BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de gener de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C, l'ocupació del parc fotovoltaic és de 22.123 m² situat dins sòl rústic general (SRG), el projecte s'ubica en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

El projecte objecte del present informe es trobava inclòs a l'annex 2 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental simplificada”, Grup 2. Energia, punt 6.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1000 m², excepte si estan situades en qualsevol tipus de coberta” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

En data 14 de maig de 2020, el president de la CMAIB va resoldre subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària «la construcció del parc Fotovoltaic Regana Blava, polígon 9, parcel·la 105 del T.M. de Capdepera, promogut per Company Huescar Energia Fotovoltaica, S.L.» (exp. 186a/2019) d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 09 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Es contempla la realització d'un parc fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica de mitja tensió de la companyia elèctrica Endesa Distribució, a una finca de Capdepera.

El conjunt estarà format per 9.072 panells solars de 320 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 2.903,04 kWp), per 42 inversors 2, centres de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió (LMT SON SASTRES) sobre la línia de distribució mitjançant connexió aèria-subterrània.

La superfície total de la parcel·la és de 223.998 m2 i l'ocupació poligonal de la planta és de 22.123 m2, un 9,98 % de la superfície total de la parcel·la.

El sistema global del parc es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té, a més, altres funcions, realitzar l'acoblament automàtic amb la xarxa i incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent.

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitja tensió proposades estaran formades pels següents elements:

-Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

-Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

-Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el Punt de connexió.

Els panells aniran fixats directament sobre estructures d'alumini fixes que aniran clavades al terreny amb pilons d'acer galvanitzat a una profunditat d'1,885 metres. L'alçada màxima dels panells serà de 2,43 m2 des del terra i l'alçada mínima serà d'uns 0,8 metres per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb cultiu o pastures d'animals. L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada i tenen facilitat en el desmuntatge i desmantellament.

Al parc es construiran 2 transformadors en dos edificis prefabricats de 3x2,4x2,01 m de formigó però amb acabats d'acord amb la norma 22 del PTIM.

El parc comptarà amb un Centre de Maniobra i Mesura (CMM FV) integrat dins un edifici de formigó de 5,9x2,2x2,55 metres.

Es proposa un únic punt de connexió a 15.000 V, per al total de les instal·lacions del parc, situat en les coordenades aproximades UTM, Datum ED50 X:538.365 , Y:4.396.304 (FUS 31). Per dur a terme la connexió es realitzarà:

1.Tram de 335 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del parc fotovoltaic fins a Centre de Maniobra i Mesura.

2.Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat a l'interior de la finca (UTM, Datum ED50: X: 538.308 Y: 4.396.338).

3.Tram de 23 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del Centre de Maniobra i Mesura fins a punt de connexió.

4.Punt de connexió: nou pal amb derivació, seccionador i conversió línia aèria-subterrània.

Realitzaran la reconversió del conductor i els suports a la línia aèria de MT de Regana Blava fins a la línia aèria de MT de Son Sastres, es tracta d'un tram de 326 metres i disposa de 8 suports.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca, la parcel·la 105, polígon 9 (T.M. Capdepera), s'ubica en sòl rústic general (SRG) i una petita part en sòl rústic protegit, Àrea natural d'Especial Interès (ANEI). A més una part de la parcel·la està afectada per una ZAR dins la categoria de risc d'incendi molt alt segons el IV PGDIF i una part està afectada per APT-Costa. L'àrea d'actuació és SRG, fora de SRP, ANEI o APT-Costa.

Tota la parcel·la està situada en la Unitat de Paisatge UP5-Península d'Artà.

La zona de la parcel·la on s'ubicarà el parc fotovoltaic, té la categoria de sòl rústic general (SRG). Dins les Normes Subsidiàries de Capdepera els terrenys estan qualificats com agrícola ramadera en Paisatge Protegit. Això no obstant, l'informe conjunt del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca i dels Serveis Tècnics d'Urbanisme és favorable sobre la integració paisatgística del projecte, sempre i quan, es resolgui que les cobertes de les edificacions es projectin amb coberta inclinada de teula àrab amb un aiguavés. Per la seva part, l'ajuntament de Capdepera no va emetre informe a la fase d'informació pública i consultes, mentre que a l'informe emès en el tràmit de l'expedient (186a/2019), no féu cap consideració respecte d'aquesta qualificació urbanística.

La part nord de la parcel·la limita amb el LIC-ZEPA ES0000027 Muntanyes d'Artà. Aquestes àrees es troben a uns 750 metres de la zona d'actuació. La parcel·la es troba en una àrea de Protecció d'Electrocució.

La vulnerabilitat per contaminació d'aqüífers és alta i no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

D'acord amb la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 16 de maig, BOIB núm. 73), l'àrea d'execució del projecte, es tracta d'una zona d'aptitud mitjana, tractant-se d'una instal·lació de tipus C l'ocupació de la qual és inferior a 10 hectàrees.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi físic i biòtic (ubicació, atmosfera i clima, fisiografia, hidrologia superficial, geologia, litologia, hidrologia subterrània, usos de sòls i APR, paisatge, flora, fauna, espais protegits i patrimoni), i el medi socioeconòmic (demografia i economia, consum elèctric de Capdeperà, infraestructures energètiques i xarxa viària).

1. En relació amb la topografia, la zona es troba en una àrea amb pendents suaus, el parc fotovoltaic s'ubica a la zona plana.

2. En relació amb l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre la Massa d'Aigua Subterrània MAS1871M1 Capdepera, la qual segons el PHIB 2019 i els objectius de la DMA, es troba en estat prorrogable 2027, no hi ha contaminació per nitrats ni clorurs, no s'han detectat substàncies prioritàries i es troba en mal estat quantitatiu. És un aqüífer poc profund. Actualment aquesta massa no està declarada com zona vulnerable a la contaminació per Nitrats (ZVCN).

La zona està afectada per un perímetre de restriccions màximes d'un pou de proveïment urbà, que s'estableix en una corona circular d'entre 10 i 250 metres de radi al voltant de l'eix de la captació. L'activitat projectada s'entén com a permesa, sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

El nivell de vulnerabilitat de contaminació de l'aqüífer és alt. El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

3. Referent a l'activitat agrícola de la parcel·la, d'acord amb l'informe agronòmic realitzat per l'enginyer agrònom (col·legiat 2610) Matías Capó Rodríguez, les plaques solars s'ubiquen als recintes agrícoles nº16 i nº5 de la parcel·la 105, polígon 9 del Terme municipal de Capdepera del SIGPAC; el recinte 16, es tracta d'un terreny de terres de conreu, totalment de secà, molt pedregós i apte per a sembra de farratge per a pastura de bestiar. El recinte 5, es tracta d'un terreny d'ametlers i garrovers amb baixa densitat d'arbrat.

D'acord amb l'informe d'Agricultura «La relació de cultius i superfícies declarades a la campanya 2020 de la PAC (Política Agrària Comunitària) i del Registre General de la Producció Primària Agrària (REGEPA) d'aquestes parcel·les:

Parcel·la	Recinte	Superfície (ha)	Cultiu o ús
105	1	3,90	Fruits de closca
105	4	0,45	Altres utilitzacions
105	5	5,76	Fruits de closca
105	7	1,67	Ray gras
105	8	1,15	Altres fruiters
105	10	0,30	Altres utilitzacions
105	11	1,51	Olivar
105	13	0,09	Fruits de closca
105	14	1,38	Altres fruiters
105	16	2,23	Ray gras

Des del punt de vista agrari es tracta de una parcel·la amb un sòl de productivitat mitjana, actualment amb un aprofitament agrícola i ramader i totalment apte per que continui essent una explotació mixta.»

4. La part nord de la parcel·la limita amb el LIC-ZEPA ES0000027 Muntanyes d'Artà, a una distància d'uns 750 metres de la zona d'actuació. La parcel·la es troba en una àrea de Protecció d'Electrocució.

5. L'entorn del projecte no està afectada per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissament o inundació; és de caràcter agrícola amb un petit rodal forestal aïllat, catalogat com de risc d'incendi forestal molt alt segons IV PGDIF. No es veu afectat per Àrees de Risc Potencial Significatiu per Inundació.

6. A uns 650 metres al NO de l'àrea d'execució, segons font de l'IDEIB, hi trobem l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) format per (Oleo-Ceratonion (fruticedas de dunas)).

7. Segons font de l'IDEIB, apareixen les següents espècies catalogades i amenaçades al codi 5 x 5 de la quadrícula 232 del Bioatles:

Nom comú	Tàxon /espècie
Milà reial	Milvus milvus
Gavinra roja	Larus audouinii
Botó d'or	Ranunculus weyleri
Àguila Peixatera	Pandion haliaetus

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

Nom comú	Tàxon /espècie
Àguila calçada	Aquila pennata
Cucullada	Galerida theklae
Falzia	Apus apus
Banyarriquer	Cerambyx cerdo mirbeckii
Serp de garriga	Macroprotodon mauritanicus
Falcó	Falco peregrinus
Xoriguer	Falco tinnunculus
Trencapinyons	Loxia curvirostra
Dragó	Tarentola mauritanica
Sargantana de les Pitiüses	Podarcis pityusensis
Sargantana italiana	Podarcis sicula
Titina d'estiu	Anthus campestris
Tortuga mediterrània	Testudo hermanni
Passaforadí	Troglodytes troglodytes
Pàssera	Monticola solitarius
Òliba	Tyto alba alba
Puput	Upupa epops
Ratapinyada nóctul petita	Nyctalus leisleri
Ratapinyada nòctul	Nyctalus noctula
Ratapinyada de vores clares	Pipistrellus kuhlii
Lliri de mar, Lliri d'arenal, Assutzena d'arenal	Pancratium maritimum
Fonoll marí	Crithmum maritimum
Garballó, Margalló	Chamaerops humilis
Camamilla de muntanya o de Maó	Santolina chamaecyparissus subsp. magonica
Eixorba-rates blanc, Coixinet de monja	Teucrium balearicum
Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Ruscus aculeatus
Murta, Murtera, Murtra	Myrtus communis
Peònia, Palònia, Pampalònia	Paeonia cambessedesii
Alga de vidriers, Altina	Posidonia oceanica
Llampúgol, Aladern	Rhamnus alaternus
Didalera	Digitalis minor
Aloc, Alís	Vitex agnus-castus

8. D'acord amb les dades del servei de Protecció d'Espècies, a la zona on es desenvolupa el projecte hi ha presència de Tortuga mediterrània, Testudo hermani, inclosa a la Llista d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011).

9. Referent al Patrimoni, a la referència cadastral figuren diferents elements amb cautela patrimonial, en concret tres qnats que configuren un sistema hidràulic, parcialment en ús. A l'inventari de Fonts de Tramuntana es descriuen els qnats de Can Patilla i s'estructuren davant i darrera les cases. Can Patilla 1 es troba molt proper a la zona on s'ha d'implementar el nou parc fotovoltaic.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 05 de desembre de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 204 la informació pública d'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública i AIA del parc fotovoltaic Regana Blava. NO HI HAGUÉ AL·LEGACIONS. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

1. DG Agricultura i Ramaderia.
2. Departament d'Urbanisme del Consell de Mallorca.
3. Departament de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.
4. Servei d'Aigües Superficials.
5. Servei d'Estudis i Planificació.
6. Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.
7. Ajuntament de Capdepera.
8. Servei de Gestió Forestal.
9. GOB i Amics de la Terra.
10. Servei de Canvi Climàtic.

S'han rebut els següents informes:

-Informe favorable del Servei de Canvi Climàtic (17/12/2020), conclou:

1- El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

2- Es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic, per donar compliment al seu article 43.

-Informe favorable de la Direcció Insular de Territori i Paisatge i del Servei tècnic d'Urbanisme (22/02/2021), realitzen la següent observació:

-Cal evitar la solució de coberta amb quatre aiguavessos i resoldre les edificacions proposades amb coberta inclinada de teula àrab amb un aiguavés, per tal de millorar la seva integració paisatgística.

-Informe del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (25/02/2021), que determina plantejar cauteles patrimonials al projecte:

- Les plaques s'hauran d'allunyar un mínim de tres metres de qualsevol resta de l'era.

- S'han de prendre mesures correctores per evitar ancorar les plaques damunt possibles canals subterranis.

-Informe favorable del Servei d'Estudis i Planificació (04/03/2021), condicionat a posar especial esment en complir les mesures preventives, correctores o compensatòries establertes a l'EsIA (fase d'execució i de manteniment), tant de la planta fotovoltaica com de la seva línia d'evacuació.

-Informe desfavorable del Servei d'Agricultura (05/05/2021), indica que «s'ha procedit a mesurar la superfície proposta que ocuparia la instal·lació del PFV dins la parcel·la amb una de les funcionalitats del SIGPAC i la superfície resultat és de 4,23 ha, pel que se procedeix a emetre aquest informe de manera preceptiva i vinculant...

El terreny en el que se projecta ocupar pel parc fotovoltaic Regana Blava es tracta d'un terreny que actualment té un ús agrari i ramader, està en producció i per les seves característiques és apte perquè continuï amb un ús agrari o agrari i ramader, està inclòs al Registre Interinsular Agrari i al Registre General de la Producció Agrària a més de acollir-se a les ajudes comunitàries de la PAC; per totes aquestes circumstàncies exposades, fa que el potencial d'aquesta parcel·la, en quant a la productivitat agrícola, no se pugui classificar com a terreny marginal, degradat o de baixa productivitat per la qual cosa s'informa desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Regana Blava ubicat al polígon 9 parcel·la 105 del municipi de Capdepera.»

- En data 26 de maig de 2021 té sortida consulta del president de la CMAIB a l'òrgan substantiu sobre la possible inviabilitat jurídica del projecte. El 12 de juliol de 2021 l'òrgan substantiu tramet nova documentació complementària aportada pel promotor en contestació a l'informe desfavorable previ. En data 20 de juliol de 2021 es realitza nova consulta al Servei d'Agricultura en relació a la nova documentació.

-En data 22 d'octubre de 2021 la Direcció de Canvi Climàtic i Atmosfera tramet nova informació complementària corresponent a una addenda de superfície de nivell agrari.

-En data 05 de novembre de 2021 el Servei d'Agricultura comunica que ha realitzat un requeriment documental al promotor d'acord amb la Instrucció 2/2021 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic.

-En data 24 de novembre de 2011 té entrada informe del Servei d'Agricultura indicant que d'acord amb la nova addenda presentada i mesurada la nova superfície proposada que ocuparà una superfície de 3,97 ha, superfície inferior a 4 ha, no correspon emetre informe per part del Servei d'Agricultura atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 2/2021.

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Les alternatives presentades:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar-la, indiquen que el projecte s'alinea amb la planificació energètica, contribueix als objectius de mitigar el canvi climàtic i menor contaminació, ajuda a complir els compromisos internacionals, europeus i estatals en l'àmbit d'energies renovables i reducció de gasos d'efecte hivernacle, disminueix la dependència de les Balears respecte a l'exterior i perquè l'energia solar és la més madura i viable en l'actualitat.

-Alternatives de producció d'energia elèctrica:

-Alternativa AI: generació d'energia a partir de carbó.

-Alternativa AII: generació d'energia a partir de gas.

-Alternativa AIII: generació d'energia a partir d'energia solar.

-L'alternativa III és la que més avantatges ambientals té: disminució de les emissions de gasos contaminants i d'efecte hivernacle, reducció del consum de combustibles fòssils i del consum d'aigua, possibilitat de restituir el terreny al seu estat original, menys generació de residus i més acceptabilitat social.

-Alternatives d'ubicació.

Presenten 3 alternatives d'ubicació, per definir la ubicació més adequada presenten un quadre comparatiu, al qual s'han tingut en compte aspectes operatius, territorials, energètics i mediambientals per tal de determinar la ubicació més compatible. Els elements que han tingut en compte són: Aptitud per a la connexió a la línia d'evacuació, Aptitud fotovoltaica, categoria del sòl PTIM, afecció a espais naturals protegits, afecció a àrees de prevenció de riscos, afecció a vegetació, fauna i habitats, afecció al medi hídric, afecció a patrimoni històric i industrial, visibilitat i incidència sobre el paisatge, distància a Parcs Fotovoltaics.

A la correcció de l'EsIA indica que l'alternativa que rep una major puntuació és la més adequada i presenten la següent taula:

ALTERNATIVES UBICACIÓ	U1: polígon 3 parcel·la 203 (Capdepera)	U2: polígon 16 parcel·la 197 (Capdepera)	U3: polígon 9 parcel·la 105 (Capdepera)
Aptitud per a la connexió a la línia d'evaqüació	0	0	2
Aptitud fotovoltaica PDS Energia IB	-2	1	1
Qualificació sòl segons PTM	-2	2	2
Afecció espais naturals protegits	-2	2	1
Zones de risc	-2	-2	2
Afecció vegetació natural, fauna i hàbitats faunístics	-2	-2	2
Afecció al medi hídric	-2	-2	2
Afecció al patrimoni històric i industrial	2	2	-1
Visibilitat i incidència sobre el paisatge	-2	-2	2
Proximitat a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinergètic)	2	2	2
PUNTUACIÓ TOTAL	-10	1	15

Per tant, l'alternativa 3 corresponent a la ubicació del projecte, és la més adequada des del punt de vista d'ubicació.

Alternatives de disseny i distribució a l'interior de la parcel·la: analitzen 3 alternatives i seleccionen l'alternativa del projecte per tenir una morfologia de planta més regular, per facilitar la integració i establir perímetres de protecció sobre les canalitzacions subterrànies i perquè serà menys visible un cop implantada la barrera vegetal proposada.

-Alternatives d'equips i instal·lacions: analitzen el tipus d'ancoratge, inclinació dels panells, l'eficiència de les plaques solars i la situació dels inversors.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Condicionament del terreny i accessos

b) Instal·lació i muntatge del PFV, realització de rases per cablejat, muntatge de panells i estructures, CT i CMM, emmagatzement temporal de materials.

c) Gestió de Residus.

d) Trànsit de persones, vehicles i maquinària.

e) Risc d'accidents.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos edàfics, els recursos hídrics, la flora, la fauna i el paisatge.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Generació d'energia elèctrica renovable.

b) Presència i funcionament de la instal·lació.

c) Ús agroramader.

d) Manteniment de les instal·lacions.

e) Risc d'accidents.

Aquestes accions tindran impactes positius sobre la qualitat atmosfèrica, flora i fauna i l'economia local,

Impactes negatius sobre el paisatge.

Durant la fase de desmantellament:

a) Desmantellament de la instal·lació.

b) Restitució i restauració.

c) Risc d'accidents.

d) Gestió de Residus.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos hídrics, la fauna i el patrimoni.

Impactes positius sobre el paisatge, els recursos edàfics, fauna, usos del sòl.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren en funció de diferents atributs en: compatible, moderat, sever o crític. De la valoració global es conclou:

-Els principals efectes negatius són els derivats de la fase d'obres que es valoren com a compatibles. Tot i això, presenten mesures correctores addicionals per la fauna, paisatge i patrimoni.

-A la fase d'explotació els impactes són positius o nuls.

-A la fase de desmantellament amb les mesures preventives i correctores sobre atmosfera, fauna, patrimoni i infraestructures, es valoren com a compatibles.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

- Mesures per a minimitzar l'impacte paisatgístic: reducció de l'àrea del PFV i modificació de la geometria respecte del projecte original, augment de la potència dels panells i compliment de la norma 22 del PTIM amb l'acabat dels edificis, realització d'una barrera vegetal.

- Mesures per a reduir l'afecció als recursos hídrics: maquinària amb ITV en vigor, prohibició de les tasques de manteniment i neteja de la maquinària; prohibició d'emmagatzemar a l'obra productes perillosos per tal d'evitar vessaments, abastiment de combustible fora de l'obra, segregació de residus en contenidors, els centres de transformació disposaran d'una cubeta de retenció de 3 metres d'alçada.

- Mesures per a disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous: regs per a evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat; manteniment adequat de la maquinària; evitar manipular materials els dies de vents forts, s'evitaran feines nocturnes, l'ús del clàxon i altres senyals acústiques.

- Mesures per a minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: delimitació de les zones d'actuació, segregació de residus en contenidors, minimitzar els moviments de terra; realitzar un estudi geotècnic, ús de materials compatibles, manteniment del substrat herbaci i aprofitament agroramader.

- Mesures per a reduir el risc d'incendis: complir amb les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007.

-Mesures per a la protecció de la fauna: realitzaran les obres fora d'època de reproducció de les aus presents, retirada de tortugues abans d'iniciar les obres, mesures per evitar la col·lisió i electrocució, aixecar el tancament perimetral 20 cm del terra per deixar passar la fauna, mesures per evitar que caigui la fauna durant la realització de les rases, prohibició de l'ús de pesticides i verins.

- Mesures per a minimitzar la contaminació per residus: separacions dels residus i gestió adequada prioritzant la reutilització i el reciclatge, en cas de vessaments accidentals delimitar l'àrea i extreure la terra contaminada per a ser entregada a gestor autoritzat.

- Mesures per a la protecció del Patrimoni Cultural: delimitació de zones, contractaran un arqueòleg per supervisar les obres, s'allunyaran les plaques un mínim de tres metres de qualsevol resta de l'era, s'evitarà ancorar les plaques damunt les possibles canals subterrànies.

-Mesures per a prevenir l'impacte sobre la població: cada 5 anys es faran mesures del camp electromagnètic.

Els parcs tenen accés per la carretera Ma-5100, per la via de servei que dona accés a la finca, a l'interior del parc s'adaptaran els camins per poder accedir al CMM, CT i als panells sense pavimentar.

S'instal·larà un sistema de vigilància amb videocàmeres. No tindran il·luminació nocturna. La neteja dels panells solars es realitzarà de forma manual i es disposarà d'un pla de manteniment preventiu i correctiu dels equips i instal·lacions.

Referent al risc d'incendi, a l'EsIA, a l'apartat de mesures correctores indiquen que compliran amb les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals. A més, a l'hora d'utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, tenen en compte el següent:

a) S'ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació amb el risc d'incendi.

b) Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o a menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

c) En tots els treballs que es realitzin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment referides s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

Durant l'època de perill d'incendis i, en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la finca per als serveis d'emergència.

Els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendi forestal (112).

No es permet als operaris fer foc.

S'assegurarà que cap espurna pugui arribar als productes combustibles. Quan l'encarregat d'obra no estigui present, encarregaran a un operari vigilar les operacions i haurà de disposar de l'equip d'extinció a punt per intervenir.

Al final de cada jornada s'inspeccionarà l'àrea de treball per comprovar que no es deixa cap element d'ignició.

Referent a la protecció de l'avifauna, compliran amb l'establert al Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en les línies elèctriques d'alta tensió. Indiquen que prestaran especial atenció als articles 6 i 7 del Reial Decret.

Referent a la protecció del Patrimoni, s'inclou un informe de prospecció arqueològica realitzat pel Dr Jordi Hernández Gasch, CDLIB 3285 que indica «L'afectació damunt l'element etnològic identificat com a era serà nul·la si es pren la precaució d'allunyar la instal·lació de les plaques 3 m del parament observat. Respecte de la presumible xarxa de síquies se n'hauria de confirmar la seva natura física i cronologia abans de valorar-les patrimonialment. En tot cas, si fos possible prendre mesures correctores per no ancorar les plaques damunt les possibles síquies se n'evitaria tota afectació amb independència de si es confirma la seva existència i sobretot la seva antiguitat.» Les mesures correctores i preventives del EsIA tenen en compte aquestes consideracions.

A l'estudi d'impacte ambiental s'indica que en el cas que s'utilitzin equips que contenguin olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆) es farà un manteniment preventiu. Els equips que utilitzin SF₆ tindran un control periòdic per detecció de fuites i en el cas que s'hagin de buidar recuperaran el gas.

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA presenta un estudi d'impacte paisatgístic amb fotomuntatges, on es descriu i valora el paisatge intrínsec, basat en els components paisatgístics i es defineixen les distintes unitats homogènies. També s'ha definit l'àrea d'influència visual i s'ha efectuat un càlcul de les conques visuals, tant per la ubicació del projecte com per a les alternatives d'ubicació. D'un total de 2.827,44 ha de superfície analitzades, el projecte serà visible des de 398,10 ha, la qual cosa representa un percentatge de visibilitat d'un 14,08% del territori analitzat. Cal destacar que bona part de la conca visual es correspon amb làmina d'aigua.

Han realitzat una valoració del potencial impacte paisatgístic combinant la intensitat de la transformació visual (pèrdua de qualitat) i l'extensió dels punts de vista afectats (fragilitat visual).

Per realitzar l'anàlisi de la visibilitat han generat un model digital de superfícies utilitzant el nigul de dades LIDAR de 1ª cobertura (2008-2015) del centre d'informació geogràfica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), amb resolució d'1,5 m per píxel.

El resultat de la visibilitat del projecte sense barrera vegetal indica que 2 dels punts d'observació presenten una fragilitat molt alta, dos mitjana, dos baixa i la resta no significativa.

Al cap de 3 anys d'implantar la barrera vegetal només queda un punt, el carrer Àguila, amb fragilitat alta, la resta queden amb fragilitat baixa. Finalment, amb la barrera vegetal en estat adult, tots els punts passen a una valoració nul·la o no significativa.

La valoració global de l'impacte paisatgístic es resumeix a la següent taula:

	Sense Barrera Vegetal	Amb barrera vegetal al cap de 3 anys	Barrera vegetal estat adult
Qualitat	ALTA	ALTA	ALTA
Fragilitat	MITJANA	BAIXA	NO SIGNIFICATIVA
Valoració Impacte	MODERAT	COMPATIBLE	NO SIGNIFICATIU

En relació amb la pantalla vegetal i la compatibilitat agroramadera, el primer informe agronòmic indica:

-S'implantarà una barrera vegetal productiva des del punt de vista agrari integrada amb arbust autòcton no productiu.

- De l'inventari agrícola ens indica que dels 78 arbres existents (garrovers i ametlers) es trasplantaran 42, i 36, els ametlers afectats per Xylella, seran per llenya.

-La barrera vegetal estarà formada per mata "Pistacia lentiscus" plantada cada metre i darrera aquesta barrera es plantarà garrover “Ceratonia siliqua” de 150 cm d'alçada sembrat cada 2,5 metres, als 4-5 anys de la sembra s'eliminarà el garrover intermedi quedant un marc de plantació de 5x5 idoni per la fase adulta.

La barrera vegetal es sembrarà entre el tancament de la parcel·la i la malla metàl·lica de protecció del parc, l'arbust es disposarà aferrat al tancament i els garrovers a un metre de la malla metàl·lica.

Es sembraran 350 garrovers “Ceratonia siliqua” i 876 mates "Pistacia lentiscus".

-Realitzaran regs manuals un cop per setmana als mesos de juny, juliol i agost dels tres primers anys.

-Es proposa la plantació manual de farratge a l'interior del parc fotovoltaic per alimentar la ramaderia ovina.

-Calculen que es necessitaran uns 19 ovins per mantenir el terreny i complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems ovins marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- D'acord amb l'informe es millorarà l'activitat agrícola i ramadera existent actualment a la parcel·la.

No s'ha tengut en compte en l'impacte de la pantalla vegetal perimetral, la pèrdua posterior de 175 garrovers i tampoc s'especifica el destí final d'aquests garrovers eliminats.

Es considera que no es pot permetre l'eliminació als 5 anys dels 175 garrovers de la pantalla vegetal atès que suposa una pèrdua d'arbres que també fixen CO2, una pèrdua sobre els recursos econòmics invertits per a la seva sembra i per al seu posterior manteniment hídric durant els 3 primers anys de la instal·lació fotovoltaica, així com també una pèrdua del rendiment econòmic que s'obtengui d'ells. Per tant, s'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que als 5 anys de la seva implantació no s'hagi de dur a terme l'eliminació dels 175 garrovers intermedis que componen la barrera vegetal inicial tal com es proposa a l'EsIA.

El tancament en malla metàl·lica s'haurà d'adaptar a la norma 22 del PTIM. A l'EsIA s'indica que serà un tancament cinegètic de malla metàl·lic de 15x15 cm, amb 2,2 metres d'alçada i que s'aixeca 20 cm del terra per a deixar passar la fauna.

La neteja dels panells fotovoltaics es farà en sec de forma manual i periòdica pel personal encarregat del manteniment del parc, no havent-se previst la instal·lació de cap dipòsit d'aigua.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El projecte bàsic té un pressupost d'execució material (PEM) de 2.254.416,50 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost destina 59.709,08 euros per a la barrera vegetal i el tancament, 6.000 euros al PVA i 31.773,77 euros per a desmantellar la instal·lació i la restauració vegetal i paisatgística.

En referència a la generació de residus, el projecte bàsic refós del parc inclou un estudi de generació de residus en el qual es detallen:

-L'estimació de la quantitat de residus de construcció i demolició que es generen a la fase d'obra.

-Mesures de prevenció de residus a l'obra per prevenir, reutilitzar, reciclar i valoritzar els residus.

-Descripció del tipus de residus, tractament i destí.

-Mesures per separar els residus a l'obra.

-Estimació dels residus a generar.

-Valoració del cost previst de la gestió dels residus a l'obra.

-Plànol de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, separació i gestió.

-Desmantellament: fases, estimació del volum de residus i pressupost de desmantellament.

Es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 4.203 Mwh/any. Això permet un estalvi anual d'emissions de CO₂ de 3.603,71 tn/any, i a més, un estalvi anual d'emissions dels següents contaminants:

Contaminant	kg/Mwh/any
SO2	5.799,78
NOX	9.458,65
PST	162,24

La Llei 6/1997, de 8 de juliol, de Sòl Rústic de les Illes Balears indica que els terrenys agrupats sota la denominació de sòl rústic a les Illes Balears són objecte d'un procés creixent de substitució de les activitats tradicionals per altres incidint de manera important sobre la seva naturalesa i característiques desvirtuant-se els elements essencials i atempten contra un dels principals actius de futur de què disposa aquesta comunitat.

La transició energètica cap a un nou model energètic preveu una tendència alcista de Parcs fotovoltaics projectats sobre sòl rústic.

Per una banda, el projecte bàsic refós del parc fotovoltaic justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB. Per l'altra, d'acord amb l'informe d'Agricultura, els terrenys no es poden classificar com a terreny marginal, degradat o de baixa productivitat. Per tant, no complirien amb el condicionant SOL-A01del PDSEIB: «Dentro del ámbito del proyecto se priorizará la localización de las instalaciones en espacios de poco valor ambiental y campos de cultivo con baja productividad».

L'informe del Servei d'Agricultura indica:

« -La Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears, a l'article 118.1, relatiu al règim d'infraestructures i dotacions en sòl rústic, i els usos atípics, estableix que les administracions públiques han de prioritzar l'ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats, sense valor natural, paisatgístic o edafològic, en la implantació de noves infraestructures i equipaments públics o privats.

-Al punt 2 del mateix article estableix que les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energies renovables que ocupin més de 4 hectàrees en total s'han d'ubicar preferentment en els terrenys esmentats en l'apartat 1 d'aquest article. A aquest efecte, en els procediments de declaració d'interès general o d'utilitat pública dels projectes d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energies renovables que ocupin més de 4 hectàrees en total, incloent-hi les instal·lacions auxiliars, l'òrgan competent en matèria d'agricultura ha d'informar de manera preceptiva i vinculant sobre les característiques que estableix l'apartat 1 esmentat.

-En aquest cas d'acord amb la proposta del projecte refundat ocupa una superfície poligonal de 22.123 m² equivalent a 2,21 ha.

-Se ha procedit a mesurar la superfície proposta que ocuparia la instal·lació del PFV dins la parcel·la amb una de les funcionalitats del SigPac i la superfície resultat és de 4,23 ha, pel que se procedeix a emetre aquest informe de manera preceptiva i vinculant.

-S'ha consultat el Registre Interinsular Agrari (RIA) i s'ha comprovat que la parcel·la està inclosa a l'explotació agrària número 17716, actualment classificada com una explotació general des del 13/02/2019. D'acord amb les dades que consten al RIA es una explotació mixta amb càrrega ramadera principalment de les especies oví, caprí.

-També s'ha comprovat que el titular de l'explotació agrària realitza la declaració única de la PAC (Política Agrària Comunitària) declarant els cultius en aquestes parcel·les per acollir-se al règim d'ajudes. Aquesta declaració de cultius s'ha realitzat durant les campanyes 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020.

-S'ha consultat el Registre General de la Producció Primària Agrària (REGEPA) i s'ha comprovat que la parcel·la està inclosa a l'explotació agrària amb codi REGEPA número 0407004723.

-S'ha revisat la cartografia aèria des de l'any 1956 i s'observa que aquesta parcel·la tradicionalment se ha destinat al cultiu de llenyosos amb sementers de terra de conreu. Aquests cultius estan perfectament adaptats a les condicions climàtiques i el tipus de sol d'aquesta zona.

-Des del punt de vista agrari es tracta de una parcel·la amb un sòl de productivitat mitjana, actualment amb un aprofitament agrícola i ramader i totalment apte per que continuí essent una explotació mixta.

-Per tot l'exposat se pot informar que és una parcel·la que els darrers anys i actualment no ha estat abandonada i forma part d'una explotació agrària convencional amb cultius d'olivar, fruiters i ray gras amb una càrrega ramadera d'oví i caprí.»

Finalment, l'informe de l'òrgan competent en matèria d'agricultura conclou el següent:

«Vist tot l'exposat, el terreny en el que se projecta ocupar pel parc fotovoltaic Regana Blava es tracta d'un terreny que actualment té un ús agrari i ramader, està en producció i per les seves característiques és apte perquè continuí amb un ús agrari o agrari i ramader, està inclòs al Registre Interinsular Agrari i al Registre General de la Producció Agrària a més de acollir-se a les ajudes comunitàries de la PAC; per totes aquestes circumstàncies exposades, fa que el potencial d'aquesta parcel·la, en quant a la productivitat agrícola, no se pugui classificar com a terreny marginal, degradat o de baixa productivitat per la qual cosa s'informa desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Regana Blava ubicat al polígon 9 parcel·la 105 del municipi de Capdepera.»

En aquest sentit, la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica a l'article 46.2 ens indica que un dels aspectes a considerar per definir les zones de desenvolupament prioritari: «Article 46. Zones de desenvolupament prioritari

....

2. Els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, tot considerant els aspectes següents:

a) La suficiència de la font d'energia.

b) L'aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions.

c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona.

d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l'energia generada, o les infraestructures de xarxa que esdevindrien necessàries.

e) L'orografia, l'extensió, l'accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.

f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius i el respecte a les normes d'aplicació directa previstes en l'article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats.».

Per tot l'anterior, i amb la finalitat d'aclarir les discrepàncies sobre l'ocupació prevista del parc, productivitat i valors naturals de l'àrea d'ocupació, i la integració de l'activitat agrària amb l'activitat del projecte, el promotor presenta informació complementària:

1.Segon informe agronòmic de l'enginyer agrònom COIAL1693 Juan Simonet Pons, que subscriu:

a) Gran part dels terrenys tenen una productivitat baixa o molt baixa, una part, la nord, molt rocosa i amb a penes sòl per conrar amb presència d'ametllers afectats per Xylella; l'altra, la part sud, és un sòl sense arbres on es conra cereal de secà, molt pobre en matèria orgànica i amb relativa capacitat drenant i tendència a cruiar davant els cicles humitat-sequedat, només resulta apte per cultius de secà d'hivern, molt dependent de les condicions climàtiques.

Resulta significatiu que a l'informe emès pel Servei d'Agricultura no es mencioni que s'hagi visitat la parcel·la afectada en cap moment. De fet, en el darrer paràgraf de l'informe s'explica que aquest s'ha fet "en base a la documentació presentada", per tant, es reafirma el desconeixement de la realitat física dels terrenys, que sí que han estat visitats i analitzats pel tècnic que subscriu.

b) La parcel·la forma part d'una explotació agrària, amb una superfície afectada de 2 ha de terres qualificades com a cultius sobre un total de 50 ha de cultius que disposa l'explotació.

c) D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura la finca està inclosa a l'explotació agrària número 17.716, afirmació errònia, l'explotació que conra aquestes terres és la 21.577.

Referent a aquesta afirmació i consultat el registre, la finca està en tramitació per inscriure's a l'explotació 21577, que encara no està resolt.

d) No es té en compte que entre les plaques es poden desenvolupar activitats agrícoles.

e) Indica que l'afirmació «des de l'any 1956 s'observa que aquesta parcel·la tradicionalment s'ha destinat al cultiu de llenyosos amb sementers de terra de conreu. Aquests cultius estan perfectament adaptats a les condicions climàtiques i el tipus de sol d'aquesta zona.» No s'ajusta a la realitat física dels terrenys: Per una banda, demostra que el nombre d'ametllers a la zona nord de la finca ha minvat amb el pas dels anys, la seva situació agronòmica i la presència de malaltia de la Xylella. Per l'altra, demostra la baixa productivitat dels sementers d'ordi existents.

f) L'informe del Servei d'Agricultura no reprodueix la totalitat de l'article 118.1, deixant de mencionar: "En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s'ha de preveure una integració efectiva amb l'activitat agrària.“

En aquest sentit, proposa les següents mesures d'integració agrària vinculades a la implantació del parc solar:

En formar part d'una explotació agrària es proposen possibles mesures d'actuació en la pròpia parcel·la (punt 1) i en altres parcel·les de l'explotació que es mantindrien almenys durant la vida útil del parc i que, per tant, podrien estar controlades amb el pla de vigilància ambiental que s'ha de realitzar. (punt 2)

1.- Es proposa un compromís de seguir conrant la finca a la zona sud. Entre plaques solars queden passos de 3 m d'amplària. Si bé és un pas estret per maquinària agrícola de gran potència sí és viable per tractors de 40- 50CV o de tipologia "frutero" que poden acomplir tasques de llaurat i sembra de espècies herbàcies.

Es proposa la sembra anual de Cereal farratger o lleguminoses també farratgers per tenir pastures anuals. No es considera la seva recol·lecció, ja que amb aquesta separació no hi ha maquinària adequada per segar i embalar. Periòdicament, es podrien fer sembres d'espècies mel·líferes com la mostassa. El pasturatge de ramat oví entre les plaques conjuntament amb la sembra de cereals i d'altres espècies de guaret. Permet mantenir en bones condicions agronòmiques els terrenys, la fertilització natural dels mateixos a través dels fems del ramat i l'aprofitament agrari de gran part de la finca. Es proposa el compromís de mantenir en pasturatge la zona Nord del Camp solar, on no és possible desenvolupar sembra de cultius herbacis a causa de la pedregositat. Les ovelles serviran per mantenir a ratlla la vegetació silvestre. Actualment, el titular de l'explotació agrària disposa de 21 ovelles, però podrà incrementar la seva cabana ramadera uns 20 caps més.

En aquest sentit, s'haurà de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems ovins marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

2.- La plantació de 2,3 ha de garrovers en regadiu a la parcel·la 105 o en alguna de propera. Ja que és una espècie autoritzada en zones on hi ha presència de Xylella.

També, indica que el balanç d'activitat agrària actual entre activitat agrícola i ramadera aproximadament 2.38 UTA's i uns 22.793 € de marge brut; la implantació del camp de plaques solars permetrà que passi a 2,68 UTA's aproximadament, un increment del 12% en la seva activitat agrària i un augment del 7,3% en els seus marges bruts.

-Addenda d'esclariment de superfície a nivell agrari: es redueix l'àrea de la barrera vegetal a 3,97 ha incorporant tres zones exteriors a la barrera vegetal que actuaran com a deveses naturals. En aquestes deveses es plantaran garrovers o arbres fruitals similars amb baix requeriment hídrics, com a compensació agrària i per reduir, encara més, l'impacte visual del parc fotovoltaic.

Les úniques modificacions respecte al projecte refós són:

• Nova forma perimetral de la barrera vegetal, complint que l'àrea ocupada per aquesta des de les seves arestes més exteriors és de 3,97 ha.
• Nova forma del tancat, per adequar-se a la barrera vegetal.
• 3 zones de deveses naturals.

Finalment, el Servei d'Agricultura, emet informe indicant que d'acord amb la nova addenda presentada i mesurada la nova superfície proposada que ocuparà una superfície de 3,97 ha, superfície inferior a 4 ha, no correspon emetre informe per part del Servei d'Agricultura atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 2/2021 i, per tant, ni corregeix ni ratifica l'informe desfavorable de 5 de maig de 2021. Això no obstant, atès que el projecte s'ubica sobre un sòl de productivitat baixa o molt baixa i que s'aporten mesures d'integració agrària del projecte que inclouen una proposta de compensació agronòmica amb la incorporació de nous cultius a la parcel·la o en alguna de propera, se valora que s'han corregit els motius que justificaren l'informe agrari desfavorable.

Conclusions

Per tot l'anterior, vist que el projecte dona compliment al document d'abast, inclòs a la resolució del president de la CMAIB (BOIB núm. 82 de 14 de maig de 2020), per la qual es formula l'informe ambiental sobre el projecte de parc Fotovoltaic Regana Blava, polígon 9, parcel·la 105 del TM de Capdepera (186a/2019), es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Parc Fotovoltaic Regana Blava de 2.903,04 KWp i 22.123 m2 d'ocupació, parcel·la 105, polígon 9, TM Capdepera, promogut per CHEF ENERGIA FOTOVOLTAICA S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives, correctores i/o compensatòries de l'EsIA signat per María Teresa Oms Molla a octubre de 2020, el segon informe agronòmic de l'enginyer agrònom Juan Simonet Pons de juliol 2021, l'addenda d'esclariment de superfície redactada per l'enginyer tècnic industrial Jaume Sureda Bonnin i l'enginyer industrial Gonzalo Garcia Uriarte d'octubre 2021, a més dels condicionants següents:

1. Es compensarà l'eliminació dels arbres inventariats a l'informe agronòmic inclòs a l'Estudi d'Impacte ambiental signat per María Teresa Oms Molla a octubre de 2020, a més, s'haurà de fer el seguiment i compensar la pèrdua dels arbres que no suportin el trasplantament, amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, amb una superfície total de com a mínim de 11.000 m². Pel cap baix, es plantarà el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat, realitzant preferentment la sembra d'ametllers "Prunus dulcis" resistents al bacteri Xylella. Es mantindrà aquest terreny almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

2. En el cas que els condicionats i obligacions relacionades amb el punt anterior es compleixin en finques distintes de l'afectada pel projecte, s'adoptaran les mesures escaients per garantir la seva vinculació amb el projecte amb les pertinents inscripcions registrals.

3. El pla de Vigilància haurà d'incloure i pressupostar:

- Les mesures compensatòries descrites al punt anterior.

- Les mesures de compensació agronòmica, del segon informe agronòmic de juliol 2021, proposades en la pròpia parcel·la i en altres parcel·les de l'explotació, les quals s'hauran de mantenir i controlar almenys durant la vida útil del parc.

- Els condicionants inclosos a la present Declaració d'Impacte Ambiental.

4. S'haurà de remetre còpia actualitzada del Pla de Vigilància Ambiental a l'òrgan ambiental i l'òrgan substantiu en el termini màxim de sis mesos.

5. S'han de realitzar les cauteles patrimonials indicades a l'informe de Patrimoni:

- Les plaques s'hauran d'allunyar un mínim de tres metres de qualsevol resta de l'era.

- S'han de prendre mesures correctores per evitar ancorar les plaques damunt possibles canals subterranis.

6. Les noves edificacions plantejades destinades al projecte, han d'evitar la solució de coberta amb quatre aiguavessos i resoldre les edificacions proposades amb coberta inclinada de teula àrab amb un aiguavés, per tal de millorar la seva integració paisatgística.

7. Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

8. A l'hora d'implantar la barrera vegetal, s'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que als 5 anys de la seva implantació no s'hagi de dur a terme l'eliminació dels 175 garrovers intermedis, tal com s'indica a l'informe agronòmic.

L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada o no complís amb el seu objectiu, l'òrgan substantiu és responsable de què el promotor realitzi les plantacions necessàries, amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

9. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví, s'haurà de calcular quants d'ovins seran necessaris per mantenir el terreny i complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears. S'haurà d'incloure al Pla de Vigilància Ambiental.

10. El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

11. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF₆.

12. S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que el nucli de població més proper a les instal·lacions no estigui exposat a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

13. La neteja dels panells fotovoltaics es farà de forma manual i periòdica, sense utilitzar aigua; en el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

14.Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Decret legislatiu 1/2020 pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

15. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

16. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, i en concret pel que respecte a la qualificació dels terrenys a les NNSS de Capdepera com a agrícola ramadera en paisatge protegit.

 

Palma, 5 de febrer de 2022

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias