Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL DE GOVERN

Núm. 88107
Acord del Consell de Govern de 14 de febrer de 2022 pel qual es concedeixen els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per a l’any 2022

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és una distinció que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d'investigació, de l'ensenyament i lingüístic.

El Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, estableix que aquest s'ha d'atorgar mitjançant un acord del Consell de Govern, tenint en compte la proposta de concessió de les distincions feta pel Jurat ―de la qual el Consell de Govern, en el cas actual, es va donar per assabentat en la sessió de 7 de febrer de 2022― i, també, directament a proposta del president o presidenta o de qualsevol membre del Govern quan es donin les circumstàncies excepcionals que així ho justifiquin.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Presidència, Funció pública i Igualtat, en la sessió de 14 de febrer de 2022, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Concedir els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears a les persones següents:

Josefina Salord Ripoll

Nascuda a Ciutadella el 1955, és llicenciada en Filologia Romànica i Catalana, catedràtica d'ensenyament secundari i historiadora de la cultura.

Reconeguda amb diferents nomenaments acadèmics i guardons culturals fora de Menorca, ha centrat la seva recerca i divulgació en la història cultural menorquina a través de nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il·lustració, la Renaixença i el Nou-cents.

Ha desenvolupat una intensa activitat a l'lnstitut Menorquí d'Estudis (IME), del qual és membre fundadora (1985-1986). És també membre de l'Ateneu de Maó i del Cercle Artístic de Ciutadella, la qual cosa deixa palès el seu compromís amb la cultura i amb les institucions culturals.

Com a investigadora de la història cultural menorquina, ha publicat articles científics a la Revista de Menorca, de la qual ha estat codirectora, i a Randa, entre moltes altres capçaleres. A més, ha participat en la coordinació i la redacció de diversos volums d'estudis, seminaris i jornades sobre personalitats de gran relleu per a la història cultural menorquina.

Josefina Salord és una persona compromesa amb la cultura, que ha treballat de manera incansable i rigorosa, i destaquen les seves valuoses aportacions a períodes poc coneguts de la història de Menorca pel que fa la literatura. Els seus treballs han contribuït a aclarir moments històrics realment significatius en l'àmbit de la geografia lingüística catalana i han situat l'illa de Menorca i els seus estudiosos en el lloc que els corresponia.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva aportació a la cultura, la història i la literatura menorquina.

Lina Tur Bonet

Violinista i directora d'orquestra eivissenca.

Des que el 1989 debutà com a solista i tres anys més tard guanyà el segon premi de violí al Concurs Nacional de les Joventuts Musicals d'Espanya, Lina Tur ha desenvolupat una carrera musical brillant, que l'ha duit a actuar com a concertino amb les agrupacions i les orquestres més prestigioses d'arreu d'Europa i a les ordres de directors reconeguts.

Com a directora, ha estat al capdavant de l'orquestra Vigo 430, l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca, l'Orquestra Simfònica Ciutat d'Elx, la Cammerata, la Jerusalem Baroque Orchestra i la Camerata Villa Musica, i com a solista, ha recorregut tot el món i ha fet enregistraments per als principals segells de música clàssica.

La seva carrera musical ha tingut també un important vessant educatiu: ha estat docent al Conservatori Superior de Saragossa, on va ser titular de la càtedra de violí romànic, i actualment ensenya al conservatori superior Katarina Gurska de Madrid i a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

És una constant estudiosa de l'art de la música i investiga incansablement sobre aspectes retòrics i simbòlics en la música. Les seves inquietuds artístiques també l'han duit a experimentar i col·laborar amb altres expressions creatives, com la poesia o el teatre.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva brillant trajectòria musical de rellevància internacional i per la vocació, la dedicació i l'entrega sense condicions a la seva professió.

Consuelo Marquès Melià

Nascuda a Ferreries (1950) ha estat la primera dona a participar, ara fa cinquanta anys, com a cavalleressa a les festes patronals a Menorca.

El seu gest, valent i capdavanter, va obrir el camí a les dones en unes celebracions reservades fins llavors al gènere masculí. És així com fa mig segle que una dona a Menorca va pujar, per primera vegada, damunt un cavall per participar en la colcada. Cinquanta anys d'un acte de valentia que va fer història.

L'any 1970 tot el poble de Ferreries va viure la primera vegada que una dona participava a les festes de Sant Bartomeu. Consuelo Marquès sols tenia dinou anys, però el seu gest històric anys després obriria camí a altres dones i a altres pobles.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva valentia, ja que va ser la primera dona que fa mig segle va pujar damunt un cavall a Menorca per participar en la colcada. Per això i pel fet d'haver obert camí a la participació de les dones en unes festes reservades fins llavors al gènere masculí.

Miquel Jaume Roig (títol pòstum)

Miquel Jaume Roig (1953-2021) és una de les persones més reconegudes dins l'esport balear.

Resident a Sineu, però manacorí de cor. El qui havia estat president i fundador del club de primera divisió de futbol sala anomenat Palma Futsal va viure una carrera a les banquetes del futbol mallorquí, en què dirigint el Manacor en la temporada 1992-1993 aconseguí el campionat de tercera i l'ascens a segona B. Miquel es convertí en un entrenador de prestigi en el futbol balear, per la qual cosa va arribar a entrenar el Juvenil del Reial Mallorca. Abans de deixar la seva carrera d'entrenador, fundà l'Associació Esportiva Manacor el 14 de juliol de 1998. Miquel va fer d'un equip local i humil un referent a totes les illes, i va dotar de protagonisme i identitat un esport minoritari com era el futbol sala, alhora que va fer una tasca social admirable

Miquel Jaume ha estat esplèndid amb l'esport balear i sempre ha apostat pel seu creixement. Li ha donat visibilitat i oportunitats perquè continuï creixent i ha fet que sigui reconegut en l'àmbit nacional i internacional. La seva darrera gran acció va ser la creació de la Fundació Palma Futsal, un espai destinat a canalitzar i a millorar totes les iniciatives socials que va desenvolupant el club. La Fundació ajuda clubs com el Mallorca Waterpolo Club, el Voley Ciutat Cide o el Club Natació Palma, que tenen dificultats per continuar creixent en la seva modalitat.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca esportiva i social dins l'àmbit de l'esport balear.

Miquel Fiol Sala

Nascut a Porreres l'any 1949, és doctor en Medicina, especialista en cardiologia i medicina intensiva.

Com a metge especialista ha desenvolupat part de la seva activitat professional a l'Hospital Sant Pau de Barcelona i durant més de 30 anys a l'Hospital de Son Dureta i a l'Hospital Universitari de Son Espases a Mallorca, i ha estat un referent en l'electrocardiografia clínica.

Des dels inicis de la seva activitat assistencial ja va demostrar una vocació investigadora que ha anat consolidant fins a l'actualitat i de la qual són fruit nombroses publicacions en llibres i monografies sobre els temes que han guiat tota la seva producció científica, i també la seva participació com a investigador principal en nombrosos assaigs clínics, entre d'altres.

Des de 2014 és el director científic de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears i com a tal va aconseguir la important fita que fos acreditat com a institut de recerca sanitària de l'Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquest fet ha permès situar la recerca sanitària de les Balears en el grup selecte d'institucions que fan investigació biomèdica d'excel·lència en l'àmbit nacional i internacional, la qual cosa ha estat un pilar per combatre la lluita contra la COVID-19 des de les Illes Balears.

A més a més, el doctor Fiol és l'investigador principal a les Illes Balears del Projecte Nacional PREDIMED, que estudia els efectes de la dieta mediterrània sobre la prevenció primària de la malaltia cardiovascular.

Va ser, també, president de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears durant 8 anys.

Premi Ramon Llull en reconeixement d'una vida dedicada a la millora de la salut de les persones, tant des del vessant assistencial com investigador, de la qual destaca la seva decisiva contribució per situar les Illes Balears en el mapa de les investigacions biomèdiques de referència.

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Escoltes de Menorca i Escoltes i Guies de Mallorca

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Escoltes de Menorca i Escoltes i Guies de Mallorca, Premi Ramon Llull per la seva trajectòria dins el món del lleure educatiu.

Les seves activitats i experiències tenen una finalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar, atès que fomenten l'educació en valors i que ajuden a adquirir competències i habilitats socials. Aquest aprenentatge promou que els infants i els joves participants de les seves activitats prenguin consciència de la seva pròpia vida i siguin actius i participatius socialment. A més, les seves activitats fomenten la inclusió social, la convivència intercultural, el treball en equip, la resolució de conflictes i la capacitat d'anàlisi.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca cívica i d'educació en valors.

Conjunt d'entitats de pacients de les Illes Balears, en representació de totes les entitats Mercedes Alvarado - Associació d'Ajuda a l'Acompanyant del Malalt de les Illes Balears

Les associacions de pacients s'han hagut de reinventar i adaptar. Les administracions públiques de les societats democràtiques tenen per finalitat primordial servir la ciutadania i afavorir les condicions necessàries perquè la població tengui una vida amb plena salut i igualtat d'oportunitats. Des de la Conselleria de Salut i Consum s'ha enfortit el diàleg i la participació activa amb les associacions de pacients amb un compromís ferm de transparència.

Les associacions ens recorden la importància del diagnòstic precoç, l'atenció personalitzada, el tractament òptim i, sobretot, la comunicació entre els professionals i els pacients. Les associacions són la veu dels pacients; tenen un paper fonamental en el teixit sanitari; formen i informen les persones amb malalties i exerceixen una important tasca de sensibilització. Les entitats de pacients exerceixen un rol clau en la societat. Contribueixen a visibilitzar les necessitats dels pacients i reivindiquen el diàleg continu amb l'Administració. Les entitats són informadors clau i són un termòmetre de la situació sanitària. Entre les seves funcions, les associacions de pacients aporten suport psicològic, ajuts econòmics, orientació jurídica, donen suport a la recerca, duen a terme campanyes de finançament col·lectiu, esdeveniments solidaris, etc. Treballen perquè tothom tengui les mateixes oportunitats i no deixen ningú enrere.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca solidària i del treball en xarxa que tant ha evidenciat la seva importància durant la pandèmia de la COVID-19.

Federació de Ciclisme de les Illes Balears

Constituïda bàsicament per clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades que entre les seves finalitats inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i esportiva, i constituïda també per esportistes, tècnics, jutges, àrbitres o altres representants de persones físiques. Es tracta d'una entitat privada sense afany de lucre. La modalitat esportiva de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears és el ciclisme i està composta per les disciplines següents: cicloturisme, carretera, pista, BTT, ciclocròs, bicicleta de trial, BMS.

Se'n commemoren els 125 anys d'història, amb tots els valors que representa aquesta activitat.

Premi Ramon Llull en reconeixement del seu interès públic i social, dedicada a la promoció, la gestió, la regulació, l'ordenació tècnica i la coordinació del ciclisme.

Vicent Serra Ferrer, Blai (títol pòstum)

Vicent Serra Ferrer, Blai, nascut a Formentera l'any 1953, va dedicar tota la seva vida a la docència.

Premi Ramon Llull per la seva trajectòria de més de trenta-cinc anys dins l'àmbit de l'ensenyament i, en particular, pel seu paper com a pilar de la implantació dels ensenyaments secundaris a Formentera, a més de la seva imprescindible activitat social a través de diferents entitats associatives i culturals de l'illa (Obra Cultural Balear de Formentera, Associació de Veïns de Porto-salè, Patronat Municipal de Cultura i Coordinadora d'Entitats Cíviques de Formentera). Professor, llicenciat el 1978 en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Fou professor dels cursos de l'INBAD a Formentera, de l'Institut de Santa Maria d'Eivissa. Fou secretari i vicedirector de l'Institut Marc Ferrer el 1991 i encarregat de la implementació de la LOGSE al centre. El juliol de l'any 1977 fou un dels fundadors i president de l'Obra Cultural Balear a Formentera. El 1981 participà també en la fundació de l'Associació de Veïns de Porto-salè i de l'associació Amics de Formentera. Entre el 1983 i el 1986 dirigí el Patronat Municipal de Cultura. El 1987 formà part de la Coordinadora d'Entitats Cíviques, plataforma creada per oposar-se al projecte urbanístic de la punta de sa Pedrera. Col·laborà en l'obra col·lectiva Història i antropologia a la memòria d'Àngel Palerm (1984). Ha estat col·laborador dels primers volums de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.

Vicent Serra Ferrer, Blai, va participar de manera activa i directa en la implantació dels estudis secundaris a Formentera que acabarien cristal·litzant en la creació de l'actual Institut d'Ensenyament Secundari Marc Ferrer. Creà l'aula d'extensió a Formentera de l'Institut Santa Maria d'Eivissa a partir del curs 1980-1981.

Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva aportació en l'àmbit de l'educació.

Virginia Torrecilla Reyes

Nascuda a Cala Millor l'any 1994, és futbolista i juga en la posició de centrecampista a l'Atlètic de Madrid de la primera divisió espanyola.

Va començar a jugar a futbol al carrer amb els seus amics i es va apuntar als 9 anys amb un amic al Badia Cala Millor i després va passar per les categories base del Club Esportiu Cerverí fins al primer any de cadets.

El 2012 va fitxar pel campió de la lliga, el FC Barcelona, i en la temporada 2013-2014 van tornar a guanyar la lliga amb un gran domini. Individualment, va tornar a ser elegida a l'onze ideal de Futbol Draft, i va rebre la Bota d'Or per part de la Federació de Futbol de les Illes Balears.

El 2015 va fitxar pel Montpellier HSC de França i el 12 de juliol del 2019 va fitxar per dues temporades per l'Atlètic de Madrid, el seu club actual. En el comunicat oficial, el club la va considerar una de les millors centrecampistes d'Europa i va destacar-ne la intel·ligència, el treball, l'anticipació davant el rival i la bona relació amb la pilota.

Després de dos anys d'absència per motius de salut, el 23 de gener de 2022 va tornar a jugar en la final de la Supercopa d'Espanya davant el Barça.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la trajectòria d'una esportista de primer nivell i de la seva capacitat de superació.

Isabel Echarri

Nascuda a Navarra l'any 1929. Va estudiar a Sant Sebastià i a Madrid, i la carrera de Filosofia i Lletres a Nancy, França.

Des de 1954 viu mig any a Formentera i mig a París, lloc on estudià, becada, pintura, tècniques d'estampació gràfica, gravat i pintura al fresc a l'École Nationale Supériore des Beaux Arts. El 1956 s'endinsà en el seu univers particular, que ha anat desenvolupant al llarg de la seva vida, i realitzà els primers monotips i gravats blancs.

Gran part de la seva obra, feta a Formentera, ha estat exposada des de 1956 a les principals galeries europees i d'altres continents. Però també ha volgut mostrar-les a les Pitiüses, des de 1969 a la galeria Ivan Spence.

El 1997 Sa Nostra va reunir una important quantitat d'obra per exposar-la a totes les sales d'art d'aquesta Caixa de Balears. El Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MAC) la va incloure a les antològiques dels anys seixanta i setanta.

L'obra d'Echarri està representada a diversos museus de París, Iugoslàvia, Bèlgica i a les col·leccions del MAC d'Eivissa i de Sa Nostra.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria artística.

Anna Traveset

Anna Traveset va néixer a la Seu d'Urgell l'any 1962. És una ecòloga catalana reconeguda per la seva feina sobre les interaccions ecològiques entre plantes i animals, especialment a les illes.

Travesset és professora d'Investigació a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats - IMEDEA amb seu a Mallorca, i professora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. A més, és la representant institucional del CSIC a les Illes Balears. L'any 2017 va rebre el Premi Rei Jaume I de protecció del medi ambient.

Les seves recerques se centren en l'estudi de les interaccions ecològiques i evolutives entre espècies, específicament en la manera com són alterades per diferents impulsors del canvi global. També ha elaborat nombrosos estudis sobre la biologia reproductiva d'espècies vegetals vulnerables. Destaca per les importants aportacions que ha fet en l'àmbit de la biodiversitat en ecosistemes insulars.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca en el camp de la biodiversitat

Amadip Esment

Va néixer l'any 1962 amb l'objectiu que les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies poguessin gaudir de les seves vides. Des del començament, l'entitat ha estat centrada en la protecció i la defensa dels drets de les persones i de les seves famílies (dret a una imatge digna, a una ocupació, a un habitatge, a poder triar els suports segons les necessitats i a poder gaudir de relacions significatives, entre d'altres).

En el transcurs del temps, l'entitat ha evolucionat i comparteix la seva manera de fer feina amb persones que tenen altres necessitats. Els valors, que constitueixen la base sobre la qual es fonamenta l'entitat, s'han anat adaptant i adequant als canvis que requereixen els nous temps.

L'activitat essencial de l'organització és, precisament, la seva manera d'acompanyar les persones i fer les coses: amb cura i prestant atenció als detalls. D'aquí el nom esment, un terme que forma part de l'essència d'aquesta organització.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria i de la tasca social i cívica que duen a terme.

Galeria 6A

Projecte iniciat l'any 1982, és una de les poques galeries d'art en tot el territori espanyol amb taller d'estampació tradicional propi.

Han estampat i editat més de 1.800 imatges de més de 80 artistes, que són convidats a treballar les tècniques d'estampació tradicionals com la xilografia, el gravat calcogràfic i la litografia, sota l'assessorament del seu equip tècnic, preparat per dur a terme les propostes dels artistes. Es tracta d'un dels pocs tallers a Espanya amb més de 600 pedres litogràfiques, en actiu, a disposició de l'art contemporani, juntament amb premses i màquines, en molts casos úniques en actiu a Espanya. Aquest fet fa encara més especial el Taller 6a, i fa possible dur a terme produccions cent per cent 6a.

La Galeria 6A fa més de tres dècades que desenvolupa el camp de la investigació tècnica, per poder oferir el màxim als creadors. L'obra gràfica original que editen forma part dels projectes expositius que fan a la seva Galeria, on obra gràfica i obra única conviuen en equilibri.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria i de la contribució a l'art.

Segon. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 14 de febrer de 2022

La secretària del Consell de Govern

Mercedes Garrido Rodríguez