d'inundació o d'incendi. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, la part terrestre referida es correspon amb una zona sense risc d'incendi forestal.
No obstant això, segons el document ambiental, el tram inicial de l'emissari submarí parteix de la desembocadura del Torrent Gros, estant inclosa dins la seva plana geomorfològica d'inundació, per la qual cosa existeix un risc d'avinguda durant l'època de pluges.
El projecte es desenvolupa dins la Unitat Paisatgística 4 (UP-4) «Badia de Palma i Pla de Sant Jordi». L'entorn de l'actuació prevista està caracteritzat per un paisatge urbà litoral molt antropitzat, de baixa qualitat paisatgística, amb un ús principalment residencial. Respecte de l'entorn marí, la platja de Ciutat Jardí disposa d'una zona de bany, delimitada per la prolongació de l'escullera de defensa de la desembocadura del torrent. A l'oest d'aquesta desembocadura, en l'àmbit del barri del Molinar, trobam una zona que també es utilitzada per al bany, malgrat que no es trobi senyalitzada com a tal.
D'acord amb el document ambiental, l'àmbit del projecte se situa sensiblement sobre el límit entre les masses d'aigua costanera MAMC01 «Port de Palma» i MAMC15M3 «Cap Enderrocat a Cala Major». La primera és una massa costanera molt modificada i es correspon amb les aigües del Port de Palma; el seu estat ecològic no es troba avaluat, segons el PHIB 2019. La segona és una massa costanera sedimentària superficial de tipus natural i el seu estat ecològic és deficient, relacionat amb la presència de fonts (puntuals i difuses) de contaminants químics i biològics, nutrients i matèria orgànica.
La part terrestre afectada pel projecte es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1814M2 «Sant Jordi», aqüífer superficial en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació.
D'acord amb el document ambiental, en l'àmbit terrestre, segons la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, la figura més pròxima és el Lloc d'Interès Geològic (LIG) de les Dunes Plistocenes des Carnatge, situat a 1,5 km de l'àmbit del projecte. En l'entorn urbà, també podem trobar nombrosos molins de vent, destinats a l'extracció d'aigua, catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC). També destaca el Fortí de la Torre den Pau, en el barri des Coll den Rabassa. Cap d'aquests elements es troba pròxim a l'àmbit de l'actuació. En l'àmbit marí no es preveu la presència de patrimoni subaquàtic en l'entorn pròxim a la canonada.
3. Característiques del potencial impacte: Les obres són de petita magnitud i d'escassa durada en el temps, per tant es considera que els efectes adversos sobre el medi ambient seran poc significatius, si s'apliquen les mesures previstes al document ambiental.
Conclusions de l'informe d'impacte ambiental
Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el Projecte de retirada de l'emissari submarí del Torrent Gros (TM de Palma), atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures proposades en el document ambiental, signat pel Sr. Jorge Fernández Ontivero, enginyer de camins, canals i ports, de l'empresa Getinsa-Euroestudios (TPF), amb data febrer de 2022, i visat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, amb data 1 de març de 2022 i núm. 2022/00687/01, i les condicions següents:
1. L'execució de les obres haurà de garantir que es compleixi amb les mesures de prevenció, protecció i seguiment ambiental i amb els requisits establerts a les directrius del PVA del document ambiental.
2. Es prendran les màximes mesures de precaució per evitar abocaments de substàncies químiques a la massa d'aigua costanera.
3. Atès que la massa d'aigua subterrània de la zona d'estudi presenta una moderada vulnerabilitat a la contaminació, s'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants.
4. D'acord amb el Servei d'Abocaments, l'emissari de l'EDAR Palma II actual haurà d'estar funcionant tot el temps necessari per a l'execució de les noves infraestructures per part del MITECO.
5. En cas que el material dragat hagi de ser reubicat a un altre lloc del fons marí, o bé hagi de ser dipositat a terra, caldrà fer una caracterització preliminar d'aquest, per conèixer la seva composició i com ha de ser la gestió d'aquest material.
6. En relació a la incorporació de mesures de recuperació ambiental, vinculades al corredor ecològic del Torrent Gros i espais lliures públics, s'haurà de tenir cura de preservar intacte el disseny i els elements del medi urbà (paviments, vegetació, mobiliari urbà, tancaments, etc.), especialment els que constitueixen la plaça pública ocupada, que s'inclou dins la delimitació de l'AIP III, o si escau, restituir-los a l'estat i funcionalitat actual en el termini de temps més breu possible.
7. Les obres s'hauran d'executar fora de la temporada de màxima ocupació marítima i terrestre de residents i turistes degut als diferents usos recreatius i esportius, així com fora de l'època de risc d'avingudes, per la presència del Torrent Gros. Així mateix, en cas de demora significativa del temps d'execució de les obres (3 mesos), s'establiran mesures addicionals de protecció del medi ambient, i, en cap cas, les actuacions podran coincidir amb la temporada alta d'ocupació de les zones de bany d'aquest litoral.
Així mateix, segons la Direcció Insular de Territori i Paisatge, es recomana l'adopció de mesures correctores de renaturalització de la llera del torrent, on es troba soterrat l'emissari que es deixa sense retirar, en lloc de l'actual acabat de llosa de formigó, sempre que sigui compatible amb el règim hidràulic de desguàs, per tal de recuperar i millorar la identitat d'aquest tram de litoral i, si escau, la comunicació de la platja amb el connector territorial i paisatgístic que conforma l'àmbit de l'AIP-III als entorns del Torrent Gros.
D'altra banda, es recorda que:
- Prèviament a l'inici de les tasques previstes al projecte, s'haurà d'obtenir autorització de l'administració hidràulica per a l'ocupació temporal del DPMT, amb l'objecte de la retirada del tram de l'emissari submarí més pròxim a la costa.
- D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge, respecte a l'Estratègia de paisatge del Consell de Mallorca, caldrà prendre en consideració les directrius II.2.d, III.10.a i III.10.c en relació a l'estratègia de gestió del paisatge litoral i a la incorporació de la dimensió paisatgística a la cooperació en política hidràulica.
Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.
A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).
Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.
Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.
Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.
(Signat electrònicament: 13 d'octubre de 2022)
El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias