BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar temporalment en cada una de les illes, nivells que varen ser revisats els dies 8 i 23 de novembre i els 3, 13 i 23 de desembre de 2021.

El nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 estableix unes mesures bàsiques de seguretat i prevenció —ús de la mascareta, higiene de mans, manteniment de distàncies interpersonals, ventilació d'espais tancats— de caràcter i aplicació general, qualsevol que sigui el nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa, com també un seguit de mesures aplicables a determinats sectors d'activitat de major risc en funció del nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa.

Així doncs, les determinacions del nivell d'alerta sanitària que periòdicament es duen a terme són les que determinen quin és el conjunt efectiu de mesures de prevenció i protecció front a la transmissió de la COVID-19 establertes en el Pla esmentat que són aplicables en cada moment en cada illa.

Així mateix, el Consell de Govern, en la sessió del dia 29 de novembre, va aprovar l'Acord pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats, com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19. Els termes d'aquest Acord, varen ser ampliats per Acord de Consell de Govern de 23 de desembre de 2021.

Aquests Acords varen rebre l'autorització de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant — respectivament— les interlocutòries 382/2021, d'1 de desembre de 2021, i 411/2021, de 28 de desembre, i els acords així autoritzats varen ser publicats — respectivament— en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 167, de 4 de desembre, i en el núm. 179, de 29 de desembre de 2021, ambdós amb una eficàcia temporal que s'estenia fins al dia 24 de gener de 2022.

L'eix central d'aquests Acords consisteix a determinar l'obligatorietat de l'ús del denominat certificat COVID Digital UE (CCD-UE), o la documentació autèntica que acredita un contingut idèntic a aquest certificat — que acredita que el seu titular es troba vacunat amb pauta completa, o que ha superat la COVID dins dels sis mesos anteriors o que ha obtingut un resultat negatiu en una prova de detecció d'infecció activa en dates immediatament anteriors—, per poder accedir a determinats locals o establiments en els quals hi ha un major risc de transmissió de la malaltia. A més, aquest Acord condiciona al nivell d'alerta sanitària declarat en cada illa la determinació de l'àmbit objectiu d'exigència de l'ús d'aquesta documentació, de manera que com més alt sigui el nivell d'alerta sanitària en el qual es trobi una illa més categories d'establiments han de demanar aquesta documentació per permetre-hi l'accés.

El passat dia 23 de desembre el Consell de Govern va adoptar l'Acord pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modificà puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021.

Amb aquest Acord i una vegada paleses les dades relatives als factors de risc epidemiològic i assistencial que hi havia en aquell moment, el Consell de Govern va declarar que Mallorca, Menorca i Eivissa es trobaven en nivell d'alerta sanitària 3, mentre que Formentera es trobava en nivell d'alerta 2.

Des del dia 23 de desembre de 2021 fins a dia d'avui la situació epidemiològica ha evolucionat, dissortadament, de la forma que com es presagiava que ocorreria des de que es varen tenir els primers contactes amb la variant Òmicron. Així doncs, una vegada que generalitzada aquesta soca com font principal de contagis de la COVID 19, s'han pogut analitzar els seus efectes, s'ha comprovat com, efectivament, aquesta variant es caracteritza per la seva gran capacitat de transmissió, molt superior a la que fins ara hem experimentat amb altres soques del virus, si bé, alhora, Òmicron tendeix a generar uns efectes i una simptomatologia menys greus entre els contagiats que altres variants. Ara bé aquestes constatacions no ens ha de conduir a l'errònia conclusió de considerar-la banal i intranscendent, ja que els contagis amb efectes greus o molt greus segueixen produint-se amb Òmicron, malgrat que amb percentatges sobre el total menors que amb altres variants, però alhora la seva molt alta transmissibilitat compensa sobremanera la seva tendència a una menor virulència, de forma que els nombres absoluts de casos necessitats d'atenció hospitalària o fins i tot de cures crítiques són anàlegs als que es produien amb altres variants del virus i la pressió sobre el sistema sanitari resulta ser cada moment més intensa.

Així doncs, la situació epidemiològica i assistencial a les illes globalment, d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 7 de gener de 2022, basat en dades consolidades a dia 3 del mateix mes de la Direcció General de Salut Pública i Participació i dades oferides pel Servei de Salut de les Illes Balears de dia 5 de gener, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 1764,0 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc molt alt. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 582,3 casos (risc molt alt). La taxa de positivitat a 7 dies és del 28,1 %

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 1749,3 casos, Menorca de 1945,8, Eivissa presenta una IA14 de 1776,4 casos i Formentera presenta una IA14 de 1268,5.

D'altra banda, la situació assistencial empitjora i es ja evident que l'augment de contagis ja suposa un augment de pressió assistencial tan en forma que l'ocupació de llits de planta com de llits de cures crítiques.

Per illes, Mallorca presenta una ocupació de llits de planta amb una ocupació del 8,8 %; Menorca es troba pel que a fa a l'ocupació de llits de planta en un 5,45%, mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) presenta una ocupació del 8,76%.

Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca es troba en un 24,51%, Menorca 14,81% i Eivissa i Formentera es troben en uns percentatges d'ocupació del 9,84 %.

En definitiva l'evolució de la epidèmia a les Illes Balears, ha canviat radicalment des de l'1 de desembre de 2021, de manera que des d'aquell moment fins a dia d'avui s'ha produït un creixement intens i sostingut dels contagis com també de les ocupacions de llits hospitalaris, tant de planta com d'unitats de cures crítiques, si bé com ja s'ha dit pel que fa als ingressos, aquests es produeixen d'una forma proporcionalment més moderada que en altres onades, malgrat què en, termes absoluts i atès el volum total de contagis que s'han produït, ens apropem als nivells d'ocupació dels moments més difícils de la pandèmia.

Per comprendre aquesta evolució és molt gràfica la comparativa d'aquests tres quadres, que reflecteixen la situació epidemiològica i assistencial a dies 1 i 20 de desembre de 2021 i a 5 de gener de 2022:

1/12/2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 1	NIVELL 1	NIVELL 3	NIVELL 1	NIVELL 1
BLOC I	IA14	266.4	264.4	428.7	191.7	67,2
	IA14 MAJORS DE 65A	172.5	175.3	211.1	125.7	68,4
	IA7	141.4	139.9	241.5	95.5	42
	IA7 MAJORS DE 65A	68.8	68.2	99.3	47.1	68.4
	TP7D	6.84%	7.12%	8.60%	5.41%	8.86%
BLOC II	%PLANTA	2.94%	2.90%	3.03%	3.32%	3.32%
	Taxa noves hosp.	8.18	8.48	6.42	7.50	7.50
	% UCI	7.33%	7.51%	18.52%	1.64%	1.64%
	Taxa noves UCI	0.35	00.45	00.00	00,00	00,00

 

20/12/2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 3	NIVELL 3	NIVELL 3*	NIVELL 3*	NIVELL 2
BLOC I	IA14	673,8	685,0	738,2	609,2	126,0
	IA14 MAJORS DE 65A	293,6	295,4	366,3	235,7	68,4
	IA7	321,3	313,9	351,3	364,2	100,8
	IA7 MAJORS DE 65A	125,5	120,8	142,8	151,9	68,4
	TP7D	11.9%	12.8%	12.5%	14.0%	14.8%
BLOC II	%PLANTA	8.8%	8.5%	7.9%	5.1%	5,1%
	Taxa noves hosp.	18,4	21,1	10,7	7,5	7,5
	% UCI	15,5%	18.2%	14.8%	6.8%	6.8%
	Taxa noves UCI	2,7	3,0	1,1	1,9	1,9

 

5/1/2022	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 3	NIVELL 3	NIVELL 3*	NIVELL 3*	NIVELL 3*
BLOC I	IA14	1764	1749,3	1945,8	1776,4	1268,5
	IA14 MAJORS DE 65A	582,3	541,1	825,7	701,9	479,1
	IA7	819,3	760,7	1092,6	995,2	865,3
	IA7 MAJORS DE 65A	296,9	262	471,8	408,6	410,7
	TP7D	28,10%	30,20%	31,90%	30,60%	29,80%
BLOC II	%PLANTA	8,58%	8,80%	5,45%	8,76%	8,76%
	Taxa noves hosp.	21,31	23,66	6,42	16,87	16,87
	% UCI	21,11%	24,51%	14,81%	9,84%	9,84%
	Taxa noves UCI	2,44	2,79	0,00	1,87	1,87

En definitiva les incidències acumulades s'han multiplicat per factors que van des del 5 fins quasi el 20 en quaranta dies, mentre que en la darrera quinzena Mallorca, Menorca i Eivissa han incrementat en més de 2,5 vegades les seves incidències acumulades a catorze dies, mentre que Formentera ha presentat un increment del mil per cent pel que fa als seus casos.

En conseqüència i d'acord amb el quadre d'Indicadors per a la valoració de risc i nivells d'Alerta de transmissió de COVID-19, del document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) en la sessió de 24 de novembre de 2021, escau revisar els nivells d'alerta sanitària que són aplicables en cada una de les illes, la qual cosa determinarà el contingut de les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19 que hi són aplicables.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses de 21 de desembre de 2021 s'ha emès d'acord amb el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS), que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors de risc, de manera que es classifica un territori en el màxim nivell d'alerta en què es compleixin les condicions següents:

• Almenys dos indicadors del bloc I es troben en aquell nivell de risc o superior.
• Almenys un dels indicadors del bloc II es troba en aquell nivell de risc o un de superior.

El bloc II està integrat per dos indicadors d'hospitalització general i per dos indicadors d'UCI, i s'ha de tenir en compte per a la determinació del nivell l'indicador que presenti el màxim d'entre els dos indicadors d'hospitalització general i d'entre els dos d'UCI.

A més, el nivell resultant no pot ser inferior en més d'un nivell del risc marcat per l'indicador d'ocupació d'UCI, ni en més de dos nivells per sota del marcat pel bloc I en el seu conjunt.

També disposa el document esmentat que “En situacions amb un risc de transmissió elevat, en les quals es detecti un empitjorament brusc de la situació epidemiològica (ex. un augment ràpid de la taxa d'incidència en una setmana) es podrà establir el nivell d'alerta valorant únicament els indicadors d'un dels blocs, tenint-se en compte el valor més alt de qualsevol d'ells, valorant a més la tendència de la situació epidemiològica. Així mateix, davant situacions especials en les quals es detecti un risc específic, les CA podran prendre la decisió d'elevar de manera ràpida el nivell d'alerta per a un determinat territori»

Examinats tots aquest factors, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 7 de gener de 2022, conclou:

Durant el mes de desembre s'ha observat un molt fort increment en els indicadors relatius a incidència i positivitat a totes les illes (bloc I). Cal recordar que, a data 1 de desembre, la incidència global a catorze dies de la comunitat autònoma era de 266 casos per 100.000 habitants, la qual cosa implica que aquest indicador s'ha multiplicat per 6 en el darrer mes.

A totes les illes, els indicadors de risc del bloc I es troben clarament en nivell de risc molt elevat (risc 4), amb dades que arriben a quadruplicar, en el cas de Menorca, els llindars mínims d'aquest nivell. Les elevades positivitats serien també indicatives de la presència d'un nivell d'infradetecció de casos molt elevat. A població major de 65 anys s'observen nivells d'incidència mes moderats, gràcies a l'efecte conjunt de major adherència a les mesures de prevenció i molt elevada cobertura vacunal; no obstant això, el nivell de risc en aquest grup és també molt elevat, i la velocitat de creixement molt elevada, especialment en els darrers 15 dies (en què la incidència a aquest grup pràcticament s'ha duplicat). A més, a totes les illes la previsió és que la incidència continuï incrementant-se de forma significativa durant, al menys, la propera setmana.

Aquest fet s'ha traduït en un marcat augment en els indicadors d'ocupació hospitalària a planta i UCI, malgrat que gràcies a l'efecte protector de les vacunes, no de forma proporcional al que s'observava en onades anteriors. Així, l'ocupació a planta es troba situada en risc mitjà, amb un 8,58% (un increment de quasi 3 vegades), mentre que l'ocupació a UCI també triplica les dades de principis de desembre i es situa en risc elevat, amb un 21,11%. Per illes, els indicadors d'hospitalització a planta es troben en risc mitjà a totes les illes, apropant-se al llindar de risc elevat (10%) a Mallorca i Eivissa (aquesta darrera mostrant un increment molt pronunciat d'hospitalitzacions les dues darreres setmanes). En relació a UCI, Mallorca es troba en nivell de risc elevat (molt aprop del llindar de risc molt elevat) mentre que Menorca es troba en nivell de risc mitjà i Eivissa està apunt d'entrar en risc mitjà (9,84%, llindar a 10%).

En avaluar la situació de risc de l'illa de Menorca, hom ha de prendre en consideració que, des del 18 de novembre, l'Àrea de Salut de Menorca ha hagut de derivar fins a 6 pacients a hospitals d'Eivissa i Mallorca o de l'àmbit privat de l'illa per falta de llits, i que l'activitat quirúrgica ordinària de l'Hospital Mateu Orfila es va haver de reduir al 50% des del 29 de novembre fins al 13 de desembre. Malgrat haver estat la primera illa que va experimentar els efectes de la nova onada epidemiològica, a hores d'ara encara no es pot apreciar una estabilització de la situació, amb els contagis encara en clar creixement i, per tant, aquesta situació indica que s'ha de mantenir a aquesta illa en el nivell d'alerta sanitària 3, i amb una vigilància molt propera de la situació per si s'ha d'incrementar al nivell d'alerta sanitària 4 per evitar que es produeixi una situació tal que posi en perill l'activitat quirúrgica urgent.

En quant a Eivissa i Formentera, els indicadors referents al bloc I es troben situats en nivells d'alerta 4, mentre que els indicadors del bloc II es troben situats en nivells d'alerta 2. L'empitjorament de la situació epidemiològica a aquestes illes ha estat sobtat i mostrant una velocitat de canvi extremadament elevada: així, en el cas d'Eivissa la incidència s'ha pràcticament multiplicat per 10 en el darrer mes, mentre que a Formentera l'augment en el mateix període ha estat de quasi 20 vegades. Donat el conegut decalatge entre els augments d'incidències i els seus efectes a nivell hospitalari, es preveu veure durant els propers dies un augment significatiu dels ingressos hospitalaris.

A mode d'exemple, cal recordar la situació hospitalària que va experimentar la illa d'Eivissa durant l'hivern 20-21: malgrat presentar inicialment una millor evolució que la resta de les illes (a data 20 de desembre de 2020, Eivissa presentava una IA7 de 74 casos per 100.000 habitants, per 326 casos per 100.000 habitants en el cas de Mallorca), a data 12 de gener la I7 ja es trobava en 628 casos per 100.000 hab, duplicant la IA7 de Mallorca (de 307), i a finals de mes la IA14 ja superava els 2.300 punts. Aquesta situació va impactar de forma greu als hospitals de la illa (es fa necessari tornar a insistir en què els indicadors d'hospitalització, per la pròpia evolució temporal de la malaltia, es veuen afectats per un decalatge de 2-3 setmanes respecte a les incidències). Així, si a data 28 de desembre de 2020 només havia 9 persones hospitalitzades a planta COVID a Eivissa, només una setmana després, dia 4 de gener, aquesta xifra s'havia duplicat fins a 20; l'11 de gener ja superaven els 30 pacients ingressats a planta, i el 21 de gener es superaven els 100 pacients ingressats. Dia 29 de gener la situació crítica de saturació dels hospitals de l'illa va requerir del trasllat de pacients crítics a Mallorca. A la valoració del nivell de risc de l'illa d'Eivissa es fa necessari contemplar també el fet que aquesta illa presenta la major densitat demogràfica de la Comunitat Autònoma (fet que ha contribuït, certament, a que hagi estat de forma repetida la illa de l'arxipèlag amb una major afectació durant aquesta pandèmia), així com el risc afegit de ser la illa que presenta una menor cobertura vacunal, tant a nivell de cobertura per pauta completa com per dosi addicional (Menorca, pauta completa 88%, dosi addicional 59%; Eivissa, pauta completa 82%, dosi addicional 49%). En el cas de Formentera, a l'avaluació de risc és important incorporar el fet que les hospitalitzacions per COVID impliquen el trasllat a l'illa d'Eivissa.

Així doncs, a data 5 de gener de 2022, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera es troben en nivell d'alerta sanitària 3.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 10 de gener de 2022, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 24 de gener de 2022, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 3.

Segon. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Tercer. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Quart. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Sisè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 10 de gener de 2022

La secretària del Consell de Govern Rosario Sánchez Grau (Per suplència d'acord amb l'article 5.2 del Decret 8/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears)