Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

DEPARTAMENT DE SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

Núm. 454887
Acord del Ple del Consell de Mallorca, d’aprovació definitiva del Reglament d’Explotació del Servei de Gestió dels Residus Sòlids Urbans de Mallorca

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

El Ple del Consell de Mallorca, en sessió ordinària, de dia 14 de juliol de 2022, va acordar aprovar la següent proposta d'acord:

“ASSUMPTE: APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT D'EXPLOTACIÓ DEL SERVEI DE GESTIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS DE MALLORCA.

Antecedents

1r. El 10 de febrer de 2022, el Ple del Consell de Mallorca, va aprovar inicialment el Reglament d'Explotació del Servei de Gestió dels Residus Sòlids Urbans de Mallorca.

2n. Al BOIB núm. 23 de (5/03/2022), es va publica l'aprovació inicial pel Ple del Consell de Mallorca del Reglament d'explotació del servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca, i també a la Seu Electrònica del Consell de Mallorca, per tal que les entitats o persones interessades poguessin presentar reclamacions o suggeriments.

3r. Es va donar trasllat a l'Institut Balear de la Dona, i a l'empresa concessionària del servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca l'acord d'aprovació inicial del Reglament d'explotació del servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca.

4t. El 17 de març de 2022, l'Institut Balear de Dona,  remet a n'aquesta Direcció insular de Residus informe d'Impacte de gènere de la proposta d'aprovació inicial per a l'aprovació inicial del Reglament d'explotació del Servei de Gestió dels Residus Sòlids Urbans de Mallorca.

5è. Atès que l'empresa concessionària del servei, TIRME, també va remetre una sèrie d'al·legacions a l'aprovació inicial del Reglament.

6è. Atès . l'informe econòmic de l'economista de la DIR de data 9 de juny de 2022.

7è. Atès l'informe tècnic emès pel responsable del Servei de Residus de data 16 de juny de 2022.

8è.Atesa la segona memòria abreujada d'anàlisi d'impacte normatiu per a  l'aprovació del reglament d'explotació del servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca.

9è.. Atès l'informe jurídic emes per la tècnica jurídica de la Direcció insular de Residus, amb el vist i plau del Cap de Servei  de Planificació i Organització Jurídica i Administrativa , amb la nota de conformitat de la Secretaria General de data 30 de juny de 2022.

Fonaments de Dret.

1. La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en concordança amb els articles 101 a 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, que estableix que una vegada s'hagi publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears i al tauler d'anuncis de l'entitat  l'acord d'aprovació inicial  s'han de resoldre  les reclamacions, objeccions o observacions i posteriorment aprovació definitiva pel ple.

2. La Instrucció sobre elaboració i tramitació de disposicions generals de caràcter no tributari, aprovada pel Consell Executiu, modificada per acord del Consell Executiu de dia 26 de febrer de 2020, que va entrar en vigor el 20 de maig de 2020. 

3.  El contracte de concessió del Servei de Gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca, adjudicat per acord del Ple del Consell de Mallorca i signat el 21 de maig de 1992, així com els plecs de prescripcions administratives particulars, els plecs de prescripcions tècniques particulars, i les seves posteriors modificacions signades  el 16 de febrer de 2001, el  4 de maig de 2007,  el dia 20 de juny de 2013 i  el 30 de gener de 2018.

4. El Pla Director Sectorial de Residus no perillosos de l'illa de Mallorca, aprovat pel Ple del Consell de Mallorca, en sessió de dia 9 de maig de 2019 (BOIB núm. 81, de 18/06/2019).

5. La Instrucció sobre elaboració i tramitació de disposicions generals de caràcter n o tributari, aprovada pel Consell Executiu, modificada per acord del Consell Executiu de dia 26 de febrer de 2020, que va entrar en vigor el 20 de maig de 2020.                                             

6. El 9 de maig de 2019, (BOIB núm. 81, de 18/06/2019) el Ple del Consell de Mallorca, va aprovar el nou  Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPMA).  aprovat pel Ple del Consell de Mallorca.

7.El Decret d'organització del Consell de Mallorca de 9 de desembre de 2019 (BOIB núm. 167 de 12/12/2019), a l'article 3.l) “Atribucions al  Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient”, exposa que les atribucions a  aquest Departament  són: “Fer la planificació en matèria de residus no perillosos de l'illa de Mallorca, així com la seva gestió, de conformitat amb les atribucions assignades al Consell de Mallorca en els plans directors vigents en matèria de residus.

Per tot això aquesta vicepresidenta segona i consellera executiva del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient, eleva al Ple la següent proposta d'acord:

1r. Estimar les recomanacions efectuades per l' Institut Balear de la Dona a l'informe sobre l'impacte de gènere següents:

- Pel que fa a la revisió del llenguatge, es recomana fer les següents substitucions:

  • «usuaris» per «usuaris i usuàries» o bé, «persones usuàries»
  • « inspectors» per « inspectors o inspectores»
  • «els transportistes» per «els i les transportistes»
  • «clients» per «la clientela»
  • «els particulars» per «els i les particulars»
  • «els treballadors» per «els treballadors i treballadores» o bé, «el personal»
  • «l'operari» per «l'operari o operària»
  • «conductors i peons» per «els conductors o conductores i peons»

2n. Desestimar la recomanació efectuada per l'Institut Balear de la Dona, en relació a la igualtat   efectiva de dones i homes, en la composició de la Comissió de Seguiment:

  • » La Comissió de seguiment ha de  tenir una representació paritària o, en tot cas, una presència equilibrada de dones i homes, de manera que cap sexe no superi el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni sigui inferior al 40%.»

pels motius següents:

  • L'art. 6.3. del Reglamento parla de la  Comissió de seguiment, exposa que:” La Comissió de Seguiment  estarà formada per representants dels grups polítics del Ple del Consell de Mallorca, dels ajuntaments amb instal·lacions al seu terme municipal, representants de grups ecologistes, representants de col·legis professionals, de la Universitat de les Illes Balears, d'associacions de veïns dels municipis afectats per les instal·lacions, de fundacions que treballen en el sector, representants del sector dels gestors de residus, representants dels SCRAP presents a l'illa, representants dels concessionaris dels serveis públics de la gestió de residus, sense detriment d'altres incorporacions i s'ha de reunir, com a mínim, una vegada a l'any.

La Direcció insular de Residus notifica a totes aquestes entitats la convocatòria de la Comissió de Seguiment, però no fa cap nomenament personal, sinó que son les mateixes entitats les que designen les persones que hi assistiran.

3. Desestimar la 1ª al·legació formulada per TIRME S.A.  “En relació a les despeses de comercialització de subproductes” , exposen que:

  • «Caldria un aclariment envers quines són les despeses relatives a la comercialització de subproductes que en virtut de l'Apartat 2.13 es pretenen limitar al 5% dels ingressos totals.»

D'acord amb l'informe  emes per l'economista de la DIR de data 9 de juny de 2022, informa que:

  • Les despeses relatives a la comercialització de subproductes són precisament i en general totes les necessàries per tal que la concessionària pugui comercialitzar-los, tal i com marca el pacte 9.4b del contracte.

La limitació estipulada d'un 5% a l'apartat 2.13 resulta adient. Els ingressos per venda de subproductes durant l'exercici 2021 han estat d'1.028.991.-€, dels quals corresponien 40.640.-€ a la venda de compost i 988.351.-€ a la venda de ferralla, però aquests ingressos varen minvar a 808.368.-€ una vegada descomptada la retribució al concessionari de 102.899.-€ (10% de l'import) i 117.725.-€ per despeses de comercialització, cosa que suposa un 11,44% dels ingressos. Atesa la dificultat de poder comprovar l'ús exclusiu de tots els recursos enumerats pel concessionari per a la comercialització i la discrecionalitat de la necessitat global dels mateixos, s'opta per limitar l'import corresponent a les despeses de comercialització al 5%. 

Per altra banda, en cas de produir-se una despesa extraordinària, aquesta es tractaria d'acord amb el procediment contemplat al contracte de revisió extraordinària de tarifes.

4. Desestimar la 2ona. al·legació formulada per TIRME, “Reconeixement de les Inversions i costs dels projectes de millora del concessionari”:

  • «El concessionari pot proposar els projectes de millora de les instal·lacions que consideri adequats (per exemple, millora de processos, augment de la seguretat, etc.), els quals el Consell pot autoritzar amb informes tècnics i jurídics favorables. El reconeixement a favor del concessionari dels costs derivats de l'autorització d'aquest projectes es realitzarà, excepte renúncia expressa del concessionari, conforme al previst en el punt vuitè de l'estudi econòmic financer del contracte concessional.»

D'acord amb l'informe tècnic emès pel Responsable del Servei de Residus, en data 16 de juny de 2022,  s'ha de desestimar pel següent motiu:

  • La via per reconèixer o no els projectes de millora d'instal·lacions que suposen un cost pel servei ha de ser la de modificació contractual, que té que ser aprovada pel Ple del Consell de Mallorca.

5. Estimar parcialment la 3ra. al·legació de TIRME, “Conseqüències de la impossibilitat de rebre residus en alguna Estació de Transferència”:

  • «Es proposa que l'Apartat 4.8 del Reglament d'Explotació quedi redactat de la següent forma: “Els residus que no puguin ser rebuts en alguna o algunes de les estacions de transferència s'han de traslladar a una altra estació a la instal·lació més pròxima a l'usuari. En els supòsits de que aquesta impossibilitat de recepció de residus a una estació de transferència sigui com a conseqüència d'avaria o d'una negligència greu imputable directament al concessionari, aquest haurà d'assumir l'increment del cost del transport”

D'acord amb l'informe tècnic emès pel Responsable del Servei de Residus, en data 16 de juny de 2022, informa que s'ha de desestimar parcialment i, per tant, aquest apartat 4.8.quedarà redactat de la següent forma:

«Apartat.4.8

«...Els residus que no puguin ser rebuts en alguna o algunes de les estacions de transferència, quan sigui per causes imputables al concessionari, s'han de traslladar a una altra     estació o a la i    instal·lació més pròxima a l'usuari, o usuària i el concessionari assumirà els increments del cost del  transport...»

6. Estimar parcialment la 4ª. al·legació realitzada per TIRME.- Condicions d'entrada de FORM :

  • Si la fracció té un contingut d'impropis inferior al percentatge previst a la llei estatal u ordre ministerial per entendre que es realitza una recollida selectiva de FORM, se n'ha de continuar el tractament a la planta (metanització o compostatge).

D'acord amb l'informe tècnic emès pel Responsable del Servei de Residus, en data 16 de juny de 2022, exposa que  s'ha d'estimar parcialment i per tant que  l'Annex III del Reglament d'Explotació quedi redactat  de la següent manera:

  •  «...Si la fracció rebuda té un contingut d'impropis inferior al percentatge previst a la normativa vigent per entendre que es realitza una recollida selectiva de FORM, se n'ha de continuar el tractament a la planta (metanització o compostatge)..

7. Estimar la 5ª al·legació.- Règim transitori:

  • «El present Reglament preveu exigir al concessionari multitud de requeriments pel compliment dels qual esdevé necessari comptar amb un termini transitori d'adaptació.»

D'acord amb l'informe tècnic emès pel Responsable del Servei de Residus, en data 16 de juny de 2022, informa que s'introduesqui una disposició transitòria,  que quedarà   redactada de la següent manera:

  • 13. Disposició transitòria

«Als efectes de que el concessionari es pugui adaptar a les previsions del present Reglament d'Explotació i donar compliment a les obligacions en ell previstes, es preveu un termini transitori de sis mesos a comptar des de la seva entrada en vigor. «

8.- Aprovar definitivament el Reglament d'Explotació del Servei de Gestió dels Residus Sòlids urbans de Mallorca, de conformitat amb el següent Annex.

9. Realitzar els tràmits necessaris per publicar en el BOIB el text definitiu del Reglament d'Explotació del Servei de Gestió dels Residus Sòlids urbans de Mallorca per la seva entrada en vigor.”

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (8 d'agost de 2022)

La vicepresidenta segona i consellera executiva del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient Aurora Ribot Lacosta

 

ANNEX I REGLAMENT D'EXPLOTACIÓ DEL SERVEI DE GESTIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS DE MALLORCA.

Índex de continguts

1. GENERALITATS

  • 1.1. INTRODUCCIÓ
  • 1.2. DEFINICIONS
  • 1.3. OBJECTE
  • 1.4. OBLIGACIONS GENERALS I RESPONSABILITATS DEL CONCESSIONARI
  • 1.5. ACCEPTACIÓ DEL REGLAMENT
  • 1.6. SUBROGACIO I SUBCONTRACTACIÓ
  • 1.7. SUBJECCIÓ AL MARC LEGAL VIGENT
  • 1.8. CONTINGUT DEL CONTRACTE
  • 1.9. RESOLUCIÓ DE CONTROVÈRSIES DE CARÀCTER TÈCNIC
  • 1.10. INTERPRETACIÓ DEL REGLAMENT
  • 1.11. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT
  • 1.12. REPRESENTACIÓ DEL CONCESSIONARI

2. CONDICIONS D'OPERACIÓ

2.1. CONDICIONS GENERALS DEL SERVEI

  • 2.1.1. Prestació del servei
  • 2.1.2. Objecte del servei
  • 2.1.3. Segregació

2.2. ÀMBIT DEL SERVEI

2.3. TIPOLOGIA DELS RESIDUS

2.4. INSTAL·LACIONS, INFRAESTRUCTURES I MAQUINÀRIA

  • 2.4.1. Instal·lacions
  • 2.4.2. Infraestructures
  • 2.4.3. Maquinària mòbil
  • 2.4.4. Sistemes de pesada

2.5. PERSONES USUÀRIES DEL SERVEI

  • 2.5.1. Definició de persona usuària
  • 2.5.2. Règim d'autoritzacions d'acceptació dels residus
  • 2.5.3. Deures de les persones usuàries
  • 2.5.4. Drets de les persones usuàries

2.6. HORARIS

2.7. CONTROL D'ACCESSOS I CIRCULACIÓ DE VEHICLES

  • 2.7.1. Control d'accessos
  • 2.7.2. Circulació de vehicles

2.8. RECLAMACIONS

2.9. RECEPCIÓ I DESCÀRREGA DELS RESIDUS

  • 2.9.1. Recepció dels residus
  • 2.9.2. Descàrrega dels residus

2.10. TRANSPORT DELS RESIDUS

2.11. TRACTAMENT DELS RESIDUS

2.12. CONTROL DEL PROCÉS D'INCINERACIÓ

2.13. VENDA DE SUBPRODUCTES

2.14. GESTIÓ DE L'ENERGIA

2.15. CARACTERITZACIONS

3. CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT

  • 3.1. OBLIGACIONS GENERALS
  • 3.2. NETEJA
  • 3.3. PREVENCIÓ I CONTROL D'INCENDIS I EMERGÈNCIES
  • 3.4. RISCOS BIOLÒGICS, QUÍMICS, FÍSICS I ALTRES RISCOS ESPECÍFICS
  • 3.5. FORMACIÓ
  • 3.6. EMPRESES SUBCONTRACTADES I AUTÒNOMS.

4. MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS

  • 4.1. RESPONSABILITATS DEL CONCESSIONARI
  • 4.2. PROJECTES DE MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS
  • 4.3. PLA DE MANTENIMENT PREVENTIU
  • 4.4. MANTENIMENT PREVENTIU D'EQUIPS SINGULARS
  • 4.5. COMPROVACIONS I REVISIONS
  • 4.6. RECANVIS
  • 4.7. MANTENIMENT CORRECTIU
  • 4.8. CONDICIONS ANORMALS DE FUNCIONAMENT DE LES INSTAL·LACIONS

5. REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS I TOTS ELS ELEMENTS I BÉNS AFECTATS AL SERVEI

  • 5.1. GENERALITATS
  • 5.2. INFORME TÈCNIC DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
  • 5.3. INFORME ECONÒMIC DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
  • 5.4. ACTA DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS   
  • 5.5. INFORME SOBRE LA CLAUSURA I EL MANTENIMENT POSTCLAUSURA DELS ABOCADORS

6. CONTROL I SEGUIMENT

  • 6.1. INSPECCIÓ
  • 6.1.1. Inspectors o inspectores
  • 6.1.2. Metodologia de treball
  • 6.1.3. Llibre d'ordres
  • 6.2. UNITAT D'INSPECCIÓ I DE CONTROL
  • 6.3. COMISSIÓ DE SEGUIMENT
  • 6.4. PROGRAMA DE MESURES I VIGILÀNCIA AMBIENTAL
  • 6.5. CONTROL DE QUALITAT DEL COMPOST
  • 6.6. CONTROL DE QUALITAT DEL BIOGÀS
  • 6.7. MÈTODES D'ASSAIG
  • 6.8. ASSAJOS CONTRADICTORIS
  • 6.9. ASSAJOS ADDICIONALS
  • 6.10. REGISTRE DE PARÀMETRES DE PROCÉS

7. COMUNICACIÓ

  • 7.1. COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA
  • 7.2. VISITES I ACTIVITATS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL

8. INFORMACIÓ

  • 8.1. INFORME MENSUAL
  • 8.2. MEMÒRIA ANUAL
  • 8.3. REGISTRES
  • 8.4. INCIDÈNCIES
  • 8.5. DENÚNCIES AL CONCESSIONARI

9. RETRIBUCIÓ DEL SERVEI

  • 9.1. TARIFES
  • 9.2. REVISIÓ DE LES TARIFES
  • 9.3. FACTURACIÓ
  • 9.4. CONCEPTES A CÀRREC DEL CONCESSIONARI

10. PERSONAL DEL SERVEI

  • 10.1. DOTACIÓ DEL SERVEI
  • 10.2. DIRECCIÓ DEL SERVEI
  • 10.3. OBLIGACIONS DEL CONCESSIONARI EN MATÈRIA DE PERSONAL

11. CONDICIONS MEDIAMBIENTALS DE L'ENTORN

  • 11.1. DEFINICIONS
  • 11.2. OBLIGACIONS DEL CONCESSIONARI EN MATÈRIA AMBIENTAL

12. INFRACCIONS I SANCIONS

12.1. INFRACCIONS

  • 12.1.1. Classificació de les infraccions
  • 12.1.2. Infraccions lleus
  • 12.1.3. Infraccions greus
  • 12.1.4. Infraccions molt greus

12.2. SANCIONS

  • 12.2.1. Infraccions lleus
  • 12.2.2. Infraccions greus
  • 12.2.3. Infraccions molt greus

13. DISPOSICIÓ TRANSITORIA

14. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

15. DISPOSICIÓ FINAL

ÍNDEX D'ANNEXOS

ANNEX I

  • RELACIÓ DE MAQUINÀRIA MÒBIL
 

ANNEX II

  • RECEPCIÓ DE RESIDUS URBANS A LES INSTAL·LACIONS DEL SERVEI

ANNEX III

  • PROTOCOL D'ACCEPTACIÓ DE LA FORM AL PROCÉS DE METANITZACIÓ

ANNEX IV

  • MATERIAL PROCEDENT DE LES ACTIVITATS DE PODA I JARDINERIA ADMISSIBLE EN EL TRACTAMENT DEL COMPOSTATGE

ANNEX V

  • PROTOCOL PER A L'ACCEPTACIÓ DELS RESIDUS D'ENVASOS LLEUGERS A LA PLANTA DE SELECCIÓ D'ENVASOS LLEUGERS

ANNEX VI

  • CENTRE D'INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL

 

1. GENERALITATS

1.1. INTRODUCCIÓ

El 20 de setembre de 1990, el Consell de Govern va aprovar el Decret 87/1990, d'aprovació del Pla Director per a la Gestió dels Residus Sòlids Urbans de l'Illa de Mallorca (BOCAIB núm. 125 de 13 d'octubre de 1990). Aquest Decret fou modificat pel Decret 119/93 aprovat pel Consell de Govern de 14 d'octubre de 1993 (BOCAIB núm. 132 de 30 d'octubre de 1993).

El 30 de març de 1992, el Ple del Consell de Mallorca va adjudicar a TIRME, SA el concurs públic relatiu al servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca, en règim de concessió administrativa.

El 18 de febrer de 2000, el Consell de Govern va aprovar el Decret 21/2000, d'aprovació definitiva del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (BOCAIB núm. 25 de 26 de febrer de 2000), que va donar lloc a una modificació del contracte amb l'empresa concessionària aprovada pel Ple del Consell de Mallorca el 8 de gener de 2001.

El 6 de febrer de 2006, el Ple del Consell de Mallorca va aprovar definitivament el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca (PDSGRUM), que va donar lloc a la modificació del contracte amb TIRME, SA per adaptar-lo al nou Pla Director, segons acord del Ple del Consell de Mallorca de 2 d'abril de 2007. 

El 9 de maig de 2013, el Ple del Consell de Mallorca va aprovar definitivament una modificació nova del contracte amb TIRME, SA relatiu al servei de gestió de residus urbans de Mallorca. 

El 13 de desembre de 2018, el Ple del Consell de Mallorca va acordar l'aprovació definitiva de la modificació del contracte amb TIRME, SA relatiu al servei de gestió de residus urbans de Mallorca. 

El 9 de maig de 2019, el Ple del Consell de Mallorca va acordar l'aprovació definitiva del Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPMA), (BOIB núm. 81, de 18 de juny de 2019). 

Aquest Reglament és la conseqüència directa d'aplicar el pacte núm. 12 de la modificació del contracte de TIRME, SA aprovat el 9 de maig de 2013, respecte a la prestació del servei de gestió de residus urbans de Mallorca.

Aquest Reglament d'explotació del servei de gestió dels residus urbans de Mallorca s'articula mitjançant un primer capítol de generalitats, que inclou una introducció i una sèrie de definicions, i en el qual es descriuen aspectes com l'objecte del Reglament, obligacions generals i responsabilitats del concessionari, aspectes legals, interpretació i modificació del Reglament, etc. A continuació, el Reglament defineix les condicions d'operació en el capítol segon. El capítol tercer recull les condicions de seguretat i salut. El capítol quart tracta el manteniment de les instal·lacions. El capítol cinquè aborda la reversió de les instal·lacions. El capítol sisè tracta el control de qualitat i ambiental; el setè i el vuitè, de la comunicació i de la informació, respectivament. El capítol novè aborda la retribució del servei i el desè, els temes relacionats amb el personal. El capítol onzè descriu les condicions mediambientals de l'entorn. Finalment, el capítol dotzè regula les infraccions i sancions. S'hi inclouen, així mateix, una Disposició transitòria, una Disposició derogatòria del Reglament anterior,  i una Disposició final. El Reglament es complementa amb uns annexos on s'especifiquen aspectes d'aquest que són modificables i actualitzables amb l'operativa diària de gestió del servei.

1.2. DEFINICIONS

En aquest document s'apliquen les definicions següents:

  • Servei: servei de gestió dels residus urbans a Mallorca
  • Consell: Consell de Mallorca
  • Titular del servei: Administració titular del servei, en aquest cas el Consell
  • Concessionari: societat prestatària del servei de gestió a Mallorca dels residus municipals i altres residus no perillosos autoritzats; en aquest cas, l'empresa TIRME, SA
  • Contracte: contracte de concessió subscrit pel Consell i el concessionari que regeix la concessió del servei
  • Reglament: Reglament d'explotació del servei de gestió dels residus sòlids urbans de Mallorca
  • PDSRNPMA: Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca. En cas de modificació i derogació del PDSRNPMA, les referències d'aquest Reglament són d'aplicació al nou Pla Director Sectorial vigent.
  • Planta: planta de tractament
  • Estació o ET: estació de transferència
  • LER: llista europea de residus
  • FORM: fracció orgànica dels residus municipals
  • RCD: residus de construcció i demolició
  • RSU: residus sòlids urbans
  • RV: residus voluminosos
  • PFU: pneumàtics fora d'ús
  • SANDACH: subproductes animals no destinats al consum humà
  • EDAR: estació depuradora d'aigües residuals
  • AAI: autorització ambiental integrada
  • CAIB: Comunitat Autònoma de les Illes Balears
  • SCRAP: sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor

1.3. OBJECTE

Aquest Reglament té per objecte:

  • Regular les condicions que ha de complir el concessionari en la gestió del servei i el funcionament d'aquest.
  • Regular la metodologia i el sistema d'inspecció i control de la prestació del servei.
  • Regular les relacions entre el Consell i el concessionari en els aspectes no prevists en el contracte, així com l'exercici dels drets, facultats i obligacions del concessionari davant del Consell.
  • Regular les relacions amb les persones usuàries del servei.

1.4. OBLIGACIONS GENERALS I RESPONSABILITATS DEL CONCESSIONARI

El concessionari ha de gestionar la prestació de serveis en tots els seus aspectes: materials, tècnics, legals, administratius, laborals, econòmics i de tot ordre, sota la seva total responsabilitat i autoritat, d'acord amb el contracte i amb les limitacions que aquest estableix pel que fa a les facultats del Consell.

El concessionari és el responsable de reutilitzar, recuperar, valoritzar i comercialitzar tots els materials que es produeixin o separin i seleccionin a aquest efecte al llarg del procés, a excepció dels materials que es comercialitzin en virtut del conveni que els diferents sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) tenguin signats amb el Consell de Mallorca.

 És responsabilitat del concessionari valoritzar i comercialitzar les matèries primeres, els productes, els subproductes i els residus amb valor comercial obtinguts, així com l'energia produïda, d'acord amb la política de preus per a la venda de subproductes aprovada pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 16 d'octubre de 2018.

El concessionari assumeix la responsabilitat per danys i perjudicis que puguin ocasionar-se derivats del funcionament de les instal·lacions, de la forma d'explotació o d'accidents, i contracta a aquest efecte pòlisses d'assegurança amb cobertura suficient pels danys materials i personals que puguin ocasionar-se.

Així mateix, s'ha de subscriure pòlissa de responsabilitat civil amb cobertura suficient per a les persones que de manera temporal o permanent es trobin a les instal·lacions. Les despeses derivades de la contractació d'aquestes pòlisses d'assegurança són a càrrec del concessionari.

El contracte especifica en el punt 9.4 les obligacions del concessionari en l'explotació del servei. Se'n destaquen les següents:

  • Recepció, transport i tractament dels residus objecte del servei.
  • Prestació dels serveis específics i lliurament dels productes obtinguts en la gestió.
  • Manteniment de les condicions pertinents de conservació i utilització de totes les obres i instal·lacions objecte de la concessió.
  • Gestió i manteniment de les infraestructures.
  • Prestació del servei amb precisió, regularitat, minimitzant les molèsties o els riscos a tercers i/o persones usuàries; cobertura de les necessitats existents i establiment d'un horari de funcionament de les instal·lacions.
  • Presentació amb antelació, quan sigui el cas, del projecte pertinent d'obres d'ampliació o de modificació de les instal·lacions.
  • No destinació de les instal·lacions a altres usos o activitats, que no siguin les apropiades per a la gestió de residus i les autoritzades.
  • Introducció de les modificacions que sobre la prestació del servei imposi el Consell.
  • Indemnització a terceres persones pels danys que se'ls ocasioni pel funcionament del servei.
  • Satisfacció al Consell d'un cànon anual i d'un cànon de conscienciació ciutadana.
  • Permisió en tot moment als serveis del Consell de la inspecció de les obres i instal·lacions.

1.5. ACCEPTACIÓ DEL REGLAMENT

El concessionari ha de prestar de forma correcta i adequada els serveis cedits en concessió, amb subjecció al que s'especifica en aquest Reglament, que ha d'acatar en tots els seus termes i al seu càrrec. És el responsable amb caràcter general del servei, així com de fer, en general, totes les operacions necessàries per complir amb la finalitat de les instal·lacions i amb el manteniment en condicions funcionals, tècniques, operatives, de seguretat i de durabilitat.

1.6. SUBROGACIÓ I SUBCONTRACTACIÓ

El concessionari no pot en cap cas cedir a terceres persones el contracte ni part dels drets i de les obligacions que se'n deriven, ni subcontractar cap part de l'explotació, sense autorització prèvia del Consell.

1.7. SUBJECCIÓ AL MARC LEGAL VIGENT

El concessionari ha de complir fidelment el que disposa la legislació i la reglamentació dictada pels organismes competents, tant europeus, com estatals, autonòmics o locals i vigents en cada moment. En particular, sobre residus i sistemes de tractament de residus, així com les normes mediambientals i en general sobre qualsevol disposició administrativa o d'un altre tipus que sigui d'aplicació.

El concessionari ha d'estar al corrent del pagament de l'impost d'activitats econòmiques (IAE), de l'impost sobre el valor afegit (IVA), així com de qualsevol altre impost, taxa o tribut propi de les instal·lacions i de les obligacions amb la seguretat social.

El concessionari ha de sol·licitar els permisos, autoritzacions i requisits segons la normativa vigent.

1.8. CONTINGUT DEL CONTRACTE

Formen part integrant del contracte els documents següents:

  • Plec de prescripcions administratives particulars
  • Plec de prescripcions tècniques particulars
  • Oferta del concessionari
  • Contracte de concessió
  • Modificacions del contracte

1.9. RESOLUCIÓ DE CONTROVÈRSIES DE CARÀCTER TÈCNIC

Pel que fa a qüestions de caràcter tècnic, en absència de criteri d'aplicació, inexistència de prescripció tècnica o situació anòmala no prevista en el Reglament, se segueix aquest ordre per establir la font normativa subsidiària.

  • Projecte o document tècnic vinculat amb la causa de la discrepància
  • Normativa tècnica vigent
  • Criteri dels inspectors o inspectores  del servei

1.10. INTERPRETACIÓ DEL REGLAMENT

La interpretació final d'aquest Reglament d'explotació, en cas de dubte o conflicte, correspon al Consell.

1.11. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT

Aquest Reglament és revisat pel Consell en funció i d'acord amb les característiques de les actuacions aprovades, de les conclusions del funcionament del dia a dia i de la qualitat dels residus d'entrada. També pot ser revisat pel Consell, com a conseqüència de la pràctica diària prou consolidada, dels incidents registrats i a sol·licitud del concessionari.

1.12. REPRESENTACIÓ DEL CONCESSIONARI

El director general o la directora general del concessionari és la persona física que el representa i sota la responsabilitat i direcció de la qual es presta el servei cedit en concessió; i és, per tant, la responsable de l'explotació de les instal·lacions i de totes les activitats derivades. El director general o la directora general del concessionari pot assumir personalment o delegar en una altra persona de l'empresa concessionària la interlocució directa amb el Consell per a totes les qüestions relatives a la prestació del servei, l'operació i l'explotació de les instal·lacions. El Consell designa, per la seva banda, una persona representant per a la interlocució amb el concessionari.

2. CONDICIONS D'OPERACIÓ

2.1. CONDICIONS GENERALS DEL SERVEI

2.1.1. Prestació del servei

El concessionari ha de mantenir el funcionament normal de les instal·lacions de gestió de residus i assolir les quantitats i qualitats dels processos i productes resultants, tal com s'especifica en el contracte i en les seves modificacions, i subsidiàriament en els capítols del Plec de prescripcions tècniques i els projectes aprovats.

2.1.2. Objectius del servei

Com a objectius prioritaris de la prestació del servei, el concessionari procura:

  • Produir un impacte ambiental mínim i acceptable a l'entorn de les instal·lacions.
  • Minimitzar en els processos la producció de rebuigs la destinació final dels quals sigui l'abocador.
  • Obtenir la major quantitat possible de materials reciclables i valoritzables, en la mesura que sigui possible, en relació amb la qualitat del residu d'entrada.
  • Tractar els tipus i les quantitats de residus per als quals han estat dissenyades les instal·lacions.
  • Complir les característiques exigides dels productes de sortida.
  • Garantir les condicions de seguretat i de salut laboral adequades en el desenvolupament de les activitats.

2.1.3. Segregació

L'emmagatzematge o l'apilament dels materials d'entrada i dels productes i subproductes obtinguts es fa als llocs i en les quantitats previstes en els projectes autoritzats o en les autoritzacions sectorials, i han de reunir sempre les característiques necessàries per al manteniment de les condicions mediambientals, de seguretat i de salut laboral adequades. DELEGAR

En els casos excepcionals en què això no sigui possible és necessària l'autorització del Consell.

2.2. OBJECTE DEL SERVEI           

El servei, que té caràcter insular, comprèn l'objecte de la concessió en la fase d'explotació establerta en el contracte de 21 de maig de 1992 entre el Consell i el concessionari, i en les modificacions posteriors. Aquest objecte preveu l'explotació del servei de gestió dels residus especificats en el PDSRNPMA en règim de concessió administrativa, en les operacions següents:

  • Recepció de tots els residus prevists en l'article 2 del PDSRNPMA a les instal·lacions previstes en el mateix Pla Director.
  • Transport des de les estacions de transferència fins a les plantes de tractament, recepció i transport d'envasos lleugers, vidre, paper-cartró, rebuig i altres transports interns entre les diferents instal·lacions.
  • Tractament a les plantes segons el PDSRNPMA.

També són objecte del servei les activitats següents:

  • Gestió del Centre d'Educació Ambiental de la zona 1
  • Tasques administratives a l'edifici administratiu de Can Canut
  • Comercialització de subproductes de conformitat amb el que disposa l'estudi econòmic i la política de preus
  • Gestió i manteniment de les infraestructures recollides en el punt anterior i les auxiliars (vials, canonades, etc.)

El servei inclou tots els residus que estiguin dins l'àmbit territorial d'aplicació del Pla Director Sectorial de Residus vigent, és a dir, tots els municipis de Mallorca i aquells previstos en el mateix Pla o en el contracte de la concessió que, encara que es produeixin fora de Mallorca, estiguin autoritzats pel Consell.

2.3 TIPOLOGIA DELS RESIDUS           

D'acord amb el PDSRNPMA, la concessió preveu el tractament dels residus no perillosos generats a Mallorca que s'identifiquen amb els codis LER següents:

  • 20 03 01 Barreja de residus municipals
  • 20 03 02 Residus de mercats
  • 20 03 03 Residus de neteja viària
  • 20 01 08 Residus biodegradables de cuines i restaurants
  • 20 02 01 Residus biodegradables de parcs i jardins
  • 15 01 02 Envasos de plàstic sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 03 Envasos de fusta sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 04 Envasos metàl·lics sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 05 Envasos compostos sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 06 Envasos barrejats sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 09 Envasos tèxtils sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 19 08 05 Llots del tractament d'aigües residuals urbanes
  • 18 01 04 / 18 02 03 Residus sanitaris grup II
  • 18 02 08 Medicaments diferents dels especificats en el codi 18 02 07
  • 02 01 02 / 02 02 02 Residus de teixits animals
  • 02 02 03 Materials no adequats per al consum o l'elaboració
  • 19 12 10 Residus combustibles (combustible derivat de residus) sempre que provenguin de les instal·lacions dels serveis públics insularitzats
  • 19 12 12 Altres residus (incloses mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus, diferents dels especificats en el codi 19 12 11, sempre que provenguin de les instal·lacions dels serveis públics insularitzats
  • I tots aquells residus que puguin ser prevists o autoritzats en el PDSRNPMA i en les autoritzacions sectorials de cada una de les instal·lacions del servei.

El PDSRNPMA també preveu l'entrega obligatòria al concessionari, encara que no està obligat a fer-ne el tractament, dels residus no perillosos generats a Mallorca identificats amb els codis LER següents:

  • 15 01 01 Envasos de paper i cartró sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 20 01 01 Paper i cartró sempre que provenguin de la recollida municipal de residus
  • 15 01 07 Envasos de vidre sempre que provenguin de la recollida municipal de residus

Les persones usuàries dipositen el vidre i el paper en les plantes de transferència i en altres instal·lacions autoritzades. La part concessionària se n'encarrega del transport a les plantes de tractament indicades pel Consell, d'acord amb la política de preus per a la venda de subproductes aprovada pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 16 d'octubre de 2018.

També s'inclou el tractament dels residus generats en el procés d'incineració amb recuperació d'energia: escòries, residus de depuració de gasos i cendres volants i de caldera.

Així mateix, el concessionari ha de tractar altres residus quan el Consell així ho ordeni, sempre que siguin assimilables als previstos d'entrada i això no suposi cap interferència o pertorbació dels processos en curs, sense sobrepassar la capacitat màxima de tractament ni alterar la qualitat dels processos.

El concessionari pot tractar altres residus diferents als esmentats anteriorment amb l'autorització del Consell, de manera complementària, i sempre que siguin assimilables als previstos d'entrada i això no suposi cap interferència o pertorbació dels processos en curs, sense sobrepassar la capacitat màxima de tractament ni alterar la qualitat dels processos. En aquest cas, el concessionari ha de sol·licitar al Consell l'autorització corresponent, sense perjudici de les que corresponguin a altres administracions competents. El Consell pot no autoritzar el tractament d'aquests residus per raons tècniques, operatives, econòmiques o d'oportunitat.

En aquest cas, el concessionari ha de fer els passos següents:

  1. Informar el Consell d'aquests residus, així com del tractament previst, per tal d'obtenir l'autorització corresponent.
  2. Segregar aquests residus a la recepció.
  3. Caracteritzar-los en tipus i volum.
  4. Efectuar el tractament i informar-ne el Consell.
  5. Gestionar el rebuig correctament.
  6. En cap cas s'accepten entrades a planta sense el coneixement previ i l'autorització del Consell.

El Consell determina les tarifes específiques, si escau, d'aquells residus diferents als descrits en aquest apartat.

2.4. INSTAL·LACIONS, INFRAESTRUCTURES I MAQUINÀRIA

El servei el componen les instal·lacions, la maquinària i les infraestructures necessàries per fer les operacions especificades en l'àmbit d'aquest. Són totes les indicades i descrites en els projectes executius aprovats pel Consell, així com les que, prèvia autorització d'aquest, s'han aprovat posteriorment o es puguin aprovar en un futur.

2.4.1. Instal·lacions

S'entén per instal·lació del servei qualsevol instal·lació industrial inclosa en el contracte i en el PDSRNPMA dedicada a la gestió o al tractament dels residus urbans dins del territori de Mallorca amb tots els equips i la maquinària fixos.

Aquestes instal·lacions són les definides en el PDSRNPMA.

També es considera instal·lació qualsevol altra que sigui necessària d'una manera definitiva o temporal per solucionar situacions sobrevingudes (avaries, accidents, puntes de càrrega, solucions provisionals, etc.).

Les instal·lacions són destinades als usos previstos en el PDSRNPMA, llevat d'autorització expressa del Consell.

En el cas que es requereixi la millora d'alguns serveis o de les instal·lacions, el concessionari està obligat a sol·licitar al Consell les inversions corresponents i aportar la documentació que correspongui.

Abans d'iniciar l'explotació de cada instal·lació o una fase nova d'una instal·lació ja existent, l'empresa concessionària necessita la inspecció i l'aprovació del Consell, segons indica el punt 9.4.n) del contracte.

A l'inici de l'explotació d'una instal·lació el concessionari disposa dels documents següents: 

  1. DOCUMENT NÚM. 1: Registre d'inspeccions i visites
  2. DOCUMENT NÚM. 2: Llibre d'ordres
  3. DOCUMENT NÚM. 3: Llibre de reclamacions
  4. DOCUMENT NÚM. 4: Procediments d'acceptació, recepció i descàrrega dels residus corresponents al tipus de planta
  5.  DOCUMENT NÚM. 5: Normes per els i les  transportistes, persones usuàries  i visites dins de la instal·lació
  6. DOCUMENT NÚM. 6: Horaris de funcionament de la instal·lació
  7. DOCUMENT NÚM. 7: Horaris de recepció dels residus, per tipus o fracció, si fos el cas
  8. DOCUMENT NÚM. 8: Horaris d'obertura per a visites
  9. DOCUMENT NÚM. 9: Llibre de registre per al control dels camions autoritzats
  10. DOCUMENT NÚM. 10: Manual de funcions, amb un apartat específic per a cada posició, en el qual es desenvolupen totes les dependències i tasques específiques de cada lloc de treball, per al personal administratiu, de manteniment i de producció.

Els documents han de ser en format digital i han d'estar disponibles en tot moment, perquè el Consell pugui consultar-los telemàticament. A més, s'ha d'informar el Consell cada vegada que s'hi fan canvis, anotacions o registres, a excepció dels documents núm. 1, núm. 9 i núm. 10.

Els horaris, els procediments i les normes corresponents a la instal·lació són públics i estan exposats.

El llibre de reclamacions està a disposició de les persones usuàries.

El concessionari manté un llistat actualitzat de les instal·lacions del servei i dels residus admesos per al seu tractament en cada una d'aquestes.

2.4.2. Infraestructures

S'entenen com a infraestructures aquells elements necessaris per a les instal·lacions, però que no són de tractament directe. Aquestes infraestructures són:

  • Oficines de servei (oficines, atenció a visites, serveis de personal, tallers i magatzems)
  • Vials d'accés i de circulació interior
  • Sistemes d'accés i sistemes de control d'accessos
  • Zones verdes i urbanització
  • Mitjans de transport intern de visites: tren de la zona 1
  • Edificis no annexos a les instal·lacions: edifici central de la zona 1, cases antigues de Can Canut
  • Subministrament elèctric
  • Aigua potable i industrial
  • Clavegueram i depuració d'aigües residuals
  • Basses de lixiviats i pluvials

2.4.3. Maquinària mòbil

S'entén per maquinària mòbil el conjunt de mitjans automotrius necessaris per transportar, carregar o descarregar residus, subproductes o altres objectes necessaris, així com garbells rotatius i trituradores mòbils, destinades al tractament, per a l'explotació i la prestació del servei. Les cabines de control de qualitat de l'aire propietat del Consell i que gestiona el concessionari també es consideren maquinària mòbil.

El concessionari ha de lliurar al Consell la relació de maquinària mòbil i l'ha d'actualitzar anualment, i hi ha d'indicar a quina instal·lació o servei està adscrita cada màquina, tal com s'indica en l'annex I. No obstant això, per necessitats del servei, el concessionari pot tenir maquinària mòbil en règim de lloguer, prèvia comunicació al Consell.

2.4.4. Sistemes de pesada.

Les instal·lacions disposen de sistemes per mesurar el pes dels vehicles que entren i surten d'aquestes instal·lacions, així com sistemes de pesatge interns per al trasllat de residus entre instal·lacions. Aquests sistemes tenen una importància màxima en el servei, ja que quantifiquen de manera objectiva les quantitats gestionades pels diferents elements que formen el sistema de gestió de residus (gestió de residus urbans de Mallorca, servei de recollida selectiva de residus, recollida municipal de residus, etc.). A partir de les pesades es determina, entre d'altres, l'import que ha d'abonar cada persona usuària al concessionari per la gestió dels residus i l'import del cànon de concessió que el concessionari ha de satisfer al Consell.

Els sistemes de pesada han de ser calibrats per una empresa homologada, segons les determinacions previstes en la normativa vigent. L'entitat certificadora i de calibratge emet els certificats corresponents, que en tot moment han d'estar disponibles per al Consell.

A la planta de compostatge ubicada en el terme municipal de Felanitx, que no té sistema de pesada, s'utilitza la bàscula de l'estació de transferència més propera, fins que se n'instal·li una a la planta.

2.5. PERSONES USUÀRIES DEL SERVEI.

2.5.1. Definició de persona usuària.

Són persones usuàries del servei les entitats locals i altres administracions públiques. Tenen la mateixa consideració les empreses públiques o concessionàries d'aquestes administracions que aporten residus al servei segons les determinacions d'aquest Reglament.

Així mateix, són també persones usuàries del servei aquelles persones físiques o jurídiques que transporten residus admissibles segons les indicacions d'aquest Reglament a les instal·lacions del servei per a la recepció i per al tractament posterior. No es poden admetre residus no inclosos en les llicències i autoritzacions corresponents de cadascuna de les instal·lacions.

Abans de transportar els residus s'ha de seleccionar la instal·lació de destí. En el cas de les entitats locals, el PDSRNPMA és el que en primera instància indica la destinació dels residus domiciliaris de cada municipi i, en segona instància, el concessionari, comptant amb l'aprovació del Consell, a partir de l'estudi de distàncies entre el final de la ruta i el punt de descàrrega. El concessionari és qui indica als particulars autoritzats el destí dels residus, en funció de la fracció i de les característiques d'aquests, i de la capacitat de cadascuna de les instal·lacions del servei.

Segons es preveu en el PDSRNPMA, els productors o dipositaris de residus urbans i assimilables estan obligats a separar-los en les fraccions següents:

a)FORM

b)Fracció vegetal (poda)

c)Paper i cartró

d)Envasos de vidre

e)Envasos lleugers

f)Fracció resta

No obstant això, els i les particulars autoritzats poden lliurar els residus en fraccions més específiques, sempre que puguin ser acceptades a les instal·lacions del servei i aquestes tenguin l'autorització administrativa corresponent per poder tractar-los.

També són persones usuàries de fet del servei les persones físiques o jurídiques que fan la recollida dels subproductes generats en les diferents instal·lacions de tractament de residus.

En resum, es consideren  persones usuàries de fet del servei els següents:

  • Recol·lectors i transportistes de residus urbans que poden ser concessionaris d'ens públics o empreses municipals. Aquestes persones usuàries tenen definit en el propi PDSRNPMA la instal·lació de destinació dels residus recollits.
  • Recol·lectors i transportistes de la resta de residus inclosos dins el servei públic (llots d'EDAR, deixalles d'origen animal, etc.).
  • Particulars autoritzats segons el que disposa l'apartat següent, relatiu al règim d'autoritzacions.
  • Gestors de residus autoritzats per l'Administració autonòmica, si escau, de recollida i transport de la resta de residus assimilables a residus urbans inclosos en aquest Reglament.
  • La clientela compradora de subproductes procedents del tractament dels residus (compost, materials inerts de les escòries, ferralla, etc.), SCRAP de residus d'envasos, etc.

El concessionari té a disposició del Consell la relació d'empreses que treballen per a les entitats locals i que fan ús del servei.

Igualment, el concessionari té a disposició del Consell la relació de tots els i les particulars, gestors de residus i compradors de subproductes que fan ús del servei, a excepció dels i les particulars que lliuren gratuïtament fracció vegetal (restes de poda) a les diferents instal·lacions del servei.

2.5.2. Règim d'autoritzacions d'acceptació dels residus.

Els i les particulars, ja siguin persones físiques o jurídiques, poden portar residus no perillosos a les instal·lacions del servei, prèvia sol·licitud al concessionari i posterior signatura del contracte corresponent.

L'aportació de residus no perillosos, si escau, es fa mitjançant un transportista de residus autoritzat per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En tot cas, els i les transportistes  han de complir les obligacions existents en cada moment. Per sol·licitar el tractament dels residus, les persones usuàries particulars s'han de dirigir per escrit al concessionari. Aquesta comunicació pot ser per correu electrònic.

Per a aquesta autorització es tenen en compte:

  • Les dades de la sol·licitud
  • El codi LER del residu a tractar, per tal de comprovar si aquest està autoritzat a la planta de destinació
  • La quantitat de residu que es demana tractar
  • El tipus de tractament i la instal·lació sol·licitada
  • Les alternatives de reutilització i reciclatge previstes, i les raons o els motius de desestimació
  • La possibilitat i disponibilitat tècnica de les instal·lacions del tractament dels residus
  • Les característiques físiques i químiques dels residus que puguin afectar el desenvolupament normal del servei i els nivells d'emissions a l'entorn
  • L'autorització adequada del concessionari per al tractament d'aquest tipus de residus a les instal·lacions

Si així ho considera oportú, el concessionari pot sol·licitar l'opinió del Consell per aclarir els aspectes abans esmentats que són utilitzats per concedir o denegar l'autorització sol·licitada.

En el termini de temps adequat a cada cas, el concessionari autoritza o denega l'entrada del residu sol·licitat i signa el contracte corresponent, si escau.

En qualsevol cas, el concessionari té a disposició del Consell tota la informació, perquè l'Administració titular del servei pugui comprovar la concessió correcta d'aquestes autoritzacions.

2.5.3. Deures de les persones usuàries

En cadascuna de les instal·lacions del servei, el concessionari disposa de les especificacions per a les persones usuàries del servei, que són còpia de les dels annexos corresponents d'aquest Reglament.

Les persones usuàries  han de complir el següent:

  • Acatar en tot moment les indicacions i ordres del responsable de la instal·lació i les normes que s'exposen a cada instal·lació.
  • Complir els requisits de l'annex II: observar les normes per els i les  transportistes, les persones usuàries i visites dins de la instal·lació; utilitzar els mitjans de transport adequats; complir els procediments d'acceptació, de recepció i de descàrrega dels residus corresponents al tipus de planta i lliurar el tipus de residu adequat per a cadascuna de les plantes, respectant el percentatge d'impropis màxims acceptables a cada instal·lació.
  • Sufragar les despeses de gestió segons la tarifa vigent en el termini previst legalment, sent d'aplicació les conseqüències previstes en la normativa vigent en el supòsit d'incórrer en mora.

El concessionari ha de comunicar qualsevol incompliment de les persones usuàries al Consell, amb còpia a la persona usuària infractora.

2.5.4. Drets de les persones usuàries.

Les persones usuàries del Servei tenen els drets inherents a la concessió del servei: descarregar i dipositar els residus a la instal·lació que li correspongui, dins l'horari autoritzat pel Consell i complint tot el que s'ha indicat, respecte de la recepció de residus en aquest Reglament.

Les persones usuàries  poden fer reclamacions, tal com preveu aquest Reglament.

2.6. HORARIS.

Els horaris de funcionament (recepció de residus, retirada de subproductes i visites) de cadascuna de les instal·lacions s'estableixen en funció de la naturalesa pròpia del servei i de les necessitats de cadascuna de les plantes, tenint en compte els horaris de recollida d'escombraries dels operadors municipals i els torns del personal  s'ajusten a aquestes necessitats. El concessionari proposa els horaris i el Consell els ha d'autoritzar.

Qualsevol canvi d'horari s'ha de proposar i justificar per escrit. La sol·licitud de canvi d'horari al Consell pot fer-la el concessionari o les persones usuàries del servei. El concessionari no pot alterar els horaris unilateralment sense autorització expressa.

En el cas que una persona usuària del servei faci la petició de canvi d'horari, el Consell sol·licita informe al concessionari sobre la viabilitat real de la proposta de canvi.

2.7. CONTROL D'ACCESSOS I CIRCULACIÓ DE VEHICLES.

2.7.1. Control d'accessos.

El control d'accessos a les diferents estacions i plantes és responsabilitat del concessionari, que preveu els mitjans necessaris.

Està previst l'accés a les instal·lacions del personal del concessionari, així com de tercers que, prèvia autorització del concessionari, intervenguin en el transport i en la manipulació de residus, matèries primeres o subproductes o facin serveis diversos (manteniment, neteja). L'accés d'aquests tercers és regulat pel concessionari, que estableix el règim de restriccions i les autoritzacions corresponents.

Qualsevol persona aliena que accedeixi a les instal·lacions està obligada a seguir puntualment les indicacions facilitades pels responsables d'accés a les mateixes.

El personal o els representants del Consell han de disposar d'accés lliure en qualsevol moment i sense restriccions. En cas de dubte sobre el lliure accés a persones relacionades amb qualsevol altra Administració, es fa la consulta al personal del Consell.

El Consell disposa d'oficines al centre d'informació i educació ambiental. El concessionari assumeix les funcions de manteniment general de l'edifici i el d'aquests espais comuns i les funcions de control d'accessos i de porteria.

2.7.2. Circulació de vehicles.

No es permet la circulació de vehicles no adscrits als treballs d'explotació per l'interior de les instal·lacions, llevat dels que vagin a descarregar residus, subministraments o carregar qualsevol dels subproductes o el rebuig que es generi al llarg del procés, i sempre que n'hagi estat autoritzada l'entrada.

No s'admet l'accés a les instal·lacions d'aquells vehicles que sistemàticament presentin pèrdues de líquids o de lixiviats o dispersions de residus. La no admissió a les instal·lacions es comunica immediatament al Consell, degudament documentada.

La persona responsable del concessionari disposa i manté puntualment la senyalització adequada per a l'organització del trànsit i de l'aparcament de vehicles a l'interior de les instal·lacions.

2.8. RECLAMACIONS.

A cadascuna de les instal·lacions hi ha un llibre de reclamacions que, com s'indica en l'apartat 2.4.1 d'aquest Reglament, ha de ser en format digital i està disponible en tot moment per a la consulta telemàtica del Consell.

Qualsevol persona usuària pot fer constar en el llibre les reclamacions o queixes relatives al funcionament del servei; hi ha de fer constar el nom i cognoms, l'empresa, el càrrec, l'adreça i el document nacional d'identitat, i ha de signar la reclamació o queixa al final de l'escrit. No es tramita queixa o reclamació que no tengui les dades assenyalades anteriorment.

El departament responsable de la gestió de residus la tramita convenientment. La reclamació o queixa pot donar lloc a l'obertura d'un expedient sancionador.

Si així ho consideren oportú, els veïns de les instal·lacions poden presentar per escrit al Consell les queixes per molèsties generades per la instal·lació o bé poden dirigir-se directament al concessionari, mitjançant els canals de comunicació que aquest posi a la seva disposició.

El Consell tramita la queixa de la manera que tengui establerta.

Quan s'ha estès una reclamació o queixa en qualsevol dels llibres el concessionari remet una còpia al Consell en el termini de tres dies hàbils en format digital.

En qualsevol cas, el concessionari està obligat a informar periòdicament el Consell de les queixes rebudes a les reunions de seguiment mensuals.

2.9. RECEPCIÓ I DESCÀRREGA DELS RESIDUS.

2.9.1. Recepció de residus.

Una de les operacions d'explotació que preveu el contracte de concessió és la recepció de residus a les estacions i plantes.

S'ha d'evitar de totes les maneres possibles la interrupció de la recepció de residus, ja que la cadena de gestió dels residus s'aturaria. En conseqüència, el concessionari està obligat a prendre mesures preventives i d'emergència per evitar la interrupció del servei. També es preveu dins del règim sancionador la interrupció de la recepció per causa imputable al concessionari com una infracció.

El concessionari té l'obligació d'acceptar únicament i exclusivament la recepció dels residus inclosos en l'àmbit d'actuació del PDSRNPMA. També són acceptats a les instal·lacions del servei aquells residus autoritzats prèviament i inclosos en les llicències i autoritzacions de cadascuna de les instal·lacions del servei. En el cas suposat que les persones usuàries del servei transportin a alguna instal·lació un residu no inclòs en el PDSRNPMA, el concessionari es reserva la possibilitat de rebutjar l'entrada a les instal·lacions d'aquest residu. En qualsevol cas, aquest tipus d'incidència es notifica al Consell.

El concessionari es reserva en tot moment la facultat de no acceptar la descàrrega pels motius següents:

a) Possible alteració del procés productiu a causa de les característiques físiques i/o químiques dels residus, o danys a les instal·lacions o a les persones. 

b) Manca d'adequació del material al tractament de cadascuna de les plantes.      

c) Falta d'autorització adequada per a aquest tipus de residu.       

d) No disponibilitat de la instal·lació per raons de manteniment prèviament comunicat al Consell (el concessionari comunica a totes les persones usuàries amb antelació d'una setmana la no disponibilitat de qualsevol instal·lació).      

e) Qualsevol altra causa prèviament justificada pel concessionari.      

En aquest cas es comunica per escrit la no acceptació dels residus i els motius del rebuig a l'empresa responsable de la càrrega i al Consell, com a titular del servei. També es pot comunicar a l'entitat local o a la persona usuària del servei.

En el suposat cas que durant una descàrrega d'un residu acceptable s'identifiqui algun residu no acceptable, el i la transportista està obligat a retirar aquest residu i destinar-lo a un punt de tractament adequat, dins o fora del servei, assumint tot el cost de la retirada i la gestió posterior. Aquest tipus d'incidències són degudament comunicades al Consell de manera periòdica.

Si algun residu no acceptable pel PDSRNPMA i aquest Reglament fos introduït en les instal·lacions per un o una transportista, voluntàriament o involuntàriament, sense el coneixement del concessionari, i aquest residu ocasionàs alguna avaria a les instal·lacions, el concessionari es reserva el dret de facturar al causant de l'avaria les despeses derivades de la reparació, prèvia notificació al Consell.

Els residus recollits de manera selectiva que no compleixin els requisits mínims exigibles especificats en aquest document tenen la consideració de rebuig o residu en massa.

A la FORM procedent de la recollida selectiva amb destinació a la planta de metanització li és d'aplicació el protocol d'acceptació de FORM que figura en l'annex III d'aquest Reglament.

El material procedent de les activitats de poda i jardineria susceptible de ser admès per al tractament de compostatge del servei és el que es determina en l'annex IV d'aquest Reglament.

En el cas dels residus que disposin de SCRAP, és d'aplicació l'indicat en els convenis signats entre els SCRAP i el Consell, i el protocol d'acceptació d'aquests residus que apareix en l'annex V d'aquest Reglament.

El concessionari es reserva en tot moment la facultat de no admetre l'accés a les instal·lacions del servei d'aquelles persones usuàries que no compleixin les normes de seguretat, d'higiene i de riscos laborals de la instal·lació corresponent. Aquestes normes estan exposades a cadascuna de les instal·lacions.

Si un camió és caracteritzat i la caracterització té més impropis dels admissibles, es procedeix com s'indica en els annexos d'aquest Reglament. 

2.9.2. Descàrrega dels residus.

Per descarregar-los, el concessionari estableix una instrucció tècnica (document núm. 4 de l'apartat 2.4.1 d'aquest Reglament) per a l'admissió a cada planta dels residus a tractar, defineix quins tipus de residus són admissibles a cada planta i quins no, així com les accions a fer en el cas de tractar-se d'un residu no admissible.

El concessionari confecciona un llibre de registre (document núm. 9 de l'apartat 2.4.1 d'aquest Reglament) per al control dels camions autoritzats. En el cas de tractar-se de camions no autoritzats, el concessionari estableix un registre de les dades del vehicle no autoritzat, indicant el nom de l'ajuntament, de l'entitat o de la persona titular. Sempre que es tracti d'un ajuntament, d'una empresa o d'una persona titular autoritzada i que no hi hagi manifestació expressa del Consell en sentit contrari, el vehicle pot accedir a l'estació o planta per descarregar.

El concessionari registra la matrícula del camió, la població, el client, la destinació dins de l'estació o planta, l'hora, el dia, les tones de residus, etc.

Un cop emplenats els tràmits de recepció (identificació del vehicle, origen i pes), els conductors o conductores i peons dels camions reben les instruccions pertinents dels responsables d'accés a l'estació o planta.

Cada estació o planta disposa d'àrees diferenciades i preparades per a la descàrrega dels diferents tipus de residus, de manera que aquests es poden derivar cap a línies diferents i rebre el tractament més adequat en relació amb les seves característiques. Atès que aquestes característiques poden correlacionar-se amb la procedència concreta dels residus, aquest factor de procedència pot utilitzar-se com a discriminant per al tractament posterior i, per tant, per assignar una àrea determinada de descàrrega a la recepció de la planta o estació.

El concessionari estableix un control de sortida dels camions un cop han descarregat a l'estació o planta. Un d'aquests controls consisteix a pesar la tara del camió de forma periòdica quan així es requereix per al funcionament correcte de determinades instal·lacions.

En el cas que entrin a la planta residus no admissibles sense haver estat detectats prèviament, o si es detecta alguna descàrrega que contengui impropis de tipus industrial, com pneumàtics, envasos no identificats, electrodomèstics, medicaments, residus sanitaris del tipus III, etc., el concessionari fa un informe acompanyat de fotografies, hi indica, si és possible, la procedència dels materials i l'envia al Consell.

El concessionari estableix l'operativa de descàrrega dels residus de manera que l'emissió de males olors es minimitzi.

2.10. TRANSPORT DELS RESIDUS       

Una de les operacions que preveu la concessió del servei és el transport des de les estacions de transferència fins a les plantes de tractament, i entre plantes o destinataris finals.

S'ha d'evitar de totes les maneres possibles la interrupció del transport de residus, ja que la cadena de gestió dels residus s'aturaria. En conseqüència, el concessionari està obligat a prendre mesures preventives i d'emergència per evitar la interrupció del servei. També es preveu en el règim sancionador la interrupció del transport per causa imputable al concessionari com una infracció.

El concessionari disposa dels mitjans adequats per al transport dels residus objecte del servei. El transport es fa en les condicions adequades al tipus de residu i en compliment de les normes legals vigents.

El concessionari ha de notificar al Consell qualsevol incidència rellevant que es produeixi en aquest àmbit.

El concessionari té l'obligació d'acceptar la recepció i el transport posterior a la planta de selecció de la zona 1 i a altres plantes del servei públic, si escau, o als recuperadors dels residus procedents de les recollides selectives d'envasos lleugers, envasos de vidre, i de paper i cartró.

Posteriorment, els envasos lleugers s'han de seleccionar a la planta de selecció i per compactar-los es tenen en consideració les recomanacions establertes en els convenis signats amb el SCRAP.

2.11. TRACTAMENT DELS RESIDUS

Una de les operacions que preveu la concessió del servei és el tractament dels residus a les plantes disposades a aquest efecte.

S'ha d'evitar per tots els mitjans la interrupció del tractament, ja que la cadena de gestió dels residus s'aturaria. En conseqüència, el concessionari està obligat a prendre mesures preventives i d'emergència per evitar la interrupció del servei. També es preveu en el règim de sancions la interrupció del tractament per causa imputable al concessionari com una infracció.

El PDSRNPMA estableix els tractaments previstos per als diferents tipus de residus. En línies generals aquests tractaments són els següents:

1. Residus urbans

  • Envasos lleugers: classificació i preparació per al reciclatge
  • Paper i cartró: dipòsit en estació de transferència i transport al centre de classificació
  • FORM: compostatge/metanització
  • Vidre: dipòsit en estació de transferència i transport al centre de classificació
  • Podes: compostatge
  • Residus no valoritzables materialment: incineració amb recuperació d'energia o eliminació en abocador en cas de no ser valoritzable energèticament

2. Escòries procedents de la planta incineradora: separació magnètica i d'inducció per a la separació de metalls fèrrics i no fèrrics, i cribratge i molta de la resta per a l'obtenció d'ecoàrids

3. Residus procedents de la depuració de gasos d'incineració: disposició en dipòsit de seguretat després d'un procés d'estabilització/cimentació.

4. Rebuig procedent del tractament de RCD, RV i PFU

  • Incineració amb recuperació d'energia del que sigui valoritzable energèticament
  • Eliminació en abocador en cas de no ser valoritzable energèticament 

5. Llots procedents d'EDAR que han patit un procés d'assecatge mecànic 

  • Metanització: llots no digerits
  • Compostatge: llots digerits i no digerits
  • Assecatge solar: llots digerits com a pas previ a la incineració amb recuperació d'energia

6. Residus sanitaris del grup II: incineració amb recuperació d'energia

7. Deixalles d'origen animal

  • Incineració amb recuperació d'energia
  • Pesatge dels residus animals que s'han d'eliminar a l'abocador de coa

8. Altres residus no especificats en els punts anteriors

2.12. CONTROL DEL PROCÉS D'INCINERACIÓ

Les situacions de posada en marxa i aturades associades al desenvolupament habitual dels diferents processos es fan seguint els requeriments descrits en les instruccions tècniques corresponents.

Els marges de funcionament venen limitats per les instruccions del fabricant de cada equip que estan disponibles a la sala de control. Aquests equips han estat incorporats a la configuració del sistema de control amb la supervisió de cada fabricant. El sistema de control disposa d'alarmes d'operació quan les condicions de funcionament s'allunyen de l'estat consignat i queden registrades automàticament.

Per assegurar el màxim seguiment de l'estat de les plantes, s'ha d'establir una llista dels punts més importants d'observació per a la comprovació visual in situ i registrar les possibles anomalies detectades.

L'observació precisa i rutinària dels equips permet detectar qualsevol canvi en les condicions normals de funcionament.

La part concessionària ha d'establir un registre de condicions anormals de funcionament i la forma d'actuar-hi en cada cas.

Per minimitzar les avaries i incidències, el concessionari presta una atenció especial als equips i a les instal·lacions en el programa de manteniment.

2.13. VENDA DE SUBPRODUCTES

El concessionari comercialitza els subproductes que obté i els preus són conformes a la política de preus vigent determinada pel Consell. 

Els subproductes procedents de la selecció d'envasos lleugers no són objecte de venda del concessionari.

El Consell i el concessionari poden col·laborar amb la participació de tercers en projectes d'innovació, de recerca i de desenvolupament d'usos nous dels subproductes procedents del tractament dels residus del servei.

El concessionari comunica els preus de venda i les despeses fixes i variables de la comercialització dels subproductes al Consell de manera justificada i aquest els estudia, per avaluar-ne la pertinència i els ajustament als preus de mercat. En qualsevol cas, les despeses de comercialització no han de superar el 5 % dels ingressos totals per la venda de subproductes.

2.14. GESTIÓ DE L'ENERGIA.

El concessionari és el responsable de la relació comercial i contractual amb les empreses distribuïdores i comercialitzadores per l'energia elèctrica abocada a la xarxa.

La modalitat de retribució en règim especial és comunicada al Consell per al seu coneixement. El concessionari factura i ingressa els ingressos reals per la venda d'energia elèctrica.

En cas de no poder puntualment utilitzar tot el biogàs o transformar-lo en altres formes d'energia, per motius aliens al concessionari o bé per avaria a les instal·lacions corresponents, l'excés d'aquest últim es crema a la torxa de seguretat.

2.15. CARACTERITZACIONS.

Les caracteritzacions per determinar els ingressos econòmics provinents dels SCRAP, són responsabilitat d'aquests segons els convenis signats amb el Consell.

El concessionari ha de dissenyar un pla de caracteritzacions de FORM, amb un sistema de mostreig de descàrregues de FORM que permeti un marge d'error del 5 % amb un índex de confiança del 95 %. La unitat de mostreig és el camió recol·lector. El mostreig s'ha d'estratificar atenent el municipi origen de la fracció. Així mateix, s'han de definir la logística i els recursos per realitzar el mostreig. Aquest sistema l'ha d'autoritzar el Consell.

El sistema de mostreig estratificat es pot adaptar, quan es disposi d'un històric de dades, per a una vigilància més exhaustiva dels municipis que lliurin la fracció amb major contingut d'impropis de manera reiterada. En qualsevol cas, quan es detecti una caracterització d'un determinat municipi amb major contingut d'impropis dels permesos, se li ha de tornar a fer una altra caracterització abans d'un mes. 

3. CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT.

3.1. OBLIGACIONS GENERALS.

El conjunt de tècniques i procediments que tenen per objecte eliminar o disminuir el risc que es produeixin accidents de treball s'anomena «seguretat en el treball».

Així, es pot afirmar el següent:

  • Prevenció: elimina o disminueix el risc en l'origen (col·locació de resguards, dispositius de seguretat, etc.).
  • Protecció: minimitza les conseqüències.
  • Normalització: regula el comportament humà segur.
  • Senyalització: obliga, adverteix, prohibeix, etc.
  • Formació/informació: assegura l'eficàcia de les altres tècniques.

Segons l'article 14.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, complint el deure de protecció, la persona empresària (en aquest cas el concessionari) ha de garantir la seguretat i la salut del personal en el servei. Aquest article obliga a conèixer, avaluar i corregir les situacions de risc.

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals fixa com a obligacions de la persona empresària (concessionari):

  • Planificar l'acció preventiva a partir d'una avaluació inicial de riscos.
  • Avaluar els riscos a l'hora de triar els equips de treball, substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball.

L'avaluació de riscos ha de servir per establir l'acció preventiva a l'empresa durant la fase d'explotació a partir d'una avaluació inicial, segons s'estableix en el Reial decret 39/1997, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

L'avaluació de riscos ha d'estar constituïda pels dos components següents:

  • Anàlisi de riscos
  • Valoració del risc

3.2. NETEJA.

El concessionari ha de mantenir les instal·lacions en condicions de neteja escrupoloses.

Es consideren objecte de neteja el conjunt d'instal·lacions, els recintes pròpiament dits i els seus

perímetres, així com les superfícies i vies d'accés exteriors que es vegin afectades per l'activitat.

Amb aquesta finalitat, el concessionari presenta un pla de neteja, del qual té coneixement el Consell. El pla de neteja ha d'indicar per a cadascuna de les zones de les instal·lacions el dia i l'hora que han de netejar-se i el procediment de neteja emprat (escombrar, esbandir, etc.). Així mateix, el concessionari porta un registre de neteja, que l'operari o operària a càrrec de la neteja de cada zona signa un cop l'ha efectuada. Aquest registre està a la disposició del Consell.

El pla de neteja ha d'incloure, com a mínim, els aspectes següents:

  • Diàriament s'efectua la neteja dels paviments i espais en els quals s'han rebut els residus frescos, excepte el fossat. Si durant la recepció i descàrrega s'han produït abocaments de lixiviats, es netegen amb equips adequats.
  • També diàriament es netegen els materials que han pogut dispersar-se fora de les zones de recepció o d'emmagatzematge. Es posa cura especial en la neteja de les superfícies del perímetre exterior de la instal·lació (roderes de camió).

El pla de neteja pot ser objecte de modificacions i actualitzacions.

La desratització, desinsectació i desinfecció de les instal·lacions va a càrrec del concessionari i s'efectua de manera sistemàtica i d'acord amb un pla anual.

3.3. PREVENCIÓ I CONTROL D'INCENDIS I EMERGÈNCIES.

El Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, sobre el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, té per objecte aconseguir un grau suficient de seguretat en cas d'incendi en els establiments industrials.

En compliment del que preveu l'article 7.2 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil, «els titulars dels centres, establiments i dependències, públics o privats, que generin risc d'emergència, estan obligats a adoptar les mesures d'autoprotecció que preveu aquesta llei, en els termes recollits a la mateixa i a la normativa de desenvolupament».

Amb independència dels sistemes físics de detecció i d'extinció d'incendis que preveu el projecte i efectivament executats, el concessionari manté actualitzats i plenament operatius els plans d'emergència de les instal·lacions, que desenvolupen el protocol de mesures i d'instruccions de prevenció, així com el procediment d'actuació en cas d'emergència i dels quals el Consell ha d'estar informat.

Els plans d'emergència poden ser objecte de modificacions i d'actualitzacions que han de ser també sotmeses al mateix procediment d'informació.

A més, el concessionari manté una activitat de formació i d'entrenament continuada entre el seu personal, perquè aquest pugui actuar, en cas d'emergència, com a equip de primera intervenció. En particular, el concessionari promou fer els exercicis i simulacres previstos en els plans i n'informa el Consell dels resultats. En qualsevol cas, el concessionari rebutja la recepció de qualsevol material que es presenti en estat d'ignició o que, per la naturalesa, procedència o per qualsevol altre motiu, pugui comportar un risc apreciable de producció o generació de foc.

A més, s'han de tenir en compte les pautes següents:

  • El concessionari ha de fer els controls i les tasques de manteniment preventives, per garantir que cap equip pugui patir una avaria que suposi risc per a les persones i les instal·lacions.
  • En el cas que s'hagin seleccionat processos aerobis amb ús de fracció vegetal o material estructurant:
  • En èpoques de risc elevat d'incendi es minimitza l'apilament de fracció vegetal.
  • En qualsevol cas, es controla minuciosament aquest apilament, per evitar que es produeixi autocombustió de la massa.
  • En el cas d'apreciar-se algun indici de combustió interna a l'interior de la massa de fracció vegetal apilada, s'extingeix immediatament.
  • El concessionari, en la mesura del que sigui possible, tritura els residus vegetals immediatament després de la recepció, per apilar-los ja triturats.

3.4. RISCOS BIOLÒGICS, QUÍMICS, FÍSICS, I ALTRES RISCOS ESPECÍFICS.

La concessionària està obligada al compliment de la normativa vigent en matèria de seguretat i salut del personal, i de totes aquelles normatives vigents en matèria de riscos biològics, químics, físics i altres riscos específics.

3.5. FORMACIÓ.

En compliment del deure de protecció, el concessionari ha de garantir que cada treballador i treballadora rebi una formació teòrica i pràctica suficient i adequada en matèria preventiva, tant en el moment de la contractació, sigui quina sigui la modalitat o durada d'aquesta, com quan es produeixen canvis en les funcions que exerceix o s'introdueixen noves tecnologies o canvis en els equips de treball.

La formació s'ha de centrar específicament en el lloc de treball o funció de cada treballador i treballadora, s'ha d'adaptar a l'evolució dels riscos i a l'aparició d'altres riscos nous, i s'ha de repetir periòdicament si és necessari.

La formació a què es refereix aquest apartat s'ha d'impartir, sempre que sigui possible, durant la jornada laboral. Si s'ha de dur a terme fora de l'horari laboral, s'ha de descomptar de la jornada el temps invertit en la formació. El concessionari pot impartir la formació a través de mitjans propis o pot concertar serveis externs i, en cap cas, el cost de la formació no ha de recaure sobre el personal  (article 19 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals).

El concessionari ha d'elaborar un pla de formació, sobre el qual ha d'informar el Consell perquè en tengui coneixement.

3.6. EMPRESES SUBCONTRACTADES I AUTÒNOMS.

El concessionari ha d'aplicar un pla específic per a les empreses subcontractades i per als treballadors i treballadores autònoms, perquè aquests compleixin les disposicions establertes en la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, a més de qualsevol normativa vigent de seguretat existent en relació amb la naturalesa de l'acció que s'ha de desenvolupar en la prestació del servei. Per tant, el concessionari ha de proposar un pla bàsic de normes generals de seguretat, perquè serveixi d'informació i de prevenció per a les empreses subcontractades i per als autònoms, i el responsable de prevenció del concessionari els ha de facilitar aquest pla.

El pla ha de posar un èmfasi especial en:

  • Normes d'entrada, de trànsit i permanència a les instal·lacions de l'empresa contractista.
  • Senyalització.
  • Ordre i neteja.
  • Equips de protecció individual (EPI).
  • Maquinària/Equips de Treball.
  • Comunicació d'accidents i incidents.
  • Pla d'emergència.
  • Deure de comunicació.
  • Compromís d'informació i de formació.
  • Autorització prèvia.

El concessionari ha d'informar el Consell d'aquest pla de normes generals de seguretat.

4. MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS          

4.1. RESPONSABILITATS DEL CONCESSIONARI          

És responsabilitat del concessionari mantenir en perfecte estat de conservació, funcionament, seguretat, rendiment i imatge tots els elements de la urbanització, obra civil i instal·lacions de les estacions i plantes. El concessionari ha de disposar dels mitjans suficients, tant propis com subcontractats, per dur a terme el manteniment de les instal·lacions, de la maquinària i de les infraestructures del servei. La gestió i planificació del manteniment és a càrrec del concessionari i és responsabilitat única i exclusiva d'aquest, sense perjudici de les aprovacions documentals que faci el Consell.

En el manteniment s'han de preveure les operacions de conservació d'edificis, de canonades, de pintura tant dels edificis com de les infraestructures, de jardineria, etc., a fi que es mantenguin amb un bon aspecte i en perfecte estat de conservació durant el període de la concessió.

Així mateix, és responsabilitat del concessionari revertir les instal·lacions i tots els elements i béns afectats pel servei al Consell, una vegada transcorregut el període d'explotació previst contractualment, en condicions òptimes de seguretat i funcionament.

Totes les instal·lacions del servei ha de tenir a disposició de la inspecció del Consell el programa de manteniment de la instal·lació, que s'ha de poder consultar mitjançant el programa informàtic de la gestió del manteniment de les instal·lacions del servei.

Si les instal·lacions necessiten aturades programades (per exemple, revisions anuals, neteja i desinfeccions) amb caràcter periòdic, el concessionari ha de notificar al Consell les aturades, juntament amb un cronograma dels treballs.

Tots els materials, equips components i serveis necessaris per garantir les responsabilitats indicades en els dos paràgrafs anteriors són a càrrec del concessionari.

4.2. PROJECTES DE MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS          

El concessionari pot proposar els projectes de millora de les instal·lacions que consideri adequats (per exemple, millora de processos, augment de la seguretat, etc.), els quals el Consell pot autoritzar amb informes tècnics i jurídics favorables, sempre que el concessionari es faci càrrec del cost previst d'aquests projectes i no tengui cap tipus d'efecte tarifari.

4.3. PLA DE MANTENIMENT PREVENTIU          

El manteniment preventiu consisteix a programar les intervencions o canvis d'alguns components o peces, segons intervals predeterminats de temps o espais regulars (hores de servei, quilòmetres recorreguts, tones produïdes). L'objectiu d'aquest tipus de manteniment és reduir la probabilitat d'avaria o pèrdua de rendiment d'una màquina o instal·lació i tractar de planificar unes intervencions que s'ajustin al màxim a la vida útil de l'element intervingut.

El manteniment preventiu es pot fer de tres maneres:

  • Revisant les instal·lacions a intervals de temps iguals entre revisions, desmuntant els components objecte de revisió abans que fallin i reposant-los a temps zero.
  • Revisant les instal·lacions periòdicament i, segons l'estat, substituint-los si excedeixen els límits d'operació. Aquesta manera és apropiada en el cas de components elèctrics i electrònics i d'instruments de control.
  • Desmuntant els components per examinar-los i substituint els que estiguin en condicions deficients. Aquesta manera és adequada per a sistemes electrònics complexos i per a equips on resulti complicat predir fallades.

Per complir les obligacions enumerades en els paràgrafs anteriors, el concessionari s'ha d'ajustar al programa de manteniment preventiu establert anualment, del qual el Consell ha d'estar informat.

El pla de manteniment preventiu pot ser objecte de modificacions i d'actualitzacions que també s'han de comunicar al Consell.

El programa de manteniment preventiu esmentat s'estén a l'àmbit següent:

  • Urbanització exterior.
  • Urbanització interior, vials i paviments, enllumenat, etc.
  • Naus i edificacions.
  • Equipament i instal·lacions fixes.
  • Equipament i maquinària mòbil.
  • Jardineria exterior i interior.
  • Basses, depuració d'aigües i biofiltres.
  • Tancat del tancament exterior.

4.4. MANTENIMENT PREVENTIU D'EQUIPS SINGULARS          

El concessionari ha de disposar de contractes amb empreses degudament homologades que s'encarreguin del manteniment i inspecció de totes les instal·lacions per a les quals sigui reglamentàriament obligatori aquest requisit. El concessionari tendrà el corresponent llistat a disposició del consell.

Així mateix, el concessionari ha de signar contractes de manteniment i d'inspecció dels equips que, per la seva singularitat, així ho precisin.

Tots els treballs de manteniment preventiu s'han de programar perquè l'aturada de les instal·lacions garanteixi la prestació del servei el màxim temps possible.

El concessionari ha de fer les calibracions i homologacions dels equips que ho requereixin, mitjançant empreses degudament autoritzades i amb la periodicitat recomanada pel fabricant o la que s'indica en la normativa específica aplicable a cada cas.

4.5. COMPROVACIONS I REVISIONS          

No obstant el que es disposa en els punts anteriors, el concessionari ha de fer les comprovacions i les revisions necessàries de les obres, les instal·lacions i la maquinària en general, totes les vegades que consideri oportunes per a una consecució millor de l'obligació de manteniment i conservació en bon estat de les obres, les instal·lacions i la maquinària esmentada, segons el pla preestablert de manteniment.

4.6. RECANVIS          

El concessionari està obligat a disposar, a un magatzem propi o mitjançant un sistema de subministrament garantit de resposta ràpida, de l'estoc mínim de seguretat de materials, peces, aparells i recanvis per al funcionament normal i per a les reparacions de rutina. En qualsevol cas, el concessionari ha de preveure la reposició de peces crítiques (que puguin alterar el bon funcionament i la capacitat de les instal·lacions) en un termini de temps que garanteixi el funcionament correcte del servei.

El concessionari ha de reposar tots els elements inclosos en l'inventari que es consumeixin, es deteriorin o desapareguin i els ha de mantenir al dia.

4.7. MANTENIMENT CORRECTIU          

El manteniment correctiu es defineix com el manteniment d'una màquina o instal·lació quan l'avaria ja s'ha produït, per restablir-la a l'estat operatiu habitual de servei.

El concessionari ha de reparar a càrrec seu tots els desperfectes i avaries que es produeixin a les instal·lacions, fins i tot, en les que estiguin temporalment inactives.

El concessionari ha de substituir en el menor temps possible tots els elements que es detectin en mal estat en les operacions, inspeccions i comprovacions descrites o en el funcionament normal d'explotació.

Per a una gestió adequada d'aquest manteniment, el concessionari ha de disposar del registre digital de l'expedient complet de cada equip. En aquest expedient, hi han de figurar les dades següents:

  • Fitxa d'identificació de l'equip amb una fotografia.
  • Emplaçament.
  • Característiques de l'equip.
  • Classificació de l'equip.
  • Hores de funcionament.
  • Fitxes de lubricants i greixatge.
  • Historial de lubricació i greixatge amb observacions.
  • Característiques dels elements auxiliars.
  • Plànols.
  • Direcció de les dades del fabricant.
  • Historial d'avaries.
  • Observacions més importants.

El concessionari ha de disposar d'un equip de manteniment d'emergència que ha d'estar disponible per als casos en què es produeixi una aturada d'una de les instal·lacions del servei, a fi d'evitar, en la mesura que sigui possible, que la no disponibilitat de les instal·lacions afecti la prestació del servei.

4.8. CONDICIONS ANORMALS DE FUNCIONAMENT DE LES INSTAL·LACIONS

Es recull a continuació l'operativa que s'ha de seguir per a les diferents fraccions de residus, en el cas que les instal·lacions no prestin el servei amb normalitat. En aquest cas, el concessionari n'ha d'acreditar les raons.

Els residus que no puguin ser rebuts en alguna o algunes de les estacions de transferència, quan sigui per causes imputables al concessionari, s'ha de traslladar a una altra estació o a la instal·lació més pròxima a l'usuari  o usuària, i el concessionari assumirà els increments del cost del transport.

- Els residus d'envasos que no es puguin tractar a la planta de selecció de la zona 1, s'han de destinar, per aquest ordre:

  • Al magatzem temporal, a la platja de descàrrega de la planta o a una zona pròxima, fins que l'SCRAP pertinent aporti una solució.

- La FORM que no es pugui tractar a la planta de metanització o a les plantes de compostatge s'ha de destinar a la planta incineradora amb recuperació d'energia.

- Els llots d'EDAR que no es puguin tractar a les plantes de compostatge, metanització o assecatge solar s'han de destinar, per aquest ordre:

  • A les plantes de compostatge, metanització o d'assecatge solar que estiguin en funcionament.
  • A la planta incineradora amb recuperació d'energia.

- Si com a conseqüència d'una avaria imputable a la part concessionària no estàs operativa alguna estació de transferència, els residus s'han de traslladar a l'estació de transferència o planta de tractament més propera a la persona usuària. En aquest cas, la part concessionària ha d'assumir l'increment del cost del transport.

- Les escòries que no es puguin tractar a la planta de tractament que pertoca s'han de destinar al dipòsit de rebuig de la zona 2.

- La fracció vegetal que no es pugui rebre a les zones habilitades a aquest efecte, segons el PDSRNPMA, s'ha de destinar, per aquest ordre:

  • A les altres zones habilitades que estiguin operatives.
  • A les campes habilitades a aquest efecte.
  • A la planta incineradora amb recuperació d'energia.

En qualsevol cas, el concessionari ha de notificar al Consell qualsevol condició anormal de funcionament de les que s'especifiquen en aquest capítol.

5. REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS I TOTS ELS ELEMENTS I BÉNS AFECTATS AL SERVEI.

5.1. GENERALITATS          

D'acord amb les estipulacions del contracte, el concessionari ha de revertir al Consell les instal·lacions i tots els elements i béns afectats pel servei un cop acabi el servei. En acabar el període de servei, les plantes i estacions han d'estar totalment operatives, amb rendiments normals i en condicions òptimes de funcionament i seguretat, la qual cosa s'ha d'acreditar mitjançant un informe tècnic de reversió de les instal·lacions.

5.2. INFORME TÈCNIC DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS          

Abans que el Consell accepti la reversió de les instal·lacions, el concessionari ha de presentar un informe tècnic de l'estat d'aquestes instal·lacions, que ha d'incloure, com a mínim, els punts següents:

  • Certificacions de les darreres operacions de manteniment fetes en els equips que ho requereixin reglamentàriament. Aquestes certificacions han de tenir una antiguitat inferior a sis mesos.
  • Certificacions del darrer manteniment (overhaul) fet als grups: turboalternador, motogeneradors, graella dels forns, gasòmetre i torxa, amb una antiguitat inferior a sis mesos.
  • Certificacions de les darreres revisions fetes als digestors i a l'estructura de la coberta de la nau i biofiltres, amb una antiguitat inferior a sis mesos.
  • Fitxes de manteniment actualitzades de cada un dels equips de les instal·lacions.
  • Informe elaborat per una entitat d'inspecció i control relatiu a l'estat general dels sistemes i equips que formen les instal·lacions.
  • Dossier de seguretat de cada un dels equips i sistemes sotmesos a alguna reglamentació de seguretat (incloent la relacionada amb la seguretat de màquines). Aquest dossier ha d'incloure, com a mínim, una còpia, visada en els casos que sigui obligatori, del projecte de legalització corresponent, certificacions de posada en marxa, butlletins de les instal·lacions i certificacions d'inspeccions periòdiques. La darrera inspecció periòdica, quan aquesta sigui exigible, ha de tenir una antiguitat inferior a sis mesos.

5.3. INFORME ECONÒMIC DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS          

Abans que el Consell accepti la reversió de les instal·lacions, el concessionari ha de presentar un informe econòmic, que ha d'incloure, com a mínim, els punts següents:

  • Quadre d'amortitzacions dels béns a revertir.
  • Quantificació del fons reservat per fer front als costs de clausura i seguiment postclausura dels abocadors.

5.4. ACTA DE REVERSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS          

El Consell es reserva el dret a fer, a càrrec seu, qualsevol inspecció o prova que consideri convenient abans de la reversió de les instal·lacions. El concessionari està obligat a revisar, reparar o substituir, a càrrec seu, qualsevol component, equip o sistema que, com a resultat d'una inspecció o prova instada pel Consell i a criteri d'aquest, no reuneixi les condicions d'ús a què fa referència el present Reglament.

En cas de controvèrsia, ambdues parts se sotmetran als jutjats i tribunals de les Illes Balears.

Un cop el Consell hagi acceptat la reversió de les instal·lacions per part del concessionari, s'ha de formalitzar l'acte a través d'una acta signada per ambdues parts.

 5.5. INFORME SOBRE LA CLAUSURA I EL MANTENIMENT POSTCLAUSURA DELS ABOCADORS

Abans que el Consell accepti la reversió de les instal·lacions, el concessionari ha de presentar un informe que determini l'estat dels fons destinats a la clausura i/o al manteniment postclausura dels abocadors i la fórmula de reversió d'aquests fons al Consell.

6. CONTROL I SEGUIMENT          

6.1. INSPECCIÓ          

Correspon al Consell la inspecció i el control de la gestió del servei perquè es presti d'acord amb les condicions pactades i amb les altres normes aplicables. També pot inspeccionar el servei, les instal·lacions, les infraestructures, la maquinària mòbil, els vehicles, locals, llibres, documents i justificants de comptabilitat del concessionari.

6.1.1. Inspectors o inspectores          

Per a un millor exercici de les tasques de control, el Departament de Gestió de Residus del Consell ha de nomenar inspectors o inspectores del servei que tindran les facultats que es deriven del present Reglament i les que es determinin en el decret de nomenament d'inspectors o inspectores per part de l'òrgan competent. L'òrgan competent, a proposta del departament responsable de la gestió de residus del Consell, ha de designar els funcionaris que han de dur a terme el control en funció dels coneixements i dels aspectes a controlar del servei.

El concessionari ha de facilitar al centre d'informació i educació ambiental una àrea de treball de control per al personal tècnic del departament responsable de la gestió de residus del Consell de Mallorca.

Les persones designades per dur a terme les tasques d'inspecció, degudament identificades davant els operaris, han de tenir accés en qualsevol moment a les instal·lacions del servei i el personal del concessionari té l'obligació de posar a la seva disposició tots els mitjans i les dades del control de les diferents instal·lacions que formen part del servei que li sol·licitin per a un millor desenvolupament de les funcions de vigilància per part del Consell.

S'han de fer reunions periòdiques amb el Consell per informar-lo del funcionament de la unitat d'inspecció i control del concessionari i s'ha d'aixecar acta d'aquestes reunions.

La periodicitat d'aquestes reunions ha de ser en funció de les necessitats del servei i s'hi han de tractar totes les qüestions referents a l'explotació que puguin sorgir.

6.1.2. Metodologia de treball          

La metodologia de treball ha de ser l'exposició del funcionament de tots els serveis i dels principals controls d'explotació que figuren en aquest Reglament.

Les funcions principals d'aquests controls són les següents:

  • Ajudar a avaluar l'estat de la situació actual.
  • Vigilar el comportament de l'empresa respecte a l'objecte del contracte.
  • Garantir la qualitat dels processos.
  • Ajudar a la planificació futura.
  • Comprovar el funcionament correcte del servei: horaris, controls d'entrada, manteniment de les instal·lacions, reclamacions, etc.

El concessionari té l'obligació de dur a terme les tasques complementàries de col·laboració en les tasques d'inspecció i de control del servei que el Consell li exigeixi.

Els inspectors o inspectores del Consell poden fer inspeccions de comprovació en qualsevol moment.

Sense perjudici de les facultats atribuïdes als inspectors o inspectores del servei, el Consell, a proposta del departament responsable de la gestió de residus, pot disposar que qualsevol altra persona dugui a terme una tasca d'inspecció i de control dels aspectes específics del funcionament del servei que consideri pertinents, com el control del funcionament informàtic del servei, controls administratius i comptables, etc.

El concessionari té l'obligació d'aportar els mitjans materials necessaris per facilitar al Consell les tasques d'inspecció i de control.

6.1.3. Llibre d'ordres

Com a norma general de relació i comunicació, a cadascuna de les instal·lacions, hi ha d'haver un llibre d'ordres, en el qual s'han de recollir les indicacions que s'estimin convenients durant les inspeccions del personal tècnic del departament responsable de la gestió de residus del Consell, perquè el concessionari les executi.

Com s'indica en l'apartat 2.4.1 del present Reglament, el llibre d'ordres ha de ser en format digital i ha d'estar disponible en tot moment perquè el Consell el pugui consultar telemàticament.

6.2. UNITAT D'INSPECCIÓ I CONTROL          

La unitat d'inspecció i control és l'equip de personal tècnic del concessionari amb responsabilitat directa sobre les instal·lacions i els serveis propis de la gestió i tractament dels residus, que té com a funció el seguiment i control del compliment de les normes establertes en el contracte i en el present Reglament.

Aquesta unitat de servei ha d'estar equipada amb els mitjans adequats per a cada tipus d'instal·lació, ha d'estar formada per personal tècnic qualificat coneixedor de la totalitat dels serveis prestats pel concessionari (horaris, composició d'equips de feina, situació, instal·lacions, etc.) i ha d'estar a disposició dels inspectors o inspectores del Consell perquè puguin controlar i comprovar els serveis.

El personal tècnic de la unitat ha de mantenir el seu nivell de coneixements amb formació contínua proporcionada pel concessionari directament o indirectament mitjançant especialistes contractats.

6.3. COMISSIÓ DE SEGUIMENT

La comissió de seguiment ha d'estar formada per representants dels grups polítics del Ple del Consell de Mallorca, dels ajuntaments amb instal·lacions al seu terme municipal, representants de grups ecologistes, representants de col·legis professionals, de la Universitat de les Illes Balears, d'associacions de veïns dels municipis afectats per les instal·lacions, de fundacions que treballen en el sector, representants del sector dels gestors de residus, representants dels SCRAP presents a l'illa, representants dels concessionaris dels serveis públics de la gestió de residus, sense detriment d'altres incorporacions i s'ha de reunir, com a mínim, una vegada a l'any.

En el marc de la comissió, el Consell de Mallorca ha d'exposar les memòries anuals, els canvis produïts i proposats a les instal·lacions, el compliment d'objectius en matèria de residus, així com les dades del programa de mesures i vigilància ambiental.

Aquesta comissió té caràcter consultiu i informatiu, i té les funcions de debatre, proposar i recomanar tot el que sigui una millora significativa en la gestió dels residus urbans de Mallorca.

Correspon a la comissió fer un seguiment exhaustiu del compliment dels objectius de recollida selectiva i de la disminució consegüent de la incineració.

6.4. PROGRAMA DE MESURES I VIGILÀNCIA AMBIENTAL          

El PDSRNPMA estableix un programa de mesures i vigilància ambiental, l'execució del qual ha de supervisar el Consell com a titular de les instal·lacions.

El concessionari és l'encarregat de posar en pràctica els controls previstos en el programa i en les corresponents autoritzacions ambientals integrades o en les autoritzacions sectorials de les instal·lacions.

En el cas que es requereixi incrementar aquests controls bé per una normativa més restrictiva bé per decisions preses per qualsevol administració competent, les inversions ja siguin en equips o despeses d'explotació no previstes, com si es refereixen a l'ampliació o a una contractació nova dels serveis a organismes externs, s'han d'incorporar en la tarifa, amb l'autorització prèvia del Consell de Mallorca.

Es preveuen, de manera genèrica, els controls següents depenent de les instal·lacions:

  • Control de l'estat qualitatiu i quantitatiu de les masses d'aigua superficials i subterrànies, de les aigües residuals i lixiviats, i de les aigües pluvials.
  • Control d'emissions a l'atmosfera.
  • Control dels sistemes automàtics de mesura (SAM).
  • Control d'immissions.
  • Control de les estacions d'immissions.
  • Control de renous.
  • Control d'olors.
  • Control de sòls i sondejos.
  • Control de compost.
  • Control de cendres i escòries.
  • Controls topogràfics.
  • Control d'entrada de residus a l'abocador.

El concessionari ha d'incloure, en l'informe mensual descrit en l'apartat 8.1 del present Reglament, els resultats obtinguts en l'aplicació del programa de mesures i vigilància ambiental. El contingut i la periodicitat d'aquests informes s'ha d'acordar mútuament entre ambdues parts.

L'empresa concessionària ha de complir els acords del Ple del Consell en matèria de contractació de tercers per prestar els serveis de vigilància ambiental del programa, atenent als principis de publicitat, eficiència, concurrència, igualtat i no-discriminació. Amb caràcter previ a la licitació, ha de lliurar un  exemplar dels plecs i de la resta de documentació al Consell perquè els supervisi. Així mateix, ha de lliurar al Consell per al seu control la documentació justificativa de les contractacions i de la facturació.

El concessionari ha de justificar qualsevol canvi de costos del programa de mesures i vigilància ambiental i el Consell l'ha d'aprovar.

6.5. CONTROL DE QUALITAT DEL COMPOST

A més dels assajos que es puguin requerir legalment, el concessionari ha de dur a terme els assajos que estableix el programa de mesures i vigilància ambiental.

Periòdicament el concessionari ha d'enviar al Consell un resum d'aquest seguiment.

6.6. CONTROL DE QUALITAT DEL BIOGÀS

A més dels assajos que es puguin requerir legalment, el concessionari ha de dur a terme els assajos següents per al biogàs produït:

  • Poder calorífic inferior: trimestralment
  • Contingut de metà: trimestralment
  • Contingut de sulfur d'hidrogen: mensualment
  • Contingut de silans i siloxans: semestralment

Periòdicament el concessionari ha d'enviar al Consell un resum d'aquest seguiment.

6.7. MÈTODES D'ASSAIG          

Per a tots els mostreigs, les anàlisis i determinacions, s'ha de tenir en compte la legislació aplicable i s'han d'utilitzar, a més a més, les normes tècniques de referència corresponents (UNE, ISO, DIN, etc.).

6.8. ASSAJOS CONTRADICTORIS          

El Consell es reserva el dret a sol·licitar la repetició de l'anàlisi al laboratori de la planta, o a qualsevol altre degudament homologat, en cas de desacord amb el resultat de l'anàlisi o amb el mètode emprat. No s'incorporen a la tarifa en el supòsit que les anàlisis posteriors donin lloc a resultats diferents a les primeres o quan la repetició d'analítiques o les analítiques noves estiguin motivades per un funcionament anormal de l'explotació.

6.9. ASSAJOS ADDICIONALS          

El Consell pot sol·licitar més controls o augmentar-ne o disminuir-ne la periodicitat indicada al laboratori de la planta o a qualsevol altre, així com els assajos i les anàlisis que cregui necessaris per estudiar la possibilitat de millorar el rendiment o el funcionament de les instal·lacions. Si el control es fa a un laboratori diferent del de la planta, el concessionari està obligat a transportar les mostres i pot presenciar l'execució de les anàlisis.

 6.10. REGISTRE DE PARÀMETRES DE PROCÉS

El concessionari ha de registrar i analitzar les variables característiques i els paràmetres de control que defineixen el funcionament dels processos, i n'ha de donar coneixement al Consell, així com també dels informes complementaris que siguin pertinents.

7. COMUNICACIÓ

7.1. COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA

El concessionari ha de desenvolupar les activitats de comunicació d'acord amb les seves polítiques i procediments, i ha d'informar periòdicament el Consell de forma succinta de les campanyes i actuacions fetes.

7.2. VISITES I ACTIVITATS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL

Les plantes i estacions han de poder ser visitades per grups i s'hi han de poder fer visites organitzades en condicions, horaris i períodes de temps que no interfereixin en la prestació del servei. Aquestes visites es poden adreçar a escoles o centres d'estudis, associacions, col·lectius professionals, representants de l'administració, organitzacions polítiques, mitjans de comunicació i particulars. El concessionari ha de determinar el recorregut i les activitats, que poden variar en funció del nivell o de l'edat dels grups, així com la selecció dels guies i el contingut de les visites. S'han de respectar en tot moment les normes internes de seguretat i mediambientals que regeixen el funcionament de les instal·lacions.

S'han de mantenir els itineraris previstos en les condicions higièniques i ambientals adequades perquè es puguin recórrer i es pugui mostrar el funcionament complet de les instal·lacions minimitzant els riscos als quals es puguin veure exposats els visitants.

També s'han de mantenir en perfecte estat les sales i els espais de recepció, i han d'estar dotats del material audiovisual i/o pedagògic que es determini.

El tren de visites del Parc de Tecnologies Ambientals també forma part de les infraestructures d'educació ambiental.

Una vegada el Consell de Mallorca aprovi el pla d'usos del centre d'informació i educació ambiental, la part concessionària ha de desenvolupar un reglament de visites (document núm. 5 de l'apartat 2.4.1 del present Reglament), per atendre i gestionar les visites derivades dels assumptes següents:

  • Activitats del Centre d'Informació i Educació Ambiental. La concreció d'aquest servei variarà cada any segons les indicacions de l'annex VI.
  • Desenvolupament comercial de la instal·lació.
  • Operacions de la planta relacionades amb les obligacions legalment establertes (inspeccions i controls de l'administració).
  • Les que demani el Consell i siguin ateses pel concessionari.
  • Les que siguin d'interès propi.

El reglament de visites s'ha de sotmetre a l'aprovació del Consell.

El personal d'accés ha de registrar tota visita en el registre corresponent i ha d'anotar el nom del responsable, l'entitat d'origen i el nombre de persones que fan la visita.

El personal d'accés ha de comunicar a la persona amb la qual s'ha concertat la visita que han arribat els visitants.

A l'hora de començar una visita, el vigilant ha de comunicar aquest fet a la sala de control per conèixer les possibles situacions que limitin el recorregut de la visita.

Els visitants rebran indicacions per aparcar els vehicles i les instruccions adequades per localitzar i esperar la persona de contacte.

A les instal·lacions on sigui necessari, s'ha de proporcionar un casc i una armilla d'alta visibilitat i reflectant a cada visitant, que han de tornar un cop finalitzada la visita.

En el cas de visites amb entitats concertades o responsables de grups externs, s'ha de seguir el mateix procediment.

El personal d'accés ha de disposar d'una fitxa de seguretat per a les visites, que servirà de consulta als responsables del grup de visitants o guies.

La visita s'ha de fer en grups independents i separats convenientment. El nombre de persones que poden visitar la instal·lació simultàniament i la mida adequada dels grups per responsable de visita s'han d'establir en el reglament de visites.

En funció dels riscos puntualment identificats i avaluats a la planta, el concessionari ha d'establir una sèrie de limitacions d'accessibilitat a diferents zones de les instal·lacions.

Durant les parades periòdiques de manteniment programat, no s'han d'autoritzar les visites a les instal·lacions, excepte les que específicament s'acordin entre el Consell i el concessionari. Per aquest motiu, el concessionari ha de comunicar al Consell, amb l'antelació suficient, les dades de les revisions programades de manteniment.

El concessionari ha d'emetre un informe anual amb les dades més rellevants de les visites fetes: dates, nombre de visitants, tipologia, etc.

8. INFORMACIÓ

8.1. INFORME MENSUAL

El concessionari ha d'elaborar un informe mensual d'operació, explotació i de control de gestió de les instal·lacions, que ha d'incloure, com a mínim, la informació següent:

- Estacions de transferència:

  • Pes d'entrada per fracció/tipologia i procedència.
  • Pes de sortida per fracció/tipologia.
  • Pes de rebuig.

- Plantes de compostatge i podes:

  • Pes d'entrada per fracció/tipologia i procedència.
  • Estoc en fossat/platja.
  • Compost generat per tipologia.
  • Compost comercialitzat.
  • Pes tractat.
  • Pes de rebuig.
  • Estoc de digestat en solera.
  • Estoc de compost.
  • Residus especials generats.
  • Consum d'aigua.
  • Consum de reactius.
  • Consum de combustible.
  • Generació d'aigües residuals a tractament.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Aigües a destí extern.
  • Aigües reutilitzades.
  • Energia elèctrica consumida.

- Planta de selecció i classificació d'envasos:

  • Pes d'entrada per procedència.
  • Estoc en platja.
  • Pes tractat.
  • Pes de rebuig i percentatge sobre el total.
  • Residus especials generats.
  • Consum d'aigua.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Aigües a destí extern.
  • Aigües reutilitzades.
  • Energia elèctrica consumida.
  • Velocitat de producció.
  • Temps de producció.
 

- Planta de metanització:

  • Entrades totals per fracció/tipologia i procedència.
  • Estoc de FORM en fossat.
  • Volum de biogàs produït per digestor.
  • Darrera analítica de biogàs feta.
  • Digestat generat.
  • Pes de rebuig i percentatge sobre el total.
  • Consum de combustible.
  • Consum de reactius.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Aigües a destí extern.
  • Aigües reutilitzades.
  • Energia elèctrica produïda de cada motor.
  • Temps de funcionament dels motors.
  • Temps de funcionament de la torxa.
  • Energia elèctrica consumida.
  • Temps de retenció a cada digestor.
  • Velocitat de producció.
  • Temps de producció.

- Planta de tractament d'escòries:

  • Pes d'entrada.
  • Pes tractat.
  • Estoc d'escòria.
  • Consum d'aigua.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Aigües reutilitzades.
  • Energia elèctrica consumida.
  • Pes dels diferents tipus de residus/subproductes obtinguts a partir de la selecció i el tractament de les escòries (ecoàrid, material fèrric, alumini, etc.) i destinació (reaprofitament, gestors autoritzats, abocador, etc.).
  • Velocitat de producció.
  • Temps de producció.

- Dipòsit de seguretat:

  • Pes de cendres generades.
  • Pes de cendres cimentades.
  • Volum ocupat.
  • Volum disponible per nivells.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Ocupació de les basses de lixiviats, de pluvials i de regulació.
  • Transvasament de lixiviats a planta incineradora.
  • Transvasament de pluvials a planta incineradora.
  • Transvasament de pluvials a llera pública.
  • Nivells de drenatge de seguretat i de treball per fases.

- Planta incineradora:

  • Pes d'entrada per fracció/tipologia i procedència.
  • Pes d'entrada a cada línia d'incineració.
  • Pes d'entrades a abocador de coa.
  • Estoc en fossat i a la nau d'RCD.
  • Vapor produït.
  • Càlculs i valors del PIC per cada línia de tractament.
  • Producció d'escòries en camió i en cinta.
  • Producció de cendres.
  • Consum de combustible.
  • Consum d'aigua.
  • Consum de reactius.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Aigües reutilitzades.
  • Energia elèctrica produïda.
  • Energia elèctrica consumida.
  • Energia elèctrica venuda.
  • Preu mitjà de venda d'energia i ingressos per venda d'energia.
  • Hores de funcionament de cada línia.

- Planta d'assecatge solar:

  • Pes d'entrada per tipologia i procedència.
  • Pes de sortida per cambra.
  • Humitat d'entrada i de sortida (%).
  • Permanència en cambres.
  • Intercanvi tèrmic a les cambres 10, 11 i 12.
  • Consum de reactius.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Energia elèctrica consumida.

- Dipòsit de rebuig:

  • Pes d'entrada per fracció i procedència.
  • Generació d'aigües residuals.
  • Aigües abocades al sistema públic.
  • Lixiviats enviats a la depuradora.
  • Nivell de lixiviats.

- Control de qualitat:

  • Resultats de les caracteritzacions fetes de les diferents fraccions entrants i dels rebuigs de les plantes.

- Manteniment i reposició d'equips:

  • Relació d'avaries rellevants (per exemple, les que suposen una interrupció del servei) sofrides durant el mes. Per a cada una, s'ha d'adjuntar una còpia de la fitxa de manteniment de l'equip avariat.
  • Relació d'equips i components rellevants substituïts. També, en aquest cas, s'ha d'annexar la fitxa de l'equip substituït i la del nou.

- Seguiment del programa de mesures i vigilància ambiental (d'acord amb la normativa, amb l'AAI i altres autoritzacions sectorials):

  • Analítica d'abocaments de la depuradora d'aigües residuals.
  • Analítica periòdica d'abocaments a llera pública.
  • Darrera analítica d'emissions a l'atmosfera dels grups motogeneradors, si escau.
  • Resultats de les darreres mesures de renous.
  • Resultats de la darrera mesura olfactomètrica a la sortida de biofiltres.
  • Resultat de les darreres mesures d'immissió d'olor a l'entorn de les plantes.
  • Control de sòls.
  • Control de productes.
  • Queixes rebudes d'empreses o particulars situats a l'entorn de les instal·lacions.
  • Resultats d'emissions de la planta incineradora.

- Incidències: en aquest capítol, s'han de reflectir tots els aspectes dignes d'esment o que surtin de la rutina normal del servei.

 

- Previsions per al mes següent (estimatives):

  • Operacions rellevants de manteniment preventiu.
  • Aturades.

- Venda de subproductes:

  • Quantitat venuda per fracció/tipologia.
  • Preu per fracció/tipologia.
  • Ingrés obtingut per fracció/tipologia.

- Queixes de les persones usuàries, veïnats, etc. derivades de l'activitat del servei.

El personal tècnic del departament competent en matèria de residus del Consell de Mallorca pot sol·licitar la inclusió en aquest informe d'altres dades que considerin rellevants per a un control correcte del servei públic.

Aquest informe s'ha de remetre al Consell no més tard del dia 15 del mes següent al de referència. A més  de l'informe que s'ha de remetre firmat i s'ha de passar pel registre, s'han de proporcionar en format electrònic editable les dades del mes en curs i les acumulades anuals.

8.2. MEMÒRIA ANUAL

El concessionari ha d'elaborar una memòria anual de gestió i d'informe de la situació actual del servei i de les instal·lacions. La memòria ha de tenir un índex idèntic al dels informes mensuals, però s'hi ha de consolidar i resumir la informació de tot l'any.

Així, per exemple, les quantitats tractades o produïdes han de correspondre a tot l'any, mentre que les previsions s'han de referir a l'any següent.

Aquest informe s'ha de remetre al Consell no més tard de l'1 de març de l'any següent al de referència. A més de l'informe que s'ha de remetre firmat i s'ha de passar pel registre, s'han de proporcionar aquestes dades en format electrònic editable.

8.3. REGISTRES

Amb independència de la documentació tècnica o administrativa que el concessionari pugui establir i de la indicada en l'apartat 2.4.1 del present Reglament, és obligatori el registre en format digital de les dades següents de l'explotació:

  • Llibre de registre de recepció de residus, confeccionat per superposició, ordenat i cronològic (any, mes, dia i hora), de les entrades de residus que accedeixen a les instal·lacions.
  • Llibre d'incidències on s'han de relatar, si n'hi ha, totes les incidències sobre els fluxos d'entrada i sortida, condicions operatives, de procés i mediambientals, successos que puguin afectar la seguretat o salut ambiental, situacions anormals, accidents, etc. que, per la significació que tenen, sigui procedent registrar-les.
  • Llibre d'explotació on s'han de consignar diàriament els treballs d'explotació, amb el registre de les variables de procés i els paràmetres de control, així com les observacions, les incidències i els reconeixements.

El llibre d'explotació ha de tenir necessàriament caràcter diari i s'ha d'organitzar de manera que s'hi puguin incloure fàcilment ordres, documents, fulls d'incidències o qualsevol altre document que tengui relació amb l'explotació del servei.

Periòdicament, el responsable de l'explotació o la persona en qui el responsable delegui explícitament ha de signar i segellar electrònicament el llibre.

  • Llibre de sortides, on bàsicament s'han de consignar les sortides de productes, els materials recuperats, els subproductes valoritzables, els productes de tractament, l'energia exportada (si escau), el rebuig a recuperació energètica i el rebuig a tractament extern. Aquest llibre estarà signat i segellat pel responsable d'explotació, o persona en qui aquest delegui explícitament.
  • Llibre d'anàlisi i de caracteritzacions, on s'han de registrar els resultats dels assajos, les proves, les anàlisis i les caracteritzacions dels materials d'entrada i dels productes de sortida, així com dels productes intermedis (biogàs, digestat, rebutjos interns).

La delegació de signatures als registres anteriors no eximeix de la responsabilitat a les persones encarregades de signar-los.

Els llibres anteriors s'han de mantenir actualitzats i han d'estar signats electrònicament pel director general del concessionari o per la persona en qui aquest delegui explícitament.

Tota aquesta documentació, a més de la que pugui indicar discrecionalment el Consell, s'ha de registrar en suport informàtic i ha d'estar disponible en tot moment perquè el Consell la pugui consultar telemàticament.

8.4. INCIDÈNCIES

El concessionari ha de comunicar immediatament al Consell, a través del director general o de la persona delegada, qualsevol incidència o contingència que afecti les instal·lacions o processos, la seguretat i salut de les persones o les condicions mediambientals de l'entorn, o bé que pugui alterar la capacitat de tractament de les instal·lacions, encara que ja s'hi estiguin destinant els mitjans adequats per a la resolució.

8.5. DENÚNCIES AL CONCESSIONARI          

En el cas que l'explotació del servei afecti la població veïnal (renous, olors, pols, trànsit pesant, etc.) i els veïnats presentin queixes a l'autoritat municipal, s'han de preveure les mesures sobre les activitats que originen aquestes queixes.

Si la queixa es fa al concessionari, aquest ha de facilitar a la persona o a l'entitat que presenta la queixa el llibre de reclamacions o el sistema equivalent de la instal·lació corresponent.

Si la queixa es presenta a l'autoritat municipal, aquesta pot adreçar-se al concessionari i fer una reclamació formal o bé comunicar-ho directament al Consell, com a titular del servei.

Un cop registrada una reclamació o queixa rellevant segons el parer del concessionari a qualsevol dels llibres, aquest ha de remetre en el termini de 3 dies hàbils una còpia al departament responsable de la gestió de residus del Consell, el qual n'ha de fer la tramitació corresponent, si escau. La reclamació o queixa pot donar lloc a l'obertura d'un expedient sancionador. En l'informe mensual, s'ha d'incloure un resum de les queixes rebudes i s'hi han d'indicar les dades identificatives de la persona o de l'entitat que l'ha presentada, la data, la localització i una descripció breu de la queixa.

El personal tècnic del departament responsable de la gestió de residus s'ha de reunir amb caràcter extraordinari amb la unitat d'inspecció i control del concessionari per analitzar l'incident i estudiar una solució possible (obrir un expedient sancionador al concessionari, obrir un expedient sancionador a les empreses recollidores, fer un canvi d'horari de recepció i/o recollida, un canvi de circuits, adoptar mesures correctores, mesures compensadores, etc.), però sense minvar el servei.

9. RETRIBUCIÓ EL SERVEI

9.1. TARIFES

D'acord amb el que recullen el PDSRNPMA i el contracte de concessió, s'han d'establir les tarifes que ha de percebre el concessionari per prestar el Servei, articulades a través de la fórmula de revisió i estudi economicofinancer. Els diferents tipus de tarifa es poden agrupar en:

  • Tarifa de RSU.
  • Tarifa específica per al tractament dels residus d'origen animal.
  • Tarifa específica per als fangs de les estacions depuradores d'aigües residuals.
  • Tarifes específiques per a categories de residus.

9.2. REVISIÓ DE LES TARIFES

Abans del 15 d'agost de cada any i amb les dades corresponents des de l'1 de juny de l'any anterior fins al 31 de maig de l'any en curs o del període corresponent, el concessionari ha de proposar unes tarifes de tractament per a l'exercici següent i d'acord amb el contracte concessional. El Consell de Mallorca ha de revisar la documentació presentada als efectes de comprovar que s'adequa al contracte, així com a la normativa que pugui resultar d'aplicació, per tal d'aprovar les tarifes corresponents, segons l'Ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari del servei de gestió dels residus no perillosos de tractament obligatori dins el servei de gestió de residus urbans de l'illa de Mallorca.

9.3 FACTURACIÓ

La facturació als ajuntaments i mancomunitats s'ha de fer mensualment aplicant el preu de la tarifa corresponent vigent i les persones usuàries han d'abonar els imports dins els terminis legalment previstos. La part concessionària pot acordar els terminis de pagament que consideri més adients amb les persones usuàries particulars.

S'han de complir sempre les indicacions de l'Ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari del servei de gestió dels residus no perillosos de tractament obligatori dins el servei de gestió de residus urbans de l'illa de Mallorca, o de l'ordenança equivalent que la substitueixi.

En el cas que les persones usuàries incorrin en mora en el pagament de les factures, es meritaran interessos de demora, d'acord amb la normativa vigent a cada moment. Sense perjudici del que s'acaba d'exposar, l'empresa concessionària pot exigir el pagament de la tarifa corresponent en el moment de prestar el servei a les persones usuàries amb factures vençudes que no hagin estat satisfetes en els terminis legalment establerts.

En cas de litigi per impagats, cal ajustar-se al que disposin els jutjats i tribunals de la jurisdicció civil.

En tot cas, i per cobrir les despeses d'administració i de gestió, s'estableix una facturació mínima d'una tona. En les autoritzacions a particulars, s'ha d'indicar l'obligació de sufragar les despeses de gestió segons la tarifa de tractament aprovada.

El Consell, com a titular del servei, ha de vetlar per al compliment correcte de totes les obligacions legals i reglamentàries abans indicades i dels pagaments, en termini i quantitats, sense que comporti cap obligació ni subrogació al Consell.

El concessionari està obligat a pagar al Consell un cànon de la concessió que es calcularà segons el que es preveu en el contracte de concessió.

És responsabilitat del Consell la forma i periodicitat de la facturació del cànon esmentat.

9.4. CONCEPTES A CÀRREC DEL CONCESSIONARI

Són a càrrec del concessionari els conceptes següents (relació no exhaustiva):

  • Despeses de personal: salaris, costos socials, dietes, etc.
  • Els costos derivats de l'execució de la neteja, desratització i desinfecció, caracteritzacions, contingències i reposició d'equips, així com de la resta de planificacions que recull aquest Reglament.
  • Els costos derivats del manteniment de les inversions i infraestructures.
  • Els costos derivats del manteniment de l'operativitat del Pla d'Emergència Interior.
  • El cost d'energia elèctrica, aigua potable, telefonia, combustibles, transport, tractament de residus, si escau, tractament d'aigües residuals i lixiviats, i els serveis i productes que siguin necessaris per al funcionament del Servei, que s'originin per muntatge, desmuntatge i retirada de qualsevol classe d'instal·lacions, els de la protecció de materials, seguretat tant de persones com d'equips i instal·lacions, els derivats de danys per incendi i els ocasionats per la correcció de les deficiències que es posin de manifest en les inspeccions, assajos i proves sobre el funcionament de la instal·lació i l'estat dels seus elements.
  • L'equipament i el material de laboratori necessari per realitzar els controls de procés, així com els costos d'assaig i anàlisi que s'hagin de realitzar a un laboratori homologat.
  • Els impostos i taxes aplicables a l'activitat de cadascuna de les instal·lacions.

En general, tot allò que sigui necessari per complir el que estableix el contracte i el present Reglament.

10. PERSONAL DEL SERVEI

10.1. DOTACIÓ DEL SERVEI

Per a una prestació correcta del servei, el concessionari ha de garantir i aportar personal amb coneixement i capacitat suficient per gestionar les diverses línies de procés i els diferents equips i instal·lacions.

El concessionari no pot usar com a pretext la manca de personal per suspendre, retardar o reduir els serveis objecte del contracte i ha de disposar de tot el personal necessari per al desenvolupament correcte de la seva activitat sense cap tipus de repercussió en els costos.

El personal no qualificat ha de ser preferentment dels municipis on estiguin situades les instal·lacions. Així mateix, el concessionari ha de considerar la possibilitat de contractar personal amb discapacitat per a tasques específiques degudament identificades.

El concessionari té l'obligació de tenir a disposició del Consell una llista amb el nombre de persones adscrites a cada instal·lació o centre de treball que formen part del servei, distribuïts per torns de treball, amb una relació comparativa del personal teòricament previst al projecte. El nombre d'empleats i empleades per a cada instal·lació o centre de treball ha de ser l'adequat perquè el servei funcioni correctament.

Aquesta relació actualitzada del personal, per a cada instal·lació o centre de treball, ha d'indicar el següent:

  1. Nom
  2. Departament
  3. Tipus de relació contractual amb el concessionari (indicar l'empresa subcontractada si n'és el cas)
  4. Càrrec
  5. Dependència funcional dins de l'estructura de comandament
  6. Qualificació professional i acadèmica
  7. Lloc de treball

Si es considera oportú, l'empresa concessionària ha d'incloure en aquesta relació al personal adscrit a les empreses subcontractades que, de manera contínua, col·laboren amb el servei.

S'ha d'elaborar un manual de funcions (document núm. 10 de l'apartat 2.4.1 del present Reglament) en el qual s'han de desenvolupar totes les dependències i tasques específiques de cada lloc de treball.

10.2 DIRECCIÓ DEL SERVEI

A la direcció del Servei i per a tota relació amb el Consell relativa a l'explotació, el concessionari ha de tenir una persona amb titulació de grau mitjà o superior, amb formació adequada i experiència contrastada. Aquesta persona serà qui ocupi la Direcció del Concessionari o la persona en qui ho delegui.

Correspon al concessionari la selecció i designació del director o directora del servei, d'acord amb les condicions establertes a l'oferta tècnica.

El concessionari, a efectes informatius, ha de presentar al Consell un organigrama amb l'equip directiu i responsable de la gestió del servei. En el cas que es produïssin modificacions en l'organigrama del concessionari, dins l'àmbit de la concessió, s'ha d'informar dels canvis al Consell en un termini de temps no superior a 15 dies.

10.3. OBLIGACIONS DEL CONCESSIONARI EN MATÈRIA DE PERSONAL

Tot el personal contractat pel concessionari ha de percebre, com a mínim, els havers o jornals fixats en els corresponents convenis col·lectius vigents. El concessionari ha d'estar en tot moment al corrent dels pagaments de les quotes de la Seguretat Social i de la resta de càrregues socials establertes per la normativa vigent.

El concessionari ha de confeccionar i actualitzar els procediments de treball de cadascuna de les tasques que es realitzen a les instal·lacions, i és responsable de la formació del personal.

Les condicions dels ambients de treball, el vestuari, els equips de protecció individuals, eines, mètodes, procediments i protocols d'operació, s'han de validar d'acord amb criteris de seguretat en el treball i salut laboral, segons la normativa laboral vigent.

11. CONDICIONS MEDIAMBIENTALS DE L'ENTORN

11.1. DEFINICIONS

Aspecte mediambiental: tipus d'interacció amb el medi ambient que es produeix com a resultat de les activitats que realitza l'empresa. Tots els aspectes ambientals identificats es classifiquen dins els aspectes genèrics següents:

- Abocament d'aigües residuals

- Generació de residus banals

- Generació de residus no banals

- Emissions atmosfèriques

- Contaminació de sòls

- Contaminació acústica

- Consums d'energia i aigua

Impacte mediambiental: qualsevol canvi en el medi ambient, sigui advers o beneficiós, resultat en tot o en part de les activitats, productes o serveis de l'empresa.

Objectiu: finalitat de qualitat o medi ambient de caràcter general, quantificat sempre que sigui possible i que té origen en la política de qualitat i medi ambient de l'organització.

Fita: requeriment detallat d'actuació, quantificat sempre que sigui possible, aplicable a l'organització, o a part de la mateixa, derivat dels objectius de qualitat o medi ambient i que s'ha de complir per assolir-se.

Programa per a la Qualitat i la Gestió Mediambiental: document actualitzat periòdicament que recull les activitats a realitzar per a la consecució dels objectius i fites de qualitat i medi ambient.

Vectors Ambientals: magnituds que defineixen els escenaris on és possible el risc de contaminació, i en les quals recau tota l'actuació continguda al Programa de Mesures i Vigilància Ambiental. Aquests són l'aigua, el sòl, l'aire, els residus i l'energia.

11.2. OBLIGACIONS DEL CONCESSIONARI EN MATÈRIA AMBIENTAL

El concessionari ha de garantir unes condicions mediambientals, higièniques i estètiques adequades de les instal·lacions, així com el compliment de les mesures correctores relacionades amb l'Impacte Ambiental i de seguiment del Programa de Mesures i Vigilància Ambiental, Autoritzacions Ambientals Integrades i altres autoritzacions sectorials.

A més, el concessionari ha de realitzar totes les accions que disminueixin els riscos d'impacte ambiental a l'entorn proper o llunyà de les instal·lacions, així com desenvolupar processos de millora continuada de l'explotació que vagin en el mateix sentit.

En particular, és obligació del concessionari:

  • Tractar les aigües residuals i lixiviats que es produeixin a les instal·lacions. En cap cas es pot abocar a llera pública ni es pot permetre que s'infiltri en el terreny, ni que s'instal·lin pous, fosses sèptiques o elements de funció similar, si no està previst a l'AAI o a les autoritzacions d'abocament pertinents.
  • Les aigües residuals i els lixiviats que es produeixin excedentàriament i que no es puguin recircular al mateix procés ni depurar a les instal·lacions s'han de derivar a una instal·lació depuradora o gestor autoritzat, perquè es tractin correctament. El cost d'aquest tractament és a càrrec del concessionari.

El concessionari ha de controlar i tractar les emissions de fums, gasos, vapors i olors d'acord amb les condicions a complir pel que fa als ambients de treball i al medi exterior.

En particular, és obligació del concessionari:

  • Complir les operatives i instruccions per al control d'olors de les instal·lacions.
  • Eliminar en origen els focus de generació d'olors.
  • Realitzar les neteges necessàries sobre la urbanització exterior i zona d'influència per tal de mantenir-la en un estat de conservació i neteja correctes, i per eliminar els focus d'olors eventuals derivats del transport dels recol·lectors de residus o de la sortida dels rebuigs.
  • Mantenir les condicions òptimes de treball del biofiltre (temperatura, humitat, pressió de treball, etc.) i dels dispositius de desodoració.
  • Mantenir una pràctica continuada per a la minimització de les emissions difuses.
  • Controlar la proliferació de rosegadors, insectes i aus.
  • Evitar l'emissió de pols i partícules en suspensió.
  • Evitar la dispersió pel vent de papers, plàstics i altres residus.
  • Controlar la generació de renous i vibracions.

12. INFRACCIONS I SANCIONS

12.1. INFRACCIONS

12.1.1. Classificació de les infraccions

Les infraccions en què pugui incórrer el concessionari en la prestació del servei tendran la qualificació de lleus, greus i molt greus.

En totes les infraccions basades en les quantitats de residus tractades, es dona per suposat per a cada instal·lació que l'entrada de residus permet satisfer les capacitats previstes o garantides pel concessionari en el període considerat. En cas contrari, les definicions percentuals s'han d'aplicar en base a les quantitats reals subministrades a cada instal·lació.

12.1.2. Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

  • Cada falta de notificació d'una contingència o d'una incidència al Consell.
  • El retard superior a 1 mes i no justificat en el compliment del Pla de Caracteritzacions.
  • El retard superior a 15 dies en l'emissió de l'informe mensual.
  • No tenir disponibles els llibres de registres obligatoris, degudament actualitzats, per poder-los consultar el Consell quan ho sol·liciti.
  • El retard superior a 15 dies i no justificat en l'enviament al Consell de qualsevol informació que sol·liciti.
  • La inactivitat, just una vegada, davant les queixes rebudes i verificades, i la falta de tractament com a "no conformitats".
  • La falta de decòrum en el personal del concessionari.
  • La falta de neteja en els vehicles que realitzen el transport entre les plantes adscrites al servei públic.
  • La pèrdua d'estanquitat o una estanquitat insuficient dels contenidors de transport de les estacions de transferència per mor d'un manteniment incorrecte o altres causes, per evitar pèrdues de lixiviats.
  • Disminució del rendiment previst a les instal·lacions inferior al 10 % per causes imputables al concessionari.
  • El manteniment defectuós de les façanes, accessos i zones enjardinades de les instal·lacions.
  • La deixadesa en el manteniment preventiu i correctiu dels elements de les instal·lacions (maquinària, instal·lacions, enllumenat, clavegueram, contra incendis, etc.). Si aquesta deixadesa pogués ocasionar accidents o aturades imprevistes de llarga durada es consideraran com a greus.
  • La interrupció del servei de recepció a les instal·lacions disposades a aquest efecte per un temps superior a 2 hores i inferior a 4 hores per causes imputables al concessionari.
  • La interrupció del servei de transport de residus entre les estacions de transferència i les plantes de tractament o destinataris finals per un temps superior a 12 hores i inferior a 24 hores per causes imputables al concessionari.
  • La interrupció del tractament per un temps superior a 24 hores i inferior a 48 hores per causes imputables al concessionari.
  • El retard en més de 30 dies en el calibratge de qualsevol dels sistemes de pesada.
  • La no entrega dels informes de les analítiques realitzades segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental, en el temps o en el format adequats.

Es consideren igualment lleus totes les altres infraccions no previstes anteriorment i que conculquin d'alguna manera les condicions establertes en el plec de condicions i altres documents que formen part de la concessió del servei i aquest Reglament, en perjudici lleu dels serveis, o produeixin descrèdit en la prestació del servei per l'aspecte de les instal·lacions i vehicles.

12.1.3. Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

  • La transferència injustificada de residus a l'exterior o sense l'autorització prèvia del Consell (per cada vegada).
  • La transferència injustificada de residus a la planta d'incineració o sense l'autorització prèvia del Consell (per cada vegada).
  • Disminució del rendiment previst a les instal·lacions superior al 10 % per causes imputables al concessionari.
  • La gestió a les instal·lacions de residus no procedents del sistema gestionat pel Consell sense autorització prèvia (per cada vegada).
  • L'absència d'implantació del Programa de Mesures i Vigilància Ambiental.
  • El retard (superior a 1 mes) en l'emissió de l'informe anual.
  • L'incompliment del Programa de Mesures i Vigilància Ambiental.
  • La no realització dels controls indicats en el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental sense tenir cap incidència tècnica que ho hagués impedit.
  • El retard reiterat en la prestació dels serveis. Hi haurà reiteració quan en una mateixa instal·lació hi hagi 3 retards o més en el transcurs d'un any.
  • La desobediència inexcusable a les ordres escrites del Consell o a la correcció de deficiències que s'hagin assenyalat degudament.
  • La falsedat en documents estadístics i comptables i en les dades relatives als controls d'explotació, ambientals i de qualitat entregades al Consell.
  • La interrupció del servei de recollida a les estacions de transferència per un temps superior a 4 hores i inferior a 24 hores per causes imputables al concessionari. 
  • La interrupció del servei de transport de residus entre les estacions de transferència i les plantes de tractament o destinataris finals per un temps superior a 24 hores i inferior a 15 dies per causes imputables al concessionari.
  • La interrupció en el tractament per un temps superior a 48 hores i inferior a 15 dies per causes imputables al concessionari.
  • El retard de més de 45 dies en el calibratge de qualsevol dels sistemes de pesada.
  • La manca d'informació al personal tècnic autoritzat pel Consell de les dades previstes en el present Reglament.
  • La no reparació sense causa justificada de deficiències imputables com a faltes lleus i denunciades pel Consell en un termini superior a 3 mesos.
  • La reiteració per 3 vegades de la mateixa falta lleu en el termini d'un any.
  • Impedir o dificultar les tasques d'inspecció al personal del Consell de Mallorca.

12.1.4. Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

  • La gestió a les instal·lacions de residus no procedents del sistema gestionat pel Consell amb la negativa prèvia de la institució insular.
  • L'enviament al Consell d'informació falsa o manipulada relativa a qualsevol aspecte de l'operació de qualsevol instal·lació.
  • El retard de més de 60 dies en el calibratge de qualsevol dels sistemes de pesada.
  • No esmenar sense causa justificada les deficiències imputables com a faltes greus i denunciades i sancionades pel Consell en un termini superior a 3 mesos.
  • La reiteració de més de 3 infraccions greus del mateix tipus durant un any.

12.2. SANCIONS

Correspon al Ple del Consell de Mallorca la competència per imposar sancions derivades de les infraccions que pugui cometre l'empresa concessionària.

Per a la graduació de les multes, dins els límits assenyalats, s'han de tenir en compte les circumstàncies concurrents, especialment les relatives a la pertorbació causada al servei públic.

La incoació de l'expedient sancionador per part de l'òrgan competent, requereix un informe previ del departament responsable de la gestió de residus, on s'ha de fer referència succinta al fet o fets que motiven la incoació d'aquest expedient. L'òrgan competent ha de nomenar instructor o instructora per a les faltes greus o molt greus.

Quan un usuari denunciï uns fets que puguin qualificar-se de faltes o incompliments del concessionari, un inspector del servei ha d'emetre un informe sobre la denúncia i pot sol·licitar, si escau, informes complementaris d'altres funcionaris. A la vista de la informació practicada, el departament responsable de la gestió de residus ha de presentar l'informe a l'òrgan competent, amb la proposta que correspongui. Aquest, una vegada vist l'informe, pot decidir que s'incoï l'expedient o que la denúncia s'arxivi sense més tràmits. Si la denuncia s'arxiva, el denunciant pot interposar els recursos que consideri pertinents en relació amb els seus drets.

La tramitació de l'expedient sancionador s'ha de regir pel Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament del procediment a seguir per l'Administració de la CAIB en l'exercici de la potestat sancionadora així com la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Les resolucions de sancions s'han de notificar al concessionari i, si escau, al denunciant, i si fos d'índole o contingut econòmic la seva percepció s'ha de fer per la via de constrenyiment o per deduir de les quantitats a satisfer pel Consell.

Les sancions són compatibles amb la indemnització de danys i perjudicis que pugui irrogar el concessionari al Consell per l'incompliment dels termes de la concessió i sempre que, per la gravetat d'aquests estimi el Consell que no siguin mereixedores del segrest o, si escau, de la declaració de caducitat de la concessió.

Les sancions pecuniàries s'han de revisar mitjançant la corresponent modificació del present Reglament d'explotació.

12.2.1. Infraccions lleus

Un cop constatats els fets, el Consell pot amonestar per escrit i amb justificació de la recepció per part del concessionari dins un termini de 15 dies. En aquesta amonestació hi ha de figurar:

  • Motiu de la infracció
  • Data en què s'ha comès la falta
  • Mesures correctores
  • Sanció imposada

Les faltes lleus poden ser sancionades amb una multa de fins a 1.000 euros.

12.2.2. Infraccions greus

Un cop constatats els fets, el Consell pot sancionar al concessionari. A l'escrit de notificació de la sanció hi ha de figurar:

  • Motiu de la infracció
  • Data en què s'ha comès la falta
  • Mesures correctores
  • Sanció imposada

La sanció econòmica corresponent a les faltes greus és de 1.001 a 6.000 euros.

12.2.3. Infraccions molt greus

Un cop constatats els fets, el Consell pot sancionar al concessionari. A l'escrit de notificació de la sanció hi ha de figurar:

  • Motiu de la infracció
  • Data en què s'ha comès la falta
  • Mesures correctores
  • Sanció imposada

La sanció econòmica de les faltes molt greus és de 6.001 a 30.000 euros.

La comissió de faltes molt greus, donades les circumstàncies agreujants o els perjudicis ocasionats als interessos públics, pot comportar la caducitat de la concessió. En aquest cas, la declaració de caducitat requerirà una advertència al concessionari.

El règim de la prescripció de les infraccions i de les sancions és el que determina la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

13.DISPOSICIÓ TRANSITORIA.

Als efectes de que el concessionari es pugui adaptar a les previsions del present Reglament d'Explotació i donar compliment a les obligacions en ell previstes, es preveu un termini transitori de sis mesos a comptar des de la seva entrada en vigor.

14. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

A partir de l'aprovació del present Reglament queda derogat l'anterior Reglament aprovat pel Ple del Consell en data 4 d'octubre de 1993, modificat pel Ple en data 4 de desembre de 1995 i normes de rang igual o inferior que siguin contràries al present Reglament.

15. DISPOSICIÓ FINAL

Per a aquelles qüestions no previstes al present Reglament s'ha d'aplicar el contracte signat entre el Consell i el concessionari el 21 de maig de 1992 i les seves modificacions posteriors, i la normativa que sigui d'aplicació.

El present Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

ÍNDEX D'ANNEXOS

  • Annex I. Relació de maquinària mòbil
  • Annex II. Recepció de residus urbans a les instal·lacions del servei
  • Annex III. Protocol d'acceptació de la FORM al procés de metanització
  • Annex IV. Material procedent de les activitats de poda i jardineria admissible al tractament de compostatge.
  • Annex V. Protocol per a l'acceptació dels residus d'envasos lleugers a la planta de selecció d'envasos lleugers.
  • Annex VI. Centre d'Informació i Educació Ambiental.

 

ANNEX I RELACIÓ DE MAQUINÀRIA MÒBIL

La taula següent recull la informació mínima que s'ha de registrar de la maquinària mòbil.

MÀQUINA

 MATRÍCULA

PROPIETAT

DATA ADQUISICIÓ

PERÍODE ARRENDAMENT

DESCRIPCIÓ

BASE

 INSTAL·LACIÓ

 

ANNEX II RECEPCIÓ DE RESIDUS URBANS A LES INSTAL·LACIONS DEL SERVEI

Els punts que s'indiquen a continuació s'entenen com a mínims. El concessionari els pot modificar o pot incloure-hi les prescripcions que consideri oportunes.

II.1. RECEPCIÓ DE RESIDUS URBANS I ASSIMILABLES A LES PLANTES DE TRACTAMENT

S'inclouen en aquest apartat les plantes que tenen recepció de residus:

  • Prescripcions per als vehicles, conductors i peons 
  • La velocitat a l'interior del recinte ha d'estar limitada segons senyalització a cada una de les instal·lacions.
  • L'accés i sortida de les instal·lacions només es pot dur a terme amb l'autorització del vigilant.
  • S'ha de pesar el vehicle a l'entrada i a la sortida, i el concessionari n'ha d'emetre un albarà (comprovant). Aquest document ha d'indicar el pes de residus aportats al servei i l'han de signar ambdues parts.
  • Una vegada superat el control d'entrada, els i les transportistes  s'han de dirigir a la zona de descàrrega, respectant en tot moment els senyals de trànsit que es troben a l'interior de les instal·lacions. No es pot circular per cap altra zona que no sigui la indicada per a l'accés a la zona de descàrrega de la planta de destinació.
  • S'ha de descarregar al fossat o platja (segons la instal·lació) seguint les instruccions de l'operari o operària.
  • S'ha de procurar que la descàrrega sigui lenta, però fluida per evitar esperes a altres transportistes. Els conductors o conductores i peons, per la seva seguretat, han d'utilitzar sabates, ulleres de seguretat, guants i careta. Es recomana l'ús de protecció auditiva. S'ha d'evitar si és possible sortir del camió durant les operacions de descàrrega.
  • Està prohibit fumar (risc d'incendi). Per salut, es recomana no menjar ni beure, fora de les zones habilitades.
  • Està prohibit netejar els camions fora de les zones habilitades.
  • S'ha de procurar quedar a la zona de descàrrega just el temps imprescindible, fins que es lliuri l'albarà. L'accés als vestidors i a les oficines de l'estació de transferència només és possible si l'operari o operària  de l'ET hi és i ho autoritza.
  • Els mitjans de transport utilitzats per a la FORM i els llots d'EDAR han d'estar completament tapats per tal d'evitar la dispersió de males olors.

El concessionari es reserva el dret de no acceptar a les instal·lacions vehicles que pel seu estat de conservació i manteniment puguin suposar un perill per a la resta d'usuaris i usuàries  o personal de l'empresa.

  • Prescripcions per als residus d'entrada a les instal·lacions respectives i segons el residus admissibles esmentats
  • S'admeten els residus urbans generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tenguin la qualificació de perillosos segons el Reial decret 952/1997 i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts en els llocs o activitats anteriors. En cap cas es poden admetre els residus següents ja que no estan inclosos al contracte de la concessió: residus de construcció-demolició, medicaments caducats, equips elèctrics i electrònics, terra i residus voluminosos.
  • Els envasos lleugers procedents de la recollida selectiva s'han d'ajustar a les especificacions tècniques previstes al conveni signat amb l'SCRAP corresponent.

II.2. RECEPCIÓ DE RESIDUS URBANS A LES ESTACIONS DE TRANSFERÈNCIA

  • Prescripcions pels vehicles, conductors o conductores  i peons que transportin residus en massa, paper-cartró i envasos lleugers.
  • La velocitat a l'interior del recinte està limitada.
  • L'accés i sortida de l'estació de transferència només es pot dur a terme amb el semàfor en verd.
  • S'ha de pesar el vehicle a l'entrada i a la sortida, i el concessionari ha d'emetre un albarà (comprovant) que indiqui el pes de residus aportats al servei i que han de signar ambdues parts. Hi ha la possibilitat de pesar només a l'entrada, així l'aportació dels residus es calcularà restant la tara del vehicle, que s'actualitzarà mensualment.
  • S'ha de descarregar a les tremuges únicament si el semàfor està en verd. El conductor o conductora obrirà les baranes i les enganxarà perquè no es tanquin durant l'aproximació del camió a la tremuja.
  • S'ha de procurar fer una descàrrega lenta per evitar embussaments, però fluida per evitar esperes a altres transportistes. Els conductors o conductores i peons, per la seva seguretat, han d'utilitzar sabates, ulleres de seguretat, guants i careta. Es recomana l'ús de protecció auditiva.
  • S'ha de deixar la zona de descàrrega neta en haver acabat. S'han de tancar les baranes abans de netejar per evitar caigudes dins la tremuja.
  • Durant la descàrrega està prohibit fumar (risc d'incendi) a les proximitats de la tremuja. Per salut, es recomana no menjar ni beure.
  • Està prohibit netejar els camions a la zona de descàrrega.
  • S'ha de procurar quedar a la zona de descàrrega just el temps imprescindible, fins que es lliuri l'albarà. L'accés als vestidors i a les oficines de l'estació de transferència només és possible si l'operari o operària de l'ET hi és i ho autoritza.
  • Prescripcions per als vehicles, els conductors o conductores i peons que transportin vidre recollit selectivament.
  • La velocitat a l'interior del recinte està limitada a 10 km/h.
  • L'accés i sortida de l'estació de transferència només es pot dur a terme amb el semàfor en verd.
  • S'ha de pesar el vehicle a l'entrada i a la sortida, i el concessionari ha d'emetre un albarà (comprovant) que indiqui el pes de residus aportats al servei i que han de signar ambdues parts. Hi ha la possibilitat de pesar només a l'entrada, així l'aportació dels residus es calcula restant la tara del vehicle, que s'actualitzarà mensualment.
  • S'ha de descarregar al contenidor de vidre únicament si l'operari o operària de l'ET en dona l'autorització. El conductor o conductora ha d'obrir les baranes i enganxar-les, si escau, perquè no es tanquin durant l'aproximació del camió al contenidor.
  • La descàrrega ha de ser lenta per evitar desbordaments, però fluida per evitar esperes a altres transportistes. Els conductors o conductores i peons, per la seva seguretat, han d'utilitzar sabates, ulleres de seguretat, guants, careta i protecció auditiva.
  • S'ha de deixar la zona de descàrrega neta en acabar. S'han de col·locar les baranes abans de netejar per evitar caigudes dins el contenidor.
  • Durant la descàrrega està prohibit fumar (risc d'incendi) a les proximitats del contenidor. Per salut, es recomana no menjar ni beure.
  • Està prohibit netejar camions a la zona de descàrrega.
  • S'ha de procurar quedar a la zona de descàrrega just el temps imprescindible, fins que es lliuri l'albarà. L'accés als vestidors i a les oficines de l'estació de transferència només és possible si l'operari o operària  de l'ET hi és i ho autoritza.

El concessionari es reserva el dret de no acceptar a les seves instal·lacions vehicles que pel seu estat de conservació i manteniment puguin suposar un perill per a la resta de persones beneficiàries o personal de l'empresa.

  • Prescripcions per als residus d'entrada
  • S'admeten els residus urbans generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tenguin la qualificació de perillosos segons el Reial decret 952/1997 i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats. En cap cas s'admeten els residus següents ja que no estan inclosos al contracte de la concessió: residus de construcció-demolició, medicaments caducats, equips elèctrics i electrònics, terra i residus voluminosos.
  • Les característiques de les fraccions de paper-cartró, vidre i envasos lleugers procedents de la recollida selectiva, s'han d'ajustar a les especificacions tècniques previstes als convenis signats amb els SCRAP corresponents.

 

ANNEX III PROTOCOL D'ACCEPTACIÓ DE LA FORM AL PROCÉS DE METANITZACIÓ I A LES PLANTES DE COMPOSTATGE

L'objectiu principal del present protocol és fitxar un procediment per determinar l'acceptació, o no, de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) recollida selectivament i rebuda al servei, com a material apte per ser introduït als processos de metanització o de compostatge.

Després que les persones beneficiàries del servei, principalment ens locals, hagin realitzat la recollida selectiva de la FORM, l'entrada i rebuda al servei públic insularitzat de gestió de RSU ha de seguir el protocol següent:

1. Recepció i pesatge dels vehicles a les bàscules del servei.

2. Descàrrega al fossat de metanització o a les platges de les plantes de compostatge del servei.

3. Etiquetatge de l'entrada: procedència de la FORM i hora d'entrada.

4. Si el camió és seleccionat per mostreig s'ha de dur a terme una caracterització del seu contingut en platja:

- Si s'observa que la FORM rebuda té un contingut d'impropis inferior al 5 % s'ha de destinar al procés de compostatge o metanització.

- Si s'observa que la FORM rebuda té un contingut d'impropis superior al 5 % s'ha de considerar fracció rebuig. En aquest cas, les actuacions posteriors han de ser les següents:

  • El concessionari ha de comunicar via correu electrònic (residus@conselldemallorca.net) la incidència al Consell de Mallorca i a l'usuari del servei afectat en un termini màxim de 24 hores.
  • Si transcorregudes 24 hores de la notificació de la incidència al Consell de Mallorca i a l'usuari del servei afectat no hi ha cap tipus de reclamació, el concessionari ha de considerar la càrrega fracció rebuig a efectes de facturació.

Si hi ha reclamació de l'usuari, el concessionari ha de convocar l'usuari i un tècnic del Consell de Mallorca perquè aixequi acta de la incidència i resolgui in situ i en el mateix moment si s'ha d'acceptar com a FORM o s'ha de tractar com a rebuig.

Si es considera FORM, el concessionari ha de tancar la incidència i tractar la càrrega rebuda com a FORM.

Si la fracció rebuda té un contingut d'impropis inferior al percentatge previst a la normativa vigent per entendre que es realitza una recollida selectiva de FORM, se n'ha de continuar el tractament a la planta (metanització o compostatge)

Si el contingut d'impropis és superior al 30 %, la càrrega s'ha de traslladar a la planta incineradora amb valorització energètica per al tractament final.

El Consell de Mallorca, dins les seves competències d'inspecció del servei, pot validar i supervisar en qualsevol moment les actuacions dutes a terme segons el present protocol.

 

ANNEX IV MATERIAL PROCEDENT DE LES ACTIVITATS DE PODA I JARDINERIA ADMISSIBLE AL TRACTAMENT DE COMPOSTATGE

Material que SÍ s'admet a les plantes de compostatge del Consell de Mallorca i a les campes:

  • Branques, fulles i gespa.
  • Troncs de longitud inferior a 2 metres i de 0,5 metres de diàmetre.
  • Residus que si bé no provenen d'activitats de poda i jardineria serveixen per compostar:
  • de fusta sense tractar
  • o serradures que provenen de la fusta sense tractar

Material que NO s'admet a les plantes de compostatge del Consell de Mallorca:

  • Qualsevol dels materials de la llista anterior que estigui mesclat amb altres tipus de residus.
  • Fulles de palmera triturades o de mida petita (50 cm com a màxim): són REBUIG i s'accepten a la planta incineradora de Son Reus.
  • Troncs de palmera triturats o de mida petita (50 cm com a màxim): són REBUIG i s'accepten a la planta incineradora de Son Reus.
  • Arrels d'arbres i de palmeres triturades o de mida petita (50 cm com a màxim): són REBUIG i s'accepten a la planta incineradora de Son Reus.
  • Tot el gènere de les famílies Carpobrutus edulis o Carpobrutus acinaciformis (dent de lleó, ungla de lleó), Oxalis pescarpae (vinagrella), Ailanthus altíssima (arbre dels deus), Opunthia ficus indica (figa de moro, figuera de moro), Eichhornia crassipes (jacint d'aigua o violeta d'aigua) i Caulerpa Taxcifolia o Caulerpa Racemosa. Són REBUIG i s'accepten (prèvia consulta i disponibilitat) a la planta incineradora de Son Reus.

 

ANNEX V PROTOCOL PER A L'ACCEPTACIÓ DELS RESIDUS D'ENVASOS LLEUGERS A LA PLANTA DE SELECCIÓ D'ENVASOS LLEUGERS

L'objectiu principal d'aquest protocol és fixar un procediment mitjançant el qual es determina l'acceptació o no, dels residus d'envasos lleugers procedents de la recollida selectiva i rebuts al servei, com a material apte per a ser introduït en el procés de selecció d'envasos.

Després que les persones beneficiàries del servei, principalment ens locals, hagin realitzat la recollida selectiva dels residus d'envasos, l'entrada i rebuda al servei públic insularitzat de gestió de RSU, s'ha de seguir el protocol següent:

1. Recepció i pesatge dels vehicles a les bàscules del servei.

2. Descàrrega a platja a les instal·lacions del servei.

3. Etiquetatge de l'entrada: procedència dels residus i hora d'entrada.

4. Si el camió és seleccionat per mostreig s'ha de dur a terme una caracterització del contingut a platja: 

- Si s'observa que els residus d'envasos lleugers tenen un contingut d'impropis baix (≤ 30 %), s'ha de destinar al procés de selecció d'envasos. 

- Si s'observa que els residus d'envasos lleugers tenen un contingut d'impropis elevat (> 30 %) es poden considerar fracció rebuig. En aquest cas, les actuacions posteriors han de ser les següents:

  • El concessionari ha de comunicar via correu electrònic (residus@conselldemallorca.net) la incidència al Consell de Mallorca i a l'usuari del servei afectat en un termini màxim de 24 hores.
  • Si transcorregudes 24 hores de la notificació de la incidència al Consell de Mallorca i a l'usuari no hi ha cap tipus de reclamació, el concessionari ha de carregar, transportar i tractar els residus d'envasos lleugers repudiats com si fossin rebuig.

Si hi ha reclamació de l'usuari, el concessionari ha de convocar l'usuari i un tècnic del Consell de Mallorca perquè aixequi acta de la incidència i resolgui in situ i en el mateix moment si s'ha d'acceptar com a residu d'envasos lleugers o s'ha de tractar com a rebuig.

Si es considera residu d'envasos lleugers, el concessionari ha de tancar la incidència i tractar la càrrega rebuda com a residus d'envasos lleugers. No s'hi ha d'aplicar la tarifa de tractament de residus de la fracció rebuig. En el cas que la càrrega no sigui acceptada com a residu d'envasos, el concessionari ha d'emetre un albarà de bàscula que anul·li el d'entrada a la planta de selecció d'envasos, i hi ha de quedar clarament reflectida la no conformitat. Després ha de carregar, transportar i tractar el residu rebutjat com si fos rebuig.

Als residus d'envasos lleugers rebutjats, que es consideren fracció rebuig, se'ls ha d'aplicar la tarifa de tractament de residus de la fracció rebuig. 

En el cas de les persones usuàries del servei que destinen els residus a les estacions de transferència, periòdicament s'ha de sol·licitar que un camió es dirigeixi directament a planta de tractament per comprovar que la quantitat d'impropis presents en els residus d'envasos lleugers és inferior al 30 %.

El Consell de Mallorca, dins les seves competències d'inspecció del servei, pot validar i supervisar en qualsevol moment les actuacions duites a terme segons el present protocol. 

 

ANNEX VI CENTRE D'INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL

L'organització i desenvolupament d'esdeveniments a l'edifici central (Centre d'Informació i Educació Ambiental) s'han de realitzar seguint els criteris següents: 

1. El Consell de Mallorca, mitjançant l'empresa concessionària del servei públic insularitzat de gestió de residus sòlids urbans, s'ha d'encarregar de la promoció del Centre d'Informació i Educació Ambiental i del Tren de Visites així com de l'organització dels actes.

2. L'ús de les infraestructures per a actes resultants de campanyes de conscienciació ciutadana o programes d'educació ambiental no ha de suposar una despesa directa a les persones usuàries.

3. Per a la resta d'actuacions que no siguin d'aquest tipus, el Consell de Mallorca ha d'establir unes tarifes d'ús dels serveis. 

4. El Consell de Mallorca, les administracions públiques i l'empresa concessionària del servei de gestió de residus urbans poden fer ús de les instal·lacions de manera gratuïta.

5. L'horari perquè les persones interessades puguin usar el centre s'ha d'establir amb els criteris següents: 

  • Per a les activitats de divulgació del Parc de Tecnologies (escolars, professorat, grups d'interès social, accions de portes obertes, etc.) es poden usar les instal·lacions en els horaris que es determinin.
  • Es poden acceptar grups d'un nombre adequat de persones en dos torns de visita.
  • Les propostes d'organització/contractació de serveis per a altres esdeveniments que impliquin l'ús de les instal·lacions s'han d'avaluar individualment. 
  • L'empresa concessionària del servei ha de notificar al Consell de Mallorca amb suficient antelació el programa de cadascun dels actes que es duguin a terme.
  • El concessionari ha d'organitzar i gestionar el Centre d'Informació i Educació Ambiental d'acord amb el pla d'usos i gestió establert pel Consell de Mallorca que ha de regular, entre d'altres, les tarifes a pagar per les persones  usuàries. “