BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 d'abril de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus D, l'ocupació del parc fotovoltaic és de 322.218 m² situat majoritàriament dins sòl rústic general (SRG), amb una petita part de la parcel·la 235 que està situada dins la categoria d'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H), i d'acord amb el PDSEIB s'ubica en unes parcel·les situades en zones d'aptitud alta.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei .

Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte del parc fotovoltaic «Mallorca Sostenible» per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou al Grup 3. Energia. Punts 6 i 12:

6. Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Es contempla la realització d'un parc fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica als terrenys d'es Rafalot i Son Amar. Les parcel·les arrendades són les següents:

-Polígon 1, parcel·la 28. Son Amar

-Polígon2, parcel·les 236 i 237. Son Amar.

-Polígon 2, parcel·les 235 i 238. Es Rafalot.

-Polígon 2, parcel·les 240 i 242. Es Rafalot.

En els terrenys d‘es Rafalot (parcel·les 235 i 238, superfície 53,39 ha) es situarà la instal·lació solar, mentre que la resta de terrenys es destinaran a crear una zona d'esponjament vegetal on es trasplantaran els arbres afectats per la instal·lació i sembra de garrovers.

El conjunt estarà format per 79.920 panells solars de 500 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 39.960,00 kWp), per 187 inversors de 185 kW i 6 centres de transformació de 6.660 kVA que se connecten entre si mitjançant estesa elèctrica de 30 kV soterrada fins a les 2 cel·les de mitja tensió situades a la Subestació Privada Col·lectora/Elevadora 30/66 kV.

La subestació col·lectarà l'energia en una barra de 30 kV per posteriorment elevar-la a la tensió de connexió del nus Son Reus 66 kV, mitjançant un transformador de 40 MVA i aparellatge de protecció i mesura de 66 kV i tornarà a col·lectar l'energia en una barra de 66 kV a la qual es projecta una posició lliure d'entrada. Finalment, hi haurà una posició de sortida, a la qual es soterrarà la línia d'evacuació.

L'evacuació d'energia es realitzarà mitjançant una línia d'alta tensió en 66 kV d'1,17 km de longitud que anirà soterrada des de la subestació privada fins a abocar a la subestació de Son Reus.

Es planteja la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge de bateries de liti a la subestació privada capaços d'emmagatzemar/subministrar una energia total de 80 MWh. La superfície ocupada per les bateries és de 735 m².

La superfície total de la parcel·la és de 787.990 m2 i l'ocupació poligonal de la planta és de 322.218 m2, un 40,89 % de la superfície total de la parcel·la.

El sistema global del parc es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència...) que la que circula per la xarxa de transport (66 kV). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, centres de transformació i la subestació elevadora privada.

Els principals components que formen el nucli tecnològic de la instal·lació són:

2. Generador fotovoltaic: 79.920 mòduls de silici monocristal·lí de la marca SunPower model SPR-P3-500-UPP o equivalent, 500 Wp de potència nominal i una eficiència d'un 20,9%.

3. Estructura fixa FV: els panells es munten sobre estructures fixes d'acer galvanitzat clavades al terreny mitjançant pilons d'acer galvanitzat, orientaran els mòduls cap al Sud amb una inclinació de 20º i una alçada màxima de 2,29 metres. L'alçada mínima des del terra serà d'uns 0,8 metres per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb cultiu o pastures d'animals.

4. Sistema inversor: s'instal·laran 187 inversors de la casa Huawei, model SUN 2000-185KTL-H1 amb una potència nominal de 185 kW. Es situaran sota l'estructura de suport dels panells.

5. Centres de transformació: 6 centres de transformació del model PVS-175-MVCS proveïts amb un transformador cada un de 6.660 kVA. Seran elements prefabricats amb un acabat metàl·lic industrial. Tots els centres de transformació estaran associats a cel·les de MT necessàries per a la seva protecció i distribució d'energia a un sistema de 30 kV.

6. Sistema connexions elèctriques: el bloc fotovoltaic està dividit en dos trams: tram de corrent continu (fins a l'inversor) i tram de corrent altern (després de l'inversor).

7. Proteccions elèctriques

8. Infraestructura de connexió en MT 30 kV.

9.2.2 Cel·les de connexió en MT a la subestació privada: Es plantegen 2 circuits MT de 30 kV que s'agruparan en 2 cel·les de 30 kV situades a la subestació privada.

10. Transformador 30/66 kV de 40 MVA: serà un transformador trifàsic situat dins la subestació a l'aire lliure i amb aïllament per oli.

11. Aparellatge de protecció i mesura en AT 66 kV.

12. Línia d'evacuació en 66 kV fins al nus de connexió de la SE Son Reus.

La subestació privada Col·lectora elevadora 30/66 kV es situarà a la zona Sud-oest del polígon 2, parcel·la 238 ocupant una superfície de 1.981,22 m². La seva funció serà elevar la tensió de la instal·lació Solar Fotovoltaica Mallorca Sostenible als 66 kV del punt de connexió proposat.

En data 15 de juny de 2020 el director general d'Energia i Canvi Climàtic va signar la resolució per la qual es va designar a IFV MALLORCA SOSTENIBLE , S.L. com a Interlocutor Únic de Nus en la subestació SE Son Reus 66 kV.

Per aquesta raó, es projecta una barra simple de 66 kV que col·lectarà l'energia de les instal·lacions que necessitin connectar-se al nus de connexió en la Subestació Son Reus. Es deixa espai lliure per a una posició d'entrada per possibilitar la connexió en el futur.

El projecte contempla un tancament perimetral de tipus cinegètic de malla metàl·lica, la creació d'una barrera vegetal en tot el perímetre de la instal·lació, especialment en la zona més pròxima a la línia de tren, a més de barreres vegetals interiors.

Es preveu la sembra de cultius de farratgeres i mel·líferes entre les plaques i de 5000 arbusts autòctons d'espècies forestals mel·líferes al marge Est de la parcel·la 28 que permetrà les activitats d'apicultura i ramaderia ovina. A més, es planteja una àrea de formació i conscienciació d'energies renovables amb finalitats educatives.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi físic i biòtic (ubicació, atmosfera i clima, fisiografia, geologia, hidrologia superficial i subterrània, litologia, usos de sòls i APR, paisatge, flora, fauna, espais protegits, paisatge i patrimoni), i el medi socioeconòmic (demografia i economia, consum elèctric de Bunyola, infraestructures energètiques i xarxa viària).

Segons el PTI de Mallorca, els terrenys on es situarà el parc fotovoltaic estan majoritàriament en sòl rústic general (SRG) amb una petita part de la parcel·la 235 que està situada dins la categoria d'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H), ambdues categories corresponents a sòl rústic comú. Segons el planejament municipal les parcel·les tenen una qualificació de sòl rústic agrícola ramader trobant-se en la zona de paisatge no protegit.

Atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha es troba classificada com a tipus D i es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica ambiental i territorial alta d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, modificat per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètic.

Tot i que el PDSEIB estableix a l'article 36 que les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D s'han de tramitar per via de la declaració d'interès general, en aquest cas, es tramita com a projecte industrial estratègic i d'acord amb l'article 4 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, «1. La declaració de la inversió com a projecte industrial estratègic té els efectes següents:

...

d) Només en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables, la declaració d'interès general. “...

En el BOIB núm. 176 de 25 de desembre de 2021 es va publicar l'Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2021 pel qual es declara el projecte industrial d'interès estratègic.

-Tota la parcel·la està situada en la Unitat de Paisatge UP4-Badia de Palma i Pla de Sant Jordi, amb un grau de valoració paisatgística moderada.

-Els terrenys es troben dins l'àmbit d'intervenció paisatgística AIP II-Entorns de Son Reus.

-Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5% .

-Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000 i no s'hi troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari.

-El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissament o inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals.

-Els terrenys es troben en una àrea de Protecció d'Electrocució.

-En relació amb l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1814M4 «Son Reus» la qual segons el PHIB 2019 i els objectius de la DMA, es troba en estat de «manteniment», amb presència de nitrats, no s'han detectat substàncies prioritàries, bon estat quantitatiu i mal estat químic.

És un aqüífer profund. Actualment aquesta massa no està declarada zona vulnerable a la contaminació per Nitrats (ZVCN).

La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada. El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

La línia d'evacuació es troba dins el perímetre de restriccions moderades del pou de proveïment urbà CAS_676_Vigent-A_S_5123. D'acord amb l'article 87 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de 2019 s'entén com a una activitat permesa.

-Referent a l'activitat agrícola de la parcel·la, d'acord amb l'informe agronòmic de desembre de 2020 realitzat per l'enginyer agrònom (col·legiat 1693) Joan Simonet Pons, la finca afectada pel camp de plaques solars està conformada per cinc parcel·les cadastrals amb una superfície total de 787.988 m² i les plaques solars s'ubiquen a les parcel·les 235 i 238 ocupant una superfície de 533.896 m².

A les parcel·les 28, 236 i 237 es plantegen actuacions de millora i diversificació de l'activitat agrària, això sense deixar de costat les possibilitats d'ús agroramader que es mantenen a la zona d'implantació de les plaques.

A la parcel·la 238 podem trobar garrovers dispersos de diferents edats. Exemplars de més de 80 anys i altres de poc més de 10.

A la part Nord, just en una franja paral·lela al camí, presenten una disposició més regular i són arbres més joves. A la resta de la zona presenten una distribució aleatòria.

La majoria d'arbres no han estat sotmesos a cap tipus d'actuació des de fa uns deu anys com a mínim. No estan exsecallats i en molts de casos han estat envaïts per vegetació silvestre. Els ullastres (Olea europaea var. Silvestris) i abatzers (Rubus ulmifolius) han crescut sense control impedint la recol·lecció dels fruits en molts de casos. A la finca pasturen ovelles d'altres explotacions ramaderes que mantenen la finca relativament neta de vegetació silvestre. S'han localitzat dues caseres d'abelles en la parcel·la. En total es veuen afectats 467 arbres dels quals proposen replantar un 21%.

La parcel·la 235 presenta unes característiques semblants a l'anterior, en aquesta zona podem trobar garrovers dispersos de diferents edats. Hi trobam principalment exemplars de més de 100 anys.

La majoria d'arbres no han estat sotmesos a cap tipus d'actuació des de fa uns deu anys com a mínim. No estan exsecallats i en molts de casos han estat envaïts per vegetació silvestre.

Els ullastres (Olea europaea var. Silvestris) i abatzers (Rubus ulmifolius) han crescut sense control impedint la recol·lecció dels fruits en molts de casos. A la part Nord-oest quasi no hi ha arbres i aquests es troben en molt mal estat. La zona no ha estat llaurada en el darrer any. Els sols es llauren amb cultivadors un pic a l'any com a màxim. La majoria de la collita de garroves no s'ha realitzat per impossibilitat d'accedir als arbres. A la finca pasturen ovelles d'altres explotacions ramaderes que mantenen la finca relativament neta de vegetació silvestre.

En total es veuen afectats 586 arbres dels quals proposen replantar un 44%.

9. Segons font de l'IDEIB, l'àrea del parc ocupa les quadrícules 173 i 281, a la quadrícula 173 al codi 5 x 5 del Bioatles apareixen les següents espècies amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Milà reial	Milvus milvus
Águila coabarrada	Aquila fasciata
Llampúdol bord	Rhamnus ludovici-salvatoris
Savina	Juniperus phoenicea subsp. phoenicea
Clavell bord	Limodorum trabutianum

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Àguila calçada	Aquila pennata
Calàpet	Bufotes balearicus
Banyarriquer	Cerambyx cerdo mirbeckii
Serp de garriga	Macroprotodon mauritanicus
Cucui	Cuculus canorus
Falcó	Falco peregrinus
Ratapinyada de coa llarga	Tadarida teniotis
Trencapinyons	Loxia curvirostra
Dragó	Tarentola mauritanica
Formiguer	Jynx torquilla
Mussol banyut	Asio otus
Puput	Upupa epops
Ratapinyada comuna	Pipistrellus pipistrellus
Passaforadí	Troglodytes troglodytes
Garballó, Margalló	Chamaerops humilis
Boix	Buxus balearica
Eixorba-rates blanc, Coixinet de monja	Teucrium balearicum
Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Ruscus aculeatus
Murta, Murtera, Murtra	Myrtus communis
Llampúgol, Aladern	Rhamnus alaternus

Al codi 5x5 de la quadrícula 281 apareixen les següents espècies amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Milà reial	Milvus milvus

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Esplugabous	Bubulcus ibis
Sebel·lí	Burhinus oedicnemus
Eriçó	Atelerix algirus
Xoriguer	Falco tinnunculus
Puput	Upupa epops

D'acord a l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on es desenvolupa el projecte hi ha presència de:

Ratapinyada de coa llarga «Tadarida teniotis» i de Ratapinyada comuna «Pipistrellus pipistrellus», espècies silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011). No tenen constància de cap niu d'aus rapinyaires a menys de 1000 metres de la parcel·la.

10. Referent al Patrimoni, no hi ha afecció a cap espai amb cautela patrimonial, malgrat que la zona té valors paisatgístics, històrics i etnològics.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 21 de gener de 2021 es va publicar en el BOIB núm. 9 la informació pública d'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i AIA del parc fotovoltaic Mallorca Sostenible. Durant el tràmit d'informació pública es varen rebre al·legacions per part de Terraferida, Amics de la Terra i el GOB:

1-Terraferida:

«Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Energètica i Territorial sobre la ubicació dels parcs fotovoltaics a Mallorca.

Les competències d'ordenació del territori les té el Consell de Mallorca, i és a través del PLA TERRITORIAL INSULAR que s'ha de realitzar l'ordenació dels Parcs Fotovoltaics a Sòl Rústic, i el Consell Insular de Mallorca encara no ho ha realitzat.»

2-Amics de la Terra i GOB:

«PRIMERA: Tenint en compte que el parc fotovoltaic promogut per IFV MALLORCA SOSTENIBLE S.L. a les finques de Son Amar i Es Rafalot, en el terme municipal de Bunyola, ocuparia una superfície de més de 32 Ha de sòl rústic general agrari, ens oposem a la seva instal·lació perquè suposa l'ocupació de territori agrícola. Tal com es diu a la memòria està prevista l'eliminació d'uns 736 arbres, dels quals la major part són garrovers i, en menor mesura, ullastres; quasi tots ells adults.

Tampoc es pot acceptar com argumentació que es tracti de zones ja antropitzades per la seva proximitat al polígon de Ses Veles i el centre de tractament de residus de Son Reus. Això significaria que el terme municipal de Bunyola pugui ser progressivament ocupat per noves infraestructures que ocupin i destrueixin la totalitat del seu sòl rústic i agrícola.

SEGONA: No es pot acceptar l'execució de grans infraestructures per a l'evacuació al sistema elèctric de l'energia generada en el parc, com és en aquest cas el fet de construir una subestació transformadora de 30/66 KV, i una línia a 66 kV de 1.170 metres.

En el cas que s'adoptés la solució reduïda amb quasi total seguretat l'evacuació de l'energia es podria realitzar a través de la xarxa existent a 15 kV.

Precisament la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, quan al seu article 46 parla de Zones de desenvolupament prioritari, indica que un aspecte a tenir en compte a l'hora de definir aquestes zones prioritàries és la disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l'energia generada, o les infraestructures de xarxa que serien necessàries.

TERCERA: Tampoc es pot acceptar la dimensió d'aquest parc sobre la base d'assegurar la seva rendibilitat, atès que ja tenim l'experiència de la viabilitat dels petits parcs fotovoltaics actualment en execució gràcies al suport financer de subvencions – finançades pels Fons FEDER - atorgades l'any 2019 per l'IDAE. Aquestes ajudes suposen uns 40 milions d'euros distribuïts en un total de 55 parcs fotovoltaics entre les diferents illes. Precisament, a Bunyola s'està finalitzant la instal·lació de tres parcs que compten amb aquestes ajudes (Sa Tanca, Can Mas, i Son Pons).

Aquestes ajudes a parcs de reduïda dimensió estan tinent continuació amb una nova convocatòria publicada aquest any 2021, i anomenada SOLBAL 2, i que contempla de manera especial els projectes d'instal·lacions damunt cobertes o marquesines d'aparcaments. A tot això s'ha d'afegir el paquet dels Fons Europeus per a la Recuperació Econòmica i Social que, sense cap dubte, en gran part haurien de servir per fer la necessària transició energètica justa i democràtica a les nostres Illes.

QUARTA: El projecte presentat sol·licita la seva declaració com a projecte industrial estratègic d'acord amb la Llei 14/2019, de 29 de març. En aquest sentit hem de dir que un projecte d'aquestes característiques no hauria de tenir mai aquesta consideració d'estratègic, tenint en compte aquestes consideracions:

- La creació de 13 llocs de feina fixos és més que qüestionable. Una vegada en funcionament, aquests tipus d'instal·lacions funcionem de forma quasi automàtica i només tenen intervencions esporàdiques en cas d'avaria. De fet, si haguessin de tenir en compte la creació de llocs de feina, queda clar que aquesta és superior en el cas dels petits parcs, tal com conclou un estudi de l'associació ANPIER.

- Aquest projecte – llevat de la seva fase de construcció – té una mínima vinculació amb el teixit industrial de les nostres Illes.

- No s'aporta a la memòria cap estudi de la seva viabilitat econòmica i financera.

- I fonamentalment, des d'un punt de vista de la protecció del nostre territori, i a la vista de l'article 2.2 de la Llei 14/2019 quan indica

“………… Excepcionalmente, y tan solo en los supuestos de proyectos de implantación de energías renovables, se podrán ubicar en suelo rústico común, siempre que no esté expresamente prohibido por el plan territorial insular correspondiente”

queda molt clar que l'aplicació d'aquesta llei de projectes industrials estratègics en la situació actual - de manca d'un pla territorial específic per al desenvolupament de les energies renovables a Mallorca – suposa un enorme condicionant per aconseguir una transició energètica integrada en el nostre territori.

CINQUENA: En el cas que aquest parc obtingués la corresponent autorització administrativa ens trobaríem que Bunyola – juntament amb els altres tres petis parcs indicats a l'al·legació TERCERA - generaria anualment el 200% de l'energia (73,85 GWh/any) que consumeix tot el terme municipal (36,4 GWh/any). Aquestes dades són un altre indicador del desequilibri territorial que ocasiona la manca d'un ordenament per a la implementació de les energies renovables en el nostre territori. Novament s'evidencia la manca d'una planificació territorial per part del Consell de Mallorca.

CONCLUSIONS:

Per tal d'arribar als objectius de generació renovable que estableix la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica - i que Amics de la Terra Mallorca considera que es pot aconseguir – cal actuar amb aquestes directrius:

1. Una completa coordinació dins els seus camps competencials de totes les Administracions - estatal, autonòmica, insular i local - per aconseguir una transició energètica justa i democràtica a les nostres Illes.

2. Impulsar la instal·lació de parcs de reduïda dimensió aprofitant els recursos financers dels Fons Europeus, actuals i futurs.

3. Accelerar i impulsar l'execució d'instal·lacions fotovoltaiques a les cobertes dels edificis i sols degradats.

4. Continuar i incrementar les línies de suport a les instal·lacions d'autoconsum i comunitats energètiques, i realitzar campanyes d'informació i assessorament a la ciutadania en aquestes matèries.

Pel que, SOL·LICITA

A la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears que desestimi el projecte del Parc Fotovoltaic Mallorca Sostenible, de 39,96 MWp, ubicat a les finques de Son Amar i Es Rafalot del terme municipal de Bunyola, i denegui la corresponent autorització administrativa.»

Resposta a les al·legacions per part del promotor:

1-Que IFV MALLORCA SOSTENIBLE ( IFV ) ha considerado con el máximo respeto la opinión formulada por esta asociación.

Según lo anterior IFV desea hacer constar que esta entidad tras años de trabajos previos seleccionó las fincas de ES RAFALOT y SON AMAR por su absoluta idoneidad para la implantación de una instalación fotovoltaica de 39,96 MW, tanto desde el punto de vista del emplazamiento y dimensiones, de su conectividad al sistema y otros parámetros técnicos como ambientales y con plena sujeción y cumplimiento de toda la normativa reguladora vigente y de aplicación a este tipo de instalaciones.

Que analizadas las consideraciones manifestadas por associació terraferida se desprende su

legítimo interés por promulgar su parecer sobre cuestiones de carácter general y de planificación sectorial por encima de la valoración particular del proyecto contra el que alega.

Cabe destacar que si existe una planificación territorial en el ámbito del plan director sectorial energético y los terrenos se encuentran en zona de aptitud alta. Ademas el consell insular ha emitido informe favorable sobre este proyecto específico. Y el Govern Balear ha declarado el proyecto como industrial estratégico.

Que las alegaciones no recogen consideraciones esenciales respecto al proyecto técnico, ni sobre los estudios paisajísticos, ambientales y territoriales presentados que forman parte del mismo, sino que se centran fundamental y mayoritariamente en cuestiones de carácter administrativo que no competen al promotor.

2-Que IFV MALLORCA SOSTENIBLE ( IFV ) ha considerado con el máximo respeto la opinión formulada por el GOB i Amics de la Terra.

Según lo anterior IFV desea hacer constar que esta entidad tras años de trabajos previos seleccionó las fincas de ES RAFALOT y SON AMAR por su absoluta idoneidad para la implantación de una instalación fotovoltaica de 39,96 MW, tanto desde el punto de vista del emplazamiento y dimensiones, de su conectividad al sistema y otros parámetros técnicos como ambientales y con plena sujeción y cumplimiento de toda la normativa reguladora vigente y de aplicación a este tipo de instalaciones. Que analizadas las consideraciones manifestadas por el GOB y Amics de la Terra se desprende su legítimo interés por promulgar su parecer sobre cuestiones de carácter general y de planificación sectorial por encima de la valoración particular del proyecto contra el que alega. Que las alegaciones no recogen consideraciones esenciales respecto al proyecto técnico, ni sobre los estudios paisajísticos, ambientales y territoriales presentados que forman parte del mismo, sino que se centran fundamental y mayoritariamente en cuestiones de carácter administrativo que no competen al promotor.

De forma específica y con relación a algunas alusiones presentes en las alegaciones, IFV MALLORCA SOSTENIBLE desea hacer constar las siguientes precisiones:

Sobre el punto PRIMERO; el cálculo y numeración de unidades arbóreas señaladas en el proyecto y memoria ambiental como potencialmente inviables a futuro obedece fundamentalmente a unidades afectadas actualmente con diferentes patologías que amenazan gravemente su viabilidad vital en el corto plazo por su mal estado desde un punto de vista de la sanidad vegetal, razón por la cual se ha optado por la plantación de nuevas unidades vegetales que garanticen a largo plazo su viabilidad y beneficios ambientales según el estudio agronómico presentado.

Respecto a los puntos SEGUNDO, TERCERO Y CUARTO; consideramos que el proyecto cumple con los requisitos legales vigentes y que se trata de razonamientos valorativos subjetivos de índole general.

En relación al punto QUINTO; entendemos que el último paquete normativo europeo denominado como GREEN DEAL unido a los objetivos y finalidades del plan europeo de reactivación económica, así como el programa regional del PACTO DE LOS ALCALDES de la UE consagran el interés comunitario por potenciar, a todos los niveles, la implantación municipal de las energías renovables como mecanismo de cohesión, justicia social y sostenibilidad a largo plazo de los entes locales europeos integrados en la red de una Europa libre de emisiones y tendente a la electrificación económica con una clara concienciación social verde hacia el consumo y la movilidad sostenible, ambos principios rectores a su vez de la Ley Balear de Cambio Climático y Transición energética, lo que sin lugar a dudas supone para Buñola una oportunidad histórica para alcanzar su consagración como uno de los municipios real y efectivamente sostenibles impulsados desde la UE a todos los niveles, lo que según nuestro entender sólo puede entenderse como un gran patrimonio y un gran beneficio para el término municipal de Buñola y sus ciudadanos, de cara a su debida transformación e integración en el nuevo modelo económico "de emisiones CERO" impulsado por y desde todos los organismos públicos que conforman la Unión Europea.

Asimismo cabe hacer constar que la producción eléctrica de la nueva instalación se inyectará al sistema eléctrico general insular ( SE Son Reus en Pama) y - gracias a su proximidad geográfica - ayudará a paliar significativamente el déficit de integración de fuentes renovables en el consumo eléctrico del área metropolitana de la Ciutat de Palma y alrededores, lo que desde una perspectiva holística de nuestro entorno ambiental insular supondrá cualitativa y cuantitativamente una significativa y positiva transformación de los indicadores actuales.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

-DG Agricultura i Ramaderia.

-Departament de Carreteres del Consell de Mallorca.

-Departament de Territori del Consell de Mallorca.

-Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.

-Ajuntament de Bunyola.

-Ajuntament de Palma

-GOB i Amics de la Terra.

-Servei de Canvi Climàtic.

-Red elèctrica i E-distribución

S'han rebut els següents informes:

1.Informe favorable de Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (04/02/2021) indica que: «D'acord a l'article 118 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, es preceptiu i vinculant l'emissió d'un informe de l'òrgan competent en matèria d'agricultura al superar les 4 Ha.»

2.Informe favorable del Servei de Canvi Climàtic (12/02/2021), conclou:

« El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, a més inclou també l'emmagatzematge energètic, adient per a la gestió intel·ligent de la demanda i per a donar compliment a l'article 43 de la llei.»

3.Informe de l'ajuntament de Palma (25/02/2021), que conclou: «Teniendo en cuenta que el uso de instalaciones en el Sistema General de infraestructuras esta admitido, el técnico que suscribe del servicio de planeamiento municipal, no encuentra ningún impedimenta municipal a esta instalación pero se recuerda que debe contar con autorización previa de la administración competente de la gestión de este transporte ferroviario al encontrarse dentro de la zona de protección de la línea férrea.»

4.Acord favorable de la La Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme de dia 26/03/2021 i informe Proposta Ponència Tècnica - SEFYCU 2586753: «aquesta Comissió Insular acorda informar favorablement l'esmentat projecte d'acord amb les consideracions de l'informe conjunt emès en data 16 de març de 2021 pel Servei d'Ordenació del Territori i el Servei Tècnic d'Urbanisme»

L'informe tècnic conclou: «...s'informa favorablement la proposta sempre que es tinguin present les condicions següents:

1) Cal incorporar a les edificacions destinades a centres transformadors les condicions recollides a la Norma 22 del PTIM referents a la integració paisatgística i ambiental, sempre que sigui tècnicament viable, per tal de reduir l'aparença industrial de les edificacions, millorant així la seva integració paisatgística en l'entorn proper: coberta inclinada amb teula àrab, acabats de façana de pedra o pintat color ocres terra.

2) Cal ampliar la barrera vegetal d'ullastres proposada en el límit sud del parc, fins al límit oest de la parcel·la 238 i perllongar-la en direcció nord, com a mínim fins a l'alçada de les bateries, per tal de reduir la visibilitat de la subestació i les bateries, tal i com sembla que es proposa en els plànols de l'Estudi d'Impacte Ambiental aportat.

3) Cal incorporar la plantació de vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, per tal de millorar la integració paisatgística del projecte així com per tal de reforçar l'entorn del torrent com a connector territorial i corredor ecològic tal i com es recull a les directrius i principis rectors recollits a l'AIP li-Entorns de Son Reus.

Així mateix, es fa la recomanació següent:

4) Es proposa modificar la orientació de les edificacions destinades a centres transformadors amb la mateixa alineació est oest dels panells fotovoltaics, amb la coberta orientada a sud, tal i com tradicionalment es situen les edificacions similars en el sòl rústic de Mallorca, per tal de millorar la integració paisatgística del conjunt en l'entorn.

5.Informe del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (RE SAA Núm.509 23/04/2021), que indica: «que no es determina cap tipus de cautela patrimonial a la zona prospectada.»

6.Informe favorable del Servei de Protecció d'espècies (VALIB núm.43705 07/10/2021).

7.Informe favorable del Servei d'Agricultura (VALIB núm.76413 15/02/22): «Vist tot l'exposat, la proposta de compensació agronòmica amb trasplantaments, recuperació i plantació de nous peus de garrovers suposa una superfície de 21,45 ha, que compensaria la superfície prevista que ocuparà el parc fotovoltaic de sòl classificat de nivell 5 (18,74 ha). La superfície de PFV ocupada a sòl classificat de nivell 6 (19,80 ha) no requereix de mesures de complementarietat o compensació.»

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Les alternatives presentades:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar-la, indiquen que el projecte s'alinea amb la planificació energètica, contribueix als objectius de mitigar el canvi climàtic i menor contaminació, ajuda a complir els compromisos internacionals, europeus i nacionals en l'àmbit d'energies renovables i reducció de gasos d'efecte hivernacle, disminueix la dependència de les Balears respecte a l'exterior i perquè l'energia solar és la més madura i viable en l'actualitat.

Alternatives de producció d'energia elèctrica:

• Alternativa AI: generació d'energia a partir de carbó.
• Alternativa AII: generació d'energia a partir de gas.
• Alternativa AIII: generació d'energia a partir d'energia solar.
• L'alternativa III és la que més avantatges ambientals té: disminució de les emissions de gasos contaminants i d'efecte hivernacle, reducció del consum de combustibles fòssils i del consum d'aigua, possibilitat de restituir el terreny al seu estat original, menys generació de residus i més acceptabilitat social.

Alternatives d'ubicació.

Presenten 3 alternatives d'ubicació, per definir la ubicació més adequada presenten un quadre comparatiu, al qual s'han tingut en compte criteris normatius, tècnics i ambientals per tal de determinar la ubicació més compatible. Els elements que han tingut en compte són: Aptitud per a la connexió a la línia d'evacuació, Aptitud fotovoltaica, categoria del sòl PTIM, afecció a espais naturals protegits, afecció a àrees de prevenció de riscos, afecció a vegetació, fauna i habitats, afecció al medi hídric, afecció a patrimoni històric i industrial, visibilitat i incidència sobre el paisatge, distància a Parcs Fotovoltaics.

A l'EsIA indica que l'alternativa que rep una major puntuació és la més adequada i presenten la següent taula:

ALTERNATIVES UBICACIÓ	U1- Bunyola Polígon 18, parcel·la 5 i 33, Bunyola	U2 Bunyola Polígon 6, parcel·la 4 i 5, Bunyola	U3 Bunyola Polígon 2, parcel·la 235 i 238, Bunyola
Aptitud per a la connexió a la línia d'evaqüació	0	0	2
Aptitud fotovoltaica PDS Energia IB	1	1	2
Qualificació sòl segons PTM	-1	-1	1
Afecció espais naturals protegits	2	2	2
Zones de risc	-2	-2	1
Afecció vegetació natural, fauna i hàbitats faunístics	0	0	1
Afecció al medi hídric	-2	-2	2
Afecció al patrimoni històric i industrial	2	2	2
Visibilitat i incidència sobre el paisatge	2	2	2
Proximitat a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinèrgic)	2	2	2
PUNTUACIÓ TOTAL	4	4	17

Per tant, l'alternativa 3 corresponent a la ubicació del projecte, és la més adequada des del punt de vista d'ubicació.

Alternatives d'equips i instal·lacions: analitzen el tipus d'ancoratge, inclinació dels panells, l'eficiència de les plaques solars, la situació dels inversors i la implantació d'un sistema d'emmagatzematge.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Condicionament d'accessos

b) Muntatge del Parc Fotovoltaic.

c) Emmagatzemant de materials i residus.

d) Trànsit de persones, vehicles i maquinària.

e) Restitució de terrenys i serveis. Trasplantament d'arbres.

f) Risc d'accidents

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i la població.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Presència i funcionament de la instal·lació.

b) Generació d'energia elèctrica renovable.

c) Manteniment de les instal·lacions.

d) Creació de llocs de feina

e) Risc d'accidents.

f) Ús agroramader.

Aquestes accions tindran impactes positius sobre la qualitat atmosfèrica, el sòl, flora i fauna i l'economia local.

Impactes negatius sobre el paisatge.

Durant la fase de desmantellament:

a) Desmantellament de la instal·lació

b) Restitució i restauració

c) Risc d'accidents.

d) Gestió de Residus

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), la fauna i creació de llocs de feina.També es generaran gran quantitat de residus.

Impactes positius sobre el paisatge, els recursos edàfics, i usos del sòl.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren en funció de diferents atributs en: compatible, moderat, sever o crític. De la valoració global es conclou:

-Els principals efectes negatius són els derivats de la fase d'obres que es valoren com a compatibles o no significatius.

-A la fase d'explotació els impactes són principalment positius, a excepció de l'impacte paisatgístic que es valora com a no significatiu una vegada implantada la barrera vegetal.

-A la fase de desmantellament els impactes negatius són compatibles amb les mesures preventives i correctores previstes.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

- Mesures per a minimitzar l'impacte paisatgístic i maximitzar l'aprofitament energètic: instal·lació de plaques eficients amb sistema antireflexos, línies elèctriques soterrades, realització a la fase d'obres d'una barrera vegetal perimetral i barreres vegetals interiors.

- Mesures per a reduir l'afecció als recursos hídrics: maquinària amb ITV en vigor, prohibició de les tasques de manteniment i neteja de la maquinària; prohibició d'emmagatzemar a l'obra productes perillosos per tal d'evitar vessaments, abastiment de combustible fora de l'obra, segregació de residus en contenidors.

- Mesures per a disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous: regs per a evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat; la maquinària a emprar tindrà el certificat CE i haurà passat la ITV, evitar manipular materials els dies de vents forts, el transport de materials es realitzarà cobert amb lones, s'evitaran feines nocturnes, l'ús del clàxon i altres senyals acústiques.

- Mesures per a minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: subjecció de les plaques amb estructures clavades a terra i de materials que no afecten el sòl, delimitació de les zones d'actuació, reutilització de materials per anivellació del terreny, manteniment del substrat herbaci i aprofitament agroramader.

-Mesures per a la protecció de la fauna: retirada d'exemplars abans d'iniciar les obres, aixecar el tancament perimetral 20 cm del terra per deixar passar la fauna, mesures per evitar que caigui la fauna durant la realització de les rases, prohibició de l'ús de pesticides i verins.

- Mesures per a minimitzar la contaminació per residus: separacions dels residus i gestió adequada prioritzant la reutilització i el reciclatge, en cas de vessaments accidentals delimitar l'àrea i extreure la terra contaminada per a ser entregada a gestor autoritzat.

-Mesura compensatòria de reposar els arbres talats que no siguin viable el seu trasplantament.

El parc té accés des del camí de Son Amar, sense necessitat d'obrir nous camins. El tancament serà de malla metàl·lica galvanitzada de tipus cinegètic amb dimensions 15 x 15 cm, alçada màxima de 2,2 metres, aixecat 20 cm del terra per tal de permetre el pas de la fauna, sense elements punxants o tallants i disposarà de plaques visibles de senyalització per evitar la col·lisió d'avifauna.

S'instal·larà un sistema de vigilància amb càmeres d'infrarojos i control d'accés al parc per targeta. No tindran il·luminació nocturna. La neteja dels panells solars es realitzarà de forma anual mitjançant aigua regenerada i es disposarà d'un pla de manteniment preventiu i correctiu dels equips i instal·lacions.

Referent al risc d'incendi, el projecte es troba allunyat de Zones d'Alt Risc d'Incendi, a més, el parc comptarà amb un Pla d'Autoprotecció i es dotarà dels elements antiincendis pertinents.

Referent a la protecció de l'avifauna, s'ha de tenir en compte que a la zona d'estudi hi ha presència d'Àguila coabarrada, Aquila fasciata, d'Àguila calçada, Aquila pennata i Milà reial, Milvus milvus, catalogada com en Perill d'extinció. Tot i que no hi ha cap niu de milà reial a menys de 1000 metres, s'han d'establir les mesures pertinents per tal de protegir aquesta espècie.

D'acord amb la documentació presentada, per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, tot el cablejat serà subterrani i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió. Aquestes mesures preventives i correctores s'haurien de complementar amb limitacions als períodes de realització de les obres, realitzant-se en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener. A més, s'haurà de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost. Per tant, s'inclouran els condicionants a les conclusions de la present DIA.

Referent a la protecció del Patrimoni, d'acord amb l'informe tècnic del departament de Patrimoni indica «Segons consta a les nostres bases de dades, en l'esmentada referència cadastral no afecten directament cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona té valors paisatgístics, històrics i etnològics. Així mateix, com es proposa una intervenció arqueològica, el Consell de Mallorca en tant que administració que ostenta la competència, ha d'emetre la preceptiva autorització.

En data 7 d'octubre de 2020 s'autoritza el projecte de prospecció arqueològica signat per Damià Ramis en els temes proposats.

Dia 18 de novembre es registra al Consell de Mallorca l'informe final de la prospecció autoritzada, on es conclou que "Els resultats de la prospecció ha estat completament negatius ... no s'ha detectat la presència de cap resta arqueològica o d'interès patrimonial ... "

Atès l'exposat no es determina cap tipus de cautela patrimonial a la zona prospectada.»

A les mesures preventives i correctores presentades a l'EsIA no es fa referència a mesures pel manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas incolor i inodor aproximadament cinc vegades més dens que l'aire, amb alt grau d'estabilitat dielèctrica i excel·lents propietats com a aïllant a interruptors automàtics i interruptors de mitja i alta tensió.

El principal problema mediambiental que té és que un cop alliberat, és un agent intensificador de l'efecte hivernacle, tenint un potencial d'escalfament global i un temps de vida a l'atmosfera molt elevat, per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Després la seva utilització, és possible seguir un programa de reciclatge, com ara la reutilització, per evitar les emissions. Per assegurar la manipulació segura de l'SF6 nou i usat s'han de tenir en compte els requisits de seguretat previstos en la norma IEC 62271.

Tot i que el Pla de Vigilància Ambiental aportat indica que es realitzarà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i que les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del SF₆ se recuperà el gas, s'haurà d'aportar un protocol específic on es prevegi el manteniment periòdic, mesures correctores i les actuacions previstes en cas de fuites, així com la previsió del tractament del gas després de la seva vida útil, com a producte o com a residu. Les operacions les realitzarà només personal amb formació especialitzada. Aquest punt s'inclourà als condicionants de la present DIA.

Referent als camps electromagnètics a l'EsIA no s'estableix cap control. En aquest sentit, es considera que s'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica.

Referent a la compatibilitat del projecte amb els objectius, principis rectors i directrius d'ordenació de la fitxa de l'AIP ll "Entorns de Son Reus" s'ha d'indicar que el projecte ha incorporat múltiples mesures de correcció dels impactes paisatgístics, com entre d'altres: barreres vegetals perimetrals i a l'interior del parc amb diferents solucions, incorporació de zones d'esponjament, trasplantament d'arbres existents, incorporació d'acabats exteriors de l'edificació adequats ... Tot i això, cal incloure altres mesures, com la plantació de vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, l'ampliació de la barrera vegetal d'ullastres proposada en el límit sud del parc o la incorporació dels acabats recollits a la Norma 22 del PTIM en els 6 centres transformadors projectats, així com la alineació d'aquests amb l'alineació est oest dels panells.

En aquest sentit, per tal d'implementar l'adaptació paisatgística del projecte s'incorporaran mesures d'integració paisatgística a l'apartat de conclusions de la present Declaració d'Impacte Ambiental.

Per una altra banda, l'informe preceptiu realitzat conjuntament pel Servei Tècnic d'Urbanisme i del servei d'Ordenació del Territori del CIM ens indica: « L'AIP II és un àmbit d'actuació delimitat en el PTIM que engloba un complex de diferents infraestructures sectorials, per la qual cosa es fa necessària una ordenació unitària de tot l'àmbit, amb especial incidència en la recuperació i millora dels valors ambientals.

En tant que no s'aprovi definitivament el pla especial que ha d'ordenar aquest àmbit, només seran autoritzables aquelles actuacions que no contradiguin els objectius, principis rectors, mesures d'adequació ambiental i directrius d'ordenació de l'AIP II, Entorns de Son Reus. A més, segons la D.T.10ª del PTIM, resulta preceptiu l'informe previ del Departament de Territori, que exerceix les competències d'ordenació territorial en el si del Consell de Mallorca, en relació a la compatibilitat del projecte presentat amb els objectius, principis rectors i directrius d'ordenació de la fitxa de l'AIP ll "Entorns de Son Reus".

Respecte als principis rectors d'aquesta AIP:

-Revalorització de l'estructura rural de l'entorn

Es considera que s'ha tingut en compte ja que el projecte incorpora activitats d'apicultura i ramaderia ovina, així com una zona d'esponjament a la zona oest on es trasplantaran arbres existents a la zona dels panells.

-Habilitació de passos i àrees accessibles per a facilitar l'apropament del territori a la ciutadania de les àrees urbanes i rurals adjacents.

Es considera que s'ha tingut en compte, ja que a la zona oest el projecte planteja situar el tancament perimetral a la banda interior de la barrera vegetal, i a la zona sud incorpora un àrea de formació i conscienciació en energies renovables amb finalitats educatives i d'accés general.

-Incorporació de connectors territorials i corredors ecològics.

Es considera que s'ha tingut en compte, ja que el projecte incorpora barreres vegetals de grans dimensions que poden actuar coma connectors territorials i corredors ecològics. No obstant això es podria reforçar l'entorn del torrent com a connector territorial i corredor ecològic amb la plantació de vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent.

-Integració paisatgística de les infraestructures, dels equipaments i de les edificacions incloses o l'àmbit

Es considera que s'ha tingut en compte, ja que el projecte incorpora diverses barreres vegetals per tal de millorar la integració paisatgística dels panells, subestació i centre de control, i a més, també incorpora el acabats recollits a la norma 22 del PTIM en el centre de control. Caldria incorporar també aquest acabats als 6 centres transformadors projectats, per tal de millorar la seva integració paisatgística a l'entorn.

- Incorporació de polítiques de sostenibilitat territorial i foment de la seva difusió en el lloc.

La proposta ho pren en consideració en desplegar una infraestructura energètica de producció d'energia renovable que ha de contribuir significativament a la transició a un model d'energia neta i sostenible. Així mateix la incorporació d'un centre divulgatiu de les energies renovables contribuirà a la difusió de la

sostenibilitat territorial en aquest mateix lloc.

-Incorporació de la custòdia del territori com a eina de gestió del paisatge

Per la naturalesa del projecte no procedeix l'aplicació d'aquest criteri.

-Recuperació, millora i foment de les activitats agràries tradicionals de Mallorca.

Es considera que s'han tingut en compte en el projecte amb la incorporació d'activitats agràries i la replantació de les espècies arbòries de cultius tradicionals de la zona a altres àmbits de la parcel·la.

- Tractament del conjunt com a element que ajudi a articular l'estructura de corredors ecològics.

Es considera que s'ha tingut en compte, ja que el projecte incorpora barreres vegetals de grans dimensions que poden actuar coma connectors territorials i corredors ecològics.

- Ordenació paisatgística. s'establirà d'acord amb les directrius d'ordenació de la fitxa de l'AIP.

Respecte a les directrius d'ordenació d'aquesta AIP :

- Integració del traçat del ferrocarril de Sóller dins l'estratègia paisatgística de l'entorn, tant com element actiu generador de paisatge dinàmic com a element de percepció propera.

Es considera que s'ha incorporat el traçat del ferrocarril de Sóller dins l'estratègia paisatgística , perquè el projecte destina els terrenys confrontants amb les vies del tren a una zona d'esponjament vegetal on es trasplantaran els arbres afectats per la nova instal·lació.

-Adequació i potenciació de la zona del torrent tractat com a connector territorial accessible.

Es considera positiu el fet de no implantar instal·lacions a la zona propera al torrent, incorporant la plantació de lavanda i romaní en els terrenys situats entre el torrent i les vies del tren. No obstant això, caldria incorporar vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, per tal de millorar la integració paisatgística del projecte així com per tal de reforçar l'entorn del torrent com a connector territorial i corredor ecològic.

-Incorporació dels valors dels elements del patrimoni històric i etnològic presents a l'àmbit. Especialment els derivats de la xarxa hidràulica tradicional.

Es considera que s'han incorporat aquests valors, ja que no s'intervé directament en cap element etnològic i es deixa una franja de protecció respecte de les cases de possessió de la finca i el seu entorn.

-Recuperació i tractament dels camins rurals existents. L'obertura de nous camins en qualsevol cas es produirà als límits de les finques o de les seves zones funcionals diferenciades.

Es considera que s'ha tingut en compte ja que es mantenen els camins rurals existents i els nous vials interiors del parc seran camins sense pavimentar adequats a la lògica funcional del conjunt i a les traces preexistents.

-Correcció dels impactes paisatgístics i ambientals de les actuacions previstes a l'àmbit a diferents nivells sensorials.

Es considera que s'han incorporat múltiples mesures de correcció dels impactes paisatgístics del projecte, com entre d'altres: barreres vegetals perimetrals i a l'interior del parc amb diferents solucions, incorporació de zones d'esponjament, trasplantament d'arbres existents, incorporació d'acabats exteriors de l'edificació adequats ... No obstant això caldria incloure altres mesures, com la plantació de vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, l'ampliació de la barrera vegetal d'ullastres proposada en el límit sud del parc o la incorporació dels acabats recollits a la Norma 22 del PTIM en els 6 centres transformadors projectats, així com la alineació d'aquests amb l'alineació est oest dels panells.

- Adequació paisatgística i ambiental de la xarxa viària de l'àmbit.

Es considera que aquest projecte no afecta a la xarxa viària de l'àmbit.

- Incorporació d'un mirador de paisatge a la zona de l'abocador clausurat, en la mesura en que sigui compatible amb el seu ús i gestió.

Es considera que aquest punt no és aplicable al projecte ja que no està situat a l'àmbit de l'abocador.

-Integració d'usos cívics a l'àmbit.

Es considera que s'ha tingut en compte en la incorporació d'una zona de formació i conscienciació en energies renovables amb finalitats educatives.

Respecte a les mesures d'adequació ambiental d'aquesta AIP:

- A les àrees definides com a pantalles verdes de protecció del PDSR s'hi utilitzaran preferentment espècies vegetals autòctones amb baix consum d'aigua i sistemes de rec de baix consum per tal d'adequar-se al paisatge agrari existent.

Es considera que el projecte no està situat en aquestes zones, però, no obstant això, la vegetació utilitzada a les barreres vegetals del projecte són espècies vegetals autòctones amb baix consum d'aigua

- A les zones properes al torrent o a elements de la xarxa hidrològica s'utilitzarà preferentment vegetació de ribera.

Es considera que encara que sigui positiu el fet de no implantar instal·lacions a la zona propera al torrent, incorporant la plantació de lavanda i romaní en els terrenys situats entre el torrent i les vies del tren, caldria incorporar vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, per tal de millorar la integració paisatgística del projecte així com per tal de reforçar l'entorn del torrent com a connector territorial i corredor ecològic.

- En el desenvolupament de les activitats agràries tradicionals, tant d'horta de regadiu com de secà existents, s'afavorirà l'ús de sistemes de cultiu respectuosos amb l'ecologia del medi ambient.

Es considera que s'ha tingut en compte en el projecte, amb la incorporació d'ovelles i amb la incorporació de zones destinades a l'apicultura.

- S'assegurarà que un mínim de la superfície del terrenys de les futures infraestructures que estan planificades o la zona, si n'és el cas, siguin el màxim de permeables i amb cobertura vegetal.

Es considera que s'ha tingut en compte, ja que els panells aniran ancorats directament al terra i es mantindrà una cobertura vegetal a la resta dels terrenys.

- Per o l'execució de noves edificacions, equipaments, instal·lacions o infraestructures, si n'és el cos, seran d'aplicació plena les normes 42,44 i 45 del PTIM d'adopció de mesures bioclimàtiques i de prevenció de contaminació acústica i lumínica, en tant que siguin compatibles amb la seva funcionalitat bàsica i amb la protecció dels valors paisatgístics de l'entorn.

El projecte no incorpora enllumenat exterior.

Una vegada analitzat el projecte presentat sembla que no contradiu els objectius, principis rectors, mesures d'adequació ambiental i directrius d'ordenació de l'AIP 11, Entorns de Son Reus, encara que caldria incorporar algunes mesures per tal de millorar l'adequació de la proposta.

Per altra banda, una vegada analitzat l'àmbit i situació del projecte es considera que aquest no impedeix la futura possible ubicació de l'àrea de valorització, transformació i emmagatzematge de productes manufacturats a partir de matèria reciclada, recollida a la norma 57.8.d del PTIM.»

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA presenta un estudi d'impacte paisatgístic amb fotomuntatges, on es descriu i valora el paisatge intrínsec, basat en els components paisatgístics i es defineixen les distintes unitats homogènies. També s'ha definit l'àrea d'influència visual i s'ha efectuat un càlcul de les conques visuals, tant per la ubicació del projecte com per a les alternatives d'ubicació. D'un total d'11.309,75 ha de superfície analitzades, el projecte serà visible des de 1.729,26 ha, la qual cosa representa un percentatge de visibilitat d'un 15,29% del territori analitzat.

Han realitzat una valoració del potencial impacte paisatgístic combinant la intensitat de la transformació visual (pèrdua de qualitat) i l'extensió dels punts de vista afectats (fragilitat visual).

Per realitzar l'anàlisi de la conca visual han generat un model digital de superfícies utilitzant el nigul de dades LIDAR de 2ª cobertura (2015-Actualitat) del centre d'informació geogràfica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), amb resolució d'1 m per píxel.

El resultat de la visibilitat horitzontal (visibilitat del projecte des de punts d'observació situats a nivell del terreny) del projecte sense barrera vegetal indica que 2 dels punts d'observació presenten una fragilitat mitjana, un baixa i la resta no significativa.

Al cap de 3 anys d'implantar la barrera vegetal només queda un punt, Alqueria, amb fragilitat baixa, la resta queden amb fragilitat nul·la o no significativa.

Referent a la visibilitat vertical (visibilitat del projecte des de punts d'observació en plantes superiors a la del terreny), s'han detectat 3 zones:

-Hospital Joan March: el parc és visible des de la façana sud de l'edifici principal, d'acord amb l'EsIA amb la barrera vegetal es redueix la visibilitat del camp de plaques un 80%.

-Urbanització Sa Coma: urbanització de 13 habitatges unifamiliars, igual que per l'hospital, la barrera vegetal redueix entre un 80% i un 70% la visibilitat.

-Urbanització Sa Font Seca: urbanització de 25 habitatges unifamiliars, la implantació de la barrera vegetal redueix un 35% la visibilitat.

En general, es considera que la fragilitat visual vertical corresponent a les façanes és molt baixa per la distància, el nombre potencial d'observadors i l'orientació perquè la part vista des de l'hospital o de la urbanització de Sa Coma és la part posterior i per la urbanització de Sa Font Seca és el costat occidental.

La valoració global de l'impacte paisatgístic es resumeix a la següent taula:

	Sense Barrera Vegetal	Barrera vegetal estat adult
Qualitat	ALTA	ALTA
Fragilitat	BAIXA	NO SIGNIFICATIVA
Valoració Impacte	COMPATIBLE	NO SIGNIFICATIU

Referent a l'efecte sinèrgic amb les altres instal·lacions fotovoltaiques:

	Nom	Localització	Situació
PFV-1	Son Falconer	Pol.6, par.46 (T.M. Marratxi)	Construït
PFV-2	Son Reus	Pol.22, par.3 (T.M. Palma)	En Projecte
PFV-3	Sa Tanca	Pol.2, par.246 (T.M. Bunyola)	En Projecte
PFV-4	Son Pons	Pol.3, par.313 (T.M. Bunyola)	En Projecte
PFV-5	Can Mas	Pol.3, par.2 (T.M. Bunyola)	En Projecte

S'ha valorat la sinergia realitzant la conca visual des dels punts centrals de les instal·lacions, s'obté el següent resultat:

Les sinergies amb els PFVs Son Falconer, Sa Tanca i Son Pons és nul·la.

La resta de punts on es produeix sinergisme tenen una fragilitat visual valorada com a baixa o no significativa.

En relació amb la pantalla vegetal, el projecte contempla la creació d'una pantalla vegetal en tot el perímetre de la instal·lació.

L'EsIA indica que el parc fotovoltaic s'ha dividit en quatre sectors de Nord a Sud, amb la formació de tres franges vegetals que els separen transversalment. Això permetrà disminuir la sensació d'amplitud del camp de plaques i introduir barreres visuals intermèdies que tapin parcialment la visibilitat des dels punts d'observació situats al Nord.

- El sector Nord conserva diverses masses forestals bastant denses de bosc mixt de pi (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex). En el límit septentrional de la parcel·la la franja forestal és bastant densa. Al costat Oest (transcorr la línia de tren), l'arbrat existent no és continu i es planteja omplir els buits amb els peus de garrovers que es trasplantaran del perímetre del parc on es situaran els panells i amb peus joves de Pi (Pinus halepensis) junt amb arbust de Romaní (Rosmarinus officinalis).

-Sector central: l'arbrat existent es compon majoritàriament de peus de garrover. Al costat Oest la massa d'arbres és més ampla que al sector nord, a més, es planteja omplir els buits existents mitjançant els peus de garrovers trasplantats. Per una altra banda, es formen dues franges transversals d'arbrat amb l'objecte de segregar el parc en zones més petites.

-Sector Sud: la parcel·la d'esponjament que separa la instal·lació fotovoltaica de la línia del tren de Sóller és molt àmplia, no obstant això, predominen els ametllers que ofereixen menys ocultació.

D'acord amb l'informe agronòmic s'eliminaran tots els ametllers, justifiquen l'acció per la presència de Xylella, i sembraran peus de garrovers.

A l'àrea dels panells es preveu una tercera barrera vegetal transversal aprofitant una alineació existent de garrovers adults que es completarà amb el trasplantament d'alguns garrovers per omplir els buits existents.

Per una altra banda, a la zona Sud, estan formant un talús de gran altura per tal de disminuir la visibilitat a la zona industrial del Polígon de Ses Veles. A més, es plantarà una barrera vegetal d'ullastres (Olea europaea var.Sylvestris). La resta de la zona Sud conservarà la barrera vegetal existent de garrovers implementada pel trasplantament de més garrovers provinents de l'àrea d'ocupació del parc.

Quan al compliment de la Instrucció Tècnica 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, de la DG d'Agricultura, sobre els criteris (sobre l'ocupació i criteris de productivitat agrícola en funció del tipus de sòl) per a l'emissió d'informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic:

1- Ocupació del terreny: si són majors de 4 ha o menors. La superfície poligonal del projecte és de 32,36 ha.

2-Criteris de productivitat agrícola en funció del tipus de sòl: el segon informe agronòmic de novembre de 2021 indica que es varen realitzar 11 prospeccions de sòl a la finca al llarg i ample de la zona d'implantació de les plaques i es prengueren mostres de terra per realitzar unes anàlisis de sòl a través del laboratori que utilitza l'IRFAP. Obtenen els següents resultats:

-Classifiquen els sols corresponents als punts 1-2-4-5-6-7 de tipus VI i els corresponents als punts 8-9-10-11 com a tipus V.

La superfície de cada zona és:

• Tipo VI: 19,8ha (a la parcel·la 235)
• Tipo V: 17,5ha (a la parcel·la 238)

L'informe del Servei d'Agricultura indica: «la superfície de sòl que ocuparia el PFV i que està classificat de tipus VI d'acord amb la Instrucció 2/2021, són 19,80 ha. Aquesta classificació de sòl nivell 6 no requerirà de mesures de compensació i tindrà un caràcter favorable per a la instal·lació del PFV. La superfície de PFV classificada de tipus V ocupa una superfície de 17,5 ha, que s'hauran de compensar amb de mesures d'integració agrària.

Aquestes mesures de compensació proposades són:

• Trasplantar un total de 357 garrovers i ametllers procedents de les parcel·les 235 i 238 a les parcel·les 236 i 237.

• Recuperació dels garrovers existents a les parcel·les 236 i 237 per posar-los en producció . Aquestes parcel·les ocuparien 1,55 i 8,90 ha respectivament de superfície productiva.

• Eliminació de l'ametllerar existent a les parcel·les 236 i 237 afectat per Xylella fastidiosa i substitució amb la plantació de peus de garrovers joves.

• Plantació de 3 ha de garrovers a la parcel·la 242.

• Plantació de 5 ha de garrovers a la parcel·la 240.

• Plantació de 3 ha de garrovers a l'extrem est de la parcel·la 238.

• Recuperació de 8 ha de cultiu de garrovers en situació d'abandonament a la parcel·la 28.

S'ha procedit a mesurar la superfície que ocuparà el PFV a la parcel·la 238, que és precisament la que està classificada de nivell 5. El resultat és de 18,74 ha.

... la proposta de compensació agronòmica amb trasplantaments, recuperació i plantació de nous peus de garrovers suposa una superfície de 21,45 ha, que compensaria la superfície prevista que ocuparà el parc fotovoltaic de sòl classificat de nivell 5 (18,74 ha). La superfície de PFV ocupada a sòl classificat de nivell 6 (19,80 ha) no requereix de mesures de complementarietat o compensació».

Tot i que la Instrucció Tècnica d'Agricultura no preveu requerir mesures compensatòries per a sòls classificats de nivell 6, aquesta parcel·la conté 586 arbres que seran eliminats o trasplantats (L'EsIA indica que un 44% seran trasplantats) per adequar el terreny a la implantació dels panells fotovoltaics, aquests arbres suposen un embornal natural de CO₂ que haurà de ser compensat amb la sembra de com a mínim del mateix nombre d'arbres eliminats, a més, també s'hauran de reposar els que no han suportat el trasplantament. Aquest condicionant es tindrà en consideració a l'apartat de conclusions de la present DIA.

Presenten un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El PVA no contempla mesures per vigilar el compliment de la compensació agronòmica del projecte.

En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que contindrà els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte. Aquests condicionants, s'inclouran a l'apartat de conclusions de la present DIA.

El projecte bàsic té un pressupost de 37.389.592,85 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost destina 449.990,65 euros per a la barrera vegetal, 10.000 euros al PVA i 1.176.622,20 euros per a desmantellar la instal·lació i la restauració vegetal i paisatgística.

A l'EsIA es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D establertes a l'annex F del PDSEIB.

En referència a la generació de residus, el projecte bàsic refós del parc inclou un estudi de generació de residus en el qual es detallen:

-L'estimació de la quantitat de residus de construcció i demolició que es generen a la fase d'obra.

-Mesures de prevenció de residus a l'obra.

-Operacions de reutilització, valorització o eliminació a què es destinaran els residus que es generin a l'obra.

-Mesures per separar els residus a l'obra.

-Estimació dels residus a generar.

-Desmantellament: fases, estimació del volum de residus i pressupost de desmantellament.

Es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 60.558 Mwh/any. Això permet un estalvi anual d'emissions de CO₂ de 46.979,94 tn/any, i a més, un estalvi anual d'emissions dels següents contaminants:

Contaminant	kg/any
SO2	64.386,87
NOX	104.847,53
PST	2.302,34

També, es preveu la sembra de cultius de farratgeres i mel·líferes entre les plaques que permetrà la ramaderia, per tal de conèixer l'adaptació del sòl a les noves activitats combinades amb la instal·lació dels panells s'hauria de realitzar un estudi de la microbiologia actual del sòl i fer un seguiment de l'evolució mentre el parc està en funcionament.

Per una altra banda, s'hauria de fer un seguiment de l'afecció de la planta a les poblacions d'insectes, per tant, serà necessari fer un inventari inicial de les poblacions existents a l'àrea d'implantació dels panells i fer un seguiment de com evolucionen a la fase d'explotació.

L'estudi de microbiologia i el de poblacions d'insectes s'inclouran com a condicionant a l'apartat de conclusions.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Parc Fotovoltaic Mallorca Sostenible, polígon 1, parcel·la 28 i polígon 2 parcel·les 235, 236, 237 i 238 del T.M. de Bunyola, promogut per IFV MALLORCA SOSTENIBLE S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental signat per María Teresa Oms Molla a desembre de 2020, i l'ampliació de l'informe agronòmic de novembre de 2021 realitzat per Joan Simonet, i els següents condicionants:

- Es compensarà l'eliminació dels arbres inventariats (dins la parcel·la 235 del polígon 2) a l'informe agronòmic inclòs a l'Estudi d'Impacte ambiental signat per María Teresa Oms Molla a desembre de 2020 a desembre de 2020, a més, s'haurà de fer el seguiment i compensar la pèrdua dels arbres que no suportin el trasplantament, amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, amb una superfície total de com a mínim de 130.000 m². Pel cap baix, es plantarà el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat, realitzant preferentment la sembra d'ametllers "Prunus dulcis" resistents al bacteri Xylella. Es mantindrà aquest terreny almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

- En el cas que els condicionats i obligacions relacionades amb el punt anterior es compleixin en finques distintes de l'afectada pel projecte, s'adoptaran les mesures escaients per garantir la seva vinculació amb el projecte amb les pertinents inscripcions registrals.

- A les parcel·les on s'instal·laran les plaques fotovoltaiques, abans de començar les obres, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància.

- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

- Les mesures compensatòries descrites al punt 1.

- Les mesures d'integració agrària del segon informe agronòmic, signat per Joan Simonet a novembre de 2021, les quals s'hauran de mantenir i controlar almenys durant la vida útil del parc.

- Els condicionants inclosos a la present Declaració d'Impacte Ambiental.

- Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, s'haurien de realitzar preferentment en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

-Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

Els ametllers afectats per Xylella fastidiosa (Wells et al.) s'hauran d'eliminar d'acord al procediment indicat a l'informe LOSVIB 193/21 de data 21 d'octubre.

- A la fase d'obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

- Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

- Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

- S'han de complir els condicionants proposats en l'informe conjunt del Servei Tècnic d'Urbanisme i del servei d'Ordenació del Territori del CIM referents a la integració paisatgística: «Cal incorporar a les edificacions destinades a centres transformadors les condicions recollides a la Norma 22 del PTIM referents a la integració paisatgística i ambiental, sempre que sigui tècnicament viable, per tal de reduir l'aparença industrial de les edificacions, millorant així la seva integració paisatgística en l'entorn proper: coberta inclinada amb teula àrab, acabats de façana de pedra o pintat color ocres terra. Es proposa modificar l'orientació de les edificacions destinades a centres transformadors amb la mateixa alineació est oest dels panells fotovoltaics, amb la coberta orientada a sud, tal i com tradicionalment es situen les edificacions similars en el sòl rústic de Mallorca, per tal de millorar la integració paisatgística del conjunt en l'entorn».

- A l'hora d'implantar la barrera vegetal s'hauran de tenir en compte els condicionants proposats en l'informe tècnic conjunt del Servei Tècnic d'Urbanisme i del servei d'Ordenació del Territori del CIM: «Cal ampliar la barrera vegetal d'ullastres proposada en el límit sud del parc, fins al límit oest de la parcel·la 238 i perllongar-la en direcció nord, com a mínim fins a l'alçada de les bateries, per tal de reduir la visibilitat de la subestació i les bateries, tal i com sembla que es proposa en els plànols de l'Estudi d'Impacte Ambiental aportat.

Cal incorporar la plantació de vegetació de ribera a la zona confrontant amb el torrent, per tal de millorar la integració paisatgística del projecte així com per tal de reforçar l'entorn del torrent com a connector territorial i corredor ecològic tal i com es recull a les directrius i principis rectors recollits a l'AIP II-Entorns de Son Reus. Aquesta vegetació de ribera seran espècies de les comunitats de bosc de ribera i prats: Freixos (Fraxinus angustifolia), Polls (Populus alba), romeguers (Rubus ulmifolius) Fenasses (Brachipodion phoenicoides).

A més, s'haurà d'implantar tal com s'indica a l'informe agronòmic, realitzant un seguiment dels arbres trasplantats i reposant els que no superin el trasplantament.

L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada o no complís amb el seu objectiu, l'òrgan substantiu és responsable de què el promotor realitzi les plantacions necessàries, amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

- El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

- Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆ ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF_6.

- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2 punt 1

c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries".

- S'han de realitzar inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

- S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

- La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

- S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

- Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

- Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Es recorda:

- Per a l'ús d'aigües regenerades s'ha de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

- S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

- S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 13 de juliol de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias