BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar temporalment en cada una de les illes, nivells que varen ser revisats els dies 8 i 23 de novembre, els dies 3, 13 i 23 de desembre de 2021 i 10 de gener de 2022.

El nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 estableix unes mesures bàsiques de seguretat i prevenció —ús de la mascareta, higiene de mans, manteniment de distàncies interpersonals, ventilació d'espais tancats— de caràcter i aplicació general, qualsevol que sigui el nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa, com també un seguit de mesures aplicables a determinats sectors d'activitat de major risc en funció del nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa.

Així doncs, les determinacions del nivell d'alerta sanitària que periòdicament es duen a terme són les que determinen quin és el conjunt efectiu de mesures de prevenció i protecció front a la transmissió de la COVID-19 establertes en el Pla esmentat que són aplicables en cada moment en cada illa.

Així mateix, el Consell de Govern, en la sessió del dia 29 de novembre, va aprovar l'Acord pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats, com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19. Els termes d'aquest Acord varen ser ampliats per l'Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2021 i prorrogada l'eficàcia per l'Acord de 17 de gener de 2022.

Aquests acords varen rebre l'autorització de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant —respectivament— les interlocutòries 382/2021, d'1 de desembre de 2021, 411/2021, de 28 de desembre, i 8/2022, de 19 de gener, i els acords així autoritzats es varen publicar —respectivament— en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 167, de 4 de desembre, en el núm. 179, de 29 de desembre de 2021, i en el núm. 12, de 22 de gener de 2022, i a hores d'ara tenen una eficàcia temporal autoritzada fins a les 24.00 hores del dia 28 de febrer de 2022.

L'eix central d'aquests acords consisteix a determinar l'obligatorietat de l'ús del denominat certificat COVID Digital UE (CCD-UE), o la documentació autèntica que acredita un contingut idèntic a aquest certificat —que acredita que el seu titular es troba vacunat amb pauta completa, o que ha superat la COVID dins dels sis mesos anteriors o que ha obtingut un resultat negatiu en una prova de detecció d'infecció activa en dates immediatament anteriors—, per poder accedir a determinats locals o establiments en els quals hi ha un major risc de transmissió de la malaltia. A més, aquest Acord condiciona al nivell d'alerta sanitària declarat en cada illa la determinació de l'àmbit objectiu d'exigència de l'ús d'aquesta documentació, de manera que com més alt sigui el nivell d'alerta sanitària en el qual es trobi una illa més categories d'establiments han de demanar aquesta documentació per permetre-hi l'accés.

II

El 10 de gener de 2022 el Consell de Govern va adoptar l'Acord pel qual s'establien els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar en cada una de les illes fins al dia 24 del mateix mes, Acord l'eficàcia del qual es va prorrogar fins al dia 31 del mateix mes, atès l'estancament en què es trobava en aquell moment la situació epidemiològica, que semblava però no confirmava encara una inflexió de la tendència alcista dels contagis. Per tot això, es va mantenir en totes i cada una de les illes el nivell d'alerta 3.

Així doncs, l'evolució de la situació epidemiològica del darrer mes de 2021 i el primer mes de 2022 ha resultat ser un compendi dels efectes de la variant òmicron del SARS-CoV-2 . Generalitzada aquesta soca com a font principal de contagis de la COVID-19, se n'ha comprovat la gran capacitat de transmissió —molt superior a la que fins ara hem experimentat amb altres soques del virus—, i s'ha pogut comprovar també que genera ordinàriament uns efectes i una simptomatologia menys greus entre els contagiats que altres variants. Tot i que se segueixen produint casos greus i molt greus, és aquesta capacitat de contagi i expansió la que arriba a generar efectes de saturació assistencial, ja que aquesta sobrecapacitat de contagi provoca, malgrat el percentatge de casos greus o molt greus sigui més baix que en el cas d'altres soques, que el nombre absolut de casos greus o molt greus que necessita atenció hospitalària i que pot arribar a concloure amb la mort del malalt s'apropi perillosament als pitjors moments d'onades provocades per soques més virulentes.

Així doncs, la situació epidemiològica i assistencial a les illes globalment, d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 28 de gener de 2022, basat en dades consolidades a dia 26 del mateix mes de la Direcció General de Salut Pública i Participació i dades oferides pel Servei de Salut de les Illes Balears de dia 27 de gener, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 3249 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc molt alt. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 1674,5 casos (risc molt alt). La taxa de positivitat a 7 dies és del 32,7 %

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 3026,4 casos, Menorca de 3782,9, Eivissa presenta una IA14 de 4357,6 casos i Formentera presenta una IA14 de 1881,7 casos.

D'altra banda, la situació assistencial empitjora i ja és evident que l'augment de contagis suposa un augment de pressió assistencial tant en l'ocupació de llits de planta com de llits de cures crítiques.

Per illes, Mallorca presenta una ocupació de llits de planta amb una ocupació del 11,84 %; Menorca es troba pel que a fa a l'ocupació de llits de planta en un 7,27%, mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) presenta una ocupació del 21,82%.

Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca es troba en un 31,23%, Menorca 3,7% i Eivissa i Formentera es troben en uns percentatges d'ocupació del 21,82%.

En definitiva, l'evolució de l'epidèmia a les Illes Balears ha canviat radicalment des de l'1 de desembre de 2021, de manera que des d'aquell moment fins ara s'ha produït un creixement intens i sostingut dels contagis com també de les ocupacions de llits hospitalaris, tant de planta com d'unitats de cures crítiques, si bé, com ja s'ha dit pel que fa als ingressos, es produeixen d'una forma proporcionalment més moderada que en altres onades, tot i que, en termes absoluts i atès el volum total de contagis que s'han produït, ens acostem als nivells d'ocupació dels moments més difícils de la pandèmia.

L'evolució d'aquesta onada de la pandèmia resulta molt gràfica, quan es comparen l'evolució de les dades epidemiològiques dels dies 1 de desembre de 2021, 5 de gener i 26 de gener de 2022.

 

1/12/2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 1	NIVELL 1	NIVELL 3	NIVELL 1	NIVELL 1
BLOC I	IA14	266.4	264.4	428.7	191.7	67,2
	IA14 MAJORS DE 65A	172.5	175.3	211.1	125.7	68,4
	IA7	141.4	139.9	241.5	95.5	42
	IA7 MAJORS DE 65A	68.8	68.2	99.3	47.1	68.4
	TP7D	6.84%	7.12%	8.60%	5.41%	8.86%
BLOC II	%PLANTA	2.94%	2.90%	3.03%	3.32%	3.32%
	Taxa noves hosp.	8.18	8.48	6.42	7.50	7.50
	% UCI	7.33%	7.51%	18.52%	1.64%	1.64%
	Taxa noves UCI	0.35	00.45	00.00	00,00	00,00

 

 

5/1/2022	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 3	NIVELL 3	NIVELL 3*	NIVELL 3*	NIVELL 3*
BLOC I	IA14	1764	1749,3	1945,8	1776,4	1268,5
	IA14 MAJORS DE 65A	582,3	541,1	825,7	701,9	479,1
	IA7	819,3	760,7	1092,6	995,2	865,3
	IA7 MAJORS DE 65A	296,9	262	471,8	408,6	410,7
	TP7D	28,10%	30,20%	31,90%	30,60%	29,80%
BLOC II	%PLANTA	8,58%	8,80%	5,45%	8,76%	8,76%
	Taxa noves hosp.	21,31	23,66	6,42	16,87	16,87
	% UCI	21,11%	24,51%	14,81%	9,84%	9,84%
	Taxa noves UCI	2,44	2,79	0,00	1,87	1,87

 

26/1/2022	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 4	NIVELL 4	NIVELL 3*	NIVELL 4	NIVELL 4
BLOC I	IA14	3249	3026,4	3782,9	4357,6	1881,7
	IA14 MAJORS DE 65A	1674,5	1672,3	1303,8	2069	821,4
	IA7	1223,7	1060,8	1803,6	1875,8	730,8
	IA7 MAJORS DE 65A	687,7	668,6	608,4	927,1	342,2
	TP7D	32,73%	33,22%	31,55%	36,39%	35,97%
BLOC II	%PLANTA	12,61%	11,84%	7,27%	21,82%	21,82%
	Taxa noves hosp.	27,58	28,46	7,49	34,37	34,37
	% UCI	26,39%	31,23%	3,70%	16,39%	16,39%
	Taxa noves UCI	2,78	3,01	0,00	3,12	3,12

En definitiva des d'uns nivells molt propers al risc controlat o a nivells de risc baix de començament de desembre de l'any passat, s'ha evolucionat a unes incidències que ultrapassen amb escreix els índexs de risc molt alt, de forma que tot partint d'unes dades que superaven en molt els llindars de risc molt alt a 5 de gener de 2022, aquestes mateixes dades a dia 26 del mateix mes, s'han vist quasi duplicades ( de fet en el cas d'Eivissa la incidència s'ha incrementat quasi 2,5 vegades) , amb l'excepció de Formentera que ha incrementat un 50% la seva incidència en aquest darrer període.

En conseqüència i d'acord amb el quadre d'indicadors per a la valoració del risc i nivells d'alerta de transmissió de la COVID-19 del document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) en la sessió de 24 de novembre de 2021, escau revisar els nivells d'alerta sanitària que són aplicables en cada una de les illes, la qual cosa determina el contingut de les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19 que hi són aplicables.

 

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses de 28 de gener de 2022 s'ha emès d'acord amb el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS), que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors de risc, de manera que es classifica un territori en el màxim nivell d'alerta en què es compleixin les condicions següents:

• Almenys dos indicadors del bloc I es troben en aquell nivell de risc o superior.
• Almenys un dels indicadors del bloc II es troba en aquell nivell de risc o un de superior.

El bloc II està integrat per dos indicadors d'hospitalització general i per dos indicadors d'UCI, i s'ha de tenir en compte per a la determinació del nivell l'indicador que presenti el màxim d'entre els dos indicadors d'hospitalització general i d'entre els dos d'UCI.

A més, el nivell resultant no pot ser inferior en més d'un nivell del risc marcat per l'indicador d'ocupació d'UCI, ni en més de dos nivells per sota del marcat pel bloc I en conjunt.

El document esmentat també disposa que en situacions amb un risc de transmissió elevat, en les quals es detecti un empitjorament brusc de la situació epidemiològica (p. e. un augment ràpid de la taxa d'incidència en una setmana) es pot establir el nivell d'alerta valorant únicament els indicadors d'un dels blocs, tenint en compte el valor més alt de qualsevol dels valors, i tenint en compte també la tendència de la situació epidemiològica. Així mateix, davant situacions especials en les quals es detecti un risc específic, les CA poden prendre la decisió d'elevar de manera ràpida el nivell d'alerta per a un determinat territori.

Així doncs, analitzada la situació epidemiològica, l'Informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 28 de gener de 2022, palesa:

«És evident que les Illes Balears s'estan enfrontant actualment a una situació epidemiològica molt complicada, generada per la conjunció dels efectes de màxima mobilitat social del període nadalenc juntament amb l'aparició d'una nova variant (òmicron) que està demostrant una molt elevada contagiositat així com capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes contra la COVID-19 i de la immunitat natural generada per infeccions prèvies. Malgrat les dades obtingudes fins el moment semblen indicar una menor capacitat d'Òmicron de causar malaltia greu (possiblement en part degut a la presència d'un major grau d'immunització de la població, bé per les vacunes, bé per infecció prèvia), els elevadíssims números de casos i l'alta proporció de malaltia simptomàtica estan generant situacions d'una important tensió a nivell assistencial, tant a l'Atenció Primària com a nivell hospitalari. A més, aquesta situació està impactant també a nivell social i econòmic, com a conseqüència de l'important número de persones que es troben en situació de baixa laboral per malaltia.

Així doncs, a data 28 de gener de 2022, Mallorca, Eivissa i Formentera es troben en nivell d'alerta sanitària 4, i Menorca es troba en nivell d'alerta sanitària 3.»

Examinats tots aquest factors, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 28 de gener de 2022, conclou:

• En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de molt elevada transmissió de la COVID-19, amb incidències actualment situades en el nivell de risc molt elevat.
• L'avaluació del risc conclou que, de forma global, la comunitat autònoma es troba situada en nivell d'alerta 4. A nivell d'illes, Mallorca, Eivissa i Formentera es troben situades a nivell d'alerta 4, i Menorca a nivell d'alerta 3.
• La situació hospitalària ha mostrat durant el darrer mes una tendència significativa a empitjorar, especialment a nivell d'ocupació a UCI. L'ocupació hospitalària a planta es troba ara en nivells de risc elevat i la de cures crítiques en nivells de risc molt elevat.
• La cobertura de vacunació de la població supera ja el 92% de la població major de 12 anys amb una dosi i el 90,5% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. Per una altra banda, s'aprecia una menor cobertura vacunal en el segment d'edats entre 20 a 39 anys; no obstant això, l'implementació d'estratègies dirigides a aquest grup han aconseguit incrementar-hi en 10 punts la cobertura vacunal durant el darrer mes.
• La incidència d'ingressos a UCI és 25 vegades superior a la població major de 60 anys no vacunada front a la població vacunada.
• L'evidència disponible a aquest moment suggereix l'existència d'una certa disminució de l'eficàcia vacunal amb el temps, i que l'administració d'una dosi de reforç de la vacuna millora de forma significativa la protecció front infecció i malaltia greu a tots els grups d'edat a curt termini.
• La Conselleria de Salut i Consum ja ha iniciat el procés d'administració de la dosi de reforç a tota la població major de 18 anys.
• L'avaluació del risc conclou que, davant els escenaris contemplats, si no s'apliquen mesures no farmacològiques per disminuir la transmissió del virus, de forma conjunta amb estratègies per incrementar la cobertura vacunal de la població, la pressió sanitària pot arribar a ser molt elevada durant els mesos de gener i febrer.

III

Finalment es considera adient modificar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, tot amb l'objecte de donar un tarannà més genèric a la regulació de les festes populars, per aquelles illes que es trobin en nivell d'alerta sanitària 3 o superior.

Per tot això, propòs al Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 31 de gener de 2022 adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 14 de febrer de 2022, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 4.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 4.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 4.

Segon. Modificar el títol de l'apartat III e l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modifica puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, el qual passa a tenir la redacció següent:

«III. Mesures específiques per als territoris en nivell 1 o superior»

Tercer. Modificar el punt 14 a l'apartat III de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modifica puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, el qual passa a tenir la redacció següent:

«14. mesures aplicables a Festes Populars en territoris en nivell d'alerta sanitària 3 o superior

- Quan un territori es trobi en nivell d'alerta sanitària 3 o superior, s'hauran d'establir controls d'aforament per l'accés a tots els actes duts a terme a espais oberts o a l'aire lliure, com berbenes, concerts, ballades populars, sopars a la fresca o similars, associats a la celebració de festes populars qualsevol sia la denominació específica que se'ls doni a uns i altres. Si l'espai no té establert un capacitat màxima o aforament determinat, aquest s'ha de calcular tenint en compte la disponibilitat d'un mínim de quatre metres quadrats per persona.

Específicament s'hauran d'observar les mesures següents:

a) Foguerons

- No es podran organitzar torrades, ni habilitar zones destinades al consum d'aliments i begudes

- Les activitats de ball (ballades populars) que es puguin dur a terme en qualsevol esdeveniment, s'han de fer amb ús obligatori de mascareta i en espais delimitats.

b). Celebracions religioses

-Les celebracions religioses han de respectar en tot moment l'aforament màxim dels llocs de culte.

-Els participants han de romandre asseguts i fent ús de la mascareta.

-L'entrada i la sortida del lloc de culte s'ha de realitzar de forma ordenada i evitant fer-ho pel mateix accés o sortida.

c) Passa-carrers, rues

S'ha de procurar que el públic assistent a aquestes activitats (participen de manera estàtica) ho faci mantenint la distancia de seguretat. Per això, s'han d'aplicar mesures que facin possible un major esponjament de l'espai on es realitzen. Es recomana ampliar els recorreguts i /o ampliar les zones on es desenvolupen aquestes activitats per evitar aglomeracions de persones.

d). Esdeveniments multitudinaris populars

- Aquests esdeveniments s'han de realitzar en espais delimitats i garantint el control d'accés per tal de que es respecti l'aforament, i sense que en cap cas s'hi pugui accedir amb begudes o menjar.

- L'entrada i la sortida s'ha de realitzar de forma ordenada i evitant fer-ho pel mateix accés o sortida.

- S'ha de procurar la distància màxima possible entre els assistents a l'esdeveniment.

- És obligatori l'ús de mascareta, encara que l'esdeveniment es dugui a terme a l'aire lliure.

- Es poden dur a terme esdeveniments i activitats amb l'assistència d'un màxim del 80 % de la cabuda de l'espai en espais tancats i del 100 % de la cabuda en espais a l'aire lliure.

-En cap cas es podran habilitar zones destinades al consum de begudes o aliments.»

Quart. Aprovar el Text consolidat, annexat a aquest Acord, del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la COVID-19, que es va aprovar mitjançant l'annex I de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, pel qual s'aprovà el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Sisè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Setè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Novè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 31 de gener de 2022

La secretària del Consell de Govern

Mercedes Garrido Rodríguez