BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de novembre de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte està inclòs a l'Annex 1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (BOE núm. 296 d'11 de desembre de 2013):

Grup 5: Indústria química, petroquímica, tèxtil i paperera

Apartat a): Instal·lacions per a la producció a escala industrial de substàncies mitjançant transformació química o biològica, dels productes o grups de productes següents:

1er. Productes químics orgànics: ......

2º. Productes químics inorgànics: [...] hidrogen

3er. Fertilitzants: ....

Per la qual cosa, està sotmès a avaluació d'impacte ambiental ordinària i s'ha de seguir la tramitació prevista a l'art. 33 i següents de l'esmentada llei; així, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental.

1. Antecedents

El projecte POWER TO GREEN HYDROGEN està emmarcat dins l'acord per a reindustrialitzar la zona de Lloseta entre el Govern Balear, ENAGAS, ACCIONA, CEMEX, REDEXIS i l'IDAE («Instituto para a la Diversificación i Ahorro Energético»)

A més forma part del «Proyecto de reindustrialización CEMEX-Baleares», declarat com a projecte industrial estratègic de les Illes Balears pel Consell de Govern en sessió del dia 24 de maig de 2019; aquesta declaració s'efectua amb la condició suspensiva del sotmetiment del projecte a avaluació ambiental o integrada en tot allò que la normativa ambiental així ho exigeixi, quedant-ne l'eficàcia demorada fins al moment que aquesta avaluació sigui favorable.

2. Informació del projecte

El promotor del projecte és ENAGAS RENOVABLE S.L. i l'òrgan substantiu competent per a l'autorització del projecte és la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears-IPPC.

La documentació que s'avalua és la següent:

-«Solicitud de Autorización Ambiental Integrada», signat pel senyor Oscar Varela López de GEPRECON-TÉCNICAS DE CONTROL, PREVENCIÓN Y GESTIÓN AMBIENTAL S.L., d'abril de 2021.

-«Estudio de Impacto Ambiental», signat pel senyor Oscar Varela López, d'abril de 2021.

-«Resumen no técnico», signat pel senyor Oscar Varela López, d'abril de 2021.

Document de Recopilació d'informes i al·legacions rebudes, signat pel se-nyor Oscar Varela López, de setembre de 2021.

-«Adenda tras la información pública y consultas», signada pel senyor Oscar Varela López, de setembre de 2021.

Ubicació

Les instal·lacions s'ubicaran en una nau existent a terrenys de la fàbrica de ciment de Lloseta de CEMEX, afectats per l'Autorització Ambiental Integrada (AAI), per la qual cosa CEMEX ha sol·licitat la Modificació no substancial de l'AAI per a excloure els terrenys que ocuparà la planta d'hidrogen. En el Subcomitè d'Autoritzacions Ambientals Integrades de 21 d'octubre de 2021 es va acordar proposar al Ple l'atorgament de la Modificació no substancial sol·licitada.

L'edificació existent té una superfície de 4.992 m² (104 m x 48 m) i una alçada de 15 m. Per a la implantació de l'activitat es realitzarà una modificació a la nau consistent en retirar part del sostre metàl·lic i tancament lateral; així, l'edificació final tindrà una superfície coberta de 3.624 m² (75'5 m x 48 m) i 1.368 m² (28'5 m x 48 m); la superfície pavimentada serà de 4.992 m².

A més de la nau principal, existirà una caseta modular per al control d'accés a la planta amb una ocupació de 12'01 m² de superfície.

Descripció del projecte

El projecte consisteix en la construcció d'una planta de generació d'hidrogen verd (mitjançant l'electròlisi de l'aigua, utilitzant energia renovable fotovoltaica) i instal·lacions de consum de diferents localitzacions.

El projecte inclou les següents instal·lacions:

-Instal·lacions de generació, compressió i despatx d'hidrogen mitjançant camió de transport per carretera.

-Estació de proveïment d'hidrogen per als autobusos de l'Empresa Munici pal de Transports (EMT) de Palma i vehicles lleugers; aquesta estació s'ubicarà a la EMT de Palma i serà objecte de tramitació independent.

-Instal·lació de descàrrega d'hidrogen i consum en pila de combustible en diferents posicions estratègiques de la illa (Port, hotels de Palma i Ajuntament de Lloseta).

-Injecció d'hidrogen a la xarxa principal de gas natural mitjançant camions de transport d'hidrogen.

-Plantes solars fotovoltaiques de Lloseta i Petra.

La planta consisteix, bàsicament, en un electrolitzador de 2'5 MW, amb dos mòduls d'electròlisi de 1'25 MW; es preveu un règim de funcionament en continu de 340 dies/any i 24 h/dia.

La màxima producció de la planta serà de 330 tn H₂/any; l'hidrogen que no es consumeixi s'injectarà en la xarxa de gas natural de REDEXIS per a la seva mescla amb gas natural. En cap moment es planteja un emmagatzematge superior a 5 tn H₂ en cap de les instal·lacions.

El subministrament elèctric provindrà dels Parcs Fotovoltaics de Petra i Lloseta i del sistema PPA (Power Purchase Agreement) que consisteix en el contracte de compra-venda a llarg termini entre un generador d'energia renovable i un consumidor. La instal·lació elèctrica es dissenya per a proporcionar un subministrament adequat i segur; tot l'equipament elèctric s'instal·larà en una caseta modular de 59'49 m² (4'88 m x 12'19 m).

L'hidrogen produït s'emmagatzemarà en un recipient pulmó (capacitat: 13'25 m³, alçada: 7'5 m, diàmetre: 1'5 m) i es distribuirà com hidrogen pressuritzat en camions a 300 bar.

L'oxigen generat en els mòduls d'electròlisi (amb una previsió de 2.623'07 tn/any) s'emmagatzemarà en un recipient pulmó (capacitat: 6'9 m³, alçada: 5'2 m, diàmetre: 1'3 m) i es distribuirà com oxigen pressuritzat en camions a 150 bar; tot i que s'estudia la possible demanda, es preveu el venteig del gas a un lloc segur en cas de no tenir sortida.

Sistemes auxiliars

-Protecció contra incendis.

-Sistema de generació i distribució d'aire sec per a les vàlvules.

-Sistema de nitrogen, per a la purga de mòduls d'electròlisi i compressors.

-Xarxa d'aigua potable.

L'aigua necessària per all procés provindrà del pou Els Mitjans amb referència en el cens d'aigües subterrànies com REG48 (concessió Ref. núm. D.I. 5285/5584) i per la que el promotor de la planta d'hidrogen ha sol·licitat la tramitació d'aprofitament, la concessió es troba en tramitació i té el núm. CAS_2096.

Actualment a la Direcció General de Recursos Hídrics hi ha dos Registres temporals d'Aigües Privades de 21 de maig de 1999, amb núm. REG_47 i REG_48, ubicats a les finques «Cas Jutge» i «Els Mitjans», amb un volum màxim anual per a les dues captacions de 145.000 m³; el consum estimat de la planta (12.500 m³) correspon a un 8'6 % del volum anual autoritzat.

Mitjançant una bomba es condueix al tanc d'emmagatzematge T-101 (capacitat: 289 m³, alçada: 9 m, diàmetre: 6'4 m). L'aigua d'aquest tanc s'utilitzarà per:

-Procés d'electròlisi, prèviament purificada.

-Subministrament d'aigua per a banys, lavabos i dutxes de seguretat; l'aigua de beguda serà subministrada mitjançant garrafes d'aigua mineral.

-Aigua contra incendis.

-En el cas de no poder realitzar el proveïment d'aigua del pou (o fins que es disposa de l'autorització pertinent) es subministrarà mitjançant camions cisterna d'un proveïdor extern.

-Es disposara d'un sistema de potabilització compost pel propi tanc d'emmagatzematge, bombes de distribució, circuit de recirculació, dosificació de clor i mesurador de clor.

+Sistema d'aigües residuals i xarxes de sanejament.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

L'avaluació ambiental es realitza només per a la planta d'hidrogen, no per als Parcs Fotovoltaiques (PFV) d'on s'obtindrà l'energia; els projectes corresponents a ambdues plantes ja han estat avaluats per la CMAIB de forma independent i s'han publicat en el BOIB les corresponents Resolucions del President de la CMAIB on es conclou no subjectar les plantes a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària amb una sèrie de condicionants (PFV Lloseta: BOIB núm. 119 de 2/9/2021; PFV Petra: BOIB núm. 131. de 23/9/2021).

3.1. Diagnòstic territorial

La classificació del sòl, segons el Pla Territorial de Mallorca, és Urbà i Urbanitzable; per altra part, la parcel·la està inclosa dins la Unitat Paisatgística 8 – Es Raiguer i dins l'Àrea de Reconversió Territorial 7 – Cimentera de Lloseta. Segons el planejament de Lloseta, la parcel·la es classifica com a Sòl Urbà Industrial.

La parcel·la s'ubica en una zona amb Vulnerabilitat d'Aqüífers Moderada i no està afectada per cap Àrea de Prevenció de Riscos, cap plana geomorfològica d'inundació ni cap ZAR (Zona Alt Risc d'Incendi). Tampoc està afectada per cap Espai Natural Protegit ni per cap Àrea de Protecció Territorial.

3.2. Diagnòstic ambiental

A uns 370 m de la parcel·la on s'ubica el projecte discorre el Torrent des Rafal o de Son Bordils.

Respecte de la vegetació present a la zona cal dir que en el límit oest de la parcel·la hi ha cultius llenyosos però la pròpia parcel·la ja està molt antropitzada: el projecte es situa devora la planta de fabricació de ciment, existent des dels anys 80, i l'activitat es proposa dur a terme en una nau existent.

La parcel·la no està afectada per XN-2000, ni hàbitats 2005; no afecta directament a cap hàbitat ni espècie de flora protegida i no s'ha observat l'assentament de cap espècie faunística d'interès.

A uns 300 m al sud-est de la nau existent hi ha un pou de proveïment urbà; per tant, la planta d'hidrogen està inclosa dins una zona de restricció moderada de pous de proveïment urbà.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Fase d'informació pública

El 3 de juny de 2021 es va publicar en el BOIB núm. 72 la informació pública del projecte i l'estudi d'impacte ambiental: es va presentar 1 al·legació.

4.2. Consulta a administracions afectades

L'òrgan substantiu també va sol·licitar consulta a les administracions següents:

-Conselleria Medi Ambient i Territori:

+DG de Recursos Hídrics:

-Servei d'Estudis i Planificació.

-Servei d'Aigües Subterrànies.

+DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

+DG de Territori i Paisatge. Servei del Territori i Urbanisme.

-Conselleria Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. DG Energia i Canvi Climàtic.

-Consell de Mallorca:

+Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient:

*DI de Medi Ambient.

*DI de Residus.

+Departament de Territori. DI de Territori i Paisatge. i Infraestructures.

-Ajuntament de Lloseta.

-GOB.

-Amics de la Terra.

-Terraferida.

4.3. Informes rebuts

-Ajuntament de Lloseta (28/5/2021)

[...] a efectes urbanístics no existeixen efectes adversos significatius, ni existeixen aspectes tècnics per a l'oposició del proposat, pel que respecte als aspectes urbanístics i de competència municipal.

En l'àmbit de les competències municipals, s'hauran de realitzar els tràmits corresponents per obtenir la Llicència d'Obres exigible, per totes aquelles obres o instal·lacions que no afectin als termes i les condicions de l'AAI.

Conclusió: es pot continuar amb la tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental.

En resposta a aquest informe, el promotor indica que, una vegada resolta la tramitació ambiental es procedirà a la tramitació de les oportunes llicències urbanístiques municipals per a l'execució de les obres.

-Servei de Planificació. Direcció General d'Emergències i Interior (7/6/2021)

[...] s'informa favorablement amb els següents condicionants:

+El titular de la instal·lació haurà d'aportar informació addicional sobre les substàncies perilloses. Concretament ........... Aquesta informació addicional s'haurà d'incloure al corresponent expedient de tramitació d'AA ordinària a efectes de les altres tramitacions administratives.

+Previ a l'inici de l'activitat, el titular haurà d'elaborar i tramitar el corresponent Pla d'Autoprotecció d'acord amb el Decret 8/2004, de 23 de gener, per el que es desenvolupen determinats aspectes de la Llei d'Ordenació d'Emergències de les Illes Balears.

+D'acord amb l'art. 9 del RD 840/2015 i l'art. 10 del Decret 7/2004, en cas de proximitat amb altres instal·lacions que es trobin dins l'àmbit d'aplicació del RD 840/2015 s'haurà d'analitzar el possible efecte dominó que pugui incrementar la probabilitat i les conseqüències d'un accident greu a causa de la ubicació geogràfica, la proximitat entre els establiments esmentats i la presència en aquests de substàncies perilloses.

+El titular haurà de reportar anualment al Servei de Planificació la informació a facilitar per expedidors i transportistes de mercaderies perilloses per a l'elaboració del mapa de fluxos especificat al RD 387/1996, d'1 de març per el que s'aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil en front al risc d'accidents en els transports de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.

+D'acord amb el Pla Especial per fer front al risc sísmic (GEOBAL), en cas que se li sol·liciti, el titular haurà de facilitar a l'òrgan competent la informació necessària per a l'elaboració del Pla d'emergència sísmica del municipi.

En resposta a aquest informe, el promotor aporta les dades sol·licitades i indica que, amb caràcter previ a l'inici de l'activitat, tramitaran el Pla d'Autoprotecció; així com remetran anualment al Servei de Planificació la informació relativa als expedidors i transportistes de mercaderies perilloses.

-Servei d'Ordenació del Territori. Departament Territori i Infraestructures. Consell de Mallorca (16/7/2021)

“[...] Pel que fa a l'àmbit del TM de Lloseta cal que la proposta assumeixi els objectius, criteris i mesures ambientals i paisatgístiques de l'ART 7 del PTIM. Convé, per tant, elaborar un projecte de millora territorial que incorpori totes les mesures a adoptar i inclogui el desmantellament d'instal·lacions obsoletes.

[...] El projecte forma part del Projecte de reindustrialització de la zona de Lloseta, declarat com a Projecte industrial estratègic de les Illes Balears.

[...] Actualment, la nau existent s'utilitza com a magatzem d'àrids per a la fabricació de ciment i d'ara endavant s'utilitzarà per a la producció d'hidrogen verd. Es tracta d'una estructura metàl·lica que té un tancament lateral en els costats oest i sud. Per tal d'implantar la nova activitat es modificarà la coberta de la nau, eliminant part del sostre metàl·lic i del tancament lateral.

En relació amb el renou, i d'acord amb l'acord de la declaració del Projecte com a projecte industrial estratègic de les Illes Balears, es proposa la implantació d'una barrera vegetal de 15 m d'amplada amb tres fileres d'arbres de 2'5 m d'alçada mínima. Aquesta barrera estarà formada per alzines, garrovers i ullastres.

En relació amb l'ordenació territorial general:

[...] el projecte està situat a una Àrea de Desenvolupament urbà (sòl urbà o urbanitzable).

A més, està situat en la Unitat del Paisatge UP8-Raiguer i està inclòs dins l'Àrea de Reconversió Territorial (ART7-Cimentera de Lloseta); un dels objectius principals de l'ART és disminuir l'impacte visual de la fàbrica de ciment, de manera que la presència ineludible de la cimentera en el paisatge de Lloseta es faci amable i agradable.

Els terrenys estan afectats per una servitud aeronàutica de l'aeroport de Palma.

Conclusió: s'informa favorablement sempre que es tengui en compte la següent observació: caldria coordinar la barrera perimetral proposada amb la barrera vegetal del futur parc fotovoltaic que es situarà a la parcel·la confrontant en el límit sud, per tal d'utilitzar les mateixes espècies vegetals i millorar així la integració paisatgística d'ambdues instal·lacions.

En resposta a aquest informe, el promotor indica que es coordinarà l'execució de la pantalla vegetal amb el PFV situat al sud, utilitzant, en la mesura del que sigui possible, les mateixes espècies vegetals i configuració de la pantalla amb la finalitat de millorar la integració paisatgística.

-Secció d'Atmosfera. DG Energia i Canvi Climàtic (tramés pel director general el 19 de juliol de 2021)

[...] Conclusions: es proposa avaluar el projecte de forma global en lloc de desglossar-lo en diversos projectes. El conjunt global d'avaluació hauria de donar lloc a un efecte positiu quant a l'afecció al canvi climàtic, mentre que les diferents alternatives que es presenten de manera individual donen lloc a emissions considerables de gasos d'efecte hivernacle i d'altres contaminants.

Els impactes més importants són l'alt consum energètic de la planta, associat al consum de territori dels dos parcs solars fotovoltaics que precisa, i el consum d'aigua.

En resposta a aquest informe, el promotor presente un nou Annex VI de l'EIA on es realitza un càlcul de les emissions generades per la planta d'hidrogen i el projecte global amb les consideracions de l'informe de la DG d'Energia i Canvi Climàtic.

-Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics (tramés per la directora general el 26 de juliol de 2021)

[...] L'aigua de consum serà subministrada per la captació d'aigua subterrània denominada «Els Mitjans» amb referència en el cens d'aigües subterrànies com REG_48 (concessió Ref. núm. D.I. 5285/5584) i per la que el promotor de la planta d'hidrogen ha sol·licitat la tramitació d'aprofitament.

[...] L'activitat objecte d'aquest informe es troba dins perímetres de restriccions moderades de pous d'abastiment urbà, per la presència de diferents pous d'abastiment urbà.

[...] Conclusions: s'informa favorablement sempre i quan es considerin els condicionants següents:

1. Es doni compliment a totes les mesures correctores i preventives propostes a l'EIA.

2. Pel que fa a les aigües residuals procedents dels banys, lavabos i les dutxes de seguretat, si no es preveu la seva reutilització, s'abocaran a la xarxa de sanejament sense tractament previ.

3. Segons el que indica el PHIB 2019, s'haurà de donar lloc a la recollida i posterior reutilització de les aigües pluvials netes de les zones cobertes de la instal·lació, per exemple per el reg, aigualeig i sistema contra incendis, per al que el projecte preveu un consum d'aigua de 2.500 m³ anuals.

4. Així mateix, les aigües de rebuig de la planta d'osmosi per a les que s'ha millorat la seva qualitat, així com les procedents del separador d'hidrocarburs que són recollides al punt denominat al projecte PIT-101, ja que són tractades, hauran de ser reutilitzades com a primera opció, sense perjudici del tractament previ que per al seu ús sigui necessari, i en funció de la normativa aplicable.

En relació a l'abocament d'aquestes aigües residuals a la xarxa de clavegueram, en absència de normativa municipal s'haurà de donar compliment a l'art. 82 del PHIB 2019. A més, s'haurà de disposar de la corresponent autorització d'abocament municipal, així com de la conformitat de l'empresa gestora de la depuradora.

En el cas que es consideri l'abocament al torrent, les característiques de l'efluent hauran de permetre la consecució dels objectius de qualitat per a les masses d'aigua establerts en el PHIB, i serà necessari tramitar la corresponent autorització.

5. Durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

Amb la finalitat de donar compliment el punt 2, el promotor indica que s'ha modificat la xarxa de recollida d'aigües de tal forma que les aigües procedents dels banys, lavabos i dutxes de seguretat es dirigeixin directament a la xarxa de clavegueram, sense tractament previ.

Amb la finalitat de donar compliment el punt 3, el promotor indica que s'ha previst l'execució d'un dipòsit de 76 m³ per a emmagatzemar les aigües pluvials netes de la coberta i poder ser aprofitades pel rec de la pantalla vegetal i processos de neteja.

Respecte del punt 4 el promotor indica que amb la reutilització de les aigües pluvials de la coberta ja es cobreixen íntegrament les necessitats d'aigua per a processos de neteja i reg.

-Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics (4 d'agost de 2021)

Al Servei consta una petició de concessió d'aigües subterrànies per modificacions de condicions en dos Registres temporals d'Aigües Privades de 21 de maig de 1999, amb núm. REG_47 i REG_48, ubicats a les finques «Cas Jutge» i «Els Mitjans» amb un volum màxim anual per a les dues captacions de 145.000 m³. La concessió es troba en tramitació i té el núm. CAS_2096.

En relació amb les competències d'aquest servei cal fer les consideracions següents:

1. S'haurà d'aclarir si per al projecte en qüestió es farà ús d'un o dels dos pous ja que sobre la Memòria consta un però en plànols consten els dos.

2. Pels usos sol·licitats serà necessari obtenir informe preceptiu i vinculant de Sanitat, el qual procedim a sol·licitar d'ofici.

3. Així mateix per la realització d'una osmosi inversa sobre les aigües subterrànies serà necessari obtenir l'autorització d'abocament a la xarxa municipal o autorització/informe favorable per a qualsevol altra solució de gestió del rebuig generat a la mateixa, així com dels efluents generats en el procés.

4. S'ha d'aclarir quin tipus de pous és l'anomenat com pou d'aigua efluent PIT-101, esmentat a la pàg. 48 de l'EIA, per si es tracta d'un pou d'infiltració del qual aquest servei no té constància.

En resposta a aquest informe, el promotor indica el següent:

1. L'aigua a utilitzar en la planta d'hidrogen tindrà procedència exclusiva del pou Els Mitjans.

2. L'informe preceptiu i vinculant de Sanitat ha estat sol·licitat d'ofici.

3. Actualment es troba en tramitació l'autorització d'abocament per a les aigües residuals generades en les instal·lacions.

4. El pou PIT-101 és un dipòsit de recepció d'aigües, totalment estanc, executat en formigó tractat amb additius hidròfugs; en cap cas es realitzarà cap tipus d'abocament o infiltració a terreny des d'aquest pou.

-Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (26/7/2021)

[...] la construcció d'aquesta nova instal·lació es realitzarà a una part d'on actualment es troba la fàbrica de ciment operada per CEMEX.

Durant el procés de segregació del solar per a la instal·lació de la futura planta d'hidrogen, s'ha detectat una afecció del sòl per metalls pesats que actualment es troba en procés d'investigació.

[...] Conclusions: s'informa favorablement amb la següent consideració:

Atesa l'afecció per metalls del sòl existent en el límit on es pretén construir la planta d'hidrogen objecte d'avaluació i la fàbrica de ciment, el Servei té obert un expedient de remediació de sòl que haurà de ser resolt abans de l'autorització administrativa per a la posada en funcionament d'aquesta nova instal·lació.

En resposta a aquest informe el promotor indica que existeix una declaració responsable de CEMEX presentada el 20 de juliol de 2021 per a la recuperació voluntària del sòl afectat.

-ABAQUA (22/10/2021)

Aquest informe s'emet tenint en compte la nova documentació tècnica complementària tramesa pel promotor a ABAQUA (8/10/2021), que és la mateixa tramesa per la CMAIB (21/10/2021); a continuació es destaquen els aspectes més rellevants de l'informe:

[...] Es preveu un cabal anual abocat de 10.258'50 m³/any, amb un cabal màxim instantani de 15 m³/h.

[...] La relació per la gestió del sanejament entre l'Ajuntament de Lloseta i ABAQUA ve regulada pel Conveni de Col·laboració, signat el 28 de desembre de 2020 entre aquestes entitats i l'Ajuntament de Selva (ja que l'EDAR de Lloseta també dona servei al nucli urbà de Biniamar); aquest Conveni estableix, entre d'altres, l'obligació de remetre «les aigües residuals urbanes no industrials» ...., és a dir, no s‘haurien de remetre a les instal·lacions d'ABAQUA, en principi, a través de la xarxa municipal de clavegueram, aigües de procedència pluvial i/o industrial.

Pel que fa al rebuig de la planta d'hidrogen, quant al possible tractament en l'EDAR, els valors de sortida són molt inferiors als exigits a la normativa per l'aigua tractada a l'EDAR, per la qual cosa no és recomanable la incorporació d'aquestes aigües a l'EDAR ja que únicament provocarien una sobrecàrrega hidràulica al sistema, sense cap benefici ambiental (no es millora la qualitat de l'aigua tractada); per tant,es recomana l'abocament directe d'aquesta aigua, al medi receptor (torrent), sense passar per l'EDAR.

Pel que fa a la capacitat de tractament cal dir que l'EDAR de Lloseta pot assumir el cabal anual previst generat a la planta d'hidrogen, sempre que es doni compliment als següents punts:

-L'aigua residual haurà de complir les ordenances municipals d'abocament a la xarxa de sanejament o, en el seu defecte, complir amb els paràmetres establerts a l'art. 82 del PHIB 2019.

-Les aigües pluvials excedents recollides a la coberta i conduïdes a la xarxa de recollida de pluvials de les instal·lacions existents no podran ser conduïdes, en cap cas, a la xarxa municipal de clavegueram.

-El cabal instantani abocat a la xarxa no podrà superar el 5 % del cabal punta de disseny de l'EDAR, és a dir, no podrà superar els 6'5 m³/h (1'8 l/s). Per tant, les bombes de sortida de la planta d'hidrogen s'hauran d'adaptar per tal de proporcionar aquest cabal.

Consideracions finals

1. No s'han contemplat les alternatives de reutilització i/o abocament directe de les aigües de rebuig de la planta d'hidrogen i de les procedents del separador d'hidrocarburs, plantejades a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

2. En el cas de que les aigües residuals procedents de la planta de producció d'hidrogen es connectin a la xarxa de clavegueram del Polígon Industrial per la seva derivació a l'EDAR de Lloseta, s'haurà de donar compliment els següents punts:

-S'haurà de comptar amb l'autorització de l'Ajuntament de Lloseta, com a organisme competent per autoritzar l'abocament a la xarxa de clavegueram.

-S'haurà d'actualitzar el «Conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Lloseta i Selva i ABAQUA per a la millora del sistema de sanejament i depuració associat a l'EDAR de Lloseta de 28 de desembre de 2020», per tal de contemplar el sector del Polígon Industrial com a nucli connectat a l'EDAR.

-S'haurà de donar compliment a l'ordenança municipal d'ús de la xarxa de clavegueram i, en el seu defecte, a l'art. 82 del PHIB 2019.

-S'haurà d'aportar informe o certificat municipal que la xarxa de pluvials existent a les instal·lacions de CEMEX no es connectarà a la xarxa de clavegueram del polígon de Lloseta.

-El cabal instantani abocat a la xarxa de clavegueram no podrà superar els 6'5 m³/h (1'8 l/s).

-La informació de les característiques qualitatives i quantitatives de les aigües abocades a la xarxa de clavegueram serà tramesa mensualment a ABAQUA.

4.4. Al·legació

Durant el termini de informació pública s'ha presentat 1 al·legació per part de la Plataforma Reviure Tofla la qual demana:

1. Retirada i reconsideració total del projecte de la planta d'hidrogen a Lloseta.

2. Una avaluació més rigorosa respecte als usos de l'hidrogen.

3. Es clarifiqui les infraestructures a realitzar per part de REDEXIS de recepció i injecció d'hidrogen a la xarxa de gas existent.

4. Un estudi rigorós sobre l'ús de l'aigua i de les aigües residuals per part de la DGRH.

El promotor ha donat resposta a aquesta al·legació sense acceptar cap de les peticions per considerar que ja estaven respostes amb la documentació presentada.

Respecte del punt 4, el que suposa més afecció ambiental, es considera que queda resolt amb els diferents informes emesos per part de la DGRH i amb els condicionants que s'inclouen a la present DIA.

5. Integració de l'avaluació

5.1. Alternatives

L'alternativa zero s'ha descartat ja que la realització del projecte suposa un increment en l'aprofitament de l'energia procedent de fonts renovables.

Alternatives tecnològiques:

-Electrolitzador alcalí

-Electrolitzador de Membrana d'Intercanvi de Protons (PEM)

-Electrolitzador de Membrana d'Intercanvi Aniònic (AEM)

-Electrolitzador que utilitza materials ceràmics

Tenint en compte els beneficis i inconvenients de cada tecnologia, s'ha seleccionat la tecnologia PEM.

Alternatives segons l'origen de l'energia elèctrica:

-Procedent de fonts d'energies renovables: emissió de 0 tn CO₂/any

-Procedent de la xarxa elèctrica convencional (mix energètic): emissió de 15.905 tn CO₂/any

Tenint en compte el criteri d'emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI) l'alternativa més adequada és la que utilitza fons d'energies renovables.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

a) Aigua

Un dels principals impactes associats amb la pròpia activitat és el consum d'aigua que, majoritàriament, provindrà d'aigües subterrànies; l'EIA proposa una sèrie de mesures correctores per a minimitzar aquest consum (neteja en sec sempre que sia possible, instal·lació de sistemes de baix consum als banys, control de fuites, etc.).

El balanç d'aigua de la planta d'hidrogen, una vegada incorporada la recollida de l'aigua de pluja de la coberta de la nau, serà el següent:

PROCEDÈNCIA	PUNT DE CONSUM	CONSUM ESTIMAT m3/any	AIGÜES RESIDUALS GENERADES m3/any	DESTÍ DE LES AIGÜES GENERADES
Pou ELS MITJANS	Sistema electròlisi	12000,00	9030,00	Tractament en mòdul d'electròlisi i abocament a xarxa municipal
Pou ELS MITJANS	Consum humà	500,00	500,00	Xarxa municipal
Aigües pluvials de la coberta	Neteja solera procés coberta	Consum estimat: 12,5 m3/mes = 150 m3/any	150,00	Tractament en separador de greixos i abocament a xarxa municipal
Aigües pluvials de la coberta	Reg pantalla vegetal	Consum estimat: 14,7 m3/mes = 176,40 m3/any	0,00	—
Aigües pluvials de solera descoberta	—	—	608,50	Tractament en separador de greixos i abocament a xarxa municipal
TOTAL	Pou	12500,00	10288,50
	Pluvials	326,40

Els efluents d'aigües generats a la instal·lació són:

1. Aigües de rebuig de la planta d'osmosi: seran abocades a la xarxa de sanejament municipal, previ pas per arqueta de control de l'efluent i cabalímetre.
2. Aigües sanitàries procedents dels banys, lavabos i dutxes de seguretat. En el projecte inicial estava previst que es tractessin en un equip compacte amb filtre biològic, l'aigua tractada es descarregava en el pou PIT-101 i, finalment, s'abocava a la xarxa de clavegueram. Amb la finalitat de donar compliment a l'informe emès pel Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics (juliol 2021), s'ha modificat la xarxa de recollida d'aigües de tal forma que aquestes aigües es dirigeixin directament a la xarxa de clavegueram.
3. Aigües residuals procedents de la neteja, reg i possibles abocaments accidentals produïts en la zona de solera de procés coberta: seran recollides i tractades en un separador d'hidrocarburs i greixos, amb sedimentador previ de partícules; l'aigua tractada s'enviarà a la xarxa de sanejament municipal.
4. Aigües pluvials:

-Zona de solera de procés descoberta: seran recollides i tractades en un separador d'hidrocarburs i greixos, amb sedimentador previ de partícules; l'aigua tractada s'enviarà a la xarxa de sanejament municipal.

-Coberta nau: en el projecte inicial estava previst canalitzar-les cap a la xarxa de pluvials existent a CEMEX; amb la finalitat de donar compliment a l'informe emès pel Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics (juliol 2021) es modifica el projecte proposant la construcció d'un dipòsit de 76 m³ per a emmagatzemar les aigües pluvials netes de la coberta i poder ser aprofitades pel reg de la pantalla vegetal i processos de neteja.

b) Residus:

Durant la fase de construcció es generaran els residus propis de tot projecte construcció; a més també s'ha de desmantellar part de la nau existent. L'EIA contempla que s'ha de minimitzar la generació de residus (reutilitzant o reciclant) sempre que sia possible.

A totes les fases (construcció, funcionament i desmantellament) els residus assimilables a domèstics seran gestionats pel sistema de recollida municipal, mentre que els residus perillosos o industrials seran gestionats mitjançant un gestor autoritzat.

c) Sòl:

No hi ha nou consum de territori ja que la instal·lació es projecte en una zona ja antropitzada; a més, les alteracions geomorfològiques són molt reduïdes ja que l'activitat es proposa dur a terme en una nau existent, tot i que per realitzar algunes instal·lacions (vials, canonades, etc.) s'hauran de realitzar petits moviments de terra i obrir algunes síquies de forma temporal.

Respecte de la possible contaminació ocasionada per vessaments accidentals (olis, hidrocarburs, formigó, etc.), cal dir que la solera de la instal·lació estarà formigonada i les aigües recollides es dirigeixen cap a un separador d'hidrocarburs.

L'EIA també preveu que a les zones alterades per l'obra, que no s'hi hagin d'ubicar instal·lacions permanents (acopi de materials, obertura de síquies, etc.) siguin restituïdes al seu estat original.

d) Paisatge:

L'EIA incorpora un Estudi d'Incidència Paisatgística; l'afecció al paisatge es pot considerar mínima ja que l'activitat es durà a terme en una nau existent; no obstant, per donar compliment a l'acord de declaració del projecte de Reindustrialització de CEMEX com a projecte estratègic, s'establirà una barrera vegetal amb una massa densa d'espècies arbòries frondoses de fulla perenne i arbustives de baix requeriment hídric d'un mínim de 15 m d'ample (3 files d'arbres); els arbres en el moment de la plantació hauran de tenir un port mínim de 2'5 m d'alçada.

Com a espècies arbòries es preveu utilitzar alzina (Quercus ilex) i garrover (Ceratonia siliqua), amb una marc de plantació de 5 m entre peus, i com a espècies arbustives l'ullastre (Olea europea silvestis) i mata (Pistacea lentiscus), entremesclant 2 unitats entre els peus arboris; tot això formant 3 files de plantació.

e) Contaminació atmosfèrica:

Durant la fase de construcció de la planta hi haurà un increment de contaminació per pols, renous i emissió de gasos d'efecte hivernacle (associats als motors de combustió); l'EIA proposa mesures correctores (correcte funcionament de la maquinària, cobertura dels camions que transporten material pulverulent, reg periòdic per tal d'evitar la dispersió de materials en suspensió, etc.) per disminuir els impactes produïts.

Durant la fase de funcionament hi haurà un increment de renou associat al funcionament de la pròpia instal·lació i al trànsit de vehicles. El nucli habitat més pròxim (Lloseta) es troba a uns 1500 m de distància; segons l'Estudi Acústic presentat, i les mesures correctores proposades, es pot considerar que l'impacte és poc significatiu.

f) Mobilitat:

Amb la posada en marxa de la planta de H₂ hi haurà un increment en el flux de vehicles, tant industrials/pesats (degut a la pròpia activitat productiva) com de particulars (treballadors).

L'EIA inclou un estudi de mobilitat on s'analitza l'actual situació del trànsit així com l'estimació del trànsit generat per la planta quan estigui en màxima operativitat (prevista per l'any 2022).

Es considera que l'increment de trànsit afectarà principalment a:

-Carretera Ma-2111: en el pitjor dels casos (considerant el transport d'aigua en camions) suposa un increment del 2'33 % de l'IMD del trànsit pesat i un 0'18 % de l'IMD de trànsit lleuger.

-Autopista Ma-13: en el pitjor dels casos (considerant el transport d'aigua en camions) suposa un increment del 0'29 % de l'IMD del trànsit pesat i un 0 % de l'IMD de trànsit lleuger.

g) Contaminació lumínica:

La necessitat de il·luminació és de 24 h/dia ja que la planta funciona en règim continu. La instal·lació disposarà de lluminàries exteriors localitzades en zona de procés i vials que estaran orientades cap en terra.

5.3. Seguiment ambiental

L'objectiu del Pla de Vigilància Ambientals (PVA) és la de supervisar la implantació de les diferents mesures correctores proposades i comprovar la seva eficàcia; si es detecten nous impactes no avaluats a l'EIA s'implantaran noves mesures correctores.

L'EIA inclou el PVA on es detallen els controls a realitzar a cadascuna de les tres fases considerades (construcció, explotació i desmantellament), d'acord amb la valoració d'impactes realitzada i les mesures preventives, minimitzadores i correctores proposades.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable al Projecte de Planta de generació d'hidrogen, TM de Lloseta, promogut per ENAGAS RENOVABLE S.L., al concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre i quan s'apliquin les mesures preventives i correctores proposades a l'Estudi d'Impacte Ambiental d'abril de 2021, s'incorporin els canvis inclosos a l'Addenda de setembre de 2021 i es compleixin les següents condicions:

1.El promotor ha sol·licitat la tramitació d'aprofitament del pou Els Mitjans, tenint en compte que l'aigua serà utilitzada per diferents usos (industrial, consum humà i extinció d'incendis) la corresponent autorització ha de contemplar els diferents usos prevists.

2.Les aigües de rebuig de la planta d'hidrogen i les procedents del separador d'hidrocarburs han de ser reutilitzades (per a usos de les pròpies instal·lacions o per a altres usos externs) complint sempre amb la normativa vigent. Si no es poden reutilitzar aquestes aigües, per motius tècnics o ambientals, es sol·licitarà autorització a l'autoritat hidràulica per abocar-les al torrent; en aquest cas, les característiques de l'efluent hauran de permetre la consecució dels objectius de qualitat per a les masses d'aigua establerts en el PHIB.

Cal indicar que l'abocament a la xarxa de clavegueram municipal, tal com proposa el projecte presentat, no és recomanable ja que (tal com indica l'informe d'ABAQUA) provocaria una sobrecàrrega hidràulica al sistema sense cap benefici ambiental (no es millora la qualitat de l'aigua tractada).

Això no obstant, a fi de no ajornar la posada en funcionament de la planta, en tractar-se d'un projecte declarat com a industrial estratègic per a les Illes Balears per Acord del Consell de Govern del dia 24 de maig de 2019, i atès l'informe d'Abaqua de 22 d'octubre de 2021, l'autorització ambiental integrada podrà preveure l'abocament al clavegueram en els termes que estableixi la Direcció General de Recursos Hídrics en l'informe de condicionants que elabori per a l'autorització ambiental integrada.

Sense perjudici d'allò que estableixin dits condicionants de Recursos Hídrics, en principi, s'establiran les següents condicions:

- L'abocament a la xarxa de clavegueram serà transitori per al temps imprescindible per a la tramitació dels projectes i permisos per a la reutilització o, en el seu defecte, per a l'abocament al torrent. En aquest cas, l'Autorització Ambiental Integrada haurà de fixar els terminis per a presentar els projectes escaients i per a la seva tramitació, moment a partir del qual quedarà prohibit l'abocament al clavegueram, excepte que l'informe de la DG de Recursos hídrics, emès en el procediment d'AAI, habiliti a mantenir l'abocament al clavegueram i en els termes i terminis en què ho faci.

- Ha de donar compliment a l'ordenança municipal d'ús de la xarxa de clavegueram i, en el seu defecte, a l'art. 82 del PHIB 2019, o normativa que el substitueixi.

- El cabal instantani abocat a la xarxa de clavegueram no podrà superar els 6'5 m³/h (1'8 l/s).

3. Les aigües pluvials excedents recollides a la coberta han de ser reutilitzades (per a usos de les pròpies instal·lacions o per a altres usos externs) complint sempre amb la normativa vigent; en cap cas s'abocaran a la xarxa municipal de clavegueram.

4. L'AAI només es podrà atorgar si el pressupost previst en el projecte inclou el cost econòmic de:

-Totes les mesures correctores proposades a l'EIA (abril 2021).

-Les mesures de control previstes en el PVA.

-Les modificacions previstes a l'Addenda (setembre 2021).

-Les modificacions i/o mesures correctores que s'hagin d'incorporar arran de la present DIA.

5.Sempre que sigui possible, s'ha de valoritzar l'oxigen produït en els mòduls d'electròlisi.

6.Tenint en compte que la planta estarà inclosa dins una Àrea de Reconversió Territorial (ART7-Cimentera de Lloseta) s'hauran d'assumir els objectius, criteris i mesures ambientals i paisatgístiques de l'ART 7 del PTIM.

Es recorda que:

-Previ a l'inici de l'activitat, el titular haurà d'elaborar i tramitar el corresponent Pla d'Autoprotecció d'acord amb el Decret 8/2004, de 23 de gener, per el que es desenvolupen determinats aspectes de la Llei d'Ordenació d'Emergències de les Illes Balears.

-El promotor ha de sol·licitar informe a l'autoritat competent en seguretat aèria ja que els terrenys estan afectats per una servitud aeronàutica de l'aeroport de Palma.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

Palma, 22 de novembre de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias