BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La institució de la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s'han distingit per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la labor de les quals ha tingut una projecció especial fora de l'àmbit de les Illes Balears.

L'article 3.1 del Decret 2/2014, de 10 de gener, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que s'ha d'atorgar mitjançant un acord del Consell de Govern, a proposta de la presidenta de les Illes Balears. L'article 8 preveu que quan es donin les circumstàncies excepcionals que així ho justifiquin, la presidenta podrà proposar directament la persona que s'hagi de guardonar, sense necessitat de convocatòria ni de constitució de jurat.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la presidenta de les Illes Balears, en la sessió de 14 de febrer de 2022, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Concedir, per motius excepcionals, la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2022 a les persones següents:

Maria Antònia Oliver i Cabrer, a títol pòstum

Va néixer a Manacor l'any 1946 i va morir a Sencelles el 10 de febrer de 2022.

Inclosa dins la generació dels 70, s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de Mallorca i molt influïdes pel gènere rondallístic tradicional. En aquesta línia, publicà Cròniques d'un mig estiu (1970), que reflecteix les conseqüències del boom turístic; Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), que és la història d'un poble imaginari de Mallorca contada per les tres generacions d'una saga familiar, i El vaixell d'iràs i no tornaràs (1976). Amb Punt d'arròs (1979), enceta una nova perspectiva més interessada en l'anàlisi psicològica. Ha fet incursions en la narrativa de gènere, tant policíaca, amb Estudi en lila (1986) i Antípodes (1988), com èpica i mítica, amb Cuineres de foc (1986). Amb Joana E. (1992) —que toca el tema dels canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona mallorquina que l'autora va conèixer el 1979, i que retrata la societat mallorquina de l'època— guanyà el premi Prudenci Bertrana 1991.

La seva narrativa és variada i dona un protagonisme especial a la dona. En el camp de la narrativa breu, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va fer sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L'illa i la dona (2003), amb una selecció d'obres anteriors.

La narrativa de Maria Antònia Oliver té una àmplia gamma de recursos: en algunes de les seves obres, el nus central el conformen les relacions de diverses generacions o de sagues familiars (Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, Amor de cans…), i en unes altres, l'autora ens remetrà a mons onírics i mitològics (aquest seria el cas d'algunes narracions de Tríptics o de la novel·la Crineres de foc).

També cal destacar el seus treballs per a la televisió, amb els guions dramàtics «Muller qui cerca espill» (1980) i «Vegetal» (1981), ambdós editats el 1982 amb el títol Vegetal. A més, ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville, entre d'altres.

Ha col·laborat en publicacions com El Correo Catalán, Serra d'Or i Avui.

El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.

Medalla d'Or en reconeixement de l'excel·lent trajectòria d'una escriptora prolífica.

Elías Torres Tur

Nascut a Eivissa l'any 1944. Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura l'any 1968. Professor a diferents departaments de 1969 a 2014 i doctor per l'UPC l'any 1993. Professor convidat a les universitats de Califòrnia a Los Angeles i de Harvard. Resident a l'Acadèmia Espanyola de Roma al 1990 i arquitecte diocesà d'Eivissa de 1973 a 1977.

Forma estudi professional amb José Antonio Martínez Lapeña des de 1968. Entre els seus projectes més destacats estan la renovació de l'església de l'Hospitalet a Eivissa (1984), les obres en el Castell d'Eivissa (1983-1991), els habitatges de la Vila Olímpica de Barcelona (1992), les obres en el Castell de Bellver (1982-1993), la restauració del Park Güell de Barcelona (1984-1993), les Intervencions en el Monestir de Sant Pere de Rodes (1980-1994), les cases Boenders (1982), Gili (1987) i Vicent Marí (1994) a Eivissa, el Museu de Menorca (1991-1998), l'annex del Museu de Kumamoto al Japó (1992), les escales de la Granja a Toledo (2001), les rampes d'accés al Castell de Castelldefels (1982-1999-2001), el Jardí de les Eres a Formentera (2003), l'esplanada del Fòrum a Barcelona (2004), la rehabilitació de la Casa Vicens de Gaudí (2017) o l'espai de Ses Voltes a les Murades de Palma (1983), que s'estan completant actualment amb les obres del Baluard del Príncep.

Ha publicat Guia d'arquitectura d'Eivissa i Formentera (1980); Park Güell (2002), Luz cenital (2005); Hubiera preferido invitarles a cenar (2005). Les seves obres i articles han estat publicats a llibres i revistes d'arquitectura, i a les monografies El Croquis (1993) i José Antonio Martínez Lapeña / Elías Torres (2014).

Ha estat guardonat amb premis d'arquitectura nacionals i internacionals per les seves obres i dissenys en diverses ocasions, els premis FAD d'arquitectura i interiorisme i el Delta d'Or i de Plata. Ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull (2008), la Medalla d'Or del Consell Insular d'Eivissa (2010) i la de la Ciutat d'Eivissa (2021), el RIBA International Fellowship 2016 i el Premi Nacional d'Arquitectura 2016.

Medalla d'Or en reconeixement de l'excel·lent trajectòria professional i de la contribució que ha fet en el camp de l'arquitectura.

Segon. Disposar la publicació d'aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 14 de febrer de 2022

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez