BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de novembre de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sa Pobla (TM de Sa Pobla) es considera una modificació d'un projecte actualment en funcionament (EDAR de Sa Pobla), i ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra e) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat en els apartats anteriors, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental, o l'annex 1 d'aquesta llei», en relació amb els projectes consignats al punt 2 del grup 8 de l'annex I: «Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents».

L'EIA es va exposar al públic el 16 de març de 2021, i la tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i el Decret Legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

El promotor i òrgan substantiu del projecte (ABAQUA) és l'encarregat de gestionar el sistema de sanejament i depuració de Sa Pobla, de conformitat amb el conveni de col·laboració formalitzat el 5 de febrer de 1990.

L'any 2007 es varen produir dos fets rellevants que varen derivar en importants increments del cabal d'entrada a la planta fins als 2.100-2.200 m³/dia, així com en les càrregues d'entrada, corresponents a la situació actual:

1. La posada en funcionament d'una instal·lació d'osmosi inversa per a la producció d'aigua potable per al consum humà, amb un important volum d'aigües residuals.

2. La posada en funcionament d'una bugaderia industrial.

L'octubre de 2010 es va realitzar un estudi per a la determinació de les diferents fonts d'aportació de nutrients al canal de Siurana, a les proximitats de S'Albufera de Mallorca (punt d'abocament), que va concloure que l'aportació de nitrogen procedent de l'EDAR de Sa Pobla en relació amb l'entrada total de nitrogen en aquest es xifrava entre un 0.14% i 19.75%, depenent de l'època de l'any, sent una de les recomanacions de l'estudi la millora a la instal·lació dels rendiments d'eliminació de nutrients.

El setembre de 2019 l'ABAQUA publica un procediment de licitació per a la contractació del Servei de redacció del projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sa Pobla, resultant adjudicatària l'empresa Ambling Enginyeria i Serveis.

El projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sa Pobla va entrar a la CMAIB en data 23/07/2021 com a projecte objecte de tramitació ambiental ordinària.

2. Informació del projecte

El projecte pretén realitzar una remodelació completa de l'EDAR de Sa Pobla, executada l'any 1990 i amb tractament secundari, amb l'objecte d'adaptar-la als requeriments d'abocament actual. La instal·lació es localitza a la parcel·la 295, del polígon 12, del TM de Sa Pobla, amb una superfície total de 8.330 m², ocupant només de manera parcial els terrenys que el planejament urbanístic ha previst per a la implantació de l'EDAR. L'ampliació projectada de l'EDAR ocupa, per tant, els terrenys restants previstos al planejament, que se situen adjacents a la instal·lació actual i afecten la parcel·la 301, del polígon 12, amb una superfície útil de 8.962 m² i que haurà de ser expropiada.

Actualment, el sistema està constituït per l'EDAR, amb una capacitat de tractament de 3.500 m³/dia, una canonada de restitució d'aigua tractada, una xarxa de sanejament general formada per una estació de bombament i les conduccions que transporten l'aigua residual des de la xarxa municipal fins a l'EDAR, amb una antiguitat d'uns 25 anys. Tot i que, amb posterioritat, aquest sistema ha sofert una sèrie de millores en la xarxa de col·lectors i en l'EDAR, aquestes són insuficients per a la seva adaptació a la normativa actual. Per tant, l'ampliació i remodelació de l'EDAR de Sa Pobla es justifica pels següents motius:

1. La instal·lació rep un cabal superior al de disseny, amb unes càrregues d'entrada també molt altes, superiors al que pot considerar-se com a contaminació “urbana”.

2. En determinats horitzons, la instal·lació es troba al límit de la seva capacitat pel que es requereix una ampliació de la capacitat de tractament.

3. Gran part dels elements de l'EDAR actual han arribat al final de la seva vida útil, sent necessària la seva actualització, millora i en alguns casos la demolició d'alguns elements.

D'aquesta manera, es planteja una ampliació de capacitat de l'EDAR, permetent la millora de la qualitat de l'abocament (efluent depurat) i el rendiment de la instal·lació i preparant-se per a futurs increments de cabal entrant.

	Actual	Horitzó
Població equivalent de disseny	16.667	25.667	hab-eq
Població censada	13.475	13.475	hab
Volum diari	2.500,00	3.850,00	m3/d
Dotació per habitant equivalent	150,00	150,00	l/hab/dia
Dotació per habitant censat	185.53	285.71	l/hab/dia
Cabdal mitjà horari	104,17	160,42	m3/h
Cabdal mínim horari (0,45 Qm)	46,88	72,19	m3/h
Cabdal punta horari (2,40 Qm)	250,00	385,00	m3/h
Cabdal màxim pretractament (5,35 Qm)	520,83	802,08	m3/h
Dotació de DBO5	60,00	60,00	gr/hab/eq
Càrrega de DBO5	1.000,00	1.540,00	Kg/dia
Concentració mitjana de DBO5	400	400	mg/l
Dotació de DQO	132,00	132,00	gr/hab/eq
Càrrega de DQO	2.200,00	3.388,00	Kg/dia
Concentració mitjana de DQO	880	880	mg/l
Dotació de sòlids en suspensió	60,00	60,00	gr/hab/eq
Càrrega de sòlids en suspensió	1.000,00	1.540,00	Kg/dia
Concentració mitjana de sòlids en suspensió	400	400	mg/l
Fracció volàtil de sòlids en suspensió	70,00	70,00	%
Càrrega de sòlids en suspensió volàtils	700,00	1.078,00	Kg/dia
Concentració mitjana sòlids suspensió volàtils	280,00	280,00	mg/l
Dotació de NTK	12,00	12,00	gr/hab/eq
Càrrega de NTK	200,00	308,00	Kg/dia
Concentració mitjana de NTK	80	80	mg/l
Dotació de NH4	9,00	9,00	gr/hab/eq
Càrrega de NH4	150,00	231,00	Kg/dia
Concentració mitjana de NH4	60	60,00	mg/l
Dotació de fòsfor total	1,50	1,50	gr/hab/eq
Càrrega de fòsfor total	25,00	38,50	Kg/dia
Concentració mitjana de fòsfor total	10	10	mg/l
Temperatura mitjana aigua a l'hivern	12,00	12,00	ºC
Temperatura mitjana aigua a l'estiu	22,00	22,00	ºC

Comparativa de cabals d'entrada i càrregues de disseny de la situació actual i l'horitzó previst. Font: EIA.

Per altra banda, en determinades condicions s'ha observat que es produeix un alleujament des del col·lector d'aigües residuals al de pluvials. La xarxa, encara que majoritàriament separativa encara compta amb trams unitaris que produeixen una afluència de cabals pel col·lector d'aigües residuals molt superiors als que poden ser tractats en l'EDAR provocant un alleujament al col·lector de pluvials en determinades circumstàncies.

Les actuacions previstes al projecte, amb una durada estimada de 18 mesos i un pressupost total de 6.093.195,53 euros, suposaran el desmantellament parcial o total d'elements actuals de la planta i comprenen:

-Moviments de terres. En tots els casos en els quals es realitzin moviments de terres sobre terreny natural, es realitzarà en primer lloc un esbrossi de la zona, seguida de la retirada de terra vegetal.

-Rehabilitació de l'actual edifici de deshidratació i control. El nou edifici de control es dotarà d'un sistema complet d'energia solar tèrmica per a la producció d'ACS a la coberta de l'edifici.

-Execució d'un edifici de pretractament, el qual es trobarà connectat a una torre de desodorització de carbó actiu annexa, per a la minimització d'olors.

-Execució d'un edifici de deshidratació, que s'ubicarà a l'actual emplaçament de l'edifici de desbast i soplants. La sala de deshidratació estarà connectada amb una torre d'adsorció d'olors que també donarà servei a la tremuja i a l'espessidor de fangs.

-Increment d'una a dues línies de tractament biològic (reactor tipus carrusel), amb les següents capacitats hidràuliques:

- Bombament d'aigua bruta, desbast i desarenament: Admet el cabal màxim de transport de l'emissari d'aigües residuals, el que suposa una capacitat de fins a 5,36 vegades el cabal mitjà de disseny.

- El tractament biològic podrà tractar hidràulicament fins a 2,40 vegades el cabal mitjà.

- Línia de fangs: Un espessidor dinàmic de fangs i dues línies de deshidratació (1+1) amb capacitat per a tractar el fang produït l'any horitzó. Es projecta així mateix un digestor per a ajudar al procés de tractament de fangs en determinats escenaris.

-Recondicionament de l'actual biològic-digestor, per al seu aprofitament com a tanc de tempestes, dissenyat amb uns pendents que permetran evitar l'estancament de les aigües i amb un temps de retenció de 3 h, per minimitzar la possibilitat d'abocaments sense tractament.

-Incorporació d'un tractament addicional al tractament secundari, d'afinament de l'efluent mitjançant un sistema d'aiguamoll a la sortida del decantador secundari, dividit en dos recintes amb superfícies de 970 m² i 510 m². La profunditat del filtre verd oscil·larà entre 0,80 i 0,90 cm i la plantació es realitzarà amb canyet (Phragmites australis), amb una densitat d'entre 3 i 4 plantes per m², creant alhora un nou hàbitat seminatural. Es projecta un flux continu, a través del sistema subsuperficial vertical, permetent evitar proliferacions de moscards associades a les aigües estancades.

-Execució d'un nou col·lector de sortida d'aigua tractada de l'EDAR, d'aproximadament 500 m de longitud i 630 mm de diàmetre nominal, en substitució del col·lector existent, per a garantir una capacitat hidràulica adequada a les necessitats futures de la instal·lació.

El nou col·lector discorrerà en tot moment paral·lel al col·lector existent, per la necessitat de mantenir en funcionament la instal·lació. Funcionarà com a conducció a pressió, substituint l'emissari existent des de l'EDAR fins al punt d'abocament.

D'aquesta manera, l'emissari de pluvials, no connectat a l'EDAR i que ha provocat històricament greus problemes en mesclar-se amb l'emissari d'aigües residuals, serà interceptat i perllongat amb aquest nou col·lector, per evitar desbordaments.

-Millora de la infraestructura elèctrica existent, incloent-hi la instal·lació d'una línia elèctrica soterrada de mitja tensió de 150 m de longitud, no prevista a l'instrument de planejament municipal i que discorrerà per camí adjacent a la parcel·la del sistema general, la construcció d'un nou centre de transformació (CT) prefabricat de formigó que s'alimentarà des del CT actual, i la instal·lació d'enllumenat exterior amb lluminàries de tipus LED. Per al subministrament complementari de la planta s'ha projectat la instal·lació d'un grup electrogen automàtic de 450 KVA, per suplir la falta eventual de subministrament a la planta.

-Zones enjardinades, amb plantacions de gespa rústica d'espècies resistents a la climatologia de l'entorn, i barrera vegetal a tot el perímetre de l'EDAR, a excepció de la zona confrontant amb la zona humida artificial.

-Execució d'una xarxa d'aigua industrial per als serveis auxiliars de l'EDAR i el reg.

-Vials interns i acerats. Els vials interns, amb un mínim de 4 m d'amplada, disposaran d'una capa de tot-u artificial de 20 cm de gruix, realitzant sobre aquesta un reg d'emprimació.

-Tancament perimetral i accés. Es manté l'actual accés a les instal·lacions i es realitza un altre en la zona d'ampliació per al pretractament-biològic. El tancament perimetral tendrà una altura superior als 2 m.

D'aquesta manera la nova EDAR disposarà dels següents processos unitaris:

2. Línia d'aigua:

Arribada y bypass general.

Pou de gruixos.

Bombament d'aigua bruta.

Desbast de sòlids fins.

Desarenament-desgreixat.

Alleujament d'excés cabal de tractament biològic.

Mesurament de cabal aigua a biològic.

Tanc de tempestes remodelant l'actual biològic-digestor.

Cambres anaeròbies.

Reactor biològic de flux pistó.

Precipitació química del fòsfor.

Decantació secundària.

Zones humides artificials.

Cambra de sortida d'aigua tractada.

3. Línia de fangs:

Recirculació de fangs biològics.

Bombament de fangs biològics en excés.

Digestor de fangs.

Bombament de fangs digerits.

Espessidor per gravetat.

Deshidratació de fangs.

Emmagatzematge de fangs deshidratats

La disposició i repartiment d'elements a la nova instal·lació permetrà executar les obres d'ampliació/remodelació sense interferències rellevants amb el funcionament de l'EDAR actual, situant-se el pretractament i el tractament secundari a la nova parcel·la i el tractament de fangs juntament amb el tanc de tempestes a l'actual parcel·la de l'EDAR. En aquesta zona també es recondicionarà l'actual biològic-digestor com a tanc de tempestes i es reformarà l'edifici de control.

Després del tractament secundari, i amb les modificacions introduïdes a la instal·lació, s'estima que els paràmetres de sortida seran els següents, en compliment dels valors de reducció dels paràmetres contaminants establerts al RD 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes:

DBO₅ < 25 mg/l o reducció del 70-90%.

DQO < 125 mg/l o reducció del 75%.

S.S.T. < 35 mg/l o reducció del 90%.

NTK < 15 mg/l o reducció del 70-80%.

Pt < 2 mg/l o reducció del 80%.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

El projecte es localitza dins sistema general a sòl rústic. L'àmbit d'actuació no es troba dins cap espai protegit, ni dins cap dels espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. Tampoc hi figura cap hàbitat d'interès comunitari (HIC). No obstant això, en l'entorn de la planta i del punt d'abocament es localitza el Parc Natural de S'Albufera de Mallorca, espai declarat també com a Zona Humida d'Importància Internacional Zona Humida d'Importància Internacional, inclosa en el conveni de Ramsar i en la Xarxa Natura 2000, com a ZEPA «ES0000038» i LIC «ES5310125», regulades pel Decret 28/2006, de 24 de març, pel qual es declaren Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) en l'àmbit de les Illes Balears, Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2011, sobre l'ampliació de la ZEPA de S'Albufera de Mallorca «ES0000038».

Tampoc es troba dins cap àrea de prevenció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissament, o d'incendis. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears, la zona d'estudi té un risc baix d'incendi forestal.

D'acord amb l'EIA, el projecte es desenvolupa a un entorn caracteritzat per ser una àrea d'interès agrícola (AIA), caracteritzada per la presència d'espècies conreades en terreny de regadiu, sent la patata un dels principals cultius de la zona. En els límits de les parcel·les on es situa l'EDAR, apareixen agrupacions de vegetació arbustiva i arbòria, amb presència de mata (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), garrover (Ceratonia siliqua) i vegetació banal. Es localitza dins la Unitat Paisatgística 8 (UP-8) «Raiguer».

Segons el BIOATLES (quadrícula 1x1, codi 1.163), a la zona d'estudi no hi figuren espècies catalogades o amenaçades, tot i que s'ha de tenir en compte que en l'entorn més pròxim a la instal·lació es localitza S'Albufera de Mallorca, figurant algunes espècies catalogades, com el calàpet (Bufotes balearicus), el barranyiquer (Cerambyx cerdo mirbeckii), el sebel·lí (Burrhinus oecdinemus) i la titina d'estiu (Anthus campestris), i, com a espècie amenaçada, la guàtlera (Coturnix coturnix).

L'àmbit d'actuació es localitza damunt la massa d'aigua subterrània 1811M1 «Sa Pobla», aqüífer superficial en mal estat qualitatiu i quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon a una zona sensible a la contaminació per nitrats.

La substitució prevista de la conducció existent per un nou col·lector es desenvolupa en paral·lel a dos llits d'aigua que desemboquen a S'Albufera, a una zona inundable.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. núm. 36, de 16 de març de 2021, es publica que l'EIA i el projecte se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies. També es publica anunci a «Diario de Mallorca» i «Ultima Hora», i la consulta de la documentació ha estat disponible a les oficines de l'ABAQUA i a la pàgina web d'aquesta entitat.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

- Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Espais Naturals, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, el qual, amb data 22 de març de 2021, informa que:

Donat que el projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Sa Pobla suposarà una millora de la qualitat de l'aigua que entrarà a s'Albufera de Mallorca, s'informa favorablement el projecte, però amb les següents condicions:

1. El projecte es va redactar abans que s'aprovés el PORN de s'Albufera de Mallorca i l'ampliació del Parc Natural, la creació de Zones Perifèriques de Protecció i Corredors Ecològics. No contempla, per tant, la normativa actualment vigent per a l'àmbit PORN de s'Albufera de Mallorca.

2. Per a complir amb la normativa vigent, s'hauran de plantejar i aprovar noves millores en el futur proper, entre les quals les més urgents són:

a. La implantació d'un tractament terciari per a l'eliminació de composts nitrogenats i fosfatats. S'hauria de contemplar almenys la creació d'una bassa de considerables dimensions, situada a les proximitats de l'EDAR a mode de zona humida natural de fondària propera al metre de columna d'aigua, que recollís l'aigua que arriba a la sèquia des Vinyet. D'aquesta manera s'aconseguiria una millora afegida de la qualitat de l'aigua que entra a s'Albufera des d'aquesta sèquia, a la vegada que es crearia un nou hàbitat seminatural i un excel·lent lloc per a fer educació i formació ambiental.

b. Relacionat amb això, assegurar el compliment simultani dels valors de concentració i els percentatges de reducció indicats a l'Annex I del Reial Decret 509/1996, de 15 de març.

3. S'han d'establir igualment sistemes àgils d'avís i comunicació d'eventuals vessaments o abocaments accidentals. Fins que aquest sistema no sigui establert, es realitzarà una comunicació directa al Parc o, almenys, a la centraleta d'incidències ambientals de la Conselleria de Medi Ambient i Territori sempre que es produeixi algun d'aquests fets. Igualment, se n'hauran d'investigar les causes i informar a la DG competent de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, el qual, amb data 25 de març de 2021, informa que:

Inform FAVORABLEMENT sobre el Projecte d'Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Sa Pobla (T. M. Sa Pobla, Mallorca) amb una recomanació i un condicionant:

1. El projecte proposa un enjardinament amb gespa rústica.

Recomanam l'ús de planta autòctona, millor adaptada a les condicions hídriques de l'illa.

2. En tot cas, no es poden utilitzar espècies incloses al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013).

- DG de Recursos Hídrics:

El Servei d'Estudis i Planificació, amb data 18 d'agost de 2021, informa que:

Pel que fa a les competències del Servei d'Estudis i Planificació, INFORM FAVORABLEMENT sobre el projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de sa Pobla, amb el condicionant que el peticionari insti a l'Ajuntament de sa Pobla a complir i fer complir l'Ordenança Municipal.

- El Servei de Gestió del DPH, amb data 29 de juliol de 2021, informa que:

- S'informa favorablement l'avaluació d'impacte ambiental del «PROJECTE D'AMPLIACIÓ I MILLORA DEL TRACTAMENT DE L'EDAR DE SA POBLA. (TM DE SA POBLA. MALLORCA)», signat per Felipe Guzmán Caballero Raul amb data 11/2020, pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia), i a zones inundables o potencialment inundables.

- S'informa que les actuacions previstes en el «PROJECTE D'AMPLIACIÓ I MILLORA DEL TRACTAMENT DE L'EDAR DE SA POBLA. (TM DE SA POBLA. MALLORCA)», signat per Felipe Guzmán Caballero Raul amb data 11/2020, no estan afectades pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud i policia).

- S'informa que les actuacions previstes en el «PROJECTE D'AMPLIACIÓ I MILLORA DEL TRACTAMENT DE L'EDAR DE SA POBLA. (TM DE SA POBLA. MALLORCA)», signat per Felipe Guzmán Caballero Raul amb data 11/2020, no requereixen autorització de la D.G. de Recursos Hídrics perquè l'única actuació projectada dins una zona inundable o potencialment inundable és un tram de l'emissari soterrat, actuació que no requereix autorització per zones inundables o potencialment inundables atesos l'article 105 del PHIB i l'article 14bis del RDPH.

- Es recorda que segons l'article 245.2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, queda prohibit amb caràcter general l'abocament directe o indirecte d'aigües i productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, tret que es compti amb la prèvia autorització.

- DG de Política Industrial, de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, el qual, amb data 14 d'abril de 2021, informa que:

1. Aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta per tant s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això cal fer la «Sol·licitud activitats grup C2» que apareix al web http://atmosfera.caib.es (accés directe a

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_de_latmosfera_apca-3200/) i abonar la taxa corresponent que apareix al mateix web, «Taxa de renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup C».

2. La instal·lació del sistema de desodoració, comporta una millora important respecte de les emissions atmosfèriques.

3. En la fase d'execució de l'obra a més de les mesures correctores proposades s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les _emissions_de_pols_de_la_construcció_i_demolició-30632/

4. S'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb l'aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

5. S'haurà de fer un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Dins l'estudi d'alternatives s'hauran d'avaluar aquests aspectes.

- Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, el qual, amb data 5 de maig de 2021, informa que:

1. Formalment, l'Estudi d'impacte Ambiental ha d'incloure un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic (art. 21.2.b del Decret legislatiu 1/2020). No figura aquest annex dins l'EIA.

2. Aquesta infraestructura pública suposarà un consum d'energia elèctrica considerable. Segons la informació aportada pel projecte (Annex 17), el consum d'energia serà de 740.682 kWh/any.

D'acord amb l'article 36 de la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el projecte hauria d'incloure una avaluació del cost del consum energètic corresponent a tota la seva vida útil. A l'annex 17 es calcula el cost anual que quantifica en 29.404,70 €/any variables. L'única vida útil definida al projecte és de 50 anys per l'estructura.

Amb aquests costos variables es podria finançar la instal·lació fotovoltaica necessària per cobrir el consum total d'energia i la seva reposició als 25 anys.

3. Recomanem a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears imposar com a condicionant al projecte implantar una instal·lació de generació solar fotovoltaica destinada a l'autoconsum de la infraestructura de depuració.

Aquesta instal·lació haurà de generar l'equivalent al consum d'energia associat al projecte, és a dir, 740.682 kWh/any (aproximadament 494 kWp). La superfície ideal per a la col·locació de les plaques solars són les cobertes de les construccions.

També seria interessant que en aquest tipus d'infraestructures avaluessin la possibilitat d'implantar microturbines o motogeneradors de gas per valorització energètica del biogàs generat a l'EDAR, en substitució de (o en combinació amb) la fotovoltaica.

- DG d'Emergències i Interior, de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques, la qual, amb data 22 d'abril de 2021, informa que:

No hi ha objeccions ni consideracions a fer per part de la Direcció General d'Emergències i Interior a l'ampliació i millora de l'EDAR de Sa Pobla, atès que les parcel·les no es troben afectades per cap risc dels analitzats als plans especials de Protecció Civil. A més, aprofitar l'actual biològic-digestor com a tanc de tempestes, tal com planteja el projecte, pot representar una millora quant a una hipotètica activació del Pla Especial de Contingència per Contaminació Accidental d'Aigües Marines de les Illes Balears (CAMBAL).

- DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum, la qual, amb data 17 de juny de 2021, informa que:

Es conclou que l'estudi d'impacte ambiental del projecte ha d'analitzar els riscos relacionats amb les emissions de partícules i renous a més d'analitzar els riscos de proliferació d'insectes a les zones d'aigua estancada (tanc de tempesta i llacunes artificials), juntament amb les mesures preventives i correctores corresponents.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Infraestructures, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca, la qual, amb data 15 de juny de 2021, informa que:

El projecte haurà de complir el que estableixen les vigents Normes Subsidiàries del municipi de Sa Pobla, aprovades definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni històric en sessió de 15 d'abril de 2003, complementades prescripcions el 21/05/2004.

Les infraestructures de sanejament que es projecten (EDAR i emissari) es troben previstes a les vigents NS 2003 del municipi de Sa Pobla com a sistema general d'infraestructures de sanejament.

No obstant l'anterior, també es projecta una línia elèctrica i la construcció d'un centre de transformació. La línia discorre per camí adjacent a la parcel·la del sistema general, i aquesta no es troba prevista a l'instrument de planejament municipal. És per això que, d'acord amb l'article 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol de sòl rústic de les Illes Balears, com a infraestructura que no està prevista en l'instrument de planejament general ni en els instruments d'ordenació territorial, per a la seva execució s'exigirà la prèvia declaració d'interès general.

- Direcció Insular de Medi Ambient, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Patrimoni, del Consell de Mallorca.

- Ajuntament de Sa Pobla.

- GOB.

- Amics de la Terra.

a) Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte.

b) No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l'expedient

5.1 Alternatives

A l'EIA es plantegen les següents alternatives, segons la solució adoptada:

L'alternativa 0 (no execució del projecte), el que resultaria ambientalment inviable, a causa tant de la insuficiència de l'EDAR actual en la seva capacitat de tractament, com a la necessitat de reforma de les instal·lacions.

L'alternativa 1 (fangs actius), alternativa triada que permet maneres d'operació diferents en funció de l'horitzó temporal, variant des de sistemes de molt baixa càrrega a sistemes de baixa càrrega amb suport de la digestió aeròbia en diferents configuracions. En aquestes condicions seria positiu disposar de diferents recintes que permetessin augmentar la disponibilitat de volum quan es requereixi. D'entre les possibles alternatives al respecte, se selecciona la del reactor biològic tipus carrusel, en la qual es realitzarà un afinament del tractament mitjançant zones humides artificials. Aquesta solució aporta els millors resultats per al rang entre cabals i càrregues actuals i futures. Permet el bypass de nombrosos elements sense alterar el procés de depuració biològic reduint els costos d'explotació des del primer moment de la posada en marxa. A més, es basa principalment en la solució de tractament actual (encara que millorada i amb major capacitat), per la qual cosa no es requerirà una formació extensa per al personal de planta, reduint-se les incidències amb l'explotació que podrien ocasionar-se en canviar el sistema de tractament al complet.

Per al sistema de tractament triat, el sistema d'aireació més eficient des del punt de vista econòmic (costos futurs d'explotació) i ambiental (emissions derivades del consum elèctric) és el de graelles de difusors de bombolla fina alimentats per noves bufadors de tipus caragol, amb millor eficiència que les d'èmbol rotatiu. Pel que fa a alternatives d'ubicació, la implantació triada ve obligada, en part, per les dimensions de les estructures a executar, ja que els reactors nous només caben en el terreny lliure. S'ha de tenir en compte, a més, que els nous decantadors secundaris només poden executar-se en els terrenys lliures, per a garantir el funcionament de l'actual fins a la finalització del nou. El condicionant de funcionament de les instal·lacions durant la fase d'obres impedeix la reorganització total dels espais i el plantejament d'una alternativa que hagués possibilitat reduir la superfície ocupada i els recorreguts de les canonades, així com la possible unificació d'edificis.

Es realitza una anàlisi multicriteri dels impactes (valoració qualitativa i quantitativa) de les diferents alternatives plantejades sobre 24 factors ambientals (abiòtics, biòtics, paisatge i del medi socioeconòmic) a les diferents fases del projecte (construcció, funcionament i desmantellament).

5.2 Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Els impactes del projecte sobre els factors abiòtics i biòtics es valoren majoritàriament de signe negatiu, a curt termini, persistents, irreversibles, no recuperables, directes, d'efecte continu i parcialment acumulatius, però en tots els casos es tracta d'impactes d'extensió limitada, entre compatibles i moderats i sense que cap d'ells es valori com a crític. No obstant això, els impactes sobre la qualitat acústica i atmosfèrica, també de magnitud entre compatible i moderada (cap d'ells crític), són de persistència temporal, reversibles i recuperables.

D'altra banda, els impactes sobre els factors antròpics són de signe més divers (positius, aquells relacionats amb l'economia, tret d'aquells sobre el factor turisme), d'extensió variable, a curt termini, de persistència temporal, reversibles, recuperables, d'immediatesa variable, parcialment acumulatius, entre continus i periòdics, i de magnitud entre compatible i moderada (cap d'ells crític). Respecte dels impactes sobre el paisatge, es consideren de magnitud moderada, d'àmbit local, des de temporals de curta durada (durant les obres) a permanents (durant la fase de funcionament del projecte), i reversibles.

Els principals impactes seran els següents:

a) Sòl i subsòl

L'ocupació del sòl durant les fases de construcció i desmantellament es deu principalment a les zones d'aplec de materials i a les zones d'instal·lacions auxiliars, ja que s'utilitzaran les pistes existents com a vials d'accés. Aquestes ocupacions són temporals i reversibles, ja que una vegada acabades les obres s'efectuarà un tractament de les zones per a la seva adequació ambiental. La qualitat del sòl també es pot veure alterada a causa de l'execució de les excavacions necessàries per a l'ampliació de l'EDAR, així com per l'abocament accidental de substàncies contaminants. Aquests impactes negatius es consideren com a compatibles

Durant la fase de funcionament, l'impacte negatiu es considera moderat i és produït per l'ocupació definitiva del sòl a la ubicació de l'EDAR.

Es preveu, entre les mesures correctores, l'ús de la capa edàfica o superficial del sòl separada durant les excavacions en la recuperació de les superfícies alterades. Així mateix, es procedirà a l'abonat i a la plantació d'espècies de prat (preferentment fixadores de nitrogen) en una dosi mínima de 50 Kg/Ha que permetin mantenir l'estructura i composició del sòl.

b) Emissions

Durant les fases d'obres i desmantellament, els moviments de terres, el trànsit de camions i de maquinària pesant, i la càrrega i descàrrega de materials, provocaran un augment dels nivells de pols i gasos a l'atmosfera. Aquests impactes seran menys significatius durant la fase de funcionament.

Per altra banda, durant totes les fases del projecte, es produiran efectes adversos sobre el medi ambient a causa d'emissions acústiques. Durant les obres i l'eventual desmantellament de la instal·lació, l'impacte acústic es generarà a conseqüència dels treballs d'excavació necessaris per a la remodelació de l'EDAR, així com pel transport de materials sobrants d'obra al punt o punts d'abocament, mentre que durant la fase de funcionament seran a causa de factors de tipus mecànic produïts pel funcionament de les instal·lacions amb els seus corresponents equips.

Es preveu, entre d'altres, la realització de les obres únicament en el període diürn

(8 h - 22 h), la limitació en la velocitat de circulació dels camions i el reg periòdic de les distintes zones de l'obra.

c) Hidrologia

Durant les obres i desmantellament, es considera com a impacte negatiu moderat el possible abocament de materials al·lòctons i lixiviats, alterant la qualitat de les aigües subterrànies per la presència de partícules fines en suspensió, incorporant-ne algunes mesures preventives. Durant la fase de funcionament, l'impacte és positiu, ja que l'ampliació de l'EDAR suposa com a mínim el manteniment i control de la concentració dels paràmetres mesurats en l'efluent que s'aboca al medi receptor.

En tot cas, es preveu, entre d'altres, evitar qualsevol abocament als llits d'aigua, realitzant la manipulació de combustibles, carburants, olis i productes químics, a les zones habilitades corresponents.

d) Flora

L'àmbit de l'actuació i el seu entorn immediat no es troben en cap espai natural protegit pels seus valors ambientals ni ecològics. La vegetació terrestre es veu afectada mínimament en la fase de construcció, afectant únicament 2 arbres existents en la parcel·la, per la qual cosa es proposarà la seva reubicació en un altre punt de la parcel·la. Per altra banda, s'evitarà l'afecció a les comunitats vegetals existents fora del perímetre de l'obra.

Durant la fase de funcionament, no es preveuen impactes significatius.

Entre les mesures correctores previstes, es durà a terme la revegetació i restauració del terreny, i el seguiment tècnic d'aquestes tasques. Entre d'altres, a la zona de talussos, s'efectuarà una hidrosembra d'herbàcies amb la finalitat de recuperar el més possible la naturalitat de l'entorn i es plantaran espècies arbustives autòctones altament entapissants.

e) Fauna

Els efectes negatius sobre la fauna terrestre es consideren moderats i es produiran majoritàriament durant les fases d'obres i desmantellament, a causa de l'augment de renous i a la pèrdua de sòl útil, per l'augment de trànsit rodat i la presència humana. Els animals més afectats seran els que viuen al sòl com molts invertebrats, a més de micromamífers i rèptils, a causa de la seva limitada capacitat per a respondre a amenaces temporals a canvis adversos en els seus hàbitats. Respecte de les aus, sobretot en períodes de cria i reproducció, aquests impactes poden ocasionar l'abandonament temporal dels refugis (nius) o canvis en el comportament reproductor. No obstant això, atès que les obres són de caràcter temporal, és d'esperar que els efectes negatius sobre l'avifauna desapareguin en molt poc temps.

Durant la fase de funcionament, la millora en la qualitat de les aigües receptores de l'efluent depurat pot produir un efecte positiu en la fauna aquàtica.

En tot cas, s'evitaran, en la mesura que sigui possible, els renous intensos i vibracions en època de cria i reproducció de les espècies nidificants. Per altra banda, es duran a terme, al més aviat possible, mesures relacionades amb la recuperació de la coberta vegetal, amb la finalitat de recolonitzar la zona per les mateixes espècies que hi havia abans.

f) Residus

Es preveu una generació significativa de residus durant les fases d'obres i de desmantellament , ja que es preveu una modificació substancial en les instal·lacions actuals, mantenint-se només una part mínima d'aquestes en la futura EDAR. Es preveu la seva gestió, en compliment de la normativa vigent. En relació amb els excedents de material excavat es preveu el seu ús en la restauració de pedreres abandonades localitzades als voltants de l'obra.

Segons el projecte, es preveu una generació de residus de 27,38 Tn/any i una generació de llots deshidratats de 1.436,77 Tn/any, durant la fase de funcionament. Es preveu que els fangs deshidratats procedents del procés de depuració siguin utilitzats amb fins agrícoles.

g) Energia

D'acord amb l'EIA, s'han projectat consums energètics que no existeixen en l'actual EDAR, com per exemple un la ventilació del digestor de fangs amb equips independents del biològic, un sistema de desodoració, i un desarenament, entre d'altres. Així mateix, la nova instal·lació permetrà cabals de tractament superiors als actuals. D'aquesta manera, el consum energètic previst a l'EDAR projectada serà de 1.394.158 kW anuals, incorporant sistemes orientats a la millora de l'eficiència energètica de la instal·lació, com motors de major rendiment energètic, l'aïllament tèrmic de les noves edificacions, o la incorporació d'un sistema de neteja de difusors per aconseguir un rendiment constant d'aquests.

h) Àrees de prevenció d'incendis

Malgrat que no es considera que el projecte suposi un impacte negatiu rellevant en el risc d'incendi, s'inclouran mesures com la realització de les obres fora de l'època de risc d'incendi. Així mateix, es tendran en compte les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals.

i) Paisatge

Durant les fases de construcció i desmantellament del projecte, es preveu un impacte negatiu moderat per la introducció de nous elements antròpics en un entorn, on ja existeixen alguns d'aquests elements. Concretament, es preveu la construcció d'un volum significatiu a una zona fins ara destinada al trànsit en la planta, així com a una edificació de doble altura a la zona de l'edificació actual. No obstant això, s'ha de tenir en compte que actualment ja existeixen elements antròpics.

Durant la fase de funcionament, l'impacte serà negatiu moderat, a causa de la disminució de la qualitat visual per la presència permanent de la depuradora i instal·lacions auxiliars.

En tot cas, es preveu situar les instal·lacions fixes provisionals a zones poc visibles i que aquestes siguin d'un color poc cridaner.

j) Activitats econòmiques

Durant les fases de construcció i desmantellament, i de manera reduïda, es preveuen millores en la creació local d'ocupació, o almenys, millores en el volum de treball de les empreses del sector que es puguin veure implicades en l'execució del projecte. Es preveu un impacte positiu en la creació local d'ocupació, tot i que parcial i mínim, durant la fase de funcionament.

5.3 Seguiment ambiental:

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) on s'indica que es realitzarà el seguiment de diversos indicadors, tant a les fases de construcció i desmantellament, com a la fase de funcionament, amb un pressupost total de 53.847,50 euros.

Es tendran en compte, entre d'altres, els següents indicadors: control d'emissions gasoses i partícules, control de les operacions que generin emissions acústiques, control dels canvis d'oli de la maquinària o el seguiment de la restauració dels terrenys afectats per les obres durant la fase de funcionament, pels quals es fixaran uns determinats llindars d'admissibilitat i les mesures a adoptar en cas d'incompliment, com la paralització de les obres fins a la correcció dels indicadors.

S'indica que l'equip encarregat de dur a terme el seguiment del PVA estarà compost per un titulat superior competent, un ajudant i tot el personal eventual que calgui per al seu correcte desenvolupament.

5.4 Consideracions addicionals

El promotor ha realitzat les següents observacions rellevants, en relació amb els informes de les administracions previsiblement afectades:

1. Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG de Biodiversitat i Espais Naturals:

S'incorporaran al plec de prescripcions tècniques de la licitació de les obres les consideracions del Servei de Protecció d'Espècies, relatives a l'ús de planta autòctona, millor adaptada a les condicions hídriques de l'illa, en lloc de gespa rústica, per a les zones enjardinades. No s'utilitzaran espècies incloses al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013).

2. Informe del Servei d'Espais Naturals, de la DG de Biodiversitat i Espais Naturals:

El promotor aclareix que malgrat que no es preveu una bassa de grans dimensions com requereix l'informe del Servei d'Espais Naturals, per millorar la qualitat de l'efluent depurat que rep S'Albufera de Mallorca i crear un hàbitat seminatural, el projecte incorpora dues zones humides artificials de menors dimensions, amb canyet (Phragmites australis), que milloraran la qualitat de l'aigua tractada i permetran la creació d'aquest nou hàbitat seminatural.

En relació amb el requeriment del Servei d'Espais Naturals, d'assegurar el compliment simultani dels valors de concentració i els percentatges de reducció indicats a l'Annex I del Reial Decret 509/1996, de 15 de març, el promotor indica que «sempre que els valors d'entrada a l'EDAR es corresponguin amb els valors de disseny, es donaria compliment als valors de sortida exigits tant en valor absolut com en % de reducció» (...) Ara bé, en cas que els valors de concentració dels paràmetres d'entrada siguin diferents dels considerats en les bases de disseny del projecte, bé per excés de càrregues contaminants o excés de cabal, o bé per l'entrada de càrregues contaminants molt baixes (per exemple degudes a la dilució per aigües de pluja), NO ES PODRIA GARANTIR EL COMPLIMENT, SIMULTANI I SOSTINGUT EN EL TEMPS, dels valors de concentració i de percentatge de reducció en els paràmetres de referència de l'efluent, al tractar-se, fonamentalment, d'aspectes associats a l'ús del sistema de recollida de les aigües residuals, i al disseny, funcionament i estat de conservació de la xarxa de clavegueram de gestió municipal».

S'ha de tenir en compte que, segons l'art. 4 del Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears, es declara S'Albufera de Mallorca com a zona sensible per eutrofització, havent de donar compliment als criteris de qualitat relatius tant a concentració com a percentatge de reducció en els abocaments de les aigües residuals urbanes. En tot cas, s'entén que el disseny de la nova EDAR garanteix el compliment d'aquesta normativa durant el seu funcionament habitual, no podent garantir el seu compliment únicament i exclusivament quan es donin episodis imprevistos que facin que els valors d'entrada a l'EDAR no es corresponguin amb els valors de disseny.

Finalment, en relació amb l'establiment d'un sistema àgil d'avís i comunicació d'eventuals vessaments o abocaments accidentals, el promotor assumeix aquesta consideració, la qual s'incorporarà dins el Plec de Prescripcions tècniques de la licitació de les obres, la mesura de realitzar una comunicació directa al Parc de S'Albufera de Mallorca o, almenys, a la centraleta d'incidències ambientals de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

3. Informes del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i del Servei d'Energies Renovables (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius:

En relació amb les prescripcions referents a l'exigència d'instal·lació fotovoltaica per autoconsum a l'EDAR de Sa Pobla, el promotor indica que, en coordinació i conjuntament amb el Servei per al Control i la Gestió Energètica de l'Administració Autonòmica, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic, mitjançant els contractes de subministrament d'energia elèctrica als edificis i instal·lacions de la CAIB, està duent a terme un pla d'implantació d'instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum a les EDARs gestionades per l'ABAQUA. Aquest pla d'implantació té en compte, entre d'altres, els condicionants tècnics de les instal·lacions a connectar, especialment la disponibilitat de terreny o espai per l'execució de les instal·lacions. En aquest sentit, s'indica que «per l'EDAR de Sa Pobla cal dir que, amb el projecte redactat, no disposem d'espai suficient per executar una instal·lació d'una dimensió adequada, per als consums prevists».

En tot cas, el promotor assumeix la consideració relativa a la necessitat d'incorporació d'un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic a l'EIA definitiu i, posteriorment, dins la documentació contractual de la licitació de les obres, de les mesures referides.

4. Informe de la Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca:

El promotor assumeix les consideracions realitzades per la Direcció Insular d'Urbanisme, i es tendrà en compte el compliment del que estableixen les vigents Normes Subsidiàries del municipi de Sa Pobla, aprovades definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni històric en sessió de 15 d'abril de 2003, complementades prescripcions el 21/05/2004. Per altra banda, es comunicarà a l'Ajuntament la necessitat de tramitació de l'interès general de la línia de mitja tensió projectada, infraestructura no prevista en l'instrument de planejament general ni en els instruments d'ordenació territorial.

5. Informe de la DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum:

La DG de Salut Pública i Participació conclou que l'estudi d'impacte ambiental del projecte ha d'analitzar els riscos relacionats amb les emissions de partícules i renous a més d'analitzar els riscos de proliferació d'insectes a les zones d'aigua estancada (tanc de tempesta i llacunes artificials), juntament amb les mesures preventives i correctores corresponents. D'acord amb el promotor, el tanc de tempestes que preveu el projecte s'ha definit amb pendents per tal d'evitar l'estancament de les aigües.

D'altra banda, el projecte preveu un tractament addicional al tractament secundari d'afinament de l'efluent mitjançant un sistema aiguamoll a la sortida del decantador secundari, dividit en dos recintes amb superfícies de 970 m² i 510m² i amb plantació de canyet (Phragmites australis). En aquest sentit, el promotor comunica que el flux continu projectat, a través del sistema subsuperficial vertical, permet evitar proliferacions de moscards associades a les aigües estancades. Per altra banda, el promotor considera que l'EIA inclou la valoració dels impactes associats a la generació de renous i a les emissions de pols i gasos, així com les corresponents mesures.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sa Pobla (TM de Sa Pobla)”, signat pel Sr. Raúl Felipe Guzmán Caballero, enginyer de camins, canals i ports, de l'empresa Ambling Ingeniería y Servicios, amb data novembre de 2020, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores proposades al document ambiental, amb data 23 de febrer de 2021, i acceptades pel promotor durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental, i a més es compleixin els condicionants següents:

1.- Atès que el pressupost del projecte és superior al milió d'euros, es designarà un auditor ambiental, el qual serà responsable de vetllar pel compliment de les mesures preventives i correctores a adoptar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes.

2.- D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construcció_i_demolició-30632/.

3.- Atès que la zona d'estudi presenta un nivell moderat de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries (art. 2, punt 1, lletra c, del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística).

4.- D'acord amb el Servei d'Espais Naturals, s'hauran d'establir sistemes àgils d'avís i comunicació d'eventuals vessaments o abocaments accidentals. Fins que aquest sistema no sigui establert, es realitzarà una comunicació directa al Parc de S'Albufera o, almenys, a la centraleta d'incidències ambientals de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, sempre que es produeixi algun d'aquests fets. Igualment, se n'hauran d'investigar les causes i informar a la DG competent de Recursos Hídrics.

5.- D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies, s'haurà d'utilitzar planta autòctona i de baix requeriment hídric per a les zones enjardinades previstes a la instal·lació. En cap cas, espècies incloses al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013).

6.- En relació amb la barrera perimetral vegetal, aquesta haurà de ser d'espècies autòctones arbòries o arbustives frondoses i de baix requeriment hídric, amb l'objecte d'ocultar els elements artificials discordants amb l'entorn de l'àmbit d'actuació, i de reduir l'impacte acústic de les instal·lacions. L'altura de la barrera vegetal haurà de ser semblant a la ja existent a la instal·lació actual, i s'haurà de mantenir en bon estat al llarg de tot el període de funcionament de la instal·lació, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé.

7.- El reg de les zones enjardinades i de la barrera vegetal s'haurà de dur a terme amb aigua regenerada, complint amb l'establert al RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o amb la normativa que la substitueixi, o, alternativament, amb aigua de pluja, i, en tot cas, a les hores de menor insolació.

8.- Les noves edificacions previstes al projecte, així com aquelles que hagin de ser reformades, hauran de complir els criteris d'integració paisatgística previstos a la norma 22 del PTM.

9. Ateses les consideracions realitzades pel Servei de Canvi Climàtic, i en la mesura del possible, s'ha d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb l'aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

10. S'hauran d'adoptar tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDs), per a fomentar la infiltració d'aigua de pluja a les superfícies de la nova instal·lació, d'acord amb el punt 6 de l'art. 60 del PHIB.

11. Respecte de la línia elèctrica de mitja tensió projectada per al subministrament energètic de l'EDAR:

- No haurà d'envair en cap moment les zones vegetades, ni per a realitzar acopis de material o vehicles, ni per gestionar els residus.

- S'haurà d'utilitzar maquinària adient i adequada al camí existent per tal de evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria.

- Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida. S'hauran de realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

- Una vegada acabades les obres, s'hauran de restablir les zones utilitzades per a acopis de material o vehicles, realitzant un correcte desmantellament de les instal·lacions temporals que hi hagin, neteja del terreny i condicionament de les superfícies afectades. L'acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d'excavar les rases.

- En el cas que hi hagués paret seca en alguna part del recorregut, aquesta es mantindrà i, si no fos possible, s'haurà de tornar a fer.

12. La fase de desmantellament haurà de preveure la restauració dels terrenys afectats, amb les sembres oportunes d'espècies vegetals adaptades a l'entorn, i la gestió dels residus generats, en compliment de la normativa vigent.

Per altra banda, es recorda que:

- D'acord amb el Servei d'Espais Naturals, s'haurà de donar compliment a la normativa actualment vigent per a l'àmbit del PORN de s'Albufera de Mallorca.

- D'acord amb la Direcció Insular d'Urbanisme, atès que es projecta una línia elèctrica soterrada de mitja tensió, no prevista a l'instrument de planejament general ni en els instruments d'ordenació territorial, per a la seva execució s'exigirà la prèvia declaració d'interès general (art. 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears).

- El projecte haurà de complir el que estableixen les vigents Normes Subsidiàries del municipi de Sa Pobla, aprovades definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni històric es sessió de 15 d'abril de 2003, complementades prescripcions el 21/05/2004.

- Atès que l'abocament de l'aigua depurada a la instal·lació es produeix a les proximitats de S'Albufera, zona sensible a l'eutrofització, s'hauran de complir les prescripcions contingudes al Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears.

- D'acord amb el Servei de Gestió del DPH, queda prohibit amb caràcter general l'abocament directe o indirecte d'aigües i productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, tret que es compti amb la prèvia autorització (art. 245.2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic).

- D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, havent de sol·licitar-se una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) i abonar la taxa corresponent.

- Quant a l'aplicació dels llots resultants de la nova EDAR amb fins agrícoles:

- D'acord amb el punt 1 de l'art. 56 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda prohibida, en el sector agrari, l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del RD 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE.

- D'acord amb el punt 1 de l'art. 55 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i del punt 2 de l'art. 56 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.

- Resta prohibida a les zones especificades al punt 3 de l'art. 138, del PHIB.

-El grup electrogen auxiliar que es vol incorporar a la instal·lació haurà de tenir en compte els condicionants establerts per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i, en cas que correspongui, complir amb les prescripcions del Reial Decret 1042/2017, de 22 de desembre, d'instal·lacions de combustió mitjanes.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 22 de novembre de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias