BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de gener de 2022, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR

L'informe ambiental estratègic sobre la modificació puntual núm. 6 del Pla Territorial Insular de Formentera (PTIF) , en els termes següents:

1. Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El Consell Insular de Formentera ha presentat la documentació amb sol·licitud d'avaluació ambiental estratègica simplificada, aportant memòria justificativa de la modificació puntual núm. 6 del PTIF, plànols i document ambiental estratègic (DAE), atès que es tracta d'una modificació menor d'un pla sotmès a avaluació ambiental, segons l'art. 12, apartat 4, lletra a, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «les modificacions esmentades en l'apartat 2 d'aquest article, quan siguin de caràcter menor, en els termes que es defineixen en l'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una avaluació ambiental estratègica simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol I d'avaluació ambiental estratègica de plans i programes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del pla

La modificació puntual núm. 6 del PTIF pretén la creació d'un nou sistema local d'equipaments i infraestructures (EQ / IF) a terrenys localitzats a la zona de es Ca Marí i parcialment inclosos dins sòl urbà de l'assentament en medi rural (AMR) de es Ca Marí, de cessió obligatòria al Consell Insular de Formentera, localitzats a la costa sud de Formentera.

Afectarà dues parcel·les cadastrals, amb una superfície total de 7.092 m², les quals es troben distribuïdes en dos àmbits:

- Àmbit «A», amb una superfície cadastral de 4.906 m², corresponent a la parcel·la amb ref. cadastral 6536914CC6863S, que es divideix actualment en les sub-parcel·les «a» i «b» (ref. cadastrals 6633914CC6863S0001PG i 6633914CC6863S0000OF, amb 1.523 m² i 3.383 m² de superfície, respectivament). En aquest àmbit, només es permetrà edificar a la sub-parcel·la «a», actualment classificada com a sòl urbà, amb una limitació d'ocupació de possibles edificacions a 300 m².

- Àmbit «B», que correspon a la parcel·la amb ref. cadastral 6536917CC6863N, amb 2.186 m² de superfície. A fi de compensar als propietaris que aporten els terrenys requalificats a EQ / IF, l'edificabilitat turística – residencial actual d'aquests es trasllada des de l'àmbit «A» a aquesta parcel·la pròxima.

Aquesta parcel·la passarà a estar qualificada mitjançant una volumetria específica AMR ECMVE 01, i el seu aprofitament serà el resultant de l'addició, a l'aprofitament que el PTIF defineix actualment per a aquesta, de l'aprofitament que se li trasllada des de la part actualment urbana dels terrenys requalificats com EQ / IF segons l'apartat anterior, resultant en un increment d'edificabilitat del 69,67% en la parcel·la referida, mantenint-se la resta de paràmetres de l'ordenació urbana segons el PTIF.

La modificació puntual referida no suposarà un augment de la població sostre en l'àmbit de l'AMR de es Ca Marí, on la principal activitat econòmica és el turisme i els serveis associats. Com a serveis, compta amb enllumenat públic, connexió a xarxa elèctrica i connexió a la xarxa de proveïment d'aigua potable municipal gestionada per la companyia Aqualia, però no disposa de connexió a la xarxa pública de sanejament. L'accés rodat principal és a través de l'avinguda de es Ca Marí, que connecta amb el vial principal de l'illa, la carretera PM-820 de la Savina a la Mola.

3. Avaluació d'efectes previsibles

Segons el DAE, durant la fase de planificació, que inclou les accions de creació de la zona EQ / IF a l'àmbit «A», d'augment d'edificabilitat a l'àmbit «B» i de creació de la nova UA, es preveuen els següents impactes rellevants:

- Consum d'energia elèctrica: impacte compatible, assumint que efectivament es consoliden usos públics a l'àmbit «A», mitjançant una edificació de 300 m² d'ocupació, i una sola planta, el DAE suposa una potència elèctrica instal·lada d'aproximadament 10 kW, sempre depenent de la tipologia d'equipament o infraestructura que es construeixi. Funcionant al 50% d'aquesta potència durant vuit hores al dia, s'estima un consum orientatiu de 40 kWh / dia, és a dir, d'uns 20 MWh / any, que és el consum equivalent a una població resident d'uns deu habitants.

- Canvi climàtic: impacte moderat de signe negatiu respecte de la creació de la zona EQ / IF. S'estimen 0,12 T de CO₂ d'emissions totals per m² de construcció en habitatges unifamiliars, que pot extrapolar-se als usos d'equipament previstos a l'àmbit «A». Suposant 300 m² construïts, correspondria a un augment d'emissions de 36 T CO₂ = 0,12 T CO₂ / m² x 1 construcció x 300 m² / construcció. Segons l'estima del consum energètic anual, correspondria a 20 MWh / any x 0,74 t CO₂ / MWh = 14,8 t CO₂ / any.

- Consum d'aigua: s'assumeix que a l'àmbit «A» suposarà un impacte negatiu compatible que pot assimilar-se, com a aproximació, al d'un habitatge de la mateixa superfície edificada (uns 300 m² d'ocupació i una sola planta), corresponent a la dotació mínima d'una població resident de quatre persones, és a dir, 1 T / dia.

- Hidrologia: es preveu que l'augment d'edificabilitat en l'àmbit «B» suposi una disminució de la infiltració i un augment de l'escorrentia, encara que es considera que l'impacte serà compatible, atès que la superfície afectada serà poc significativa respecte de l'AMR de es Ca Marí.

- Generació de residus: es produirà un augment associat als futurs equipaments o infraestructures que s'implantin en l'àmbit «A», suposant un impacte negatiu compatible. Com a estimació, pot assimilar-se a la generació de residus corresponent a l'ús residencial turístic actual, corresponent a una edificació de 304 m². Aquesta generació es considera equivalent a la d'una població resident de quatre persones, és a dir: 2,7 Kg / hab. dia x 4 habitants = 108 Kg/dia.

- Mobilitat: la mobilitat previsiblement generada a l'àmbit «A» s'estima equivalent o similar als usos residencials i/o turístics actualment existents en aquest àmbit, i es considera que no serà superior a 20 trajectes diaris, suposant un impacte de signe negatiu compatible.

- Ordenació i usos: es considera un impacte positiu rellevant pels beneficis de la nova zona EQ / IF a la totalitat de l'AMR, on actualment no es disposa d'aquest tipus d'instal·lacions, però es preveu que siguin necessàries en un futur, ateses les previsions de millores en els serveis. Per altra banda, la creació de la nova UA es considera una eina necessària per a poder complir amb els objectius d'ordenació proposats.

- Emissions acústiques: l'augment en la intensitat d'ús residencial i turístic a l'àmbit «B» suposarà un increment de les emissions acústiques, tot i que es preveu que l'impacte negatiu sigui compatible, atès que la superfície afectada en l'àmbit de l'AMR de es Ca Marí és poc significativa.

- Flora: es preveu un impacte negatiu compatible amb la vegetació autòctona existent a l'àmbit «B».

- Paisatge: es preveu un impacte negatiu moderat per l'increment en l'edificabilitat a l'àmbit «B», implica la presència de volums d'edificacions amb contrastos cromàtics, de forma i de textura sobre el paisatge natural de l'àmbit. Així mateix, la pèrdua de vegetació és en si mateixa una incidència negativa, per la importància de la vegetació en l'actual paisatge interior de l'àmbit. Respecte de l'àmbit «A», es preveu un impacte baix, atès que l'edificabilitat es limita a 300 m².

Durant la fase d'execució de les obres, fruit dels nous projectes que es vagin aprovant, es preveuen els següents impactes rellevants: generació de pols, emissions acústiques i contaminació atmosfèrica pel funcionament de maquinària i vehicles d'obra, alteració del sòl i modificació de les vies de drenatge, especialment si els aplecs de material es produeixen sobre les zones dunars de l'àmbit «A» o pel trànsit de vehicles, risc de contaminació de les aigües subterrànies per abocament accidental de substàncies contaminants i risc d'incendi forestal.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha consultat a les següents administracions afectades, d'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013:

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Costes i Litoral, de la DG de Territori i Paisatge.

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme, de la DG de Territori i Paisatge.

- Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

​​​​​​​En el moment de redactar el present informe s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Ofici de resposta del Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

... us comunic que la modificació afecta terrenys que es troben a fora de la Xarxa Natura 2000, i per les característiques del projecte no es preveu cap mena d'afecció que minvi les garanties mediambientals, per la qual cosa, no és competència d'aquesta Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat emetre l'informe que demanau.

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica:

S'informa que:

4.2. Consideracions a tenir en compte segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica

...

En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l'apartat anterior s'ha de reservar una àrea de sòl destinada a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per generar l'equivalent anual a les necessitats energètiques d'aquest desenvolupament.

Si bé s'ha dut a terme una anàlisi de les emissions de CO₂ que suposarà la fase de construcció dels potencials equipaments i infraestructures públiques de la zona A, no s'ha considerat l'augment d'edificabilitat derivat a l'altra parcel·la, 6536917CC6863N. Tampoc s'han calculat altres emissions derivades, com són les degudes a la fase de funcionament per consum elèctric, consum d'aigua, generació d'aigües grises o augment de la mobilitat.

Així doncs, es requereix una anàlisi de les emissions de carboni que es generaran, a més de la revisió dels càlculs de la fase de construcció, també la vida útil del projecte d'urbanització a desenvolupar per tal de poder prendre les mesures necessàries per reduir i/o compensar les emissions de CO₂ i assolir la neutralitat de carboni.

Els principals focus emissors a considerar són:

- El canvi d'ús del sòl (les emissions que es deixen de fixar degut a eliminat la coberta vegetal existent).

- La fase de construcció.

- La mobilitat generada i induïda.

- El consum energètic en els edificis.

- El consum d'aigua.

- La producció i gestió de residus.

S'hauran de preveure mesures de compensació per obtenir un balanç final igual a zero o negatiu en el període de vida útil previst, i no s'ha de considerar com a impossible la seva compensació pel fet que no es pugui fixar el carboni equivalent en un curt termini de temps. Entre aquestes possibles mesures hi trobam: instal·lació d'energies renovables, inversió en projectes d'absorció de carboni, reduir l'ús del vehicle de combustió privat a partir de mesures de mobilitat sostenible, utilització de materials de construcció sostenibles i d'origen local, etc.

Per poder realitzar aquest càlcul de manera aproximada, en el següent enllaç es facilita una eina pensada per aquests tipus d'anàlisis:

http://www.caib.es/sites/canviclimatic2/ca/calculadora_de_co2_per_al_planejament/

...

Consideracions pel que fa a adaptació als efectes del canvi climàtic

...

Per adaptar-se al canvi climàtic s'haurien d'establir uns condicionants a totes les parcel·les afectades per la modificació puntual, 6633914CC6863S0001PG, 6633914CC6863S0000OF i 6536917CC6863N:

S'haurien de limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant arbrat, enjardinat, o cobertes vegetals, la disposició de carrers i espais públics que afavoreixi la ventilació natural, a més de connectar amb la vegetació natural. Els jardins han d'afavorir espècies vegetals presents a l'entorn de la zona urbana, per tal de generar una extensió de l'entorn natural dins el medi urbanitzat.

Part essencial de l'adaptació al canvi climàtic passa per optimitzar la gestió dels recursos hídrics. Per això és necessària la recuperació de l'aigua de pluja i contribuir a l'adaptació a la seva escassetat. En aquest sentit, es consideren mesures adequades: obligació que el disseny d'edificis inclogui la captura i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises; augmentar la permeabilitat de voreres i altres elements de la urbanització: exigència que en els projectes d'urbanització es mantingui la permeabilitat del sòl; a fi d'estar més ben preparats per les pluges torrencials i millorar la seva captació s'haurien d'habilitar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) en tot el sistema de recollida de pluvials i clavegueram, on es dota d'infraestructures que aconsegueixen captar i emmagatzemar aigua el màxim temps possible per no saturar les actuals infraestructures de pluvials.

L'espai públic pensat s'hauria de contemplar com a «refugi climàtic». Els refugis climàtics són espais, tancats o a l'aire lliure on les persones més vulnerables davant efectes del clima, com poden ser ones de calor, es puguin refugiar durant les pitjors hores. Espais climatitzats o espais a l'aire lliure orejats, amb aigua i cobertura vegetal per fomentar l'evapotranspiració i l'ombra.

...

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

S'informa que:

Segons l'opinió del Servei de Protecció d'Espècies, la modificació puntual no suposa efectes significatius sobre les espècies presents a la zona, sempre que es portin a terme les mesures preventives o protectores previstes així com el Pla de Vigilància Ambiental.

Es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre la Modificació Puntual núm. 6 del PTI de Formentera.

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme, de la DG de Territori i Paisatge:

Examinat el contingut de la modificació es conclou que no hi ha increment del nombre d'habitatges, edificabilitat residencial o de places turístiques.

L'increment de la superfície edificada d'equipament és de 300 m².

L'ús dotacional a la part del terreny de sòl rústic, la major part protegit, dintre de l'Àrea de Protecció Territorial de Costes (APT), encara que sense edificació, pot provocar una major antropització d'aquest.

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Atesos els elements de l'entorn, les característiques de les obres corresponents a la documentació aportada no existeix inconvenient a efectes de risc d'incendis forestal per l'execució de la modificació del PTI sempre que:

1. Franja de prevenció d'incendis forestals, accessos i punts d'aigua: als habitatges actualment construïts caldrà complir les següents condicions:

Amplada i característiques de la franja: hi ha d'haver una franja de 30 metres d'amplada separant la zona edificada de la forestal, amb baixa càrrega de combustible vegetal, així com un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en aquesta. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, es farà segons concreti sobre el terreny l'Agent de Medi Ambient i ha de tindre, a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals, les següents característiques:

2. Arbrat: distància entre copes així com a la façana mínim 3 m, esporgats a un mínim de 3 m d'alçària, qualsevol part de la branca hi serà a més de 3 m de terra.

3. Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells i amb la façana d'un mínim de 3 m. En tots els casos es respectaran les espècies vegetals amenaçades específicament en la normativa vigent. S'ha de trencar la continuïtat entre les espècies arbustives i les arbòries.

4. Restes vegetals: s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació.

L'execució de la franja d'autoprotecció és a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals dels habitatges. Per tant, la necessitat d'acomplir les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest.

La zona edificada ha de disposar preferentment de dues vies d'accés alternatives i quan no es pugui, si l'accés únic supera els 20 m de llargada en terreny forestal, aquest haurà de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi. Les vies d'accés han de disposar, d'una banda, de 10 m a cada costat amb baixa càrrega de combustible amb les característiques indicades per la franja de prevenció dels habitatges.

5. Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives.

6. Durant l'època de perill d'incendis i, en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la finca per als serveis d'emergències, tal com s'especifica a l'art. 7 del Decret 125/2007.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, no es preveu que aquesta modificació puntual tengui efectes significatius sobre el medi ambient, tal com exposen les consideracions tècniques següents:

Una vegada vista i avaluada la documentació presentada cal esmentar que aquesta modificació puntual es pot considerar una modificació menor, la qual per si sola, no implica impactes ambientals significatius, ja que principalment es pretén la creació d'un nou sistema local d'equipaments i infraestructures (EQ / IF) dins sòl urbà, amb una limitació d'ocupació de possibles edificacions a 300 m², sempre que es compleixin les mesures ambientals proposades al DAE, durant les fases de planificació i execució, i als informes de les administracions previsiblement afectades. La modificació puntual referida no preveu cap increment del nombre d'habitatges, edificabilitat residencial o de places turístiques.

En tot cas, es consideren també impactes positius derivats de la modificació puntual referida del PTIF, ja que actualment a l'àmbit d'actuació no es disposa d'aquest tipus d'instal·lacions, però es preveu que siguin necessàries en un futur, ateses les previsions de millores en els serveis.

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer.- No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la modificació puntual núm. 6 del PTIF, supeditat al compliment de les mesures ambientals previstes al document ambiental estratègic, signat pel Sr. Bartolomé Planas Marí, biòleg, de l'empresa DUNA consultores, amb data maig de 2021, i dels següents condicionants:

1. D'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, atès que ambdós àmbits d'actuació es localitzen a una zona amb risc molt alt d'incendi forestal (ZAR), s'haurà de preveure:

- L'execució d'una franja de prevenció d'incendis forestals de 30 m d'amplada, separant la zona edificada de la forestal, amb baixa càrrega de combustible vegetal, així com un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en aquesta. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, es farà segons concreti sobre el terreny l'Agent de Medi Ambient i ha de tenir, a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals, les següents característiques:

+ Arbrat: distància entre copes així com a la façana mínim 3 m, esporgats a un mínim de 3 m d'alçària, qualsevol part de la branca hi serà a més de 3 m de terra.

+ Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells i amb la façana d'un mínim de 3 m. En tots els casos es respectaran les espècies vegetals amenaçades específicament en la normativa vigent. S'ha de trencar la continuïtat entre les espècies arbustives i les arbòries.

+ Restes vegetals: s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació.

La zona edificada ha de disposar preferentment de dues vies d'accés alternatives i quan no es pugui, si l'accés únic supera els 20 m de llargada en terreny forestal, aquest haurà de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi. Les vies d'accés han de disposar, d'una banda, de 10 m a cada costat amb baixa càrrega de combustible amb les característiques indicades per la franja de prevenció dels habitatges.

- Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives.

- Durant l'època de perill d'incendis i, en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la finca per als serveis d'emergències, tal com s'especifica a l'art. 7 del Decret 125/2007.

2. Durant la fase d'execució, s'hauran de preveure mesures per evitar l'abocament de substàncies contaminants, atès que la zona d'estudi presenta una moderada-elevada vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, així com bones pràctiques per minimitzar la contaminació atmosfèrica.

3. En cas de localització d'espècies invasores a l'àmbit d'actuació, com Carpobrotus edulis i Lantana camara, s'haurà de preveure la seva eliminació, d'acord amb les instruccions que dicti el Servei de Protecció d'Espècies.

4. D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

1.S'haurà de reservar sòl destinat a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per generar l'equivalent anual a les necessitats energètiques del desenvolupament urbanístic previst.

2. S'hauran de preveure mesures de compensació per obtenir un balanç final igual a zero o negatiu de les emissions de CO₂ en el període de vida útil previst per a les noves edificacions, com la instal·lació d'energies renovables, inversió en projectes d'absorció de carboni, reducció de l'ús del vehicle de combustió privat a partir de mesures de mobilitat sostenible, utilització de materials de construcció sostenibles i d'origen local.

3. S'hauran de limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant arbrat, enjardinat, o cobertes vegetals, la disposició de carrers i espais públics que afavoreixi la ventilació natural, a més de connectar amb la vegetació natural. Els jardins hauran d'afavorir espècies vegetals presents a l'entorn de la zona urbana, per tal de generar una extensió de l'entorn natural dins el medi urbanitzat.

4. Les noves edificacions hauran de dissenyar-se de manera que prevegin la recuperació i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises, així com el manteniment de la permeabilitat del sòl mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS).

5. S'haurà de preveure que els nous edificis públics disposin d'espais climatitzats o espais a l'aire lliure orejats, amb aigua i cobertura vegetal per fomentar l'evapotranspiració i l'ombra.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

Palma, 27 de gener de 2022

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias