BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 7 de setembre de 2022, ha acordat la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència del Decret Llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears (RGE núm. 5691/22), un cop validat pel Ple de la cambra, per tal de fer efectiu l'article 124.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

A la seu del Parlament, 9 de setembre de 2022

El president del Parlament de les Illes Balears

Vicenç Thomas i Mulet

 

DECRET LLEI 7/2022 D'11 DE JULIOL, DE PRESTACIONS SOCIALS DE CARÀCTER ECONÒMIC DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'impacte social i econòmic que la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 ha generat sobre el conjunt de la societat obliga les administracions públiques a reaccionar amb el desplegament, des de diferents nivells i àrees de competència, de polítiques de garantia de rendes, amb l'objecte de salvaguardar la satisfacció de les necessitats bàsiques d'amplis sectors de la població.

La resposta de les administracions ha anat adreçada a generar una sortida de la crisi que doni oportunitats a tothom i que permeti una societat amb menys desigualtat i més cohesió social.

En aquest context, el Govern de les Illes va adoptar mesures extraordinàries, que posaven a l'abast de totes les persones en situació de vulnerabilitat econòmica l'accés a la renda social garantida i a la renda mínima d'inserció, mitjançant el Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, i el Decret llei 6/2020, d'1 d'abril, pel qual s'estableixen mesures socials urgents per pal·liar els efectes de la situació creada per la COVID-19 i de foment de la investigació sanitària. Ambdós decrets llei establiren mesures relatives a col·lectius en situació de vulnerabilitat i mesures extraordinàries en matèria de gestió de la renda social garantida.

Això no obstant, l'eina d'actuació principal va ser el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears en què es va fer una  nova regulació de la renda social garantida, fins aleshores definida a la Llei 5/2016, de 13 d'abril, de la renda social garantida, de forma que se'n facilita la tramitació, es milloren els procediments i s'amplien els col·lectius susceptibles de rebre-la. Tot de forma coordinada amb la posada en marxa de l'ingrés mínim vital (IMV), prestació social de caràcter econòmic de caràcter estatal, gestionada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i regulada pel Reial Decret Llei 20/2020, de 29, que estableix l'ingrés mínim vital (actualment Llei 19/2021, de 21 de desembre, pe rla qual s'estableix l'ingrés mínim vital) de forma que la renda autonòmica esdevé una prestació amb caràcter subsidiari de l'estatal. A més, el Decret llei 10/2020  agrupa en una única norma de rang legal la regulació de diverses prestacions fins aleshores definides en normes de rang reglamentari, com la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda del sistema de protecció de menors, o el complement de rendes de les Illes Balears a les pensions no contributives (PNC).

Si una part important de la població ha experimentat dificultats econòmiques temporals, les persones en situació de vulnerabilitat han vist augmentar el risc de cronificació i pobresa.

Analitzant l'impacte que ha tengut la pandèmia en la situació social de les persones i les llars espanyoles, l'Informe FOESSA 2022. Conseqüències de la Covid-19 a Espanya  posa de manifest que la crisi del 2020 ha presentat unes característiques molt especials respecte d'altres crisis anteriors i, en concret, respecte de la de 2008-2013: pel seu orígen extern al sistema econòmic, pels sectors que n'han resultat més afectats (turisme, comerç, activitats culturals…) i per una reducció de l'activitat econòmica sense precedents des de la Guerra Civil (amb una caiguda del 10,8 % del PIB) que, en bona mesura, s'ha degut a la decisió de restringir gran part de l'activitat per tal de combatre la pandèmia.

En el cas de les Illes Balears, la vulnerabilitat d'una economia molt dependent del turisme ha deixat al descobert la fragilitat de la principal font d'ingressos de les llars a les Illes, que són les rendes del treball, i ha ampliat les diferències en les remuneracions dels treballadors de distinta qualificació. La caiguda de l'activitat econòmica ha mostrat visiblement la inestabilitat de les rendes de les persones que accedeixen al mercat de treball sense contracte formal o de molt curta durada, amb baixos salaris i accés limitat a les prestacions socials, que fan que una proporció elevada de persones treballadores visqui al dia, amb grans dificultats davant despeses imprevistes i amb greus problemes per atendre les despeses relacionades amb l'habitatge.

A més, les conseqüències de la pandèmia en el sistema mundial de producció i distribució de matèries primeres, energia i béns manufacturats, ha suposat un increment de la inflació d'àmbit mundial que no s'havia vist en dècades. D'acord a les dades de l'INE, la variació interanual de l'IPC a les Illes Balears ha passat des de l'1,0 %, del mes de desembre de 2019 respecte del mateix mes de 2018,  fins al 6,5 % de desembre de 2021. L'increment inflacionari, derivat dels preus energètics i de les restriccions del transport internacional de productes bàsics, suposa un empobriment real i intens acumulat al que s'havia manifestat durant la pandèmia.

El resultat és que la crisi social i econòmica ha fet augmentar la diferència entre la població amb més riquesa i la població més afectada per la pobresa a les Illes Balears, i la pandèmia ha tengut un impacte indubtable sobre aquesta desigualtat.

Encara que el PIB per càpita de les Illes Balears és lleugerament superior a la mitjana estatal, les Illes Balears es caracteritzen per taxes de desigualtat elevades, que situen l'arxipèlag entre les regions espanyoles, i fins i tot les europees, amb més taxes de desigualtat. Aquest és un dels resultats d'un model de sortida de la crisi basat en la flexibilització i la segmentació del mercat de treball, amb repercussions importants per als assalariats.

Els consells insulars i els ajuntaments han vist com, en un breu espai de temps, ha augmentat la seva despesa en matèria de prestacions socials de caràcter econòmic per fer front a la situació de crisi d'ingressos econòmics de la població balear.

Aquestes mesures dels diferents àmbits administratius de les Illes Balears han tingut per objectiu garantir a la població en situació de vulnerabilitat uns ingressos mínims per facilitar l'accés a productes de primera necessitat mitjançant l'aportació d'una prestació econòmica ajustada al nombre de membres de la unitat familiar.

II

L'11è Informe de l'estat de la pobresa a les Illes Balears de 2021, elaborat per l'EAPN, posa de manifest que més de 260.000 persones estan en risc de pobresa o en situació d'exclusió social, la qual cosa suposa el 22 % de la població de l'arxipèlag.

Respecte de l'any anterior, l'indicador AROPE, que avalua el nivell de pobresa, ha registrat un augment de 6,9 punts, xifra que ha revertit la tendència de millora dels dos darrers anys anteriors a la pandèmia i que suposa un increment del 46 %, que és, amb molta diferència, el més elevat de totes les regions. Per altra banda, des de l'any 2015, que és el de referència per a l'avaluació de l'Agenda 2030 i ODS, ha minvat en 4,3 punts, és a dir, ha experimentat una reducció del 16,3 %. A més a més, les dades apunten que és una de les tres regions que ha aconseguit acabar amb les conseqüències de la crisi econòmica anterior i reduir la seva taxa respecte de l'any 2008. En aquest sentit la taxa AROPE s'ha reduït 1,6 punts, el que suposa una disminució el 6,8 %. Així, en l'actualitat, és la comunitat autònoma amb la setena taxa més baixa.

Aquest informe també destaca la gran contradicció que es viu a l'arxipèlag, on, tot i que amb l'increment de l'activitat turística dels anys prepandèmia s'havien batut rècords en ocupació hotelera i estades turístiques, els nivells de pobresa no van baixar amb la mateixa intensitat. Els salaris baixos i l'increment dels preus de l'habitatge són dues de les grans dificultats que han d'afrontar les Illes Balears per poder eliminar la xacra de la pobresa.

Tot i que s'espera una reactivació del mercat turístic a nivells similars als de 2019 i exercicis anteriors, la situació no convida a l'optimisme, atès que es manté un elevat risc de pobresa i exclusió social, amb un percentatge rellevant (i gairebé cronificat) de persones en risc de pobresa o exclusió social. Això es deu al fet que la recuperació s'ha basat en una precarització de les condicions laborals i en l'increment de les desigualtats, que no permeten als treballadors cobrir les seves necessitats bàsiques, fet que els converteix en treballadors pobres.

Quant a la població que viu en condicions de privació material severa, el 6,9 % de la població de Balears no pot atendre despeses imprevistes, per l'alarmant situació del preu de l'habitatge o del lloguer a l'arxipèlag i el nombre elevat de llars amb baixa intensitat de treball, amb gairebé 84.000 residents a les Illes Balears, 50.000 més que l'any passat, que es troben en aquesta situació.

Tot plegat fa palès que, actualment, tenir una feina a les Illes Balears no és garantia de sortir del risc de pobresa o exclusió. Així, al voltant del 15 % de les persones que tenen un treball remunerat es troben en aquesta situació de risc: la figura del treballador pobre, doncs, es consolida a les Balears, a causa de les condicions de precarietat, la parcialitat, la curta durada dels contractes o, directament, l'explotació. L'Informe de l'estat de la pobresa de 2021 assenyala que la renda mitjana a les Illes és de poc més de 18.000 € per unitat de consum, xifra que augmentà en un 2 % respecte de l'any anterior, fet que la converteix en una de les comunitats autònomes amb menor increment de la renda.

Respecte de les pensions, més de 84.000 persones (unes 15.000 més que l'any anterior) reben una renda inferior al llindar de la pobresa (688 € al mes) i al voltant de 16.000 persones estan en situació de pobresa greu, atès que cobren menys de 458 € cada mes, marge que inclou les prestacions per viudetat rebudes majoritàriament per dones. Aquesta situació s'ha agreujat any rere any, especialment en les pensions de jubilació. Per això, es fa necessari assumir un compromís amb les persones grans, mitjançant l'increment de les pensions no contributives de baixa quantia, i alhora millorar les condicions laborals per aconseguir independència econòmica i autonomia personal.

Segons  l'informe publicat a finals del 2021 per la Fundació FOESSA i Càritas, el 2020,  un 9,4 % de la població resident a les Illes va haver d'acudir a familiars i amics per tal de cobrir necessitats bàsiques per mor de la COVID-19, la qual cosa equival a prop de 112.000 persones i suposa un increment de tres punts percentuals respecte de l'any 2019, any previ a la pandèmia.

Posa de manifest també aquest mateix informe l'increment significatiu de persones que tengueren dificultats el 2020 per fer-se càrrec de les despeses energètiques, les quals passaren a representar el 7,7 % de la població de l'arxipèlag.

III

L'Assemblea General de les Nacions Unides, en el marc de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre de 2015, fa de la lluita contra la pobresa un element clau.

L'Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional, referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible ─l'econòmica, la social i l'ambiental─, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, mitjançant els quals es proposa abordar els grans reptes globals, amb la lluita contra la pobresa com un dels objectius principals.

El sistema de protecció social a Espanya és un dels més ineficients d'Europa quant a la reducció de la pobresa, i especialment de la pobresa greu. Així ho posà de manifest Philip Alston, relator de l'ONU, en la visita a Espanya a finals de 2019.

La renda social garantida de les Illes Balears, regulada per la Llei 5/2016, de 13 d'abril, i, posteriorment, amb el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, com a prestació periòdica dirigida a situacions de vulnerabilitat econòmica per a la cobertura de les despeses bàsiques de les persones, va ser una gran passa en el sentit de generar una política de lluita contra la pobresa. Són moltes les famílies que s'han beneficiat de la renda social des de l'aprovació. Actualment, i arran de les mesures extraordinàries engegades en l'estat d'alarma, aquest ingrés ha suposat l'empoderament d'aproximadament 15.000 famílies de les Illes Balears.

La implantació de l'ingrés mínim vital com a mesura de seguretat social ha obligat a replantejar l'escenari de cobertura de rendes bàsiques, rendes socials i rendes d'inserció del conjunt de comunitats autònomes.

La Seguretat Social, emparada per l'article 149 de la Constitució espanyola, posa un sostre d'ingressos mínims a qualsevol ciutadà de l'Estat. És una mesura de garanties d'ingressos, que permet a les comunitats autònomes complementar, des de les polítiques de lluita contra la pobresa, els perfils de població que no atén l'ingrés mínim vital, així com ajustar aquest mínim comú per a tots els espanyols al nivell de vida de cada comunitat.

En aquest sentit, la qüestió no és tant la quantia de la prestació com la cobertura. Les quanties establertes en el barem de l'ingrés mínim vital suposen un gran avenç en la lluita contra la pobresa, però també és cert que, a les Illes Balears, aquesta prestació es quedaria curta en relació amb el llindar de pobresa del territori, determinat pel nivell de renda i per la seva distribució en el territori.

Entitats com EAPN, Càritas, Creu Roja i la Federació dels Bancs d'Aliments entre altres, reclamen un increment decidit de la capacitat protectora sobre les famílies que ja venien sofrint les situacions de pobresa i exclusió social, mitjançant un tram autonòmic que complementi i millori el tram estatal en els casos de les comunitats autònomes que ja tenien un nivell de protecció més feble.

En aquesta situació de crisi, la responsabilitat pública de respondre des dels ajuntaments, els consells insulars i l'Administració del Govern de les Illes Balears a les situacions de necessitat social dels ciutadans i ciutadanes de les Balears, requereix un desenvolupament legislatiu de les prestacions socials de caràcter econòmic que doni cobertura als ajuts econòmics que es gestionen des de les administracions públiques.

Cal una resposta legislativa que tengui en compte el nou marc a partir de l'entrada en vigor de l'ingrés mínim vital i que permeti generar polítiques de protecció, suport i complementarietat de les prestacions econòmiques evitant la sobreprotecció o, fins i tot, el solapament de cobertures.

Amb l'entrada en vigor de l'ingrés mínim vital i d'una prestació autonòmica complementària, es fa difícil pensar que totes les persones i les famílies disposaran de la protecció desitjable. Sempre hi haurà persones excloses per la definició necessària d'uns requisits d'accés que no poden recollir tota la diversitat de casuístiques, i els barems no poden recollir tampoc el cost diferencial de vida als diferents pobles i ciutats d'una mateixa comunitat autònoma, motiu pel qual els ens locals han de tenir un paper molt important en el disseny i la implantació de sistemes de garanties de cobertura de necessitats.

La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en l'article 22, recull com a tipologia de prestacions econòmiques les de caràcter de dret subjectiu, les de dret de concurrència, i les d'urgència social. El desenvolupament de l'article esmentat permet abordar aquestes prestacions de manera integral i per a totes les administracions: les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu són la nova renda social garantida, el complement de renda social garantida i la renda d'emancipació; les prestacions socials de caràcter econòmic de concurrència competitiva permeten desenvolupar, al marge de la normativa de subvencions, convocatòries d'ajudes econòmiques que tenguin una disponibilitat econòmica limitada; i finalment, les d'urgència social permeten regular, sobretot, les ajudes econòmiques bàsiques  dels ajuntaments i les d'intervenció social immediata.

A més, el decret llei present defineix un altre tipus de prestació econòmica: les de suport familiar i de suport als processos d'inserció social, que tenen com a finalitat facilitar processos de canvis i millores en la situació social en què es troba la persona o família perceptora.  El Decret llei 10/2020, de 12 de juny, ja contenia una definició d'aquestes prestacions, incloses a l'epígraf de les prestacions econòmiques d'urgència social, però el seu caràcter particular i desvinculat de situacions de necessitat sobrevinguda i urgent han portat a definir-les com a prestacions diferenciades. Aquesta nova classificació fonamenta la modificació de l'article 22 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, abans esmentat.

IV

Pel que fa a l'estructura i al contingut, aquest Decret llei es divideix en cinc títols, 97 articles, quatre disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i set finals.

El títol I, sobre disposicions generals, n'inclou l'objecte, que és el de regular les prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears. Així mateix, aquest títol inclou els aspectes comuns a les prestacions econòmiques, d'acord amb l'article 22 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, com són la naturalesa, el finançament o la periodicitat. Destaca la regulació del règim d'incompatibilitats, especialment amb l'aprovació per l'Estat de l'ingrés mínim vital.

El títol II regula les prestacions de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan compleixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació. Entre aquestes prestacions s'inclouen: en el capítol I, la renda social garantida; en el capítol II, el complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives; i, en el capítol III, la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures de protecció de menors.

El títol III regula les prestacions econòmiques de dret de concurrència, caracteritzades per les limitacions pressupostàries i per l'aplicació de criteris de prelació segons la situació de necessitat social de cada sol·licitant.

El títol IV regula les prestacions econòmiques d'urgència social que tenen per objecte l'atenció de necessitats socials derivades de situacions d'urgència social. Es classifiquen en dues tipologies, tal com indica l'article 82, i poden ser ajudes bàsiques i d'intervenció social immediata. Ambdues tenen en comú la resposta dels poders públics a situacions de necessitat puntual, urgent i de subsistència.

El títol V regula les prestacions econòmiques de suport familiar i de suport a la inserció social, que estan destinades a facilitar el suport als processos de canvi i millora en la situació social en què es troba la persona o la família perceptora, per afavorir-ne la  inserció social.

En la part final, el Decret llei inclou quatre disposicions addicionals: sobre el fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic, creat pel Decret llei 10/2020, i que manté la seva estructura a l'annex únic de la norma present; sobre l'ampliació de referències a l'ingrés mínim vital en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència; sobre la comissió de caràcter interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferents als de pensions no contributives; i, finalment, sobre la comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida.

També s'inclou una disposició transitòria sobre les regles que han de regir les prestacions creades pel Decret llei 10/2020, de 12 de juny, en la transició als termes regulats en la norma present, i la tramitació dels expedients de sol·licitud de qualsevol de les prestacions, iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei. 

S'inclou una disposició derogatòria única amb una relació de les disposicions que es veuen afectades per l'entrada en vigor d'aquest Decret llei. No obstant aquesta disposició, les normes indicades queden sotmeses a les regles de transitorietat assenyalades prèviament.

Aquest Decret llei es tanca amb set disposicions finals: sobre la modificació de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en relació amb l'ampliació de la llista de prestacions socials de caràcter econòmic; sobre la modificació de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, en relació amb la incorporació dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital com a criteri de reconeixement de la condició de família en situació de vulnerabilitat econòmica especial; sobre la modificació del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, en relació amb la vinculació amb les prestacions del Servei públic d'ocupació estatal (SEPE); sobre el caràcter reglamentari de la modificació continguda a la disposició final anterior; inclou les noves prestacions en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre; es preveu l'adopció de mesures que permetin que tot el personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental pugui acreditar el nivell de coneixement de català suficient per desenvolupar les funcions pròpies del lloc de treball, així com la modificació del període transitori d'implantació dels nous sistemes de provisió per tal de realitzar en un termini raonable totes les actuacions necessàries que permetin aquest canvi de sistema; i, finalment, sobre l'entrada en vigor a partir de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

V

La regulació del decret llei en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'inclou en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que estableix que, en cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en l'Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. A més, l'article 45 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, estableix que, en els casos i amb les limitacions que preveu l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives en forma de decrets llei, que quedaran derogats si, en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament, després d'un debat i d'una votació de totalitat.

Els efectes de la crisi social provocada per la crisi sanitària des que es declarà com a emergència de salut pública d'importància internacional, agreujats amb les conseqüències econòmiques i socials de la invasió d'Ucraïna per Rússia, exigeixen una resposta immediata dels poders públics per pal·liar-ne les conseqüències, en la mesura que sigui possible. Alhora, fonamenten la necessitat urgent d'adoptar mesures extraordinàries per fer front a aquesta crisi. Mitjançant aquest Decret llei, es fa una nova regulació de les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears i que, en el moment actual, resulten d'extraordinària necessitat. Malgrat que aquesta tasca reguladora ja es va iniciar amb el Decret llei 10/2020, de 12 de juny,  es fa necessari una nova norma que compili en un mateix text legal les diferents modificacions que ha sofert per adequar-ne la redacció a les situacions diverses de la crisi. Així, es guanya en seguretat jurídica i transparència, principis d'especial importància atesa la seva repercussió immediata sobre els drets de les persones més vulnerables.

A més, la recent conversió del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, en la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital, ha donat un caràcter de permanència a la norma reguladora de la prestació estatal, raó per la qual s'ha de fer una darrera adaptació de la norma autonòmica, en vista de la relació estreta que hi ha entre l'ingrés mínim vital i les prestacions econòmiques amb caràcter de dret subjectiu contingudes en aquest Decret llei.

Per altra banda, el caràcter urgent d'aquest Decret llei es fonamenta en la necessitat d'una norma d'aplicació immediata mentre se'l tramita com a projecte de llei pel procediment d'urgència, d'acord amb els articles 49.2 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i 157.4 del Reglament del Parlament de les Illes Balears, tal com es preveu per al Decret llei present.  

Així doncs, en virtut de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui la de subvenir a una situació concreta dins els objectius governamentals, la qual, per raons difícils de preveure, requereixi una acció normativa immediata en un termini més breu que el que requereixen la via normal o el procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.

En aquest cas, l'objecte del Decret llei encaixa perfectament en la regulació d'aquesta figura, atès que cal donar una resposta immediata als efectes socials i econòmics de les famílies i de la ciutadania de les Illes Balears ocasionats per la crisi sanitària de la COVID-19, la guerra a Ucraïna i la inestabilitat derivada d'aquestes crisis, a més, de configurar de manera definitiva la normativa de l'ingrés mínim vital. Per tant, s'observa una connexió directa entre la urgència definida i la mesura concreta adoptada per subvenir-hi, tenint en compte les mesures que ja s'han adoptat prèviament i que requereixen ser complementades de manera urgent. L'adopció d'aquestes mesures no pot esperar a una tramitació parlamentària, perquè cal donar una resposta ràpida i eficaç a les necessitats socials i econòmiques de la societat balear. En aquest sentit, l'actuació dels poders públics en matèria de serveis socials persegueix, entre altres objectius, el de detectar i atendre les situacions de manca de recursos bàsics i les necessitats socials tant de les persones com dels grups i la comunitat en general, i al mateix temps les seves actuacions s'han d'orientar per evitar el risc que es produeixin situacions de més necessitat social.

L'actuació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears troba suport en l'article 30.15 de l'Estatut d'autonomia, pel qual aquesta Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria d'acció i benestar social, en complements de la seguretat social no contributiva i en polítiques d'atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, així com, segons l'article 30.16, en la protecció social de la família, entre d'altres.

D'altra banda, les mateixes raons que justifiquen l'aprovació del Decret llei fonamenten el compliment dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, tal com exigeix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, com també dels principis de qualitat i simplificació, introduïts per la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

A aquests efectes, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia en l'interès general en què es fonamenten les mesures que s'estableixen, i el decret llei no és sols l'instrument més adequat sinó l'únic que en pot garantir la consecució i l'eficàcia.

Així mateix, es compleix el principi de proporcionalitat, ja que la norma regula els aspectes imprescindibles per aconseguir-ne l'objectiu, s'ajusta al principi de seguretat jurídica i és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic.

Quant al principi de transparència, malgrat que la norma està exempta dels tràmits de participació ciutadana, que no resulten aplicables a la tramitació i l'aprovació de decrets llei, es publicarà en els butlletins oficials i en el Portal de Transparència. Respecte d'això, cal reiterar que amb el Decret llei es consoliden en un únic text les diverses modificacions realitzades sobre el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, en el qual es regulen les prestacions econòmiques en l'àmbit dels serveis socials i que l'han anat adaptant a una situació social i normativa molt canviant.

En relació amb el principi d'eficiència i simplificació, la regulació estableix el procediment per poder accedir a aquestes prestacions, respectant el procediment administratiu comú i amb les mínimes càrregues administratives necessàries per comprovar l'accés i el manteniment del dret a l'ajut. Finalment, d'acord amb el principi de qualitat, el procediment d'aprovació d'aquesta norma s'ha ajustat als processos definits legalment per donar resposta a les necessitats ciutadanes.

D'altra banda, pel que fa a la figura del decret llei, és necessari indicar que no es traspassen els límits que disposa l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. En qualsevol cas, el decret llei reafirma el compromís dels poders públics de les Illes Balears amb els drets socials que reconeix l'article 16 de l'Estatut d'autonomia, ja que té per objectiu la promoció de les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears siguin objecte d'una aplicació real i efectiva.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de les conselleres de Presidència, Funció Pública i Igualtat i d'Afers Socials i Esports, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 11 de juliol de 2022, s'aprova el següent

 

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 1

Objecte

Aquest Decret llei  té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l‘àmbit dels serveis socials de les Illes Balears.

Article 2

Naturalesa de les prestacions i àmbit d'aplicació

1. Són prestacions socials de caràcter econòmic les aportacions dineràries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars, dels ajuntaments i de les mancomunitats de municipis amb la finalitat d'atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les.

2. Les prestacions socials de caràcter econòmic no formen part de les prestacions del Sistema de la Seguretat Social.

3. Les prestacions socials de caràcter econòmic d'aquest Decret llei no tenen caràcter de subvenció, d'acord al que regula l'article 22.3 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Article 3

Finançament

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, definides al títol II d'aquest Decret llei, es financen íntegrament a càrrec dels pressuposts del Govern de les Illes Balears.

2. Les prestacions de concurrència competitiva, definides al títol III d'aquest Decret llei, es financen a càrrec dels pressuposts de l'administració convocant.

3. Les prestacions de caràcter econòmic d'urgència social, definides al títol IV d'aquest Decret llei, es financen a càrrec de les administracions públiques de les Illes Balears que tenguin la iniciativa de gestionar-les. Els ajuts econòmics bàsics es finançaran a càrrec dels pressuposts dels ajuntaments.

4. Les prestacions econòmiques de suport familiar i als processos d'inserció socials, definides al títol V d'aquest Decret llei, es financen a càrrec de les administracions públiques de les Illes Balears que tenguin la iniciativa de gestionar-les.

Article 4

Persones beneficiàries

1. Són beneficiàries de les prestacions socials de caràcter econòmic les persones destinatàries dels serveis socials, descrites en l‘article 5 de la Llei 4/2009, d‘11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, a les quals s'atorga la prestació amb la finalitat de pal·liar una situació de necessitat.

2. Són beneficiàries de les prestacions de dret subjectiu i de les prestacions econòmiques de dret de concurrència les persones que acreditin que resideixen a les Illes Balears. Aquest requisit no és d'aplicació a les prestacions econòmiques d'urgència social.

Article 5

Caràcter de les prestacions

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, de dret de concurrència, d'urgència social o de suport familiar i de suport als processos d'inserció social.

2. La prestació té caràcter de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan aquesta reuneixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació. La seva finalitat és cobrir les necessitats bàsiques de subsistència i reduir l'impacte de l'exclusió social.

3. La prestació té caràcter de dret de concurrència per a la persona beneficiària quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de major necessitat.

4. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitats puntuals i urgents, prèvia valoració pels serveis socials competents.

5. Les prestacions econòmiques de suport familiar i de suport als processos d'inclusió social tenen la finalitat d'afavorir els processos personals i familiars d'inserció social.

Article 6

Periodicitat de les prestacions

Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden pagar de qualsevol de les maneres següents:

a) Prestacions que es paguen per mitjà d'aportacions dineràries periòdiques i que poden ser:

I. Estables, amb voluntat de tenir continuïtat i estabilitat en el temps

II. Temporals, amb una durada anual i previsió de revisar la continuïtat subjecta a condicions.

b) Prestacions puntuals: són les que s'exhaureixen amb una aportació dinerària per atendre un concepte i per temps limitat.

 

Article 7

Abonament i règim fiscal de les prestacions

1. La prestació s'ha d'abonar directament a la persona beneficiària, tret dels casos que es pugui abonar a tercers o mitjançant una entitat, d'acord amb la normativa reguladora de la pròpia prestació.

2. Quan l'abonament es realitzi mitjançant transferència, s'ha de fer al compte bancari que faciliti la persona beneficiària o el seu representant legal. En el cas que no sigui possible, es poden habilitar altres sistemes de pagament que permetin acreditar la recepció efectiva de la prestació pel beneficiari.

3. El pagament de les prestacions amb caràcter de dret subjectiu s'ha de fer amb una periodicitat mensual, llevat dels casos en què, atès l'import reduït, a la resolució de concessió s'estableixi un altre tipus d'abonament.

4. Atesa la seva naturalesa i finalitat urgent per a la cobertura de necessitats bàsiques, el pagament de les prestacions d'urgència social i d'intervenció social immediata s'ha d'efectuar de manera preferent i prioritària per les tresoreries de les administracions.

Article 8

Règim de compatibilitats

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic són incompatibles en el sentit següent:

a) De manera general, la renda social garantida és incompatible amb altres prestacions econòmiques a les quals tengui dret la persona beneficiària o a les quals pugui tenir dret per qualsevol dels sistemes de protecció públics o privats complementaris de la Seguretat Social, que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

b) De manera específica, la renda social garantida és incompatible amb la percepció o el dret de percebre l'ingrés mínim vital, les pensions contributives i no contributives, així com amb les prestacions del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

c) En tant que prestació complementària de les pensions no contributives de la Seguretat Social, el complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives està subjecte al règim de compatibilitat de les mateixes, regulat a l'article 18 del Reial decret 357/1991, de 15 de març, pel què es desenvolupa, en matèria de pensions no contributives, la lei 26/1990, de 20 de desembre, per la què s'estableixen a la Seguretat Social prestacions no contributives.

d) El règim de compatibilitat de la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors està regulat a l'article 53 d'aquest Decret Llei.

2. Les prestacions de concurrència competitiva no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

3. Les prestacions d'urgència social no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

4. Les prestacions de suport familiar i de suport als processos d'inserció social no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

5. A l'efecte del que estableix aquest Decret llei, s'entén per sistemes de protecció privats els propis del mutualisme no integrats en la Seguretat Social, l'assegurança privada, els fons de pensions, els fons inclosos en els sistemes de negociació col·lectiva o qualsevol altre sistema que tengui la finalitat de complementar les pensions de la modalitat contributiva de la Seguretat Social.

6. Amb caràcter particular, són compatibles les prestacions definides en aquest Decret llei amb les prestacions econòmiques definides als articles 17 a 20 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Article 9

Cessió de dades

1. Les administracions públiques competents en cada cas han de cedir les dades de caràcter personal necessàries per acreditar la residència i la convivència, per dur a terme la valoració de la situació de necessitat i per acreditar les altres circumstàncies que siguin determinants per a l'accés i el manteniment de cada prestació, en el marc de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. L'ens o l'òrgan gestor de les prestacions ha de facilitar les dades de caràcter personal necessàries per a la gestió dels expedients a l'Administració tributària, a les entitats gestores de la Seguretat Social i a altres entitats públiques, a efectes fiscals i de control de les prestacions.

3. Els òrgans gestors de les prestacions, en virtut de la Disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, poden efectuar en l'exercici de les seves competències les verificacions necessàries per comprovar l'exactitud de les dades. En cas d'oposició de la persona sol·licitant a aquesta verificació, se la informarà que no es podrà tramitar la seva sol·licitud.

4. Quan la situació econòmica patrimonial de les persones interessades s'hagi d'acreditar mitjançant certificats emesos per l'Administració tributària estatal, les persones interessades han d'autoritzar la conselleria competent en serveis socials perquè sol·liciti directament aquests certificats.

Article 10

Situació de necessitat

A l'efecte del que estableix aquest Decret llei, s'entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d'una persona i que li impedeix atendre les necessitats bàsiques per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat de convivència a la qual pertany.

Article 11

Necessitats bàsiques

A l'efecte del que disposa aquest Decret llei, s'entén per necessitat bàsica d'una persona o d'una unitat de convivència:

a) Les pròpies de la manutenció, el vestit i les derivades de la llar i el seu ús.

b) Les que tenen a veure amb la necessitat de suport per a la integració escolar, laboral i en la comunitat.

 

Article 12

Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions de les persones titulars de les prestacions econòmiques socials tipificades com a tals en aquest Decret llei, que poden ser especificades en els reglaments que el despleguin. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment oportú.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són subjectes responsables les persones físiques a les quals siguin imputables les accions o omissions constitutives d'infraccions tipificades.

Article 13

Procediment sancionador

En tot el que no preveu aquest Decret llei, com també pel que fa al procediment sancionador, s'ha d'aplicar el títol IX de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Article 14

Reintegrament de les prestacions

1. En el cas de prestacions que siguin competència del Govern de les Illes Balears, el reintegrament es regeix per les mesures següents:

a) Les persones destinatàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l'Administració, han de reintegrar les quanties rebudes per error o percebudes indegudament quan es produeixi alguna de les causes d'extinció o modificació de la prestació o qualsevol altra causa admesa en dret, d'acord amb l'article 40 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i amb l'article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) Les persones que, per causes d'extinció, perden el dret a la prestació i han de  reintegrar-la, poden demanar el fraccionament del deute.

2. En el cas de les prestacions d'aquest Decret llei l'aplicació de les quals sigui competència d'altres administracions, es regiran per la normativa corresponent.

 

TÍTOL II

PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET SUBJECTIU

 

Capítol I

Renda social garantida

 

Secció 1a

Disposicions generals i accés a la prestació

 

Article 15

Objecte

La renda social garantida de les Illes Balears és una prestació periòdica dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat social derivada de la carència de recursos econòmics de les persones, les famílies o altres nuclis de convivència.

Article 16

Definició i naturalesa de la renda social garantida

La renda social garantida:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És una prestació subsidiària de l'ingrés mínim vital i de la resta de prestacions finançades per l'Administració General de l'Estat.

c) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei, de manera que la concessió no està condicionada per disponibilitat pressupostària.

d) Garanteix un nivell mínim de renda mitjançant la cobertura de la diferència existent entre els recursos econòmics de la unitat de convivència i la quantia de renda social garantida per a la unitat de convivència sol·licitant.

e) És intransferible, de manera que no pot oferir-se en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament en els termes prevists en aquest Decret llei—, ni ser objecte de retenció o embargament.

f) S'articula com una prestació econòmica no condicionada a l'obligació de participar en activitats d'inserció social o laboral, sens perjudici del dret de les persones beneficiàries de la renda a participar-hi.

 

Article 17

Situació de vulnerabilitat econòmica

S'entén per situació de vulnerabilitat econòmica aquella en què la capacitat econòmica de la persona sol·licitant i la seva unitat de convivència està per davall de la quantia corresponent de la renda social garantida.

Article 18

Definició de les persones destinatàries

1. Poden ser titulars de la renda social garantida les persones en situació de vulnerabilitat econòmica que compleixin els requisits establerts en l'article 20 i que estiguin en alguna de les situacions següents:

a) Persones d'almenys 23 anys i menors de 65, soles o integrants d'una unitat de convivència.

b) Persones de més de 65 anys que no compleixin els requisits per ser beneficiàries de cap pensió contributiva o no contributiva, soles o com a membres d'una unitat de convivència.

c) Persones d'entre 18 anys i 22 anys que tenguin menors o persones amb discapacitat al seu càrrec, les dones víctimes de violència masclista o víctimes de tracte.

d) Persones d'entre 18 anys i 22 anys que han estat sotmeses a mesures administratives de tutela o guarda del sistema de protecció de menors d'administracions públiques de les Illes Balears i que siguin perceptores de l'ingrés mínim vital.

2. A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació:

a) Com a titular, la persona que sol·licita i percep la prestació

b) Com a beneficiàries, la resta de persones que formen part de la unitat de convivència de la persona titular.

 

Article 19

Unitat de convivència

1. La unitat de convivència, a efectes d'aquesta prestació, està constituïda per totes les persones que resideixen en un mateix habitatge unides per vincle matrimonial o de parella de fet i els familiars d‘aquestes fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, adopció o guarda amb finalitat d‘adopció o acolliment.

2. La mort d'un membre de la unitat de convivència no comporta la pèrdua de la consideració d'unitat de convivència, encara que resulti una unitat de convivència sense relació familiar.

3. L'ingrés temporal en un centre social, sanitari o penitenciari d'un membre de la unitat de convivència tampoc comporta la pèrdua de la consideració d'unitat de convivència, encara que resulti una unitat de convivència sense relació familiar. A més, no suposa un canvi al nombre de membres de la unitat de convivència.

4. Excepcionalment, s'entendrà com a unitat de convivència:

a) La constituïda per una persona víctima de violència masclista que hagi abandonat el domicili habitual amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

b) La constituïda per una persona amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que hagi iniciat tràmit de separació o divorci.

c) Les situacions derivades del compartiment de l'habitatge per diferents unitats de convivència o persones soles fins a un màxim de quatre unitats de convivència per habitatge durant un temps mínim d'un any. En aquest supòsit, totes les unitats de convivència inserides a l'habitatge poden acollir-se a la presentació d'una sol·licitud de prestació conjunta; o bé pot presentar-se una sol·licitud de prestació individual per part d'alguna, algunes o de cada una d'aquestes unitats de convivència.

5. Una mateixa persona no pot formar part de dues o més unitats de convivència.

6. La unitat de convivència haurà d‘estar constituïda de forma continuada durant, almenys, els sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud. Aquesta previsió no s'aplica al supòsit d'unitats unipersonals.

Article 20

Requisits

1. Tenen dret a les prestacions de la renda social garantida, en les condicions que disposa aquest Decret llei, les persones en les quals concorrin les circumstàncies següents:

a) Que estiguin en situació de vulnerabilitat econòmica, tal com estableix l'article 17.

b) Que tenguin una resolució denegatòria, expressa o presumpta, de l'ingrés mínim vital, excepte en els casos en què no ho puguin sol·licitar per no complir els requisits d'accés exigibles d'acord amb la normativa vigent reguladora de l'esmentat ingrés mínim vital.

c) Que, en el cas de tenir dret, el sol·licitant, o qualsevol de les persones integrants de la unitat de convivència, hagin sol·licitat els subsidis i/o prestacions per desocupació, o altres prestacions o pensions públiques, i tenguin resolució expressa o presumpta.

d) Que estiguin empadronades en qualsevol dels municipis de les Illes Balears en la data de la sol·licitud.

e) Que acreditin una residència a les Illes Balears amb un mínim de dotze mesos d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no s'exigirà en els casos següents:

i. Les persones menors d'edat incorporades a una unitat de convivència per motius de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció  o acolliment familiar permanent.

ii. Les persones víctimes de tracta d'éssers humans o explotació sexual. Aquesta condició s'acreditarà mitjançant resolució judicial o informe dels serveis socials.

iii. Les dones víctimes de violència masclista acreditada per qualsevol dels mitjans establerts a l'article 78 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i a l'article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

iv. Quan l'absència del territori de les Illes Balears estigui motivada per causes laborals o professionals i sigui inferior a quatre mesos. Aquesta circumstància s'ha d'acreditar en el moment de sol·licitar la prestació amb la documentació que s'indiqui en el formulari de sol·licitud.

f) Que la persona sol·licitant, o qualsevol de les persones integrants de la unitat familiar, no hagi renunciat a una oferta de treball adequada, segons normativa laboral vigent, o hagi causat baixa voluntària a la seva feina, ja sigui per compte pròpia o aliena, en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda social garantida.

g) Que la persona sol·licitant o cap membre adult de la unitat de convivència tingui deutes amb l'administració autonòmica generats a partir d'un expedient sancionador dels prevists en la secció tercera d'aquest capítol,  i que suposi una infracció molt greu.

h) Que la persona sol·licitant no sigui beneficiària de la renda social garantida o de l'ingrés mínim vital com a membre d'una altra unitat de convivència.

2. Amb l‘objecte de poder atendre situacions excepcionals, que no s'adeqüin a tots el requisits de l‘apartat anterior i que presentin situació de necessitat, l‘òrgan instructor, previ informe de la Comissió Tècnica, podrà emetre resolucions favorables a la prestació.

Article 21

Consentiment de les persones destinatàries i acreditació de requisits

1. Les persones que reuneixin els requisits i que vulguin sol·licitar la renda social garantida han d'emplenar-ne l'imprès de sol·licitud, en el qual ha de constar l'autorització expressa a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de tots els membres de la unitat de convivència majors d'edat per donar el seu consentiment a formar part de la unitat de convivència.

2. El model de sol·licitud indicarà la documentació que cal adjuntar per acreditar el compliment dels requisits de l'article anterior.

3. La presentació de la sol·licitud implica el consentiment de les persones destinatàries perquè l'òrgan instructor pugui recaptar la informació necessària de caràcter econòmic, de la Seguretat social i tota aquella altra que tengui a veure amb el requisits d'accés a la prestació, en els termes de l'article 9 d'aquest Decret llei i d'acord amb els articles 28 de la Llei 39/2015 i 6.1.e) i 9.2.h) del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE.

Article 22

Obligacions de les persones destinatàries

Les persones destinatàries de la renda social garantida tenen les obligacions següents:

a) Destinar la quantia econòmica de la prestació de la renda social a la finalitat per a la qual s'ha atorgat, d'acord amb l'article 11 d'aquest Decret llei i els articles 142 i següents del Codi Civil.

b) Administrar els recursos disponibles de manera responsable, amb la finalitat d'evitar l'agreujament de la situació econòmica o de la situació d'exclusió.

c) Comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial i, en concret, els canvis següents:

i. Canvis de domicili habitual de la unitat de convivència

ii. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència

iii. Obtenció d'ingressos per part de qualsevol membre de la unitat de convivència.

d) Amb caràcter general, estar inscrites com a demandants de feina, no rebutjar una oferta de treball adequada segons la normativa laboral vigent, o no causar baixa voluntària i seguir amb aprofitament un Pla d'Activació Laboral, d'acord amb el que estableixi el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Estan exempts d‘aquest requisit les persones que acreditin trastorns de salut mental o presentin problemes d‘addiccions.

e) Reintegrar l'import de les prestacions percebudes indegudament.

f) Residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació. Computen com a absències les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos. Quan les absències estiguin motivades per causes laborals, professionals, mèdiques o formatives no podran superar els quatre mesos. Les absències s'han de comunicar de forma prèvia.

g) Assistir a les entrevistes a què siguin citades per l'òrgan instructor a l'efecte de seguiment de la situació.

h) Atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'Administració.

i) Comunicar qualsevol alteració de les circumstàncies que en motivaren la concessió.

 

Secció 2a

Règim econòmic i tramitació

 

Article 23

Import de la renda social garantida

1. La renda social garantida és el nivell de renda mínim que el Govern de les Illes Balears garanteix a qualsevol ciutadà que reuneixi els requisits de l'article 20.

2. Les quanties de la renda social garantida, segons l'estructura de les unitats de convivència és la següent:

	2022	2022
Unitat de convivència	Import anual	Import mensual
Un adult sol	5.899,60	491,63
Un adult i un menor	8.967,39	747,28
Un adult i dos menors	10.737,27	894,77
Un adult i tres menors o més	12.507,15	1.042,26
Dos adults	7.669,48	639,12
Dos adults i un menor	9.439,36	786,61
Dos adults i dos menors	11.209,24	934,10
Dos adults i tres menors o més	12.979,12	1.081,59
Tres adults	9.439,36	786,61
Tres adults i un menor	11.209,24	934,10
Tres adults i dos menors o més	12.979,12	1.081,59
Quatre adults	11.209,24	934,10
Quatre adults i un menor	12.979,12	1.081,59
Altres	12.979,12	1.081,59

3. En els casos que correspongui una prestació inferior a 10 euros mensuals, es perdrà el dret a la renda social garantida.

4. Les quanties de la renda social garantida s'actualitzaran, com a mínim, d'acord amb l'actualització de l'ingrés mínim vital.

5. Les quanties es poden incrementar, a proposta motivada de la consellera competent en matèria de serveis socials, mitjançant Acord del Consell de Govern.

Article 24

Capacitat econòmica

1. Per calcular la capacitat econòmica de la persona sol·licitant sola o titular d'una unitat de convivència s'han de computar, com a ingressos, els ingressos percebuts per tots els membres de la unitat de convivència pels conceptes següents:

a) Les pensions de jubilació, discapacitat, viduïtat i orfandat, com també les prestacions i els subsidis per desocupació.

b) Els rendiments de treball remunerat.

c) Els rendiments econòmics que es derivin de l'explotació dels béns mobles i immobles.

d) Qualsevol altre ingrés no previst expressament.

2. No es computen les prestacions finalistes com ara ajuts d‘urgència social o de concurrència, beques d'escoleta infantil i de menjador, beques de formació per a persones adultes, ajuts per fills al càrrec, ajuts per al lloguer, ajuts econòmics del sistema d'atenció a la dependència, com tampoc els ajuts per acolliments familiars ni les pensions d'aliments reconegudes judicialment i percebudes efectivament.

3. Els ingressos dels membres de la unitat de convivència que mantinguin una relació de parentiu de primer grau d'afinitat o consanguinitat es computaran al 100 %. En el cas dels membres amb parentiu de segon grau d'afinitat o consanguinitat es computaran al 50 %.

Article 25

Durada de la prestació econòmica

La prestació s'ha de mantenir mentre subsisteixin les causes que en motivaren la concessió, excepte que hi concorrin les causes de suspensió o extinció establertes en aquest Decret llei.

Article 26

Òrgan competent en la gestió de la renda

La conselleria competent en matèria de serveis socials és l'òrgan competent per concedir, modificar, renovar, suspendre o extingir la prestació econòmica de la renda social garantida de les Illes Balears.

Article 27

Inici del procediment i presentació de sol·licituds

El procediment administratiu per concedir la prestació econòmica s'ha d'iniciar a instància de part, per mitjà d'una sol·licitud de la persona interessada i d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seu electrònica.

Article 28

Revisió i esmena de la sol·licitud

1. L'òrgan instructor ha de comprovar que, tant la sol·licitud com la documentació adjunta, són completes i correctes. Així mateix, quan sigui necessària l'ampliació de documentació per acreditar que es compleixen els requisits, es pot sol·licitar a altres organismes les dades i els informes que calguin.

2. Si la sol·licitud no compleix els requisits necessaris o falta documentació, s'ha de requerir la persona sol·licitant perquè, en un termini de deu dies, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius.

Article 29

Comprovació dels requisits

1. Una vegada completada la sol·licitud, l'òrgan instructor ha de comprovar la concurrència dels requisits establerts a l'article 20 d'aquest Decret llei, i ha d'elevar la proposta de resolució a la consellera o al conseller.

2. No obstant l'anterior, si en la comprovació es constatés que s'han produït variacions sobrevingudes respecte de la data de sol·licitud que afectin el reconeixement del dret o la determinació de l'import mensual o que hi ha circumstàncies no comunicades per la persona sol·licitant, amb anterioritat a l'emissió de la proposta, s'hi posaran els fets de manifest, i es concedirà un termini de deu dies per formular-ne al·legacions.

3, Quan es comprovi que la persona sol·licitant compleix tots els requisits, però manca informació d'alguna persona integrant de la unitat de convivència a efectes d'establir l'import de la prestació, s'ha d'aprovar la prestació corresponent al barem per als membres dels quals es disposa de tota la informació. Una vegada rebuda la informació restant, si s'escau, s'ha de dictar resolució amb l'import total que correspon al conjunt de la unitat. Aquesta nova resolució produirà efectes a partir de la data que s'hi indiqui, sense que, en cap cas, pugui tenir efectes retroactius.

Article 30

Resolució del procediment

1. En el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de la conselleria competent en matèria de serveis socials, la consellera o el conseller n'ha de dictar i notificar la resolució. Transcorregut aquest termini, les sol·licituds s'han d'entendre desestimades.

2. La resolució estimatòria ha d'establir, entre d'altres, la quantia de la prestació, la relació de drets i obligacions que corresponguin a les persones destinatàries, especialment l'obligació de comunicar qualsevol circumstància que pugui afectar la vigència i import de la renda, i la data a partir de la qual la prestació reportarà efectes econòmics. També ha de fer constar que la quantia es pot modificar, prèvia audiència de la persona interessada, com a conseqüència de les comprovacions de l'Administració.

Article 31

Pagament de la prestació econòmica

1. La concessió de la renda social garantida ha de reportar efectes econòmics a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d'entrada de la sol·licitud, excepte el supòsit previst per l'article 29.3.

2. Els pagaments s'han d'efectuar per mensualitats vençudes.

3. En el cas d'expedients de renda social garantida iniciats amb una desestimació presumpta o expressa, total o parcial, de l'ingrés mínim vital, la data d'efectes econòmics és a partir del primer dia del mes següent a la data del registre d'entrada de la sol·licitud de l'ingrés mínim vital, sempre que es comprovi que es reunien els requisits de la renda social garantida en aquell moment.

Article 32

Revisió del compliment dels requisits i de les obligacions

1. L'òrgan instructor pot comprovar d'ofici, en qualsevol moment, el manteniment dels requisits que motivaren la concessió de la prestació, així com la quantia, d‘acord amb el pla anual de revisions i, com a mínim, anualment.

2. L'òrgan instructor, per fer el seguiment del compliment de la situació de les persones destinatàries, ha d'aprovar un pla anual de revisions dels expedients.

3. A aquests efectes, es pot requerir la compareixença personal a les persones beneficiàries titulars, així com requerir la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts per percebre la renda social garantida.

4. La comprovació d‘ofici i anual suposarà obligació de reintegrament quan els ingressos anuals de la unitat de convivència superin el 150 % de la prestació corresponent a la unitat de convivència.

Article 33

Modificació de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica concedida inicialment pot experimentar modificacions com a conseqüència dels canvis esdevinguts a la unitat de convivència, que poden ser tant de caràcter personal com econòmic. Quan s‘hagi detectat, per comunicació de la persona interessada o bé per revisió d‘ofici, que hi ha hagut algun canvi en la composició familiar o un augment d'ingressos econòmics que redueixen la quantia de la renda, la reducció s‘ha d‘aplicar des de 30 dies naturals posteriors a la data en què s'ha produït el canvi el canvi, deduint-ne del total la quantia cobrada en excés.

2. El procediment de modificació de la prestació econòmica es pot iniciar d'ofici o a instància de part. En el cas de procediment iniciat d'ofici, quan derivi d'una comprovació de l'Administració s'ha de comunicar a la persona beneficiària titular, qui hi podrà presentar al·legacions en el termini de deu dies comptadors des del dia següent al de la notificació del procediment de modificació.

3. Quan la modificació derivi de la incorporació de qualssevol de les persones destinatàries a un lloc de treball, els ingressos que se'n derivin, a l'efecte de l'article 24,  s'han de computar en un 50 % per al càlcul de l'import de la prestació, per un període màxim de 6 mesos, comptadors des de la data de la resolució que acordi aquesta modificació. Una vegada transcorregut aquest període, si continua l'activitat laboral, els ingressos s'han de descomptar íntegrament.

Article 34

Suspensió de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica es pot suspendre sense efectes sobre el dret a percebre-la per qualsevol de les causes següents:

a) Quan a causa dels ingressos de la unitat de convivència es poden generar pagaments indeguts.

b) Quan en la tramitació de les revisions es facin les comprovacions del compliment d'obligacions o de manteniment de requisits i es disposi de manca d'informació.

c) Quan s'estigui instruint un procediment sancionador i a proposta de l'òrgan instructor.

d) Mentre es tramiti l'extinció de la prestació.

e) Quan les persones destinatàries no atenguin els requeriments o no col·laborin amb les actuacions de comprovació que du a terme l'Administració.

f) Com a sanció per infracció lleu de les definides a l'article 38 d'aquest Decret llei.

g) Les que es prevegin reglamentàriament.

2. Els efectes de la suspensió s'han de determinar en la resolució que l'acordi. En el cas de sanció per infracció lleu, s'ha de citar i recalcular la prestació, si escau.

3. La desaparició de les circumstàncies que hagin motivat la suspensió de la prestació econòmica ha de donar lloc, a instància de l'òrgan instructor, a la represa dels efectes econòmics de la prestació que tenia concedida la persona titular abans que se'n resolgués la suspensió.

Article 35

Extinció de la renda social

1. La prestació de la renda social s'extingeix per qualsevol de les causes següents:

a) Per la modificació substancial de les condicions tingudes en compte per concedir  la prestació.

b) Per la pèrdua d'algun dels requisits exigits a la persona titular per al reconeixement, prevists a l'article 20 d'aquest Decret llei.

c) Com a sanció per infracció greu o molt greu de les definides als articles 39 i 40 d'aquest Decret llei.

d) Per traslladar la residència fora de les Illes Balears, sense perjudici de la previsió de l'article 22.f) d'aquest Decret llei.

e) Per l'actuació fraudulenta o el falsejament de dades encaminades a l'obtenció, la conservació o l'augment de la renda social garantida.

f) Per la mort del titular en els casos de unitats de convivència unipersonals.

g) Per la renúncia de la persona titular.

h) Dur més de tres mesos en suspensió sense que l'òrgan competent n'hagi rebut informació.

i) Per les que es prevegin reglamentàriament.

2. La conselleria competent en matèria de serveis socials pot actuar d'ofici quan tengui coneixement d'alguna d'aquestes circumstàncies, i posar-ho en coneixement de la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies hàbils per fer-ne les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

Article 36

Canvi de titularitat

1. El canvi de titular es podrà sol·licitar sempre que es produeixi alguna de les situacions següents:

a) Per la mort o trasllat de residència fora de les Illes Balears de la persona beneficiària titular. En aquest cas, la persona de major edat, sempre que hagi complert la majoria d'edat, o qui n'exerceixi la tutela o la guarda i custòdia, quan formi part del nucli familiar, pot subrogar-se en la posició de la persona titular de la prestació, sempre que es continuïn complint la resta de requisits per ser-ne beneficiària.

b) Quan la persona beneficiària titular sigui internada en un centre penitenciari o de justícia juvenil se substituirà el titular de la prestació per un altre membre de la unitat de convivència.

c) Per acord del titular i de la persona major d'edat membre de la unitat de convivència que opti a ser titular.

2. La conselleria competent en matèria de serveis socials pot actuar d'ofici quan tengui coneixement d'alguna d'aquestes circumstàncies, i posar-ho en coneixement de la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies hàbils per fer-ne les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

Article 37

La Comissió Tècnica de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió Tècnica de la renda social garantida, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

a) Valorar periòdicament la implantació de la prestació.

b) Resoldre dubtes i al·legacions que puguin presentar les persones interessades.

c) Resoldre dubtes prèvia sol·licitud de l'òrgan que tramita la renda.

d) Proposar modificacions en la reglamentació de la renda.

e) Elevar els informes de valoració i les propostes de modificació a la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials i als òrgans de coordinació i participació autonòmics del sistema de serveis socials.

f) Estudiar i elevar proposta de resolució dels casos presentats a consulta de la Comissió pels serveis socials comunitaris o pel servei gestor de la renda social garantida.

2. Aquesta Comissió ha d'estar formada, com a mínim per:

a) Sis funcionaris adscrits a la conselleria competent en matèria de serveis socials, nomenats pel conseller o consellera amb indicació, d'entre aquests, de les persones que n'han d'exercir la presidència i la secretaria.

b) Sis funcionaris dels serveis socials comunitaris:

i. 1 representant dels municipis de menys de 20.000 habitants a proposta de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

ii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Mallorca per rotació, per ordre alfabètic.

iii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Menorca per rotació, per ordre alfabètic.

iv. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants d'Eivissa per rotació, per ordre alfabètic.

v. 1 representant de l'Ajuntament de Palma.

vi. 1 representant de l'Ajuntament de Formentera.

3. El règim de funcionament de la Comissió tècnica és l'establert per la normativa general en matèria d'òrgans col·legiats.

Secció 3a

Règim sancionador

 

Article 38

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. No informar del canvi de lloc de residència o de domicili habitual de les persones destinatàries.

2. No assistir a les entrevistes a què siguin citades les persones titulars per part de l'òrgan instructor a l'efecte de fer el seguiment de la situació.

3. No atendre els requeriments ni col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'Administració.

4. No comunicar les absències del territori de les Illes Balears en els casos permesos.

Article 39

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Dues o més faltes lleus en un termini d'un any, comptat des de la data de la resolució administrativa ferma sancionadora de la primera falta lleu.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial i, en concret, els següents:

• La reducció del nombre dels membres de la unitat de convivència.
• L'obtenció d'ingressos per part de qualssevol dels membres de la unitat de convivència.

c) No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació, sense perjudici de les absències permeses, degudament comunicades.

d) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda social quan d'aquestes actuacions se n'hagués derivat una percepció indeguda de la prestació econòmica en un import igual o superior al 100 % de la quantia màxima anual de la renda social que pogués correspondre a una unitat de convivència de les característiques de la persona infractora.

e) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes a l'article 11.

 

Article 40

Infraccions molt greus

La reincidència en una falta greu amb resolució administrativa ferma en el termini de tres anys se considera una infracció molt greu.

Article 41

Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb la suspensió del dret a percebre la renda social durant un mes.

2. Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de tres mesos. Si hi ha persones menors de 18 anys, es reduirà a un mes.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de sis mesos. Si hi ha persones menors de 18 anys, es reduirà a tres mesos.

Article 42

Òrgans competents en el procediment sancionador

1. La direcció general competent en renda social garantida és l'òrgan competent per instruir els procediments sancionadors de la renda social garantida.

2. L'òrgan competent per resoldre els procediments sancionadors és la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials.

 

Capítol II

Complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives (PNC)

 

Article 43

Objecte

El complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives té per objecte adequar la pensió no contributiva del Sistema de Seguretat Social al nivell de vida de les Illes Balears. Aquest complement és dedicarà als perfils de població que requereixen més protecció social.

Article 44

Naturalesa

El complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei  i la concessió no està condicionada a la disponibilitat pressupostària.

c) Té caràcter complementari, respecte de les prestacions econòmiques, pensions de la Seguretat Social i de qualsevol renda que puguin correspondre a la persona titular o a qualsevol de les persones integrants de la unitat de convivència, fins a l'import que correspongui.

d) És intransferible, de manera que no es pot oferir en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament d'acord amb aquest Decret llei —, ni objecte de retenció o embargament, excepte en els supòsits i amb els límits prevists en la legislació general de l'Estat que hi sigui aplicable.

e) Té com un dels principals objectius la garantia d‘uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques.

 

Article 45

Persones destinatàries

A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació els titulars de les pensions no contributives.

Article 46

Requisits

1. Per ser beneficiària d'aquesta prestació, la persona sol·licitant ha de tenir reconeguda i activa la pensió. En particular, el servei gestor d'aquesta prestació ha de comprovar que el reconeixement d'aquest complement, d'acord amb la normativa aplicable a les pensions no contributives, no afecti l'import o el dret a rebre la pensió no contributiva.

2. Els requisits i la posada en funcionament d'altres prestacions complementàries es farà d'acord amb l'establert a la disposició addicional tercera.

Article 47

Import i càlcul de l'import de la prestació econòmica

El complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives es calcula afegint un màxim del 24,91 %, en funció dels ingressos declarats, a la quantia resultant de la pensió.

Article 48

Òrgan competent per la gestió

L'òrgan competent per a la gestió del complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives és la conselleria competent en matèria de serveis socials.

Article 49

Inici del procediment

El procediment de reconeixement del dret a aquesta prestació es pot fer a instància de part o d‘ofici, a partir de la comprovació que la persona és titular de les pensions de la seguretat social que donen dret al complement.

Article 50.

Modificació, suspensió i extinció

La prestació es modifica, suspèn o extingeix en relació amb la prestació o pensió que genera el dret.

 

Capítol III

Renda d‘emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears

 

Secció 1a

Disposicions generals

 

Article 51

Objecte

La renda d‘emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors per administracions públiques de les Illes Balears i que es troben en procés d'autonomia personal té per objecte contribuir, temporalment i fins als 25 anys, a que puguin viure d'una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida social i laboral, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients i visquin de forma autònoma.

Article 52 

Naturalesa

1. La renda és una prestació social de tipus econòmic que té caràcter subsidiari d'altres prestacions del sistema públic de prestacions socials.

2. Te caràcter temporal i permet atendre les despeses essencials de persones que han estat tutelades o sota una mesura de guarda per l'entitat pública de protecció competent de les Illes Balears.

Article 53

Règim de compatibilitat i incompatibilitat

a) La renda és compatible i complementària a les prestacions socials de caràcter econòmic de concurrència competitiva i les d'urgència social, i també amb les ajudes i/o beques de serveis socials, com els ajuts per a menors víctimes de violència masclista.

b) Aquesta prestació és compatible amb altres prestacions econòmiques de l'Administració autonòmica, insular o local, que tenguin com a finalitat la formació i la plena inserció de les persones en el mercat laboral.

c) La renda és incompatible amb altres prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, com ara la renda social garantida o l'ingrés mínim vital, que tengui reconegudes la persona beneficiària o a les quals tengui dret.

 

Secció 2a

Accés a la prestació

 

Article 54

Persones destinatàries

Tenen dret a ser beneficiàries d'aquesta renda les persones que han estat sotmeses a tutela o guarda per l'entitat pública de protecció de menors competent a les Illes Balears, que compleixin els requisits que estableix l'article següent i que segueixin amb aprofitament el seu Projecte Educatiu Individual (PEI), subscrit entre la conselleria competent en matèria de serveis socials i la persona sol·licitant.

Article 55

Requisits de les persones beneficiàries

1. Les persones beneficiàries han de complir els requisits següents:

a) Haver complert 18 anys i no haver-ne complert 25.

b) Estar sota guarda o tutela administrativa de qualsevol de les entitats públiques de protecció de menors de les Illes Balears en el moment de complir 18 anys.

c) Haver estat, com a mínim i sense necessitat que siguin consecutius, dotze mesos entre els 16 i els 18 anys sota una mesura de guarda o tutela de qualsevol de les entitats públiques de protecció de menors de les Illes Balears. Excepcionalment, el període mínim de dotze mesos esmentat no és d'aplicació a les persones menors d'edat sotmeses a una mesura administrativa de protecció que retornen al seu àmbit familiar quan aquest retorn resulta infructuós, així com a les persones menors d'edat sotmeses per primera vegada a guarda o tutela administrativa després d'haver complert 17 anys.

d) Acreditar que viu de manera autònoma. No hi pot haver convivència amb els familiars que varen generar la mesura administrativa. Tot i això, les persones beneficiàries poden mantenir contacte amb aquests familiars, sempre que sigui favorable per al seu procés d'emancipació.

e) Que tenguin resolució denegatòria, expressa o presumpta, de l'ingrés mínim vital, excepte en els casos en què no ho puguin sol·licitar per no complir els requisits d'accés exigibles d'acord amb la normativa vigent reguladora de l'esmentat ingrés mínim vital.

f) Tenir uns ingressos inferiors als de la renda social garantida per a una persona adulta sola en el moment de la sol·licitud de la prestació.

g) En el cas que la persona interessada no tengui una activitat laboral remunerada i no cursi estudis d'educació universitària, de formació professional o encaminats a obtenir un lloc de treball, ha d'estar inscrita com a demandant de feina al Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Aquest requisit serà exceptuat en els casos en què la situació administrativa del sol·licitant no li permeti estar inscrit al SOIB.

h) Tenir la residència a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

i) En els casos en què la persona demandant presenti problemes d'addiccions, serà requisit presentar un informe tècnic favorable relatiu a la percepció de la prestació en el procés d'autonomia personal.

j) No estar complint una mesura o una pena privativa de llibertat, tant si és de caràcter preventiu com si és en execució d'una sentència ferma.

k) No tenir la seva capacitat d'obrar limitada al maneig de diners per sentència judicial.

2. Si, com a conseqüència de coordinació estatal o de col·laboració amb altres comunitats autònomes en matèria d'atenció a la infància desprotegida, els menors resideixen i són atesos a les illes Balears tot conservant-ne la tutela la comunitat autònoma de procedència, el conseller o la consellera competent en matèria de serveis socials, mitjançant resolució, pot deixar sense aplicació el requisit establert a la lletra c de l'apartat primer, acompanyant la resolució amb la certificació de tutela de la comunitat autònoma de procedència.

​​​​​​​Article 56

Valoració de la situació de necessitat

1. La situació de necessitat s'ha de valorar tenint en compte els ingressos econòmics.

2. S'ha de determinar si la persona beneficiària té fills o germans a càrrec que li comportin una major necessitat econòmica. A tal efecte, la conselleria competent en matèria de serveis socials, si escau, podrà sol·licitar informe sobre la persona beneficiària a les administracions públiques.

3. Als efectes del que estableixen els apartats anteriors, s'entén, amb caràcter general, que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors a una vegada la renda social garantida per a una persona adulta sola.

4. No es tenen en compte com a ingressos personals els que pot percebre la persona beneficiària provinents d'ajuts de qualsevol naturalesa si tenen la finalitat d'atendre les despeses derivades de la necessitat del concurs d'una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida, ni les prestacions socials de caràcter econòmic, subvencions o beques, sense perjudici de la previsió de l'article 53 c d'aquest Decret llei.

Article 57

Obligacions de les persones beneficiàries

Els perceptors de la prestació tenen les obligacions següents:

a) Complir satisfactòriament el projecte educatiu individual (PEI).

b) Si escau, comunicar a la conselleria competent en matèria de serveis socials que s'ha produït alguna de les causes de suspensió o extinció, indicades en l'article 69 d'aquest Decret llei i, si pertoca, reintegrar les quanties percebudes indegudament a aquests efectes.

c) Destinar l'ajut a la finalitat per la qual es va concedir.

d) Assistir a les entrevistes a què siguin citats.

e) Atendre els requeriments i col·laborar en les actuacions de comprovació.

f) Comunicar qualsevol canvi de domicili o composició de la unitat familiar.

 

Secció 3a

Règim econòmic i tramitació

 

Article 58

Quantia de la prestació

1. La quantia màxima de la prestació és equivalent a una renda social garantida per a una persona adulta sola i la mínima és el 25 % de la màxima.

2. Es pot percebre la quantia íntegra de la prestació mentre la suma de la quantitat que suposa, més els ingressos procedents de l'activitat laboral remunerada o de les prestacions econòmiques complementàries no iguali o superi el valor d'1,5 vegades la renda social garantida. En aquest supòsit, la quantia de la prestació s'ha de reduir en la proporció necessària per no superar aquest límit.

3. Excepcionalment, en els supòsits en què la situació familiar o de convivència de la persona que ha estat sotmesa a mesura de protecció de tutela o guarda suposi una càrrega econòmica, la prestació s'incrementarà en la quantitat resultant en un 20 % per a la segona persona integrant del nucli familiar i en un 10 % per a les restants, fins a un màxim de quatre persones. En el còmput de membres, les persones afectades per una discapacitat del 33 % o superior computen un 10 % més, d'acord amb els límits quantitatius prevists en els apartats anteriors.

Article 59

Durada de la prestació

1. La durada de la prestació és d'un màxim de 36 mesos, en funció de l'edat de la persona interessada, del moment de presentar la sol·licitud i del fet que es mantenguin les condicions que en varen motivar la concessió. La prestació finalitza el dia en què el sol·licitant compleix els 25 anys.

2. El subsidi d'atur que preveu la legislació de la Seguretat Social per a les persones menors d'edat privades de llibertat es computa dins dels 36 mesos.

​​​​​​​Article 60

Inici del procediment i presentació de sol·licituds

a) El procediment administratiu per concedir la prestació econòmica s'ha d'iniciar a instància de part, per mitjà d'una sol·licitud de la persona interessada i d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seu electrònica.

b) La renda es pot sol·licitar en qualsevol moment, a partir dels 18 anys i fins que se'n compleixin 25 o en el supòsit que estableix l'apartat següent.

c) Pot presentar la sol·licitud la persona interessada o, qui n'exerceixi la tutela o la guarda, dos mesos abans de complir 18 anys.

d) Les sol·licituds de la prestació s'han de presentar a les seus de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en els registres dels ens o els òrgans administratius o pels mitjans telemàtics que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques.

Article 61

Revisió i esmena de la sol·licitud

1. L'òrgan instructor ha de comprovar que tant la sol·licitud com la documentació adjunta són completes i correctes.

2. Si la sol·licitud no compleix els requisits necessaris o falta documentació, s'ha de requerir la persona sol·licitant perquè, en un termini de deu dies, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius. De no presentar-los en el termini establert, es dictarà resolució per donar la sol·licitud per desistida.

Article 62

Comprovació dels requisits

Una vegada completada la sol·licitud, l'òrgan instructor ha de comprovar la concurrència dels requisits establerts a l'article 55 d'aquest Decret llei, i ha d'elevar la proposta de resolució a la consellera o al conseller.

Article 63

Resolució del procediment

1. En el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de la conselleria competent en matèria de serveis socials, la consellera o el conseller ha de dictar i notificar la resolució. Transcorregut aquest termini, les sol·licituds  s'han d'entendre desestimades.

2. La resolució estimatòria ha d'establir, entre d'altres, la quantia de la prestació, la relació de drets i obligacions que corresponguin a les persones destinatàries i la data a partir de la qual la prestació reportarà efectes econòmics.

Article 64

Pagament de la prestació econòmica

1. La concessió de la renda d'emancipació reporta efectes econòmics a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d'entrada de la sol·licitud. O en el cas d'haver presentat la sol·licitud dos mesos abans de complir 18 anys, tendrà efectes econòmics des del dia primer del mes següent en què es compleixi la majoria d'edat.

2. Els pagaments s'han d'efectuar per mensualitats vençudes.

3. La prestació s'ha d'abonar d'acord a l'article 7 d'aquest Decret llei.

Article 65

Revisió del compliment dels requisits i de les obligacions

1. L'òrgan instructor pot comprovar d'ofici, en qualsevol moment, el manteniment dels requisits que motivaren la concessió de la prestació, com també la quantia.

2. A aquests efectes, es pot requerir la compareixença personal a les persones beneficiàries titulars, així com requerir la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts per percebre la renda d'emancipació.

​​​​​​​Article 66

Modificació de la prestació econòmica

1. El procediment de modificació de la prestació econòmica es pot iniciar d'ofici o a instància de part.

2. El procediment iniciat d'ofici, quan derivi d'una comprovació per la pròpia administració, s'ha de comunicar a la persona beneficiària titular, qui disposa d'un termini de deu dies per fer-hi les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

Article 67

Gestió de les prestacions

La gestió de la renda mensual correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials del Govern de les Illes Balears.

Article 68

Suspensió o extinció de la renda

a) El procediment de suspensió o d'extinció es pot iniciar a instància de la persona interessada o d'ofici per acord de l'òrgan competent.

b) La suspensió de la prestació té una durada màxima de tres mesos. Durant aquest període, es pot reiniciar la prestació quan deixi d'existir la causa que n'ha motivat la suspensió.

c) Si s'exhaureix el període de suspensió i no s'ha solucionat la causa, la prestació s'extingeix automàticament.

Article 69

Causes de suspensió i extinció de la renda

1. Són causes de suspensió de la prestació:

a) Deixar de residir a les Illes Balears.

b) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a 1,5 vegades la renda social garantida per un adult sol.

c) Deixar d'atendre injustificadament dos requeriments de l'administració competent.

d) Incomplir el projecte educatiu individual (PEI)  o no seguir-ne les pautes per un període inferior a tres mesos.

e) Dur a terme la tramitació d'un expedient d'extinció.

2. Són causes d'extinció de la renda:

a) Produir-se la mort de la persona beneficiària.

b) Complir 25 anys o haver gaudit de la prestació durant 36 mesos.

c) Deixar de viure de manera autònoma per retorn al nucli familiar que va generar la mesura administrativa.

d) Mantenir qualsevol de les causes que motiven la suspensió durant un període de tres mesos.

e) Deixar de residir a les Illes Balears, una vegada suspesa la prestació, durant un període mínim de tres mesos.

f) Obtenir una resolució de concessió de l'ingrés mínim vital.

g) Falsejar la informació aportada a l'Administració en l'acreditació dels requisits.

h) Incomplir el PEI acordat  o no seguir-ne les pautes durant un període superior a tres mesos, previ informe tècnic.

i) Produir-se la millora de la situació econòmica de la persona beneficiària per l'obtenció d'altres ingressos que impliquin la desaparició de la situació de necessitat.

j) Renunciar voluntàriament a una oferta de treball adequada o a la reducció horària si no és per motiu d'estudis.

k) Complir una mesura o pena privativa de llibertat,  tant si és de caràcter preventiu com si és en execució d'una sentència ferma

 

Secció 4a

Projecte educatiu individual

 

Article 70

Projecte educatiu individual (PEI)

1. El projecte educatiu individual és el document que recull els compromisos d'itinerari cap a l'autonomia personal que ha de dur a terme el jove i els suports tècnics que ha de rebre.

2. El PEI ha d'estar pactat i signat pel tècnic de la conselleria competent en matèria de serveis socials i pel jove a qui s'aplica.

3. El PEI sempre pot modificar-se, de forma consensuada, a instància del jove o de la persona tècnica encarregada del seguiment.  El PEI es pot modificar tantes vegades com les parts trobin adient.

Article 71

Seguiment dels projectes educatius individuals

1. La conselleria competent en matèria de serveis socials assignarà a cada persona beneficiària una persona tècnica de referència per a la gestió i el seguiment del PEI.

2. El personal tècnic de la conselleria ha de comprovar periòdicament el manteniment dels requisits necessaris per poder rebre la prestació.

3. Igualment, ha d'obtenir la informació d'altres serveis tècnics i administratius per poder fer el seguiment del PEI.

 

Secció 5a

Règim sancionador

 

Article 72

Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions de les persones titulars de la prestació econòmica de la renda d'emancipació tipificades com a tals en aquest Decret llei, que poden ser especificades en els reglaments que la despleguin. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense que, prèviament, se n'instrueixi el procediment oportú.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 73

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) No informar del canvi de lloc de residència a les Illes Balears.

b) No informar de les absències de les Illes Balears. Computen com a absències les sortides del territori que superin un mes, en un període de dotze mesos, les quals s'han de comunicar prèviament.

c) No assistir a tres de les entrevistes a què siguin citades per part dels serveis tècnics a l'efecte del seguiment de la prestació.

d) No atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'Administració.

e) Incomplir del PEI.

 

Article 74

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Dues o més faltes lleus en un termini d'un any.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els següents canvis substancials de situació personal o patrimonial:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150 % de la renda d'emancipació.

iv. No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tres mesos.

c) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda d'emancipació, tot i saber que no es compleixen els requisits per tenir-la.

d) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes en aquest Decret llei.

 

Article 75

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) La reincidència en una falta greu.

b) Tres resolucions d'extinció per incompliment del PEI, durant un període màxim de 4 anys.

 

Article 76

Sancions

a) Les infraccions lleus se sancionen amb l'extinció  de la prestació i amb la prohibició d'accedir-hi en un període de 2 mesos.

b) Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació i la prohibició d'accedir-hi en un període de 4 mesos.

c) Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació i la prohibició d'accedir-hi en un període de dotze mesos.

 

TÍTOL III

PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET DE CONCURRÈNCIA

 

Article 77

Concurrència pública

La creació de prestacions socials de caràcter econòmic proveïdes amb crèdits pressupostaris limitats a les quantitats consignades en el pressupost corresponent s'ha de tramitar en un procediment de concurrència pública, tenint en compte criteris de prelació de l'estat de necessitat.

Article 78

Convocatòria de les prestacions

1. L'atorgament de les prestacions econòmiques de dret de concurrència s'ha d'efectuar mitjançant una convocatòria pública aprovada per acord o resolució de l'òrgan competent de l'administració pública impulsora.

2. La convocatòria ha d'incloure, com a mínim:

a) La prestació i les condicions per accedir a la prestació.

b) L'estat de necessitat requerit i la manera d'acreditar-lo.

c) Els criteris de valoració i prelació de la situació de necessitat.

d) La data dels efectes i la durada de la prestació.

e) Les persones beneficiàries.

f) Les persones que poden presentar les sol·licituds i el lloc i la forma de presentació.

g) Els terminis de presentació de sol·licituds i de resolució i notificació dels procediments. L'òrgan competent per a resoldre i els recursos procedents.

h) Les causes especifiques de suspensió i d'extinció de la prestació, si escau.

i) La cancel·lació de les dades de caràcter personal facilitades, en el moment en què la resolució de la convocatòria adquireixi fermesa en la via administrativa i, si escau, en la via judicial.

j) Els crèdits màxims habilitats per atendre les prestacions.

k) La incompatibilitat amb altres prestacions, si escau.

l) El règim fiscal aplicable.

3. Les sol·licituds que compleixin les condicions exigides per la convocatòria, un cop valorades, s'han d'ordenar segons la situació de necessitat. Les prestacions s'atorguen per resolució de l'òrgan competent d'acord amb aquest ordre de prelació fins que s'exhaureixi el crèdit pressupostari disponible.

Article 79

Durada de les prestacions

1. Les prestacions atorgades amb caràcter de dret de concurrència tenen la durada prevista en la convocatòria o en la resolució de concessió.

2. Les prestacions es poden prorrogar si es mantenen els requisits que n'han motivat la concessió i no es produeix una causa d'extinció o suspensió.

Article 80

Crèdits pressupostaris i pròrrogues

1. La convocatòria per a iniciar els procediments de prestacions de dret de concurrència ha de preveure el crèdit total que s'hi destina.

2. Sens perjudici del crèdit anterior, al pressupost de l'administració pública impulsora s'han de fer les previsions necessàries per atendre les despeses derivades de les possibles pròrrogues. Aquests crèdits no es poden incloure en els crèdits destinats a les convocatòries.

Article 81

Publicitat

Sens perjudici de la publicitat preceptiva, les administracions públiques han de donar la màxima difusió a les convocatòries per concedir prestacions socials de caràcter econòmic. Així mateix, s'ha de donar publicitat als crèdits consignats en el pressupost destinats a finançar les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors.

 

TÍTOL IV

PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'URGÈNCIA SOCIAL

 

Secció 1a

Consideracions comunes

 

Article 82

Concepte, naturalesa i tipus d'ajuts d'urgència social

1. Els ajuts d'urgència social són prestacions socials de caràcter econòmic del sistema públic de serveis socials acotats per concepte i temporalment. Tenen per finalitat resoldre situacions que requereixen resposta ràpida en el suport econòmic que afectin persones o unitats de convivència que, per situacions sobrevingudes, despeses  imprevistes, dèficit temporal d'ingressos econòmics o emergències naturals o socials, donin lloc a una situació de necessitat d'accés a recursos de primera necessitat.

2. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitat puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència, com l'alimentació, el vestit i l'allotjament.

3. La immediatesa de la resposta és la principal característica d'aquestes prestacions a diferència de les de dret subjectiu o concurrència.

4. Els tipus de prestacions d'urgència social són:

a)  bàsiques

b)  d'intervenció social immediata

           

Article 83

Objecte de la prestació

La finalitat dels ajuts d'urgència social és la cobertura de les necessitats socials bàsiques que permeten la subsistència de les unitats de convivència i, prioritàriament, de les definides en els supòsits següents:

a) Impossibilitat transitòria de continuar en l'ús i gaudi de l'habitatge habitual.

b) Manca de mitjans econòmics per conservar les condicions d'habitabilitat, incloses, entre d'altres, les despeses d'adquisició d'equipament bàsic de l'habitatge habitual.

c) Alimentació.

d) Cures personals essencials, vestit i higiene.

e) Allotjament temporal.

f) Transport en casos que garanteixin processos d'inserció laboral o formativa.

g) Despeses de medicació i altres cures sanitàries diagnosticades per personal facultatiu sanitari del sistema públic de salut, quan no s'hagin pogut cobrir per cap altre sistema de protecció social.

h) Situacions d'emergència que posin en perill la convivència en la unitat familiar, de risc d'exclusió social de la unitat de convivència o d'algun dels membres, que no estiguin previstes en aquest article ni per altres prestacions del sistema públic de serveis socials.

i) Altres conceptes degudament justificats pel treballador social que tramita l'ajut econòmic.

 

Article 84

Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries de les prestacions estan subjectes a les obligacions següents:

a) Destinar l'import de l'ajut a la finalitat per a la qual s'ha atorgat.

b) Reintegrar l'import de les quanties percebudes indegudament.

c) Facilitar la tasca a les persones designades per verificar la seva situació econòmica i familiar, proporcionant-los tota la informació precisa.

 

Secció 2a

Ajudes bàsiques

 

Article 85

Definició

L'ajuda bàsica és la modalitat de prestació econòmica d'urgència social que té per objecte atendre les despeses imprevistes o derivades del dèficit temporal d'ingressos de la unitat familiar que provoca un estat de carència en l'accés a les necessitats socials bàsiques.

Article 86

Accés a les ajudes bàsiques

Els serveis socials comunitaris són la porta d'accés per poder realitzar la demanda.

Article 87

Finançament

1. El finançament de les ajudes bàsiques és de l'administració local responsable dels servei socials comunitaris.

2. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars col·laboraran en el finançament d'aquestes ajudes, mitjançant el finançament dels serveis socials comunitaris.

Article 88

Persones beneficiàries i requisits

Poden ser persones beneficiàries de les ajudes bàsiques les persones que constitueixin una unitat de convivència independent, que siguin ateses pels serveis socials comunitaris bàsics de qualsevol municipi de les Illes Balears, amb residència efectiva i que complexin els requisits següents:

a) Haver presentat la sol·licitud de la prestació als serveis socials comunitaris on ha de realitzar la demanda d'ajut.

b) Col·laborar amb els tècnics dels serveis socials comunitaris bàsics, aportant tota la informació necessària, facilitant l'accés al domicili i cercant solucions conjuntes a la situació de necessitat.

c) Estar en situació de necessitat social provocada  per una situació de dèficit d'ingressos econòmics. Aquesta situació ha de ser valorada per un treballador social dels serveis socials comunitaris bàsics.

 

Article 89

Reserva pressupostària

1. Les ajudes bàsiques seran tramitades pels serveis socials comunitaris a càrrec dels pressuposts municipals de serveis socials.

2. Els ens locals, d'acord amb les competències que tenen en matèria de serveis socials comunitaris, han d'incloure en els pressuposts de despeses una partida anual per poder atendre adequadament les ajudes bàsiques dels seus veïns.

3. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars habilitaran en els pressupostos anuals una reserva de crèdit destinada a col·laborar amb els ajuntaments en aquestes ajudes bàsiques.

Article 90

Tramitació

L'accés a les ajudes bàsiques es realitza mitjançant aquest procediment:

a) Demanda d'ajut econòmic als serveis socials comunitaris bàsics.

b) Investigació i contrastació de la situació de necessitat, compliment de requisits i   tramitació de prestacions a què es pugui tenir dret (ingrés mínim vital, renda  social garantida, pensió no contributiva, etc.). El treballador social acredita la    situació de necessitat d'ajut urgent.

c) Contracte assistencial de prestació econòmica, si escau.

d) Tramitació de la prestació econòmica, si escau.

e) Comprovació que la prestació s'ha destinat a la finalitat que la motiva.

 

Article 91

Temporalitat

Les ajudes bàsiques estan acotades temporalment per la seva naturalesa.

Article 92

Pagament

1. D'acord al que regula l'article 7 d'aquest Decret llei, el pagament d'ajudes bàsiques s'efectua mitjançant transferència bancària al compte corrent facilitat per la persona titular o mitjançant mecanismes alternatius (targeta bancària o altres) amb el compromís de destinar-ne l'import al pagament dels conceptes que en motivaren la sol·licitud.

2. El pagament efectiu de les ajudes bàsiques ha de tenir caràcter prioritari en l'execució de despeses de l'administració gestora i no es pot dilatar en el temps.

 

Secció 3a

Ajudes d'intervenció social immediata

 

Article 93

Situacions d'intervenció social immediata

1. Es defineix com a situació d'intervenció social immediata aquella en la qual es troben famílies amb necessitats socials provocades per causes climàtiques, catàstrofe natural, incendis, inseguretat en la edificació de la llar i altres situacions similars.

2. La declaració i acotació de situació d'intervenció social immediata la realitza el Consell de Govern de les Illes Balears a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

3. La declaració d'un territori en situació d'intervenció social immediata obliga els serveis socials comunitaris del municipi o municipis afectats a treballar en l'aplicació d'aquests tipus d'ajuts sota la coordinació de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

Article 94

Règim de les ajudes d'intervenció social immediata

1. El Consell de Govern de les Illes Balears ha d'aprovar, amb la declaració de situació d'intervenció social immediata, un procediment per acotar la prestació a cada una de les persones i/o unitats de convivència afectades.

2. El tractament ha de ser per a tota la ciutadania afectada per la situació d'intervenció social immediata i sense tenir en compte la situació econòmica anterior a la situació d'intervenció social immediata ni com a criteri d'accés ni de valoració de la quantia d'ajuda econòmica.

3. La regulació específica per a cada una de les situacions d'intervenció social immediata que es puguin declarar s'ha d'aprovar pel Consell de Govern.

4. El finançament d'aquests ajuts va a càrrec dels pressuposts de serveis socials del Govern de les Illes Balears, sense perjudici que hi puguin participar altres administracions públiques.

5.  La selecció de les persones beneficiàries, el procediment d'accés a la prestació i els requeriments documentals s'han de definir a cada un dels acords del Consell de Govern en què es declari la situació d'intervenció social immediata.

 

TÍTOL V

PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE SUPORT FAMILIAR I ALS PROCESSOS D'INSERCIÓ SOCIAL

 

Article 95

Definició i objecte

1. Són ajudes destinades a facilitar processos de canvi i millores en la situació social en  què es troba la persona o família perceptora.

2. Tenen per objecte atendre necessitats vinculades al manteniment de les unitats familiars i els processos individuals d'inserció i socialització d'algun membre de la unitat familiar.

Article 96

Administració impulsora

1. Qualssevol de les administracions públiques de les Illes Balears pot impulsar aquest tipus de prestació social de caràcter econòmic.

2. L'administració impulsora d'aquest tipus de prestació ha d'aprovar una resolució amb les condicions per les quals es regiran les prestacions econòmiques, com a mínim, definint la tramitació de la prestació, l'òrgan instructor, la dotació econòmica i la partida pressupostaria, la població a què va adreçada, les condicions d'accés, la quantia de la prestació individual i/o familiar, a més de les obligacions dels beneficiaris, especialment la de reintegrar l'import de la prestació en cas d'incompliment.

Article 97

Accés a la prestació

1.  L'accés a la prestació s'ha de definir tenint en compte la limitació temporal d'atorgament, el territori a què va adreçat, la tipologia de situació a la qual vol atendre, l'edat i el gènere de les persones beneficiàries, així com les condicions que han d'acceptar els demandants per poder-ne ser beneficiaris.

2.  L'accés serà a través de la xarxa pública de serveis socials.

3.  El finançament anirà a càrrec dels pressuposts de l'administració impulsora.

4.  En pot ser beneficiària qualsevol persona amb expedient obert als serveis socials comunitaris.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera

Fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic

Es crea el fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic a les Illes Balears amb l'estructura d'informació detallada en l'annex d'aquest Decret llei.

Disposició addicional segona

Ampliació de referències a l'ingrés mínim vital

Totes les referències a la prioritat de suport, accés, beca, descomptes així com qualsevol ajuda prevista per als perceptors de la renda social garantida de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, s'amplien als perceptors de l'ingrés mínim vital.

Disposició addicional tercera

Comissió interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferents a les pensions no contributives

Es crea la Comissió interdepartamental per estudiar als propers mesos l'evolució del nivell de cobertura de l'ingrés mínim vital a les Illes Balears, la plausibilitat i el cost econòmic d'implantar la complementarietat de l'ingrés mínim vital entre la població de les Illes Balears tenint present la lluita contra la pobresa.

La Comissió es regula mitjançant Resolució de la consellera d'Afers Socials i Esports i en formen part el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i la consellera d'Afers Socials i Esports.

Disposició addicional quarta

Comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió d'Avaluació de prestacions socials de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu d'aquest Decret llei, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

a) Abans de l'adopció de les resolucions o de les modificacions normatives corresponents pels òrgans competents, analitzar les implicacions pressupostàries dels informes i propostes que emeti la Comissió Tècnica             prevista a l'article 37 que puguin afectar les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu  en aquest Decret llei.

b) Contribuir a la planificació estratègica de les polítiques públiques de  garantia de renda, basades en anàlisis tècniques i avaluacions         quantitatives i qualitatives independents de resultat i impacte.

2. Aquesta Comissió es constitueix per resolució de la Consellera d'Afers Socials i Esports i ha d'estar formada, com a mínim, per:

a) La persona titular de la direcció general de Planificació de la conselleria competent en matèria de serveis socials

b) La persona titular de la direcció general de Serveis Socials de la conselleria competent en matèria de serveis socials

c) La persona titular de la secretaria general de la conselleria competent   en matèria de serveis socials

d) La persona titular de la direcció general de Pressuposts de la conselleria competent en matèria d'hisenda

e) La persona titular de la direcció general d'Economia de la conselleria   competent en matèria d'economia i ocupació

f) Altres, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

3. Amb periodicitat anual, la Comissió d'avaluació encomanarà a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), o qualsevol altre òrgan d'avaluació expert independent, l'emissió d'informes d'avaluació de les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu en aquest decret llei.

4. El primer informe, referit a l'exercici 2020, es centrarà en l'avaluació dels processos d'implementació d'aquesta norma, la proposició de metodologies d'avaluació, seguiment i monitorització i dels efectes de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, que estableix l'ingrés mínim vital. Els informes posteriors avaluaran els resultats obtinguts respecte dels objectius plantejats i l'impacte social i econòmic de les prestacions socials implementades.

5. Els informes de la Comissió s'han d'emetre dins el termini dels setze mesos posteriors a l'exercici objecte d'avaluació i s'han de posar en coneixement del Consell de Govern en un termini no superior als tres mesos posteriors a la seva emissió.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria única

Transició a les noves prestacions

1. Els perceptors actuals de la renda social garantida percebran la nova renda social garantida d'aquest Decret llei, sense perjudici que es comprovi d'ofici el compliment de les noves obligacions i que les persones beneficiàries presentin el consentiment de l'article 32.2 Llei 19/2021.

2. Als perceptors actuals de la renda social garantida regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril, se'ls reconeixerà d'ofici la renda social garantida regulada en aquest Decret llei, sense perjudici que es comprovi d'ofici el compliment de les noves obligacions.

3. Els perceptors actuals del complement de la pensió no contributiva regulada en el Decret Llei 10/2020, de 12 juny,  es mantindran com a perceptors de la modalitat de complement de pensió no contributiva recollida en aquest Decret llei.

4. Els perceptors actuals de la renda per a persones en procés d'autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors regulada en el Decret Llei 10/2020, de 12 juny, continuaran rebent la prestació fins que es dicti nova resolució en els termes d'aquest Decret llei, sense necessitat que hagin de presentar una nova sol·licitud.

5. En els procediments de reconeixement del dret a les prestacions regulades en el Decret llei present iniciats amb anterioritat que aquest entri en vigor en els quals no s'hagi dictat resolució, són d'aplicació les normes de tramitació,  valoració  i resolució contingudes a la regulació establerta al Decret llei 10/2020, de 12 de juny.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei  que el contradiguin o s'hi oposin i, en particular, el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera

Modificació de la Llei  4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears

L'article 22.2 de la Llei  4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Les prestacions econòmiques es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, dret de concurrència, urgència social i de suport familiar i de suport als processos d'inserció social.

Disposició final segona

Modificació de la llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies

L'article 10 de la Llei  8/2018, d'31 de juliol, de suport a les famílies, queda modificat de la manera següent:

Article 10. Famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial

En el marc d'aquesta llei, s'entén per famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial les famílies beneficiàries de la renda social garantida, de l'ingrés mínim vital o de les rendes mínims d'inserció o les que tenen el subsidi de desocupació com a únic ingrés.

Disposició final tercera

Modificació del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil

L'article 22.2 del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, queda modificat de la manera següent:

2. Els períodes de dret a la percepció de la prestació del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) computen en aquest límit temporal.

Disposició final quarta

Deslegalització

La disposició final tercera, per la qual es modifica el Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, té rang reglamentari.

Disposició final cinquena

Inclusió de les prestacions socials de caràcter econòmic a la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020

S'incorporen les prestacions socials de caràcter econòmic en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, regulada en el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les illes balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb el complement de les pensions no contributives.

Disposició final sisena

Modificacions del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

1. Es modifica el punt 3 de la disposició addicional tretzena, que queda redactat de la manera següent:

3. Si transcorregut el termini de dos anys, no s'acredita el nivell de coneixements de la llengua catalana exigit per a l'accés, aquestes persones seran remogudes del lloc de treball per manca d'adequació a les funcions d'aquest, mitjançant un procediment contradictori i oïts els òrgans de representació del personal corresponent. La remoció suposa el cessament en el lloc de treball obtingut al corresponent procés selectiu, i la pèrdua d'aquest lloc.

2. S'afegeix un apartat, el 4, a la disposició addicional tretzena, amb el contingut següent:

4. Aquestes persones restaran obligades a participar en totes les convocatòries de proves de llengua catalana que durant aquest període convoquin la Direcció General de Política Lingüística i l'Escola Balear d'Administracions Públiques per obtenir el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell exigit per a l'accés al cos, escala i especialitat; o escala, subescala, classe o categoria; o categoria professional a la qual s'ha accedit.

Així mateix, l'Escola Balear d'Administracions Públiques ha de promoure la realització de cursos, i de les corresponents proves, que permetin a tot el personal afectat, sigui de l'àmbit dels serveis generals de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o del seu sector públic instrumental, obtenir els certificat de coneixements de català del nivell exigit per a l'accés al cos, l'escala i l'especialitat; o l'escala, la subescala, la classe o la categoria; o la categoria professional a la qual s'ha accedit.

3. Es modifica el punt 1 de la disposició transitòria primera, que queda redactat de la manera següent:

1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de posar en marxa nous sistemes de provisió, d'acord amb les modificacions que s'introdueixen en la Llei autonòmica de funció pública, tan bon punt es resolguin les convocatòries de promoció interna corresponents a les ofertes públiques d'ocupació dels anys 2019, 2020, 2021 i 2022.

4. Es corregeix una errada material de la versió catalana en el punt 4 de la disposició addicional setzena que queda redactada de la manera següent:

4. Als efectes del que preveu l'article 2.6 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, només s'ha d'entendre que el personal interí o el personal laboral temporal no ha superat el procés selectiu d'estabilització quan, havent-se presentat a totes les convocatòries dels processos selectius d'estabilització realitzats pel Consell Insular de Mallorca o per qualsevol dels seus organismes autònoms, per al cos, l'escala, la subescala, l'especialitat o la categoria o el personal laboral temporal, en què presta serveis, no obtingui plaça en cap d'aquestes.

Disposició final setena

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 11 de juliol de 2022

La consellera de Presidència, Funció i Igualtat

Mercedes Garrido Rodríguez

 

La consellera d'Afers Socials i Publica i Esports

Fina Santiago i Rodríguez

 

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias

 

ANNEX Estructura d'informació del fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic

Nom del camp	Tipus	Long.	Obligatori	Comentaris
1. DADES DE L'ENVIAMENT
1.1. REGISTRE DE CAPÇALERA
ENTITAT GESTORA
NIF DE L'ORGANISME QUE ENVIA LES DADES
NOM DE L'ORGANISME
DATA IDENTIFICATIVA D'ENVIAMENT
1.2.DADES DE PRESTACIONS
ENTITAT GESTORA	N	3	Obligatori
DIRECCIÓ GENERAL	N	2	Obligatori
TIPUS PRESTACIÓ	N	2	Obligatori
CONCEPTE DE LA PRESTACIÓ	N	2	Obligatori
IMPORT DE LA PRESTACIÓ	N	7	Obligatori	En cèntims d'euro
DATA SOL·LICITUD	G	0	Obligatori
ANY	N	4
MES	N	2
DIA	N	2
DATA RESOLUCIÓ	G	0	Obligatori
ANY	N	4
MES	N	2
DIA	N	2
DATA EFECTES ECONÒMICS	G	0	Obligatori
ANY	N	4
MES	N	2
DIA	N	2
ESTAT DE LA SOL·LICITUD	N	1	Obligatori	No admesa, denegada, arxivada, concedida, en tramitació...
DATA DE FINALITZACIÓ	G	0	Obligatori
ANY	N	4
MES	N	2
DIA	N	2
MOTIU FINALITZACIÓ	N	1	Obligatori	Haver esgotat el període màxim de prestació, integració mercat laboral, percepció d'altres prestacions, altres causes.
NOMBRE DE BENEFICIARIS DE LA PRESTACIÓ	N	2	Obligatori
PARENTIU	A	20	Obligatori
1.3 DADES DE LES PERSONES PERCEPTORES
DOCUMENT IDENTIFICATIU	G	0	Obligatori
TIPUS DE DOCUMENT	N	1
NÚM. DE DOCUMENT	A	9
NOM I LLINATGES	G	0	Obligatori
LLINATGE 1	A	20
LLINATGE 2	A	20
NOM	A	15
ADREÇA	G	0	Obligatori
ILLA	N	1		Segons taules normalitzades
MUNICIPI	N	5		Segons taules normalitzades
CARRER	A	30
NÚM.	N	3
CP	N	5
ADREÇA DE NOTIFICACIÓ	G	0	Obligatori
ILLA	N	1		Segons taules normalitzades
MUNICIPI	N	5	Segons taules normalitzades	Segons taules normalitzades
CARRER	A	30
NÚM.	N	3
CP	N	5
DATA DE NAIXEMENT	G	0	Obligatori
ANY	N	4
MES	N	2
DIA	N	2
SEXE	N	1	Obligatori
ESTAT CIVIL	N	1	Obligatori	Segons taules normalitzades
PAÍS DE NAIXEMENT	N	3	Obligatori	Segons taules normalitzades
PAÍS DE NACIONALITAT	N	3	Obligatori	Segons taules normalitzades
DISCAPACITAT	G	0	Obligatori
SITUACIÓ DE DISCAPACITAT	N	1		Sí/No
GRAU DE DISCAPACITAT	N	3
NIVELL D'ESTUDIS	N	2	Obligatori	Segons taules normalitzades
SITUACIÓ LABORAL	N	1	Obligatori	Actiu amb ocupació/ Actiu sense ocupació/ No actiu
TIPUS ALLOTJAMENT	N	2	Obligatori	Segons taules normalitzades
RÈGIM DE TINENÇA ALLOTJAMENT	N	2	Obligatori	Segons taules normalitzades
TIPUS D'UNITAT DE CONVIVÈNCIA	N	2	Obligatori	Segons taules normalitzades
NOMBRE DE MEMBRES DE LA UNITAT DE CONVIVÈNCIA	N	2	Obligatori
EXHAURIMENT SUBSIDI DESOCUPACIÓ	N	1	Obligatori	Sí/No
VÍCTIMA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE	N	1		Sí/No

G= Grup

N= Numèric

A= Alfanumèric