BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 31 de maig de 2022, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte parc Fotovoltaic Alicantí II, ampliació del Parc fotovoltaic Alicantí I, amb una potència ampliada fins a 1,97 MWp i 1,75 MWn al polígon 16, parcel·les 784,787, 788 del T.M. de Llucmajor , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.2 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei.

Entre els projectes inclosos a l'annex 2, el projecte del parc fotovoltaic «Alicantí II» per les seves característiques s'inclou al punt 6 del grup 2, Energia:

• Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir d'energia solar, destinada a la venda a la xarxa, següents:
• Instal·lacions amb una ocupació de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix en l'ampliació d'un parc solar fotovoltaic al polígon 16, a les parcel·les 784, 788 i 787 connectat a xarxa elèctrica de mitja tensió, a la parcel·la 865, del TM de Llucmajor. El BOIB número 059 de 12/05/2018 publicà l'Acord del Ple de la CMAIB pel qual es formulava la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte de parc solar fotovoltaic Alacantí, pol. 16, parc. 865 (TM de Llucmajor).

D'acord amb el Decret 33/2015, BOIB núm. 73 de 16 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears es tracta d'una instal·lació fotovoltaica tipus C, i l'àmbit del parc fotovoltaic està situat en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

L'ocupació poligonal de la superfície ampliada és de 14.501 m2, un 47,12% de la superfície total de les parcel·les. La instal·lació estarà formada per 4.032 panells solars de 490 Wp, 7 inversors de 250 kW de potència nominal unitària, la potència total de l'ampliació d'1,97 Mwp.

L'ocupació poligonal dels 2 parcs (Alicantí I i Alicantí II) serà de 39.131 m2 equivalents a un 62,49% de la superfície total de les parcel·les.

Les estructures metàl·liques de suport aniran clavades al terreny. L'alçada màxima dels panells serà de 2,97 m2 des del terra i l'alçada mínima serà d'uns 0,8 metres.

El tancament del parc proposat és un tancament metàl·lic de tipus xarxa cinegètica de 2 metres d'alçada aixecada 0,15 metres del sòl per deixar passar la fauna. L'accés al parc es produeix des d'un camí públic d'accés a la finca Alicantí I a la zona Nord-est. A l'interior condicionaran accessos per accedir al Centre de Control, CTT i als panells.

S'implantarà una pantalla vegetal a tot el perímetre de la parcel·la, en aquells costats que no limitin amb vegetació forestal. La longitud total de la pantalla vegetal serà de 1.522 m (Ampliació i Alicantí I), formada per ullastres i garrovers d'una alçada de 2 metres i 16-18 cm de diàmetre, sembrats a una distància d'1m entre ells. D'acord amb el projecte, la barrera vegetal plantada a la zona del parc confrontant entre Fase 1 i ampliació serà replantada a la zona perimetral de l'ampliació. Aquesta actuació implica una modificació de la DIA publicada al BOIB número 059 de 12/05/2018, en la qual s'havia declarat que aquesta àrea comptaria amb una barrera vegetal. L'ampliació ocupa aquest espai amb panells fotovoltaics. No consta que s'hagi tramitat ni sol·licitat la modificació de la DIA.

Es projecta una edificació lligada al parc fotovoltaic, 1 centre de transformació, en un edifici prefabricat de formigó de 6x 2,38x 2,58 m.

S'utilitzarà el CMM FV preexistent del parc fotovoltaic Alicantí I, instal·lant una nova cel·la de línia per a l'ampliació. S'aprofitarà la connexió preexistent entre el CMM i el punt de connexió a la xarxa de mitjà tensió d'Endesa. La connexió preexistent consisteix amb una torre de conversió aèria-soterrada al polígon 16, parcel·la 865.

A l'estudi d'accés PRE IB001671 “PRE FV MT PRODUCTOR LMT PORRERES” per a la connexió d'Alacantí I s'atribueix una capacitat de línia de fins a 4.031 kW pel punt de connexió sol·licitat. Tot i això, s'ha modificat la capacitat de la línia fins a arribar a poder exportar 5.643,40 kW. Durant Alicantí I s'han connectat un total de 2.376 kWn, per la qual cosa, per a l'ampliació no s'arribarà mai a sobrepassar el límit de capacitat de línia, dels quals s'instal·laran 1.750 kWn.

Segons el PTM, les parcel·les 784, 788 i 787 del polígon 16 estan classificades com a sòl rústic, en la categoria de sòl rústic general (SRG). A més, estan situades dins la Unitat del Paisatge UP7-Migjorn. No afecta cap espai de rellevància ambiental definit a la Llei 5/2005, de 26 de maig LECO (ENP i XN2000) ni la LEN (Llei 1/91, de 30 de gener).

L'àmbit del projecte se situa dins Zona de Baix Risc d'Incendi. No està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs), ni per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

Es considera una zona de vulnerabilitat d'aqüífers moderada, es troba a la massa d'aigua subterrània (MAS) 1821M1 Marina de Llucmajor, fora de la zona vulnerable a la contaminació per nitrats i fora dels perímetres de restriccions dels pous de proveïment humà.

Amb relació a elements patrimonials, no hi ha elements catalogats pròxims a l'àrea d'execució. Referent a la vegetació, es tracta d'una parcel·la que actualment té explotació agrícola amb conreu de secà, pràcticament sense arbrat amb l'excepció de garrovers i ametllers dispersos i també podem trobar espècies arbòries de port alt als límits. No hi ha Hàbitats d'Importància Comunitària propers.

Segons les quadrícules d'1X1 amb codi 4092 i 4082 del Bioatles de la IDEIB, no apareixen espècies catalogades ni amenaçades a l'àrea d'execució del projecte. Segons la quadrícula de 5x5 amb el codi 403 apareixen les següents espècies catalogades no amenaçades:

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat	Endèmic
Aquila pennata	Àguila calçada	Sí	No	No endèmic
Burhinus oedicnemus	Sebel·lí	Sí	No	No endèmic
Cerambyx cerdo mirbeckii	Banyarriquer	Sí	No	No endèmic
Cisticola juncidis	Butxaqueta	Sí	No	No endèmic
Falco peregrinus	Falcó	Sí	No	No endèmic
Falco tinnunculus	Xoriguer	Sí	No	No endèmic
Troglodytes troglodytes	Passaforadí	Sí	No	No endèmic
Upupa epops	Puput	Sí	No	No endèmic
Teucrium balearicum	Eixorba-rates blanc, Coixinet de monja	Sí	No	Endèmic balear
Ruscus aculeatus	Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Sí	No	No endèmic
Rhamnus alaternus	Llampúgol, Aladern	Sí	No	No endèmic

Totes elles incloses al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011) excepte el Llampúgol, coixinet de monja i el cirerer de betlem que es troben al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció (Decret 75/2005). D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies no tenen constància de la presència d'espècies protegides ni de nius de rapinyaires a l'àrea d'execució.

Els terrenys es troben dins àrea de protecció electrocució de l'avifauna.

Referent al paisatge, l'àmbit d'estudi es troba molt antropitzat, format per un mosaic de cultius amb urbanitzacions disperses, així com infraestructures (carreteres, línies elèctriques, etc.). La vegetació queda condicionada per l'activitat agrícola, amb terrenys ocupats per cultius arboris i herbacis de secà.

La parcel·la 787, una petita part és APT de carreteres, de la Ma-5020, que uneix els nuclis de Llucmajor i Porreres.

El promotor del projecte és Good Wind Entertainment S.L., i l'òrgan substantiu la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. La vida útil de la instal·lació s'estima en 25 anys i el pressupost d'execució material és de 1.501.616,50 €. Es preveu un estalvi d'emissions de CO2 anual de 2.153.912 Kg/any.

3. Avaluació dels efectes previsibles

A la fase de construcció, es produiran impactes sobre la qualitat de l'aire (renous, pols i fums) produïts pels moviments de terra, transport de materials, les emissions de vehicles i maquinària. Alteració de l'estructura edàfica (es produirà ocupació i afecció en el terreny per l'excavació i cimentació amb formigó del centre de transformació, compactació dels terrenys...); desbrossament de la vegetació herbàcia i dels arbres situats a l'àrea d'implantació dels panells. L'alteració i pèrdua dels hàbitats faunístics, molèsties a la fauna pel renou que poden derivar en canvis en el seu comportament i per la pèrdua de refugi de micromamífers, insectes i rèptils, i la pèrdua de zones de campeig i alimentació d'aus, a conseqüència del desbrossament de la vegetació. Pèrdua de superfície agrícola dedicada al conreu d'herbàcies, a més dels impactes paisatgístics produïts per l'anivellació del terreny, perforació i col·locació de les estructures de suport, realització de rases i forats, la construcció del centre de transformació, la substitució de la vegetació herbàcia per la implantació dels panells. Respecte als residus es produirà augment de residus de construcció i de demolició així com de residus assimilats a residus sòlids urbans i la possible contaminació del sòl o l'aqüífer per vessaments accidentals de substàncies perilloses; efectes sobre la població com molèsties pels renous i la generació de pols per les obres i finalment, l'ocupació de sòl rústic. Referent als impactes positius de la fase d'obres, es preveuen la creació d'ocupació laboral i una inversió econòmica local. Així mateix, la implantació d'una barrera vegetal en les zones on no hi ha, permetrà minimitzar encara més la visibilitat del parc fotovoltaic.

A la fase de funcionament els principals impactes seran sobre l'avifauna per col·lisió o electrocució, i sobre el paisatge, es produirà una alteració del paisatge rural de la zona amb ocupació del sòl rústic i la impossibilitat de recuperació de l'àrea de conreu eliminada durant mínim 25 anys. El projecte no incorpora cap mesura de complementarietat amb activitat agrària o ramadera, ni cap mesura compensatòria per la pèrdua de sòl rústic.

També es produirà el consum d'aigua de reg pel manteniment dels 3 primers anys de la barrera vegetal; fuites o vessaments accidentals d'olis o gasos, com l'hexafluorur de sofre, generació de residus d'aparells electrònics o elèctrics (RAEE) durant les tasques de manteniment i reposició dels mòduls fotovoltaics; molèsties a la fauna per la presència del personal al parc; possible contaminació de l'aqüífer.

Quant als impactes positius de la fase d'explotació del parc fotovoltaic, són l'estalvi de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera (es preveu un estalvi d'emissions de CO2 anual de 2.153.912 Kg/any) juntament amb la generació d'energia elèctrica a partir d'energia solar renovable; la producció de beneficis socioeconòmics directes i indirectes, individuals i col·lectius, i la creació d'ocupació laboral. El manteniment de la barrera vegetal que contribuirà a tenir una millor qualitat de l'aire, el seu ús com a refugi per a la fauna existent i integrar el parc fotovoltaic dins el paisatge, el pasturatge per controlar el substrat herbaci natural envers d'herbicides, que a la vegada introdueix un ús ramader al parc que abans no tenia.

A la fase de desmantellament de la instal·lació una vegada finalitzada la seva vida útil, el principal efecte és la generació de residus, principalment, de RAEE i de construcció, a més de deixar de generar energia elèctrica amb font renovable. També es produiran efectes puntuals sobre la qualitat atmosfèrica (emissió de pols, partícules en suspensió, renous i gasos d'efecte hivernacle); possible risc de contaminació del sòl; molèsties a la fauna i a la població pels renous...

Quant als impactes positius de la fase de desmantellament, es preveuen: la creació d'ocupació laboral i la restauració del terreny i el paisatge al seu estat original.

Ateses les característiques del projecte, encara que s'apliquin les mesures preventives i correctores del document ambiental, les afeccions ambientals poden ser significatives.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte a: Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, GOB, Federació d'Associacions de Veïnats del municipi de Llucmajor, Amics de la Terra, Terraferida, Direcció Insular de Territori i Paisatge, Direcció Insular de Mobilitat i Infraestructures, i a l'ajuntament de Llucmajor. El dia d'avui dins l'expedient consten els informes següents:

i.Dia 08 de març de 2022 tenen entrada (VALIB 80556) ofici i informe per part l'ajuntament de Llucmajor indicant: «Donat a que es planteja l'execució de xarxes soterrades d'energia elèctrica i de la instal·lació de casetes de centres de transformació i convertidors. Aquestes instal·lacions hauran de complir les següents condicions:

l) El traçat de les instal·lacions aèries es situarà com a mínim a 4 m dels eixos dels camins.

II) A les instal·lacions subterrànies, les rases ("zanjas'') es situaran i executaran d'acord amb les següents normes:

1) La rasa ("zanja'') anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0, 80 m. de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

2) Els creuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l'eix de rasa ("zanja''), i de tot l'ample del camí.

3) Les característiques del nou paviment seran les mateixes del que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s'ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals [i s'haurà d'hormigonar tot l'ample de la rasa ("zanja''), amb una solera que no permeti l'enfonsament de la reposició].

4) Durant el transcurs de l'obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa ("zanja'') oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut

Ill) La E.T. ha d'estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m. de la vora del camí b) 7m de l'eix del camí i c) 3m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l'E. T. no es pot deixar formigó vist. L 'acabat del paviment només pot ésser d'un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marés de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols)

IV) Els següents elements d'obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc ... , de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, es situaran encastades a la paret de tancament de la finca

V) Tots els elements d'obra (E. T. i tancament del recinte de la E. T., tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

l) Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab.

2) Les portes, finestres, etc .. del elements d'obra seran del tipus persiana mallorquina, i es pintaran de color verd carruatge.

3) Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. [en cas de fer ús d'un altre tipus de material, l'acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural ("embetumat" mallorquí)].

Es considera necessari disposar d'elements d'apantallament, be barrera vegetal definitiva o be elements temporals en tant no s'hagi aconseguint els nivells definitius de barrera vegetal, des de bon principi de les obres.»

ii. Dia 08 de març de 2022 tenen entrada (VALIB 81668) ofici i informe favorable per part del Servei de Protecció d'Espècies.

iii. Dia 18 de març de 2022 tenen entrada (VALIB84999) ofici i informe del Servei d'Estudis i Planificació informant favorablement amb condicionants:

1. En relació al subministrament d'aigua potable mitjançant venda en camions per al reg de la barrera vegetal, el subministrament s'ha de dur a terme per empresa autoritzada, es recomana que l'aigua subministrada provingui d'una massa d'aigua en bon estat i que es realitzi un registre dels albarans o factures oficials dels volums subministrats.

2. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques.

3. Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1 /2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

iv. Dia 13 d'abril de 2022 tenen entrada (VALIB92781) ofici i informe favorable del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, amb la recomanació d'instal·lar un sistema d'emmagatzematge d'energia.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: El projecte consisteix en l'ampliació d'un parc solar fotovoltaic, ubicat dins el polígon 16, parcel·la 784, 788 i 787 del T.M. de Llucmajor, classificades com a sòl rústic, en la categoria del sòl rústic general (SRG). La superfície ampliada és de 14.501 m2, un 47,12% de la superfície total de les parcel·les. La instal·lació estarà formada per 4.032 panells solars de 490 Wp, 7 inversors de 250 kW de potència nominal unitària, la potència total de l'ampliació d'1,97 Mwp.

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica tipus C, i l'àmbit del parc fotovoltaic està situat en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

La vida útil de la instal·lació s'estima en 25 anys i el pressupost d'execució material és d'1.501.616,50 €. Es preveu un estalvi d'emissions de CO2 anual de 2.153.912 Kg/any.

2. Ubicació del projecte: Segons el PTM, les parcel·les 784, 788 i 787 del polígon 16 del TM Llucmajor estan classificades com a sòl rústic, en la categoria de sòl rústic general (SRG). A més, estan situades dins la Unitat del Paisatge UP7-Migjorn.

No afecta cap espai de rellevància ambiental definit a la Llei 5/2005, de 26 de maig LECO (ENP i XN2000) ni la LEN (Llei 1/91, de 30 de gener). L'àmbit del projecte se situa dins Zona de Baix Risc d'Incendi, no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs), ni per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

Es considera una zona de vulnerabilitat d'aqüífers moderada, es troba a la massa d'aigua subterrània (MAS) 1821M1 Marina de Llucmajor, fora de la zona vulnerable a la contaminació per nitrats i fora dels perímetres de restriccions dels pous de proveïment humà.

Amb relació a elements patrimonials, no hi ha elements catalogats pròxims a l'àrea d'execució. Quan a la vegetació, es tracta d'una parcel·la que actualment té explotació agrícola amb conreu de secà, pràcticament sense arbrat amb l'excepció de garrovers i ametllers dispersos i també podem trobar espècies arbòries de port alt als límits. No hi ha Hàbitats d'Importància Comunitària propers. Pel que fa a la fauna a les quadrícules d'1X1 amb codi 4092 i 4082 del Bioatles de la IDEIB, no apareixen espècies catalogades ni amenaçades.

Els terrenys es troben dins àrea de protecció electrocució de l'avifauna. I la parcel·la 787, una petita part és APT de carreteres, de la Ma-5020.

Referent al paisatge, l'àmbit d'estudi es troba molt antropitzat, format per un mosaic de cultius amb urbanitzacions disperses, així com infraestructures (carreteres, línies elèctriques, etc.). La vegetació queda condicionada per l'activitat agrícola, amb terrenys ocupats per cultius arboris i herbacis de secà.

3. Característiques del potencial impacte: els principals impactes són sobre el sòl pels moviments de terres i l'anivellació del terreny durant la instal·lació dels panells fotovoltaics, de l'edificació auxiliar prefabricada, del cablejat soterrat, i el compactament del sòl; sobre la vegetació pel desbrossament de la vegetació existent a la zona d'implantació; sobre la fauna per la pèrdua de refugi de micromamífers, insectes, aus i rèptils, i la pèrdua de zones de campeig i alimentació d'aus a conseqüència del desbrossament de la vegetació; ocupació directa de sòl rústic dedicat al conreu de secà; la possible contaminació del sòl o l'aqüífer per vessaments accidentals d'olis i altres substàncies perilloses i possible contaminació atmosfèrica per fuites de gasos dielèctrics, com l'hexafluorur de sofre, durant el manteniment preventiu dels equips elèctrics; possible contaminació de l'aqüífer, el qual té vulnerabilitat moderada a la contaminació; l'impacte visual damunt el paisatge i els residus generats en les fases de construcció funcionament i desmantellament de la planta fotovoltaica.

Tot i que es tracta d'una instal·lació temporal, no es pot considerar que els impactes sobre el sòl, vegetació, fauna, residus, paisatge, vessaments, consum d'aigua... s'hagin gestionat correctament amb les mesures proposades.

Els impactes ambientals positius són l'estalvi de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera juntament amb la generació d'energia elèctrica a partir d'energia solar renovable.

Atesa la naturalesa del projecte, tot i que s'apliquen mesures preventives i correctives al document ambiental, aquestes no són suficients per mitigar l'efecte global sobre el medi ambient.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte parc Fotovoltaic Alicantí II, ampliació del Parc fotovoltaic Alicantí I, amb una potència ampliada fins a 1,97 MWp i 1,75 MWn al polígon 16, parcel·les 784,787, 788 del T.M. de Llucmajor., redactat i signat per l'enginyer tècnic industrial Jordi Quer Sopeña i Antoni bisbal Palou amb data de Novembre de 2021, i el document ambiental realitzat a setembre de 2021 per María García Blázquez, Luis Garcerán Matey, i Beatriz Alonso Gómez, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013.

Indicar, també, que el projecte menciona (pàg 30 apartat 7.7): «La barrera vegetal que haya sido plantada en la zona colindante entre Fase 1 y ampliación, será replantada en la zona perimetral de la ampliación.» Aquesta actuació implica una modificació de la DIA publicada al BOIB número 059 de 12/05/2018, en la qual s'havia declarat que aquesta àrea comptaria amb una barrera vegetal. En el cas que es mantenguin les característiques del projecte s'haurà de complir amb l'establert a l'article 44 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental relatiu a les modificacions de la DIA o tramitar una modificació del projecte. Per una altra banda, assenyalar que arran de l'anàlisi del projecte, s'ha detectat un possible incompliment de les prescripcions de la DIA (BOIB núm.059 de 12/05/2018), i s'ha tramès a l'òrgan substantiu ofici de seguiment del compliment de les condicions de la declaració d'impacte ambiental del projecte del parc fotovoltaic Alacantí , pol. 16, parc. 865 TM de Llucmajor.

L'estudi d'Impacte Ambiental contindrà com a mínim el que estableixen, l'article 35 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'Annex VI, i l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, així com les consideracions següents:

S'haurà de preveure una barrera vegetal efectiva a tot el perímetre del Parc (tant a l'àrea executada com a l'àrea destinada a ampliació), es mantindrà la vegetació existent als límits de la parcel·la sempre que sigui possible, s'haurà d'executar una pantalla vegetal amb una amplada i frondositat suficient per a reduir l'impacte paisatgístic, cal prestar especial atenció als punts més crítics mencionats a l'estudi d'incidència paisatgística, l'àrea més afectada visualment és la carretera Ma-5020. Aquesta barrera vegetal estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu amb vegetació autòctona de baix requeriment hídric i es crearà en la totalitat del perímetre de la parcel·la d'actuació. L'estrat arbori estarà format per exemplars autòctons de port gran (3 metres en el moment de la plantació i el calibre recomanat mínim és de 18-20 cm de diàmetre), amb baixos requeriments hídrics. La separació entre els peus sembrats estarà compresa entre 1 i 2,5 metres atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria. Hauran de disposar d'un sistema de reg, automàtic o manual durant els 3 primers anys, especialment durant els mesos estivals en horari de menor intensitat lumínica. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc. A més, fins que la barrera vegetal oculti per complet la instal·lació, cal mantenir i revisar el bon estat de la muralla de bales de palla que confronten amb la carretera i minimitzen l'impacte visual del parc fotovoltaic.

Cal incorporar un tancament perimetral metàl·lic de tipus xarxa cinegètica de 2 metres d'alçada aixecada 0,2 metres del sòl per deixar passar la fauna, i preveure la modificació i eliminació del tancament actual de tela metàl·lica galvanitzada de trenat per torsió simple i trama 50/16 mm.

S'haurà d'incloure una memòria agronòmica amb la classificació del sòl de les parcel·les. A més, s'hauria de tenir en compte la introducció de mesures de complementarietat amb activitat agrària o ramadera o de compensació amb activitat agrària o ramadera.

Cal que s'incorporin mesures de compensació per la pèrdua de superfície agrícola productiva.

Cal realitzar un inventari del nombre del nombre d'exemplars d'espècies arbòries i arbustives a eliminar o trasplantar.

S'hauria de designar un auditor ambiental que serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

L'Estudi d'Impacte Ambiental haurà de presentar mesures correctores i preventives específiques, (indicant l'objectiu, descripció, moment d'aplicació, encarregat de gestionar-les), per a cada una de les fases del projecte, així com prescriu el punt 5 de l'annex VI de la Llei 21/13 d'avaluació ambiental, que assegurin reduir les principals afeccions del projecte, en matèria de residus, de paisatge, d'alteració i pèrdua dels hàbitats faunístics, molèsties a la fauna, risc d'incendis, atmosfera, destrucció de la vegetació, alteració de l'estructura edàfica...

Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en la nova edificació projectada destinada a Centre de Transformació, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental que recull la norma 22 del PTIM.

S'haurà de realitzar un estudi paisatgístic de la zona i de la funcionalitat de la pantalla vegetal incorporant simulacions i/o fotomuntatges, la realització dels quals haurà de ser als tres plans de distància (curta, mitjana i llarga) i des de diferents posicions ubicades sobre nuclis, principals rutes i punts d'observació del paisatge, des dels punts més alts i/o de les zones on sigui més visible. Amb tot, s'haurà de presentar també simulacions o fotomuntatges abans i després d'implantar la barrera vegetal amb l'alçada prevista. S'hauran d'incloure les fotografies de la parcel·la i de les zones properes.

Cal preveure, per a la fase de funcionament, un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i controls periòdics del gas hexafluorur de sofre (SF6), mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de les edificacions auxiliars i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per a realitzar les tasques de manteniment del parc i la instal·lació d'autoconsum fotovoltaic als edificis de la instal·lació.

Avaluar la possibilitat d'instal·lar equips d'emmagatzematge energètic per donar compliment a l'art 43 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer de canvi climàtic i transició energètica.

Cal avaluar el consum d'aigua necessari per a la neteja dels panells fotovoltaics i per al reg de la barrera vegetal.

D'acord amb l'article 39 de la Llei 21/2013 dintre el procediment substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, el promotor presentarà una sol·licitud d'inici de l'avaluació d'Impacte Ambiental ordinària, juntament amb la documentació següent:

A. Document tècnic del projecte.

B. Estudi d'Impacte Ambiental.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que les administracions públiques afectades i les persones interessades a consultar són les següents:

• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
• Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
• Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei d'Estudis i Planificació i d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics.
• Direcció Insular d'Urbanisme
• Direcció Insular de Territori i Paisatge.
• Direcció Insular de Patrimoni.
• Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.
• Ajuntament de Llucmajor.
• GOB.
• Federació d'Associacions de Veïnats del municipi de Llucmajor.
• Terraferida.
• Amics de la Terra.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Document signat elecrònicament: 11 de juliol de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias