BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 El Ple de l'Ajuntament de Búger, va acordar en sessió celebrada en data 22 de desembre de 2021 aprovar provisionalment l'Ordenança reguladora de l'ús de la xarxa de sanejament. Després de la tramitació corresponent i no haver-se presentat al·legacions ni suggeriments es procedeix a la seva publicació d'acord amb el que es disposa en l'article 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i amb el següent tenor literal:

“ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L'ÚS DE LA XARXA DE SANEJAMENT (CLAVEGUERAM I PLUVIALS) DE L'AJUNTAMENT DE BÚGER

Títol I. DISPOSICIONS GENERALS. 5

Article 1. Objecte. 5

Article 2. Abast 5

Article 3. Funcions i competències. 6

Títol II. DEFINICIONS I ENTITATS USUÀRIES. 7

Article 4. Definicions. 7

Article 5. Tipus d'entitats usuàries. 9

Títol III. PRESTACIÓ DEL SERVEI. 9

Article 6. Prestació del servei 9

Article 7. Obligacions i drets del servei 9

Article 8. Obligacions i drets de les persones o entitats usuàries. 11

CAPÍTOL I. XARXES. 13

Article 9. Ús obligatori de la xarxa de sanejament 13

Article 10. Xarxes de sanejament de pluvials. 14

Article 11. Xarxes separatives d'aigües residuals i pluvials. 14

Article 12. Sistemes de drenatge d'impacte baix. 16

Article 13. Particularitats a la fase d'obres. 16

Article 14. Elements de la xarxa. 17

CAPÍTOL II. ESCOMESES. 17

Article 15. Sol·licitud d'escomesa. 17

Article 16. Autorització d'escomesa. Permís de connexió. 18

Article 17. Titularitat d'escomesa. 19

Article 18. Condicions d'execució. 19

CAPÍTOL III. ADEQUACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS INTERIORS. 20

Article 19. Instal·lacions interiors. 20

Article 20. Elements que s'han d'incorporar en activitats no domèstiques. 20

Títol IV. NORMES D'ABOCAMENT. 21

Article 21. Finalitat 21

Article 22. Classificació dels abocaments. 21

Article 23. Caracterització del tipus d'abocament 22

Article 24. Canvi de caracterització de l'abocament 23

Article 25. Abocaments prohibits. 24

Article 26. Abocaments permesos. 27

Article 27. Abocaments amb tractament especial 27

Títol V. AUTORITZACIONS D'ABOCAMENT. 28

Article 28. Autorització d'abocament 28

Article 29. Abocaments d'aigües residuals domèstiques i no domèstiques de càrrega baixa assimilables a les domèstiques. 29

Article 30. Abocaments d'aigües residuals no domèstiques de càrrega alta. 29

Article 31. Resolució. 31

Article 32. Validesa de l'autorització. 32

Article 33. Modificació, suspensió i extinció de l'autorització. 32

Títol VI. INSPECCIÓ I CONTROL D'ABOCAMENTS. 33

Article 34. Generalitats. 33

Article 35. Objecte de la inspecció. 34

Article 36. Inici de la inspecció. 34

Article 37. Accés a les instal·lacions. 34

Article 38. Acta. 35

Article 39. Equips de mesura i control 35

Article 40. Presa de mostres. 35

Article 41. Anàlisi 36

Article 42. Disconformitat 36

Article 43. Abocaments accidentals. 37

Títol VII. QUANTIFICACIÓ DELS ABOCAMENTS. 38

Article 44. Generalitats. 38

Article 45. Autoconsum.. 38

Article 46. Aportacions per cabals de drenatge. 38

Article 47. Ponderació de la contaminació dels abocaments. 38

Títol VIII. RÈGIM SANCIONADOR.. 39

Capítol I. Disposicions generals. 39

Article 48. Disposicions generals. 39

Capítol II. Tipificació de les infraccions. 40

Article 49. Tipificació de les infraccions. 40

Article 50. Infraccions lleus. 40

Article 51. Infraccions greus. 40

Article 52. Infraccions molt greus. 41

Article 53. Potestat de l'Ajuntament 43

Article 54. Procediment sancionador 43

Capítol III. Sanció d'infraccions. 43

Article 55. Sancions lleus. 44

Article 56. Sancions greus. 44

Article 57. Sancions molt greus. 44

Article 58. Graduació de les sancions. 44

Article 59. Reparació del dany produït i indemnitzacions. 44

Article 60. Multes coercitives. 45

Article 61. Publicitat de les sancions. 45

Article 62. Competència i procediment sancionador 45

Article 63. Particularitats. 45

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA. 45

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA. 46

DISPOSICIONS FINALS. 46

Annex I. Valors límit d'abocaments a xarxa de clavegueram.. 46

Annex II. Bones pràctiques d'ús de la xarxa de clavegueram.. 47

Títol I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

L'objecte d'aquesta ordenança és regular el servei públic de sanejament en sòl urbà (clavegueram i pluvials), fixar les relacions entre les persones o entitats usuàries i l'Ajuntament de Búger i establir, entre d'altres, els objectius següents:

- Definir els drets i obligacions de cadascuna de les parts.

- Establir les normes d'utilització i manteniment de tots els elements que configuren la xarxa municipal de clavegueram.

- Establir les normes d'utilització i manteniment de tots els elements que configuren la xarxa de drenatge d'aigües pluvials.

- Establir els requisits, particularitats i limitacions que han de complir els abocaments d'aigües residuals a la xarxa municipal de clavegueram i de les aigües pluvials a la xarxa de drenatge.

- Incorporar recomanacions i bones pràctiques d'ús de les aigües residuals i pluvials, per reduir la contaminació en origen i afavorir-ne la gestió posterior.

- Definir les sancions i infraccions en cas d'incompliments.

L'obligatorietat d'aquesta ordenança s'entén sense perjudici d'allò que prevegin altres normatives, plans o ordenances vigents o futures, dictats en relació amb matèries específiques.

La present ordenança està adaptada al PLA HIDROLÒGIC DE LES ILLES BALEARS, aprovat per REAL DECRETO 387/2001 de 6 de abril. (Pla derivat de la LEY 29/1985, de 2 de Agosto, de aguas), a la seva darrera revisió aprovada per Real Decret 51/2019, de 8 de febrer, per el que s'aprovà el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears i al PDSS (Pla Director Sectorial de Sanejament i Depuració de les Illes Balears).

Les normes de rang superior que, de forma directa o indirecta, n'afectin el contingut de manera i que produeixin contradiccions o situacions més restrictives que les aquí indicades, prevaldran sobre l'ordenança sempre que els criteris tendeixin a minimitzar els danys mediambientals, preservin els recursos i n'afavoreixin el reaprofitament i la gestió.

Article 2. Abast

La regulació de l'abocament a la xarxa de clavegueram i posterior depuració de les aigües té per finalitat:

a) Protegir el medi receptor de les aigües residuals, eliminant qualsevol efecte perniciós per a la salut humana o el medi ambient terrestre, aquàtic o atmosfèric.

b) Aconseguir els objectius de qualitat assignats a cadascun d'aquests mitjans.

c) Preservar la integritat i seguretat de les persones encarregades del manteniment de les infraestructures de sanejament (xarxes de clavegueram municipals, col·lectors, emissaris, tancs de tempesta, estacions de bombeig i estacions depuradores d'aigües residuals).

d) Protegir els sistemes de depuració de l'entrada d'aigües residuals no susceptibles de ser tractades pels procediments de depuració de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR)  o que l'entrada de les quals suposi un efecte perjudicial per al procés de depuració.

Article 3. Funcions i competències

En la seva condició de titular com a responsable legal del servei, correspon a l'Ajuntament de Búger exercir les funcions següents:

a) Assegurar la prestació del servei de la forma més eficient, amb continuïtat i regularitat, i sense altres interrupcions que les que es derivin de força major, o bé d'incidències excepcionals i justificades.

b) Garantir la correcta evacuació, el transport i la depuració de l'aigua residual, de conformitat amb el que estipula la legislació vigent, en la qual s'estableixen els criteris ambientals de la protecció dels recursos hídrics i el medi ambient.

c) Informar sobre les potencials incidències amb prestesa, diligència i transparència.

d) Vetllar perquè les persones titulars d'establiments oberts al públic posin a la disposició de les persones usuàries els adequats dispositius higiènics de sanejament.

e) Organitzar, coordinar i reglamentar el servei, establint i modificant la forma de gestió, i controlant-ne i supervisant-ne l'efectiva prestació.

f) Aprovar les tarifes, els preus, quotes i cànons del servei.

g) Exercir la potestat d'adoptar les mesures excepcionals orientades a gestionar de forma segura, eficient i salubre el sanejament de les aigües residuals i pluvials en condicions d'emergència.

A fi de garantir la deguda prestació del servei, s'estableixen les següents competències realitzades de forma directa o amb suport d'òrgans administratius d'àmbit superior:

a) Obres i instal·lacions de clavegueram, incloent-hi col·lectors generals i parcials, xarxes de clavegueram i instal·lacions annexes.

b) Ampliacions, substitucions, reformes i millores de les obres, instal·lacions i serveis relatives al contingut de l'apartat anterior.

c) Utilització del clavegueram i altres instal·lacions sanitàries per a evacuació d'aigües residuals i pluvials, com també el servei d'inspecció de la xarxa.

d)  Altres serveis i activitats que, amb caràcter principal, accessori o complementari, afectin la gestió i explotació de tota mena d'obres i serveis vinculats amb el servei municipal de clavegueram o s'hi relacionin.

Títol II DEFINICIONS I ENTITATS USUÀRIES

Article 4. Definicions

Abocaments directes: Emissió directa de contaminants a les aigües continentals o a qualsevol altre element del domini públic hidràulic, com també la descàrrega de contaminants a l'aigua subterrània mitjançant injecció sense percolació a través del sòl o del subsol.

Abocaments indirectes: Són els realitzats en aigües superficials o en qualsevol altre element del domini públic hidràulic a través de xarxes de col·lectors de recollida d'aigües residuals o d'aigües pluvials o per qualsevol altre mitjà de d'abocament.

Escomesa: Conjunt d'obres i instal·lacions que formen part de la xarxa de clavegueram privada, estan en terreny de domini públic i tenen com a finalitat fer arribar les aigües de la persona o entitat usuària des de la línia de façana de l'edifici, instal·lació o activitat, fins a la conducció general del clavegueram públic més propera o fins a l'arqueta enregistrable, si n'hi hagués. El seu manteniment i reposició és a compte de la persona usuària o propietari.

Arqueta de la persona o entitat usuària: Recinte accessible o instal·lacions a l'interior de la propietat que reben l'abocament de la persona usuària i on poden ser mesurats i mostrejats abans de ser incorporats a la xarxa de clavegueram públic o mesclats amb els abocaments d'altres.

Demanda química d'oxigen (DQO): És la mesura de la capacitat de consum d'oxigen que té la matèria orgànica i inorgànica present a l'aigua. Es determina mitjançant un assaig normalitzat on es mesura el consum d'un oxidant químic; el resultat s'expressa en termes de mil·ligrams d'oxigen equivalent per litre.

Domini públic: Conjunt de béns que, sent propietat d'un ens públic, estan afectats a un ús o servei públic.

Domini públic hidràulic: El constitueixen, entre d'altres, les aigües continentals (superficials i subterrànies), els llits de corrents naturals (continus o discontinus) o els aqüífers.

E.B.A.R, estació de bombament d'aigües residuals, instal·lació municipal on s'impulsaran, mitjançant un col·lector, les aigües residuals a una nova EBAR  o a un pou per evacuar per gravetat.

Embornal: Instal·lació a la via pública, destinada a captar les aigües pluvials, integrada per un element de captació en superfície i conductes o dispositius complementaris subterranis.

Estació depuradora d'aigües residuals (EDAR): Conjunt d'instal·lacions i equipaments necessaris per tractar i depurar les aigües residuals procedents de les xarxes de sanejament.

Laboratori autoritzat: Tot laboratori públic o privat que realitzi determinacions per a les anàlisis de control i que disposi d'un sistema d'assegurament de la qualitat, validat davant una unitat externa de control de qualitat que realitza periòdicament la seva auditoria. Tota entitat pública o privada que realitzi aquesta auditoria haurà d'estar acreditada per un organisme competent.

Persona/Entitat usuària: Persona física o jurídica, a la qual s'hagi concedit una autorització d'abocament o faci ús de les xarxes públiques d'evacuació d'aigües.

Pou de registre: Construcció de fabrica o prefabricada de diversa profunditat, coronada per una tapadora llevadissa, que es col·loca en la intersecció de conduccions de clavegueram o cada certa distància en un alineament d'aquestes i la finalitat de la qual és la d'unir trams de la xarxa i servir per conservar, mantenir i netejar la xarxa.

Punt d'abocament: Lloc on la conducció particular d'evacuació, dels immobles o indústries, aboquen les seves aigües residuals a la xarxa de sanejament municipal.

Servei municipal de clavegueram: Aquella persona, natural o jurídica, pública o privada, que realitza la gestió de la xarxa de clavegueram municipal.

Sistema de drenatge d'impacte baix: Són sistemes de drenatge de l'aigua de pluja i de vessament dissenyats amb la finalitat de contribuir per a aconseguir un desenvolupament sostenible.

Sistema separatiu: és aquell en què la xarxa de sanejament es dimensiona amb prou capacitat per a absorbir només les aigües residuals o les pluvials de la conca o de la zona. Les aigües pluvials i les residuals transcorren per conductes diferents.

Sistema per gravetat: és aquell en què les aigües transcorren al llarg de la xarxa per causa del pendent del conducte.

Sistema per impulsió: és aquell en què les aigües, en un cert punt de la xarxa, presenten una  elevació per mitjans mecànics, per impulsió a través d'una xarxa de pressió.

Xarxa de clavegueram: Conjunt de conductes o instal·lacions que serveix per evacuar les aigües residuals.

Xarxa de clavegueram privada: Conjunt d'obres i instal·lacions de propietat privada, que recull les aigües residuals procedents d'una o diverses activitats, edificis o zones per evacuar-les a la xarxa de clavegueram públic.

Xarxa de clavegueram públic: Conjunt d'obres i instal·lacions de propietat pública que té com a finalitat la recollida i conducció de les aigües residuals.

Xarxa de drenatge, xarxa d'evacuació d'aigües pluvials: el conjunt de conductes, equips, sistemes o instal·lacions de propietat municipal que serveixen per a l'evacuació d'aigües pluvials fins a la mar o torrents.

Xarxes separatives: Són aquelles xarxes per les quals s'evacuen les aigües per diferents conductes (les procedents de proveïment per la seva xarxa, normalment anomenada xarxa de fecals o residuals, i les aigües pluvials per la seva), de manera que no hi ha cap punt de contacte directe entre els dos sistemes d'evacuació.

Article 5. Tipus d'entitats usuàries

Les tipologies de subministrament d'aigua en funció del seu ús, considerant les particularitats del municipi, es poden dividir en:

- Consum domèstic (apartaments, habitatges i xalets)

- Consum comercial (comerços, bars, restaurants, cafeteries…)

- Consum places turístiques ( Hotels, agroturismes i habitatges d'estades turístiques)

- Consums municipals (usos per a dependències municipals, instal·lacions esportives, serveis públics o regs de zones de jardins públics, entre d'altres)

- Consum industrial (molt present en el terme amb connotacions importants per la càrrega de contaminants en els seus abocaments)

Sobre la base d'aquestes tipologies de consum, es poden diferenciar, en funció de les característiques dels abocaments, dos tipus d'entitats usuàries:

a) Domèstics: Inclou els domèstics pròpiament dits i uns altres de considerats com a assimilables als domèstics, l'abocament dels quals no genera cap altre tipus de contaminació diferent de la domèstica.

b) No domèstics: La resta d'entitats usuàries.

Títol III PRESTACIÓ DEL SERVEI

Article 6. Prestació del servei

L'Ajuntament de Búger presta el servei de clavegueram i pluvials mitjançant gestió directa a través del Servei Municipal d'Aigües.

Article 7. Obligacions i drets del servei

Amb independència d'aquelles situacions que siguin objecte d'una regulació especial, l´Ajuntament, està subjecta al compliment de les obligacions següents:

a) Prestar el servei en sòl urbà a les persones o entitats usuàries en els termes establerts en aquest reglament i en altres disposicions aplicables.

b) Conservar i explotar les obres i instal·lacions necessàries per recollir i conduir fins a la seva destinació les aigües residuals i pluvials, segons les condicions que es preveuen en aquest reglament i en altres disposicions aplicables, amb els recursos i mitjans disponibles i amb els que en el futur s'arbitrin.

c) Autoritzar la conformitat tècnica dels projectes i obres en xarxes d'evacuació al clavegueram i, si escau, autoritzar la concessió d'escomeses de conformitat amb el que estableix aquest document, la normativa tècnica de projectes i obres en xarxes d'evacuació aprovada per l'Ajuntament i altres disposicions aplicables.

d) Mantenir en bon estat les instal·lacions que permetin la captació i evacuació de les aigües residuals i pluvials, excepte en casos d'avaries accidentals o causes de força major.

e) Realitzar l'actualització contínua de la cartografia incloent-hi totes les obres i actuacions que poguessin modificar les conduccions existents.

f) Atendre els drets de les persones o entitats usuàries i mantenir a la seva disposició un servei permanent de recepció d'avisos d'avaries.

g) Facilitar els mitjans de comunicació, electrònics o no, perquè les persones o entitats usuàries puguin comunicar-se amb el servei, segons estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o normes que la substitueixin.

h) Inspeccionar, netejar, mantenir i reparar les xarxes de sanejament, per assegurar-ne el correcte funcionament.

i) Reemplaçar els elements de la xarxa de sanejament que puguin ser sostrets o estar en mal estat, i que representin un perill per a les persones o béns.

j) Realitzar els informes ambientals pertinents, que assegurin l'estricte compliment dels requeriments mediambientals obligats per la legislació en vigor.

k) Comunicar a les persones o entitats usuàries qualsevol incidència detectada en les escomeses de sanejament, fins i tot les produïdes pel seu incorrecte manteniment, com també fer el seguiment de les reparacions que puguin realitzar-s'hi.

i disposa dels drets següents:

a) Percebre els ingressos corresponents per la prestació dels serveis realitzats, segons les taxes aprovades.

b) Autoritzar, preceptivament, la conformitat tècnica dels projectes o actuacions.

c) Inspeccionar, revisar i intervenir, sense perjudici de les competències que la legislació vigent confereix als diferents òrgans de l'Administració i amb les limitacions que es recullen en aquesta ordenança, en escomeses particulars de clavegueram que poguessin causar problemes de funcionament del sistema de clavegueram.

d) Donar conformitat tècnica als projectes d'obres relacionades amb el clavegueram i les pluvials com a pas previ al començament de l'obra.

e) Establir els condicionants tècnics que hagi de complir qualsevol obra aliena a la xarxa de clavegueram que pugui afectar-ne la integritat o operativitat.

Article 8. Obligacions i drets de les persones o entitats usuàries           

Sens perjudici del que indica aquesta ordenança i aquells documents relacionats amb el servei de sanejament, les persones propietàries i persones o entitats usuàries tenen, amb caràcter general, les obligacions i els drets que s'indiquen a continuació.

Són obligacions de les persones o entitats usuàries:

a) Complir les condicions i obligacions contingudes en el contracte subscrit amb l'entitat gestora del servei que no siguin contràries a la normativa en vigor.

b) Satisfer l'import dels rebuts del servei de clavegueram, de serveis, impostos, cànons i taxes que afectin el contracte, de les factures dels serveis específics que rebi i de liquidacions efectuades per raons de frau o d'avaries sorgides per defectes de construcció o conservació de les instal·lacions imputables a la persona o entitat usuària.

c) Preveure les instal·lacions necessàries en cas que el punt d'abocament es localitzi a una cota d'elevació inferior a la cota del col·lector o arqueta de recollida, o quan les longituds de les xarxes interiors dificultin la natural evacuació per gravetat, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.

d) Conservar i mantenir en perfecte estat les obres i instal·lacions interiors sanitàries i de la seva escomesa al clavegueram.

e) Facilitar a les autoritats municipals i els seus agents, com també al personal inspector i el personal tècnic oficialment designat per l'Ajuntament, que tenen la consideració d'agents d'autoritat, la tasca d'efectuar les inspeccions, comprovacions o preses de mostres d'abocaments que siguin necessàries.

f) Informar de les alteracions substancials en la composició dels abocaments.

g) Subministrar la informació que li sigui requerida per l'inspector o inspectora.

h) Abstenir-se d'establir o permetre derivacions de connexions per a evacuació d'aigües residuals a altres locals, indústries o habitatges diferents dels consignats en el contracte, autorització d'abocament o llicència de connexió.

i) Utilitzar les instal·lacions pròpies del servei de forma racional i correcta, evitant tot perjudici a tercers.

j) Realitzar l'abocament de les aigües residuals d'acord amb les condicions establertes en aquesta ordenança i, si escau, en l'autorització d'abocament, i intentar reduir la contaminació aportada a l'aigua residual evitant l'evacuació a través de l'aigua, de residus que puguin ser eliminats per altres mitjans.

k) Posar en coneixement del gestor qualsevol avaria o pertorbació produïda o que, a parer seu, es pogués produir a la xarxa general de clavegueram.

l) Permetre la presa de mostres i la utilització dels instruments i aparells, inclosos els que l'empresa utilitzi amb finalitats d'autocontrol.

Són drets de les persones o entitats usuàries:

a) Disposar d'un servei permanent de sanejament, sense perjudici de les interrupcions o suspensions indicades en aquesta ordenança o d'altres per força major.

b) Subscriure un contracte de prestació del servei subjecte a les garanties previstes en aquest document i altres normes aplicables, prèvia presentació de la documentació exigible.

c) Obtenir del gestor els aclariments, informacions i assessoraments necessaris per adequar la contractació a les necessitats reals.

d) Ser atès amb eficàcia i amb correcció, pel que fa als aclariments i informacions que pugui plantejar sobre el funcionament del servei.

e) Ser informat de totes les qüestions derivades de la prestació del servei en relació amb els seus abocaments i facturacions, com també de l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tingui la condició d'interessat, i rebre resposta en paper i/o mitjans electrònics a les consultes formulades, una vegada realitzades les corresponents comprovacions.

f) Disposar dels mitjans electrònics per garantir les comunicacions amb el servei gestor, a través dels canals d'accés, sistemes i aplicacions necessàries, garantint l'exercici dels seus drets segons estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o normes que la substitueixin.

g) Ser notificat, en cas de procediments administratius de naturalesa sancionadora, dels fets que se li imputin, de les infraccions que tals fets puguin constituir, de les sancions que, si escau, se'ls poguessin imposar i de totes aquelles qüestions previstes per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o normes que la substitueixin.

CAPÍTOL I XARXES

Article 9. Ús obligatori de la xarxa de sanejament

1.Totes les edificacions, establiments, activitats i instal·lacions han de fer ús de la xarxa de sanejament municipal en sòl urbà, atenent les condicions següents:

Ús obligatori: ja sigui amb caràcter definitiu o bé provisional, quan la xarxa es trobi a menys de cent (100) metres de l'edificació i sigui factible connectar-s'hi a través de vials d'ús públic o privat.

Aquesta distància s'ha de mesurar des del punt de l'edificació més proper a la xarxa de sanejament, seguint l'alineació dels vials afectats, conformement a les determinacions del Pla general d'ordenació urbana (PGOU), o instruccions urbanístiques que el desenvolupin.

Els costos d'aquestes obres seran atribuïbles a les persones propietàries afectades, i l'abocament estarà condicionat a l'autorització pertinent i al que recull aquesta ordenança, al Pla general d'ordenació urbanística (PGOU) o altres normes que puguin establir uns valors límit en els paràmetres d'abocament més restrictius.

En casos motivats, podrà excloure's aquesta obligatorietat a través d'un informe tècnic justificatiu d'exempció.

Les prolongacions de xarxes de sanejament públiques, quan no estiguin incloses en actuacions urbanístiques o es tracti d'obres municipals, han de ser realitzades pel servei municipal, que poden delegar-les en tercers sota la seva supervisió seguint els criteris tècnics i especificacions indicades en aquesta ordenança, en el Codi tècnic d'edificació (CTE) o normes que els substitueixin, i en els reglaments tècnics.

La totalitat de les despeses que s'originin per la prolongació de la xarxa, seran a càrrec del particular.

Una vegada executada la prolongació, passarà a propietat municipal i formarà part de la xarxa de sanejament municipal.

Quan la distància sigui superior a cent (100) metres, no es podrà autoritzar la connexió a la xarxa de sanejament sense l'autorització expressa de l'Ajuntament, i s'haurà de presentar el corresponent projecte redactat per un tècnic competent, que ha de tenir en consideració les especificacions tècniques de les normes municipals per obtenir l'aprovació de l'Ajuntament.

Les instal·lacions i prolongacions de xarxes de sanejament públic hauran d'emplaçar-se en terrenys de domini públic.

Es podran autoritzar activitats que aboquin aigües no contaminants directament o indirectament a llit públic, sempre que compleixin amb la legislació vigent de caràcter estatal o autonòmic i obtinguin l'autorització administrativa corresponent de l'Administració hidràulica competent.

Són de domini privat els llits pels quals ocasionalment discorrin aigües pluvials si travessen, des de l'origen, únicament finques de domini particular. El domini privat d'aquests llits no autoritza per fer-hi obres ni construccions que puguin fer variar el curs natural de les aigües o alterar-ne la qualitat en perjudici de l'interès públic o de tercer, o la destrucció de les quals per la força de les avingudes pugui ocasionar danys a persones o coses.

Si no fos possible que les aigües residuals produïdes es mantinguessin dins els límits fixats en aquesta ordenança municipal per a l'abocament a la xarxa de sanejament públic, ni encara mitjançant les millors tècniques disponibles, la persona interessada haurà de desistir en l'activitat que les produeix o adoptar les previsions necessàries, mitjançant la realització de les obres o instal·lacions que pertoquin, perquè les aigües residuals no admissibles a la xarxa de clavegueram pública o planta depuradora, s'emmagatzemin i evacuïn mitjançant els mitjans adequats a planta centralitzada, a un altre tipus de planta especial o a dipòsits de seguretat que en garanteixin una adequada destinació final, ajustat tot això a la normativa vigent.

Article 10. Xarxes de sanejament de pluvials.

1. Per a tots els edificis serà totalment obligatori realitzar un sistema d'evacuació separatiu (evacuació d'aigües residuals i pluvials independents).

2. A la xarxa de sanejament d'aigües pluvials, només s'hi podrà evacuar aigua de naturalesa similar a la de pluja. En cas de detectar-s'hi l'abocament d'aigües de naturalesa residual, serà motiu de sanció segons ho estipula aquesta ordenança.

3. En cas que no hi hagi xarxa de sanejament d'aigües pluvials es podrà evacuar l'aigua de pluja a la via pública per baix de la vorera.

4. A les instal·lacions industrials, hauran de recollir-se de forma separada les pluvials netes de teulades i les potencialment hidrocarburades. Les pluvials que puguin contenir potencialment hidrocarburs hauran de sotmetre's a un tractament abans de ser abocades a la xarxa o utilitzades en les instal·lacions pròpies, com a mínim de decantació i separació d'hidrocarburs, i s'han de complementar amb aquells que siguin necessaris per aconseguir la qualitat adequada per ser usades posteriorment.

5. Es permet l'evacuació d'aigües freàtiques a la xarxa de pluvials, si s'ha presentat una analítica de caracterització emesa per un laboratori autoritzat. Una vegada que l'hagin revisada els serveis municipals, podrà autoritzar-se de forma provisional mentre durin les obres o bé de forma definitiva en cas de perdurar en el temps. A l'autorització s'hi ha de fixar la freqüència de les analítiques de control per assegurar-ne la qualitat com també altres mesures que s'estimin oportunes.

6. Els serveis municipals es reserven la potestat de realitzar analítiques de control rutinàries, per contrastar els resultats presentats per la persona o entitat titular.

Article 11. Xarxes separatives d'aigües residuals i pluvials.

1. Els nous desenvolupaments urbanístics hauran de preveure, en els seus projectes d'urbanització, xarxes de sanejament separatives, en què s'evacuen per conductes diferents les aigües pluvials i les aigües residuals, la qual cosa reduirà els desbordaments a les xarxes de sanejament durant les èpoques de pluja, i assegurarà el correcte tractament de les aigües residuals a les EDAR.

No s'admetrà la incorporació d'aigües de vessament procedents de zones exteriors a l'aglomeració urbana o d'un altre tipus d'aigües que no siguin les pròpies per a les quals varen ser dissenyades, i s'hauran d'implementar sistemes de drenatge de baix impacte per reduir-ne l'impacte a les xarxes de sanejament.

2. Al seu torn i de forma gradual, totes les entitats usuàries han de dur a terme la modificació de les seves instal·lacions interiors de sanejament de manera que es faci la separació 100% efectiva de les aigües residuals de les pluvials i es prioritzaran aquelles que, per cabal, puguin ocasionar més afeccions tant a la ciutadania, com al medi ambient (medi receptor), com als béns municipals.

En cas de no ser tècnicament ni econòmicament viable la separació en origen de les aigües, les entitats usuàries s'hauran de preveure les instal·lacions necessàries que permetin retenir i evacuar adequadament cap a l'estació depuradora les primeres aigües de vessament.

3. Les característiques tècniques de les xarxes separatives i unitàries s'han d'ajustar, a més del que indica aquesta ordenança, al document bàsic de salubritat HS5, Evacuació d'aigües, del Codi tècnic d'edificació (CTE), a la Normativa tècnica Municipal i a tots aquells documents de caràcter tècnic que poguessin ser necessaris per assegurar-ne la correcta execució.

Aquelles xarxes de sanejament on el funcionament hidràulic sigui per gravetat, hauran de tenir en tot cas, com a mínim, capacitat suficient per poder evacuar la màxima ploguda de freqüència quinquennal i durada igual al temps de concentració associat a la xarxa.

4. Queda totalment prohibit, realitzar les interconnexions de xarxes de diferent naturalesa (interconnectar l'evacuació de les aigües residuals a la xarxa d'aigües pluvials pública, o l'evacuació de les aigües pluvials a la xarxa d'aigües residuals pública).

En el cas de detectar-se'n, serà motiu de sanció segons ho indica aquesta ordenança i es podrà instar la propietat a efectuar les esmenes necessàries al més aviat possible. En cas de no executar-les en termini i forma adequada, i davant possibles repercussions ambientals, el servei municipal podrà esmenar-les, i imputarà a les persones titulars de la connexió tots els costos de les actuacions requerides, com també les penalitzacions que se'n pugin derivar.

5. A les xarxes de col·lectors d'aigües residuals de zones industrials no s'admet la incorporació d'aigües de vessament procedents de zones exteriors a la implantació de l'activitat o d'un altre tipus d'aigües que no siguin les pròpies per les quals varen ser dissenyades, excepte en casos degudament justificats.

En el cas que hi hagués projectes de nous desenvolupaments industrials, hauran d'establir-se xarxes de sanejament separatives, i incorporar un tractament de les aigües de vessament, independent del tractament d'aigües residuals.

Article 12. Sistemes de drenatge d'impacte baix

1. Per tal de facilitar la gestió de l'aigua de pluja, s'ha de fomentar en edificacions, desenvolupaments urbans i infraestructures lineals, l'ús de sistemes de drenatge d'impacte baix mitjançant tècniques de desenvolupament sostenible, amb l'objecte d'atenuar el vessament superficial i la seva contaminació, i reduir desbordaments durant pluges intenses i pèrdues de qualitat del recurs, la qual cosa minimitzarà l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge.

2. Les infraestructures noves que ocupin grans superfícies, com ara aparcaments, instal·lacions esportives i d'oci, com també d'altres que poguessin donar cabuda a una làmina d'aigua superficial important, hauran d'adoptar sistemes de drenatge que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes municipals.

3. Els nous desenvolupaments urbanístics han d'adoptar, per minimitzar l'impacte de les aigües pluvials, sistemes de drenatge d'impacte baix, sempre que sigui tècnicament i econòmicament viable. En cas d'inviabilitat tècnica, s'han de construir tancs de tempesta que permetin la minimització dels impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.

Article 13. Particularitats a la fase d'obres

1. Tota obra en via pública ha de disposar dels corresponents permisos i llicències, i estar correctament delimitada i senyalitzada tant de dia com de nit per garantir la seguretat dels vianants i vehicles que circulen per la zona, d'acord amb les normes i ordenances aprovades en relació amb les obres en via pública.

2. De la mateixa manera, totes les actuacions puntuals que realitzin els serveis municipals en via pública, hauran de senyalitzar-se abans d'iniciar-se els treballs mitjançant elements de seguretat.

3. Amb l'objecte d'agilitar els treballs en via pública dels serveis municipals, especialment en cas d'abocaments a la via pública o altres actuacions que requereixin una actuació immediata, s'han d'establir les mesures pertinents de coordinació amb les autoritats municipals competents en l'ordenació del trànsit rodat, en cas que les actuacions produeixin alteracions en el flux normal del trànsit i/o hi hagi vehicles que dificultin la realització de les tasques.

4. En el cas que els serveis municipals informin a les persones o entitats titulars de les llicències d'obra de la presència de conduccions o altres elements a la xarxa de sanejament, i s'hi produïssin trencaments o afeccions, la persona o entitat titular ha d'assumir els costos directes de reposició, com també aquells costos indirectes que poguessin derivar-se de la necessitat d'intervenció dels serveis municipals.

5. Al seu torn i si com a conseqüència de qualsevol tipus d'obra (rehabilitació, reforma o construcció), es constata que de forma indirecta es produeixen afeccions a la xarxa pública municipal tant de tipus estructural com en la vehiculació de l'aigua, tant aigües a dalt com aigües a baix de l'obra, la persona o entitat promotora haurà d'assumir els costos de reparació i d'adequació de la xarxa, i deixar la infraestructura com es trobava inicialment.

6. En el cas que es produeixin trencaments de paviments en via pública, les persones o entitats titulars de les obres hauran de reposar-los amb les mateixes característiques que els destruïts, sense limitar-se únicament a la part d'obres realitzades, sinó que ha de comprendre tota la zona necessària per mantenir la uniformitat del paviment inicial.

7. L'evacuació d'aigües de qualsevol procedència (freàtiques, pluvials, vàters d'obres i similars) durant la fase d'obres, requereix, si s'han d'evacuar a la xarxa municipal, la sol·licitud d'abocament provisional, a més del compliment del que indica aquesta ordenança.

8. En cas d'obres en via pública dels serveis municipals mitjançant mitjans mecànics o eines que per les seves característiques produeixin renous o vibracions molestes i la no execució de les quals pugui ocasionar deteriorament en les condicions ambientals del medi receptor, com també afeccions greus en la salubritat dels residents, s'han d'adoptar les mesures tècniques possibles per minimitzar els efectes negatius.

Article 14. Elements de la xarxa

1. En cas que algun element de la xarxa de sanejament ocasioni renou, vibracions o es trobi en mal estat, els serveis municipals han de procedir a reparar-los.

2. Si per alguna circumstància, es constata que s'han produït danys a tercers ocasionats per un mal estat dels elements de la xarxa, es podran reclamar les corresponents indemnitzacions, presentant la documentació pertinent a les oficines de l'ajuntament.

3. En el cas que obres programades a la xarxa de sanejament poguessin ocasionar molèsties als veïns o afectessin el trànsit rodat, s'ha de gestionar amb la Policia Local la forma de procedir i s'ha de comunicar als residents mitjançant carta, bustiada, xarxes socials i/o publicació a la pàgina web de l'Ajuntament.

CAPÍTOL II ESCOMESES

Article 15. Sol·licitud d'escomesa

1. L'evacuació de les aigües residuals i pluvials a la xarxa de sanejament pública s'ha de realitzar mitjançant les corresponents escomeses, enllaçant el tub de sortida de l'immoble amb la xarxa general.

Les escomeses han d'estar formades per un pou de bloqueig, un tram de canonada i una connexió tipus clip, o alternativament un pou de registre per a connexió a la xarxa general.

2. La sol·licitud d'escomesa s'ha de realitzar a petició de la part interessada mitjançant document normalitzat d'instància existent al l'Ajuntament, per via electrònica o presencial, en el qual, a més de dades de caràcter general, hauran de constar les previsions de l'abocament (quantitat i qualitat).

La sol·licitud de concessió d'escomesa podrà ser  sol·licitada:

a) Per la persona o entitat titular del dret de propietat de l'edifici, local, recinte o instal·lació.

b) Per la persona arrendatària legal d'aquest amb l'autorització de la persona o entitat titular, i amb el contracte de lloguer d'aquest.

c) Per la persona o entitat titular de la llicència municipal d'obres o per l'empresa adjudicatària d'aquesta.

Les instàncies de sol·licitud han d'estar disponibles a les oficines centrals dels serveis tècnics o han de poder descarregar-se mitjançant mitjans electrònics. En tots els casos, s'ha de simplificar la petició de documents als estrictament necessaris.

Article 16. Autorització d'escomesa. Permís de connexió.

Per permís o llicència de connexió s'entén l'autorització municipal per a executar les obres necessàries per a construir connexions de servei particulars que uneixen la xarxa de sanejament municipal amb les xarxes interiors dels edificis.

1. Una vegada emplenada tota la documentació requerida, els serveis tècnics municipals han d'informar sobre la sol·licitud, realitzar totes les observacions necessàries per tal d'assegurar-ne la correcta instal·lació i remetre la documentació, per autoritzar-la a través de decret de batlia.

2. L'autorització d'escomesa queda supeditada al fet que la xarxa tingui la capacitat suficient per atendre la nova aportació de cabals i que l'immoble o recinte que la sol·liciti, compti amb les instal·lacions interiors adequades a les normes tècniques d'aplicació.

3. En el cas que una nova escomesa en substitueixi una altra de més antiga i aquesta última quedi fora de servei, serà exigible l'anul·lació de l'antiga en tota la seva longitud.

4. Quan en ocasió de demolicions d'edificis o part d'aquests, construccions, obres de reforma, reparació o ampliació, qualsevol que en sigui l'ús, s'incrementi el nombre d'habitatges, establiments o locals, o bé augmenti el cabal d'abocament previst, la persona o entitat propietària o promotora haurà de sol·licitar una nova connexió de servei, i regir-se íntegrament per les normes aplicables a les de la nova instal·lació. En qualsevol d'aquests casos, si l'escomesa no reuneix les condicions tècniques necessàries, la persona o entitat promotora o propietària haurà de sol·licitar-ne una de nova.

5. En els casos anteriors, i si es produeixen abocaments a via pública, els serveis tècnics han de sol·licitar a la persona o entitat propietària o promotora que demani una escomesa nova, i que assumeixi aquest els costos derivats de les actuacions que, per motiu d'abocament en via pública, requereixin la utilització dels serveis tècnics municipals per esmenar de forma provisional l'abocament (hores de personal, d'equip mixt autoaspirant, de neteja de carrer, etc.).

Article 17. Titularitat d'escomesa

1. La titularitat de l'escomesa li correspon al propietari de l'edifici. No obstant, la seva neteja, conservació i manteniment serà responsabilitat de l'ajuntament amb càrrec a la taxa per utilització del clavegueram.

2. El tram des de la xarxa interior fins al pou de bloqueig o arqueta de registre, és propietat de la persona titular de l'habitatge i a ell li correspon la conservació, el manteniment, adequació i reparació, i n'és responsable de qualsevol incidència produïda pel seu incorrecte manteniment.

3. En cas que el servei tècnic municipal detecti anomalies, es podrà instar la propietat perquè efectuï les reparacions pertinents per tal de garantir la salubritat i seguretat del servei i, en el cas que no les executi en termini i forma adequada, el servei municipal podria reparar-les i imputar els costos dels treballs realitzats al propietari de la connexió de servei, independentment de les sancions que se'n puguin derivar.

4. En cas de no haver-hi arqueta enregistrable o pou de bloqueig en recepcions antigues, i estar el contribuent al corrent dels pagaments del cànon de sanejament, els serveis municipals podran adequar-les incloent-hi els elements de registre necessaris per tal d'afavorir el manteniment de la xarxa.

5. En cas de detectar-se connexions il·legals a la xarxa de clavegueram i/o xarxa pluvial pública, seran aplicables les sancions incloses en aquesta ordenança, a més de les que es derivin de normes de rang superior que hi afectin.

Article 18. Condicions d'execució

1. Les escomeses a la xarxa municipal han de ser realitzades pels serveis municipals, i la seva execució s'ha d'ajustar tant en dimensions, qualitat, norma d'execució i components, a allò que estableix aquesta ordenança, a la normativa municipal, al document bàsic de salubritat HS5, Evacuació d'aigües, del Codi tècnic d'edificació (CTE), o normes que les substitueixin, i a tots aquells documents de caràcter tècnic que puguin ser necessaris per assegurar-ne la correcta execució.

2. El peticionari, abans de l'execució de la connexió de servei, haurà de sufragar els costos de la connexió d'acord amb el pressupost lliurat pel servei municipal segons els barems unitaris i preus tipus existents al mercat.

3. En el cas de projectes d'urbanització, les escomeses podran ser realitzades per empreses externes complint les condicions tècniques i els requisits d'execució indicats, i seran inspeccionades pel servei municipal, d'acord amb els criteris indicats abans de la recepció provisional dels nous desenvolupaments urbanístics.

4. El servei municipal es reserva el dret d'executar les connexions a les escomeses amb mitjans propis d'acord amb els termes inclosos en aquesta ordenança, en aquelles zones en les quals la proliferació de serveis, afeccions a les infraestructures, xarxa viària o trànsit rodat, entre d'altres, així ho aconsellin.

CAPÍTOL III ADEQUACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS INTERIORS

Article 19. Instal·lacions interiors

1. Hauran de complir-se els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE), desenvolupats a través del Reglament tècnic d'edificació (CTE) i els seus respectius documents bàsics, especialment el document bàsic de salubritat HS5, Evacuació d'aigües, o normes que les substitueixin.

2. Es consideren instal·lacions pròpies, tota la xarxa de clavegueram i pluvials des de l'immoble fins a la connexió amb la xarxa de sanejament, passant per el pou de bloqueig o arqueta de registre, incloent-hi tots els elements correctors d'abocaments que, si escau, poguessin requerir-se (la/les arqueta/es sifònica/ques preceptiva/es i/o separador/s de greixos, com també l'arqueta de presa de mostres i/o l'arqueta decantadora de sòlids).

3. Totes les descàrregues d'aigües residuals i pluvials procedents d'elements situats a cotes superiors a la via pública, s'han de fer per gravetat, i els situats a cotes inferiors (encara que hi hagi cota disponible a la xarxa pública), han d'efectuar l'evacuació a la xarxa interior superior.

4. És obligació de la persona o entitat promotora, propietària o usuària de l'immoble, prendre les mesures tècniques necessàries per evitar la reculada de les aigües a través de les escomeses en moments de sobrecàrrega de la xarxa general, ja sigui com a conseqüència de pluges intenses, trencaments, obstruccions o qualsevol altra causa, mitjançant vàlvules antiretorn a les instal·lacions interiors o a l'escomesa mateixa, disposades en llocs de fàcil accés per fer-ne el registre i el manteniment.

5. Quan la cota de desguàs de l'edifici no permeti la connexió per gravetat a la xarxa pública, l'elevació de les aigües tant residuals com pluvials, ha de ser realitzada per la persona o entitat propietària o promotora a través dels mitjans necessaris (bombejos).

Article 20. Elements que s'han d'incorporar en activitats no domèstiques

1. A més del que s'ha indicat a l'article anterior, per al correcte control i avaluació dels cabals, tots els abocaments dels subministraments no domèstics hauran d'instal·lar una arqueta de presa de mostres. En queden exempts aquells abocaments en els quals, per la seva tipologia i d'acord amb criteris tècnics del servei municipal, no resulti necessària.

2. Tots aquelles persones o entitats usuàries que generin abocaments que provinguin d'activitats que siguin susceptibles d'aportar greixos a la xarxa pública, com ara bars, hotels, restaurants, estacions de neteja i aparcaments, entre d'altres, hauran d'instal·lar i mantenir una arqueta separadora de greixos, i realitzar de forma adequada la retirada i el tractament d'aquests residus no perillosos (codi LER 20 01 08 - Residus biodegradables de cuines i restaurants), mitjançant gestor autoritzat i evitant amb això que s'aboquin a la xarxa pública.

3. Els abocaments procedents d'activitats que puguin aportar sediments a la xarxa pública, hauran de comptar amb una arqueta decantadora de sòlids en funció de les característiques dels abocaments que s'efectuïn. De la mateixa manera s'hauran de realitzar de forma adequada, la retirada i el tractament d'aquests residus no perillosos (codi LER 20 03 06 - Residus de la neteja d'embornals), i evitar-ne l'abocament a la xarxa pública.

4. Els models amb els plànols de detall de l'arqueta de mostres, separador de greixos i decantador de sòlids, quedaran definits a la Normativa Tècnica Municipal.

5. Tot el que indica aquest capítol és aplicable per a les noves sol·licituds d'abocament realitzades des de la data d'aprovació d'aquesta ordenança.

En el cas de les autoritzacions vigents quan entri en vigor aquesta ordenança, si es detecten anomalies a la xarxa de sanejament derivades d'evacuacions a la xarxa de greixos o sòlids fetes per activitats no domèstiques, els serveis tècnics podran sol·licitar-los que adaptin les seves instal·lacions interiors amb els elements indicats, com també que instal·lin una arqueta de mostres per poder realitzar un seguiment dels abocaments.

Títol IV NORMES D'ABOCAMENT

Article 21. Finalitat

1. L'evacuació de les aigües residuals per mitjà de la xarxa de clavegueram municipal, o el seu abocament directe a estació depuradora, requereix la corresponent “Autorització d'abocament”, que té per finalitat comprovar que el seu ús s'acomoda a les normes establertes i que la composició i les característiques de les aigües residuals es mantenen dins els límits d'emissió fixats.

2. L'autorització d'abocament implica l'autorització per utilitzar la xarxa de clavegueram municipal en l'evacuació de les aigües residuals produïdes per les persones o entitats usuàries en les condicions que s'estableixin, i no eximeix de qualsevol altra autorització que sigui necessària, conforme a altres lleis en cas d'activitats i/o instal·lacions.

Article 22. Classificació dels abocaments

1. En funció de la procedència, els abocaments d'aigües residuals es classifiquen en:

a) Abocaments domèstics.

b) Abocaments no domèstics.

2. En funció de la càrrega contaminant de les aigües, els abocaments no domèstics es classifiquen en:

a) Abocaments de càrrega baixa.

b) Abocaments de càrrega alta.

Article 23. Caracterització del tipus d'abocament

1. Abocaments domèstics:

a) Es tracta d'abocaments procedents dels habitatges i edificacions amb objectiu social similar, en els quals l'aigua procedeix de l'activitat purament domèstica (higiene personal, usos alimentaris, pràctiques domiciliàries), sense addició ni connexió de cap altre tipus d'efluents.

b) Es pot aplicar aquesta modalitat exclusivament a locals destinats a habitatge, sempre que no s'hi realitzi activitat industrial, comercial o professional de cap tipus; també es pot aplicar als centres socials, residencials o centres sanitaris, si disposen d'una adequada gestió de residus i produeixen un abocament de característiques assimilables al dels habitatges.

c) Els abocaments domèstics no han de sobrepassar els valors següents:

Sòlids en suspensió: 400 mg/l

Demanda química d'oxigen (DQO): 750 mg/l

Olis i greixos: 120 mg/l

Conductivitat: 2.000 µS/cm

A més, tampoc podran sobrepassar en cap cas els límits ni les característiques establerts a l'annex I de Valors límit d'abocaments a xarxa de clavegueram.

2. Abocaments no domèstics:

a)  S'aplica als abocaments en els quals l'aigua no s'utilitzi per a finalitats domèstiques.

b)  L'origen d'aquests abocaments pot ser:

Usos comercials: Són aquells que es generen quan l'aigua es destina a les necessitats de locals comercials i de negocis, com ara oficines, despatxos, botigues, centres d'ensenyament, centres esportius, clubs socials i recreatius, garatges o cotxeres, com també a tots aquells usos relacionats amb hoteleria, restauració, allotjament i oci.

Usos industrials: Aquells que es generen després de la utilització de l'aigua com un element directe o indirecte d'un procés de producció.

Especials: Volums aportats extraordinàriament i amb autorització prèvia, en algun punt específic i determinat de la xarxa de sanejament d'abocaments amb característiques particulars, a través de la seva recollida, transport i lliurament controlat.

2.1. Els abocaments no domèstics de baixa càrrega contaminant no hauran de sobrepassar els valors següents:

Sòlids en suspensió: 400 mg/l

Demanda química d'oxigen (DQO): 750 mg/l

Olis i greixos: 120 mg/l

Conductivitat: 2.000 µS/cm

A més, tampoc podran sobrepassar en cap cas els límits ni les característiques establertes a l'annex I de Valors límit d'abocaments a xarxa de clavegueram.

a) Amb caràcter general tenen la consideració d'abocaments domèstics de càrrega baixa, tots aquells efluents procedents de consums industrials i comercials (quan no hi hagi producció o transformació de béns o productes), inclosos els usos relacionats amb hoteleria, restauració, allotjament i oci, com també organismes oficials, dependències i serveis municipals, i altres persones o entitats usuàries segons el contracte de subministrament d'aigua.

b) Les activitats l'abocament de les quals tinguin aquesta caracterització tenen, pel que fa a l'Ordenança, la consideració d'abocaments assimilables a domèstics.

c) Aquells usos comercials que, per la seva naturalesa i activitat haurien d'estar considerats abocaments no domèstics de baixa càrrega contaminant (bars, restaurants, hotels, tallers de reparació…), però que sobrepassin aquests valors, i compleixin el que estableix l'annex I, tenen la consideració, únicament a l'efecte d'autorització d'abocament, com a abocaments assimilables a domèstics, sempre que no superin els límits establerts per al paràmetre de conductivitat i instal·lin a les seves xarxes interiors arquetes separadores de greixos i/o decantadora de sòlids adaptades als volums d'abocament, i en realitzin la retirada a través de gestor autoritzat.

d) Excepcionalment, el paràmetre conductivitat no serà un factor limitant per la planta potabilitzadora durant un període transitori de quatre anys des de l'aprovació d'aquesta ordenança.

2.2. Tenen la consideració d'abocaments no domèstics d'alta càrrega contaminant tots els abocaments procedents de consums industrials i comercials en els quals hi hagi producció o transformació de béns i productes, i aquells altres abocaments que, independentment del seu origen, sobrepassin els valors paramètrics dels abocaments no domèstics de baixa càrrega contaminant, excloent-hi el que indica l'apartat 2.1.c.

Article 24. Canvi de caracterització de l'abocament

1. La persona o entitat titular de l'abocament, en cas de considerar que la caracterització que se li hagués donat no s'ajusta a les seves característiques fisicoquímiques, podrà sol·licitar un canvi del tipus d'abocament presentant una nova sol·licitud d'autorització, acompanyada amb les corresponents anàlisis de caracterització.

En cas de disposar de més d'un punt d'abocament a la xarxa de sanejament pública, han de presentar-se analítiques de caracterització per a cadascun dels punts. L'autoritat competent prendrà com a referència per a la caracterització de l'abocament, l'analítica amb els resultats menys favorables.

La nova qualificació de l'abocament, serà efectiva des de la data de sol·licitud, una vegada que els serveis tècnics municipals hagin realitzat les comprovacions pertinents.

2. En el supòsit que la inspecció determinés que no dona lloc al que se sol·licita, perquè no s'ajusta al que estableix aquesta ordenança, es podran facturar les taxes generades per la inspecció i anàlisis realitzades, que s'hauran de valorar segons les taxes oficials en vigor.

3. Els serveis municipals podran modificar la qualificació de l'abocament en funció de les campanyes de mostreig i anàlisi dels paràmetres i límits establerts en aquesta ordenança, per tal d'assegurar els principis d'equitat entre les diferents persones o entitats usuàries de la xarxa municipal. La nova qualificació de l'abocament tindrà efectes des de la data en què es va realitzar la inspecció.

Article 25. Abocaments prohibits

Independentment de la caracterització del tipus d'abocament, queda prohibit abocar o permetre que s'aboquin directament o indirectament, a la xarxa de sanejament, aigües residuals o qualsevol altre tipus de residus sòlids, líquids o gasosos que, per mor de la seva naturalesa, propietats o quantitat, causin o puguin causar per si sols o per interacció amb altres residus, afeccions als recursos hidràulics i processos biològics associats a la conservació de la xarxa de sanejament, com també als processos de depuració realitzats en les depuradores, o al seu personal, incloent-hi, entre d'altres:

1. Descàrregues de camions sense la deguda autorització.

2. Aigües procedents de treure o aflorar aigua del nivell freàtic.

3. Mescles explosives: S'entenen com a tals aquells sòlids, líquids, gasos o vapors que, per raó de la seva naturalesa o quantitat siguin o puguin ser suficients, per si mateixos o en presència d'altres substàncies, per provocar ignició o explosions.

En cap moment, mesuraments successius efectuats mitjançant un explosímetre, en el punt de descàrrega de la xarxa, hauran d'indicar valors superiors al 5 per 100 del límit inferior de l'explosivitat, ni tampoc una mesura aïllada haurà de superar en un 10 per 100 l'esmentat límit.

Es prohibeixen expressament:

a) Els gasos procedents de motors d'explosió o qualsevol altre component que pugui donar lloc a mescles tòxiques, inflamables o explosives amb l'aire: benzina, nafta, petroli i productes intermedis de destil·lació, querosè, xilè, èters, aldehids, alcohols, cetones, peròxids, clorats, perclorats, bromurs, carburs, hidrurs, nitrurs, sulfurs, etc.

b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, combustibles i/o inflamables, i olis volàtils.

4. Residus sòlids o viscosos: Són aquells que provoquen o poden provocar obstruccions o sediments en el flux del sistema integral de sanejament o que puguin interferir en el transport d'aigües residuals i obstaculitzin les tasques de conservació, manteniment i neteja de les xarxes de sanejament, o provoquin pertorbacions en l'adequat funcionament dels processos i operacions de les EDAR.

Aquestes substàncies prohibides, en qualsevol de les seves dimensions, inclouen: greixos, budells, teixits animals, fem, ossos, pell, pèls, carn, entranyes, sang, plomes, cendres, escòries, arenes, calç, morters, residus de formigoneres i de ciment, aglomerants hidràulics, fragments de pedres, marbre, metall, vidre, palla, encenalls, retallades de gespa, pedaços, llúpol, deixalles de paper, fusta, plàstic, quitrà, com també residus i productes amb quitrà procedents d'operacions de refinament i destil·lació, residus asfàltics i processos de combustions, olis lubrificants i similars, minerals o sintètics, incloent-hi aigua-oli, emulsions, detergents, agents escumants i, en general, tots aquells sòlids de qualsevol procedència amb mida superior a 1,5 cm en qualsevol de les seves dimensions. En aquest sentit es prohibeix la instal·lació de trituradores domèstiques o industrials per evitar la incorporació d'aquests residus a la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que, complint amb la limitació de temperatura, poguessin adquirir consistència pastosa o sòlida a l'interior de la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que continguin productes susceptibles de precipitar o dipositar a la xarxa de sanejament, o de reaccionar amb les aigües d'aquesta i produir substàncies compreses a qualsevol apartat d'aquest article, com també el rebuig dels processos de desmineralització. Com a situació excepcional s'estableix un període transitori de 4 anys des de l'aprovació d'aquesta ordenança per les plantes de tractament d'aigua existents que generen qualsevol tipus de rebuig que es necessiti abocar a la xarxa de clavegueram, que hauran de dur a terme un canvi de tecnologia o implantar mesures correctores per adaptar-se a la norma.

5. Matèries acolorides i/o colorants: Són aquells sòlids, líquids o gasos, com ara: tints, vernissos, laques, pintures, pigments i altres productes afins, que incorporats a les aigües residuals, les acoloreixen de tal forma que no poden eliminar-se amb cap dels processos de tractament usuals que s'empren a les estacions depuradores d'aigües residuals.

Se'n pot admetre l'evacuació si se'n demostra la desaparició en el tractament convencional de les EDAR o se'n justifica degudament la degradabilitat.

6. Substàncies corrosives: Són aquells sòlids, líquids, gasos o vapors que provoquin corrosions al llarg del sistema integral de sanejament, tant en equipaments com en instal·lacions, capaços de reduir-ne considerablement la vida útil o produir avaries. S'hi inclouen les següents: àcid clorhídric, nítric, sulfhídric, carbònic, fòrmic, acètic, làctic i butíric, lleixius de sosa o potassa, hidròxid amònic, carbonat sòdic, aigües de molt baixa salinitat i gasos com el sulfur d'hidrogen, clor, fluorur d'hidrogen, diòxid de carboni, diòxid de sofre i totes les substàncies que, reaccionant amb l'aigua, formin solucions corrosives, com ara sulfats i clorurs.

7. Substàncies radioactives: Substàncies radioactives o isòtops, en qualsevol de les seves formes, de vida mitjana o curta i/o concentració, de forma que puguin provocar danys i/o perill al personal i les instal·lacions de sanejament.

8. Substàncies nocives: Qualsevol sòlid, líquid o gas, ja sigui pur o barrejat amb altres residus, que, per la seva naturalesa i/o quantitat, pugui ocasionar qualsevol molèstia o perill per a la població o per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa de sanejament o EDAR.

9. Residus que produeixin gasos nocius: Són els residus que produeixen gasos nocius a l'atmosfera del clavegueram, col·lectors i/o emissaris en concentracions superiors als límits següents:

cc/m3 d'aire
Monòxid de carboni (CO)	100
Amoníac (NH3)	100
Clor (Cl2)	1
Brom (Br2)	1
Sulfhídric (SH2)	20
Cianhídric (CNH)	10
Diòxid de sofre (SO2)	10
Diòxid de carboni (CO2)	5.000

10. Residus tòxics i perillosos: Són aquells residus sòlids, líquids o gasosos, industrials o comercials, que, per les seves característiques tòxiques o perilloses, requereixen un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes potencials, i especialment els següents: acenaftè, acrilonitril, acroleïna (Acrolín), alaclor, aldrina (Aldrín), quitrà, antimoni i compostos, antracè, asbests, atrazina, benzè, benzidina, benzo(a)pirè, beril·li i compostos, bromat, cadmi, carboni tetraclorur, clordà (Chlordane), clofenvinfós (pesticida organofosforat), clorpirifòs (insecticida), cloroalcans, clorobenzè, cloroltà, clorofenols, cloroform, cloronaftalè, cobalt i compostos, dibenzofurans policlorats, diclorodifeniltricloroetà i metabòlits (DDT), diclorobenzens, diclorobenzidina, 1,2-dicloroetà, dicloroetilens, 2,4-diclorofenol, diclorometà, dicloropropà, dicloropropè, dieldrina (Dieldrín), di(2-etilhexil)ftalat (DEHP), 2,4-dimetilfenols o xilenols, dinitrotoluè, diuron, endosulfà i metabòlits, endrina (Endrín) i metabòlits, epiclorhidrina, èters halogenats, etilbenzè, fluorantè, ftalats d'èters, halometans, heptaclor i metabòlits, hexaclorobenzè (HCB), hexaclorobutadiè (HCBD), hexaclorociclohexà (HTB, HCCH, HCH, HBT), hexaclorociclopentadiè, hidrazobenzè (Diphenylhydrazine), hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH), isodrín, isodrina, isofrona (Isophorone), isoproturon, mercuri, metolaclor, molibdè i compostos, naftalè, nitrobenzè, nitrosamines, nonilfenol, octilfenol, plaguicides, pentaclorobenzè, pentaclorofenol (PCP), percloroetilè, pesticides, policlorats bifenils (PBC's), policlorats trifenils (PCT's), simazina, 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD), tetracloroetè, tetracloroetilè, triclorobenzens, 1,1,1-tricloroetà, tal·li i compostos, tel·luri i compostos, terbutilazina, titani i compostos, toluè, toxafè, tributilestany i compostos, tricloroetè, tricloroetilè, trihalometans, trifluralina, urani i compostos, vanadi i compostos, clorur de vinil.

Les substàncies químiques de laboratori i compostos farmacèutics o veterinaris nous, identificables o no, els efectes dels quals puguin suposar risc sobre el medi ambient o la salut humana.

11. Residus sanitaris i fàrmacs obsolets i caducats que, encara que no hagin estat esmentats de forma expressa anteriorment, puguin produir greus alteracions a les estacions depuradores, àdhuc en petites concentracions, com és el cas dels antibiòtics.

12. Abocaments industrials líquids, concentrats, d'un sol ús, el tractament dels quals correspongui a una planta específica.

13. Abocaments discontinus procedents de la neteja de tancs d'emmagatzematge de combustibles, reactius o matèries primeres. Aquesta neteja s'ha d'efectuar de manera que l'evacuació no sigui a la xarxa de clavegueram municipal.

14. Altres abocaments: Els abocaments prohibits expressament per la legislació vigent o per modificacions futures.

Article 26. Abocaments permesos

1. Es consideren abocaments permesos aquells que no estan inclosos en l'article anterior i la caracterització paramètrica dels quals es troba dins els límits de contaminació indicats a l'annex I.

2. Queda totalment prohibida la dilució dels abocaments per aconseguir nivells de concentració dins els límits establerts a l'annex I.

Article 27. Abocaments amb tractament especial

1. Camions cisterna amb aigües residuals

Queda totalment prohibida la descàrrega directa mitjançant camions cisterna en els sistemes col·lectors de la xarxa de clavegueram.

En cas de detectar-se una descàrrega directa a la xarxa de sanejament, s'imposarà una sanció segons el que preveu aquesta ordenança.

Excepcionalment i per motius justificats, com ara la reparació d'una canonada o una estació d'impulsió, podrà evacuar-se directament des de camions cisterna a la xarxa de clavegueram, però estan únicament autoritzats a realitzar-ho els serveis municipals o els camions cisterna d'altres empreses que treballin per als serveis municipals.

2. Buidatge de piscines

a) El buidatge de les piscines s'ha de realitzar sempre a la xarxa de clavegueram.

b) Atenent que un augment del cabal pel buidatge de piscines pot originar, en moments puntuals, desbordaments a la xarxa i per tal d'evitar abocaments innecessaris, s'estableix la següent regulació en la descàrrega, que és aplicable a les piscines d'ús col·lectiu, enteses aquestes com les que no són d'ús exclusivament unifamiliar, independentment que es trobin situades en comunitats de propietaris, establiments turístics, societats, clubs, institucions esportives, centres d'ensenyament i les de les administracions públiques, tant de titularitat pública com privada, destinades al bany col·lectiu, ja sigui amb finalitats recreatives, esportives o de rehabilitació.

Hauran de comunicar a l'Ajuntament, a través de mitjans electrònics o, si no pot ser, a través de comunicació telefònica, quan tenen previst realitzar la descàrrega total o parcial de les seves piscines, indicant: nom, adreça, responsable, telèfon de contacte, volum aproximat que s'ha d'evacuar, hora i temps previst de la descàrrega.

En cas que es produeixi un abocament i no es tingui constància de la sol·licitud, s'ha d'informar l'establiment de l'obligació de comunicar, als serveis tècnics, el que indica aquesta ordenança. En cas de produir-se durant la temporada estival un segon avís sense haver tingut constància de la sol·licitud, el propietari haurà d'assumir els costos derivats de la inspecció i el condicionament de la via pública.

3. Vàters químics portàtils (autocaravanes, banys públics, vaixells…)

a) Els efluents residuals dels banys portàtils són considerats aigües residuals industrials.

b) No poden evacuar-se de forma directa a la xarxa de clavegueram les aigües residuals l'origen de les quals siguin banys químics portàtils: es requereix un tractament previ abans de la seva evacuació a la xarxa municipal. En cas que no sigui possible aquest tractament, haurà de gestionar-se a través d'un gestor autoritzat.

c) En el cas particular de les autocaravanes, s'haurà de fer ús de les àrees de pernocta en trànsit i/o càmpings habilitats, enteses aquestes àrees com els espais de terreny degudament delimitats, dotats i condicionats, oberts al públic per a l'ocupació i ús exclusiu d'autocaravanes, que presten els serveis de manteniment, estacionament i pernocta, i que disposen dels sistemes adequats per al tractament d'aquest tipus d'aigües.

De forma provisional i mentre no hi hagi en el terme municipal àrees de pernocta, càmpings d'autocaravanes o punts de descàrrega especials, s'han d'habilitar zones de descàrrega per a aquest tipus d'aigües, on es durà a terme un registre de les descàrregues i es pagarà un cànon de tractament en funció del volum descarregat per poder ser gestionades a través de gestor autoritzat.

​​​​​​​Títol V AUTORITZACIONS D'ABOCAMENT

Article 28. Autorització d'abocament

1. Tot habitatge, edifici o activitat que aboqui les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram públic, haurà de disposar de  “l'Autorització d'abocament”, per tal de comprovar que el seu ús s'acomoda a les normes establertes, i que la composició i les característiques de les aigües evacuades es mantenen dins els límits d'emissió fixats.

2. L'autorització d'abocament” a la xarxa de clavegueram s'ha de formalitzar entre l'Ajuntament de Sa Pobla i la persona o entitat usuària de l'immoble, arrendatari, titular o titulars de la finca, local, activitat o indústria que hagi d'abocar, o qui els representi, que reuneixin les condicions previstes en aquesta ordenança, i que han d'obligar-se al compliment de tots els preceptes que s'hi contenen.

3. La sol·licitud “d'autorització d'abocament” l'ha de realitzar la persona o entitat usuària per iniciativa pròpia o a instància de l'Ajuntament. Juntament amb la corresponent sol·licitud, ha de presentar una caracterització de l'efluent en el moment més representatiu, i les anàlisis necessàries per a la seva caracterització han de ser efectuades per laboratori autoritzat, inscrit en el registre de “Laboratoris de Salut Ambiental dels Illes Balears” o equivalents.

Les despeses derivades d'aquesta caracterització han d'anar a càrrec de la persona o entitat sol·licitant de l'autorització d'abocament.

4. En el cas de traspassos i subrogació d'activitats en els quals el canvi de titularitat impliqui alteracions en la qualitat de l'abocament, serà necessari revisar l'autorització d'abocament.

Article 29. Abocaments d'aigües residuals domèstiques i no domèstiques de càrrega baixa assimilables a les domèstiques

1. Els abocaments d'aigües residuals domèstiques i els abocaments d'aigües residuals no domèstiques de càrrega baixa assimilables a domèstiques, estaran autoritzats sense necessitat de sol·licitud prèvia d'abocament, en el moment que es formalitzi el corresponent contracte de servei de sanejament i sempre que estigui autoritzada l'escomesa i es compleixin les condicions que es fixen en aquesta ordenança i en la resta de normativa d'aplicació.

2. Els serveis municipals poden exigir al peticionari la caracterització de l'abocament, quan s'identifiquin condicions d'abocament que no concordin amb la seva naturalesa domèstica o s'observin pràctiques que incompleixen les recomanacions incloses a l'annex II, i ocasionin una repercussió directa al medi receptor.

Article 30. Abocaments d'aigües residuals no domèstiques de càrrega alta

1. Els abocaments d'aigües residuals no domèstiques de càrrega alta estan obligats a sol·licitar autorització d'abocament igual que les aigües especials, i es corregirà, en funció de la seva singularitat, el model d'autorització d'abocament utilitzat.

2. En el cas d'activitats incloses en l'annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació, o normes que la substitueixin, i que efectuïn abocaments d'aigües residuals a xarxes de sanejament, hauran de sol·licitar l' “Autorització ambiental integrada” a la Conselleria de Medi Ambient. Es tracta d'una autorització atorgada amb caràcter previ a qualsevol altra autorització o llicència substantiva exigible, de caràcter vinculant per a tot el que fa al condicionament ambiental.

3. Quan una instal·lació vulgui efectuar algun canvi en la composició o el volum de l'abocament respecte de les dades declarades a la sol·licitud d'abocament, haurà de presentar, amb caràcter previ, una nova sol·licitud, en la qual es facin constar les noves dades i característiques de l'abocament.

4. L'Ajuntament ha de facilitar l'imprès de sol·licitud d'autorització d'abocament, que ha d'emplenar la persona sol·licitant, qui s'ha de responsabilitzar de la veracitat de les dades que hi declara.

La informació general que podrà contenir la sol·licitud ha d'incloure entre d'altres:

a) Dades d'identificació del sol·licitant (nom, adreça, CNAE i CIF, de l'entitat jurídica sol·licitant, com també les dades d'identificació del representant de la persona jurídica que efectua la sol·licitud).

b) Ubicació i característiques de la instal·lació o activitat.

En referència a la producció:

a) Descripció d'activitat, instal·lacions i processos que es desenvolupen que puguin influir en l'abocament final.

b) Matèries primeres o productes utilitzats com a tals, indicant-ne les quantitats.

c) Descripció del producte objecte de fabricació, com també dels productes intermedis o subproductes si n'hi hagués, indicant-ne la quantitat, les especificacions i el ritme de producció.

d) Destinació que es dona als subproductes originats en la depuració, si n'hi hagués, en funció de les característiques, segons el que disposa la legislació vigent.

En referència als abocaments:

a) Volum d'aigua residual de descàrrega i règim d'aquesta: horari, durada, cabal mitjà, cabal punta i variacions diàries, mensuals i estacionals, si n'hi hagués.

b) Característiques fisicoquímiques i concentracions de les aigües residuals, que incloguin tots els paràmetres que es descriuen en aquesta ordenança, sens perjudici que puguin sol·licitar-se determinacions no descrites específicament a la norma, que hauran d'incloure els valors màxims, mínims i mitjans, com també la informació necessària per a la correcta identificació de les característiques de l'abocament.

Tractament previ dels abocaments:

Descripció de les instal·lacions de correcció de l'abocament existents o previstes, amb plànols o esquemes de funcionament i dades de rendiment d'aquestes, com també la composició final dels abocaments descarregats amb els resultats de les anàlisis d'engegada realitzats, si escau. Ubicació d'aquestes i punt final de l'abocament al sanejament municipal.

Plànols:

Plànols de situació, planta, conduccions, instal·lacions mecàniques de detall de la xarxa de sanejament i arquetes dels pous de registre i dels dispositius de seguretat, si n'hi hagués, amb dimensions, situació i cotes.

D'altres:

a) Subministrament d'aigua (xarxa, pou…).

b) Volum d'aigua que es consumeix o preveu consumir la indústria, tant de la xarxa de proveïment com de pou o altres orígens.

c) Dispositius de seguretat adoptats per prevenir accidents en els elements d'emmagatzematge de matèries primeres, compostos intermedis o productes elaborats susceptibles de ser abocats a la xarxa de clavegueram.

d) Projecte de mesures preventives, correctives de seguretat i/o reparadores per a suposat accident o emergència d'abocaments.

e) Altres dades que l'Ajuntament pugui fixar per considerar-les també necessàries a l'efecte de concedir totes les circumstàncies i els elements involucrats en els abocaments d'aigües residuals.

Article 31. Resolució

1. En funció de l'estudi de les dades proporcionades per la persona o entitat usuària, s'ha d'informar a la persona sol·licitant, en cas de ser necessari, dels requisits per autoritzar l'abocament.

2. Si transcorreguts sis mesos des de la comunicació, no s'han complert els requisits indicats, s'entendrà que s'ha desistit de la sol·licitud, i es declararà tot seguit aquest desistiment.

3. L'autorització de l'abocament no s'entén concedida fins que la persona o entitat sol·licitant n'obtingui l'autorització expressa i s'ha de concedir quan s'hagin executat totes les actuacions exigides perquè es compleixin els requisits, i s'hagin realitzat les comprovacions que considerin pertinents els serveis municipals. Es podrà resoldre amb:

a) Autorització d'abocament. S'atorgarà quan les característiques s'ajustin al que estableixen aquesta ordenança i altres normatives d'aplicació, i es podran incloure en l'autorització, entre d'altres:

- Limitacions relatives a les concentracions màximes i mitjanes dels paràmetres de contaminació.

- Els cabals i horaris de descàrrega.

- Els requisits quant a l'adequació de les instal·lacions per a la inspecció, presa de mostres i pla d'autocontrol.

- Altres condicions complementàries que garanteixin el compliment d'aquesta ordenança, com ara programes de vigilància del manteniment de les instal·lacions i certificacions periòdiques o programes de control d'abocaments.

En cas de requerir-se anàlisi d'autocontrol, les determinacions i els resultats han d'estar a la disposició dels serveis municipals encarregats de la inspecció i el control d'abocaments.

b) Autorització provisional d'abocament. S'ha d'atorgar per un període màxim que han de determinar els serveis municipals, on s'han d'indicar les condicions particulars a les quals hauran d'ajustar-se els abocaments i els dispositius de control, la mesura de cabal i el mostreig que hauran d'instal·lar-se per a l'obtenció del permís. Si transcorregut el termini concedit, no haguessin finalitzat les actuacions requerides per autoritzar l'abocament, s'haurà de sol·licitar per escrit una pròrroga. En tot cas, aquesta situació d'autorització provisional no es podrà perllongar per un període superior als 18 mesos.

c) Denegació de l'abocament. Es produirà quan l'abocament presenti característiques no corregibles a través del tractament pertinent.

Article 32. Validesa de l'autorització

Excepte existència d'altres normes de rang superior, l'autorització d'abocament ha de tenir un període de validesa de tres anys, i s'ha de renovar de forma automàtica si no es donen els supòsits següents:

a) Que hi hagi canvi en la propietat o en el nom de la raó social.

b) Que es realitzin modificacions en els sistemes de producció que variïn qualitativament o quantitativament l'abocament.

Qualsevol dels dos casos anteriors s'han de comunicar a l'Ajuntament.

Article 33. Modificació, suspensió i extinció de l'autorització

1. L'autoritat competent pot modificar les condicions de l' “Autorització d'abocament” quan les circumstàncies que en varen motivar l'atorgament s'haguessin alterat o en sobrevinguessin unes altres que, si haguessin existit anteriorment, n'haurien justificat la denegació o l'atorgament en termes diferents; i pot, si escau, procedir a suspendre temporalment el servei de sanejament, fins que se superin aquestes circumstàncies.

2. La persona o entitat usuària ha de ser informat amb antelació de les possibles modificacions i ha de poder disposar del temps adequat per adaptar-se al seu compliment.

3. Amb independència del període de validesa general establert, les autoritzacions d'abocament s'extingeixen per qualsevol de les causes següents:

a) Per petició de la persona o entitat titular de l'abocament.

b) Per cessament o canvi en l'activitat origen de l'abocament autoritzat.

c) Per modificació substancial de les característiques fisico-químiques de l'abocament, sempre que no s'hagi rebut cap notificació d'inici de modificació de l' “Autorització d'abocament” i que suposin, entre d'altres:

- Una variació superior al doble dels cabals consignats en la sol·licitud d'abocament com a cabals diaris abocats.

- Una variació superior al doble dels valors de composició fisicoquímica dels abocaments.

- L'existència d'abocaments no permesos.

- L'incompliment de les prohibicions i limitacions establertes en aquesta ordenança o aquelles establertes en l'autorització.

d) Per accions derivades de l'abocament, no esmenables, i causants de riscos greus de danys per a tercers, el medi ambient o les instal·lacions.

e) Per incompliment de les condicions imposades en l'autorització de l'abocament.

4. L'extinció de l'autorització d'abocament serà efectiva des de la data de comunicació a l'interessat i donarà lloc a la clausura de les instal·lacions d'abocament.

Els casos dels apartats 3c, 3d i 3e d'aquest article, pel fet de tractar-se d'abocaments no autoritzats, donaran lloc a incoar un procediment sancionador, i si es tractés d'una activitat, es podria instruir un expedient de suspensió si per al funcionament d'aquesta fos indispensable l'abocament.

Amb independència de les sancions que els siguin imposades, les persones o entitats infractores podran ser obligats a reparar els danys i perjudicis ocasionats.

5. La represa d'un abocament quan se n'hagi extingit l'autorització, requerirà una nova sol·licitud, que s'haurà de tramitar en la forma establerta en aquesta ordenança.

Títol VI INSPECCIÓ I CONTROL D'ABOCAMENTS

Article 34. Generalitats

Els serveis municipals han de vetllar, mitjançant inspecció i vigilància, perquè tots els abocaments que es realitzin a la xarxa de sanejament, com també les mesures correctores requerides a les autoritzacions d'abocament, compleixin el que estableix aquesta ordenança.

La funció inspectora correspon a l'Ajuntament el qual l'exerceix a través dels òrgans que tenen atribuïdes dites funcions.

En exercici d'aquesta facultat, podrà realitzar els controls, assajos i anàlisis que consideri necessari. La realització d'anàlisis, presa de mostres i la col·laboració material en tasques d'inspecció podrà ser realitzada per mitjà d'entitats col·laboradores degudament acreditades.

Article 35. Objecte de la inspecció

Poden ser objecte d'inspecció les activitats o instal·lacions els abocaments d'aigües residuals dels quals puguin afectar el sistema públic de sanejament i el seu funcionament

La inspecció i el control consisteixen, totalment o parcialment, en:

a) Revisió de les instal·lacions.

b) Comprovació de l'estat, instal·lació i funcionament dels elements per al control dels efluents que s'haguessin estipulat en l'autorització d'abocament.

c) Presa de mostres.

d) Realització d'anàlisis i mesuraments in situ.

e) Aixecament de l'acta d'inspecció, en presència de l'autoritat competent.

f) Determinació de qualsevol altre extrem rellevant o de la instal·lació inspeccionada.

g) Comprovació del compliment per la persona o entitat usuària de les condicions establertes en la seva autorització d'abocament.

Article 36. Inici de la inspecció

La inspecció dels abocaments es podrà iniciar:

a) D'ofici, feta per l'Ajuntament o per ordre superior.

b) En virtut d'una denúncia.

Article 37. Accés a les instal·lacions

1. Les autoritats municipals i els seus agents, com també el personal inspector i el personal tècnic oficialment designat per l'Ajuntament, que tindran la consideració d'agents d'autoritat, podran realitzar inspeccions entrant en instal·lacions, locals o recintes, totes les vegades que siguin necessàries, i les persones propietàries, persones titulars o responsables estaran obligats a permetre-hi l'accés, sempre que l'activitat d'inspecció tingui per objecte el compliment de les prescripcions d'aquesta ordenança.

2. La inspecció no podrà investigar els processos de fabricació, però sí els diferents abocaments que tirin l'aigua a la xarxa principal, excepte en els casos que la xarxa acabi en una estació general de tractament, en la qual s'inspeccionarà l'efluent de sortida.

Article 38. Acta

Del resultat de la inspecció s'ha d'estendre acta duplicada, que signaran les persones que intervinguin en les diligències, en presència de l'autoritat competent encarregada de l'aixecament de l'acta.

Article 39. Equips de mesura i control

1. Quan, segons el parer dels serveis municipals, sigui imprescindible la instal·lació d'una arqueta de mostres per al control dels abocaments, tant per a la presa de mostres com per a l'avaluació dels cabals abocats, les persones titulars estaran obligats a instal·lar-la en un lloc de fàcil accés per poder ser inspeccionada, i s'haurà de conservar i mantenir en condicions adequades de funcionament.

2. En tots els casos prevists, l'arqueta s'ha d'instal·lar immediatament aigües a dalt de l'arqueta sifònica de l'escomesa, excepte en aquells supòsits en què, per les seves característiques especials i segons el parer dels serveis tècnics municipals, no sigui indispensable la seva instal·lació, estant distant com a mínim 1 metre de qualsevol accident (reixes, reduccions, colzes, arqueta...), que pugui alterar el flux normal de l'efluent.

3. Les dimensions mínimes de l'arqueta són fixades pels serveis municipals, que podran alterar-ne les dimensions i característiques, en funció dels paràmetres d'abocament o quan les condicions de desguàs ho facin aconsellable.

4. En cas que es comprovés la falta de l'arqueta de mostres quan hagi estat exigida documentalment, que es trobi en estat de deterioració, que no estiguessin operatius els equips de mesura i control que segons el parer dels serveis municipals s'haguessin exigit i/o no es disposés de registres de calibratge i manteniment, podran aplicar-se les sancions pertinents i podria ser motiu de rescissió de l' “Autorització d'abocament”.

Article 40. Presa de mostres

1. La presa de mostres d'abocaments la realitzen serveis tècnics municipals a l'arqueta de mostres o, si no n'hi ha, en el lloc que es consideri més adequat abans que les aigües residuals es barregin amb les d'altres persones o entitats usuàries. Poden estar acompanyats per personal de la indústria o activitat inspeccionada.

2. Es podran prendre tantes mostres, en nombre i moment, com els serveis tècnics municipals considerin necessàries, i es reserven el dret de triar el moment de la presa de mostres però prioritzant aquell que sigui més representatiu de l'abocament.

3. Les mostres s'han de prendre de manera que se n'asseguri la representativitat i s'han de fraccionar en dues parts alíquotes i homogènies, una d'elles per a la part interessada, si així ho indica, i s'han de precintar i etiquetar per impedir-ne la manipulació i garantir-ne la identitat durant el temps de conservació i anàlisi.

4. Durant la presa de mostres, s'ha d'estendre acta d'inspecció per duplicat, en la qual s'ha de fer constar, entre d'altres, el punt de presa de les mostres.

5. En cas que hi hagi evidència raonable d'un incompliment greu de l'ordenança, es podria prendre una tercera alíquota, que quedaria precintada i podria utilitzar-se per realitzar una contra anàlisi.

6. Quan durant un determinat interval de temps es permetin abocaments amb valors màxims de contaminació o bé en el cas de fluxos intermitents o de cabal variable, per a la determinació de la càrrega contaminant abocada, els controls s'han d'efectuar sobre mostres compostes. Aquestes seran obtingudes per mescla i homogeneïtzació de les mostres simples recollides en el mateix punt i en diferents moments; el volum de cada mostra simple ha de ser proporcional al volum corresponent del cabal de l'abocament en el moment de la seva adquisició.

Article 41. Anàlisi

1. L'interval de temps entre la presa de mostres i les anàlisis de caracterització, ha ser tan reduït com sigui possible per evitar una alteració de les característiques fisicoquímiques de les mostres.

2. Les anàlisis i els assajos que ha de realitzar el servei municipal, s'han de dur a terme a un laboratori acreditat.

3. Les anàlisis s'han de realitzar d'acord amb els mètodes oficials existents a cada moment a la legislació en vigor, o en tot cas, segons les normes UNE per a anàlisi d'aigües o les recollides a l'“Standard Methods for the Examination of Water and Wastewater”.

Una vegada realitzades les anàlisis, se n'ha de remetre còpia a l'activitat inspeccionada.

Article 42. Disconformitat

1. En cas de disconformitat amb els resultats, la persona interessada disposa d'un termini de quinze (15) dies naturals per notificar la seva discrepància, i haurà d'adjuntar dins el termini i en la forma escaient a través de laboratori autoritzat, els resultats analítics obtinguts en la mostra contrast, com també els seguiments analítics d'autocontrol que, si esqueia, se li haguessin requerit en l'“Autorització d'abocament”.

2. Pel fet de ser les mostres d'aigües residuals de difícil conservació i fàcilment alterables, les anàlisis han de tenir en compte la data de lliurament i s'han d'ajustar als terminis indicats en els mètodes normalitzats de conservació, recollits a l'“Standard Methods for the Examination of Water and Wastewater”, o com a màxim en un termini improrrogable de 72 hores.

3. En cas que les anàlisis de contrast es realitzin fora del termini indicat, no se'ls podrà concedir cap validesa pel temps transcorregut atès el risc de deterioració o alteració de la mostra.

4. Una vegada estudiades les discrepàncies i sobre la base dels resultats analítics, els serveis municipals n'hauran de considerar l'acceptació, desestimació o repetició del mostreig, i podran plantejar la participació d'un tercer laboratori autoritzat per a la realització de les anàlisis de control, que actuaria en cas de disconformitat amb els resultats obtinguts.

Si els resultats analítics, en cas de repetició, conclouen la no validesa de la discrepància interposada, els costos de les anàlisis i preses de mostres addicionals aniran a càrrec de la persona o entitat titular; en cas contrari, seran assumits pel servei municipal.

Article 43. Abocaments accidentals

1. Si durant el funcionament d'una activitat que disposa d'autorització d'abocament i que compleix amb els condicionants imposats, es produís un abocament puntual a la xarxa de sanejament per accident, fallada de funcionament, o incorrecta o defectuosa explotació de les instal·lacions de tractament correctores, que provoqués una qualitat de l'abocament no autoritzada, la persona o entitat titular de l'activitat hauria de prendre les mesures adequades per minimitzar el dany i comunicar immediatament al gestor municipal aquesta situació.

En la seva comunicació s'hauria d'indicar almenys: producte descarregat, volum descarregat, horari en què es va produir i concentració aproximada.

En un termini màxim de 48 hores, hauria de presentar al gestor municipal un informe detallat del fet ocorregut, les mesures adoptades per controlar-ho i possibles accions per evitar-ne la repetició. L'Ajuntament determinarà fins quan i amb quines condicions considera l'abocament com una descàrrega accidental.

2. Les activitats amb risc potencial de produir abocaments accidentals, hauran de tenir establerts protocols d'emergència per minimitzar els danys que poguessin produir-se a les instal·lacions de sanejament i depuració, com també en el medi receptor, que s'han d'exigir a la mateixa autorització d'abocament.

3. La valoració dels danys que poguessin produir-se, com a conseqüència d'una descàrrega accidental o per persistència d'un abocament prohibit, ha de ser comunicada a la persona o entitat titular de l'abocament causant dels danys per escrit en un termini no superior a trenta dies naturals comptats des de la data de la seva causa.

4. Amb independència d'altres responsabilitats en les quals pogués haver incorregut, els sobre costos de les operacions d'explotació que provoquin les descàrregues accidentals o la persistència d'abocaments prohibits, que ocasionin situacions d'emergència o perill, com també els de neteja, reparació o modificació del sistema de sanejament i depuració, hauran de ser abonats per la persona o entitat titular de l'abocament.

5. Sense perjudici del que estableixen els epígrafs anteriors, el gestor municipal podrà posar en coneixement de l'Administració competent els fets i les seves circumstàncies quan en les actuacions realitzades es posés de manifest l'existència de negligència o intencionalitat de la persona o entitat titular de l'abocament o del personal que en depèn, i exercir les accions corresponents per rescabalar-se dels danys i perjudicis causats com a conseqüència del seu incompliment.

Títol VII QUANTIFICACIÓ DELS ABOCAMENTS

Article 44. Generalitats

Com a regla general es considera que els cabals abocats són idèntics als cabals subministrats per la xarxa de proveïment.

Article 45. Autoconsum

En el cas que les persones o entitats usuàries es proveeixin d'aigües d'altres procedències que no siguin de la xarxa pública de proveïment, hauran de tenir-se en compte totes les aportacions per realitzar el càlcul de la tarifa de sanejament.

Article 46. Aportacions per cabals de drenatge

Quan les característiques de la xarxa interior d'habitatges facin necessària la instal·lació de drenatges i/o grups d'impulsió per a l'elevació de les aigües freàtiques, s'hauran d'aportar les dades de potència i cabals per evacuar a fi de quantificar la incidència a la xarxa del cabal instantani, i es podrà exigir, si escau, la construcció d'aljubs de laminació o qualsevol altra mesura sobre aquest tema.

Article 47. Ponderació de la contaminació dels abocaments

1. Per els abocaments amb una contaminació superior a la caracteritzada com a abocaments no domèstics de baixa càrrega contaminant, hauran de ser gravats amb un coeficient K (coeficient de la contaminació d'un abocament), a l'efecte de complir els principis de “Qui contamina paga” i recuperació de costos, promulgat entre d'altres per la Directiva marc de l'aigua, com a element multiplicatiu respecte als termes variables de la tarifa de sanejament que estableixi la proporcionalitat o progressivitat, quan la càrrega contaminant augmenti.

Per a això s'utilitza una fórmula polinòmica on es ponderen els paràmetres més característics d'un abocament, per a estimar la major càrrega contaminant d'un abocament “no domèstic”.

2. Càlcul coeficient K:

on

els S.S, són els sòlids en suspensió, expressats en mg/l,

DQO és la demanda química d'oxigen, expressada en mg/l,

i C.E és la conductivitat elèctrica, expressada en µS/cm

3. El càlcul del coeficient K s'obté a partir dels resultats obtinguts d'una mostra composta durant el període representatiu de l'activitat, i s'ha d'aplicar en el primer rebut després d'haver-ho calculat. Per a la revisió del coeficient, s'haurà de sol·licitar als serveis municipals la corresponent sol·licitud de revisió, on hauran d'indicar-se les millores tècniques o unes altres d'una altra índole que s'hagin introduït, i que en facin preveure la reducció.

La persona o entitat titular haurà de presentar una analítica de mostra composta a través d'un laboratori autoritzat, segons el que s'ha indicat en aquesta ordenança i seguint les indicacions establertes en el procediment intern dels serveis municipals.

En cas que l'activitat disposi de més d'un punt d'abocament a la xarxa de sanejament pública, s'haurien de presentar tantes analítiques com punts d'abocament hi hagués.

Els serveis municipals podran realitzar les comprovacions pertinents de la documentació facilitada, i reservar-se la potestat de realitzar analítiques de contrast.

En cas que els serveis municipals realitzin una caracterització de l'abocament, serà aplicable, entre d'altres, el que indiquen els articles 40, 41 i 42 d'aquesta ordenança.

En cas que no hi hagués discrepàncies amb els resultats facilitats per la persona o entitat titular, es procediria a revisar el coeficient K, prenent en consideració la informació facilitada per aquest.

En cas que, com a resultat de les anàlisis realitzades pels serveis municipals, hi hagués discrepàncies amb la informació facilitada per la persona o entitat titular de l'abocament, i es constates un increment del coeficient K, es procediria a modificar-lo i la persona o entitat titular de l'abocament hauria d'assumir els costos derivats de les anàlisis realitzades.

Tant en un cas com en un altre, no donarà lloc a una nova revisió fins als 6 mesos següents d'haver-la sol·licitat.

Títol VIII RÈGIM SANCIONADOR

Capítol I Disposicions generals

Article 48. Disposicions generals

1. Tenen la consideració d'infraccions administratives, els actes o omissions que contravinguin allò que es disposa en aquesta ordenança, com també aquelles altres que estiguin tipificades a la legislació sectorial, estatal o autonòmica reguladora de les matèries que s'hi inclouen, sense prejudici dels preceptes d'aquesta ordenança, que puguin contribuir a una identificació més precisa.

2. Les persones físiques o jurídiques subjectes al compliment d'aquesta ordenança estan obligades a prestar tota la seva col·laboració als Serveis Municipals, a fi de permetre la realització de les corresponents inspeccions, comprovacions o activitats de recerca.

3. La imposició de sancions s'ha de realitzar mitjançant el corresponent expedient sancionador, que s'ha d'iniciar d'ofici i s'ha d'ajustar a les disposicions legalment establertes en la matèria.

4. Tot ciutadà o ciutadana podrà posar en coneixement de l'Ajuntament qualsevol acte que presumptament constitueixi una infracció d'aquesta ordenança.

Capítol II Tipificació de les infraccions

Article 49. Tipificació de les infraccions

Les infraccions administratives es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 50. Infraccions lleus

1. Es consideren infraccions lleus, totes aquelles que incompleixin el que estableix la present ordenança i les seves normes de desenvolupament i no estiguin tipificades com a greus o molt greus.

2. Les accions o omissions que, contravenint el que disposa aquesta ordenança, causin danys a béns de domini públic o a béns patrimonials de titularitat municipal, la valoració de la qual sigui inferior a 600 €.

3. Qualsevol de les conductes tipificades com a falta greu i que, d'acord amb els criteris de graduació de les sancions inclosos en aquesta ordenança, mereixin la qualificació d'infracció lleu.

4. La manca de comunicació dels canvis de titularitat dels permisos.

Article 51. Infraccions greus

1. La realització d'interconnexions de xarxes d'aigües pluvials d'origen privat a la xarxa d'aigües residuals pública o la mescla en origen d'aigües pluvials amb les aigües residuals.

2. No anul·lar escomeses antigues quan s'hagin substituït per unes de noves i que quedin fora de servei.

3. No instal·lar una arqueta separadora de greixos, en aquelles activitats que siguin susceptibles d'aportar greixos a la xarxa pública, segons el que preveu aquesta ordenança.

4. No instal·lar una arqueta decantadora de sòlids, en aquelles activitats que puguin aportar sediments a la xarxa, segons el que preveu aquesta ordenança.

5. No realitzar la retirada a través de gestor autoritzat dels residus dipositats a l'arqueta separadora de greixos i a l'arqueta decantadora de sòlids, en aquelles activitats que ho requereixin.

6. Realitzar la descàrrega de piscines a través de la xarxa de pluvials municipal.

7. La reincidència dels establiments o propietats que disposin de piscines de no informar els serveis municipals, durant almenys dues vegades en el termini d'un any, quan aquesta descàrrega ha ocasionat abocament a via pública.

8. La descàrrega directa a la xarxa de clavegueram de les aigües procedents de banys químics.

9. La inexistència o falta de manteniment de les instal·lacions i els equips requerits per a la realització del control de les autoritzacions d'abocament.

10. L'afecció als béns de domini públic o béns patrimonials de titularitat municipal objecte de la present ordenança que, comptant amb els corresponents permisos municipals, hi causin danys, la valoració dels quals estigui compresa entre els 600 € i els 3.000 €.

11. Les accions o omissions que, contravenint el que disposa aquesta ordenança, produeixin un risc per a la salut de les persones, per la manca de precaucions i controls exigibles en l'activitat, servei o instal·lació, quan no siguin considerades molt greus.

12. La reincidència de dues infraccions lleus en el termini màxim d'un any.

13. La realització d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir del preceptiu permís, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions.

14. La desobediència dels requeriments de l'Ajuntament en relació amb l'adequació d'abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l'efluent o les instal·lacions de tractament.

Article 52. Infraccions molt greus

1. La realització d'abocaments a la xarxa de sanejament municipal sense comptar amb la corresponent “Autorització d'abocament”, i en cas de disposar-ne, l'incompliment de les condicions establertes en l'autorització.

2. La construcció d'escomeses, modificació o execució de qualsevol obra o intervenció a la xarxa municipal sense les autoritzacions corresponents.

3. La interconnexió de la xarxa d'aigües residuals privada a la xarxa d'aigües pluvials pública.

4. Disposar de fossa sèptica en sòl urbà, sense haver realitzat els tràmits de dotació de serveis per connectar-se a la xarxa general de sanejament.

5. La superació dels valors límit d'abocaments a la xarxa de clavegueram establerts a l'annex I.

6. L'abocament de forma directa o indirecta a la xarxa de sanejament, d'aigües residuals o qualsevol tipus de residu sòlid, líquid o gasós que, per mor de la seva naturalesa, propietats o quantitat, causin o puguin causar per si sols o per interacció amb altres deixalles, deterioració greu per al medi ambient o perill per a la salut o la seguretat del personal que les manipula, segons el que preveu l'article 25.

7. L'ocultació de dades o el falsejament de la documentació que s'ha de presentar en els diferents procediments descrits en aquesta ordenança.

8. No facilitar informació als serveis municipals de modificacions substancials en les característiques fisicoquímiques de l'abocament, que modifiquin les condicions inicials en les quals es va autoritzar, i que poguessin ocasionar riscos greus de danys a tercers, al medi ambient i a les instal·lacions de tractament de les aigües residuals.

9. La dilució dels abocaments, amb la finalitat d'aconseguir els nivells de concentració establerts a “l'autorització d'abocament”.

10. Les descàrregues directes a la xarxa de sanejament mitjançant camions cisterna. S'exclouen d'infracció aquells casos motivats i autoritzats pels serveis municipals.

11. L'incompliment de l'article 43 (Abocaments accidentals), tant en la comunicació com en les accions exigides, davant una situació d'emergència o de descàrrega accidental.

12. L'obstrucció a les autoritats municipals i els seus agents, com també al personal inspector i el personal tècnic oficialment designat per l'Ajuntament, que tenen la consideració d'agent d'autoritat, per realitzar la seva tasca inspectora en el marc d'aquesta ordenança.

13. L'afecció als béns de domini públic o béns patrimonials de titularitat municipal objecte d'aquesta ordenança, que no comptin amb els corresponents permisos municipals, o que encara que els tinguin, els causin danys la valoració dels quals sigui superior als 3.000 €.

14. Les accions o omissions que, contravenint el que es disposa en aquesta ordenança, produeixin un risc per a la salut de les persones, per la falta de precaucions i controls exigibles en l'activitat, servei o instal·lació, quan siguin considerades molt greus.

15. La reincidència en la comissió de les infraccions greus en el termini de tres anys.

Article 53. Potestat de l'Ajuntament

Independentment de les sancions pecuniàries previstes en aquesta ordenança, l'Ajuntament pot realitzar les actuacions següents en cas que hi hagi indicis de produir-se un dany o deterioració greu per al medi ambient o puguin posar-se en perill greu la seguretat o salut de les persones:

1. Immediata suspensió d'obres i activitats.

2. Suspensió d'autoritzacions.

3. Reparació feta per l'Administració municipal, i amb càrrec a la persona o entitat infractora, dels danys que hagin pogut ocasionar-se.

4. Adopció de les mesures correctores o preventives que siguin necessàries per evitar que es produeixin o que es continuïn produint danys ambientals, amb càrrec a la persona o entitat infractora.

5. Confiscació de fiances.

6. Revocació de distintius ambientals, premis, bonificacions o subvencions.

7. Impossibilitat d'obtenir durant un any préstecs, subvencions o ajudes públiques en matèria de medi ambient.

8. Comunicació o trasllat de la infracció a altres administracions, que puguin ser competents en tot o en algun extrem de la infracció. En tot cas, per a l'adopció de mesures provisionals s'han de tenir en compte els límits i requisits establerts a la normativa vigent per exercir la potestat sancionadora i la normativa de disciplina i responsabilitat ambiental d'aplicació.

Article 54. Procediment sancionador

1. Serà aplicable la regulació del procediment sancionador establert a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, i els terminis de prescripció continguts a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic o normes que les substitueixin.

2. Amb independència de la sanció que pugui imposar-se, es podrà exigir al responsable la correcció de les deficiències que s'observin en el termini que s'estableixi.

Les mesures de restabliment de la legalitat que s'adoptin no tindran caràcter sancionador.

​​​​​​​Capítol III Sanció d'infraccions

Article 55. Sancions lleus

Les infraccions tipificades com a lleus se sancionen amb una multa de fins a 750 €.

Article 56. Sancions greus

Les infraccions tipificades com a greus se sancionen amb una multa de fins a 1.500 €.

Article 57. Sancions molt greus

Les infraccions tipificades com molt greus se sancionen amb una multa de fins a 3.000 €.

Article 58. Graduació de les sancions

Per a la graduació de les sancions previstes s'han de considerar els criteris següents:

1. La gravetat dels danys personals, materials i mediambientals ocasionats, com també la irreversibilitat dels danys produïts.

2. La reincidència, la concurrència o no de diverses infraccions i els costos de restitució.

3. La capacitat econòmica de la persona o entitat infractora i el seu grau d'intencionalitat, culpabilitat, participació i benefici obtingut amb la infracció.

4. La reparació voluntària per part de la persona o entitat infractora del dany causat, la seva col·laboració amb l'administració municipal i l'adopció de mesures correctores amb anterioritat a la incoació de l'expedient sancionador.

5. El volum i caracterització dels abocaments realitzats.

6. La concurrència de circumstàncies agreujants o atenuants de la responsabilitat administrativa.

Article 59. Reparació del dany produït i indemnitzacions

1. Sens perjudici de la sanció que en cada cas sigui procedent, la persona o entitat infractora haurà de reparar el dany causat, i reposar la situació alterada al seu estat original.

2. En els casos de danys mediambientals, la persona o entitat infractora estarà obligat a la reparació en els termes de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental, o les normes que la substitueixin.

La metodologia de reparació prevista en aquesta Llei 26/2007, de 23 d'octubre, podrà aplicar-se també en els altres supòsits de reparació de danys en els termes prevists a la seva disposició addicional novena.

3. Per a la valoració dels danys ocasionats en la qualitat de l'aigua del medi receptor per abocaments d'aigües residuals, es podrà tenir en compte el que estableix el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, especialment l'article 326 ter. i les normes que el modifiquen o substitueixen.

4. Si la persona o entitat infractora no procedís a reparar el dany causat en el termini assenyalat a l'expedient sancionador, l'òrgan competent podria acordar la imposició de multes coercitives.

5. En cas d'incompliment, aquesta reposició podrà ser realitzada mitjançant execució subsidiària per l'Ajuntament. Els costos originats per les actuacions serien amb càrrec al subjecte responsable de la infracció. i se li exigiria, si fos el cas, la indemnització que pertoqués per danys i perjudicis causats.

Article 60. Multes coercitives

1. Sens perjudici de la sanció que es pogués imposar, l'òrgan competent podrà acordar la imposició de multes coercitives conformement a l'article 103 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o normes que el substitueixin.

2. La quantia no podrà superar, en cap cas, el 10 per 100 de la sanció fixada per la infracció comesa.

Article 61. Publicitat de les sancions

Batlia podrà acordar la publicació, a través dels diferents mitjans, de les sancions imposades per la comissió d'infraccions greus i molt greus, una vegada que aquestes hagin adquirit fermesa.

Article 62. Competència i procediment sancionador

1. Correspon a la Batlia la resolució dels expedients administratius sancionadors en exercici de la competència que li és atribuïda a tal fi per l'article 21.1.n) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

2. La imposició de sancions i l'exigència de responsabilitats conformement a aquesta ordenança s'han de dur a terme de conformitat amb el que preveu la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 63. Particularitats

En cas d'haver-hi normes de rang superior d'aplicació en l'àmbit d'aquesta ordenança que incloguin un règim sancionador amb quanties econòmiques superiors a les indicades, serien d'aplicació directa.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.

En les instal·lacions d'abocament ja existents en el moment d'entrar en vigor la present Ordenança, els titulars d'establiments industrials hauran d'adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa la present ordenança, en la forma i termini que a continuació s'indiquen:

1. En el termini d'un any antural, els establiments industrials hauran d'adaptar la seva connexió al clavegueram i els seus abocaments a les variacions que, en aquesta modificació de l'Ordenança entri en vigor.

2. En el termini d'un any natural comptat des de l'entrada en vigor de la present Ordenança, tots els usuaris d'instal·lacions a qui, per la naturalesa de llur activitat se'ls ho demani, hauran de tenir construïda l'arqueta de registre.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA.

Estan derogades totes les normes contingudes en reglaments i ordenances municipals que s'oposen al que disposa la present ordenança.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Entrada en vigor

Aquesta ordenança entrarà en vigor després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i una vegada transcorregut el termini previst a l'article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Disposició final segona

La Batlia-Presidència, en l'exercici de les seves competències, pot interpretar, aclarir i desenvolupar els articles d'aquesta ordenança.

 

Annex I Valors límit d'abocaments a xarxa de clavegueram

​​​​​​​

PARÀMETRES QUÍMICS	UNITATS	LÍMITS PERMESOS
pH màxim		9
pH mínim		6
rH mínim		15
Temperatura	ºC	≤ 40
DBO5	mg/l	≤ 750
DQO	mg/l	≤ 1500
S.S	mg/l	≤ 750
Material sedimentable	mg/l	≤ 10
Nitrogen amoniacal (NH3, NH4+)	mg/l	≤ 25
Nitrogen nítric (NO3-)	mg/l	≤ 20
Nitrogen oxidat (NO3-, NO2-)	mg/l	≤ 40
Nitrogen total	mg/l	≤ 100
Fosfats (PO4-)	mg/l	≤ 100
Fòsfor total	mg/l	≤ 15
Clorurs (Cl-)	mg/l	≤ 1000
Sulfats (SO42-)	mg/l	≤ 500
Sulfurs (S2-)	mg/l	≤ 5
Sulfits (SO32-)	mg/l	≤ 2
Fluorurs (F-)	mg/l	≤ 9
Cianurs (CN-)	mg/l	≤ 0.2
Ferro	mg/l	≤ 10
Manganès	mg/l	≤ 2
Arsènic	mg/l	≤ 0.05
Plom	mg/l	≤ 0.05
Coure	mg/l	≤ 0.1
Zinc	mg/l	≤ 0.3
Níquel	mg/l	≤ 0.1
Alumini	mg/l	≤ 10
Bari	mg/l	≤ 1
Bor	mg/l	≤ 2
Cobalt	mg/l	≤ 0.2
Crom III	mg/l	≤ 0.2
Crom VI	mg/l	≤ 0.05
Crom total	mg/l	≤ 0.25
Magnesi	mg/l	≤ 10
Seleni	mg/l	≤ 0.01
Estany	mg/l	≤ 2
Plata	mg/l	≤ 0.05
Fenols	mg/l	≤ 2
Aldehids	mg/l	≤ 2
Formaldehids	mg/l	≤ 5
Olis i greixos	mg/l	≤ 150
Olis minerals	mg/l	≤ 100
Detergents biodegradables	mg/l	≤ 10
Toxicitat	U.T. (equitox/m3)	≤ 15
Conductivitat a 25 ºC	µS/cm	≤ 3000
Color		Inapreciable en una dilució 1/40

 

​​​​​​​Annex II Bones pràctiques d'ús de la xarxa de clavegueram

La finalitat d'aquest annex és donar a conèixer aquells productes de consum habitual que tenen una repercussió directa a les xarxes de sanejament i en els processos de depuració, i d'altra banda descriure unes bones pràctiques d'ús de l'evacuació a les xarxes de sanejament, amb l'objecte de reduir en origen els contaminants aportats, evitar males olors, reduir l'aparició de plagues i facilitar l'adequat funcionament dels col·lectors i les estacions depuradores.

- Articles d'higiene personal

No s'han de llançar al vàter: compreses, tampons, bastonets, tovalloletes, preservatius, desmaquilladors i en general tot tipus de productes cosmètics.

Encara que en alguns casos s'indica a l'envàs que el residu és biodegradable, la seva degradació no és immediata, sinó que es realitza a llarg termini, i provoca una afecció directa a les xarxes de sanejament quan s'obstrueixen els col·lectors, un perjudici al medi ambient i un encariment del manteniment de l'explotació de les estacions depuradores per problemes de funcionament de bombes i elements mecànics, dany als sistemes hidràulics… Tot això comporta plantejar-se seriosament un bones pràctiques d'ús, tractar aquests articles com a residus i dipositar-los en contenidors.

- Fàrmacs

Està totalment prohibida l'eliminació d'aquelles substàncies químiques i principis actius emprats per prevenir, tractar, diagnosticar, detectar, alleujar o guarir malalties a través de la xarxa de sanejament. S'han de dipositar en els contenidors dels punts SIGRE (Sistema integrat de gestió de residus dels medicaments i dels seus envasos), habilitats en les farmàcies.

​​​​​​​​​​​​​​- Residus perillosos

No s'han d'eliminar a través de la xarxa de sanejament residus perillosos definits per norma, com per exemple productes de jardineria com ara adobs o plaguicides, o també olis minerals, líquids de frens o anticongelants, pintures o dissolvents.

Aquests residus es componen de diferents substàncies químiques prohibides per ordenança, i els d'origen domiciliari es poden dipositar a la deixalleria municipal.

Malgrat la necessitat de la seva utilització, es recomana una cultura de bones pràctiques d'ús, sobre la base del que estableixin les seves fitxes d'ús i etiquetes.

Quant als productes de neteja de la llar, es recomana la utilització de productes biodegradables.

- Olis vegetals

L'evacuació pel desguàs d'olis de fritada usats provoca embossos a les xarxes de sanejament per la formació de les denominades “boles de greix”, la qual cosa n'incrementa els costos de manteniment, promou l'aparició de males olors i dificulta els processos de depuració perquè arriben amb continguts d'oxigen mínims.

Així, l'oli usat que no pot ser reutilitzat ha de ser gestionat en els punts habilitats per fer-ho, i s'ha d'evitar tirar pel desguàs els olis de conserves.

- Restes de menjar

Els desguassos de les piques no han d'utilitzar-se per eliminar restes de menjar, substàncies pastoses o líquids contaminants.

L'eliminació de les restes de menjar a través de la xarxa de clavegueram genera, a més d'un consum innecessari d'aigua, obstruccions a les xarxes de sanejament i males olors, contribueix a la proliferació de plagues i provoca sobrecàrregues de matèria orgànica a les depuradores.

Per tot això, les restes de menjar han de dipositar-se en el contenidor de residus orgànics, i es recomana la utilització de petites reixetes en els forats de l'aigüera per evitar que aquests residus passin pel desguàs i acabin a la xarxa de sanejament.

Així mateix, la utilització de trituradores de residus orgànics sòlids està prohibida per ordenança, ja que suposa incorporar a les xarxes de sanejament i a les estacions depuradores, restes de sòlids orgànics que poden eliminar-se directament com a residus, la qual cosa genera un augment en la matèria orgànica que arriba a les depuradores, a més d'incrementar les possibilitats d'obstrucció dels col·lectors i/o un augment en la proliferació de plagues.

- Sabó i detergent

Es tracta de productes que dissolen els greixos o la matèria orgànica gràcies als tenso actius que contenen, però el seu ús, especialment en el cas dels detergents en pols, és una de les principals fonts de contaminació per fosfats, que combinats amb olis i residus sòlids, obstrueixen les xarxes de sanejament per la formació de les denominades “boles de greix”.

Sempre que sigui possible, és recomanable triar detergents sense fosfats.»  

Contra el present Acord es podrà interposar recurs contenciós-administratiu, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Palma, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà a la publicació del present anuncio, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa”

  

Búger, 21 de febrer de 2022

El batle

Pere Torrens Escalas