BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 30 de juny de 2022, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR

L'informe ambiental estratègic sobre la modificació puntual de les NS de Banyalbufar per a l'ordenació d'un sistema general municipal d'infraestructures i equipaments per a la implantació d'una activitat de recollida municipal de residus , en els termes següents:

1. Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'Ajuntament de Banyalbufar ha presentat sol·licitud d'avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada, aportant memòria justificativa, document ambiental estratègic (DAE), estudi de mobilitat generada, estudi d'incidència paisatgística i informe de supervisió i validació d'Intervenció, atès que es tracta d'una modificació menor d'un pla sotmès a avaluació ambiental (planejament vigent de Banyalbufar) que afecta una zona concreta de reduïda extensió en l'àmbit municipal.

Segons l'art. 12, apartat 4, lletra a, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada les modificacions esmentades en l'apartat 2 d'aquest article, quan siguin de caràcter menor, en els termes que es defineixen en l'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental».

Per tant, la modificació del planejament referida s'ha de tramitar com a una AAE Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol I d'avaluació ambiental estratègica de plans i programes, del Títol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Analitzat el contingut del DAE que figura a l'article 29 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, s'entén que la documentació aportada pel promotor és correcta.

2. Descripció i ubicació del pla

L'objecte de la modificació puntual plantejada és la regulació dels usos i paràmetres urbanístics del polígon W, amb una superfície de 9.350 m², qualificat a les NS de Banyalbufar (1986) com a equipament, destinat actualment a usos esportius. Es pretén modificar l'ús d'una part d'aquest polígon (1.812,13 m²) per destinar-ho a un sistema general d'infraestructures (SSGG-INF), amb l'objecte d'implantar una activitat municipal de recollida de residus (deixalleria).

L'activitat, com l'actual equipament esportiu, té accés directe a la carretera Ma-10 Pollença-Andratx, per on es realitza l'entrada, a més de 2 km del nucli de Banyalbufar. Disposarà d'energia elèctrica procedent de la instal·lació de plaques solars i de connexió a la xarxa general d'aigua potable i connexió a una fossa sèptica per les aigües residuals.

D'acord amb l'informe municipal de supervisió i validació de la intervenció, es preveu un cost d'execució i implantació de la deixalleria de 420.466,42 euros, en concepte d'execució d'obres el primer any, i de 45.000 euros els anys següents, en concepte de manteniment i servei.

3. Avaluació d'efectes previsibles

Durant la fase de construcció es consideren els impactes negatius següents: augment de pols en suspensió i partícules materials, emissions de gasos d'efecte hivernacle, increment d'emissions, risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies per abocaments accidentals, i impacte paisatgístic. Com a impacte positiu, trobam la millora en l'economia local per compra de materials, contractació d'empreses del sector de la construcció i creació de llocs de treball.

Durant la fase d'explotació, es consideren els següents impactes negatius: emissions contaminants a l'atmosfera, risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies per abocaments accidentals, consum d'aigua i impacte paisatgístic. Com a impactes positius, destaca la disposició d'un millor servei de recepció i emmagatzematge de residus per als habitatges i petits productors del municipi, la millora de la gestió dels residus especials i perillosos generats al municipi, i la reducció dels punts d'abocament incontrolat de residus.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha consultat a les següents administracions afectades, d'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013:

- Servei d'Espais Naturals, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Gestió del DPH, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats, de la DG de Residus i Educació Ambiental.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic, de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- DG d'Emergències i Interior, de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Infraestructures, del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca.

En el moment de redactar el present informe s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- El Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 7 d'octubre de 2021, va informar el següent:

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que el projecte suposi un efecte negatiu destacable sobre les espècies presents a la zona.

Es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries per a la implantació d'una activitat de recollida municipal de residus TM Banyalbufar.

- La DG d'Emergències i Interior, de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb data 8 d'octubre de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

Una vegada examinada la documentació, es considera que la Modificació puntual de les NNSS de Banyalbufar per a la implantació d'una activitat de recollida municipal de residus, es pot informar favorablement.

Tot i això, és necessari que al punt verd s'incorporin mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals d'acord amb el Departament de Medi Natural així com mesures d'autoprotecció per a l'activitat en cas d'incendi.

- La Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 10 de novembre de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, inform favorablement la proposta sempre i quan es tinguin en compte les següents condicions:

1.-Cal incorporar a les condicions d'edificabilitat, d'ambient i d'estètica, recollides a l'article 64, altres condicions per tal de millorar la integració paisatgística i ambiental dels futurs usos que s'implantin a la parcel·la objecte d'aquest informe:

2.-Caldrà preveure la implantació d'una barrera vegetal i tancament en tot el perímetre de la zona destinada al punt verd per reduir-ne l'impacte paisatgístic i evitar conflictes entre els diferents usos de la zona d'equipament.

3.-Les barreres vegetals per reduir els impactes paisatgístics dels usos implantats hauran de ser a base d'espècies vegetals autòctones, preferentment existents a l'entorn més proper i de baix requeriment hídric.

4.-En cas que siguin necessàries noves construccions per la implantació del punt verd, es procurarà que s'integrin estèticament amb l'entorn proper.

5.-A efectes de l'adopció de mesures contra la contaminació lumínica caldrà considerar en el planejament l'àmbit de l'equipament com una zona E2 (Àrea de baixa brillantor) i regular que els projectes d'urbanització que el desenvolupin limitin el flux hemisfèric superior de les lluminàries a un màxim d'un 5%, preferentment amb bàculs de baixa alçada (< 3 m) que no superin la vegetació dels voltants.

6.-Convé revisar els càlculs de l'Estudi de Mobilitat en el sentit indicat a l'informe i caldrà sol·licitar els informes i autoritzacions legalment previstos a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En aquest sentit, es transcriuen les observacions de l'informe en relació amb l'estudi de mobilitat:

D'acord amb la documentació aportada, sembla que els càlculs dels viatges generats per dia en relació amb la superfície destinada a l'ús d'equipament s'han fet d'acord amb una edificabilitat de 0,01 m²/m² i tenen com a resultat 93,2 m² de superfície màxima edificable i un nombre de 18,64 desplaçaments diaris. L'edificabilitat així considerada no es correspon amb la proposada a la modificació de normes urbanístiques, que és de 0,1 m²/m². Per tant la superfície màxima edificable seria 932 m² i el nombre de desplaçaments diaris seria 187. Cal esmenar aquesta errada.

A més l'estudi considera que hi ha espai suficient a la parcel·la per destinar-lo a aparcament, però no s'observa que es reguli a les normes urbanístiques la reserva mínima d'aparcament que s'haurà de destinar als usos que s'hi ordenen. Per a justificar la suficiència d'aparcament convé regular aquest aspecte a la normativa urbanística, així com la compatibilitat d'utilització de l'aparcament destinat al punt verd en relació al destinat a la resta d'usos de la parcel·la.

Finalment, l'estudi considera que l'accés a través d'un vial des de la carretera Ma-10 és adequat, però no s'adjunta documentació tècnica suficient que analitzi l'entrada i sortida de vehicles així com la circulació de camions i trànsit pesat. En qualsevol cas, pel que fa a la mobilitat s'estarà amb allò que estableixi l'administració competent, de la qual se n'haurà d'obtenir l'autorització legalment prevista a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Així mateix, es fa l'observació següent:

-Seria convenient incorporar mesures de sostenibilitat ambiental per als projectes que desenvolupin el sistema general de l'assumpte i més especialment el Punt Verd, com per exemple cobrir la totalitat del seu consum energètic, inclosa una eventual demanda d'ACS, mitjançant generació d'energia renovable a la pròpia parcel·la, la disposició d'un dipòsit de recollida d'aigües pluvials per destinar-ho al reg i la neteja, etc.

- El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 11 de novembre de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

Ateses les característiques i la naturalesa del projecte, s'informa el següent:

- Tenint en compte que l'entorn de la parcel·la es correspon amb una ZAR, es recomana que les condicions específiques de la modificació puntual de les NNSS possibilitin i assegurin l'adequació i funcionalitat d'una franja de prevenció de 30 m al voltant de la instal·lació que aculli el Punt Verd, de conformitat amb la normativa aplicable (art. 77 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears).

- Així mateix, una vegada feta la modificació puntual i de cara a l'execució del projecte de Punt Verd, caldrà adequar mesures complementàries en matèria de prevenció d'incendis forestals (durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'increment el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció).

- El Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics, amb data 14 de febrer de 2022, va informar el següent:

Es conclou que:

En relació a la disponibilitat d'aigua potable i a la protecció del domini públic hidràulic subterrani, informam favorablement la modificació puntual dels articles 64 i 65 de les NNSS de Banyalbufar per a permetre un nou ús a la parcel·la ja catalogada com a sòl urbà, sempre i quan es compleixin els següents condicionants:

1.El futur projecte del Parc Verd haurà de preveure xarxes separatives d'aigües pluvials i residuals de les casetes de control dels operaris, i ha d'especificar l'evacuació o sistema de depuració de les aigües residuals, segons el que disposen els articles 60, 80, 82 i els annexos 3 i 4 del PHIB 2019.

2.El futur projecte del Parc Verd ha d'indicar la procedència de l'aigua que farà servir a les instal·lacions.

3.En relació a la plantació de nova vegetació, s'utilitzaran espècies vegetals de baix requeriment hídric, autòctones i pròpies de la zona a restaurar, segons el que disposa l'article 63 del PHIB 2019.

4.El futur projecte del Parc Verd haurà d'estar impermeabilitzat i amb un sistema de recollida de lixiviats que permeti assegurar que en cap cas les aigües pluvials puguin arrossegar part dels lixiviats fora del Parc Verd.

5.El futur projecte del Parc Verd s'atendrà al que disposa l'art. 2.1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries»

- El Servei de Residus i Sòls Contaminats, de la DG de Residus i Educació Ambiental, amb data 4 de març de 2022, va informar el següent:

Consideracions tècniques

Primera. Les deixalleries (conegudes també com a punts verds), definides en l'article 4.1.s) de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, com a «Instal·lació de recepció, emmagatzematge selectiu i preclassificació de productes usats destinats a la reutilització, així com de residus municipals en espera de tractaments posteriors, com la preparació per a la reutilització, la valorització i l'eliminació» van molt més enllà de ser un simple espai on ubicar contenidors de carrer sinó que són punt de recollida d'aquells residus que no siguin objecte de recollida domiciliària i sobretot per a l'emmagatzematge temporal dels residus perillosos també de procedència domiciliària.

A més de la recollida dels residus domèstics no perillosos i perillosos, de manera obligatòria i gratuïta per a tota la ciutadania, els ens locals poden preveure la recollida a les deixalleries d'altres residus d'origen comercial i/o industrial, d'oficines i serveis, si així ho estableixen les ordenances municipals corresponents, i n'han de fixar, si escau, les taxes pertinents (Art. 31 de la Llei 19/2018, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears).

Segon. En cap dels dos documents avaluats hi consta la delimitació concreta de la deixalleria prevista en una planimetria i, per al Servei de Residus i Sòls Contaminats, aquesta delimitació i nivell de definició és important per poder avaluar els factors ambientals que es puguin veure afectats (com ara els sòls i les aigües). Una vegada superada la tramitació ambiental del projecte de deixalleria i totes aquestes qüestions hi hauran també de formar part.

De fet, pel que fa a les aigües, s'ha observat una inconsistència entre el Document signat per l'arquitecte (Pàg. 13) «No disposa de connexió a la xarxa general d'aigua potable i no disposa de connexió a la xarxa de clavegueram» i el document ambiental sense signar, a la pàg. 4 estableix que «Disposarà d'energia elèctrica (...) i de connexió a la xarxa general d'aigua potable i connexió a una fossa sèptica per les aigües residuals» sense aclarir si són les pluvials o les fecals de la instal·lació; posteriorment, en la mesura preventiva de la pàgina 30 s'afirma que «S'instal·larà un separador de greixos que tendrà el volum suficient per a tractar les aigües pluvials que es recullin amb la xarxa d'embornals de la deixalleria, just abans de connectar-se amb l'embornal de pluvials municipal».

S'ha de concretar si la parcel·la té o no connexió amb la xarxa de clavegueram municipal pel que fa a les aigües pluvials o fecals; si s'opta per la instal·lació d'una fossa sèptica s'ha de definir, a banda de si són aigües pluvials o fecals, la seva ubicació, dimensions i el destí que es donarà a aquestes aigües a l'hora de buidar la fossa. S'ha de concretar també si les instal·lacions estan connectades a la xarxa de pluvials municipal. Es considera convenient aportar un plànol on hi constin tots aquests aspectes.

Si bé es cert que s'han de tenir en compte els greixos i els hidrocarburs que puguin provenir de vessaments accidentals, no podem deixar de banda que aquells residus no perillosos que estiguin emmagatzemats sense coberta, produiran lixiviats que no poden ser abocats de manera directa al medi, més si tenim en compte que «La zona on es projecta la modificació presenta una vulnerabilitat elevada» (pàg. 11) en relació a les aigües subterrànies, d'aquí la importància de la gestió de les aigües pluvials i fecals en una instal·lació de gestió de residus.

Tercera. Les deixalleries són instal·lacions de gestió de residus sotmeses a autorització administrativa d'acord amb l'article 27 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, i també s'ha de tenir en compte l'article 31.3 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears, que estableix que les deixalleries han de complir les prescripcions tècniques que siguin aprovades pel Govern de les Illes Balears i comptar amb les autoritzacions previstes per la normativa sectorial en matèria de residus. El Servei de Residus i Sòls Contaminats compta amb la Guia tècnica per a la implantació i gestió de deixalleries (residus.caib.es, apartat de Gestors de Residus). D'altra banda, s'ha de tenir present que el Pla Director Sectorial de Residus Urbans de l'illa de Mallorca de l'any 2006 ha estat derogat pel Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (BOIB Núm. 81 de 18 de juny de 2019), i per tant deroga també l'Annex I.2 on s'establien els requisits mínims per als parcs verds.

Quarta. Vist que l'Ajuntament justifica la necessitat d'implantar una deixalleria d'acord amb la retirada dels contenidors de carrer pels impactes que genera, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, d'acord amb la seva experiència i coneixement en relació a la implantació de sistemes de recollida i gestió de residus municipals, recomana la implementació del sistema de recollida «porta a porta» com a sistema més eficient en la recollida i separació en origen dels residus, que repercutiria en una retirada dels contenidors de residus que diu l'Ajuntament que vol retirar del carrer i que repercuteix de manera directa en la reducció de la facturació per incineració de residus (fracció rebuig).

- El Servei d'Espais Naturals, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 4 de maig de 2022, va informar el següent:

Una vegada revisada la proposta d'actuació, en concret les mesures proposades al document ambiental; feta la corresponent visita d'inspecció el 3 de maig de 2022; ubicada l'actuació en relació al PNST; revisada la normativa aplicable, i tenint en compte que es tracta d'una actuació sobre una superfície actualment modificada (aplanada, sense vegetació i pavimentada), es considera el següent:

1.En general, les mesures proposades han tingut en compte els aspectes del PORN del PNST.

2.En relació als articles 23 a 27 del PORN, manca definir el cicle de l'aigua en la seva totalitat, tenint en compte especialment la protecció del Torrent i Fonts pròximes a l'actuació. En concret cal definir: origen de l'aigua de subministrament; punt d'abocament previst per a les aigües pluvials després del seu pas per decantador de greixos; i sistema de depuració autònom per a serveis (en cas que n'hi hagi d'haver).

3.En relació a l'article 33 del PORN, si les obres a realitzar han de provocar renous inevitablement, la millor mesura correctora seria, si és possible, condicionar-les a èpoques de no nidificació d'aus.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, no es preveu que aquesta modificació de caràcter menor del planejament municipal de Banyalbufar tengui efectes significatius sobre el medi ambient, ja que afecta un àmbit de reduïda extensió de caràcter municipal, amb l'objecte d'adaptar-se a la normativa vigent en matèria de residus.

En tot cas, es consideren correctes les mesures ambientals incorporades al DAE per a minimitzar aquests impactes, així com el seu seguiment ambiental. No obstant això, s'haurà de tenir en compte les mesures proposades per les administracions consultades, especialment pel que fa a la minimització del risc d'incendi.

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer.- No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la modificació puntual de les NS de Banyalbufar per a l'ordenació d'un sistema general municipal d'infraestructures i equipaments per a la implantació d'una activitat de recollida municipal de residus, supeditat al compliment de les mesures ambientals previstes al document ambiental estratègic, redactat amb data agost de 2021 i signat amb data 25 de maig de 2022 per la Sra. Aina Sánchez Gayoso, biòloga, i el Sr. Miquel Llompart Cànaves, geògraf, de la consultora GRAM Gestió Ambiental, i els condicionants següents:

Durant l'elaboració del futur projecte de deixalleria, s'hauran de tenir en compte els aspectes següents:

- D'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, caldrà adequar mesures complementàries en matèria de prevenció d'incendis forestals (durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'increment el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció).

- En relació amb els articles 23 a 27 del PORN de la Serra de Tramuntana, definició del cicle de l'aigua en la seva totalitat, tenint en compte especialment la protecció del torrent i fonts pròximes a l'actuació, amb concreció de l'origen de l'aigua de subministrament, punt d'abocament previst per a les aigües pluvials després del seu pas per decantador de greixos, i evacuació o sistema de depuració de les aigües residuals, segons el que disposen els articles 60, 80, 82 i els annexos 3 i 4 del PHIB.

- Previsió de xarxes separatives d'aigües pluvials i residuals de les casetes de control dels operaris.

- Optimització del buidatge dels residus de la futura deixalleria, per a minimitzar l'impacte derivat del trànsit dels vehicles de recollida dels residus, i proposta de mesures correctores.

- Utilització d'espècies vegetals de baix requeriment hídric, autòctones i pròpies de la zona a restaurar, en els enjardinaments, segons el que disposa l'article 63 del PHIB.

- Previsió d'impermeabilització de superfícies i sistema de recollida de lixiviats que permeti assegurar que en cap cas les aigües pluvials puguin arrossegar part dels lixiviats fora de la instal·lació.

- Identificació i valoració dels impactes ambientals derivats del trànsit de camions d'entrada i sortida de la instal·lació per a la recollida dels residus emmagatzemats, i, si escau, adopció de mesures per a minimitzar els efectes adversos sobre el medi ambient.

- Segons el Servei d'Espais Naturals, en relació amb l'article 33 del PORN de la Serra de Tramuntana es recomana que, en la mesura del possible, en el disseny del projecte es programin les obres a èpoques de no nidificació d'aus.

D'altra banda,

- D'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, tenint en compte que l'entorn de la parcel·la es correspon amb una ZAR, es recomana que les condicions específiques de la modificació puntual de les NS possibilitin i assegurin l'adequació i funcionalitat d'una franja de prevenció de 30 m al voltant de la instal·lació que aculli el Punt Verd, de conformitat amb la normativa aplicable (art. 77 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears).

- D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge, convé que es reguli una reserva mínima d'aparcament a la fitxa urbanística del sistema general destinat a infraestructures, així com la compatibilitat d'utilització de l'aparcament destinat a la deixalleria en relació amb el destinat a la resta d'usos de la parcel·la.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 2 d'agost de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias