BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 15 de febrer de 2022, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental sobre el Projecte control de la processionària del pi tractament terrestre de zones d'ús públic Illes Balears 2021-2025, en els termes següents:

1.Característiques del projecte: Es tracta de la realització d'un tractament fitosanitari per una plaga forestal declarada l'any 2003 a les illes de Mallorca i Menorca i per la qual, des del mateix any, es qualifiquen d'utilitat pública les mesures fitosanitàries que s'adoptin per controlar-la. La plaga la causa un insecte lepidòpter que en fase d'eruga s'alimenta de les fulles aciculars del pi causant defoliacions dels arbres del gènere Pinus i urticàries sobre les persones i els animals, que poden desembocar en xocs anafilàctics.

A més a més, es pretén fer un tractament contra la plaga de l'eruga peluda una plaga que apareix de tant en tant, però amb gran virulència i que poden alimentar-se de més de 500 espècies preferentment de l'alzina. El tractament es realitzarà mitjançant l'aplicació puntual d'un producte insecticida biològic anomenat Bacillus thuringiensis varietat kurstaki (BTK) amb medis terrestres, l'aplicació es realitzarà amb un canó de fumigació i es faran dues aplicacions separades en el temps almenys 10 dies per incrementar l'efectivitat. El tractament terrestre per a l'eruga peluda s'executarà si hi hagués aparició sobtada de la plaga i els nivells d'afectació així ho indiquen. L'època del tractament de la processionària comprendrà el període de l'1 d'octubre al 15 de novembre durant els anys 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025. L'època del tractament de l'eruga peluda estarà comprés entre l'1 d'abril i el 30 de juny.

2.Ubicació del projecte:Es tractaran les àrees recreatives següents: Son Fortuny, Son Tries, Caubet, Comuna de Bunyola, Es Fornassos, Sa Coveta Negra, Es Pixarells, Menut (I, II), Puig de Santuïri, S'Illot, Coll Baix, Can Picafort (I,II), Llubí (I, Ermita), Comuna de Lloret, Puig de Consolació, Puig de Sant Salvador, Font de n'Alís, Crist Rei, Sa Bisbal, S'Obac –Crestatx, Santuari de Bonany, Es Pont Trencat, S'Amarador, Son Orlandis, Es Pinaret, Es Castell, S'Arangi, Es Canutells, Sa Talaia, Can Cosmi, S'Argentera, Can Marroig. Es tractaran els refugis públics següents: Refugi des Coll Baix, Refugi de Sa Coma de Binifaldó, Refugi de la comuna de Caimari, Refugi de Son Real. Es tractaran els arbres singulars següents: Pi Ramut de Binorella, Pi des Caülls, Pi de Sa Capelleta, Pi de can Don Jaume Oliver. A les zones a tractar previstes hi ha superfície dins Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA) que es corresponen a les figures següents: LIC ES5310105 Es Amunts d'Eivissa, LIC ES 0000084 Ses Salines d'Eivissa i Formentera, LIC ES 0000145 Mondragó, LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d'Artà, LIC ES5310101 Randa,LIC ES 5310008 Es Galatzó, LIC ES5310010 Comuna de Bunyola, LIC ES 5310009 Es Teix, LIC i ZEPA ES5310027 Cimals de la Serra, LIC ES5310085 Moncaire, LIC ES5310091 Mossa, LIC ES5310127 Costa Brava de Tramuntana, LIC 5310093 Formentor, ES0000544 Son Real, ES0000545 Massís de Randa, ZEPA ES0000441 D'Alfàbia a Biniarroi, ZEPA ES0000442 de la Serra de l'Esperó al Penyal alt, ZEPA ES 5310027 Cimals de la Serra.

3.Característiques del potencial impacte: Ateses les característiques del projecte es considera que no té efectes transfronterers ni es preveu que impliqui impactes ambientals significatius. Segons el document ambiental, el producte escollit té el menor grau de toxicitat existent, és de categoria A productes de toxicitat baixa, tant per a les persones, com per la fauna terrestre i per la fauna aqüícola (AAA), i de tipus I compatible amb les abelles. Globalment, el document ambiental conclou que el tractament es pot compatibilitzar amb l'entorn i segons les dades bibliogràfiques i tècniques actuals no es pot concloure que hi hagi cap interacció significativa.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

- Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de control de la processionària del pi tractament terrestre de zones d'ús públic de les Illes Balears 2021-2025. Tenint en compte que no tendrà efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les condicions establertes al projecte presentat “Projecte de control de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Den. & Schiff.) mitjançant tractament terrestre a les zones d'ús públic. Illes Balears 2021-2025. Conselleria Medi Ambient i Territori. Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Sanitat Forestal, 2021 firmat pel cap de Servei de Sanitat Forestal Luís Nuñez Vázquez.” Així com les mesures de l'apartat “e” i el seguiment que garanteixi el compliment de les mesures de l'apartat “f” del document ambiental presentat “Document ambiental relatiu al “Projecte de tractament terrestre per al control de la processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa, Den & Schiff), a les zones d'ús públic. Illes Balears. 2021-2025” amb data de 17 d'agost de 2021 realitzat per la tècnica del Servei de Sanitat Forestal María Isidora Santiago Lozano i amb el vistiplau del cap de Servei de Sanitat Forestal Luís Núñez Vázquez.” Així com els següents condicionants de les consultes realitzades a les administracions competents:

1.- S'adoptaran les mesures necessàries per a evitar la contaminació de la zona per combustible, olis o productes insecticides. A més, s'evitaran, en la mesura possible, els vessaments dels productes i es disposarà de sacs de sorra absorbent o de sepiolita per a recollir immediatament qualsevol vessament produït. Per últim es prohibeix l'abocament de les restes de producte o mescla excedent del tractament i tampoc es podran rentar els equips a distàncies inferiors a 50 m d'aigües superficials o pous.

2.- Les intervencions amb vehicles s'hauran de fer servir els camins i pistes habilitats, sempre que sigui possible, per evitar degradació del sòl i erosió del terreny.

3.- El producte fitosanitari que s'utilitzarà amb el component actiu de Bacillus Thuringiensis varietat kurstaki (BTK) està inclòs en l'annex I de la Directiva 2008/113/CE de la Comissió, de 8 de desembre de 2008, com a substància acceptada. El producte comercial que el contengui (Cordalene, Belthirul-F, Foray 48 B, Foray 76 B), pendent de licitació, presentarà la mínima classificació ecotoxicològica, serà compatible amb les abelles i l'agricultura ecològica i no tendrà la classificació de perillós pel medi ambient (N), segons el RD 255/2033, de 28 febrer de 2003, pel qual s'aprova el Reglament sobre classificació, envasat i etiquetatge de preparats perillosos.

4.- Durant el desenvolupament de les actuacions s'haurà d'evitar deixar cap classe de residu (sòlid o líquid) a les diferents zones on s'intervengui.

5.- Respecte als espais naturals protegits:

-El projecte es durà a terme a les àrees delimitades als plànols de la documentació presentada per avaluació de cadascun dels gestors dels espais protegits.

-Abans de qualsevol actuació, aquesta s'haurà de comunicar i coordinar amb l'equip gestor del Parc.

-El vehicle circularà per camins i vials existents.

-No es poden abocar residus de cap tipus, ni líquids ni sòlids.

-Qualsevol canvi serà comunicat a l'equip gestor del Parc.

-L'època del tractament de l'eruga peluda (Lymantria dispar) està comprés entre l'1 d'abril i el 30 de juny que sí està inclòs dintre de l'època de nidificació, si s'hagués de fer tractament en una zona amb nivells d'afectació que requereixi tractament i estiguessin en algun espai protegit es requerirà l'autorització del gestor del parc.

6.- Respecte a la salut ambiental i la prevenció de l'exposició accidental:

6.1 Utilitzar un mètode biològic descrit a la documentació de referència Bacillus thuringiensis varietat kurstaki (BTK).

6.2 Advertir a la població de les zones a tractar i properes a les mateixes del tractament i mantenir la senyalització almanco fins a finalitzar el tractament.

6.3 Mantenir una franja de seguretat mínima de 50 m al voltant de la zona tractada durant la durada del tractament per evitar exposicions accidentals al producte per part de personal aliè a les feines.

6.4 Mantenir com a mínim una franja de seguretat de 50 m de qualsevol punt d'extracció d'aigua per a consum humà.

7.- Es valorarà la inclusió de la Finca “Sa Tanca d'Allà Dins” en els futurs tractaments a realitzar dins el període 2021-2025, i per al projecte del pròxim període de tractament.

8.- Respecte a les mesures correctores, compensatòries i preventives per afavorir la presència d'enemics naturals:

8.1.- Es durà a terme un estudi dels fongs entomopatògens (parasiten insectes) i una inversió en el cultiu d'ecotips locals i autòctons de les Balears mitjançant el cultiu del fong, o de la subespècie d'organisme propi de l'illa a poder ser. Aquests podran ser utilitzats en el control de plagues com la processionària en lloc d'utilitzar productes comercials que no afavoreixen la biodiversitat dels organismes tenint en compte l'ecologia de les Illes Balears. Aquests seran Cordyceps militaris, Beauveria bassiana, Paecilomyces farinosus entre altres possibles fongs adients per aquesta plaga.

8.2.- Es faran accions d'instal·lació de caixes niu d'aus insectívores o caixes refugi de ratapinyades a les zones adients per aquesta instal·lació amb major afectació per la plaga.

8.3.- Es faran estudis i/o accions sobre la introducció de parasitoids d'ous (Oencyrtus pityocampae, Tetrastichus servedeii)

9. De cara a la pròxima tramitació del tractament de processionària per al període següent s'haurà de complir:

9.1 La documentació s'haurà d'entregar durant el 2025, per disposar d'un termini adient per realitzar el procediment i poder efectuar les consultes a les administracions afectades amb temps suficient per a rebre els informes.

9.2 La documentació que s'adjunti inclourà la consideració dels tractaments complementaris com a mesures compensatòries, correctores i preventives establertes i les que considerin preferibles o adients. A més, els resultats de les accions de les mesures que s'han duit a terme en aquest període de tractament com a condicionants d'aquesta resolució del procediment AIA simplificada.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluacions ambientals.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta proposta de resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

Palma, 15 de febrer de 2022

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias