BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 7 de juny de 2022, prengué en consideració la Proposició de llei de Menorca Reserva de Biosfera (RGE núm. 4156/22), per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, 8 de juny de 2022

El president del Parlament de les Illes Balears Vicenç Thomas i Mulet

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE MENORCA RESERVA DE BIOSFERA

ÍNDEX

Exposició de Motius

Títol l. Disposicions generals

• Article 1. Objecte
• Article 2. Finalitat
• Article 3. Objectius
• Article 4. Àmbit de la Llei i zonificació
• Article 5. Principis inspiradors
• Article 6. Efecte vinculant
• Article 7. El Pla d'Acció de Menorca Reserva de Biosfera
• Article 8. L'Agència Menorca Reserva de Biosfera
• Article 9. Integració en les Xarxes de Reserves de Biosfera

Títol II. Enfortiment de la capacitat d'intervenció i de decisió del Consell Insular de Menorca en la gestió de matèries que afecten els interessos de Menorca en tant que reserva de biosfera

Capítol l. L'exercici de les competències del Consell Insular ha d'estar al servei del compliment dels objectius i les finalitats d'aquesta llei

• Article 10. Exercici de les competències del Consell Insular de Menorca al servei dels objectius i Les finalitats d'aquesta llei

Capítol II. Manament de la futura transferència i/o delegació al Consell Insular de Menorca de competències i funcions específiques

Secció 1a. Futura transferència i/o delegació de la funció executiva i la gestió sobre diverses matèries

• Article 11. Matèries a transferir o delegar

Secció 2a. Funcions específiques sobre forests i aprofitaments forestals, vies  pecuàries i pastures

• Article 12. Funcions específiques sobre forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures

Secció 3a. Funcions específiques sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius i règim general d'aigües

• Article 13. Funcions específiques sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius i règim general d'aigües

Secció 4a. Funcions específiques sobre protecció dels espais naturals, la biodiversitat i el medi marí

• Article 14. Gestió dels espais naturals protegits
• Article 15. Protecció de la biodiversitat

Article 16. Adopció de mesures a les aigües costaneres de la zona marina compresa en l'àmbit de la reserva de biosfera

• Article 17. Autoritzacions d'abocaments a la mar

Capítol III. Funcions específiques sobre ordenació del litoral

• Article 18. Elaboració i aprovació dels instruments d'ordenació del litoral
• Article 19. Control de les obres, instal·lacions i activitats permeses a la zona de servitud de protecció
• Article 20. Consulta al Consell Insular de Menorca en els procediments de delimitació del domini públic marítimoterrestre
• Article 21. Consulta al Consell Insular de Menorca en els procediments d'atorgament d'autoritzacions i concessions d'utilització i ocupació del domini públic marítimoterrestre

Títol III. Gestió específica i diferenciada de la sostenibilitat

• Article 22. Marc legal específic de la sostenibilitat

Capítol l. Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni

• Article 23. Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni davant els projectes d'iniciativa pública o privada
• Article 24. Accés restringit a determinats espais
• Article 25. Caça i pesca fluvial

Capítol II. La preservació del model turístic de Menorca

• Article 26. Estratègia de desenvolupament turístic sostenible
• Article 27. Regulació en la creació de nous punts d'amarrament i fondeig
• Article 28. Limitació de l'afluència de vehicles de motor a Menorca

Capítol III. Contribució al compliment dels objectius de l'Estratègia Menorca 2030 de descarbonització de l'illa

• Article 29. L'Estratègia Menorca 2030
• Article 30. Efecte vinculant dels objectius plasmats en l'Estratègia Menorca 2030
• Article 31. Oficina de l'Energia Menorca 2030
• Article 32. Garantia de l'origen renovable de l'energia consumida per les administracions de Menorca

Capítol IV. Gestió eficient del cicle integral de l'aigua

• Article 33. Objectius referits al bon estat de les aigües superficials i subterrànies
• Article 34. Reducció de les pèrdues d'aigua a les xarxes de distribució
• Article 35. Mesures d'estalvi i ús eficient de l'aigua en allotjaments turístics
• Article 36. Us eficient de l'aigua a les explotacions agràries
• Article 37. Gestió eficient de les xarxes de sanejament
• Article 38. Gestió eficient de les instal·lacions de tractament

Capítol V. Contribució al compliment dels objectius de l'Agenda Urbana de Menorca

• Article 39. L'Agenda Urbana de Menorca
• Article 40. Efecte vinculant dels objectius de l'Agenda Urbana de Menorca

Capítol VI. Ordenació de la costa i del litoral

• Article 41. El Pla Territorial Sectorial per a l'ordenació del litoral

Capítol VII. Normes addicionats de protecció del medi marí

• Article 42. Conservació, ús sostenible i millora del bon estat ambiental de la zona marina compresa en l'àmbit d'aquesta llei

Capítol VIII. Patrimoni cultural immaterial

• Article 43. Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Menorca

Capítol IX. Educació i recerca per a la sostenibilitat

• Article 44. Educació per a la sostenibilitat
• Article 45. Lideratge de l'Institut Menorquí d'Estudis en la recerca d'excel·lència sobre Menorca Reserva de Biosfera

Capítol X. Millora de la qualitat de l'aire de Menorca

• Article 46. Gestió de la qualitat de l'aire de Menorca
• Article 47. Informació al públic sobre la qualitat de l'aire
• Article 48. Pla de millora de la qualitat de l'aire de la zona de Maó-Es Castell
• Article 49. Determinació de zones de baixes emissions en els nuclis urbans de Maó i Ciutadella
• Article 50. Foment de la mobilitat sostenible

Capítol XI. Criteris ambientals en la contractació pública

• Article 51. Incorporació de criteris ambientals en l'adjudicació dels contractes del sector públic
• Article 52. Condicions especials de caràcter ambiental en l'execució dels contractes

Capítol XII. Mesures en matèria de residus

• Article 53. Mesures de prevenció, reutilització i disminució dels residus

Títol IV. Impuls a la continuïtat i enfortiment d'activitats, col·lectius, factors i dinàmiques que permeten aprofundir i fer perdurables els valors de Menorca com a reserva de biosfera

• Article 54. El paper estratègic del sector primari de l'illa
• Article 55. Foment de les indústries de transformació agroalimentària a Menorca
• Article 56. La indústria i l'artesania i l'impuls al model productiu
• Article 57. Pla estratègic de competitivitat i sectors industrials estratègics vinculats a la reserva
• Article 58. Pla de digitalització i R+D+I industrial de Menorca
• Article 59. El foment de la cooperació i la competència industrials com a elements d'equilibri econòmic per a la reserva de biosfera
• Article 60. L'oficina d'assessorament i impuls a l'emprenedoria, l'economia col·laborativa, l'agenda digital i els clústers
• Article 61. Foment del consum de productes locals i de la gastronomia
• Article 62. Pla estratègic integral de comercialització del producte ecològic i/o de proximitat
• Article 63. El Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB)
• Article 64. Foment de la custòdia del territori
• Article 65. Camí de Cavalls
• Article 66. La marca Menorca Reserva de Biosfera
• Article 67. Reconeixement de l'Institut Menorquí d'Estudis i de I'OBSAM
• Article 68. Enfortiment de la presència de Menorca Reserva de Biosfera a fòrums nacionals i internacionals i a les xarxes de col·laboració

Títol V. L'autoritat consultiva per a la bona administració de Menorca en tant que reserva de biosfera

• Article 69. Naturalesa
• Article 70. Funció
• Article 71. Adscripció
• Article 72. Composició
• Article 73. Elecció, designació i nomenament de membres
• Article 74. Consulta i caràcter dels dictàmens
• Article 75. Funcionament
• Article 76. Compensacions econòmiques

Títol VI. Finançament

• Article 77. Mecanisme especial de finançament de Menorca en la seva condició de Reserva de Biosfera
• Article 78. Recursos econòmics per a l'Oficina de l'Energia Menorca 2030
• Article 79. Criteris per al repartiment del Fons Posidònia
• Article 80. Proposta dels projectes executables a càrrec del fons per afavorir el turisme sostenible
• Article 81. La recerca sobre Menorca Reserva de Biosfera en els plans de ciència, tecnologia i innovació (CTI) de les Illes Balears
• Article 82. Cànon de sanejament

Títol VII. Règim sancionador

• Article 83. Acció pública
• Article 84. Funció inspectora
• Article 85. Protecció de les persones alertadores
• Article 86. Inici del procediment per denúncia
• Article 87. Infraccions
• Article 88. Infraccions lleus
• Article 89. Infraccions greus
• Article 90. Sancions
• Article 91. Infraccions i sancions en cas d'incompliment de les previsions sobre l'afluència de vehicles de motor a Menorca
• Article 92. Infraccions i sancions referides a la marca i al logotip Menorca Reserva de Biosfera Article 93. Competència i procediment sancionador
• Article 94. Multes coercitives
• Article 95. Inici dels procediments sancionadors per petició raonada respecte dels fets constitutius d'infracció administrativa comesos en l'àmbit de la reserva de biosfera de Menorca
• Article 96. Prescripció d'infraccions i sancions

Disposició addicional primera. Plànol del perímetre i de la zonificació de la reserva de biosfera de Menorca

Disposició addicional segona. Informació sobre el règim jurídic d'entrada i circulació de vehicles a Menorca

Disposició addicional tercera. Priorització en la incorporació del sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres de les Illes Balears

Disposició addicional quarta. Disconformitat amb els projectes de l'Administració de l'Estat que puguin afectar greument algun dels principis formulats a l'article 5 d'aquesta llei

Disposició addicional cinquena. Eficiència administrativa

 

Disposició transitòria primera. Finançament de les competències i funcions, la transferència o delegació de les quals està prevista en aquesta llei

Disposició transitòria segona. Impuls i seguiment de la transferència i l'exercici de les competències i funcions

Disposició transitòria tercera. Excepcions de la limitació d'entrada a l'illa de vehicles

Disposició transitòria quarta. Obligacions de les empreses navilieres als efectes de la limitació d'entrada de vehicles a Menorca

Disposició transitòria cinquena. Règim de funcionament de l'autoritat consultiva

 

Disposició derogatòria única

 

Disposició final primera. Fonament competencial

Disposició finat segona. Desenvolupament normatiu

Disposició final tercera. Entrada en vigor

 

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

​​​​​​​I

El Ple del Consell Insular de Menorca, per Acord del dia XX, acordà remetre a la Mesa del Parlament la proposició de llei de Menorca Reserva de Biosfera, a l'empara de l'article 47.2 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Amb aquesta iniciativa legislativa, el Consell Insular de Menorca pretén saldar un deute que ja havia esdevingut històric, subratllar la importància de la condició de l'illa de Menorca com a reserva de biosfera i encarar-ne el futur amb impuls d'acord amb els principis que inspiren i regeixen la seva nominació com a tal.

Les reserves de biosfera són espais singulars i heterogenis en els quals s'exemplifica la  conciliació de la preservació dels seus valors naturals amb el desenvolupament econòmic sostenible, d'aquí el seu reconeixement com a àrees de referència pel programa "Persona i Biosfera" (Programa MaB) de la UNESCO. El Pla d'Acció de Lima (2016-2025) del Programa MaB i la seva xarxa mundial de reserves de biosfera promou precisament aquests espais com a models que han de contribuir de forma activa a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de l'ONU.

En un context de conscienciació social respecte de l'amenaça que per a la conservació de la costa de Menorca podia suposar l'execució de grans projectes. urbanístics potenciats per l'activitat turística cada vegada més preponderant, les bases de la inclusió de Menorca a la xarxa internacional de reserves de biosfera es van fixar el setembre de 1989 en unes jornades d'anàlisi i avaluació sobre "Conservació i Desenvolupament a Menorca", que foren organitzades conjuntament pel Comitè Espanyol del Programa MaB i per l'Institut Menorquí d'Estudis (IME).  S'ha de reconèixer precisament -i així es fa al títol IV de la llei- el paper clau que ha tingut l'IME des d'aquell moment, que, a través de la seva col·laboració amb el referit Comitè Espanyol del MaB, actuà com a organisme impulsor i catalitzador de les distintes iniciatives, reunions, estudis i informes que culminarien finalment en la petició oficial de nominació per part del Consell Insular de Menorca i en la declaració de Menorca com a reserva de biosfera feta pel Consell Internacional de Coordinació del Programa MaB de la UNESCO el dia 7 d'octubre de 1993.

Aquesta declaració es fonamentà en la idea general, acceptada llavors per tot l'espectre sociopolític, de la necessitat d'apostar per un desenvolupament harmoniós de l'illa que fes compatible la conservació del seu patrimoni natural i cultural amb la preservació del benestar econòmic del qual gaudia la societat menorquina, sense comprometre'n el futur. La fita que va representar aquesta distinció no hauria estat possible sense l'esperit d'ambició, il·lusió, compromís i determinació dels seus promotors i sense el suport, l'aposta i la confiança dipositades pel programa MaB en un model de reserva de biosfera com el de Menorca, més evolucionat, dinàmic, complex i integrador que el seu model tradicional, més estàtic i conservacionista. Menorca és, en efecte, una reserva de biosfera amb unes característiques especials, ja que abasta tant espais no transformats urbanísticament -zones nucli i d'esmorteïment- com zones urbanes fortament transformades i humanitzades -zones de transició-, a diferència de les reserves en les quals preval la presència de zones naturals protegides representatives d'ecosistemes, menys poblades i amb activitats econòmiques tradicionals i/o poc intensives. La declaració abasta tot el territori de l'illa i, després de la darrera ampliació del seu àmbit, la mar que l'envolta. D'aquí la preferència de la fórmula "Menorca Reserva de Biosfera", més global i inclusiva, que la de "reserva de biosfera de Menorca".

II

L'heterogeneïtat de les reserves de biosfera comporta precisament que no disposin d'un règim jurídic especial predeterminat i preceptiu. En l'ordenament jurídic espanyol, l'única base normativa general es conté en algunes previsions establertes a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. D'acord amb l'article 50.1.f) i 3, les reserves de biosfera tenen la consideració d'àrees protegides per instruments internacionals, i el seu règim de protecció és l'establert en els corresponents convenis i acords internacionals, sens perjudici de la vigència de règims de protecció, ordenació i gestió específics l'àmbit territorial dels quals coincideixi totalment o parcial amb les referides àrees. I en els articles 68 a 70 s'estableixen unes directrius mínimes sobre la configuració i els objectius de la xarxa espanyola de reserves de biosfera i sobre les funcions del Comitè MaB espanyol. Per a la seva integració i manteniment com a tals, les reserves han de comptar, com a mínim, amb una ordenació espacial integrada per una zonificació que distingeixi entre una o diverses zones nucli, zones de protecció de les zones nucli i zones de transició; amb unes estratègies específiques d'evolució cap als objectius perseguits amb el seu corresponent programa d'actuació i un sistema d'indicadors adaptat a l'establert pel Comitè MaB espanyol, i amb un òrgan de gestió responsable del desenvolupament de les estratègies, línies d'acció i programes i un altre de participació pública, en el qual estiguin representats tots els actors socials de la reserva. A partir d'aquestes directrius, el règim de regulació, protecció, ordenació i gestió de cada reserva és obert i adaptable a les seves característiques.

III

D'ençà de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera l'any 1993 no se n'ha aprovat cap instrument normatiu propi i específic, malgrat l'interès recurrent per reivindicar la figura de la llei de la reserva com a instrument oportú i necessari per fer efectius els compromisos que van justificar aquest reconeixement. Fins i tot es van arribar a redactar diversos esborranys que no van reeixir. Sí que s'han anat adoptant iniciatives puntuals prou valuoses per intentar complir de manera satisfactòria els estàndards i objectius del Programa MaB. Una d'aquestes va ser la creació l'any 1999 de l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), que funciona com una oficina tècnica de recollida, tractament i difusió de dades sobre la realitat de Menorca al servei de la transferència de coneixement i divulgació científica de la reserva.

Destaca però especialment l'aprovació pel Consell Insular de Menorca, l'abril de 2003, del Pla Territorial Insular (PTl), un instrument de gran rellevància per a l'ordenació sostenible del territori de l'illa, amb la pretensió de racionalitzar i optimitzar socialment el govern del territori en funció d'un projecte amb suport social. Per això abordà especialment una de les principals amenaces, la de la pressió urbanística sobre el territori illenc, restringint el creixement residencial i turístic i desenvolupant les categories i el règim del sòl rústic. Es disposava així d'un adequat planejament d'ordenació, ús i gestió de totes les zones integrants de la reserva de biosfera que ha contribuït a definir un model turístic i de desenvolupament propi. El setembre de l'any 2008 s'aprovà la constitució de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera com una entitat especialitzada dependent del Consell, organitzada entorn d'uns òrgans de direcció i gestió, de participació ciutadana i d'assessorament tècnic i científic. Es complia per tant una altra de les directrius assenyalades en l'article 70 de la Llei 42/2007. I amb caràcter més recent, s'estan consolidant estratègies interessants, com el contracte agrari de la reserva de biosfera i les actuacions de custòdia del territori. En l'àmbit institucional, Menorca exerceix una de les dues secretaries tècniques de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres. S'ha rezonificat la reserva i se n'ha ampliat la superfície a la part marina, de manera que ha passat de 71.191 ha a 514.485 ha. S'ha adoptat l'Estratègia 2030 de descarbonització de Menorca, i el febrer de 2019 el Ple del Consell Insular de Menorca aprovà el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera, que ha de servir per activar l'illa com un laboratori de projectes a través d'accions concretes i un sistema d'indicadors, en la línia establerta per la Llei 42/2007.

IV

Malgrat aquests punts forts, i encara que Menorca continua mantenint els valors pels quals va ser declarada reserva de biosfera, també es detecten alguns problemes i dèficits. Tot i ser l'única reserva de biosfera de l'arxipèlag balear, Menorca no disposa d'una gestió de la sostenibilitat diferenciada de la resta d'illes, i no ha rebut prou atenció específica per part de les institucions. No hi ha cap referència explícita a la reserva de biosfera en cap de les lleis i disposicions generals aprovades per la comunitat autònoma de les Illes Balears (CAIB), excepte en les exposicions de motius de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i de transició energètica. En l'àmbit competencial, mentre que la majoria de competències pròpies dels consells insulars relacionades a l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (EAIB) ja han estat transferides, es dóna la paradoxa que el Consell Insular de Menorca no exerceix de manera explícita ni formal cap funció executiva sobre medi ambient, protecció dels espais naturals, biodiversitat, règim d'aigües o boscos. No pot ni gestionar el Parc Natural de S'Albufera d'Es Grau, que juntament amb la reserva marina del nord de Menorca és una de les dues zones nucli de la reserva. Aquesta situació en part s'ha vist superada de facto, i el Consell Insular participa com pot en la gestió d'aspectes relacionats amb les referides matèries, a través de l'existència en el seu organigrama d'un departament de medi ambient i de reserva de biosfera, d'una direcció insular sobre medi ambient i d'una direcció insular sobre reserva de biosfera, i per mitjà d'empleats públics dins la plantilla del Consell que desenvolupen algunes tasques relacionades amb les matèries esmentades.

El Pla Territorial Insular, en la seva versió revisada, continua sent un instrument fonamental, i per això aquesta llei efectua algunes referències a les seves determinacions més concretes i específiques. Però també té limitacions, atesa la seva naturalesa jurídica i les seves finalitats, i és necessària una perspectiva encara més global i integradora, en la qual els postulats de la reserva es facin efectius en la majoria d'àmbits sectorials. D'altra banda, són significatives les limitacions pressupostàries del Consell Insular de Menorca i de les corporacions locals menorquines per finançar programes, projectes i actuacions a multitud d'àmbits i per establir mesures de foment per promoure la recerca i accions i pràctiques particulars. Des del punt de vista polític, s'han anat superant amb el temps les meres declaracions d'intencions, però cal assegurar que la declaració de reserva de biosfera no sigui només un distintiu ambiental de suposada vigència indefinida, amb una concepció manejable de la sostenibilitat depenent del color polític dels governants, i descartar apostes arriscades cap a models i projectes de creixement més favorables a la quantitat que a la qualitat. I, des d'una perspectiva social, la valoració és positiva, però ha resultat difícil retre comptes als ciutadans davant la inexistència d'uns compromisos normatius efectius, tal com es desprèn de les conclusions de l'enquesta de percepció ciutadana sobre els 25 anys de la declaració de la reserva de biosfera de Menorca: "El coneixement de la declaració de reserva de biosfera i la seva valoració positiva s'estén pràcticament a tota la societat menorquina. No obstant això, una part continua sense tenir ben entès què significa ser reserva de biosfera, ja que una part important de la població només la vincula a conservació del paisatge i promoció turística. Tanmateix, és poc coneguda la gestió realitzada per part de les diferents administracions al llarg dels 25 anys".

Així mateix, en l'actual context social, econòmic i ambiental, a Menorca es plantegen noves i ambicioses necessitats de regulació i de gestió, tant en els aspectes de la reserva ja consolidats -ordenació del territori, protecció dels espais naturals, conservació del paisatge, de la biodiversitat i del patrimoni històric, gestió dels residus-, com en els nous reptes que s'han d'afrontar: actuar davant l'emergència climàtica, apostar per l'eficiència energètica i la descarbonització i per un turisme i una mobilitat sostenibles, millorar la gestió dels recursos hídrics i dels sistemes de sanejament, complir els objectius de l'Agenda Urbana Espanyola, preservar la vocació agrària i ramadera del sòl rústic de Menorca, ordenar la costa i el litoral, gestionar el medi marí amb criteris de sostenibilitat, salvaguardar el patrimoni cultural immaterial, potenciar l'educació i la recerca per a la sostenibilitat, millorar la qualitat de l'aire de Menorca o fomentar el model alimentari menorquí, la gastronomia i el consum de productes locals, entre d'altres. Hi ha, en definitiva, un consens en l'àmbit científic sobre la necessitat inajornable d'avançar en la línia del desenvolupament sostenible i que la sostenibilitat es consideri en totes les polítiques, amb l'objectiu també d'avançar en el progrés i el benestar de la població.

La Llei de Menorca Reserva de Biosfera ha de contribuir a resoldre els problemes apuntats i a satisfer aquestes necessitats de regulació i de gestió. A més, amb aquesta llei es pretén complir un dels objectius previstos en el Pla d'Acció d'Ordesa-Viñamala 2017-2O25 per a la Xarxa Espanyola de Reserves de Biosfera, com és el de reconèixer i millorar les reserves de biosfera en la legislació estatal i/o autonòmica, incrementar i enfortir el suport de les comunitats autònomes i administracions locals i garantir les actuacions i inversions econòmiques necessàries per part de les administracions per al compliment dels objectius de cada reserva. Existeix de fet un consens polític unànime sobre la necessitat i l'oportunitat d'aquesta llei i que sigui el Consell Insular de Menorca el que la lideri i impulsi. Així, el 26 de març de 2019, el Parlament de les Illes Balears, en virtut d'una proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Popular, manifestà -pràcticament per unanimitat (52 vots a favor i 1 abstenció)- "el seu acord per promoure, a la major brevetat possible, i amb els informes previs que resultin necessaris, la redacció d'una llei de la reserva de biosfera de Menorca, en la qual es garanteixi la dotació de recursos econòmics suficients per a l'execució d'inversions públiques i incentius a l'activitat privada, amb la finalitat de complir els objectius de la declaració de Menorca Reserva de Biosfera”. Al mateix temps, el Parlament expressà "el seu reconeixement institucional als més de 25 anys de tasca duta a terme per Menorca com a reserva de biosfera; un reconeixement que va especialment dirigit a la societat menorquina, que, amb encert i esforç al llarg de moltes generacions, ha sabut definir un model propi de desenvolupament en què l'equilibri entre les activitats econòmiques, la cohesió social i la preservació dels espais naturals l'han feta mereixedora de la declaració de reserva de biosfera". I el Consell Insular de Menorca, en el Ple ordinari del mes de setembre de 2019, acordà per unanimitat de tots els grups polítics exercir la iniciativa legislativa d'elaboració i aprovació de la proposició de llei de la reserva de biosfera per presentar-la davant el Parlament de les Illes Balears dins l'any 2020.

V

En l'exercici d'aquesta iniciativa es compleixen els principis de bona regulació als quals fa referència l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears: necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, simplificació i qualitat. Així, està plenament justificada per les raons apuntades i pels fins perseguits i és l'instrument més adient per garantir-ne la consecució. Conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats. Amb l'objectiu de garantir el principi de seguretat jurídica, aquesta llei és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, autonòmic, nacional i de la Unió Europea, i pretén generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que en facilita el coneixement i la comprensió. En aplicació del principi de transparència, en aquesta mateixa exposició de motius s'estableixen els fins de la llei i se n'explica de manera sintètica l'estructura i el contingut. I per tal de possibilitar la participació ciutadana en la seva elaboració, amb caràcter previ a la redacció de l'avantprojecte de proposició de llei, i en compliment de la previsió continguda a l'article 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques, el desembre de l'any 2019 s'obrí un tràmit de consulta prèvia en el qual s'oferí a la ciutadania i a les organitzacions més representatives l'oportunitat de manifestar el seu parer sobre els problemes que es pretenen solucionar amb aquesta llei, la necessitat i l'oportunitat de la seva aprovació, els objectius i les finalitats d'aquesta iniciativa i les possibles solucions alternatives, reguladores i no reguladores. Durant aquest tràmit es van presentar 42 aportacions, tant d'entitats com de particulars, en forma de propostes, valoracions i comentaris. Totes varen ser objecte d'anàlisi detinguda, i la majoria van influir, en major o menor grau, en la formulació del text de la proposició de llei. En aplicació del principi d'eficiència i simplificació, la iniciativa legislativa evita l'establiment de càrregues administratives innecessàries o accessòries, i racionalitza la gestió dels recursos públics. Finalment, se satisfà el principi de qualitat, atès que es tracta d'un text legislatiu rigorós, meditat, ben redactat i estructurat i coherent.

Aquesta llei no ha pogut agafar com a referent útil cap disposició o instrument de regulació de cap altra reserva integrant de la Xarxa Espanyola de Reserves de Biosfera, ja que com s'ha apuntat abans es caracteritzen per la seva heterogeneïtat. Només la reserva de biosfera d'Urdaibai (País Basc) es regula per una llei, aprovada l'any 1989, que se centra en la zonificació, en el règim d'usos i en els aspectes organitzatius.

Ens trobam, en definitiva, davant una llei particular per a Menorca en tant que reserva de biosfera, que s'inspira en l'esperit d'ambició, il·lusió, compromís i determinació dels promotors de la declaració referit abans i en la fidelitat a la confiança dipositada en el seu moment pel Programa MaB, i per això es considera una llei ambiciosa, que ha de constituir un dels principals referents normatius de l'illa a les properes dècades.

VI

La llei consta de noranta-sis articles, cinc disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. Els articles s'estructuren en set títols; el títol II es divideix en tres capítols i quatre seccions i el títol III, en dotze capítols.

El títol I és el relatiu a les disposicions generals, com ara objecte, finalitats, objectius, àmbit, principis inspiradors o vinculatorietat. La llei té per finalitat consolidar, aprofundir i fer perdurar el model d'ordenació, gestió i desenvolupament sostenible i harmònic de Menorca, protegir-ne el patrimoni natural, paisatgístic, històric, lingüístic i cultural, material i immaterial, actualitzar i renovar el compromís social i el consens polític envers la reserva i perseguir el benestar de la ciutadania. Per fer efectius aquests fins, la llei persegueix uns objectius clars i ambiciosos, recollits a l'article 3. A l'article 4 s'estableix l'àmbit de la llei i la zonificació. Si bé l'àmbit de la reserva de biosfera comprèn tot el territori insular i l'àrea marina que envolta l'illa fins a 12 milles des de les línies de base rectes, l'àmbit d'aquesta llei abasta un espai més reduït, ja que pel que fa a l'àrea marina s'ha de limitar a les aigües costaneres, per respectar les competències de l'Estat. Aquestes aigües costaneres s'estenen fins a una milla nàutica mar endins des de les línies de base rectes, segons l'article 16 bis.1 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, 20 de juliol; s'inclouen dins la demarcació hidrogràfica menorquina als efectes d'una millor gestió i protecció de les aigües, tal com recull la cartografia del Pla Hidrològic de les Illes Balears, i representen una superfície marina superior a la de les aigües interiors, que arriben fins a les línies de base rectes. El fonament de l'extensió d'aquesta llei a les referides aigües es troba tant a la competència de la CAIB sobre la gestió de la demarcació hidrogràfica de Menorca com al Reial decret 363/2017, de 8 d'abril, pel qual s'estableix un marc per a l'ordenació de l'espai marítim, que a l'article 2.2.c) estableix que aquest no s'ha d'aplicar a les aigües costaneres.

A l'article 5 es determina una llista exhaustiva de principis que, amb una vocació clarament omnicomprensiva de la realitat menorquina, han de ser respectats tant en l'aplicació de la present llei com en l'aprovació i l'aplicació de la resta de normes, disposicions, instruments, plans i programes que afectin l'àmbit de la reserva de biosfera. S'ha considerat convenient establir l'obligació que el Pla d'Acció de la reserva sigui revisat cada cinc anys, amb el benentès que el Pla revisat haurà de contenir uns objectius que permetin continuar avançant en la sostenibilitat d'acord amb els indicadors d'evolució dels valors ambientals. Pel que fa a l'Agència Menorca Reserva de Biosfera, la llei remet a la regulació continguda en els seus estatuts.

VII

El títol II té per finalitat enfortir la capacitat d'intervenció i de decisió del Consell Insular de Menorca en la gestió de matèries que afecten els interessos de Menorca, i assenyala les funcions que podria assumir i que es podria comprometre a activar a curt i mitjà termini d'acord amb els mecanismes estatutaris previstos. Així, s'han de transferir i/o delegar al Consell Insular de Menorca funcions executives i de gestió sobre forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures i sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius i règim general d'aigües, matèries que s'esmenten expressament a l'article 71.1 i 2 de l'EAIB. També s'hi han de transferir i/o delegar funcions executives i de gestió sobre matèries com ara espais naturals protegits i biodiversitat, activitats recreatives en aigües interiors, abocaments industrials i contaminats a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral menorquí, i educació per a la sostenibilitat, que si bé no s'esmenten de manera expressa en el referit article 71 EAIB, es poden entendre implícites en la clàusula general prevista en el seu penúltim paràgraf: "I, en general, qualssevol altres que, dins l'àmbit territorial propi, corresponguin als interessos respectius, d'acord amb les transferències o delegacions que s'estableixin amb aquesta finalitat".

Per mitjà d'aquest canvi ambiciós es podrà enfocar millor la governança per al compliment dels postulats de la reserva de biosfera, i al mateix temps en sortiran beneficiats els ciutadans de Menorca, ja que si s'hi apropa la gestió, es milloraran la transparència i l'accés a la informació pública i es visualitzarà més la responsabilitat política. Com a mostra de rigor, la llei no es limita a assenyalar les matèries genèriques susceptibles de ser transferides/delegades, sinó que en els respectius articles desgrana i detalla en un traç prim la relació de funcions específiques que són susceptibles de ser transferides/delegades atenent a la millor solució en termes d'eficàcia i d'eficiència. També es concreten (capítol III) noves funcions sobre ordenació del litoral, matèria que és de competència pròpia dels consells insulars segons l'article 70.13 EAIB, per dotar de més

coherència la gestió, i s'introdueix el tràmit de consulta al Consell Insular de Menorca en els procediments de delimitació dels béns de domini públic marítimoterrestre i d'atorgament de les autoritzacions i concessions de la seva ocupació. No es tracta de modificar els procediments previstos a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, cosa que no podria fer aquesta llei, sinó d'introduir el tràmit de consulta del Consell Insular amb caràcter previ a l'emissió dels informes que, segons aquesta Llei 22/1988, correspon emetre a la CAIB.

Totes aquestes noves funcions s'han d'ajustar a la clàusula de tancament prevista a l'article 69 EAIB, i s'ha de tenir en compte que l'article 28.1 de la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars, permet, com a excepció, que l'atribució de competències als consells insulars no es faci simultàniament als quatre consells.

En qualsevol cas, tal com s'especifica a la disposició transitòria primera, l'efectivitat de la transferència de les funcions executiva i de gestió sobre les matèries referides als articles 11 a 21 d'aquesta llei no és immediata, sinó que és un mandat obert que queda condicionat, d'acord amb el que preveu la disposició transitòria sisena de l'Estatut, a l'acord de la Comissió Tècnica Interinsular, que prendrà la forma de proposta al Parlament de les Illes Balears, el qual, si així pertoca, aprovarà la transferència mitjançant una llei. El mecanisme especial de finançament de Menorca recollit en el títol VI de la present llei no preveu en cap cas el cost de la transferència/delegació. Aquest s'haurà de determinar en el moment en què aquesta s'efectuï.

VIII

Les previsions contingudes en el títol III tenen per finalitat integrar els principis de la reserva de biosfera en la majoria de polítiques sectorials i disposar d'un marc específic que permeti dur a terme una gestió insular i diferenciada de la sostenibilitat. S'ha d'advertir en primer lloc que en aquesta pretensió també ocupa una posició central el Pla Territorial Insular revisat, al qual s'efectuen diverses referències expresses; existeix, per tant, una complementarietat entre el PTI i aquesta llei. En segon lloc, pel que fa a la regulació dels residus, la llei només inclou un article referit a mesures de prevenció, reutilització i disminució dels residus, davant l'abast força complet de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i de la concreció del Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus no perillosos de Menorca. I no s'ha considerat necessari establir cap previsió específica referida a patrimoni històric o pesca, per la suficiència de la normativa respectiva aplicable. En relació amb la pesca, només es preveu, a la disposició addicional quarta, la priorització de la incorporació del sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres de les Illes Balears, regulat en el Decret 10/2019, de 15 de febrer, en les embarcacions pesqueres amb port base a la comunitat autònoma de les Illes Balears que exerceixin la seva activitat en l'àmbit marí de la reserva de biosfera de Menorca.

El capítol I d'aquest títol es reserva a la protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni. Pel fet que constitueixen els puntals del vessant conservacionista de la reserva de biosfera, no es poden dur a terme projectes, activitats i actuacions, siguin d'iniciativa pública o privada, que puguin malmetre el patrimoni natural, cultural, històric i etnològic, la biodiversitat o el paisatge, en el marc del que estableixen el Conveni europeu del paisatge, les Directrius de paisatge de Menorca establertes en el Pla Territorial Insular i, si s'escau, l'estratègia de paisatge de Menorca que elabori el Consell Insular de Menorca.

Per la seva part, l'activitat turística constitueix un dels puntals del desenvolupament econòmic de l'illa. Com que conservació i desenvolupament han de coexistir de forma harmoniosa, el model turístic propi de Menorca és el que aposta per un turisme sostenible, responsable i de qualitat, generador de riquesa i de benestar, i per una planificació i ordenació de l'activitat turística que vetllin per la preservació dels valors de l'illa, per la no-superació de la seva capacitat de càrrega i per la perdurabilitat del valor que té com a destinació turística. Amb l'objectiu de consolidar i assegurar aquest model turístic, en el capítol II es preveuen dues mesures: un manament adreçat al Pla Territorial Sectorial per a l'ordenació del litoral de Menorca recollit en aquesta mateixa llei per tal que estableixi regulacions en la creació de nous punts d'amarrament i d'ancoratge temporal d'embarcacions fora de les zones portuàries, i l'habilitació del Consell Insular de Menorca perquè, si ho considera oportú, limiti l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca. Aquesta darrera possibilitat agafa com a referent el model dissenyat per a Formentera per la Llei 7/2019, de 8 de febrer, per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l'illa de Formentera, i tindria per finalitat evitar o reduir, principalment en el període d'estiu, els riscs derivats de l'afluència turística excessiva i de la saturació dels espais públics que aquesta comporta. Quedarien exceptuats d'aquesta limitació determinats vehicles, com els que siguin de titulat de persones amb residència a Menorca o de no residents però que siguin propietaris d'un habitatge a l'illa.

Als efectes de la compatibilitat amb la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior, aquestes limitacions i regulacions, que seran proporcionades i no discriminatòries, es consideren justificades per la concurrència de raons imperioses d'interès general referides a la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà i la salut pública, com ara garantir que no s'intensifiqui la pressió sobre el territori, no se superi la capacitat de càrrega de les platges i cales, no es congestionin la xarxa viària i els aparcaments, no s'alteri la qualitat de vida dels residents, no quedi compromesa la capacitat dels sistemes de tractament de les aigües residuals, no se sobrepassi la capacitat de recollida i tractament dels residus, no se sobreexplotin els recursos hídrics, no es perdi el valor i la bona imatge de l'illa com a destinació turística, no se saturi l'oferta d'habitatge a preus raonables per a la població resident, no es malmeti la posidònia, hi hagi més convivència d'usos de la mar i se n'assoleixi un bon estat.

L'Estratègia Menorca 2030 constitueix el full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de Menorca i contribuir a la mitigació del canvi climàtic i a la millora de la qualitat de l'aire. Mitjançant aquesta llei (capítol III), i en un sentit semblant al que fa el Reglament de la Unió Europea sobre la Llei europea del clima respecte de l'objectiu de neutralitat climàtica per a 2050 previst en el Pacte Verd Europeu, es transformen en vinculants els seus objectius respecte de l'horitzó 2030: cobertura per mitjà de fonts renovables d'un 85% de la demanda d'energia elèctrica; reducció del 50% del consum de combustibles fòssils en el transport terrestre; reducció del 30% del consum de combustibles fòssils per a usos tèrmics en els sectors de serveis, residencial i industrial; i reducció del 10% del consum de gasoil B en el sector primari. Això sens perjudici dels objectius més ambiciosos que pugui adoptar el mateix consell o que li venguin imposats des d'instàncies nacionals i internacionals.

Tenint en compte la transcendència que tenen a Menorca les aigües superficials i subterrànies, s'ha considerat necessari reservar els capítols IV i V a tractar la consecució del bon estat i ús eficient dels recursos hídrics i al sanejament de les aigües residuals, qüestions que estan interrelacionades. Però les previsions són limitades, en tant que complementen les nombroses mesures establertes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, així com les recollides en el Pla Territorial Insular. Davant els problemes detectats de contaminació i sobreexplotació dels aqüífers, es remarquen els objectius que han de perseguir els poders públics, com assolir, en el termini més breu possible, i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d'aigua superficial i el bon estat químic i quantitatiu de les masses d'aigua subterrània, entre molts d'altres. S'estableixen mesures d'estalvi i ús eficient de l'aigua als allotjaments turístics i a les explotacions agràries, com a grans consumidors de recursos que són, i de reutilització d'aigua de pluja a les noves edificacions situades en sòl rústic i les destinades a habitatge unifamiliar. En el capítol del sanejament, es preveu un mecanisme per tal que el Consell Insular de Menorca faci el seguiment del funcionament de les depuradores privades, ja que, tot i que tracten a l'any menys metres cúbics que les depuradores públiques, la xifra és prou important per considerar rellevant portar a terme un control públic sobre la qualitat de l'efluent depurat i sobre el medi receptor. I s'estableix un altre manament als ajuntaments perquè implantin xarxes de sanejament separatives i sistemes de drenatge urbà sostenible, per tal que només les aigües residuals vagin a les estacions depuradores i les aigües pluvials vagin al medi receptor i se'n garanteixi així la qualitat.

El capítol V reforça la consecució dels objectius de l'Agenda Urbana de Menorca. Com que els objectius estratègics de l'Agenda Urbana Espanyola no tenen caràcter normatiu, en aquesta llei es reflecteixen com a disposició normativa vinculant per a l'Administració de la CAIB, per al Consell Insular de Menorca. i especialment per als ajuntaments de Menorca, a l'empara de les competències exclusives de la CAIB sobre ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient (article 30.3 i article 30.46 EAIB).

El capítol VI centra l'atenció en el pla territorial sectorial per a l'ordenació del litoral de Menorca que haurà d'elaborar i aprovar el Consell Insular de Menorca en el termini més breu possible, i que tindrà com a finalitats incrementar la protecció de la seva integritat i racionalitzar les actuacions i els usos que s'hi pretenguin portar a terme atenent les interaccions entre terra i mar, entre d'altres. Aquest pla tindrà la naturalesa jurídica de pla director sectorial de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, i s'estendrà des del límit interior de la zona d'influència prevista en la legislació estatal de costes fins al límit exterior de les aigües costaneres. La capacitat d'intervenció per mitjà d'aquest instrument es fonamenta en les competències que la CAIB i el Consell Insular de Menorca tenen sobre ordenació del territori i del litoral i ve avalada per la STC 149/1991, de 4 de juliol [FD 4 A).d)], que declarà inconstitucional i nul l'article 34 de la Llei de costes. Aquest article atribuïa a l'Administració de l'Estat la potestat d'aprovar normes generals i específiques per a trams determinats de costa que contindrien directrius sobre una sèrie de matèries, com l'establiment de prioritats per atendre demandes d'utilització, localització d'infraestructures i instal·lacions, atorgament de concessions i autoritzacions i règim d'utilització de les platges i seguretat a les zones de bany. La seva inconstitucionalitat es fonamentà en el fet que la competència per aprovar aquestes normes i instruments és autonòmica. Tot això sense perjudici del respecte a les competències de l'Estat en matèria de domini públic marítimoterrestre i de protecció i ordenació de l'espai marítim.

Finalment, els capítols VIII a XII del títol III es dediquen a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Menorca, a l'educació i recerca per a ta sostenibilitat, a la millora de la qualitat de l'aire de Menorca, als criteris ambientals en la contractació del sector públic i a mesures sobre residus, respectivament. Sens perjudici de l'aplicació de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, i que el Consell Insular de Menorca hagi d'impulsar la declaració com a béns d'interès cultural immaterial de les manifestacions més representatives d'aquest patrimoni a l'illa, en virtut d'aquesta llei queda salvaguardada la toponímia menorquina, com a manifestació molt significativa del patrimoni cultural immaterial i per la seva utilitat com a eina d'informació geogràfica.

Per altra banda, s'ha d'avançar en l'educació per a la sostenibilitat. Per això, es dirigeix un mandat a l'administració educativa per tal que els centres educatius de Menorca integrin en el projecte curricular del centre respectiu els coneixements, les competències, les actituds i els valors referits a qualsevol dels principis relacionats a l'article 5 de la llei. I l'administració educativa estudiarà la creació d'un mòdul específic sobre Menorca Reserva de Biosfera en els cicles formatius més relacionats amb la sostenibilitat impartits en els centres de formació professional de Menorca, així com la viabilitat de la implantació de cicles formatius sobre oficis tradicionals, com ara paredador, arader o mestre d'aixa. S'ha de tenir en compte en aquest sentit que el Reial decret 1038/2020, de 24 de novembre, pel qual s'estableixen determinades qualificacions professionals de la família professional d'edificació i obra civil, que s'inclouen en el Catàleg nacional de qualificacions professionals, ha establert la nova qualificació professional de construcció de pedra en sec i preveu diversos mòduls formatius associats.

Un dels pilars bàsics de la xarxa de reserves de biosfera és la recerca i la transferència de coneixement. Sens perjudici de les altres funcions que té encomanades, l'Institut Menorquí d'Estudis ha de liderar la recerca d'excel·lència sobre Menorca Reserva de Biosfera. Pel que fa a la qualitat de l'aire de Menorca, d'acord amb les estadístiques publicades els darrers anys, es constata que a Ciutadella i a la zona de Maó i Es Castell se superen puntualment els nivells d'ozó troposfèric i de partícules en suspensió, mentre que a la zona de llevant es produeixen episodis concrets de concentració d'òxid de sofre, provinents especialment de la central elèctrica i dels bucs presents en el port de Maó. En aquest context, s'estableixen previsions addicionals a les previstes a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, no solament per prevenir i vigilar la contaminació atmosfèrica i vetllar per tal que la qualitat de l'aire de Menorca es mantengui dins els límits legals establerts, sinó per tal que la població rebi informació periòdica i adequada sobre la qualitat de l'aire especialment a les zones referides.

També es recullen criteris ambientals que s'hauran de tenir en compte en l'adjudicació i l'execució dels contractes del sector públic sempre que tenguin una vinculació amb el seu objecte (contractació pública verda o sostenible), d'acord amb les previsions contingudes a la legislació  de contractes del sector públic, i sens perjudici dels criteris específics establerts a la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears. S'ha d'advertir que no s'ha pogut establir que l'adhesió del contractista al sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental de la Unió Europea (EMAS) o al sistema de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001:2015 sigui valorat com un criteri d'adjudicació del contracte, ja que solament pot ser un mitjà per acreditar la solvència tècnica. Així es desprèn de l'article 62.2 de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública; de l'article 94 de la Llei de contractes del sector públic, i de la doctrina establerta en diversos dictàmens i resolucions de juntes consultives i de tribunals autonòmics de contractació.

I sens perjudici de les mesures que, segons la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, han d'adoptar les administracions de les Illes Balears per a la prevenció, reutilització i disminució dels residus, les administracions i els ens del sector públic de Menorca han d'adoptar les mesures previstes en el capítol XII.

IX

El títol IV es reserva a reconèixer per via legislativa el paper rellevant que han tingut, tenen i poden tenir determinades activitats, col·lectius, factors o dinàmiques en la consolidació, aprofundiment i perdurabilitat dels valors de Menorca com a reserva de biosfera, a l'efecte d'integrar esforços per tal d'impulsar-ne la continuïtat i l'enfortiment. Es el cas, entre d'altres, de la contribució dels agricultors i ramaders professionals, així com de les madones, a l'activitat productiva de l'illa i al seu model agroalimentari i la seva important labor en la conformació i la conservació del paisatge rural i del territori, o de la indústria manufacturera i agroalimentària menorquina, així com de l'artesania, a la generació de riquesa i a la producció de productes de qualitat.

Es preveu també el mandat a les administracions competents per afavorir la formació professional agropecuària.

Segons un estudi realitzat sobre el potencial de producció i els fluxos alimentaris a Menorca, a l'illa es consumeixen prop de 78.000 tones d'aliments, de les quals només el 19% són producte autòcton. Davant aquesta dada, amb la finalitat de dinamitzar l'economia insular, de donar valor a la gastronomia i de reduir les emissions de CO₂ a l'atmosfera, les administracions han d'emprendre les polítiques públiques necessàries per fomentar el consum de productes de Menorca entre la població i els sectors escolar, hospitalari, comercial, turístic i de restauració.

D'altra banda, aquestes accions han d'anar també acompanyades de mesures d'impuls del sector industrial estratègic de Menorca, la digitalització i l'impuls de I'R+D+I industrial.

Davant els efectes favorables que per a la recuperació i el manteniment del paisatge rural tradicional de Menorca generen les actuacions desenvolupades pels beneficiaris d'ajuts subscrits en el marc del Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB), s'estableix el manament adreçat al Consell Insular de Menorca de convocar anualment o biennalment els referits ajuts, així com el contingut mínim de les convocatòries. També es fomenta la custòdia del territori mitjançant acords entre entitats de custòdia i propietaris i/o gestors de finques privades o públiques.

La recuperació del pas públic pel Camí de Cavalls i l'establiment del règim jurídic de la seva delimitació, protecció, utilització i policia per la Llei 13/2000, de 21 de desembre, del Camí de Cavalls de Menorca, i pel seu pla especial, constitueixen un triomf de la perseverança de la societat menorquina, i han rebut una resposta molt positiva per com contribueix al gaudi de ta natura. i el paisatge per part de tots els ciutadans i pel seu potencial com a producte turístic i per a la realització d'activitats lúdiques i esportives. Però al mateix temps s'han anat produint processos erosius en diversos punts del traçat, així com alteracions a la vegetació de l'entorn. En conseqüència, l'actuació administrativa sobre el Camí de Cavalls s'ha de centrar a assegurar-ne l'ús racional i l'adequada conservació, mitjançant l'adopció de mesures de control, seguiment i manteniment, preferentment per mitjà de tècniques tradicionals i, si s'escau, de canvis de traçat.

Finalment, la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera, registrada pel Consell Insular de Menorca, és un distintiu de sostenibilitat que té per finalitat promocionar, destacar i diferenciar determinats recursos, productes, béns i serveis locals, especialment agroalimentaris, artesanals, turístics, culturals i recreatius, entre d'altres, que creen un impacte positiu des del punt de vista mediambiental, cultural, social i econòmic. La regulació de l'autorització d'ús de la marca i dels requisits per a la seva concessió, manteniment i extinció es conté en un reglament aprovat pel consell Insular de Menorca. En aquesta llei s'estableixen algunes determinacions generals, així com el règim sancionador.

X

El títol V està dedicat a l'autoritat consultiva per a la bona administració de Menorca en tant que reserva de biosfera, un òrgan de caràcter consultiu que té com a funció primordial dictaminar, amb caràcter preceptiu no vinculant, sobre les decisions del Consell Insular en les matèries que tenen més transcendència en la conservació o el deteriorament de la reserva de biosfera. Aquest és un òrgan que, dotat de l'auctoritas que es deriva dels coneixements científics i tècnics de les persones que n'han de formar part, en cap cas no va en detriment de la potestas, que recau, com no pot ser d'una altra manera, en els òrgans de la institució insular, sinó que ha de servir de garantia per als objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta llei.

El règim de funcionament d'aquest òrgan consultiu serà aprovat pel ple del Consell Insular a través del corresponent instrument de caràcter reglamentari. No obstant això, i per tal de facilitar-ne la constitució i el funcionament, i mentre no s'aprovi el corresponent reglament, es preveu regular-ne el funcionament mitjançant una disposició transitòria.

XI

En el títol VI, dedicat al règim de finançament, la llei incorpora mesures destinades a garantir la dotació de recursos econòmics suficients per a l'execució d'inversions públiques i l'establiment d'incentius a l'activitat privada, amb la finalitat que es puguin implementar les actuacions previstes en aquesta llei i en els diversos plans i projectes que s'ajustin als principis relacionats a l'article 5. Es recull un mecanisme especial de finançament a través dels pressupostos generals de la CAIB destinat a garantir la cobertura anual dels costos econòmics i socials derivats de la condició de Menorca com a reserva de biosfera, com també el manament al Consell Insular perquè consigni les corresponents partides pressupostàries de manera suficient i complementària. Així mateix, a part que s'hauran de preveure recursos econòmics per a l'Oficina de l'Energia Menorca 2030 i la incidència que pot tenir en el repartiment del Fons Posidònia l'atribució de noves funcions de gestió al Consell Insular de Menorca, es disposa que els plans de ciència, tecnologia i innovació (CTI) de les Illes Balears hauran de preveure, dins les seves diverses línies d'actuació, la recerca, la tecnologia i la innovació relacionades amb Menorca Reserva de Biosfera.

El darrer títol de la Llei, el VII, es refereix al règim sancionador, en el qual s'estableixen previsions sobre la funció inspectora, la protecció de les persones alertadores, la competència de la potestat sancionadora i el procediment sancionador, i es tipifiquen infraccions i es determinen les corresponents sancions. En relació amb l'acció pública en via jurisdiccional, i d'acord amb la STC 15/2021, de 28 de gener, la llei s'ha de limitar a remetre's al que preveu la legislació sectorial, la legislació sobre dret d'accés a la justícia ambiental i la legislació processal estatal.

Finalment, la llei recull sis disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. A la disposició final primera es relacionen les competències de la CAIB sobre la base de les quals s'aprova aquesta llei.

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte

És objecte d'aquesta llei l'establiment del règim jurídic de protecció, ordenació i gestió específic de Menorca en tant que reserva de biosfera, declarada per la UNESCO el 7 d'octubre de 1993.

Article 2 Finalitat

La llei té per finalitat consolidar, aprofundir i fer perdurar el model d'ordenació, gestió i desenvolupament sostenible i harmònic de Menorca, protegir-ne el patrimoni natural, paisatgístic, històric, lingüístic i cultural, material i immaterial, i perseguir el benestar i la prosperitat de la ciutadania.

Article 3 Objectius

Són objectius de la llei:

a) Contribuir de forma activa a la consecució dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU.

b) Dotar el Consell Insular de Menorca de més capacitat d'intervenció i de decisió en la gestió de matèries que afecten els interessos de Menorca en tant que reserva de biosfera, a través de l'establiment del manament de la transferència i/o delegació de competències per la via estatutària i de l'atribució de noves funcions concretes sobre matèries diverses.

c) Donar un enfocament específic per a Menorca en les previsions contingudes a les lleis que regulen àmbits sectorials i transversals per portar a terme una gestió singular i diferenciada de la sostenibilitat.

d) Establir manaments adreçats a les administracions públiques perquè orientin les seves polítiques i actuacions futures a enfortir el model de desenvolupament sostenible propi de Menorca i perquè realitzin inversions públiques i promoguin les accions dels particulars.

e) Promoure el desenvolupament econòmic de Menorca des del respecte als principis de la declaració de reserva de biosfera i segons els preceptes estipulats en aquesta llei, amb l'objectiu de procurar la prosperitat i el benestar de la ciutadania tot afavorint la diversificació de les activitats productives, la modernització i la pervivència de les activitats tradicionals vinculades a l'agricultura i la ramaderia, l'artesania i les indústries de transformació, així com l'articulació d'una oferta turística diversificada, sostenible i estructurada a partir de criteris de cooperació i coordinació entre sectors econòmics i amb l'articulació preferent d'un teixit productiu de caràcter local i mesurat d'acord a la realitat física, ambiental, social i demogràfica de Menorca.

f) Reforçar, amb caràcter normatiu, la consecució dels objectius generals i específics i la implementació de les accions contingudes en el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca.

g) Fer vinculants els objectius de descarbonització de l'Estratègia Menorca 2030 o instrument que la substitueixi.

h) Fer vinculants el objectius de l'Agenda Urbana de Menorca o instrument que la substitueixi.

i) Garantir la dotació de recursos econòmics suficients per al finançament d'actuacions públiques i l'establiment d'incentius a l'activitat privada.

j) Vetllar pel respecte als principis de cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques amb competències sobre la part terrestre i marina de la reserva de biosfera.

Article 4 Àmbit de la llei i zonificació

1. Respecte de l'àmbit de la reserva de biosfera de Menorca, que comprèn tot el territori insular i la zona marina que envolta l'illa fins a 12 milles des de les línies de base rectes, que es correspon amb la mar territorial, i fins a una línia equidistant entre Mallorca i Menorca, inclosos els illots situats en aquesta zona marina, aquesta llei és d'aplicació al territori insular i a les aigües costaneres compreses en la referida zona marina per aquells aspectes relacionats amb la normativa d'aigües.

2. Sens perjudici de les modificacions que es puguin produir en el futur, la zonificació actual de la reserva comprèn les zones nucli, coincidents amb la part terrestre i marina del Parc Natural de S'Albufera d'Es Grau i la reserva marina del nord de Menorca; les zones d'esmorteïment, que tant en l'àmbit terrestre com en el marítim coincideixen amb les àrees naturals d'especial interès (ANEI), la Xarxa Natura 2000, altres espais de sòl rústic protegit i la resta d'espais marins fins a 200 metres de profunditat, i les zones de transició, que comprenen els espais més transformats, en els quals es desenvolupa la major part de l'activitat humana, com els nuclis urbans, alguns espais agrícoles, el port de Maó i el dic de Son Blanc de Ciutadella i les seves zones d'influència, així com la zona marítima més exterior de la reserva.

Article 5 Principis inspiradors

1. Els principis que han d'inspirar la protecció, l'ordenació i la gestió de Menorca en tant que reserva de biosfera i el seu desenvolupament sostenible són els següents:

a) El reconeixement de la singularitat i la identitat pròpia de Menorca en tant que reserva de biosfera i del règim especial que mereix aquesta condició, que s'afegeix a la insularitat com a fet diferencial comú a les altres illes que formen la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) L'atorgament al valuós i ben conservat paisatge natural i cultural menorquí d'un paper central en la configuració de la identitat territorial, en la qualitat de vida dels residents i en la qualitat de l'experiència dels visitants.

c) La conservació del medi natural, els ecosistemes, la biodiversitat i la geodiversitat, i fer reversibles les alteracions de la seva integritat i equilibri sempre que sigui possible i viable.

d) La defensa de la conservació, la protecció i la integritat de les platges, les cales i els sistemes dunars de la costa menorquina com un patrimoni públic natural molt preat però fràgil per la pressió d'usos a què està sotmès i especialment sensible als efectes del canvi climàtic.

e) L'assoliment i el manteniment del bon estat de conservació de la mar i dels ecosistemes marins, i la millora de la gestió dels seus recursos i de les activitats que s'hi desenvolupin d'acord amb l'estratègia de l'economia blava, que generi un balanç equilibrat.

f) L'assoliment i el manteniment del bon estat de les masses d'aigua subterrània i superficial, reduint la presència de contaminants en els aqüífers, realitzant una gestió i un ús més racionals i eficients dels recursos hídrics, potenciant la reutilització i protegint i millorant les zones humides.

g) La protecció, la conservació, l'enriquiment, el foment i la difusió dels béns que integren el patrimoni arquitectònic, històric i etnològic de Menorca, amb una atenció preferent al patrimoni arqueològic.

h) La salvaguarda, la promoció, la difusió, el foment i la potenciació de la valoració social i cultural dels diferents elements i manifestacions del patrimoni cultural immaterial propi de Menorca.

i) Els principis de no-regressió, de cautela i d'acció preventiva, especialment davant l'execució de projectes, actuacions o intervencions que puguin tenir un impacte significatiu en el paisatge, en els recursos naturals o en el patrimoni natural, històric, arqueològic i etnològic.

j) L'aposta per un desenvolupament econòmic i social sostenible, a través de les sinergies entre els sectors econòmics, l'eficiència d'ús dels recursos, l'economia circular, la dinamització i la diversificació, la producció i la distribució baixes en carboni, l'actualització tecnològica i la innovació, que persegueixi el benestar, la qualitat de vida i la salut dels ciutadans.

k) El caràcter estratègic del turisme sostenible, responsable i de qualitat en l'economia de Menorca, generador d'ocupació i de desenvolupament econòmic, d'acord amb una ordenació de l'activitat turística coherent amb els llindars de la capacitat de càrrega de l'illa que es determinin.

l) La contribució a la mitigació del canvi climàtic reduint les emissions de gasos amb efecte hivernacle a través d'un canvi de model energètic insular consistent en la reducció de la generació d'energia primària a partir de combustibles fòssils, del progressiu predomini de les energies renovables, de l'estalvi i l'eficiència energètica, de la mobilitat elèctrica i sostenible i de la millora del transport públic, com a pilars de l'Estratègia Menorca 2030 de descarbonització de l'illa.

m) L'enfortiment de la capacitat d'adaptació als impactes del canvi climàtic.

n) La consecució de la sostenibilitat en les polítiques de desenvolupament del medi urbà, per tal que les ciutats i els hàbitats urbans de Menorca siguin més sostenibles, inclusius, segurs, resilients i intel·ligents des del punt de vista tecnològic.

o) La garantia de la millora de la qualitat de l'aire i de la reducció de la contaminació atmosfèrica, per mitjà de la utilització transitòria de combustibles menys contaminants que els actuals a la central tèrmica de Maó fins a considerar-la de suport i emergència, de la implantació de zones de baixes emissions i de la mobilitat elèctrica i sostenible i de la millora del transport públic.

p) L'impuls a la reducció de la contaminació lumínica i el manteniment i la millora de la qualitat del cel nocturn de Menorca.

q) L'esforç en la reducció de la generació de residus i en l'augment de la recollida separada per incrementar la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització material i energètica.

r) El reconeixement de la vocació agrària, ramadera i forestal, no residencial ni turística, del sòl rústic de Menorca com un senyal de la seva identitat, i de la contribució dels agricultors i ramaders professionals a l'activitat productiva de l'illa, de la seva important labor en la conformació i la conservació del paisatge i dels valors naturals que alberga el territori, i de la necessitat de vetllar pel manteniment del sector agrari i agroalimentari i de fomentar l'activitat extensiva, sostenible, diversificada i de qualitat.

s) La potenciació del consum de productes de l'illa amb la finalitat de dinamitzar l'economia insular i de reduir la petjada ecològica, i la promoció de l'alimentació saludable, sostenible, tradicional i responsable.

t) El reconeixement de la gastronomia menorquina i la promoció del seu coneixement, pràctica i divulgació i de la seva projecció cap al futur, així com de la gastronomia i del producte de Menorca com a destinació turística.

u) El reconeixement de la cultura pròpia, arrelada a la societat menorquina, i el compromís de les institucions i els ciutadans de Menorca amb la protecció i l'extensió de l'ús de la llengua catalana, pròpia de Menorca, potenciant-ne la valoració social i salvaguardant la riquesa lingüística i les aportacions culturals de l'illa.

v) El manteniment i la millora del nivell d'estructuració i integració social, de la consciència cívica col·lectiva, de l'associacionisme, del voluntariat i de l'aposta per l'educació i la cultura.

w) L'aposta per l'educació ambiental i per la promoció i la difusió de l'estudi i de la recerca científica, de la generació de coneixement i de l'aplicació i l'experimentació de la ciència i de la tecnologia, sobre la base dels criteris d'excel·lència i qualitat i al servei del model de la sostenibilitat.

x) La defensa, la conservació i el coneixement de la xarxa de camins públics i rutes senderistes amb les adaptacions que calguin a la fragilitat de l'entorn i la consideració del Camí de Cavalls com una realitat històrica i cultural recuperada que ha de ser objecte d'un ús racional i d'una conservació, un manteniment i una protecció adequats.

y) Els principis de transparència de l'activitat pública, de responsabilitat i rendició de comptes i de garantia dels drets d'accés a la informació que estigui en poder de les autoritats públiques o en la d'altres subjectes que la tenguin en el seu nom i de participació en els assumptes públics, en el marc del que preveu la normativa aplicable.

2. Aquests principis han de ser respectats tant en l'aplicació de la present llei com en l'aprovació i l'aplicació de la resta de normes, disposicions, instruments, plans i programes que afectin l'àmbit de la reserva de biosfera.

Article 6 Efecte vinculant

1. Les determinacions d'aquesta llei vinculen totes les administracions públiques i els ens del sector públic de les Illes Balears i tots els particulars.

2. El Govern de les Illes Balears, en les seves iniciatives legislatives i en les disposicions generals que promulgui referides a matèries que incideixin directament o indirectament sobre els principis que regeixen aquesta llei, ha de tenir en compte la singularitat de Menorca en tant que reserva de biosfera.

Article 7 El Pla d'Acció de Menorca Reserva de Biosfera

1. El Pla d'Acció de Menorca Reserva de Biosfera ha de contenir els objectius específics de sostenibilitat de Menorca, els programes i les estratègies per aconseguir-los, les fites concretes que s'han d'assolir per a un horitzó determinat i les accions necessàries que s'han d'aplicar per assolir-les. També ha d'incloure els indicadors de seguiment que permetin valorar el grau de compliment dels objectius.

2. L'Agència Menorca Reserva de Biosfera és l'encarregada de formular el Pla d'Acció. Un cop elaborat, ha de ser sotmès a informació pública per un període no inferior a un mes, i l'aprovació definitiva correspon al Ple del Consell Insular de Menorca.

3. El Pla d'Acció s'ha de revisar almenys cada cinc anys, d'acord amb el procediment previst a l'apartat anterior. El Pla d'Acció revisat ha de contenir uns objectius que permetin continuar avançant en la sostenibilitat d'acord amb els indicadors d'evolució dels valors ambientals.

Article 8 L'Agència Menorca Reserva de Biosfera

1. Corresponen al Consell Insular de Menorca i a l'Agència Reserva de Biosfera, com a organització especialitzada, les funcions de dirigir, impulsar, tutelar, instar, fomentar i promoure el compliment, per part de totes les entitats públiques i privades i dels particulars, de les finalitats, els objectius, els principis i les determinacions d'aquesta llei i promoure les condicions per fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius.

2. La naturalesa, el règim jurídic, les finalitats, les funcions específiques i l'organització de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera són els previstos en els seus estatuts. En qualsevol cas, l'Agència ha de comptar amb un òrgan consultiu que ha de facilitar la participació de totes les administracions públiques que tenen competències sobre l'illa de Menorca i de les entitats privades més representatives en diferents àmbits de l'economia i la societat de l'illa, i amb un òrgan de participació i assessorament de la comunitat científica en la formulació i el desenvolupament de les accions i estratègies.

Article 9 Integració en les xarxes de reserves de biosfera

Menorca Reserva de Biosfera s'integra en la Xarxa de Reserves de Biosfera Espanyoles, que alhora constitueix un subconjunt definit i recognoscible de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera, conjunt d'unitats físiques sobre les quals es projecta el programa “Persona i Biosfera” (Programa MaB) de la UNESCO. També forma part de la Xarxa Mundial de Reserves d'Illes i Zones Costaneres, en la qual ha de continuar exercint el seu lideratge.

TÍTOL II ENFORTIMENT DE LA CAPACITAT D'INTERVENCIÓ I DE DECISIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA EN LA GESTIÓ DE MATÈRIES QUE AFECTEN ELS INTERESSOS DE MENORCA EN TANT QUE RESERVA DE BIOSFERA

Capítol I Exercici de les competències del Consell Insular de Menorca al servei del compliment dels objectius i les finalitats de la llei

Article 10 Exercici de les competències del Consell Insular de Menorca al servei dels objectius i les finalitats d'aquesta llei

El Consell Insular de Menorca ha d'exercir les competències pròpies o delegades o que li siguin transferides o delegades en el futur al servei del compliment dels objectius i les finalitats d'aquesta llei.

Capítol II Manament de la futura transferència o delegació al Consell Insular de Menorca de competències i funcions específiques

Secció 1a Futura transferència o delegació de la funció executiva i la gestió sobre diverses matèries

Article 11 Matèries a transferir o delegar

1. Per tal de desenvolupar els objectius i les finalitats d'aquesta llei, el Consell Insular de Menorca assumirà la funció executiva i la gestió sobre les matèries següents relacionades en l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, d'acord amb el procediment establert a la llei aprovada pel Parlament a aquest efecte:

a) Forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures.

b) Recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, règim general d'aigües. Aigües minerals, termals i subterrànies.

2. Amb la finalitat de desenvolupar els objectius i les finalitats d'aquesta llei, el Consell Insular assumirà la funció executiva i la gestió dins el seu àmbit territorial sobre les següents matèries, a l'empara de la clàusula residual prevista en el penúltim paràgraf de l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, d'acord amb el procediment establert a la llei aprovada pel Parlament a aquest efecte:

a) Espais naturals protegits i biodiversitat.

b) Activitats recreatives en aigües interiors.

c) Abocaments industrials i contaminats a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral menorquí.

d) Educació per a la sostenibilitat.

3. Les lleis de delegació i de transferència sobre les matèries descrites en els dos punts anteriors establiran, entre d'altres, les funcions que s'especifiquen a les seccions 2, 3 i 4 d'aquest capítol, que seran exercides pel Consell Insular de Menorca.

Secció 2a Funcions específiques sobre forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures

Article 12 Funcions específiques sobre forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures

El Consell Insular de Menorca ha d'exercir les funcions executives següents sobre forests i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures:

a) Atorgament de les autoritzacions de tala o aprofitament forestal, d'ús del foc, de modificació de coberta vegetal no arbrada en terreny forestal, per a la recuperació del cultiu o de canvi d'ús forestal.

b) Registre de gestors de biomassa vegetal.

c) Declaració de vedats o reserves de recursos silvestres.

d) Elaboració i aprovació del pla d'ordenació dels recursos forestals (PORF) de Menorca.

e) Aprovació dels instruments de gestió forestal sostenible (IGFS).

f) Proposta de declaració de forests d'utilitat pública i d'inclusió en el corresponent catàleg.

g) Signatura de convenis de col·laboració amb propietaris de terrenys particulars en matèria forestal, de diversitat genètica i de recursos naturals.

h) Actuacions de conservació de sòls, de lluita contra l'erosió i de restauració hidrològica forestal.

i) Sanitat forestal.

j) Realització de campanyes de divulgació i informació.

k) Elaboració i execució dels plans de crema per a la realització d'actuacions de control del combustible forestal.

l) Declaració de la prohibició de fer foc.

m) L'activació de les prohibicions potencials previstes a la normativa aplicable durant l'època de perill d'incendis forestals.

n) Aprovació del pla insular de defensa contra incendis forestals de Menorca.

o) Elaboració i execució dels plans de restauració d'incendis forestals.

p) Realització de tasques de gestió de la vegetació i la fauna en zones cremades.

q) Coordinació dels plans municipals de gestió forestal.

Secció 3a Funcions específiques sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius i règim general d'aigües

Article 13 Funcions específiques sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius i règim general d'aigües

El Consell Insular de Menorca ha d'exercir les funcions executives següents sobre recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, aigües minerals i subterrànies i règim general d'aigües:

a) L'atorgament de les concessions i autoritzacions per a la utilització o l'aprofitament del domini públic hidràulic, i resoldre'n la modificació, la renovació, la revisió i l'extinció.

b) L'atorgament de les autoritzacions per a l'abocament al domini públic hidràulic o al medi natural d'aigües residuals depurades, i resoldre'n la modificació, la revisió i l'extinció, excepte quan s'hagin inclòs en una autorització o llicència ambiental integrada.

c) L'atorgament de les autoritzacions de reutilització, per a usos diversos i per a la recàrrega d'aqüífers, de les aigües residuals depurades.

d) La construcció, el manteniment, la conservació, el funcionament i el finançament de les EDAR de titularitat pública mitjançant un conveni signat prèviament amb els ajuntaments respectius.

e) El seguiment, la vigilància i el control de les depuradores privades i de la qualitat dels seus efluents.

f) La declaració de zones sensibles als efectes d'abocaments.

g) La vigilància i el control del règim d'explotació dels aqüífers de Menorca.

h) La declaració d'aqüífers sobreexplotats o en risc d'estar-ho.

i) El control dels regadius.

j) L'aprovació dels estatuts de les comunitats d'usuaris.

k) L'elaboració d'estudis sobre la reutilització de les aigües depurades.

l) La conservació, la millora i el manteniment dels torrents.

m) El règim de policia d'aigües i la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors en els assumptes previstos en aquesta llei.

Secció 4a Funcions específiques sobre protecció dels espais naturals, la biodiversitat i el medi marí

Article 14 Gestió dels espais naturals protegits

1. Sens perjudici de l'ordenació, la planificació i la gestió dels terrenys classificats com a sòl rústic protegit, correspon al Consell Insular l'ordenació, la conservació, la planificació i la gestió dels espais naturals protegits declarats o que es puguin declarar a Menorca, quan recaiguin sota la competència de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta competència s'estén en tot cas al Parc Natural de S'Albufera d'Es Grau i als espais terrestres i marins que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 quan les funcions d'ordenació, planificació i gestió dels referits espais corresponguin a la comunitat autònoma de les Illes Balears per haver-se reconegut o perquè es reconegui en el futur la continuïtat ecològica de l'ecosistema marí amb l'espai natural terrestre, d'acord amb el que es preveu a la legislació estatal sobre patrimoni natural i biodiversitat. Queden fora d'aquesta atribució les ZEPA marines ES0000521 (espai marí del nord i l'oest de Menorca) i ES0000522 (espai marí del sud-est de Menorca) i el LICESZZ1602 (canal de Menorca), zones gestionades per l'Administració de l'Estat.

2. Aquesta competència inclou les funcions següents:

a) La gestió, l'administració i l'ordenació del Parc Natural de S'Albufera d'Es Grau i dels espais terrestres i marins que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 referits a l'apartat primer.

b) La declaració d'espais naturals protegits, i la gestió, l'administració i l'ordenació dels espais que siguin declarats.

c) En relació amb la Xarxa Natura 2000, la proposta al Govern de les Illes Balears d'inclusió d'espais en la llista dels llocs d'importància comunitària susceptibles de ser declarats com a zones d'especial conservació i la proposta de declaració de zones d'especial protecció per a les aus.

d) La formulació, l'elaboració, l'aprovació definitiva i l'aplicació dels plans d'ordenació, ús i gestió i de les normes de protecció dels espais protegits, inclosa l'elaboració i l'aprovació dels plans de gestió dels espais que formin part de la Xarxa Natura 2000. La tramitació s'ha de fer de conformitat amb el que es preveu a l'article 9.2 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

e) L'emissió de l'informe previst a l'article 21 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

f) La resolució de l'avaluació de les repercussions dels plans, programes i projectes que puguin afectar de manera apreciable un espai de la Xarxa Natura 2000 de competència autonòmica.

g) El nomenament del/la director/a del Parc Natural de S'Albufera d'Es Grau.

h) La instal·lació de senyals informatius.

i) La subscripció d'acords i convenis amb els titulars de drets sobre els terrenys inclosos en els espais naturals protegits.

j) L'atorgament de l'autorització necessària per a la utilització d'etiquetes amb el nom de l'espai natural protegit respecte de productes produïts en els espais naturals protegits i en les seves àrees d'influència socioeconòmica, d'acord amb el que preveu l'article 43.3 de la Llei 5/2005.

k) La gestió de les àrees recreatives d'Es Canutells, Es Castell, Es Pinaret i S'Arangí i de l'aparcament de Cala En Turqueta.

l) La potestat reglamentària organitzativa.

m) La inspecció, la vigilància i el control del règim previst a les normes, als instruments, als plans i a les disposicions reguladores de la protecció dels espais naturals, així com l'exercici de la potestat sancionadora.

Article 15 Protecció de la biodiversitat

1. Corresponen al Consell Insular de Menorca les funcions i els serveis inherents a la preservació i el control de les espècies protegides de flora i fauna i dels seus hàbitats, així com de les espècies cinegètiques i no cinegètiques i no protegides, en el marc de la legislació vigent en matèria de medi ambient i de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, tret de la catalogació d'espècies silvestres o exòtiques invasores, tot això en el marc de l'article 6 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

2. Aquesta competència inclou les funcions següents:

a) El seguiment de les referides espècies i l'adopció de les mesures necessàries per corregir les tendències que es detectin de declivi de poblacions.

b) L'elaboració, l'aprovació i l'aplicació dels plans de recuperació i de conservació d'espècies amenaçades amb una problemàtica particularment insular.

c) La proposta al Govern de les Illes Balears de l'establiment de noves espècies silvestres en règim de protecció especial, així com la seva catalogació, descatalogació o canvi de categoria.

d) L'establiment d'un sistema de control de captures o morts accidentals i, a partir de la informació recollida, l'adopció de les mesures necessàries perquè no tenguin repercussions negatives  importants en les espècies incloses a la llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial i perquè es minimitzin en el futur.

e) L'atorgament de les autoritzacions especials perquè quedin sense efecte les prohibicions que afecten les espècies de flora i fauna previstes en la legislació del patrimoni natural i la biodiversitat i en la legislació de caça de les Illes Balears, quan no es tracti de projectes, plans o programes no estatals que s'hagin de sotmetre a avaluació ambiental realitzada per la comunitat autònoma de les Illes Balears. Entre d'altres, s'inclouen les autoritzacions excepcionals per al control d'espècies i la captura amb finalitats científiques o educatives d'espècies silvestres, i també per a la investigació, l'observació, la filmació o la fotografia de nius, cries, caus o colònies d'espècies protegides, així com les autoritzacions de les excepcions al règim de prohibicions previstes a la normativa de conservació de Posidonia oceanica a les Illes Balears, inclosa l'autorització per a la retirada de restes de posidònia morta en l'àmbit terrestre i marí i per al seu transport, possessió i ús, i l'autorització de les instal·lacions d'ancoratge de baix impacte sobre fons de posidònia, sense menyscapte de les competències de l'Administració General de l'Estat.

f) L'autorització de la pràctica de l'anellament d'aus o el marcatge d'animals.

g) El seguiment i el control de les espècies exòtiques invasores o amb potencialitat invasora i la proposta d'establir-les en els catàlegs corresponents.

h) La potestat reglamentària organitzativa.

i) El seguiment i el control de les espècies domèstiques ferals i/o que impacten de manera important en el medi natural.

j) La inspecció, la vigilància i el control del règim previst a les normes, als instruments, als plans i a les disposicions reguladores de la protecció de la biodiversitat, incloses les referides a la protecció de la posidònia, així com l'exercici de la potestat sancionadora, sense menyscapte de les competències de l'Administració General de l'Estat.

3. El Consell Insular de Menorca ha de remetre anualment a la conselleria competent en medi ambient del Govern de les Illes Balears la informació necessària sobre protecció de la biodiversitat a l'efecte que aquesta la remeti a l'Administració de l'Estat d'acord amb el que preveu la normativa sobre protecció del patrimoni natural i la biodiversitat.

Article 16 Adopció de mesures a les aigües costaneres de la zona marina compresa en l'àmbit de la reserva de biosfera

1. Sens perjudici de les funcions corresponents al Consell Insular de Menorca sobre els espais marins que integren la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts a l'article 14 i del contingut del pla d'ordenació de l'espai marí de la demarcació llevantina-balear aprovat per l'Administració de l'Estat, correspon al Consell Insular l'adopció de mesures que, segons l'annex del Reial decret 1365/2018, de 2 de novembre, pel qual s'aproven les estratègies marines, poden ser portades a terme per les comunitats autònomes respecte de les espècies (excepte les altament migratòries) i els espais, els hàbitats o les àrees crítiques situats a les aigües costaneres compreses a l'àmbit de la reserva de biosfera, d'acord amb el que preveuen l'article 6.4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, els articles 3.1, 4.3 i 16 de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, i l'article 2.2.b) i c) del Reial decret 363/2017, de 8 d'abril, pel qual s'estableix un marc per a l'ordenació de l'espai marítim.

2. Entre d'altres, i des dels principis de cooperació i col·laboració amb les administracions públiques i les entitats que treballen per protegir el medi marí, el Consell Insular pot adoptar les mesures següents:

a) Plans de conservació per a espècies marines amenaçades, en l'àmbit establert per l'article 6.4 de la Llei 42/2007, de 15 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

b) Directrius i plans d'ordenació de l'activitat nàutica recreativa i d'altres activitats marítimes.

c) Promoció d'estudis d'investigació sobre espècies, així com sobre l'impacte de les activitats humanes en les espècies i els hàbitats.

d) Seguiment del bon estat d'espècies i hàbitats de les reserves marines, així com de la seva gestió.

e) Pla de vigilància de Posidonia oceanica, sense menyscapte de les competències de l'Administració General de l'Estat.

f) Elaboració i posada en marxa d'instruments de gestió dels espais marins protegits, en el marc de l'article 6 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

g) Millora del coneixement sobre les espècies invasores i sobre altres qüestions.

h) Elaboració de les directrius per limitar els abocaments d'aigües residuals des de la terra a la mar.

i) Programes de sensibilització adreçats a usuaris de platges, empreses de turisme nàuticorecreatiu,  així com als sectors pesquer i agrícola i a la societat civil en general.

3. L'adopció d'aquestes mesures s'ha d'exercir d'acord amb els principis de cooperació i de col·laboració interadministrativa.

Article 17 Autoritzacions d'abocaments a la mar

1. El Consell Insular és el competent per a l'atorgament, la modificació i l'extinció de les autoritzacions d'abocaments de terra a la mar per conducció submarina o emissari submarí, excepte quan aquelles s'hagin inclòs en una autorització o llicència ambiental integrada, i sens perjudici del preceptiu títol per a l'ocupació del domini públic marítimoterrestre atorgat per l'administració competent.

2. Els titulars d'autoritzacions d'abocament a la mar han de remetre anualment al Consell Insular de Menorca els resultats dels controls de seguiment prevists a l'autorització. Aquests resultats s'han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui. En el cas que dels resultats d'aquests controls i dels resultats del programa de seguiment que preveu l'article 10 del Decret 25/2018 se'n pugui inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d'un abocament, l'Agència ha de requerir el titular de l'abocament perquè efectuï les millores necessàries en el tractament de l'efluent per minimitzar-ne l'impacte i, si escau, en el traçat, la longitud i les característiques de l'emissari.

La desatenció a aquest requeriment comporta la imposició de les sancions corresponents.

Capítol III Funcions específiques sobre ordenació de litoral

Article 18 Elaboració i aprovació dels instruments d'ordenació del litoral

El Consell Insular de Menorca ha d'elaborar, tramitar i aprovar els instruments  d'ordenació del litoral previstos a la legislació de costes, a la normativa autonòmica i en aquesta llei. Aquests instruments poden abastar tant la zona de domini públic marítimoterrestre, com la resta d'espais litorals privats. L'abast i el contingut del pla territorial sectorial per a l'ordenació del litoral s'ha d'ajustar al que preveu l'article 41 d'aquesta llei i al Pla Territorial Insular.

Article 19 Control de les obres, instal·lacions i activitats permeses a la zona de servitud de protecció

És competència del Consell Insular de Menorca el control de la realització d'obres, instal·lacions i activitats permeses a la zona de servitud de protecció prevista a la legislació de costes, bé a través de l'atorgament d'autoritzacions o de la recepció de les declaracions responsables, sigui quina sigui la classificació del sòl dels terrenys gravats per la referida servitud, així com l'exercici de la funció inspectora i de la potestat sancionadora inherents a aquestes actuacions.

Article 20 Consulta al Consell Insular de Menorca en els procediments de delimitació del domini públic marítimoterrestre

En els procediments de delimitació del domini públic marítimoterrestre prevists a la normativa de costes, els informes que l'Administració de la comunitat autònoma emeti han d'anar precedits de la consulta al Consell Insular de Menorca, per un termini de quinze dies, sigui quina sigui la classificació del sòl dels terrenys afectats per la delimitació.

Article 21 Consulta al Consell Insular de Menorca en els procediments d'atorgament d'autoritzacions i concessions d'utilització i ocupació del domini públic marítimoterrestre

En els procediments de tramitació de les sol·licituds d'autoritzacions i concessions d'utilització i ocupació del domini públic marítimoterrestre prevists a la normativa de costes, els informes que l'Administració de la comunitat autònoma emeti han d'anar precedits de la consulta al Consell Insular de Menorca, per un termini de quinze dies, amb la finalitat de comprovar l'adequació del projecte als criteris establerts en el pla d'ordenació del litoral i de la costa.

 

TÍTOL III GESTIÓ ESPECÍFICA I DIFERENCIADA DE LA SOSTENIBILITAT

Article 22 Marc legal específic de la sostenibilitat

A part de la regulació referida als diversos àmbits sectorials i mecanismes transversals continguda en els tractats internacionals signats i ratificats per l'Estat espanyol, en el dret de la Unió Europea, en les normes estatals i autonòmiques dictades per la CAIB, en els plans directors sectorials i en el Pla Territorial Insular de Menorca, són d'aplicació a l'àmbit de la reserva de biosfera les disposicions contingudes en els següents capítols i articles, amb la finalitat de dotar d'un marc específic que permeti dur a terme una gestió singular i diferenciada de la sostenibilitat.

Capítol I Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni

Article 23 Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni davant els projectes d'iniciativa pública o privada

En tot l'àmbit terrestre i marí afectat per aquesta llei no es poden portar a terme projectes, activitats i actuacions, siguin d'iniciativa pública o privada, que puguin malmetre el patrimoni natural, cultural, històric i etnològic, la biodiversitat o el paisatge de Menorca. Les administracions i els ens als quals fa referència l'article 6.1 d'aquesta llei han de controlar que es compleix aquesta prescripció durant la tramitació dels corresponents projectes i autoritzacions de la seva competència, en el marc del que preveuen les Directrius de paisatge de Menorca establertes en el Pla Territorial Insular i, si s'escau, en l'estratègia de paisatge de Menorca que elabori el Consell Insular de Menorca.

Article 24 Accés restringit a determinats espais

1. El Consell Insular de Menorca, per tal d'evitar que es produeixin danys o aglomeracions en determinats espais amb valors naturals, paisatgístics o patrimonials, pot acordar limitar-hi temporalment l'accés i el trànsit de persones, la pràctica de determinades activitats o l'afluència de vehicles de motor, amb excepció dels vehicles autoritzats.

2. L'acord corresponent s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i ha de tenir una difusió adequada en els mitjans de comunicació.

Article 25 Caça i pesca fluvial

1. El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar, en un termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, un reglament propi que reguli les vedes i els recursos cinegètics i de pesca fluvial de Menorca, d'acord amb el que es preveu en aquesta llei i en la normativa vigent.

2. Queda prohibida per raó de localització la pràctica de l'activitat cinegètica en qualsevol modalitat a illots, penya-segats costaners, zones humides, sistemes dunars i altres béns de domini públic marítimoterrestre, penya-segats interiors, fons de barrancs i en l'àmbit dels elements protegits com a patrimoni històric. En tot tipus de terrenys cinegètics, es prohibeix qualsevol modalitat de caça amb arma de foc a menys de 50 metres dels referits espais.

3. Sens perjudici de l'establert en l'apartat anterior, per practicar la caça i la pesca fluvial a la resta d'espais naturals protegits hom s'ha d'atendre a allò que disposin els corresponents plans d'ordenació i de gestió dels espais respectius i la normativa de protecció del patrimoni natural i la biodiversitat.

4. La conselleria competent en matèria de caça i pesca fluvial del Consell Insular de Menorca ha de mantenir un banc de dades relatiu a la distribució geogràfica de les espècies objecte de caça o pesca fluvial, dimensions de les poblacions i volum de les captures, així com de les seves respectives tendències, i ha de fomentar la recerca per a la protecció, la gestió i l'explotació sostenible de totes les espècies. Després de cada temporada de caça i abans de l'inici de la següent, s'ha d'elaborar un informe detallat sobre les captures realitzades.

5. En el termini de tres anys comptadors des de l'aprovació de la present llei, quedarà prohibit l'ús de munició de plom a totes les zones de la Xarxa Natura 2000 catalogades com a ZEPA.

Capítol II La preservació del model turístic de Menorca

Article 26 Estratègia de desenvolupament turístic sostenible

1. El foment, la planificació, l'ordenació i el desenvolupament de l'activitat turística s'han de dur a terme d'acord amb el model turístic de Menorca i la seva estratègia de desenvolupament turístic, que vetllen per la conservació del paisatge i del patrimoni natural i cultural, per la no-superació de la capacitat de càrrega turística, per la perdurabilitat del seu valor com a destinació turística i per la consecució del benestar social, econòmic i cultural de la població menorquina, treballant de forma coordinada entre tots els agents turístics, disminuint l'estacionalitat i promovent la investigació.

2. L'estratègia de desenvolupament turístic de Menorca ha de tenir en compte les previsions contingudes en aquesta llei i en el Pla Territorial Insular, així com els objectius, les estratègies, les tàctiques i les accions que formula el Pla de Desenvolupament Turístic de Menorca.

Article 27 Regulació de nous punts d'amarrament i ancoratge

El Consell Insular de Menorca, en l'àmbit de les seves competències i a través del Pla Territorial Sectorial per a l'Ordenació del Litoral previst en aquesta llei regularà la creació de nous punts d'amarrament i d'ancoratge temporal d'embarcacions amb la finalitat de contribuir a impedir la superació de la capacitat de càrrega nàutica de les platges i cales; protegir la posidònia d'acord amb les prescripcions que estipula l'article 8 del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de Posidonia oceanica a les Illes Balears; mantenir la convivència d'usos dels béns de domini públic marítimoterrestre, i assolir el bon estat de la mar. En aquest sentit, no es permetrà ampliar els punts d'amarrament i d'ancoratge temporal fora de les zones portuàries, sens perjudici de la necessitat de millorar les condicions de dipòsit i avarada de les embarcacions i de la possibilitat d'executar projectes de reordenació dels punts ja existents que tenguin per finalitat millorar les condicions ambientals i l'entorn natural.

Article 28 Limitació de l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca

1. Per tal d'evitar o reduir, principalment en el període estival, els riscs derivats de l'afluència turística excessiva i de la saturació dels espais públics que aquesta comporta, el Ple del Consell Insular de Menorca pot determinar amb caràcter anual o biennal:

a) El nombre màxim de vehicles de motor que poden entrar a l'illa per via marítima en el corresponent període de l'any.

b) El nombre màxim de tot tipus de vehicles de lloguer de motor que pot entrar anualment a l'illa per a la seva comercialització, així com el nombre màxim d'aquests vehicles que pot circular per Menorca en el període de l'any al qual fa referència la lletra a).

c) El nombre òptim de títols que habilitin per a la prestació del servei de taxi i vehicles de lloguer amb conductor, en el marc del que prevegi la normativa aplicable d'ordenació dels transports terrestres.

L'Acord del Ple s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears com a mínim tres mesos abans que entrin en vigor aquestes limitacions.

2. El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar, en el termini màxim de 3 anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, un reglament propi que desplegui les previsions contingudes en aquest article, el procediment que s'ha de seguir per a l'adopció de l'acord, les excepcions de la limitació d'entrada de vehicles i les obligacions de les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Menorca. Així mateix, ha d'adoptar les mesures adients per a la inspecció i el control de les limitacions que es determinin.

Capítol III Contribució al compliment dels objectius de l'Estratègia Menorca 2030, de descarbonització de l'illa

Article 29 L' Estratègia Menorca 2030

L'Estratègia Menorca 2030 constitueix el full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de Menorca. Estableix les prioritats de la política energètica, les accions que s'han de portar a terme i les vies de col·laboració, suport i finançament. Té com a objectius generals situar l'illa al capdavant en l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i l'ús d'energies netes; dinamitzar l'economia local vinculada al canvi de model energètic, i servir com a referent per a altres zones de la Unió Europea, amb la necessària implicació dels actors econòmics i professionals i del món científic i acadèmic, i amb la participació ciutadana.

Article 30 Efecte vinculant dels objectius de l'Estratègia Menorca 2030

1. Les administracions públiques i els ens del sector públic de les Illes Balears han de vetllar conjuntament perquè s'avanci progressivament a fi que l'any 2030 s'aconsegueixin els objectius específics següents, plasmats a l'Estratègia Menorca 2030, sense perjudici dels objectius més ambiciosos que pugui adoptar el Consell Insular de Menorca o que li venguin imposats d'instàncies nacionals i internacionals:

a) Cobrir per mitjà de fonts renovables el 85% de la demanda d'energia elèctrica.

b) Reduir el 50% del consum de combustibles fòssils en el transport terrestre respecte dels índexs corresponents a l'any 2013.

c) Reduir el 30% del consum de combustibles fòssils per a usos tèrmics en els sectors serveis, residencial i industrial respecte dels índexs corresponents a l'any 2013.

d) Reduir el 10% del consum de gasoil B en el sector primari respecte dels índexs corresponents a l'any 2013.

2. Per aconseguir aquests objectius es tindran en compte les millors tecnologies disponibles, i hi seran aplicables les previsions d'aquesta llei i les corresponents normes i mesures d'incentiu i foment d'àmbit europeu, nacional, autonòmic i local.

3. Quan s'arribi a l'horitzó temporal de 2030, el Consell Insular de Menorca haurà de fer públic un balanç sobre el grau de compliment dels objectius marcats a l'apartat primer, i s'hauran de renovar o establir-ne de nous per períodes de deu anys en el marc de les obligacions generals que es determinin a la Unió Europea.

Article 31 Oficina de l'Energia Menorca 2030

1. L'Oficina de l'Energia Menorca 2030 té per objectiu, com a agent facilitador, impulsar l'aplicació de l'Estratègia Menorca 2030.

2. Les funcions de l'Oficina respecte de particulars, empreses, professionals i entitats públiques són les següents:

a) Actuar com a interlocutor i centre de referència de totes les qüestions relacionades amb l'Estratègia Menorca 2030.

b) Prestar assessorament informatiu sobre la implantació de mesures d'estalvi i d'eficiència energètica, instal·lacions d'energia renovable, mobilitat elèctrica, consum energètic, contractes de subministrament, etc.

c) Prestar assessorament legal, administratiu i tècnic sobre la implantació d'instal·lacions d'autoconsum.

d) Prestar assessorament informatiu sobre convocatòries d'ajuts i subvencions relacionades amb la implantació d'instal·lacions d'energia renovable, rehabilitació d'edificis, eficiència energètica, mobilitat elèctrica, lluita contra el canvi climàtic, etc.

e) Fer les tasques de finestreta de tramitació de les peticions d'instal·lacions d'autoconsum i de les subvencions de la ciutadania davant el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears en matèria d'energia i canvi climàtic.

f) Donar assistència i suport tècnic als ajuntaments en la tramitació de projectes, ajuts i subvencions.

g) Organitzar activitats de formació en matèria energètica.

h) Prestar assessorament informatiu sobre la reducció de la contaminació lumínica.

i) Dur a terme actuacions de sensibilització, divulgació i difusió, adreçades a la ciutadania i a les empreses, relacionades amb l'Estratègia Menorca 2030.

j) Impulsar l'execució de projectes relacionats amb l'Estratègia Menorca 2030 i presentar candidatures a projectes finançables.

k) Generar informes de seguiment del compliment dels objectius de l'Estratègia Menorca 2030.

l) Altres funcions que puguin contribuir a fer efectius els objectius plasmats a l'Estratègia Menorca 2030 i en les corresponents disposicions aplicables.

Article 32 Garantia de l'origen renovable de l'energia consumida per les administracions de Menorca

Les administracions públiques i els ens del sector públic de Menorca, en la mesura que sigui possible i amb excepció dels generadors d'emergència en serveis essencials, s'han d'autoabastir d'energia elèctrica renovable a través d'instal·lacions d'autoconsum o de contractes amb productors d'energia renovable. Aquestes entitats han de preveure la substitució progressiva dels equipaments ubicats en edificis de la seva titularitat que facin ús d'energies fòssils per altres que funcionin amb energies d'origen renovable.

Capítol IV Gestió eficient del cicle integral de l'aigua

Article 33 Objectius referits al bon estat de les aigües superficials i subterrànies

A fi de garantir el bon estat qualitatiu i quantitatiu de les aigües superficials i subterrànies de l'illa, les polítiques dels poders públics, independentment de qui en tengui les competències en cada cas, s'han d'aplicar d'acord amb els objectius següents, en el marc de la regulació comunitària, estatal, autonòmica, insular i municipal, i en particular de la planificació hidrològica vigent en cada moment:

a) Assolir, en el termini més breu possible, el bon estat ecològic i químic de les masses d'aigua superficial i el bon estat químic i quantitatiu de les masses d'aigua subterrània, i mantenir-los.

b) Garantir la protecció adequada dels aqüífers, la recuperació de les zones sobreexplotades i la reducció progressiva de la concentració als aqüífers de qualsevol contaminant derivada de l'activitat humana.

c) Garantir la qualitat i la quantitat de l'aigua subministrada per a cada ús.

d) Garantir l'equilibri sostenible entre l'extracció dels recursos de l'aqüífer i la seva recàrrega.

e) Regular l'explotació dels aqüífers afectats per la intrusió salina amb la finalitat de recuperar el seu bon estat qualitatiu.

f) Fomentar l'estalvi en el consum d'aigua mitjançant la promoció de mesures tècniques, polítiques i econòmiques que incentivin el consum raonable i en penalitzin l'ús desmesurat.

g) Potenciar la regeneració i la reutilització de les aigües residuals depurades.

h) Prevenir el deteriorament i protegir i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics i de les zones humides.

i) Promoure la difusió i la transparència de tota la informació tècnica, econòmica i ambiental del cicle integral de l'aigua, i fer-la accessible a la ciutadania.

j) Fomentar l'aprofitament directe de l'aigua de pluja en la rehabilitació i la nova construcció d'edificis i instal·lacions de titularitat pública i privada.

k) Assegurar la recuperació i el bon estat de les aigües costaneres.

l) Garantir la recuperació de costos en la gestió del cicle integral de l'aigua i aplicar el principi de “qui contamina, paga”.

Article 34 Reducció de les pèrdues d'aigua en les xarxes de distribució

1. Els titulars i els gestors del servei, amb independència de la seva naturalesa pública, privada o mixta, han de portar a terme les accions adients per tal de reduir al mínim possible les pèrdues d'aigua en les xarxes d'abastament d'aigua potable en baixa com a servei públic de la seva titularitat. A aquest efecte, l'entitat pública o privada encarregada de prestar el servei ha de revisar les xarxes, substituir les que estiguin en mal estat i dotar-se de dispositius de mesura que puguin detectar amb facilitat els trams amb pèrdues. En tot cas, el percentatge de pèrdues no pot superar el que estableixi la planificació hidrològica vigent.

2. En cas d'urbanitzacions amb xarxes d'abastament d'aigua no rebudes pels ajuntaments, les entitats titulars (o prestadores) són les responsables de portar a terme les actuacions esmentades en el punt anterior, sota supervisió dels ajuntaments.

Article 35 Mesures d'estalvi i ús eficient de l'aigua en allotjaments turístics

En cas de construcció de nous habitatges i allotjaments turístics de reforma integral o ampliació dels ja existents, de canvi d'ús d'edificis per destinar-los a allotjaments turístics, inclosos els allotjaments rurals i els hotels de ciutat, i de construcció d'habitatges residencials en règim d'allotjament turístic, s'han d'implantar les mesures d'estalvi i ús eficient de l'aigua que preveu el Pla Territorial Insular.

Article 36 Ús eficient de l'aigua en les explotacions agràries

1. Sens perjudici de les mesures de foment previstes en la planificació hidrològica vigent referides a la modernització dels sistemes de reg, a la reutilització d'aigües regenerades, a l'aprofitament d'aigües pluvials o a l'aplicació de pràctiques contra la contaminació difusa, les explotacions agràries han de fer un ús eficient de l'aigua. En aquest sentit, només es poden declarar i registrar nous cultius de regadiu si s'utilitzen exclusivament aigües pluvials o aigües residuals depurades o

regenerades i es fan servir sistemes de reg eficients. S'ha d'evitar en tot cas el reg per aspersió a cel obert en les hores de màxima insolació entre els mesos de maig i setembre, ambdós inclosos, a excepció de regs puntuals de suport en cas de sequera i sempre que es faci amb aigües pluvials o aigües residuals depurades o regenerades.

2. Queden exempts de les prescripcions anteriors els cultius d'horta o llenyosos, que en tot cas han de fer servir sistemes de reg eficients.

Article 37 Gestió eficient de les xarxes de sanejament

1. Els titulars i els gestors del servei, amb independència de la seva naturalesa pública, privada o mixta, han de portar a terme les accions adients per tal de reduir al mínim possible les pèrdues d'aigua en les xarxes de sanejament. A aquest efecte, l'entitat encarregada de prestar el servei ha de revisar les xarxes, substituir les que estiguin en mal estat i dotar-se de dispositius de mesura que puguin detectar amb facilitat els trams amb pèrdues. En tot cas, el percentatge de pèrdues no pot superar el que estableixi la planificació hidrològica vigent.

2. Les xarxes de sanejament de nova construcció han de garantir una correcta separació de les aigües pluvials i residuals en origen, precepte que s'ha d'aplicar a la renovació de les xarxes unitàries o mixtes existents.

3. S'ha de fomentar l'aprofitament de les aigües pluvials i la implantació de sistemes de drenatge urbà sostenible per tal d'evitar l'escorrentia superficial i afavorir la infiltració i la recàrrega dels aqüífers.

4. Les xarxes de sanejament han de disposar de sistemes de retenció de contaminants, com ara sediments, hidrocarburs o residus sòlids, a fi de minimitzar l'afecció al medi.

5. Tant als edificis de nova construcció, com quan s'executin reformes integrals, s'ha de fomentar l'aprofitament de les aigües pluvials i evitar que es mesclin amb les aigües residuals abans de la connexió a la xarxa de sanejament.

6. Les administracions municipals, insulars o autonòmiques, segons el cas i la distribució competencial, han de supervisar el compliment d'aquestes mesures.

Article 38 Gestió eficient de les instal·lacions de tractament

1. Amb la finalitat de dur un control efectiu i periòdic del funcionament de les instal·lacions de tractament d'aigües residuals existents a Menorca, tant privades com públiques, i minimitzar l'afecció dels seus efluents en el medi, els titulars d'aquestes instal·lacions han de remetre anualment als ajuntaments respectius i al Consell Insular un informe en el qual consti, com a mínim, el cabal d'aigües residuals tractades, els resultats dels controls analítics fets i el cabal d'aigües residuals reutilitzades, si n'és el cas.

2. La periodicitat dels controls analítics, així com els paràmetres a controlar, han de ser, com a mínim, els que estableixin la normativa sectorial i la planificació hidrològica vigent.

3. Les instal·lacions de tractament d'aigües residuals a les quals es refereix l'apartat 1 d'aquest article són les dissenyades amb una capacitat igual o superior a 12 habitants equivalents, independentment que siguin de titularitat privada o pública i que tractin aigües residuals domèstiques, industrials o de qualsevol altra activitat econòmica.

4. La informació relativa al funcionament de les instal·lacions a la qual es refereix l'apartat 1 d'aquest article ha de ser accessible a la ciutadania.

5. Les administracions municipals, insulars o autonòmiques, segons el cas i la distribució competencial han de supervisar el compliment d'aquestes mesures.

Capítol V Contribució al compliment dels objectius de l'Agenda Urbana de Menorca

Article 39 L'Agenda Urbana de Menorca

L'Agenda Urbana de Menorca es concep com el conjunt d'actuacions i polítiques públiques, inclòs un pla d'acció, que s'han de posar en pràctica per aconseguir que les ciutats, els pobles i els hàbitats urbans de Menorca siguin més sostenibles, inclusius, segurs, resilients i intel·ligents tecnològicament parlant, d'acord amb les directrius establertes a la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides, a l'Agenda Urbana de la Unió Europea i a l'Agenda Urbana Espanyola.

2. En aquest marc, l'Agenda Urbana de Menorca ha de complir els objectius estratègics següents:

a) Ordenar el territori i fer un ús racional del sòl, conservar-lo i protegir-lo.

b) Evitar la dispersió urbana i revitalitzar les ciutats i els hàbitats urbans existents.

c) Prevenir i reduir els impactes del canvi climàtic i millorar la resiliència.

d) Fer una gestió sostenible dels recursos i afavorir l'economia circular.

e)Afavorir la proximitat i la mobilitat sostenible.

f) Fomentar la cohesió social i cercar l'equitat territorial.

g) Impulsar i afavorir l'economia urbana.

h) Fomentar l'accés a l'habitatge.

i) Fomentar la innovació digital.

j) Millorar els instruments d'intervenció i la governança.

Article 40 Efecte vinculant dels objectius de l'Agenda Urbana de Menorca

1. Les administracions públiques i els ens del sector públic de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i especialment els ajuntaments de Menorca, amb la participació de la ciutadania i dels actors privats, atenen els principis inspiradors establerts a l'article 5 d'aquesta llei i d'acord amb les determinacions contingudes en el Pla Territorial Insular, han d'impulsar la implementació coordinada dels instruments i les actuacions que siguin necessaris per materialitzar els objectius estratègics de l'Agenda Urbana de Menorca que es reflecteixen a l'article anterior.

2. Els indicadors de seguiment i avaluació associats als objectius estratègics i específics són els que preveuen les respectives agendes urbanes i, en el seu cas, el pla d'acció que haurà de ser aprovat pel Consell Insular de Menorca.

Capítol VI Ordenació de la costa i del litoral

Article 41 El Pla territorial sectorial per a l'ordenació del litoral

1. El Consell Insular de Menorca, sense menyscapte de les competències de l'Administració General de l'Estat, ha d'elaborar i aprovar un pla territorial sectorial per a l'ordenació del litoral que s'estengui des del límit interior de la zona d'influència prevista en la legislació estatal de costes fins al límit exterior de les aigües costaneres, definides per la legislació estatal d'aigües. Quedarà fora del seu àmbit la zona de servei del port de Maó.

2. El Pla Territorial Sectorial per a l'Ordenació del Litoral tindrà com a finalitats incrementar la protecció de la seva integritat; racionalitzar les actuacions i els usos que s'hi pretenguin portar a terme atenent les interaccions entre terra i mar i la no-superació de la capacitat de càrrega de les platges, les cales i els espais marins; garantir la conservació efectiva de la posidònia; aconseguir i mantenir el bon estat ambiental i ecològic del medi marí; garantir l'ús públic dels béns de domini

públic marítimoterrestre i evitar els conflictes que es puguin produir, i prevenir i reduir els abocaments de residus i substàncies de terra al medi marí. Les seves determinacions seran vinculants per a les intervencions d'iniciativa privada i per a les decisions que adoptin les administracions públiques competents, sense perjudici de les competències de l'Estat en matèria de domini públic marítimoterrestre i de protecció i ordenació de l'espai marítim.

3. El Pla Territorial Sectorial per a l'Ordenació del Litoral haurà de contenir les determinacions necessàries per satisfer les seves finalitats i, a part de les assenyalades en el Pla Territorial Insular, les següents:

a) Ordenació dels ancoratges.

b) Determinació de la capacitat de càrrega de les platges i cales i de les seves aigües costaneres, així com d'altres espais costaners i litorals en els quals es prevegi una important afluència de persones o d'embarcacions.

c) Si escau, criteris addicionals als establerts al Decret 25/2018, de 27 de juliol, o la norma que el substitueixi, per a la implantació d'instal·lacions d:ancoratge de baix impacte sobre fons de posidònia, així com la catalogació de praderies d'alt valor i de praderies a regular addicionals a les catalogades en l'esmentat decret.

d) Criteris i prioritats per resoldre les sol·licituds d'atorgament de noves concessions d'ocupació dels béns de domini públic marítimoterrestre i de pròrroga de les concessions vigents, inclosos els criteris de gradació dels terminis màxims d'atorgament i pròrroga.

e) Criteris de distribució i limitació d'instal·lacions i serveis de temporada a les platges.

f) Activitats susceptibles de ser autoritzades a les platges com a conseqüència de les festes de rellevància local, d'esdeveniments esportius, culturals d'interès general amb repercussió turística o altres ocupacions mitjançant instal·lacions desmuntables.

g) Establiment de mesures d'adaptació de la costa als impactes del canvi climàtic.

h) Criteris per a la implantació i l'explotació d'espais i instal·lacions d'hivernada d'embarcacions.

i) Establiment de les circumstàncies en què s'ha de fer la seva revisió.

4. Les determinacions anteriors ho són sense perjudici de les previstes a la normativa sobre costes i de les incloses en els plans i les directrius de protecció i ordenació d'espais naturals protegits concrets, que poden tenir un caràcter més restrictiu.

5. El Consell Insular de Menorca ha d'elaborar, tramitar i aprovar definitivament el pla en el termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i de conformitat amb el procediment previst a l'article 13.1 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.

6. El Consell Insular de Menorca ha de crear taules de participació amb funcions consultives en l'elaboració i el seguiment del Pla Territorial Sectorial per a l'Ordenació del Litoral de Menorca. En aquestes taules s'ha de procurar comptar amb la participació de persones en representació, com a mínim de les entitats públiques i privades següents: Autoritat Portuària de les Illes Balears, Ports de les Illes Balears, Demarcació de Costes de les Illes Balears, empreses nàutiques, organitzacions de conservació, institucions de recerca i entitats de protecció del patrimoni marítim.

Capítol VII Normes addicionals de protecció del medi marí

Article 42 Conservació, ús sostenible i millora del bon estat ambiental de ta zona marina compresa en l'àmbit d'aquesta llei

En el marc del que preveuen la normativa sobre protecció del medi marí, del patrimoni natural i de la biodiversitat; la d'ordenació de l'espai marítim, l'Estratègia Marina de la Demarcació Llevantina-Balear, la planificació, la gestió i la utilització de la zona marina compresa en l'àmbit d'aquesta llei han de tenir com a objectius aconseguir i mantenir el bon estat ambiental i ecològic del medi marí, la protecció, la conservació, la restauració i la millora de la biodiversitat i dels hàbitats naturals, i l'ús sostenible dels recursos.

Capítol VIII Patrimoni cultural immaterial

Article 43 Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Menorca

1. Els poders públics han de salvaguardar, promoure, difondre, fomentar i potenciar la valoració social i cultural dels diferents elements i manifestacions del patrimoni cultural immaterial propi de Menorca en tant que configuren i defineixen la identitat col·lectiva del poble de Menorca i dels grups socials que el formen. El Consell Insular de Menorca ha d'impulsar la declaració com a béns d'interès cultural immaterial de les manifestacions més representatives d'aquest patrimoni a l'illa tals com la toponímia, les tradicions i expressions orals, el glosat, les festes i els balls tradicionals, la cançó popular, els processos i les tècniques artesanes o la gastronomia, d'acord amb el que preveu la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

2. Queda salvaguardada la toponímia menorquina, com a manifestació molt significativa del patrimoni cultural immaterial i per la seva utilitat com a eina d'informació geogràfica. Els poders públics han de vetllar pel seu manteniment i n'han de fomentar la recollida i el tractament.

Capítol IX Educació i recerca per la sostenibilitat

Article 44 Educació per a la sostenibilitat

1. Amb l'objectiu d'avançar en l'educació per a la sostenibilitat, entesa com un procés permanent i participatiu d'aprenentatge i de foment del sentit ètic i cívic de la corresponsabilitat ambiental i de lleialtat envers les generacions futures, l'administració educativa ha de facilitar la integració en el projecte educatiu dels centres de Menorca d'educació infantil, primària i secundària, de batxillerat i formació professional, d'educació de persones adultes, d'educació especial i altres centres educatius de singularitat especial, els coneixements, les competències, les actituds i els valors referits a qualsevol dels principis que han d'inspirar la protecció, l'ordenació i la gestió de Menorca com a reserva de biosfera relacionats a l'article 5 d'aquesta llei, i posar-los en relació amb els respectius objectius de desenvolupament sostenible, amb independència dels projectes ambientals concrets que puguin executar.

2. La previsió de l'apartat anterior ho és sense perjudici de la possible adhesió del centre educatiu respectiu al corresponent programa insular o interinsular de centres educatius sostenibles, de les activitats no formals ofertes pels organismes i les institucions públiques i privades corresponents, així com de l'aplicació de les previsions sobre educació, formació, capacitat i ocupació sobre canvi climàtic establertes en la legislació estatal i autonòmica sobre canvi climàtic i transició energètica.

3. L'administració educativa ha d'incloure continguts relacionats amb els principis de Menorca Reserva de Biosfera en la formació permanent del professorat que imparteixi docència en els centres educatius de Menorca.

4. L'administració educativa estudiarà la creació d'un mòdul específic sobre Menorca Reserva de Biosfera en els cicles formatius més relacionats amb la sostenibilitat impartits en els centres de formació professional de Menorca, com ara cuina i gastronomia, hoteleria i turisme, jardineria, producció agroecològica, producció agropecuària o conducció d'activitats físicoesportives en el medi natural. Així mateix, estudiarà la viabilitat d'implantar cicles formatius i cursos de formació per a persones adultes sobre oficis tradicionals, com els de paredador, arader o mestre d'aixa.

5. L'administració educativa i el Consell Insular de Menorca han de col·laborar igualment amb els col·legis i les associacions professionals per millorar la formació dels professionals en matèria de sostenibilitat.

6. Les administracions públiques competents han d'habilitar anualment els recursos econòmics necessaris per incentivar l'educació per a la sostenibilitat als centres escolars i per dur a terme l'educació sostenible de lleure.

Article 45 Lideratge de l'Institut Menorquí d'Estudis en la recerca d'excel·lència sobre Menorca Reserva de Biosfera

Sens perjudici de les altres funcions que té encomanades, l'Institut Menorquí d'Estudis ha de liderar la recerca d'excel·lència sobre Menorca Reserva de Biosfera, posada al servei del desenvolupament sostenible de Menorca i de l'atracció de talent, que generi un coneixement que permeti interactuar i aportar solucions a les administracions i a la societat a través especialment de la diversificació de la investigació, la col·laboració amb altres institucions i grups de recerca, la formació de personal investigador, el reforçament de la professionalització i la potenciació de les publicacions.

Capítol X Millora de la qualitat de l'aire de Menorca

Article 46 Gestió de la qualitat de l'aire de Menorca

1. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les administracions públiques de Menorca, en l'àmbit de les seves competències, han d'adoptar les mesures necessàries per prevenir i vigilar la contaminació atmosfèrica, mantenir i, si escau, millorar la qualitat de l'aire de Menorca; vetllar perquè aquesta es mantengui dins dels límits legals establerts, i complir els objectius que s'estableixin de conformitat amb el que disposa la normativa de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Quan se sobrepassin els objectius de qualitat de l'aire o hi hagi un risc que això passi, s'han d'adoptar les mesures adequades per evitar o reduir la contaminació.

2. El Consell Insular de Menorca i els ajuntaments respectius han de fer el seguiment de l'aprovació i l'aplicació de les mesures de reducció de la contaminació atmosfèrica contingudes en els plans de sostenibilitat dels ports menorquins de competència autonòmica i de la implantació de mesures per reduir les emissions associades a les activitats portuàries al port de Maó.

Article 47 Informació al públic sobre la qualitat de l'aire

1. Les administracions a què fa referència l'article anterior, en l'àmbit de les seves competències i d'acord amb la normativa de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, han de prendre les mesures necessàries per garantir que el públic en general i les entitats interessades, com ara les organitzacions ecologistes, empresarials, sindicals, de consumidors i sanitàries, rebin informació adequada i oportuna sobre la qualitat de l'aire de les zones a què fa referència l'article següent.  Aquesta informació s'ha de subministrar de forma clara, entenedora i actualitzada a través de  mitjans de difusió fàcilment accessibles, inclòs Internet. També s'han de fer públics els estudis sobre qualitat de l'aire i salut que s'encarreguin.

2. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d'informar periòdicament la població del nivell de contaminació, i de manera específica quan se sobrepassin els objectius de qualitat de l'aire.

Article 48 Pla de millora de la qualitat de l'aire de la zona de Maó-Es Castell

1. Les administracions a què fan referència els articles anteriors han d'avaluar periòdicament la qualitat de l'aire de Menorca a través de les corresponents estacions de vigilància i control, d'acord amb la zonificació establerta per la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla de millora de la qualitat de l'aire corresponent a la zona formada pels municipis de Maó i Es Castell. D'acord amb la normativa de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i entre altres determinacions, en aquest pla s'han d'identificar les fonts d'emissió responsables dels objectius de qualitat, fixar els objectius quantificats de reducció de nivells de contaminació per complir la legislació vigent, i indicar les mesures o els projectes de millora, el calendari d'aplicació, l'estimació de la millora de la qualitat de l'aire que s'espera aconseguir i el termini previst per assolir els objectius de qualitat. Així mateix, s'ha de valorar la viabilitat tècnica de reduir la producció de la central tèrmica de Maó durant les franges horàries en què es detectin, a les estacions de vigilància i control corresponents, els nivells més alts de concentració de contaminants atmosfèrics, especialment en episodis de vent de component nord.

3. El que es preveu a l'apartat anterior s'entén sens perjudici de les facultats dels ajuntaments de l'illa d'elaborar i aprovar els plans de millora de la qualitat de l'aire que afectin el seu terme municipal.

Article 49 Determinació de zones de baixes emissions als nuclis urbans de Maó i Ciutadella

Els ajuntaments de Maó i Ciutadella, a fi d'aconseguir els objectius de qualitat de l'aire referits principalment a les concentracions de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió generades pel trànsit de vehicles de motor de combustió, han de delimitar en els respectius nuclis urbans zones de baixes emissions en les quals s'adoptin mesures de restricció total o parcial del trànsit, incloent-hi restriccions als vehicles més contaminants, a certes matrícules, a certes hores o a certes zones, entre altres. A aquests efectes es poden tenir en compte els distintius ambientals de la Direcció General de Trànsit. Aquesta delimitació s'ha de fer en el termini màxim de dos anys des que comenci a vigir aquesta llei.

Article 50 Foment de la mobilitat sostenible

Les administracions públiques han d'adoptar les mesures adequades per a l'assoliment progressiu d'objectius de mobilitat sostenible i l'ús racional del vehicle privat, i han de potenciar i incentivar el transport públic, les vies verdes i la bicicleta, a part de les mesures ja apuntades a l'article 42 referides a la mobilitat elèctrica.

Capítol XI Criteris ambientals en la contractació pública

Article 51 Incorporació de criteris ambientals en l'adjudicació dels contractes del sector públic

1. En el marc de la legislació de contractes del sector públic, les administracions públiques de Menorca i els seus ens instrumentals, així com les administracions i els ens de les Illes Balears, en les licitacions públiques que afectin específicament l'illa de Menorca, sempre que l'objecte del contracte ho permeti, han d'incorporar criteris d'adjudicació ambientals que contribueixin a avaluar la millor relació qualitat-preu. En cas contrari, s'ha de justificar motivadament la no-inclusió d'aquests criteris.

2. Entre d'altres i sens perjudici dels criteris relacionats amb la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i l'eficiència energètica previstos en aquesta llei ien la legislació autonòmica i estatal sobre canvi climàtic i transició energètica, es poden incloure en els plecs corresponents un o més dels criteris d'adjudicació següents relacionats amb els aspectes mediambientals:

a) Utilització o adquisició de productes amb etiquetes ecològiques certificades.

b) Utilització o adquisició de productes agroalimentaris locals.

c) Eficiència energètica.

d) Contribució a la millora de la qualitat de l'aire.

e) Disponibilitat de vehicles elèctrics o híbrids.

f) Energia procedent de fonts renovables.

g) Estalvi i ús eficient de l'aigua.

h) Generació i gestió dels residus.

i) Ús de materials reciclats o reutilitzables o de materials biodegradables.

j) Limitació de l'ús de determinats productes tòxics o amb càrrega contaminant elevada.

k) Manteniment o millora dels valors i recursos naturals que es puguin veure afectats per l'execució del contracte.

​​​​​​​Article 52 Condicions especials de caràcter ambiental en l'execució dels contractes

1. Els òrgans de contractació de les administracions i els ens a què fa referència l'article anterior poden incorporar en els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els plecs de prescripcions tècniques, condicions especials d'execució de caràcter ambiental sempre que estiguin vinculades al seu objecte, d'acord amb el que preveu la legislació de contractes del sector públic. Entre altres, es poden establir condicions de tipus ambiental que persegueixin el manteniment o la millora dels valors i recursos naturals que es puguin veure afectats per l'execució del contracte, una gestió més sostenible de l'aigua, el foment de l'ús de les energies renovables i de vehicles elèctrics o híbrids, la prevenció i la reducció de residus, la promoció del reciclatge i de la reutilització de productes, l'impuls de la utilització de productes locals i de la producció ecològica, plans d'ambientalització, mesures preventives basades en bones pràctiques ambientals, campanyes de comunicació o presentació d'informes periòdics amb dades ambientals.

2. Aquestes condicions ambientals són igualment exigibles als subcontractistes que participin en l'execució dels contractes.

3. Els referits òrgans de contractació han de prendre les mesures pertinents per garantir que, en l'execució dels contractes, els contractistes i subcontractistes compleixen les condicions especials d'execució i les obligacions aplicables en matèria mediambiental.

 

Capítol XII Mesures en matèria de residus

Article 53 Mesures de prevenció i reutilització dels residus

Sens perjudici de les mesures que, segons la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, han d'adoptar les administracions de les Illes Balears en l'àmbit de les pròpies competències per a la prevenció i la reutilització dels residus, les administracions i els ens del sector públic de Menorca han d'adoptar, entre altres, les mesures següents:

a) Promoure la venda i la compra a granel, sense menyscabar la seguretat alimentària i els drets dels consumidors, de béns i serveis duradors, així com l'ús de productes que siguin eficients en la despesa de recursos, reparables i reciclables.

b) Potenciar i afavorir el mercat d'envasos retornables per tal d'incrementar els que siguin reutilitzables i fomentar la disminució dels que siguin d'un sol ús, especialment dels de reutilització o reciclatge difícils.

c) Fomentar la substitució de l'ús d'envasos de plàstic o combinats tipus bric per als productes locals de begudes, lactis, mel, melmelades o similars, per envasos de vidre reutilitzable o retornable.

d) Fomentar la substitució de l'ús de plàstics, bioplàstics o oxodegradables en l'activitat agrària per l'ús de materials reutilitzables o biodegradables.

e) Fomentat la reducció en la generació de residus en processos relacionats amb la producció industrial, l'extracció de minerals, la construcció i la demolició, tenint en compte les millors tècniques disponibles, així com la classificació i separació dels residus generats.

f) Incloure les condicions que es considerin adients per a la prevenció en la generació de residus en els permisos ambientals per a l'exercici de l'activitat, en aplicació de les millors tècniques disponibles.

g) Prevenir la presència de residus en el medi natural.

h) Incorporar en les ordenances municipals mesures de prevenció i minimització de l'abandonament de residus a la costa, com llosques de tabac, envasos, objectes oxidats i altres d'ús habitual a les platges.

i) Promoure campanyes de sensibilització per a residents i turistes sobre la reducció de residus i la recollida separada.

j) Fomentar la substitució i l'eliminació progressiva de les cobertes i canalitzacions de fibrociment existents a Menorca a fi d'aconseguir una illa lliure d'amiant.

k) Incentivar actuacions com les descrites als apartats anteriors mitjançant desgravacions fiscals, subvencions o altres mesures.

l) Apostar per sistemes de construcció sostenible cercant la idoneïtat de matèries i solucions constructives tenint en compte l'impacte que tindran en el medi ambient durant tot el seu cicle de vida.

m) Fomentar la prevenció i la reducció del malbaratament alimentari en totes les baules del sistema alimentari de l'illa.

​​​​​​​TÍTOL IV IMPULS A LA CONTINUÏTAT I L'ENFORTIMENT D'ACTIVITATS, COL·LECTIUS, FACTORS i DINÀMIQUES QUE PERMETIN APROFUNDIR I FER PERDURABLES ELS VALORS DE MENORCA COM A RESERVA DE BIOSFERA

Article 54 El paper estratègic del sector primari de l'illa

1. Es reconeix la rellevant contribució dels agricultors i els ramaders professionals en l'activitat productiva de l'illa i en el seu model agroalimentari, així com la seva important labor en la  conformació i conservació del paisatge  rural i del territori.

2. Es reconeix, així mateix, el paper fonamental que desenvolupen les dones (madones) en les feines del camp. A aquestes els són d'aplicació les previsions sobre discriminació positiva i igualtat de gènere i les mesures de suport que es contenen en el títol IX de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

3. Les administracions, en l'àmbit de les seves competències, han de promoure les polítiques públiques necessàries per consolidar l'agricultura  i la ramaderia com a sectors estratègics per a l'economia i el territori de Menorca, garantir el benestar i la qualitat de vida dels professionals i de les seves famílies, i fomentar la gestió agrària i ramadera sostenible, la producció diversificada, de qualitat, ecològica i de productes locals, així com l'adhesió de les finques al Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB), a la Xarxa de Custòdia del Territori o al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

4. Les autoritats competents en matèria educativa i en matèria d'ocupació han de preveure, en els  programes de corresponguin i en l'àmbit de Menorca, línies d'acció formativa específiques que afavoreixin la formació professional agropecuària d'acord amb els principis que s'estableixen al punt 2 d'aquest article.

5. L'acció formativa sobre producció agropecuària en l'àmbit de Menorca ha d'estar destinada de manera preferent al coneixement i l'exercici dels principis i mètodes de l'agricultura regenerativa, l'agroecologia, les races autòctones i les varietats locals, la producció ecològica, i la innovació i l'experimentació de nous processos productius.

6. El Consell Insular de Menorca ha de promoure els programes i les accions que siguin necessaris per tal de garantir la sostenibilitat de l'agricultura i la ramaderia menorquines. En aquest sentit, ha de procurar proveir els agricultors, i amb especial atenció els joves que s'incorporin a les feines agrícoles i ramaderes, dels coneixements i les habilitats necessaris que permetin la continuïtat de l'activitat productiva tradicional tot aplicant criteris de sostenibilitat i respecte pel patrimoni social, cultural i paisatgístic de la reserva de biosfera.

7. El Consell Insular de Menorca ha de promoure, sempre d'acord amb els principis d'aquesta llei, noves formes de gestió de la producció i la transformació agrícoles i ramaderes, així com la digitalització dels processos productius i la comercialització dels productes. En aquest sentit, els centres formatius en matèria de producció agropecuària dependents del Consell han de prioritzar la innovació en les seves línies d'acció formativa, així com les pràctiques i la formació agropecuària sostenible.

8. En el termini de dos anys comptats a partir del dia que s'aprovi aquesta llei, el Consell Insular  de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic Agropecuari de Menorca, que ha de respondre als principis establerts en aquesta llei i ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes que s'han de quantificar econòmicament i fixar temporalment.

9. El Consell Insular de Menorca, amb l'objectiu d'afavorir el manteniment de l'ús tradicional d'edificacions rurals com a residència habitual dels agricultors i les seves famílies, ha de promoure i impulsar, d'acord amb les competències corresponents i a partir del principi de cooperació entre les administracions públiques, mesures compensatòries i correctores de l'isolament en el món rural i les dificultats afegides que implica per accedir a les activitats formatives, culturals i d'oci, així com per a la mobilitat, amb especial atenció als membres en edat formativa de la unitat familiar.

10. El Consell Insular de Menorca ha de fomentar, juntament amb les diferents administracions competents, la transició de la flota pesquera professional amb port base a Menorca cap a una activitat pesquera de baix impacte, tot assegurant-ne la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social a llarg termini.

11. S'han de promoure les arts de pesca de baix impacte i la captura d'espècies que es trobin en bon estat de conservació i no pateixin sobrepesca.

Article 55 Foment de les indústries de transformació agroalimentària a Menorca

Les administracions públiques han de promoure de manera prioritària actuacions per impulsar i fomentar la indústria de transformació agroalimentària a Menorca.

Article 56 La indústria i l'artesania i l'impuls al model productiu

1. Es reconeix la contribució de la indústria manufacturera i agroalimentària menorquina, així com de l'artesania, a la generació de riquesa i a la producció de productes de qualitat.

2. Les administracions han d'emprendre les polítiques públiques necessàries per tal de fomentar l'impuls de les activitats artesanals i industrials, la professionalització, la innovació, la dinamització i la diversificació econòmiques, el cooperativisme, l'enfortiment de les sinergies entre els sectors econòmics, l'eficiència en l'ús dels recursos, l'economia circular, la producció i la distribució baixes en carboni, el desenvolupament tecnològic en benefici del benestar, i la qualitat de vida i la salut dels ciutadans.

Article 57 Pla Estratègic de Competitivitat i Sectors Industrials Estratègics Vinculats a la Reserva de Menorca

1. En el termini de dos anys comptats a partir del dia que s'aprovi aquesta llei, el Consell Insular de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic de Competitivitat i Sectors Industrials Estratègics Vinculats a la Reserva de Menorca que ha de respondre als principis establerts en aquesta llei i ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes que han de ser degudament quantificats econòmicament i fixats temporalment.

2. El pla estipulat en el punt anterior ha d'incorporar, a més del que s'hi especifica i com a mínim, els apartats següents:

a) L'estudi i la definició del Mapa de competències del capital humà del sector industrial de Menorca.

b) L'estudi de l'impacte de la indústria en el territori i la proposta de mesures correctores.

c) L'establiment d'estratègies de sostenibilitat industrial.

d) La determinació de la reserva de biosfera com a captació de talent i activitat industrial vinculada a la investigació i al coneixement.

e) L'articulació de les línies d'actuació del Centre BIT de Menorca en relació amb les indústries menorquines vinculades a la reserva de biosfera.

f) L'articulació de programes formatius, de suport i d'assessorament tècnic i legal als joves empresaris i emprenedors en activitats industrials vinculades als principis de la reserva de biosfera.

g) L'establiment de línies d'acció formativa específiques per a aturats de llarga durada, per a segones oportunitats i per a la incorporació de la dona en el mercat laboral en activitats industrials vinculades als principis de la reserva de biosfera.

h) La simplificació, l'ordenació i la promoció de les línies públiques de suport financer a les indústries de la reserva de biosfera partint del principi de cooperació entre administracions.

3. Per elaborar el Pla, el Consell Insular de Menorca ha d'articular mecanismes de participació i seguiment suficients per garantir-ne la concertació amb els agents econòmics i socials a través del Consell Econòmic i Social de Menorca  i amb l'Agència Menorca Reserva de Biosfera a través de la Junta de Batles de la Reserva i del seu Consell Social.

4. Per executar el Pla el Consell Insular de Menorca ha de promoure línies de concertació i coordinació entre les administracions públiques, i de manera especial amb el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de l'illa.

5. El Pla s'ha de revisar de manera regular cada sis anys, així com quan ho considerin tant el Consell Insular de Menorca com els agents econòmics i socials i les entitats més representatives vinculades a la reserva de biosfera que hagin participat en l'elaboració i el seguiment del pla.

Article 58 Pla de Digitalització i R+D+I Industrial de Menorca

1. El Consell Insular de Menorca ha d'impulsar, concertar i aprovar el Pla de Digitalització i R+D+I Industrial de Menorca.

2. El Pla s'ha d'elaborar de manera simultània, complementària i coordinada a la redacció del Pla Estratègic de Competitivitat i Sectors Industrials Estratègics Vinculats a la Reserva de Biosfera que regula l'article 57 d'aquesta llei.

Article 59 El foment de la cooperació i la competència industrials com a elements d'equilibri econòmic per a la reserva de biosfera

1. Les administracions públiques han de promoure, en l'àmbit de les seves competències, l'especialització productiva i la respecialització progressiva de les empreses industrials tradicionals de Menorca com a factor de diferenciació i de millora de la competitivitat.

Així mateix, han de promoure el foment públic i prioritari de la cooperació empresarial, l'articulació de clústers industrials, els traded clústers i l'economia col·laborativa com a instruments motors de la competitivitat.

2. Els principis inspiradors de la reserva de biosfera, d'acord amb la seva articulació en aquesta llei, determinen el caràcter i el sentit de les línies de foment establertes en el punt anterior.

Article 60 L'Oficina d'Assessorament i Impuls de l'Emprenedoria, l'Economia Col·laborativa, l'Agenda Digital i els Clústers

1. El Consell ha de crear en el termini de dos anys comptats a partir del dia que s'aprovi aquesta llei, l'Oficina d'Assessorament i Impuls de l'Emprenedoria, l'Economia Col·laborativa, l'Agenda Digital i els Clústers.

2. Els objectius i les funcions de l'Oficina són els que s'estableixen en la seva definició, la promoció de l'emprenedoria i la competitivitat econòmica, i tots els que es determinin de manera reglamentària a partir dels principis d'aquesta llei.

3. La figura jurídica de l'Oficina ha de ser la més adient d'acord amb els seus objectius i es determinarà reglamentàriament.

4. L'Oficina ha de basar el seu funcionament en criteris estrictament tècnics i d'eficiència i ha de retre comptes anualment del resultat de les seves activitats davant el Consell Rector de la Reserva i el Consell Econòmic i Social de Menorca de la manera que es determini reglamentàriament.

5. El Consell Insular de Menorca pot gestionar l'Oficina que preveu aquest article pels seus propis mitjans o de manera concertada amb tots o alguns dels agents econòmics i socials de l'illa, de la forma que s'estableixi.

Article 61 Foment del consum de productes locals i de la gastronomia

1. Les administracions han d'emprendre les polítiques públiques necessàries per fomentar el consum de productes de l'illa entre la població i els sectors escolar, hospitalari, comercial, turístic o de restauració, atenent el benefici que comporta per a la salut dels ciutadans i amb la finalitat d'enfortir i dinamitzar l'economia insular i de contribuir a reduir els efectes del canvi climàtic.

2. Es reconeix el valor econòmic i la dimensió cultural de la gastronomia menorquina. Les administracions n'han de promoure el coneixement, la pràctica i la divulgació, així com la seva projecció cap al futur, i la gastronomia i el producte de Menorca com a destinació turística.

3. Les administracions públiques corresponents, en l'àmbit de les seves competències, han d'articular les mesures necessàries per garantir que el percentatge mínim del producte alimentari que tengui origen en l'àmbit de producció de la reserva de biosfera ofert en els serveis de restauració vinculats directament o indirecta, a través de concessió, conveni o ajut, al sector públic de les Illes Balears a Menorca, sigui del 40%, sempre que la seva producció regular ho permeti i per tal de preservar els principis ambientals, econòmics i socials de l'illa.

4. Les administracions públiques han de fer servir de manera exclusiva, en tots els actes públics que organitzin en l'àmbit de Menorca i en els quals es presti servei d'àpats o de restauració, productes alimentaris que tenguin exclusivament origen en l'àmbit de producció de la reserva de biosfera.

Article 62 Pla Estratègic Integral de Comercialització del Producte Ecològic i de Proximitat

En el termini de dos anys comptats a partir del dia que s'aprovi aquesta llei, el Consell Insular de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic Integral de Comercialització del Producte Ecològic i de Proximitat, amb l'objectiu d'afavorir la col·laboració entre empreses i sectors productius, el suport la digitalització i la creació de plataformes compartides de comercialització, i la creació d'instruments de diferenciació dels productes que tenguin origen en l'àmbit de producció de la reserva de biosfera i responguin als principis que estableix aquesta llei. El Pla ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes degudament quantificats econòmicament i fixats temporalment.

Article 63 El Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB)

1. El Consell Insular de Menorca, en exercici de la política pròpia en matèria agrària, ha de convocar, amb caràcter anual o biennal, ajuts en el marc del Contracte Agrari Reserva de Biosfera (CARB) amb la finalitat d'orientar l'activitat de les explotacions agroramaderes a la generació d'externalitats positives que contribueixin a la recuperació i al manteniment del paisatge rural tradicional de Menorca, atès el seu alt valor ambiental i cultural.

2. El CARB, la subscripció del qual té caràcter voluntari per als titulars de les explotacions, ha de reflectir els compromisos que ha de complir el subscriptor, expressats de forma concreta i determinada. La subscripció i el compliment dels compromisos del contracte donen dret al subscriptor a percebre les contraprestacions que s'hi determinin i a beneficiar-se de les preferències i prioritats que legalment hi siguin aplicables.

3. El contingut mínim de les convocatòries del CARB ha de ser el següent:

a) Requisits que han de complir les persones que el subscriguin.

b) Criteris objectius i procediment per a la selecció dels subscriptors.

c) Despeses subvencionables.

d) Quanties màximes de les contraprestacions que s'atorguin als subscriptors.

e) Compromisos dels subscriptors i el termini per complir-los.

f) Sistema de verificació i control del compliment dels compromisos i règim aplicable en cas d'incompliment.

g) Règim d'incompatibilitats.

h) Altres elements que requereixi la normativa de subvencions.

Article 64 Foment de la custòdia del territori

La custòdia del territori s'ha de fomentar mitjançant acords entre entitats de custòdia i propietaris o gestors de finques privades o públiques que tenguin per objecte principal la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, per tal d'afavorir una activitat agrària sostenible des dels vessants ambiental, social i econòmic. Per a això, es tenen en compte, entre altres, els serveis següents:

a) La conservació, la restauració i la millora del patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i el paisatge, segons les mesures específicament adoptades per a aquest fi.

b) La fixació de diòxid de carboni com a mesura de contribució a la mitigació del canvi climàtic.

c) La conservació dels sòls i del règim hidrològic com a mesura de lluita contra la desertificació.

d) La recàrrega d'aqüífers i la prevenció de riscs geològics.

Article 65 Camí de Cavalls

1. El Camí de Cavalls, com a realitat històrica i cultural recuperada, és el vial o pas públic, lliure i gratuït, del qual és titular el Consell Insular de Menorca i l'establiment, la determinació, la protecció, la utilització i la policia del qual es varen fixar per mitjà de la Llei 13/2000, de 21 de desembre, del Camí de Cavalls de Menorca.

2. Sens perjudici de les funcions i potestats públiques establertes a la Llei 13/2000 i de les mesures contingudes al Pla Especial del Camí de Cavalls i en els plans dels espais protegits, l'actuació administrativa sobre el Camí de Cavalls s'ha de centrar a assegurar-ne l'ús racionat i les adequades preservació i conservació mitjançant l'adopció de mesures de control, seguiment, manteniment i protecció necessàries per evitar i corregir el deteriorament del Camí i de l'entorn influenciat pel seu ús.

Article 66 La marca Menorca Reserva de Biosfera

1. La marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera, registrada pel Consell Insular de Menorca, és un distintiu de sostenibilitat que té per finalitat promocionar, destacar i diferenciar determinats recursos, productes, béns i serveis locals, especialment agroalimentaris, artesanals, turístics, culturals i recreatius, entre d' altres, que creen un impacte positiu des del punt de vista mediambiental, cultural, social i econòmic en el marc de l'objectiu fonamental d'apostar pel desenvolupament sostenible i d'impulsar i coordinar la promoció dels valors inherents a Menorca Reserva de Biosfera.

2. Poden fer ús de la marca i del logotip els productors, els establiments, les entitats legalment constituïdes i les persones físiques que duguin a terme la seva activitat principal en l'àmbit de la reserva de biosfera i que tenguin aprovada pel Consell Insular de Menorca la resolució d'autorització d'ús de la marca i del logotip Menorca Reserva de Biosfera.

3. La regulació de l'autorització d'ús de la marca i dels requisits per a la concessió, el manteniment i l'extinció d'aquesta es contenen en el Reglament d'ús de la marca i del logotip Menorca Reserva de Biosfera aprovat pel Consell Insular de Menorca. A les fitxes corresponents s'estableixen les característiques i els requisits que han de tenir els recursos, productes, béns i serveis susceptibles d'emprar aquesta marca, que sempre han d'incorporar criteris de sostenibilitat ambiental.

4. La protecció de la marca i del seu logotip es regeix pel que disposa la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques, sens perjudici de les infraccions i sancions aplicables, que es recullen al títol VI d'aquesta llei.

​​​​​​​Article 67 Reconeixement de l'Institut Menorquí d'Estudis i de l'OBSAM

1. Es reconeix la trajectòria rellevant de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) en la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura de Menorca, en l'impuls a la ciència i a l'activitat investigadora com a centre de recerca, en la producció científica i en l'aportació i la transferència de coneixement, així com el seu protagonisme principal en el procés de gestació i consolidació de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera. L'Institut Menorquí d'Estudis ha de liderar la Recerca d'excel·lència sobre Menorca Reserva de Biosfera en el sentit establert a l'article 45 d'aquesta llei.

2. Es reconeix el paper de l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) com a oficina tècnica i laboratori al servei de Menorca Reserva de Biosfera. Té com a principals objectius fer el seguiment permanent de la sostenibilitat en tots els vessants per mitjà de l'obtenció d'indicadors fiables i realistes, prestar assistència científica a l'IME i a les institucions públiques implicades en la gestió de la reserva, contribuir a la sensibilització social sobre la sostenibilitat i divulgar-ne els valors i els reptes.

Article 68 Enfortiment de la presència de Menorca Reserva de Biosfera en fòrums nacionals i internacionals i en les xarxes de col·laboració

1. Menorca Reserva de Biosfera ha de col·laborar amb altres reserves de biosfera i amb les diverses xarxes nacionals, regionals, internacionals o temàtiques de reserves de biosfera, així com participar en la mesura que sigui possible en els fòrums que se celebrin amb la finalitat d'establir aliances, desenvolupar col·laboracions i mecanismes de cooperació, fer intercanvis, organitzar trobades, fer treball en xarxa, comunicar experiències, posar en comú informació i transferir el coneixement.

2. El Consell Insular de Menorca i l'Agència Menorca Reserva de Biosfera poden signar convenis de col·laboració amb universitats, centres educatius i de recerca, i altres institucions i organismes públics o privats per tal de desenvolupar qualsevol de les finalitats que s'assenyalen a l'apartat anterior.

3. Menorca Reserva de Biosfera, a través dels representants del Consell Insular i de l'Agència que corresponguin, pot ser present, d'acord amb la normativa aplicable, en les cimeres, reunions o conferències nacionals i internacionals que siguin d'interès per al compliment dels objectius, els principis i les determinacions d'aquesta llei.

 

TÍTOL V L'AUTORITAT CONSULTIVA PER A LA BONA ADMINISTRACIÓ DE MENORCA COM A RESERVA DE BIOSFERA

Article 69 Naturalesa

Es crea l'Autoritat Consultiva per a la bona administració de Menorca com a reserva de biosfera, un òrgan permanent de consulta i assessorament al Consell Insular de Menorca i a l'administració de Menorca com a reserva de biosfera.

Article 70 Funció

La funció de l'Autoritat consultiva és vetllar per l'observança dels principis inspiradors de la Llei de Menorca Reserva de Biosfera en els plans i programes sectorials en els quals basa la seva activitat el Consell Insular de Menorca.

Article 71 Adscripció

1. L'Autoritat Consultiva està adscrita a la Presidència del Consell Insular de Menorca, que posarà a la seva disposició una oficina de suport administratiu i assignarà la partida pressupostària necessària per al conjunt de l'activitat d'aquest organisme. Així mateix, exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica per garantir la seva objectivitat i independència.

2. El seu pressupost està integrat en el de Presidència del Consell Insular de Menorca, que presta l'assistència tècnica, funcional i de gestió documental a aquest organisme i l'ha de dotar, a aquest efecte, dels mitjans econòmics i tècnics oportuns.

Article 72 Composició

1. Tots els membres de l'Autoritat Consultiva han de tenir una trajectòria cívica, professional o acadèmica que els imbueixi de l'autoritat cientificotècnica suficient i adequada per oferir un parer crític i ben fonamentat sobre l'administració de Menorca com a reserva de biosfera.

2. La seva composició ha de ser paritària entre homes i dones, amb un total de set membres, tres dones i quatre homes o quatre dones i tres homes. Així mateix, en la composició s'ha de procurar l'expertesa multidisciplinària.

Aquest organisme està format per un president o una presidenta, un secretari o una secretària i cinc vocals. Les persones que ocupin la Presidència i la Secretaria seran designades d'entre tots els membres per majoria absoluta del propi òrgan.

Article 73 Elecció, designació i nomenament de membres

1. Els membres de l'Autoritat Consultiva els proposa la Presidència del Consell Insular de Menorca al Ple, oïts la Junta de Batles i Batlesses i el Consell Científic de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera.

2. El Ple del Consell Insular és l'òrgan facultat per nomenar les persones proposades, per una majoria de dues terceres parts.

3. Les persones designades membres de l'Autoritat Consultiva ho són per un període de sis anys. El mandat és renovable.

4. Cada tres anys s'han de renovar la meitat dels seus membres. Atès que en són un nombre senar la renovació afectarà alternativament el nombre inferior i superior a la meitat dels membres.

Article 74 Consulta i caràcter dels dictàmens

1. L'emissió d'un dictamen per part de l'Autoritat Consultiva és preceptiva en l'aprovació i la modificació de tots els plans que recull aquesta llei, així com dels plans d'ordenació territorial prevists en la normativa específica.

2. La Presidència i el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, així com el Consell Social de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera poden sol·licitar, per majoria simple, a l'Autoritat Consultiva l'emissió de dictàmens facultatius sobre qualsevol qüestió que es consideri que pot afectar l'administració de Menorca com a reserva de biosfera.

3. Els dictàmens de l'Autoritat Consultiva no són vinculants. Això no obstant, els instruments de planificació i de programació o els informes del Consell Insular per als quals hagi estat sol·licitat, de forma preceptiva o facultativa, un dictamen de l'Autoritat Consultiva, han d'incorporar una menció que indiqui si s'adopten d'acord amb les observacions substancials del dictamen o se'n separen. En el primer cas, s'ha d'usar la fórmula “d'acord amb l'Autoritat Consultiva”.

4. En el cas que no se segueixin una o més de les observacions substancials del dictamen, s'ha d'incorporar la fórmula “oïda l'Autoritat Consultiva”. Així mateix, el Consell Insular ha d'emetre un informe que motivi aquesta separació, que serà incorporat a l'expedient administratiu.

Article 75 Funcionament

1. L'Autoritat Consultiva ha d'actuar com a òrgan col·legiat.

2. Les previsions d'organització i funcionament que es recullen en aquest article s'han de desenvolupar i completar mitjançant un reglament.

3. En tot el que no prevegin aquesta llei o el seu reglament de desplegament, s'han d'aplicar les disposicions de la secció tercera del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

4. La disposició transitòria cinquena d'aquesta llei estableix el règim d'organització i funcionament que, fins que s'aprovi el reglament, ha d'ordenar l'activitat d'aquest òrgan consultiu, els membres del qual han de ser nomenats en el termini de dos mesos des que entri en vigor aquesta llei a fi que l'organisme consultiu comenci a realitzar la seva funció.

Article 76 Compensacions econòmiques

Els membres de l'Autoritat Consultiva poden percebre les compensacions econòmiques que es determinin reglamentàriament, si s'escau.

​​​​​​​TÍTOL VI FINANÇAMENT

Article 77 Mecanisme especial de finançament de Menorca en la seva condició de reserva de biosfera

1. Sens perjudici del sistema de finançament dels consells insulars, s'estableix un mecanisme especial de finançament destinat a garantir la cobertura dels costos econòmics i socials derivats de la condició de Menorca com reserva de biosfera. En aquests costos s'inclouen, entre d'altres, el finançament de les accions previstes en els plans d'acció de la reserva i en l'Estratègia Menorca 2030, i les seves pròrrogues, així com de projectes concrets que compleixin els principis de sostenibilitat relacionats a l'article 5 d'aquesta llei. En aquest sentit, la llei anual de pressupostos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de concretar les quanties que corresponguin, cada any, per a inversions directament territorialitzades a Menorca i per a inversions indirectes a través d'aportacions a les administracions i als ens del sector públic de Menorca.

2. La quantitat total de la inversió anual l'ha de determinar una comissió de composició paritària entre representants del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Menorca, d'acord amb els corresponents estudis i valoracions. Aquesta quantitat no podrà ser inferior a cinc milions d'euros.

3. El consell Insular de Menorca ha de consignar en els pressupostos anuals i de manera suficient i complementària al mecanisme especial de finançament destinat a garantir la cobertura dels costos econòmics i socials derivats de la condició de Menorca com a reserva de biosfera previst en el punt anterior, les partides i els programes que donin resposta als articles 3 i 5 d'aquesta llei. L'aportació de recursos propis del Consell a les partides i als programes esmentats no pot ser en cap cas inferior al total econòmic de les partides i els programes consignats en els pressuposts generals de la comunitat autònoma en aplicació dels acords que resultin d'aplicar el punt 2 d'aquest article.

Article 78 Recursos econòmics per a l'Oficina de l'Energia Menorca 2030

El Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, ha d'aportar anualment al Consell Insular de Menorca els recursos econòmics necessaris per al manteniment de l'Oficina de l'Energia Menorca 2030.

Article 79 Criteris per al repartiment del Fons Posidònia

En el repartiment de les inversions i despeses del Fons Posidònia, previst a la disposició addicional quarta del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de Posidonia oceanica a les Illes Balears i creat per la disposició addicional sisena de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l'any 2019, s'han de tenir en compte les previsions d'aquesta llei referides a l'exercici de les funcions del Consell Insular de Menorca i de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera sobre conservació de la posidònia i sobre vigilància, control i ordenació dels ancoratges, així com les accions concretes que es duguin a terme d'eliminació d'impactes, de restauració, defensa, educació ambiental i divulgació.

Article 80 Proposta dels projectes executables a càrrec del fons per afavorir el turisme sostenible

Correspon al Consell Insular de Menorca, oïda la Junta de Batles, proposar al Comitè Executiu de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible els projectes i les actuacions que s'han d'executar amb càrrec a la part de fons per afavorir el turisme sostenible creat per la Llei 2/2016, de 30 de març, que es nodreix de la recaptació total d'aquest impost corresponent a les estades en els establiments turístics situats a Menorca i a les embarcacions de creuer turístic que facin escala a un port de l'illa.

Article 81 La recerca sobre Menorca Reserva de Biosfera en els plans de ciència, tecnologia i innovació (CTI) de les Illes Balears

1. Els plans de ciència, tecnologia i innovació (CTI) de les Illes Balears que es vagin aprovant a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei han de preveure, dins les seves diverses línies d'actuació, la recerca, la tecnologia i la innovació relacionada amb Menorca Reserva de Biosfera, amb la finalitat de donar resposta als seus reptes, consolidar la base científica i la generació de coneixement i la innovació, fomentar el 'creixement intel·ligent del sector productiu i potenciar l'interès social pels objectius del desenvolupament sostenible.

2. Els plans respectius han de destinar anualment un percentatge del seu pressupost a mesures concretes de foment de la recerca, la tecnologia i la innovació relacionada amb Menorca Reserva de Biosfera, atesa la plena justificació de la focalització de la producció de coneixement cap a les necessitats, els reptes i les singularitats socioambientals de la reserva. Alguns dels programes i les mesures previstos s'hauran d'executar a través de la subscripció dels corresponents convenis de col·laboració amb l'IME i l'OBSAM.

3. Així mateix, les diferents conselleries del Govern de les Illes Balears han de dedicar una part de les aportacions anuals que destinen a impulsar activitats d'R+D+I al foment de les activitats de ciència, tecnologia i innovació relacionades amb Menorca Reserva de Biosfera, sigui a través d'ajuts o subvencions individuals o a grups de recerca, sigui a través de la signatura de convenis de col·laboració amb l'IME, amb l'OBSAM, amb l'estació de recerca Jaume Ferrer o amb altres institucions.

Article 82 Cànon de sanejament

En el cas que, si s'ha formalitzat prèviament un conveni amb els ajuntaments respectius, el Consell Insular de Menorca assumís la gestió de les depuradores públiques, correspon a aquest la liquidació del cànon de sanejament.

 

TÍTOL VII RÈGIM SANCIONADOR

Article 83 Acció pública

Es pública l'acció per exigir davant les administracions públiques competents l'observança del que estableixen aquesta llei i les disposicions que la despleguin. L'acció pública en via jurisdiccional s'ha d'exercir d'acord amb el que preveuen la legislació sectorial, la legislació sobre dret d'accés a la justícia ambiental i la legislació processal estatal.

Article 84 Funció inspectora

1. Les actuacions inspectores destinades a vetllar per la vigilància i el control del compliment de les disposicions aplicables en els diversos sectors concurrents sobre l'àmbit de la reserva de biosfera, inclosa aquesta llei, les ha de dur a terme personal funcionari que ocupi llocs de treball que tenguin atribuïdes funcions en matèria d'inspecció del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca o dels ajuntaments, el cos d'agents de medi ambient de les Illes Balears, els agents de medi ambient del Consell Insular de Menorca, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o la Policia Local, cada un en l'àmbit de les seves competències.

2. El personal funcionari que faci aquestes tasques d'inspecció, vigilància i control té el caràcter d'agent de l'autoritat als efectes del que preveu la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i degudament identificat pot accedir lliurement en qualsevol moment i sense avís previ a qualssevol tipus de terrenys, tant tancats com oberts, recintes, immobles, establiments, instal·lacions, vehicles, embarcacions o dependències de titularitat pública o privada, i a romandre-hi, tot respectant els límits del dret fonamental a la intimitat i la inviolabilitat del domicili. Així mateix, pot practicar les actuacions d'investigació, examen o prova que es considerin necessàries, i en particular pot requerir i accedir a la documentació administrativa o de qualsevol altra naturalesa que sigui necessària per a l'exercici de la funció inspectora, així com agafar o extreure mostres de substàncies o materials, fer amidaments, obtenir fotografies, gravar imatges i aixecar croquis o plànols. Els fets constatats i formalitzats en les actes d'inspecció i denúncia tenen la presumpció de certesa als efectes probatoris, sens perjudici de les proves que en defensa dels seus drets i interessos puguin aportar les persones interessades.

3. Es poden habilitar, mitjançant una formació específica, zeladors, guardes, vigilants o personal col·laborador com a auxiliars acreditats, els quals no tindran la condició d'agent de l'autoritat i la seva competència es limita exclusivament a l'àmbit de les funcions específiques per a les quals els habilitin.

4. En l'exercici de les funcions pròpies, el personal inspector pot sol·licitar la col·laboració d'altres agents de l'autoritat. Els inspectors poden anar acompanyats, per a l'acomplimentd e les funcions pròpies, del personal a què fa referència l'apartat anterior, així com d'assessors tècnics degudament identificats i autoritzats per qui sigui titular de l'òrgan competent de la inspecció, els quals, en cap cas, tampoc no tindran la consideració d'agents de l'autoritat. Tot aquest personal està obligat a guardar secret respecte de les dades i les informacions de les quals tenguin coneixement en l'exercici d'aquestes funcions.

5. El personal inspector té la resta d'atribucions i potestats que prevegi la legislació sectorial que, en cada cas, resulti aplicable per raó de la matèria.

​​​​​​​Article 85 Protecció de les persones que posin en alerta l'Administració

Qualsevol persona, sigui o no empleada del sector públic, pot posar en alerta el Consell Insular de Menorca de la realització d'actuacions constitutives d'infracció compreses en aquesta llei. El Consell Insular ha d'establir les vies adients per tal de rebre les denúncies i garantir, si escau, la confidencialitat de la identitat de la persona que dona l'alerta i que s'impedeixi l'accés al personal no autoritzat.

Si el Consell, amb les diligències preliminars pertinents, considera que no existeixen proves suficients de la infracció alertada, arxivarà l'expedient.

Article 86 Inici del procediment per denúncia

Atès que l'afectació dels elements que es volen preservar en el context d'aquesta llei són tots ells un patrimoni que s'ha de protegir, la no-iniciació d'un procediment sancionador a partir d'una denúncia que hagi estat presentada ha de ser motivada. En tot cas, s'ha de notificar als denunciants la decisió de si s'ha iniciat o no el procediment sancionador. Amb tot, d'acord amb el que estableix l'article 62.5 de la Llei 39/2015, la presentació d'una denúncia no comporta, per si sola, la condició d'interessat en el procediment.

Article 87 Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions tipificades com a tals en aquesta llei i en altres lleis a les quals aquesta es remet.

2. Les infraccions tipificades en aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 88 Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Vulnerar la limitació temporal d'accés i trànsit de persones, de la pràctica de determinades activitats o de l'afluència de vehicles de motor en espais determinats que hagi acordat el Consell Insular de Menorca segons el que preveu l'article 24 d'aquesta llei.

b) Col·locar, ja sigui per reconstruir parets o per tancar portells, elements que no segueixen els sistemes i els materials tradicionals de l'illa o que banalitzen el paisatge, com ara somiers, taulons, portes velles d'edificis o canonades.

Els agents de l'autoritat han d'informar en primer lloc a les persones titulars dels terrenys en els quals es troba la paret, i també als agricultors o ramaders encarregats de l'explotació de la finca, que la llei prohibeix la presència d'aquells elements. Només en el cas que no se'n retirin en el termini de tres mesos es formularà la denúncia pertinent.

c)Vulnerar la prohibició de reg en hores de màxima insolació que estableix l'article 36, la qual cosa es considera una acció contrària al règim de protecció de les reserves hidrològiques, tipificada com a infracció lleu o menys greu en els articles 315 i 316, respectivament, del Reglament del domini públic hidràulic.

Article 89 Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Incomplir la prohibició de practicar l'activitat cinegètica en els espais relacionats a l'article 25.2 d'aquesta llei.

b) Incomplir els deures que estableix aquesta llei en relació amb la incorporació d'instal·lacions d'energia renovable a les edificacions.

c) Negar-se, els gestors de les depuradores privades existents a Menorca, a remetre anualment al Consell Insular de Menorca l'informe al qual es refereix l'article 38 d'aquesta llei, així com el fet d'ometre alguna de dades preceptives en l'informe que es presenti.

d) Obstaculitzar l'exercici de les funcions d'inspecció, vigilància i control del personal que preveu l'article 84 d'aquesta llei.

Article 90 Sancions

1. Per la comissió de les infraccions previstes en aquesta llei s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) Infraccions lleus: multa de 300 a 3.000 euros.

b) Infraccions greus: multa de 3.001 a 30.000 euros.

2. Per determinar la quantia de les sancions s'han de tenir en compte les circumstàncies següents:

a) La importància del dany causat o del risc introduït per a les persones, els béns o el medi ambient.

b) El grau de participació i benefici obtingut.

c) La capacitat econòmica de la persona infractora.

d) El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.

e) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.

f) L'incompliment dels advertiments previs o els requeriments de les autoritats competents.

g) La reincidència, per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.

3. En cas que l'acció infractora hagi produït l'alteració de la realitat física, s'imposarà a l'infractor

l'obligació de restaurar-la.

Article 91 Infraccions i sancions en cas d'incompliment de les previsions sobre l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca

1. Són infraccions lleus:

a) Circular sense portar en un lloc visible l'acreditació o el distintiu a què fa referència la disposició transitòria tercera d'aquesta llei.

b) Incomplir els deures d'informació i verificació que s'estableixen a la disposició transitòria quarta d'aquesta llei.

2. Són infraccions greus:

a) Accedir a l'illa de Menorca contravenint les limitacions de caràcter temporal establertes d'acord amb l'article 28 d'aquesta llei.

b) Manipular o falsejar l'acreditació o el distintiu a què fa referència la disposició transitòria tercera d'aquesta llei.

c) Comercialitzar vehicles de lloguer sense adequar-se a les limitacions establertes a l'article 28 d'aquesta llei.

d) Obstaculitzar o dificultar injustificadament l'activitat inspectora de l'Administració.

e) Haver estat sancionat, mitjançant resolució ferma, més de dues vegades per la comissió d'alguna de les infraccions lleus que s'indiquen a l'apartat anterior.

3. Per la comissió de les infraccions tipificades en els apartats 1 i 2 s'han d'imposar les sancions següents:

a) Infraccions lleus: multa de fins a 1.000 euros.

b) Infraccions greus: multa de 1.001 a 10.000 euros.

4. Per la comissió d'infraccions greus es pot imposar, a més, la sanció d'immobilitzar temporalment el vehicle implicat en els fets il·lícits per un període no superior a quatre mesos.

Article 92 Infraccions i sancions referides a la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera

1. Es consideren infraccions lleus referides a l'ús de la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera:

a) Utilitzar la marca amb colors o aplicacions que no compleixin els requisits del manual d'identificació visual.

b) No observar el que disposa el Reglament d'ús de la marca i el logotip en relació amb les característiques i l'emplaçament del logotip.

2. Es consideren infraccions greus:

a) Degradar els recursos, productes, béns o serveis emparats per la marca.

b) Falsejar les declaracions responsables que han d'acompanyar la sol·licitud d'ús de la marca i sobre l'origen o la qualitat dels recursos productes, béns o serveis.

c) Utilitzar etiquetes, símbols, emblemes, llegendes publicitàries o qualsevol altre tipus de propaganda que incloguin la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera sense l'aprovació expressa o tàcita de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera.

d) Fer servir la marca o el logotip en recursos, productes, béns o serveis no emparats per la resolució d'autorització d'ús.

e) No haver pagat, llevat d'exempció, el cànon d'utilització.

f) Utilitzar la marca o el logotip després que n'hagi caducat el dret d'ús.

g) No observar la suspensió del dret d'ús acordada cautelarment.

h) Incomplir les normes i condicions d'ús de la marca i altres prohibicions establertes en el Reglament d'ús de la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera.

i) Obstruir l'activitat inspectora de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera.

j) Negar-se a lliurar a l'equip tècnic designat per l'Agència la informació o els documents exigits per comprovar fets relacionats amb el compliment del reglament d'ús de la marca

k) Qualsevol altre fet o omissió de la persona o entitat autoritzada que pugui causar un perjudici o un desprestigi greu de la marca i el logotip Menorca Reserva de Biosfera.

l) Cometre, en el termini d'un any, més d'una infracció lleu quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.

3. Es considera una infracció molt greu la comissió, en el termini d'un any, de més d'una infracció greu quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.

4. Les infraccions tipificades en els apartats anteriors s'han de penalitzar amb les sancions següents:

a) Les infraccions lleus, amb un advertiment.

b) Les infraccions greus, amb la suspensió de fins a dos anys del dret d'ús de la marca i el logotip.

c) Les infraccions molt greus, amb la suspensió de fins a tres anys del dret d'ús de la marca i el logotip, o bé amb una sanció pecuniària de fins a 3.000 euros, que es pot acumular a la suspensió.

5. El regim sancionador sobre la marca Menorca Reserva de Biosfera es completa amb les previsions contingudes en el Reglament d'ús de la marca i el logotip.

Article 93 Competència i procediment sancionador

1. Davant la comissió de qualsevol de les infraccions molt greus tipificades en els articles anteriors, l'òrgan competent per iniciar i resoldre el procediment sancionador corresponent és la Presidència del Consell Insular de Menorca.

2. Davant la comissió de qualsevol de les infraccions greus tipificades en els articles anteriors, l'òrgan competent per iniciar i resoldre el procediment sancionador corresponent és el conseller competent en matèria de protecció del medi ambient del Consell Insular de Menorca.

3. Davant la comissió de qualsevol de les infraccions lleus tipificades en els articles anteriors, l'òrgan competent per iniciar i resoldre el procediment sancionador corresponent és la direcció insular competent en matèria de protecció del medi ambient del Consell Insular de Menorca.

4. El procediment per imposar les sancions que determina aquesta llei s'ha d'ajustar a les normes i els principis del procediment sancionador que estableixen la legislació sobre procediment administratiu comú i la normativa de les Illes Balears sobre el procediment sancionador.

Article 94 Multes coercitives

1. Per a l'execució forçosa de  les obligacions que hagin estat imposades en la resolució sancionadora a l'autor d'una infracció lleu, greu o molt greu, i en el marc de la legislació en matèria de procediment administratiu comú, l'òrgan competent pot imposar multes coercitives que es poden reiterar cada dos mesos fins que es compleixi el que hagi estat ordenat.

2. La quantia de cada una de les multes coercitives no pot excedir del 20% de l'import de la multa imposada.

Article 95 Inici dels procediments sancionadors per petició raonada respecte dels fets constitutius d'infracció administrativa comesos en l'àmbit de la reserva de biosfera de Menorca

1. Quan, arran d'una actuació inspectora, resulti la possible existència d'infraccions que afectin les competències sancionadores d'altres òrgans de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'òrgan competent del Consell Insular de Menorca ha de posar en coneixement d'aquells les actes expedides i, si escau, els informes complementaris de què disposi, i formular la petició raonada de proposta d'inici del procediment sancionador corresponent d'acord amb el que preveu la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. La petició raonada no vincula l'òrgan competent per iniciar el procediment sancionador, si bé aquest ha de comunicar a l'òrgan que l'hagi formulada els motius pels quals, si s'escau, no és procedent la iniciació, així com la resolució que posi fi al procediment iniciat.

​​​​​​​Article 96 Prescripció d'infraccions i sancions

Les infraccions i sancions previstes en aquesta llei prescriuen en els terminis i en les condicions que s'estableixen a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Disposició addicional primera Plànol del perímetre i de la zonificació de la reserva de biosfera de Menorca

Pel que fa a l'àmbit i a la zonificació de la reserva de biosfera, es pren com a referència el plànol del perímetre i de la zonificació publicat a la resolució de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals de 17 de desembre de 2019 (BOE núm. 7 de 8 de gener de 2020) per la qual es publica l'aprovació per la UNESCO de l'ampliació de la Reserva de Biosfera de Menorca.

Disposició addicional segona Informació sobre el règim jurídic d'entrada i circulació de vehicles a Menorca

Amb caràcter previ a l'entrada en vigor de les limitacions previstes a l'article 28 d'aquesta llei acordades pel Consell Insular de Menorca, tant el Consell Insular com el Govern de les Illes balears han de prendre les mesures de difusió adequades i suficients per informar-ne tant la ciutadania com les empreses a què fan referència l'article 28 i les disposicions transitòries tercera i quarta d'aquesta llei.​​​​​​​

​​​​​​​Disposició addicional tercera Priorització en la incorporació del sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres de les Illes Balears

Es prioritza la incorporació del sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres de les Illes Balears, regulat en el Decret 10/2019, de 15 de febrer, o la norma que el substitueixi, en les embarcacions pesqueres amb port base a la comunitat autònoma de les Illes balears que exerceixin la seva activitat en l'àmbit marí de la reserva de biosfera de Menorca.

Disposició addicional quarta Disconformitat amb els projectes de l'Administració de l'Estat que puguin afectar greument algun dels principis formulats a l'article 5 d'aquesta llei

Quan el Ple del Consell Insular de Menorca consideri que algun projecte impulsat per l'Administració de l'Estat pot afectar greument algun dels principis formulats a l'article 5 d'aquesta llei, manifestarà la seva disconformitat amb el projecte i la traslladarà a les conselleries del Govern de les Illes Balears competents per emetre els informes previstos durant la tramitació del projecte en qüestió, d'acord amb la regulació establerta a la normativa corresponent, amb la finalitat que incloguin l'oposició de l'ens insular en el contingut dels referits informes.

Disposició addicional cinquena Eficiència administrativa

En el termini d'un any des que comenci a vigir aquesta llei el ple del Consell Insular de Menorca ha d'aprovar un pla de simplificació i eficiència administrativa dirigit a la millora dels processos i els procediments que tenen incidència en la gestió de la reserva de biosfera, el qual ha de preveure mesures d'aplicació a la mateixa administració insular, o recomanacions quan afecti altres institucions, administracions i actors econòmics i socials.

Disposició transitòria primera Finançament de les competències i funcions la transferència o delegació de les quals està prevista en aquesta llei

El finançament de les matèries transferides s'ha de determinar tenint en compte el cost efectiu que representa per a l'Administració de la comunitat autònoma l'exercici de les funcions o competències, o la prestació dels serveis corresponents, en el conjunt de les Illes Balears, atenent tant els costos directes com els indirectes, i també les despeses d'inversió que corresponguin.

Disposició transitòria segona Impuls i seguiment de la transferència i l'exercici de les competències i funcions

Durant els cinc anys posteriors a l'entrada en vigor d aquesta llei l'Agència Menorca Reserva de Biosfera ha de presentar anualment i fer públic un informe sobre l'estat de la transferència o delegació, així com sobre l'exercici de les competències i funcions que aquesta llei preveu transferir o delegar al Consell Insular de Menorca.

​​​​​​​Disposició transitòria tercera Excepcions de la limitació d'entrada de vehicles a l'illa

Mentre no s'aprovi el reglament a què fa referència l'article 28 d'aquesta llei, queden exceptuats de la limitació d'entrada a l'illa els vehicles següents:

a) Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques o jurídiques amb residència a Menorca. A aquest efecte, el Consell Insular de Menorca pot determinar els requisits addicionals per gaudir de l'excepció en els casos en què una mateixa persona sigui titular de més d'un vehicle.

b) Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques no residents a l'illa que siguin propietàries d'un habitatge a Menorca. En aquest cas, l'excepció només és d'aplicació a un vehicle per propietari.

c) Vehicles dels quals siguin titulars persones residents a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera que acreditin la necessitat habitual de desplaçar-se a Menorca per raons laborals.

d) Vehicles al servei de persones amb mobilitat reduïda, acreditats degudament.

e) Vehicles oficials i de servei públic, inclosos en tot cas els de les forces i cossos de seguretat, extinció d'incendis, ambulàncies i vehicles del sistema sanitari, cotxes fúnebres, protecció civil, transport públic de viatgers i escolar, taxis, residus o neteja pública, entre altres.

f) Vehicles de transport de béns i mercaderies, així com de distribució comercial.

g) Tractors, excavadores i vehicles similars.

h) Altres vehicles no sotmesos a limitacions de circulació determinats pel Consell Insular de Menorca.

Els vehicles als quals es permet l'entrada i la circulació per l'illa de Menorca en el període de limitació que s'estableixi han de portar obligatòriament, en un lloc visible, l'acreditació expedida pel Consell Insular de Menorca, amb l'abonament previ, si escau, de la taxa corresponent.

A l'efecte del que disposa l'apartat anterior, correspon al Consell Insular de Menorca establir i distribuir el distintiu o l'element gràfic que permeti identificar els vehicles amb acreditació per a l'entrada i la circulació. Així mateix, ha de determinar el procediment telemàtic adequat per facilitar l'obtenció de l'acreditació a què es refereix aquest article.

Disposició transitòria quarta Obligacions de les empreses navilieres a efectes de la limitació d'entrada de vehicles a l'illa

Mentre no s'aprovi el reglament a què fa referència l'article 28 d'aquesta llei, s'aplicaran les disposicions següents a les empreses navilieres:

1. Les empreses navilieres que operin línies en destinació a Menorca, com també les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, estan obligades a informar les persones usuàries, durant el procés d'adquisició dels títols de transport relatius a vehicles amb aquesta destinació, del règim de limitacions temporals d'accés i circulació de vehicles de motor a l'illa de Menorca que s'hagi establert, com també de les conseqüències de l'incompliment d'aquest règim.

El contingut mínim que les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Menorca, així com les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, han de proporcionar als usuaris ha de ser el que determini a aquest efecte el Consell Insular de Menorca per mitjà dels diferents canals de distribució.

2. Les empreses navilieres que facin transport de viatgers amb vehicles de motor, amb origen i destinació dins el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estan obligades igualment a verificar, en el procés d'embarcament dels vehicles en destinació a Menorca, que els seus usuaris disposen de l'acreditació per entrar a l'illa d'acord amb el que disposa aquesta llei. La informació resultant d'aquest procés s'ha de comunicar per mitjans telemàtics al Consell Insular de Menorca.

Les obligacions establertes en aquest apartat només són exigibles durant els períodes de limitació determinats anualment pel Consell Insular de Menorca.

3. La conselleria competent en matèria de transport marítim del Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca, per tal de facilitar el compliment de les obligacions a què fa referència aquesta disposició han de publicar i mantenir actualitzada la informació sobre les limitacions d'accés i circulació a les seus electròniques corporatives respectives, i promoure accions adreçades a difondre el contingut de les restriccions derivades d'aquesta llei entre els visitants i turistes per mitjà dels canals més adients.

Disposició transitòria cinquena Règim de funcionament de l'Autoritat Consultiva

Mentre no s'aprovi el reglament de funcionament, l'Autoritat Consultiva per a la bona administració de Menorca com a reserva de biosfera estarà sotmesa al règim de funcionament següent:

1. Primera renovació de l'Autoritat Consultiva

Passats tres anys des de la seva creació i del nomenament dels membres, la primera renovació de l'Autoritat serà de tres membres. La renovació ha de respectar el principi d'equitat de gènere i el caràcter multidisciplinari del conjunt dels seus membres.

2. Abstenció, recusació, suspensió de funcions o cessament de membres

2.1. Els membres de l'Autoritat Consultiva s'han d'abstenir de participar en l'elaboració d'un dictamen, o qualsevol persona interessada en pot sol·licitar la recusació, si concorren sobre la seva persona les causes previstes a la secció 4 del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

2.2. La Presidència del Consell Insular de Menorca pot suspendre qualsevol membre de l'Autoritat Consultiva de l'exercici del càrrec durant el temps indispensable per resoldre sobre la concurrència d'alguna de les causes de cessament previstes a l'apartat següent d'aquest article.

2.3. Els membres de l'Autoritat Consultiva poden cessar per renúncia pròpia o perquè siguin destituïts de manera automàtica pel Ple del Consell Insular quan expiri el seu nomenament, i no són renovats per defunció, condemna per delicte en virtut de sentència ferma, incapacitat declarada per decisió judicial ferma o inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i dels drets polítics.

Així mateix, poden ser destituïts per acord de les tres quartes parts del Ple del Consell Insular per incompatibilitat sobrevinguda o per incompliment greu de les seves funcions.

3. Presa de decisions i funcionament de les sessions plenàries

3.1. L'Autoritat Consultiva actua sempre i aprova els dictàmens amb caràcter plenari.

3.2. Les sessions del ple les convoca la Presidència, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de tres membres, amb una antelació mínima de cinc dies tret de casos urgents apreciats per la Presidència, en què es limita a quaranta-vuit hores. El secretari o la secretària, en nom de la Presidència, n'ha de cursar la convocatòria amb l'ordre del dia i l'ha de dirigir a l'adreça de correu electrònic que cada membre hagi facilitat a aquest efecte. La convocatòria ha d'indicar la modalitat, presencial o a distància; el lloc, si escau; el dia i l'hora de la reunió.

3.3. Les sessions plenàries poden celebrar-se de manera presencial, a la seu de la Presidència del Consell Insular, a la qual adscrita, o a distància, de forma telemàtica.

A les sessions tingudes a distància, els membres de l'Autoritat Consultiva poden trobar-se en llocs diferent, sempre que s'asseguri, per mitjans electrònics, la identitat, la transmissió íntegra del contingut de les seves manifestacions, en el moment en què aquestes es produeixen, la interactivitat i la intercomunicació entre els assistents en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant tota sessió.

Entre d'altres, es consideren inclosos en els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències, les comunicacions telefòniques i les videoconferències.

3.4. Els membres de l'Autoritat Consultiva poden assistir de manera telemàtica a una reunió plenària presencial, sempre que s'hagi comunicat motivadament a la Presidència i que es puguin oferir les garanties i els requisits descrits a l'apartat precedent d'aquest article.

3.5. Poden assistir a les sessions del ple de l'Autoritat Consultiva persones expertes en la matèria que s'hagi de tractar, amb veu però sense vot i designades prèviament, en tot cas, per la persona que exerceixi la presidència de l'òrgan col·legiat, a iniciativa pròpia o a proposta d'un altre membre.

3.6. L'Autoritat Consultiva pot encomanar informes a persones expertes amb l'autorització prèvia del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca i sempre que es justifiqui l'encomana.

3.7. Per a la constitució vàlida del ple de l'Autoritat Consultiva a l'efecte de dur a terme les sessions, les deliberacions, l'aprovació dels dictàmens i la presa d'acords en general, es requereix l'assistència, presencial o telemàtica, del president, del secretari i d'un nombre mínim de dos membres que, juntament amb la presidència, constitueixen la majoria absoluta del ple.

3.8. En cas de vacant, absència, malaltia o altra causa legal que faci impossible l'assistència a les sessions plenàries de les persones que exerceixin els càrrecs de president o secretari, les ha de substituir el membre de més edat. Si s'haguessin de substituir totes dues, la de més edat substituiria la presidència i la segona de més edat el secretari.

3.9. L'Autoritat Consultiva, en el primer semestre de l'any següent, ha de presentar al Consell Insular de Menorca una memòria anual que recopili l'activitat portada a terme. Aquesta memòria ha de contenir, així mateix, observacions generals i de balanç per millorar l'administració de Menorca com a reserva de la biosfera.

4. Funcions de la presidència

La persona que exerceixi la presidència de l'Autoritat Consultiva representa aquest òrgan col·legiat i ha de dur a terme les funcions següents:

 a) Acordar la convocatòria de les sessions del ple i fixar l'ordre del dia de cada reunió.

b) Presidir les sessions plenàries, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre-les per causes justificades.

c) Visar les actes i els certificats dels acords adoptats.

d) Adoptar les mesures necessàries per al funcionament adequat de les sessions del ple.

e) Vetllar per l'elaboració puntual i adequada dels dictàmens sol·licitats.

f) Interpretar el seu reglament de funcionament.

g) Les altres funcions que siguin inherents al seu càrrec o que se li atribueixin per disposició legal o reglamentària.

5. De l'elaboració dels dictàmens

5.1. Una vegada rebuda la sol·licitud d'elaboració del dictamen, la presidència de l'Autoritat Consultiva ha de designar d'entre els seus membres una o dues persones encarregades de redactar la ponència, d'acord amb criteris de la qualificació tècnica més pertinent.

Les persones que exerceixen els càrrecs de president i secretari també poden ser ponents.

5.2. Juntament amb la sol·licitud d'emissió del dictamen, s'ha de facilitar a l'Autoritat Consultiva, a més dels antecedents de l'assumpte, si n'hi hagués:

a) L'esborrany de projecte d'instrument de planificació o programació que se sotmet a dictamen de forma preceptiva.

b) Un informe explicatiu de la qüestió que se sotmet a dictamen de forma facultativa.

5.3. Els ponents han de presentar el dictamen al conjunt de membres de l'Autoritat Consultiva en sessió plenària. S'ha d'haver tramès prèviament la ponència a tots els membres com a mínim amb una setmana d'antelació a la data de celebració del ple, i en un termini no superior a un mes des de la recepció de l'encàrrec.

5.4. Els dictàmens s'han d'aprovar per majoria simple del ple de l'Autoritat Consultiva. En cas que per absència d'un o dos membres, el nombre d'assistents sigui de quatre o de sis, el vot del president o la presidenta es considera de qualitat a l'efecte de dirimir un possible empat.

5.5. Qualsevol dels membres de l'Autoritat Consultiva pot presentar un vot particular a l'acord de la majoria, el qual s'ha de recollir en el text del dictamen.

5.6. Si no s'aconsegueix l'aprovació per majoria simple, la presidència pot sol·licitar la revisió de la ponència per part dels mateixos ponents, o bé designar-ne de nous.

5.7. La forma dels dictàmens ha de contenir un encapçalament clar i, de manera separada, els antecedents, les consideracions cientificotècniques i les conclusions.

5.8. Les conclusions dels dictàmens s'han de pronunciar, de forma clara i entenedora per a persones sense expertesa tecnicocientífica en la matèria, sobre si les previsions que conté l'instrument de planificació o de programació que s'avalua respecta o no els principis rectors, els objectius i la finalitat de la Llei de la reserva de biosfera.

En el cas que s'identifiquin elements que els contravenguin, s'hi han d'incloure observacions específiques que motivin les objeccions. D'aquestes observacions se n'han de distingir les substancials de les que no ho són, a l'efecte de facilitar l'ús de la fórmula ritual “d'acord amb l'Autoritat Consultiva per a la bona administració de Menorca com a reserva de biosfera” o “oïda l'Autoritat Consultiva per a la bona administració de Menorca com a reserva de biosfera” previstes en els punts 3 i 4 de l'article 74 d'aquesta llei.

6. Termini per a l'elaboració dels dictàmens

6.1. L'Autoritat Consultiva ha de presentar el dictamen sol·licitat al Consell Insular de Menorca en el termini de dos mesos des del dia que se sol·liciti.

6.2. Si transcorre el termini de dos mesos sense que s'hagi emès el dictamen, s'ha de considerar complert el tràmit de consulta preceptiva o facultativa, si en fos el cas.

7. Elaboració de dictàmens d'urgència

7.1. Per raons justificades, tant per als dictàmens de caràcter preceptiu com pels de caràcter facultatiu, la Presidència o el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca poden sol·licitar un dictamen d'urgència a l'Autoritat Consultiva.

7.2. En el moment de l'encomanda, i en atenció als fets que n'hagin justificat la urgència, la presidència de l'Autoritat Consultiva i l'òrgan sol·licitant han d'acordar el termini de presentació del dictamen, transcorregut el qual, si el dictamen no s'ha emès, s'ha de considerar complert el tràmit de consulta preceptiva o facultativa.

8. Publicació dels dictàmens

Els dictàmens i els vots particulars han de ser de coneixement públic per via telemàtica no més tard de deu dies comptadors d'ençà de la seva presentació al Consell Insular de Menorca.

En la publicació s'ha de complir la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. A aquest efecte, l'Autoritat Consultiva ha de disposar d'unes instruccions aprovades pel Ple sobre els criteris que s'han de tenir en compte per a la protecció de dades de caràcter personal en la publicació dels dictàmens.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei, la contradiguin o hi resultin incompatibles.

Disposició final primera Fonament competencial

Aquesta llei s'aprova en virtut de les competències exclusives que, d'acord amb l'article 30 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, té la comunitat autònoma de les Illes Balears en les matèries següents:

a) Organització, règim i funcionament de les seves institucions pròpies en el marc de l'Estatut d'Autonomia (article 30.1).

b) Ordenació del territori, incloent-hi el litoral, l'urbanisme i l'habitatge (article 30.3).

c) Obres públiques dins el territori de la comunitat autònoma que no siguin d'interès general de l'Estat (article 30.4).

d) Ferrocarrils, carreteres i camins. El transport fet per aquests mitjans, per cable i per canonada. Ports, aeroports i heliports no qualificats d'interès general per l'Estat; ports de refugi, ports, aeroports i heliports esportius, i delimitació de les zones de servei dels ports i aeroports (article 30.5 i 7).

e) Règim d'aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, Aigües minerals i termals. Ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. Mesures ordinàries i extraordinàries per garantir-ne el subministrament. Participació dels usuaris (article 30.8).

f) Monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures. Tractament especial de les zones de muntanya (article 30.9).

g) Agricultura i ramaderia (article 30.10).

h) Turisme. Ordenació i planificació del sector turístic. Promoció turística. Informació turística. Regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics (article 30.11).

i) Acció i benestar social (article 30.15).

j) Artesania. Foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes. Promoció de productes artesans. Creació de canals de comercialització (article 30.8).

k) Foment del desenvolupament econòmic dins el territori de la comunitat autònoma, d'acord amb les bases i la coordinació general de l'activitat econòmica (article 30.21).

l) Pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, aqüicultura (article 30.22).

m) Caça. Regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics (article 30.23).

n) Patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, científic i paisatgístic, sens perjudici del que disposa l'article 149.1.28.a) de la Constitució (article 30.25).

o) Cultura (article 30.26). Protecció i foment de la cultura autòctona i del llegat històric de les Illes Balears (article 34).

p) Indústria, sens perjudici del que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs o energia nuclear (article 30.34).

q) Instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan el transport no surti de la comunitat i el seu aprofitament no afecti una altra comunitat autònoma, tot respectant el que estableix el núm. 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució (article 30.35).

r) Procediment administratiu derivat de les especialitats de l'organització pròpia (article 30.36).

s) Comerç interior, sens perjudici del que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució (article 30.42).

t) Recerca, innovació i desenvolupament científic i tècnic. Establiment de línies pròpies d'investigació i seguiment, control i evolució dels projectes (article 30.44).

u) Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient (article 30.46).

v) Pesca marítima a les aigües de les Illes Balears (article 30.50).

També es fonamenta en les competències que, d'acord amb l'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, té la comunitat autònoma de les Illes Balears sobre el desplegament legislatiu i l'execució, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, en matèria de contractes i concessions administratives en l'àmbit substantiu de competències de la comunitat autònoma (article 31.5), d'ordenació i planificació de l'activitat econòmica de les Illes Balears (article 31.6), règim miner i energètic (article 31.15) i activitats classificades (article 31.17), així com en la competència sobre la funció executiva, en els termes que estableixin les lleis i normes reglamentàries que, en desplegament de la seva legislació, dicti l'Estat sobre abocaments industrials i contaminats a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral de les Illes Balears (article 32.16 EAIB).

Disposició final segona Desplegament normatiu

S'autoritza el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca a dictar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta llei.

Disposició final tercera Entrada en vigor

Aquesta llei comença a vigir l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.