BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 27 de setembre de 2021, va considerar necessari establir —amb caràcter temporal i només a les illes que es trobessin situades en nivell d'alerta sanitària 1 o superior— l'exigència d'exhibir el certificat COVID com a mesura de contenció del contagi de la COVID-19, per disminuir el risc de propagació del virus en les activitats d'oci nocturn.

Aquest Acord, atès que podia afectar drets fonamentals i llibertats públiques de les persones a les quals s'adreçava i que es va adoptar tot fonamentant-se, entre d'altres, en el que disposen els articles 2 i 3 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, va ser sotmès a l'autorització de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la qual va atorgar l'autorització a aquestes mesures mitjançant la Interlocutòria 270/2021, d'1 d'octubre. L'Acord es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 138, de 08/10/2021.

L'Acord esmentat va ser objecte de pròrroga mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 29 d'octubre de 2021, el qual va ser de bell nou objecte d'autorització judicial per part de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears mitjançant la Interlocutòria 355/2021, de 2 de novembre. Aquest Acord de pròrroga es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 154, de 08/11/2021.

II

Posteriorment, el Consell de Govern, en la sessió de 29 de novembre de 2021, va ampliar l'àmbit objectiu de l'obligatorietat d'exigència, per poder accedir a determinats establiments, de l'acreditació documental d'estar vacunat amb pauta completa, o bé d'haver superat la malaltia dins dels sis mesos precedents o de disposar d'un resultat negatiu en la realització d'una prova d'infecció activa dins de les 48 o 72 hores precedents, de manera que l'exhibició del denominat certificat COVID (CCD UE) seria obligatòria no només per poder accedir als establiment d'oci nocturn, sinó que també —i en funció del nivell concret d'alerta sanitària en el qual es trobés cada illa— seria necessari per accedir a un seguit d'establiments dedicats a altres castes d'activitat, com ara als establiments de restauració o assimilables, els establiments hotelers amb sales de pernoctació d'ús compartit, els gimnasos, les acadèmies de ball o els cinemes.

Aquest Acord també va ser sotmès a l'autorització de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la qual va atorgar l'autorització a aquestes mesures mitjançant la Interlocutòria 382/2021, d'1 de desembre de 2021. L'Acord es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 167, de 04/12/2021.

Finalment, aquest Acord va ser modificat parcialment mitjançant un altre Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2021, el qual ampliava de bell nou les categories d'establiments per a l'accés als quals, quan un determinat territori es trobés en nivell d'alerta sanitària 3 o superior, s'hauria d'exhibir el certificat COVID. Aquest Acord va rebre l'autorització del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant la Interlocutòria 411/2021 de 28 de desembre. L'Acord va ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 179, de 29/12/2021.

III

Aquesta extensió progressiva de l'àmbit objectiu d'exigència del certificat Covid per poder accedir a determinats establiments és conseqüència de la constatació científica que determinat entorns i determinades activitats són especialment propicis per a la transmissió del SARS-CoV-2 .

Així doncs, ja l'informe de 28 de novembre de 2021 del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, en el qual es fonamentà l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021, feia referència directa a estudis dels quals resultava un fet comprovat que els espais tancats, amb poca ventilació i aglomeració de persones, i en els quals es produeix algun tipus d'activitat en la qual augmenta la producció de gotes respiratòries (cantar, cridar, respirar agitadament, per exemple) i no es fa ús de mascareta, per incompatibilitat amb l'activitat o per relaxació, són els entorns que s'identifiquen com a risc màxim per al contagi de la COVID-19. Així mateix, es constatava que aquesta ventilació insuficient, combinada amb concentracions importants de gent en poc espai afavorien una de les formes principals mitjançant la qual el SARS-CoV-2 aconsegueix contagiar-se de manera ràpida i eficaç a les comunitats, com són els episodis de superdisseminació, on un nombre molt petit de casos positius es capaç de generar un nombre molt alt de contagis, a més amb una capacitat molt baixa de traçar-los.

D'altra banda, ha influït directament en la presa de la decisió de fer servir el certificat COVID com una mesura excepcional de prevenció dels contagis, mitjançant la utilització com a instrument necessari per l'accés a determinats establiments, el concepte de persones amb risc epidemiològic reduït. Aquest concepte ja s'havia fet servir per part de la Unió Europea mitjançant la posada en marxa del certificat COVID, entès com un instrument per facilitar el moviment segur i lliure dels ciutadans europeus durant el transcurs de la pandèmia, i garantir que les restriccions en vigor en la matèria es poguessin suprimir de manera coordinada.

Ara bé, si es parteix de la base que els certificats COVID operen sota l'assumpció que si es disminueix la probabilitat de la presència en un mateix espai físic de persones infectades o de persones amb capacitat infectiva elevada i/o persones més vulnerables a patir la malaltia greu en activitats i entorns de risc de transmissió alt, això permet —més enllà d'usar-lo exclusivament com a instrument per facilitar la mobilitat interna i internacional de les persones— fer possible una relaxació segura de determinades restriccions i reprendre activitats que s'havien suspès o que es desenvolupaven de manera limitada, amb la conseqüència de permetre tant una recuperació més ràpida de les llibertats individuals com una represa amb normalitat de determinades activitats econòmiques especialment afectades per la pandèmia.

Així mateix, són justament els àmbits de major risc de transmissió —en els quals ha estat necessari implementar mesures especialment restrictives per salvaguardar la salut pública des de l'inici de la pandèmia— els que es veurien especialment beneficiats per l'ús dels certificats COVID com una eina que permet disminuir el risc específic que duen implícit, i evitar així la necessitat d'establir restriccions més àmplies de manera general a tota la població i disminuir l'impacte negatiu de la pandèmia, tant en l'àmbit econòmic com sanitari.

En aquest sentit l'informe del Comitè utonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 13 de gener de 2022, palesa:

«El risc de propagació de COVID-19 als diferents àmbits depèn, entre altres, de la situació epidemiològica, de les característiques de l'activitat (avaluació del risc intrínsec de l'activitat) i de la capacitat per a l'adopció de mesures de prevenció i control que permetin mitigar aquest risc. Aquesta capacitat d'adoptar unes determinades mesures de mitigació del risc en major o menor grau són determinants per definir si és segur, des del punt de vista sanitari, realitzar certes activitats o establir unes determinades condicions, més o menys flexibles, per a aquestes.»

És per això que el Govern de les Illes Balears, tot a partir de l'experiència i els òptims resultats que es varen obtenir amb l'exigència pràctica de l'exhibició del certificat COVID per accedir a determinats establiments d'oci nocturn, va entendre adequat estendre aquesta mesura a altres sectors d'activitat que presentaven en comú el fet de desenvolupar-se habitualment en espais tancats o de ventilació difícil, on generalment la permanència en aquests espais interiors es perllonga per terminis de temps superiors a 15 minuts, i on o bé no es fa servir la mascareta, ja que és incompatible amb l'activitat desenvolupada, o malgrat fer-la servir es desenvolupa una activitat que provoca una exhalació molt més forta i intensa de l'habitual, com poden ser, entre d'altres, el cas de les activitats de restauració i dels locals de jocs i apostes en espais tancats, els establiments on hi ha un ús compartit d'espais on es pernocta, els gimnasos i els establiments tancats per a la pràctica esportiva o d'activitat física intensa i les activitats culturals on el consum de begudes i aliments és permès.

IV

Escau tenir present que l'eina principal de què disposam per protegir la salut de la ciutadania són les vacunes contra la COVID-19, i que és aquesta vacunació la que ha permès generar instruments com els certificats COVID com a mitjans de protecció contra el contagi.

La vacunació contra la COVID-19 no només té un efecte profilàctic— prevenint i evitant el contagi— sinó que, a més, genera un protecció més elevada per a la persona vacunada en el cas que es contagiï, ja que redueix la capacitat de contagiar-se i en mitiga els efectes, de manera que la incidència de casos greus o molt greus entre els vacunats és molt menor.

En relació amb l'impacte que el procés de vacunació té en la dinàmica d'hospitalitzacions, la incidència d'ingressos a l'UCI observada en els hospitals de les Illes Balears des del mes d'agost de 2021, és 20 vegades superiors a la població major de 60 anys no vacunada que a la població no vacunada; en quant a la població menor de 60 anys, el risc d'ingrés a UCI és 14 vegades superior per a la població no vacunada, ja que malgrat que presenten de manera generalitzada incidències menors de malaltia greu, la població no vacunada d'aquest grup segueix presentant ingressos a l'UCI, mentre que a hores d'ara el grup de població vacunada quasi no té ingressos a cures intensives.

En definitiva, aquestes dades impliquen, en primer lloc, que la vacunació és una eina extremadament efectiva per protegir la població de la COVID-19, ja que les vacunes no només protegeixen contra una forma greu de COVID-19, sinó que també disminueixen la probabilitat d'infectar-se i de transmetre la malaltia. Així mateix, també posen en relleu l'existència de sectors importants de la població encara sense vacunar, especialment entre els grups d'edat joves i amb més mobilitat social (entre 20 i 39 anys).

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 13 de gener de 2022 palesa:

«Aquest fenomen es replica també en les dades per al conjunt d'Espanya proporcionades per el Ministeri de Sanitat, en què s'aprecia que, entre el 20 de setembre i el 14 de novembre, la incidència acumulada entre els no vacunats arriba a triplicar la dels que sí que ho estan. La major diferència s'observa en persones de 60 a 80 anys, amb un risc d'infecció a persones vacunades que és quasi 8 vegades menor.

L'efecte protector front al contagi es veu encara més magnificat quan es tracta de desenvolupament de malaltia greu. Així, es pot comprovar a aquestes dades que el risc d'hospitalització per persones de 60 a 80 anys vacunades és 18 vegades menor que a persones no vacunades, i fins a 25 vegades inferior el risc de mort. Aquesta mateixa tendència s'ha pogut observar a la nostra Comunitat Autònoma, detectant-se que el risc d'ingrés a UCI des d'inicis d'agost és 20 vegades superiors a la població major de 60 anys no vacunada que a la població no vacunada; en quant a la població menor de 60 anys, el risc d'ingrés a UCI és 14 vegades superior per a la població no vacunada.

Número de casos i taxa d'incidència setmanal segons estat de vacunació

Gravetat dels casos i taxa d'incidència mitjana setmanal per grup d'edat, segons estat de vacunació.

Incidència d'ingrés a UCI per COVID-19 de persones majors de 60 anys en funció del seu estat d'immunització des del mes d'agost als hospitals públics de les Illes Balears. Font: Servei de Salut de les Illes Balears.

Incidència d'ingrés a UCI per COVID-19 de persones menors de 60 anys en funció del seu estat d'immunització des del mes d'agost als hospitals públics de les Illes Balears. Font: Servei de Salut de les Illes Balears.

Així doncs, queda demostrat que la vacunació protegeix de forma significativa front al contagi per COVID-19, i de forma encara molt més important, front al desenvolupament de malaltia greu (que, recordem, és el principal factor que pot donar lloc a col·lapses a nivell d'assistència sanitària, especialment donat que els ingressos per COVID-19 solen dur associats períodes molt llargs d'hospitalització). Però també existeix evidència de que la vacunació té un efecte disminuint la transmissió del virus en persones vacunades, això és, una persona vacunada contagiada té menys probabilitats de transmetre el virus a altres persones (Mallapaty, 2021), almenys durant els primers mesos després de la vacunació. Els darrers estudis adverteixen que aquest efecte protector sembla mitigar-se després de tres mesos de la darrera dosi inoculada, per la qual cosa serà important seguir l'efecte que les dosis de reforç tenguin en relació a aquest fenomen.»

V

Pel que fa als riscs palesos i als beneficis que es deriven de l'ús del certificat COVID com a instrument de prevenció dels contagis, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 13 de gener de 2022 exposa:

«Una demostració clara i empírica de l'efecte protector front al contagi per a les persones vacunades la trobam quan analitzam les incidències de casos confirmats a població vacunada en comparació a població no vacunada a les Illes Balears. Així, s'observa que la població no vacunada presenta un risc entre 3,5 i 8,7 vegades superior a contagiar-se que la població vacunada. A més, al comparar la incidència a 7 dies, segons pauta vacunal i la incidència acumulada a 14 dies (IA14) del període, s'aprecia que la incidència en no vacunats corr paral·lela a la corba d'IA14, suggerint que la incidència en no vacunats va ser la principal responsable del pic d'incidència experimentat durant l'estiu a les Illes Balears.»

I tot ponderant els efectes de la vacunació com primera eina de lluita contra la malaltia, que redueix el risc de contagiar i ser contagiat i el risc de patir una malaltia greu, dedueix també la utilitat de l'acreditació d'aquesta condició, com eina de lluita contra la transmissió de la COVID 19, capaç de generació d'espais segurs, per mitjà de l'acreditació de la immunitat dels presents:

«Per tant, aquest principi, que infereix un menor risc associat a les persones portadores d'un CCD-UE, i que es va aplicar inicialment a l'àmbit de la mobilitat internacional, és perfectament extrapolable a altres àmbits i activitats diferents; és a dir, la participació de persones amb CCD-UE a determinades activitats hauria de ser considerada com una mesura mitigadora dels riscos inherents a dita activitat, i per tant, podria ser utilitzada per variar la seva ponderació de risc. Així, si es disminueix la probabilitat de la presència de persones infectades i/o vulnerables a activitats i entorns d'alt risc de transmissió, és possible mitigar significativament el risc d'aquestes activitats, possibilitant una major obertura d'activitats econòmiques als sectors més afectats per la pandèmia i una recuperació més ràpida de llibertats individuals de forma compatible amb el control epidemiològic. És també baix aquesta assumpció que, amb la ratificació del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears exigeix actualment la vacunació o prova diagnòstica negativa a les persones que volen realitzar visites als usuaris de les residències geriàtriques, així com als usuaris de discoteques i sales de ball i de festa.

Són, de fet, els àmbits en els que ha estat necessari implementar mesures especialment restrictives per protegir la salut pública des de l'inici de la pandèmia els que es veurien especialment beneficiats per l'ús dels CCD-UE com eina que permetés disminuir el risc específic de transmissió de la COVID-19 que aquests duen implícit, evitant així la necessitat d'establir restriccions més àmplies de forma general a tota la població i permetent així disminuir l'impacte negatiu de la pandèmia, tant a nivell econòmic com sanitari.

Aquest principi, aplicat inicialment a l'àmbit de la mobilitat de les persones, és traslladable també a altres activitats considerades d'especial risc per el contagi de la COVID-19, bé perquè el tipus d'activitat afavoreix la transmissió del virus i la generació d'episodis de superdisseminació amb el potencial d'afectar de forma significativa la situació epidemiològica a nivell local i/o regional, o bé per el fet d'implicar la participació de col·lectius especialment vulnerables a la malaltia. Amb aquest raonament de base, múltiples països a Europa (incloent Alemanya, França, Itàlia, entre d'altres) han implementat l'ús del CCD-EU com eina per poder flexibilitzar determinades restriccions a espais com restaurants, oci nocturn, esdeveniments multitudinaris i altres entorns de risc elevat de transmissió de COVID-19.

Son precisament aquests àmbits de molt alt risc de transmissió, en els que ha estat necessari implementar mesures especialment restrictives per salvaguardar la salut pública des de l'inici de la pandèmia, els que es veurien especialment beneficiats per l'ús dels certificats COVID-19 com una eina que permetés disminuir el risc específic que aquests porten implícit, evitant així la necessitat d'establir restriccions més àmplies de forma general a tota la població i disminuint l'impacte negatiu de la pandèmia, tant a nivell econòmic com sanitari.

En aquest sentit, és necessari recordar que l'OMS estableix la recomanació per als territoris que es trobin en nivell de risc 3 de suspendre tota l'activitat dels negocis no essencials i establir el teletreball sempre que sigui possible, a més de la suspensió de tots els esdeveniments multitudinaris i la disminució de la mida de totes les reunions socials (World Health Organization, 2020).»

VI

És evident que el certificat COVID i l'ús obligatori pot suposar unes limitacions de drets fonamentals de la ciutadania o de l'exercici de les llibertats públiques reconegudes, com poden ser el dret a la igualtat i la interdicció de la discriminació, el dret a la integritat física, la llibertat personal i el dret a la intimitat.

Ara bé, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 1112/2021, de 14 de setembre, va autoritzar l'obligació d'exhibir el denominat certificat COVID en determinats establiments —oci i restauració— de Galícia, acordada per la Xunta gallega el mes d'agost passat per reduir els contagis, en considerar que la mesura és idònia, necessària i proporcionada.

La Sala afirmà que el benefici que proporciona la mesura respecte de la reducció significativa dels contagis és molt superior al sacrifici que comporta l'exigència de presentar la documentació per accedir al local. En definitiva, no s'entreveu cap mesura que sigui més adequada per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans en aquest tipus de locals.

La Sentència estableix que l'exigència d'exhibir el certificat COVID s'ha de sotmetre a autorització o ratificació judicial ja que pot afectar els drets fonamentals a la igualtat, a la intimitat i a la protecció de dades de la persona. Argumenta que la limitació és necessària per permetre la coexistència pacífica amb els altres drets fonamentals i amb els béns constitucionalment protegits que es tradueixen, en aquest cas, en una presència potent del dret a la vida i a la integritat física, i a la defensa i protecció de la salut dels ciutadans.

La Sentència indica que l'exhibició del certificat COVID no vulnera el dret a la igualtat ja que no es produeix cap discriminació entre els que hi estan vinculats i els que no hi estan. Cal recordar que la documentació revesteix una modalitat triple que és assequible a tothom, de manera que qui no vol mostrar si s'ha vacunat o no, tenint-ne en compte el caràcter voluntari, pot presentar el resultat de la prova PDIA o el test d'antígens, i evidentment el certificat de recuperació de la COVID-19 si ha passat la infecció.

En tot cas, la Sala aprecia que concorre una justificació objectiva i raonable per permetre l'accés o no a l'establiment corresponent segons que s'hagi complert l'exigència, atès que es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones mitjançant una mesura que evita o restringeix la propagació de la pandèmia.

La Sala rebutja també que exigir el certificat COVID vulneri el dret a la intimitat i assegura que no es pot esgrimir la prevalença d'aquest dret enfront del dret a la vida i a la protecció de la salut pública. Així els magistrats afirmen que és cert que es tracta d'una informació mèdica, però les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que comporta la protecció i l'ajuda entre tots devaluen la preeminència de la intimitat en aquest cas.

De la mateixa manera, el Tribunal Suprem descarta la vulneració del dret fonamental a la protecció de les dades personals quan allò que s'estableix per entrar a l'interior d'un determinat establiment és la simple exhibició, és a dir, mostrar la documentació en qualsevol de les tres modalitats exigides sense que, és clar, es puguin recollir les dades dels assistents a aquests locals, ni es pugui elaborar un fitxer ni fer-ne un tractament informàtic.

Després de constatar l'afectació «tènue» dels drets fonamentals esmentats, conclou que la mesura és necessària, idònia i proporcionada per aconseguir la finalitat perseguida. Afirma que l'exhibició de la documentació en aquests establiments és idònia ateses les característiques d'aquests llocs d'oci, els quals, a diferència d'altres establiments oberts al públic, no permeten l'ús constant i permanent de la mascareta, que necessàriament s'ha de retirar per menjar i beure, de la mateixa manera que és difícil mantenir-hi la distància de seguretat, se sol conversar en un to de veu més alt, o fins i tot cantar, la qual cosa afavoreix la inhalació de gotes i aerosols respiratoris emesos per un contagiat, que és la via principal de transmissió del SARS-CoV-2.

La Sentència recull els informes aportats per la Xunta que posen de manifest l'abundància de dades científiques que avalen que l'única mesura eficaç possible per obrir els locals d'oci que proporcioni un nivell alt de protecció per a la salut pública és la implantació del denominat certificat COVID, atès que només aquesta implantació pot disminuir considerablement el risc de contagi en els establiments esmentats.

VII

Tot seguint aquesta línia, les successives interlocutòries dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears esmentades en els expositius I i II d'aquest Acord han considerat reiteradament que tant la documentació que s'ha aportat per sostenir els arguments que fonamenten els acords com també aquestes motivacions que expressa l'Administració avalaven suficientment les sol·licitud d'autorització de les mesures acordades ja que en justificaven la idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

Concretament, la Interlocutòria 382/2021, de 2 de desembre de 2021, per la qual s'autoritzaren les mesures que ara es pretenen prorrogar, en el fonament de dret sisè es pronuncià en aquests termes:

[...]Y en lo que respecta a si esta medida justifica la restricción de las libertades y derechos fundamentales, debe precisarse que:

1º) La documentación cuya exhibición se requiere reviste una triple modalidad, asequible a todos, de modo que quien no quiere mostrar si ha sido o no vacunado, puede presentar documentación alternativa.

2º) Los derechos de quien dispone de uno de los medios de acreditación del punto Tercero, únicamente se ven comprometidos en lo que se refiere a la mera exhibición de unos datos sobre su salud de los cuales el establecimiento no guarda registro alguno, esto es, supone invasión muy tenue en el derecho a su intimidad personal (art. 18 CE) que, además, se ve compensada con el libre acceso a tales espacios y actividades.

3º) Los derechos de quien no dispone de uno de los documentos requeridos son los derechos de quien ha optado por primar su libertad personal sobre el bienestar colectivo, y en la valoración de la proporcionalidad de la medida limitativa de su libertad personal(art. 17 CE), importa señalar: i) que se le respeta el derecho a no someterse a alguna de las medidas cuya acreditación documental se exige (vacunación o pruebas diagnósticas); ii) que si de algún modo se entiende que con la inconveniencia de no poder acceder a determinados locales se está condicionando la libertad de elección de quien opta por no someterse a tales medidas, no podemos sino valorar que la inmisión en este espacio de libertad de elección es tenue, limitado (acceso a recintos cerrados), para una actividad no esencial (de ocio o tiempo libre) y que está justificada objetiva y razonablemente en la protección de la salud y la vida de las personas, al tratarse de medida que restringe la propagación de pandemia.

A lo anterior debe añadirse que el acuerdo prevé la adaptación del ámbito objetivo de la medida a la situación epidemiológica de cada momento, de modo que la extensión de las actividades afectadas se conecta al nivel de alerta sanitaria.

En definitiva, apreciamos que las medidas sometidas a la autorización de esta Sala son idóneas para limitar la propagación del virus, son necesarias ante el incremento de contagios, y son proporcionadas ante la tenue limitación de la libertad individual en beneficio de la salud colectiva.

VIII

Pel que fa als fonaments jurídics d'aquest Acord, la normativa estatal estableix que l'adopció de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

En el mateix sentit es pronuncia l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recullen la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

IX

La normativa autonòmica, per la seva banda, atribueix al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents, a l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

• Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.
• Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.
• Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

A més, els articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, d'aquesta mateixa Llei 16/2010, de 28 de desembre, recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les. Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries i les restriccions a les agrupacions de persones, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

X

Processalment, l'adopció de mesures de protecció de la salut pública per part de les autoritats sanitàries que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la jurisprudència del Tribunal Suprem, resta sotmesa a l'autorització o ratificació — segons que es tracti de mesures adreçades a individus concrets o a la població o part d'aquesta in genere— dels jutjats i les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia.

XI

Finalment, escau fer referència a la situació epidemiològica que a hores d'ara presenten les Illes Balears.

Pel que fa a la situació epidemiològica i assistencial a les illes globalment, d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 13 de gener de 2022, basat en les dades consolidades a dia 12 del mateix mes de la Direcció General de Salut Pública i Participació i les dades oferides pel Servei de Salut de les Illes Balears del mateix dia 13, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 2.815,4 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc molt alt. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 1.142,3 casos (risc molt alt). La taxa de positivitat a 7 dies és del 35,7 %.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 2.720,8 casos; Menorca, de 3.197; Eivissa presenta una IA14 de 3.220,1 casos, i Formentera presenta una IA14 de 1.839,7 casos.

D'altra banda, la situació assistencial empitjora i se sent l'increment de contagis en forma d'augment de la pressió assistencial, de manera que l'ocupació de llits de planta per COVID-19 es troba en un nivell que passa a nivell de risc alt amb un 10,27% i l'ocupació de llits de cures crítiques en risc alt amb un 24,63%.

Per illes, Mallorca presenta una ocupació de llits de planta del 10,31%; Menorca es troba pel que a fa a l'ocupació de llits de planta en un 7,27% mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en un 11,82%.

Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca es troba actualment en un 30,52%, Menorca en un 11,11%, mentre que Eivissa i Formentera presenten una ocupació de llits de cures critiques del 6,56%. Cal dir que Menorca i Eivissa han derivat pacients de cures crítiques tant a centres privats com a centres públics d'altres illes.

En definitiva, l'evolució de l'epidèmia a les Illes Balears ha canviat radicalment des de l'1 de desembre de 2021, de manera que des d'aquell moment fins a hores d'ara s'ha produït un creixement intens i sostingut dels contagis com també de les ocupacions de llits hospitalaris, tant de planta com d'unitats de cures crítiques, si bé com ja s'ha dit pel que fa als ingressos es produeixen d'una forma proporcionalment més moderada que en altres onades malgrat que, en termes absoluts i atès el volum total de contagis que s'han produït, ens apropem als nivells d'ocupació dels moments més difícils de la pandèmia.

La situació epidemiològica es presenta, doncs, com una de les més difícils que s'han experimentat des de l'inici de la pandèmia ja que el volum de contagis genera veritables reptes per a la gestió assistencial i, amb independència de la major o menor virulència, aquesta gran capacitat de contagi manifestada per la soca òmicron —a hores d'ara dominant a les illes i a la resta del nostre entorn— genera en termes absoluts un nombre de casos greus o molt greus anàleg al de les pitjors onades anteriors.

És per tot això que l'Acord del Consell de Govern de 10 de gener va declarar en cada una de les illes el nivell 3 d'alerta sanitària i és també per tot el que s'exposa que esdevé indispensable, mentre no es capgiri la situació epidemiològica i assistencial i els nivells d'alerta sanitària tornin a situacions de control des d'un punt de vista epidemiològic, no prescindir de cap de les mesures directament conduents a l'evitació de la transmissió del virus, molt especialment si aquestes mesures permeten alhora el desenvolupament normalitzat de determinades activitats econòmiques i socials, que no serien assumibles amb la manca d'aquestes mesures.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 13 de gener de 2022, conclou:

• En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de clar augment de la transmissió de la COVID-19, amb incidències actualment situades en el nivell de risc molt elevat.
• La situació hospitalària ha mostrat durant el darrer mes una tendència significativa a empitjorar, tant a nivell d'ocupació a UCI com a planta. L'ocupació hospitalària tant a planta com a cures crítiques es troba ara en nivells de risc elevat.
• La cobertura de vacunació de la població supera ja el 91,6% de la població major de 12 anys amb una dosi i el 89,9% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. Per una altra banda, s'aprecia una menor cobertura vacunal en el segment d'edats entre 20 a 39 anys, no obstant això, l'implementació d'estratègies dirigides a aquest grup han aconseguit incrementar-hi en 10 punts la cobertura vacunal durant el darrer mes.
• La incidència d'ingressos a UCI és 27 vegades superior a la població major de 60 anys no vacunada front a la població vacunada. .
• L'evidència disponible a aquest moment suggereix l'existència d'una certa disminució de l'eficàcia vacunal amb el temps, i que l'administració d'una dosi de reforç de la vacuna millora de forma significativa la protecció front infecció i malaltia greu a tots els grups d'edat a curt termini.
• La Conselleria de Salut i Consum ja ha iniciat el procés d'administració de la dosi de reforç a la població major de 40 anys i ha completat l'administració d'aquesta als col·lectiu sanitari i sociosanitari, com a grups poblacionals especialment vulnerables. Així mateix, ja ha completat també l'administració d'aquesta dosi de reforç en el col·lectiu de persones usuàries de residències geriàtriques.
• L'avaluació del risc conclou que, davant els escenaris contemplats, si no s'apliquen mesures no farmacològiques per disminuir la transmissió del virus, de forma conjunta amb estratègies per incrementar la cobertura vacunal de la població, la pressió sanitària pot arribar a ser molt elevada durant els mesos de gener i febrer.
• La OMS recomana que, als territoris en nivell de risc 3, es suspengui l'activitat no essencial. A més, els àmbits que s'han identificat com de major risc per al contagi i per la generació d'episodis de superdisseminació són els espais tancats.
• El Certificat COVID Digital ofereix l'oportunitat de mitigar el risc associat a certes activitats, donat que les persones que compleixen els requisits per obtenir aquest document presenten un menor risc de contagi de la COVID-19; i/o desenvolupament de malaltia greu per COVID-19; i/o transmissió de la COVID-19.
• Es proposa que, com a conseqüència de l'elevat nivell de risc al que s'afronta les Illes Balears, es prorrogui l'aplicació actual del CCD-UE com a mesura de mitigació per a les activitats de major risc.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 17 de gener de 2022, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Prorrogar fins a les 24.00 hores del dia 28 de febrer de 2022 l'eficàcia de l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021 pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19.

Aquesta pròrroga s'ha d'entendre feta tot incloent-hi els termes en els quals l'Acord va ser parcialment modificat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2021 pel que feia a l'abast del seu punt sisè, relatiu a les Condicions específiques per al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments i locals quan les illes on radiquin es trobin en nivell d'alerta sanitària 3 o superior.

Segon. Modificar els termes de l'apartat h) del punt sisè de l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021 pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, en la redacció que en fa el punt primer de l'Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2021, punt que passa a tenir la redacció següent:

«Sisè

Condicions específiques per al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments i locals, quan les illes on radiquin es trobin en nivell d'alerta sanitària 3 o superior

[...]

h) Participació en competicions esportives i entrenaments a l'aire lliure i interior per a majors de 12 anys. En aquest supòsit, es considerarà que els menors d'edat, amb 12 anys complits, es troben vacunats amb pauta completa des del moment en que se'ls hagi inoculat una dosi de vacuna.»

Tercer. Annexar a aquest Acord un text consolidat de la part dispositiva de l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021 pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, en els termes en què resta redactat amb la inclusió de les modificacions posteriors que l'han afectat.

Quart. Disposar que els incompliments del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè. Disposar que en tot allò que no preveu aquest Acord i en el que hi sigui compatible s'han d'aplicar la resta de mesures que, amb caràcter general, estableix el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, i les modificacions que, si escau, se'n facin.

Vuitè. Informar les persones interessades que contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè. Disposar que una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en els termes en què hagi rebut l'autorització. Aquest Acord esdevé efectiu a partir de la publicació i manté l'eficàcia fins al dia 28 de febrer de 2022.

 

Palma, 17 de gener de 2022

La secretàia del Consell de Govern

Mercedes Garrido Rodríguez

 

ANNEX Text consolidat de la part dispositiva de l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021 pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19

Acord

Primer

Objecte

A) Aquest Acord té per objecte establir mesures temporals i excepcionals en l'àmbit d'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats. Aquestes mesures s'estableixen per raó de protecció de la salut pública, en el marc de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 i com a conseqüència de l'evolució de la situació epidemiològica derivada a les Illes Balears, amb la finalitat de compatibilitzar el desenvolupament d'aquestes activitats amb la imprescindible seguretat sanitària i assegurant alhora un nivell elevat de protecció de la ciutadania.

Les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 que integren aquest Acord es dicten a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears; de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

B) Aquest Acord també té per objecte determinar les condicions en què es pot dur a terme l'activitat d'oci nocturn.

C) Es consideren terrasses i espais a l'aire lliure tots els espais exteriors dels establiments o locals no coberts o que estant coberts estiguin envoltats per un màxim de dues parets, murs o paraments i l'accés als quals es pugui fer directament des de la via pública.

Segon

Condicions en què es pot dur a terme l'activitat d'oci nocturn

A) Condicions aplicables a l'activitat de les sales de festa, discoteques i sales de ball a les Illes Balears

Els establiments d'oci nocturn situats a les Illes Balears poden dur a terme l'activitat si compleixen les mesures següents:

a) Poden prestar serveis de terrassa amb el cent per cent de la capacitat màxima permesa. Per al servei a l'interior, l'ocupació màxima és del setanta-cinc per cent de la cabuda permesa en cas d'establiments radicats a illes en nivell 0 d'alerta sanitària i del seixanta per cent en cas d'establiments radicats en illes en nivell 1 o superior.

b) No es permet el consum a la barra. Únicament es pot utilitzar la barra perquè les persones usuàries sol·licitin i recullin les consumicions.

c) A la barra s'han de respectar les distàncies de seguretat i s'ha d'impedir la formació d'aglomeracions.

d) S'ha de mantenir en tot moment la distància de seguretat interpersonal i evitar, en particular, la formació d'aglomeracions. Així mateix, s'ha de mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres a les taules o agrupacions de taules.

e) En cas que hi hagi pista de ball, se'n permet l'ús amb una ocupació que en cap cas no pot ser superior a la que resulti de l'assignació de dos metres quadrats de la pista per a cada persona usuària.

f) A l'entrada i a la sortida dels assistents s'han d'establir els mecanismes necessaris per impedir aglomeracions de persones i respectar les distàncies de seguretat.

g) L'horari màxim de tancament dels establiments d'oci nocturn és a les 05.00 hores, tret que les ordenances municipals estableixin una hora de tancament anterior.

h) L'ús de mascareta és obligatori en tot moment. Únicament es pot exceptuar l'ús de la mascareta en els moments estrictament necessaris per menjar o beure.

i) Els establiments han de fer ús de dispositius mesuradors de CO₂, que han de disposar d'una pantalla que mostri els nivells de CO₂ en temps real en una zona visible per als usuaris.

Aquests dispositius han de dur el marcatge CE. La ubicació s'ha d'ajustar a les indicacions tècniques aplicables i tenir en compte la grandària i la forma de l'espai, les entrades d'aire i el flux de la ventilació. No s'han de situar prop de les finestres, portes o altres punts de ventilació.

Tant en els casos de ventilació natural com en els de mecànica o mixta, no s'han de superar a l'interior les 800 ppm de concentració de CO₂, i és responsabilitat del local adoptar les mesures necessàries de renovació de l'aire perquè no se superi la xifra indicada abans.

B) Condicions aplicables a l'activitat de bars de copes (pubs) i cafès concert

- Es permet l'activitat dels establiments que exerceixen les activitats pròpies de cafè concert i bar de copes, amb una ocupació del 75 % de la capacitat màxima autoritzada d'aquests espais en cas d'establiments radicats a illes en nivell 0 d'alerta sanitària i del seixanta per cent en cas d'establiments radicats a illes en nivell 1 o superior.

- S'ha d'assegurar el manteniment de la distància deguda de seguretat d'un mínim d'1,5 metres entre les cadires de diferents taules i s'ha d'usar la mascareta quan no s'estigui consumint.

- L'horari de tancament és el que autoritza la llicència d'activitat de l'establiment o les que disposin les ordenances municipals.

- No es permet el ball en espais interiors ni exteriors.

- En tot allò que no preveuen els paràgrafs anteriors els cafès concert i bars de copes s'han de regir per la normativa COVID-19 general i l'aplicable a l'àmbit de la restauració, incloent-hi la normativa referent a les condicions de ventilació i l'obligatorietat de disposar de mesuradors de CO₂.

 

Tercer

Condicions específiques aplicables al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats

L'accés per part de les persones majors de 12 anys a l'interior dels locals i establiments que es descriuen en els punts següents d'aquest Acord, quan l'illa es troba en el nivell d'alerta sanitària declarada pel Govern de les Illes Balears que es determina en els mateixos punts, requereix presentar una certificació que acrediti la concurrència de qualsevol de les circumstàncies següents:

1. Que la persona compta amb la pauta completa d'una vacuna contra la COVID-19 amb autorització de comercialització de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 726/2004. Es considera que es compta amb la pauta completa una vegada hagin transcorregut 14 dies des que va rebre la segona dosi o, si escau, la dosi única per al cas de les vacunes monodosi o per a les persones que només han de rebre una sola dosi perquè han superat prèviament la COVID-19.

2. Que la persona disposa d'una prova diagnòstica d'infecció activa (PDIA) tipus PCR, TMA o PRAg negativa.

3. Que la persona hagi patit la malaltia dins els sis mesos anteriors.

A l'efecte del que estableix aquest apartat, l'exhibició de la informació a què es refereix únicament es pot sol·licitar en el moment de l'accés. No s'han de conservar aquestes dades ni se'n poden crear fitxers.

Quart

Condicions específiques per al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments i locals quan les illes on radiquin es trobin en nivell d'alerta sanitària 1 o superior

En el nivell d'alerta sanitària 1 o superior, els requisits d'accés als establiments prevists en l'apartat tercer d'aquest Acord són exigibles a:

a) Discoteques, sales de festa i sales de ball.

b) Bars de copes o cafès concerts i pubs.

c) Establiments de restauració amb cabuda interior per a més de 50 persones. Si aquests establiments compten, a més, amb espais qualificables de terrasses cobertes d'acord amb el que disposa el punt primer C) d'aquest Acord, l'interior de l'establiment i la terrassa coberta es consideren locals independents a l'efecte del còmput de les cabudes respectives.

El que disposa aquest apartat és aplicable també als espais amb servei de restauració ubicats en allotjaments turístics, instal·lacions esportives, centres recreatius per a gent gran i locals de jocs i apostes.

d) Establiments o locals on es duguin a terme celebracions amb participació de més de 50 persones i en les quals es prestin activitats de restauració i/o ball.

e) Altres espais habilitats com a sales de festa, sales de ball, discoteques o restaurants amb cabuda interior superior a 50 persones. Aquests establiments queden sotmesos en el desenvolupament de la seva activitat a les condicions establertes en el punt segon d'aquest Acord.

 

Cinquè

Condicions específiques per al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments i locals quan les illes on radiquin es trobin en nivell d'alerta sanitària 2 o superior

En el nivell d'alerta sanitària 2 o superior, els requisits d'accés als establiments que preveu l'apartat tercer d'aquest Acord també són exigibles a refugis, hostals, albergs i altres allotjaments turístics, qualsevol que en sigui la denominació, amb habitacions d'ús compartit.

​​​​​​​Sisè

Condicions específiques per al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments i locals quan les illes on radiquin es trobin en nivell d'alerta sanitària 3 o superior

En el nivell d'alerta sanitària 3 o superior, els requisits d'accés als establiments prevists en l'apartat tercer d'aquest Acord són exigibles a:

a) Gimnasos i altres instal·lacions esportives.

b) Acadèmies de ball.

c) Tot tipus d'esdeveniments culturals i esportius en espais interiors, com ara cinemes, circs de carpa, teatres, auditoris, sales de concerts, spa, piscines termals i altres establiments coberts on es duguin a terme activitats culturals i esportives.

d) Congressos, seminaris, jornades, assemblees, trobades, reunions de negocis, conferències i esdeveniments.

e) Clubs de gent gran, qualsevulla que sigui la denominació que se'ls doni, i espais que en desenvolupin activitats que els són pròpies.

f) Establiments de jocs i apostes.

g) Establiments de restauració qualificables com a tals d'acord amb el que disposen els articles 53, 54 i 55 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb cabuda interior per a menys de 50 persones. Si aquests establiments compten, a més, amb espais qualificables de terrasses cobertes d'acord amb el que disposa el punt primer C) d'aquest Acord, l'interior de l'establiment i la terrassa coberta es consideren locals independents a l'efecte del còmput de les cabudes respectives.

El que disposa aquest apartat és aplicable també als espais amb servei de restauració ubicats en allotjaments turístics, instal·lacions esportives, centres recreatius per a gent gran i locals de jocs i apostes. També és aplicable als establiments o locals on es duguin a terme celebracions amb participació de menys de 50 persones i en les quals es prestin activitats de restauració i/o ball, així com a qualsevol establiment o instal·lació on es dugui terme activitat de restauració.

En aquests casos els responsables poden optar entre comprovar el certificat COVID dels clients en el moment de l'accés al local o una vegada que hi hagin accedit, si bé en tot cas abans de fer la comanda.

h) Participació en competicions esportives i entrenaments d'àmbit autonòmic a l'aire lliure i interior per a persones més grans de 12 anys. En aquest supòsit, es considerarà que els menors d'edat, amb 12 anys complits, es troben vacunats amb pauta completa, des del moment en que se'ls hagi inoculat una dosi de vacuna.

 

Setè

Règim sancionador

Els incompliments del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Vuitè

Notificacions

Aquest Acord s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Novè

Autorització de les mesures

S'insta l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Desè

Aplicació subsidiària del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19

En tot allò que no preveu aquest Acord i en el que hi sigui compatible s'han d'aplicar la resta de mesures que, amb caràcter general, estableix el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, i les modificacions que, si escau, se'n facin.

​​​​​​​Onzè

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Dotzè

Publicació i efectes

Una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en els termes en els quals hagi rebut l'autorització. Aquest Acord esdevé efectiu a partir de la publicació i manté l'eficàcia fins al dia 24 de gener de 2022.