BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar temporalment en cada una de les illes, nivells que varen ser revisats els dies 8 i 23 de novembre i els dies 3 i 13 de desembre d'enguany.

El nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 estableix, per una banda, un seguit de mesures bàsiques de seguretat i prevenció —ús de la mascareta, higiene de mans, manteniment de distàncies interpersonals, ventilació d'espais tancats— de caràcter i aplicació general, qualsevol que sigui el nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa, i, de l'altra, un seguit de mesures aplicables a determinats sectors d'activitat de major risc en funció del nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa.

Així doncs, les determinacions del nivell d'alerta sanitària que periòdicament es duen a terme són les que determinen quin és el conjunt efectiu de mesures de prevenció i protecció front a la transmissió de la COVID-19 establertes en el Pla esmentat que són aplicables en cada moment en cada illa.

Així mateix, el Consell de Govern, en la sessió del dia 29 de novembre, va aprovar l'Acord pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats, com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19.

Aquest Acord va rebre l'autorització de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant la Interlocutòria 382/2021, d'1 de desembre de 2021, i l'Acord així autoritzat va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 167, de 4 de desembre, amb una eficàcia temporal que s'estenia fins al dia 24 de gener de 2022.

L'eix central d'aquest Acord consisteix a determinar l'obligatorietat de l'ús del denominat certificat COVID Digital UE (CCD-UE), o la documentació autèntica que acredita un contingut idèntic a aquest certificat — que acredita que el seu titular es troba vacunat amb pauta completa, o que ha superat la COVID dins dels sis mesos anteriors o que ha obtingut un resultat negatiu en una prova de detecció d'infecció activa en dates immediatament anteriors—, per poder accedir a determinats locals o establiments en els quals hi ha un major risc de transmissió de la malaltia. A més, aquest Acord condiciona al nivell d'alerta sanitària declarat en cada illa la determinació de l'àmbit objectiu d'exigència de l'ús d'aquesta documentació, de manera que com més alt sigui el nivell d'alerta sanitària en el qual es trobi una illa més categories d'establiments han de demanar aquesta documentació per permetre-hi l'accés.

El passat dia 13 de desembre el Consell de Govern va adoptar l'Acord pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modifica puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021.

Amb aquest Acord i una vegada paleses les dades relatives als factors de risc epidemiològic i assistencial que hi havia en aquell moment, el Consell de Govern va declarar que l'illa de Mallorca es trobava en nivell d'alerta sanitària 2, Eivissa i Formentera es trobaven en nivell d'alerta sanitària 1, i Menorca es trobava en nivell d'alerta sanitària 3.

Ara bé, de manera sobtada, entre els dies 1 i 10 de desembre es va iniciar un procés d'augment —ara sí qualificable d'agut— de les xifres de contagis a les illes de Mallorca i Menorca, i poc després també a Eivissa, amb la qual cosa s'incrementaren les dades d'incidències acumulades i les taxes de positivitat a 7 dies, com també de forma progressiva els nivells d'ocupació de llits hospitalaris tant a planta com a cures crítiques en totes les illes, i aquesta escalada es manté a hores d'ara amb l'única sortosa excepció de Formentera.

II

Així doncs, la situació epidemiològica i assistencial a les illes globalment, d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 21 de desembre de 2021, basat en dades consolidades a dia 20 del mateix mes de la Direcció General de Salut Pública i Participació i dades oferides pel Servei de Salut de les Illes Balears de dia 21 de desembre, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 673,8 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc molt alt. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 293,6 casos (risc molt alt). La taxa de positivitat a 7 dies és de 11,9 %

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 685,0 casos, Menorca de 738,2, Eivissa presenta una IA14 de 609,2 casos i Formentera presenta una IA14 de 126,0.

D'altra banda, la situació assistencial empitjora i comença a ser evident que l'augment de contagis ja suposa un augment de pressió assistencial tan en forma que l'ocupació de llits de planta com de llits de cures crítiques.

Per illes, Mallorca presenta una ocupació de llits de planta en un nivell de risc baix amb una ocupació del 8,5 %; Menorca es troba pel que a fa a l'ocupació de llits de planta en la mateixa situació amb un 7,9%, mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en risc baix (5,1%).

Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca i Menorca (18,2 % i 14,8 %, respectivament) es troben en nivell de risc alt i mitjà respectivament, mentre que Eivissa i Formentera es troben en nivells de risc baix (6,8 %).

Com ja s'ha fet palès, aquestes dades dibuixaven un quadre epidemiològic de creixement sostingut dels contagis. Ara bé, tot i que la dinàmica d'aquesta onada havia resultat manifestament distinta de les precedents, amb uns creixements de les incidències molt menys abruptes i amb unes ocupacions de llits hospitalaris notòriament inferiors als que es produïen amb les mateixes dades d'incidències en onades anteriors, no és menys cert que entre els dies 1 i 20 de desembre, tot coincidint amb el període que marquen les festivitats de la Constitució i de la Immaculada, s'ha produït un fort i sobtat creixement tant d'aquestes incidències com d'ocupacions de llits hospitalaris, molt especialment a les illes de Mallorca i Menorca, i que no deixa de ser també preocupant a l'illa d'Eivissa.

Resulta en aquest sentit molt il·lustratiu, de la velocitat que ha adquirit el ritme de contagis i d'hospitalitzacions, fer una comparativa d'aquests tres quadres, que reflecteixen la situació epidemiològica i assistencial a dies 1, 10 i 20 de desembre:

1/12/2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 1	NIVELL 1	NIVELL 3	NIVELL 1	NIVELL 1
BLOC I	IA14	266.4	264.4	428.7	191.7	67,2
	IA14 MAJORS DE 65A	172.5	175.3	211.1	125.7	68,4
	IA7	141.4	139.9	241.5	95.5	42
	IA7 MAJORS DE 65A	68.8	68.2	99.3	47.1	68.4
	TP7D	6.84%	7.12%	8.60%	5.41%	8.86%
BLOC II	%PLANTA	2.94%	2.90%	3.03%	3.32%	3.32%
	Taxa noves hosp.	8.18	8.48	6.42	7.50	7.50
	% UCI	7.33%	7.51%	18.52%	1.64%	1.64%
	Taxa noves UCI	0.35	00.45	00.00	00,00	00,00

 

10.12.2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 2	NIVELL 2	NIVELL 3*	NIVELL 1	NIVELL 1
BLOC I	IA14	392,3	398,8	559,4	272,7	50,4
	IA14 MAJORS DE 65A	195,4	193,1	273,2	151,9	0
	IA7	178,8	179,8	267,7	129,8	25,2
	IA7 MAJORS DE 65A	89,5	90,7	124,2	57,6	0
	TP7D	10,4 %	11,5 %	13,2 %	7,7 %	1,3 %
BLOC II	% PLANTA	4,4 %	4,8 %	3,0 %	2,4 %	2,4 %
	Taxa noves hosp.	10,96	12,95	3,21	4,37	4,37
	% UCI	10 %	11,5 %	14,8 %	1,6 %	1,6 %
	Taxa noves UCI	1,13	1,34	0,00	0,62	0,62

 

20/12/2021	UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
	NIVELL	NIVELL 3	NIVELL 3	NIVELL 3*	NIVELL 3*	NIVELL 2
BLOC I	IA14	673,8	685,0	738,2	609,2	126,0
	IA14 MAJORS DE 65A	293,6	295,4	366,3	235,7	68,4
	IA7	321,3	313,9	351,3	364,2	100,8
	IA7 MAJORS DE 65A	125,5	120,8	142,8	151,9	68,4
	TP7D	11.9%	12.8%	12.5%	14.0%	14.8%
BLOC II	%PLANTA	8.8%	8.5%	7.9%	5.1%	5,1%
	Taxa noves hosp.	18,4	21,1	10,7	7,5	7,5
	% UCI	15,5%	18.2%	14.8%	6.8%	6.8%
	Taxa noves UCI	2,7	3,0	1,1	1,9	1,9

Taula 2. Indicadors de risc i classificació per nivell d'alerta sanitària de la comunitat autònoma i de cada illa a data 1, 10 i 20 de desembre de 2021.

Podem observar que Mallorca i Eivissa, han triplicat en vint dies la seva incidència acumulada a catorze dies —de fet Eivissa, l'ha més que duplicada en els deu darrers dies— mentre que Menorca s'ha apropat a la duplicació de la seva incidència dins d'aquest termini, si bé tot partint d'una situació epidemiològica pitjor que la de la resta d'illes. Només Formentera sembla trobar-se fora de una situació d'especial risc, si bé la dinàmica que presenta en aquests 20 dies ha generat un augment de més d'un noranta per cent de la seva incidència.

En conseqüència i d'acord amb el quadre d'Indicadors per a la valoració de risc i nivells d'Alerta de transmissió de COVID-19, del document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) en la sessió de 24 de novembre de 2021, escau de bell nou revisar els nivells d'alerta sanitària que són aplicables en cada una de les illes, la qual cosa determinarà el contingut de les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19 que hi són aplicables.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses de 21 de desembre de 2021 s'ha emès d'acord amb el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS), que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors de risc, de manera que es classifica un territori en el màxim nivell d'alerta en què es compleixin les condicions següents:

• Almenys dos indicadors del bloc I es troben en aquell nivell de risc o superior.
• Almenys un dels indicadors del bloc II es troba en aquell nivell de risc o un de superior.

El bloc II està integrat per dos indicadors d'hospitalització general i per dos indicadors d'UCI, i s'ha de tenir en compte per a la determinació del nivell l'indicador que presenti el màxim d'entre els dos indicadors d'hospitalització general i d'entre els dos d'UCI.

A més, el nivell resultant no pot ser inferior en més d'un nivell del risc marcat per l'indicador d'ocupació d'UCI, ni en més de dos nivells per sota del marcat pel bloc I en el seu conjunt.

També disposa el document esmentat que “En situacions amb un risc de transmissió elevat, en les quals es detecti un empitjorament brusc de la situació epidemiològica (ex. un augment ràpid de la taxa d'incidència en una setmana) es podrà establir el nivell d'alerta valorant únicament els indicadors d'un dels blocs, tenint-se en compte el valor més alt de qualsevol d'ells, valorant a més la tendència de la situació epidemiològica. Així mateix, davant situacions especials en les quals es detecti un risc específic, les CA podran prendre la decisió d'elevar de manera ràpida el nivell d'alerta per a un determinat territori»

Examinats tots aquest factors,l'informe esmentat conclou:

«Durant el mes de desembre s'està observant un molt fort increment en els indicadors relatius a incidència i positivitat a totes les illes, amb l'excepció de Formentera, on el creixement de la corba de contagis és molt més moderada. En el cas de Mallorca i Menorca, aquest fet s'ha traduït en un marcat augment en els indicadors d'ocupació hospitalària a planta i UCI, mentre que a Eivissa el creixement dels indicadors hospitalaris és també més moderat, malgrat es pugui preveure una evolució semblant si la incidència persisteix en la seva tendència fortament ascendent. Cal destacar que ha estat en els darrers dies quan els contagis han crescut de forma més significativa a l'illa d'Eivissa (s'ha passat d'una IA14 de 273 casos per 100.000 habitants, el que correspon a un risc mitjà, el 20 de desembre, a una IA14 de 609 el 20 de desembre, corresponent a un risc molt elevat), recordant, a més, el ja conegut decalatge d'aproximadament 15 dies entre la corba de casos i la corba d'hospitalitzacions.

A l'illa de Menorca, els indicadors d'incidència han seguit augmentant, de forma més lenta que en les setmanes anteriors, situant-se en nivells de risc molt elevat (equivalent a nivell 4), mentre que l'ocupació a UCI s'ha mantingut, quedant just per davall del llindar de risc elevat (15%) i l'ocupació a planta s'ha més que duplicat. Però en valorar aquestes dades s'ha de prendre en consideració que, des del 18 de novembre, l'Àrea de Salut de Menorca ha hagut de derivar fins a 6 pacients a hospitals d'Eivissa i Mallorca o de l'àmbit privat de l'illa per falta de llits, i que l'activitat quirúrgica ordinària de l'Hospital Mateu Orfila es va haver de reduir al 50% des del 29 de novembre fins al 13 de desembre. Per tant, aquesta situació indica que s'ha de mantenir a aquesta illa en el nivell d'alerta sanitària 3, i amb una vigilància molt propera de la situació per si s'ha d'incrementar al nivell d'alerta sanitària 4 per evitar que es produeixi una situació tal que posi en perill l'activitat quirúrgica urgent.

En quant a Eivissa, els indicadors referents al bloc I es troben situats en nivells d'alerta 4, mentre que els indicadors del bloc II es troben situats en nivells d'alerta dos. L'empitjorament de la situació epidemiològica a aquesta illa ha estat sobtat i mostrant una velocitat de canvi extremadament elevada: així, si bé la IA7 era de 191,0 casos per 100.000 habitants el dia 10 de novembre, ens trobam que a data 20 de desembre aquest indicador s'ha vist pràcticament duplicat fins a 364,2, passant a ser, així, l'illa amb la major incidència a 7 dies, fet que fa preveure un ràpid empitjorament de la situació hospitalària en els propers dies. A mode d'exemple, cal recordar la situació que va experimentar aquesta illa durant l'hivern 20-21: malgrat presentar inicialment una millor evolució que la resta de les illes (a data 20 de desembre de 2020, Eivissa presentava una IA7 de 74 casos per 100.000 habitants, per 326 casos per 100.000 habitants en el cas de Mallorca), a data 12 de gener la I7 ja es trobava en 628 casos per 100.000 hab, duplicant la IA7 de Mallorca (de 307), i a finals de mes la IA14 ja superava els 2.300 punts. Aquesta situació va impactar de forma greu als hospitals de la illa (es fa necessari tornar a insistir en què els indicadors d'hospitalització, per la pròpia evolució temporal de la malaltia, es veuen afectats per un decalatge de 2-3 setmanes respecte a les incidències). Així, si a data 28 de desembre de 2020 només havia 9 persones hospitalitzades a planta COVID a Eivissa, només una setmana després, dia 4 de gener, aquesta xifra s'havia duplicat fins a 20; l'11 de gener ja superaven els 30 pacients ingressats a planta, i el 21 de gener es superaven els 100 pacients ingressats. Dia 29 de gener la situació crítica de saturació dels hospitals de l'illa va requerir del trasllat de pacients crítics a Mallorca . A la valoració del nivell de risc de l'illa d'Eivissa es fa necessari contemplar també el fet que aquesta illa presenta la major densitat demogràfica de la Comunitat Autònoma (fet que ha contribuït, certament, a que hagi estat de forma repetida la illa de l'arxipèlag amb una major afectació durant aquesta pandèmia), així com el risc afegit de ser la illa que presenta una menor cobertura vacunal, tant a nivell de cobertura per pauta completa com per dosi addicional (Menorca, pauta completa 87%, dosi addicional 64,3%; Eivissa, pauta completa 80%, dosi addicional 58%).

En aquest punt és important recordar que el document “Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19”, aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei de Salut (CI-SNS) estableix que: “En situaciones con un riesgo de transmisión elevado, en las que se detecte un empeoramiento brusco de la situación epidemiológica (ej. un aumento rápido de la tasa de incidencia en una semana) se podrá establecer el nivel de alerta valorando únicamente los indicadores de uno de los bloques, teniéndose en cuenta el valor más alto de cualquiera de ellos, valorando además la tendencia de la situación epidemiológica. Asimismo, ante situaciones especiales en las que se detecte un riesgo específico, las CC.AA podrán tomar la decisión de elevar de forma rápida el nivel de alerta para un determinado territorio.” A més, també es contempla que la decisió final de quin nivell d'alerta s'assigna al territori avaluat es pot modular també amb la tendència ascendent de l'indicador i la seva velocitat de canvi, així com amb una avaluació qualitativa que inclogui la capacitat de resposta, les característiques socio-econòmiques, demogràfiques i de mobilitat del territori avaluat i que en el cas que existeixi un conflicte per la coexistència d'indicadors de diferents nivells, s'aplicarà el nivell més restrictiu a l'hora d'establir el nivell d'alerta.

És evident que les Illes Balears s'enfronten, durant les properes setmanes, a una situació epidemiològica molt complicada, amb amenaces com l'aparició de la variant òmicron a la qual acompanyen importants incerteses referents a la seva capacitat d'escapar la protecció de la vacuna així com de la seva capacitat de produir reinfeccions, junt amb un període de màxim contacte social com és el Nadal. Tots aquests factors, valorats de forma conjunta, fan que es consideri que l'illa d'Eivissa s'ha de situar en nivell d'alerta sanitària 3.

Així doncs, a data 20 de desembre de 2021, Menorca, Mallorca i Eivissa es troben en nivell d'alerta sanitària 3, i Formentera es troba en nivell d'alerta sanitària 2.»

III

Així doncs, i pel que fa a les modificacions del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, únicament es considera convenient una modificació del seu text consistent en exigir que es duguin a terme controls físics d'aforament en tota casta d'esdeveniments que s'enquadren habitualment dins del marc de festes populars que es duen a terme arreu de les illes.

Quan s'apropen uns dies festius especialment propicis per a les concentracions de gen, que vendran seguides per algunes de les festivitats populars més esteses arreu de les illes, també caracteritzades ben sovint, per la celebració d'actes multitudinaris a espais que habitualment resten abarrotats en el moment de la seva celebració. L'exigència de l'establiment de controls de cabuda, que permetin mantenir un mínim de distància de seguretat entre els assistents, és una mesura comprensible en el marc de situacions de risc epidemiològic alt o molt alt, és a dir de territoris declarats en nivell d'alerta 3 o superior, moments en els quals les incidències són especialment altres — i en conseqüència ho és el nombre de persones contagiades assimptomàtiques— i les possibilitats de contagi augmenten obertament. Així mateix resulta allò més adient establir un seguit de mesures específiques per tipologies de festivitats, incidint en determinats aspectes de la seva organització, que permetin garantir una celebració més segura per a tots els assistents.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 23 de desembre de 2021 adoptà l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 31 de gener de 2022, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 2.

Segon. Afegir un punt 14 a l'apartat III de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modifica puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, amb la redacció següent:

«14. mesures aplicables a Festes Populars en territoris en nivell d'alerta sanitària 3 o superior

- Quan un territori es trobi en nivell d'alerta sanitària 3 o superior, s'hauran d'establir controls d'aforament per l'accés a tots els actes duts a terme a espais oberts o a l'aire lliure, com berbenes, concerts, ballades populars, sopars a la fresca o similars, associats a la celebració de festes populars qualsevol sia la denominació específica que se'ls doni a uns i altres. Si l'espai no té establert un capacitat màxima o aforament determinat, aquest s'ha de calcular tenint en compte la disponibilitat d'un mínim de quatre metres quadrats per persona.

Específicament s'hauran d'observar les mesures següents:

a) Foguerons

- No es podran organitzar torrades, ni habilitar zones destinades al consum d'aliments i begudes

- Les activitats de ball (ballades populars) que es puguin dur a terme en qualsevol esdeveniment, s'han de fer amb ús obligatori de mascareta i en espais delimitats.

b). Celebracions religioses

-Les celebracions religioses han de respectar en tot moment l'aforament màxim dels llocs de culte.

-Els participants han de romandre asseguts i fent ús de la mascareta.

-L'entrada i la sortida del lloc de culte s'ha de realitzar de forma ordenada i evitant fer-ho pel mateix accés o sortida.

c) Colcades Reis, passa-carrers, beneïdes

S'ha de procurar que el públic assistent a aquestes activitats (participen de manera estàtica) ho faci mantenint la distancia de seguretat. Per això, s'han d'aplicar mesures que facin possible un major esponjament de l'espai on es realitzen. Es recomana ampliar els recorreguts i /o ampliar les zones on es desenvolupen aquestes activitats per evitar aglomeracions de persones.

d). Esdeveniments multitudinaris populars com ball de dimonis, captes de dimonis, o concerts lligats a festes populars o cap d'any

- Aquests esdeveniments s'han de realitzar en espais delimitats i garantint el control d'accés per tal de que es respecti l'aforament, i sense que en cap cas s'hi pugui accedir amb begudes o menjar.

- L'entrada i la sortida s'ha de realitzar de forma ordenada i evitant fer-ho pel mateix accés o sortida.

- El públic assistirà assegut.

- S'ha de procurar la distància màxima possible entre els assistents a l'esdeveniment.

- És obligatori l'ús de mascareta, encara que l'esdeveniment es dugui a terme a l'aire lliure.

- Es poden dur a terme esdeveniments i activitats amb l'assistència d'un màxim del 80 % de la cabuda de l'espai en espais tancats i del 100 % de la cabuda en espais a l'aire lliure.

-En cap cas es podran habilitar zones destinades al consum de begudes o aliments.»

Tercer. Aprovar el Text consolidat, annexat a aquest Acord, del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la COVID-19, que es va aprovar mitjançant l'annex I de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, pel qual s'aprovà el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Cinquè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Sisè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Vuitè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 23 de desembre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez