BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 Aprovat inicialment ple Ple de l'Ajuntament de Llucmajor en sessió de dia 28 de juliol de 2021, el Reglament municipal del servei de sanejament i drenatge del municipi de Llucmajor, sense que s'hagin presentat al·legacions, esdevé definitivament aprovat en virtut de l'establert a l'article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i a l'article 102.1. apartat d) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

En compliment del que disposa l'article 103 de la Llei 20/2006, i a l'efecte de la seva entrada en vigor, es publica íntegrament el text de l'esmentada disposició normativa.

REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI DE SANEJAMENT I DRENATGE DEL MUNICIPI DE LLUCMAJOR

TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Capítol I. Objecte i naturalesa del servei

Article 1. Objecte

L'objecte d'aquest Reglament és la regulació del servei de sanejament d'aigües residuals i pluvials en el terme municipal de Llucmajor, excepte en els nuclis urbans de Cala Pi, Vallgornera i es Pas de Vallgornera, així com regular les relacions entre l'Ajuntament i les persones abonades, independentment de quina sigui la seva forma de prestació.

Article 2. Gestió i titularitat del servei

1. El servei de sanejament d'aigües residuals és un servei públic de titularitat municipal, sense perjudici de la forma de gestió que aprovi l'Ajuntament.

2. L'Ajuntament de Llucmajor pot prestar el servei de sanejament d'aigües residuals mitjançant qualsevol de les formes de gestió dels serveis públics previstes en la legislació vigent.

3. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el servei de sanejament d'aigües residuals es pot garantir amb la utilització de les fórmules associatives que es preveuen en la legislació vigent o mitjançant conveni o acord de delegació amb altres administracions públiques.

4. Sense perjudici de la titularitat municipal del servei, l'Ajuntament podrà comptar per a la seva prestació amb el suport dels ens supramunicipals de cooperació i assistència als municipis.

Article 3. Règim jurídic

1. El servei de sanejament d'aigües residuals es regula per la normativa vigent en matèria de règim local, aigües, sanitat, indústria i comerç, defensa de les persones consumidores i usuàries, el Codi Tècnic de l'Edificació, pel present Reglament, i per la resta de normativa municipal que no s'oposi a aquest Reglament, així com altres normatives, estatals o autonòmiques, que es dictin sobre la matèria.

2. Sense perjudici de les competències atribuïdes a altres administracions públiques, l'Ajuntament podrà aprovar totes les disposicions que siguin necessàries per a la gestió del servei, que seran complementàries d'aquest Reglament.

Article 4. Definicions

A l'efecte del present Reglament, i en matèria de sanejament d'aigües residuals i pluvials, es defineixen els següents conceptes:

1. Sistema de sanejament d'aigües residuals: conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per la xarxa de clavegueram, els col·lectors, les estacions d'impulsió, els emissaris submarins, les estacions depuradores d'aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, a fi de recollir, conduir fins a l'estació depuradora i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en l'àmbit d'actuació.
2. Xarxes de clavegueram, de clavegueram sanitari, d'evacuació d'aigües residuals o fecals, clavegueram públic o municipal, o qualsevol altra expressió que defineixi el servei descrit: el conjunt de conduccions, equips, sistemes o instal·lacions de propietat municipal que serveixen per a l'evacuació i la recollida d'aigües residuals fins al seu tractament en depuradora.
3. Claveguera pública o municipal: conducte, generalment subterrani, que forma part de la xarxa de clavegueram sanitari municipal.
4. Prolongació de la xarxa: acció i efecte de l'extensió de la xarxa de clavegueram públic, realitzada després de la sol·licitud i amb l'acord entre la persona sol·licitant i l'entitat gestora.
5. Connexió de servei externa: tram de canonada d'enllaç entre la canonada general de clavegueram i la instal·lació particular. El punt que limita la xarxa pública amb la de les instal·lacions particulars és el pou de bloqueig situat a la via pública. En cas de no existir pou de bloqueig, la connexió de servei externa finalitza en la intersecció de la canonada amb el pla de la façana, a prop o al límit de propietat.
6. Xarxa unitària: única xarxa de clavegueram existent, degudament dimensionada, per a la canalització conjunta de les aigües residuals i pluvials.
7. Xarxa separativa: existència d'una doble xarxa de clavegueram públic, una per a les aigües residuals i l'altra per a les pluvials. Sovint existeix una xarxa únicament per a aigües residuals, mentre que les pluvials circulen de manera superficial per les rigoles de les calçades dels vials. En aquest supòsit queda prohibida la connexió de connexions de servei de pluvials a la xarxa d'aigües residuals.
8. Aigües residuals: les aigües utilitzades que, procedents d'habitatges, instal·lacions comercials, industrials, sanitàries, comunitàries o públiques, s'aboquen a vegades, juntament amb aigües d'una altra procedència, als sistemes comunitaris de sanejament.

 

Capítol II. Drets i obligacions de l'Ajuntament i de les persones abonades

Article 5. Drets de l'Ajuntament

1. L'Ajuntament té els drets següents:

1. Percebre les contraprestacions aprovades o autoritzades per la prestació del servei.

2. Comprovar i revisar les instal·lacions interiors de les persones abonades, per la qual cosa pot imposar l'obligació d'instal·lar equips correctors en cas que aquella produís pertorbacions a la xarxa, amb les limitacions establertes en aquest Reglament.

3. Autoritzar els abocaments d'aigües residuals segons les disposicions d'aquest Reglament i els seus annexos.

4. Redactar projectes, formular propostes, i elaborar i presentar informes tècnics sobre la idoneïtat i la recepció de les instal·lacions, la suficiència i la capacitat de les xarxes, com també sobre qualsevol altre aspecte que estimi adequat per al bon funcionament dels serveis objecte del present Reglament.

5. Emetre informe sobre la capacitat de les xarxes de proveïment i de sanejament i depuració. A aquest efecte, haurà de comptar amb un pla director del servei de sanejament d'aigües residuals aprovat per l'òrgan competent.

2. Totes les facultats esmentades en l'apartat anterior excepte la de la lletra c) podran ser atribuïdes per l'Ajuntament a l'entitat prestadora del servei en cas que s'opti per una gestió indirecta.

Article 6. Obligacions de l'Ajuntament

1. Excepte pel que fa a les obligacions que siguin objecte d'una regulació especial en aquest Reglament i en la resta de normativa aplicable, l'Ajuntament està subjecte al compliment de les obligacions següents:

   1. Prestar el servei a tota persona peticionària i ampliar-lo a tota persona abonada que el sol·liciti en els termes establerts en aquest Reglament i en les condicions tècniques (sempre que sigui possible) i econòmiques recollides en les disposicions legals aplicables.

   2. Planificar, projectar, executar, conservar i explotar, amb els recursos disponibles, les obres i instal·lacions necessàries per recollir, conduir i depurar les aigües pluvials i residuals de manera que es puguin abocar a les xarxes públiques.

   3. Tenir en bon estat de funcionament les instal·lacions que permetin l'evacuació d'aigües pluvials i residuals de les persones abonades.

   4. Elaborar o informar prèviament a la seva aprovació, sempre que la normativa reguladora ho permeti, sobre els projectes de sanejament d'aigües residuals inclosos en els instruments de planejament o d'execució, quant a la idoneïtat tècnica de l'execució de les obres de la xarxa, en el cas que no hagin estat executades per l'Ajuntament o per l'entitat prestadora del servei.

   5. Disposar d'un pla director de sanejament d'aigües residuals aprovat per l'òrgan competent.

   6. Redactar projectes, formular propostes, i elaborar i presentar informes tècnics sobre la idoneïtat i la recepció de les instal·lacions, la suficiència i la capacitat de les xarxes, així com sobre qualsevol altre aspecte que sigui requerit.

   7. Mantenir la disponibilitat i regularitat del servei, sense més excepcions que les previstes legalment.

   8. Tenir cura de la conservació, el manteniment i l'explotació de totes les obres i instal·lacions destinades a la prestació del servei de sanejament d'aigües residuals fins a la seva connexió amb les instal·lacions interiors.

   9. Mantenir un servei permanent de recepció d'avisos i atendre correctament qualsevol consulta, reclamació o suggeriment formulat per les persones usuàries, així com col·laborar amb elles en la resolució de les situacions que el servei pugui plantejar, en els termes establerts en el present Reglament.

   10. Identificar-se degudament davant la persona abonada per realitzar qualsevol comprovació o inspecció.

   11. Qualsevol altra establerta en el present Reglament i en qualsevol altra legislació vigent.

2. Si l'Ajuntament presta el servei en règim de gestió directa podrà comptar, per al compliment de les anteriors obligacions, amb el suport dels organismes supramunicipals de cooperació i assistència als municipis.

3. Totes les obligacions esmentades en l'apartat 1 del present article correspondran així mateix a l'entitat prestadora del servei en cas que l'Ajuntament opti per una gestió indirecta, sense perjudici de l'autorització final, que correspondrà a l'Ajuntament.

Article 7. Drets de la persona abonada

La persona abonada del servei gaudeix dels drets següents:

1. Disposar d'una autorització d'abocament, si s'escau, subjecta a les garanties previstes en aquest Reglament i en altres normes d'aplicació.

2. Disposar, en condicions normals, d'un servei permanent, sense perjudici de les interrupcions o suspensions reglamentàriament autoritzades.

3. Requerir a l'Ajuntament els aclariments, les informacions i l'assessorament necessaris per adequar les instal·lacions particulars.

4. Formular les consultes i les reclamacions administratives que cregui convenients, d'acord amb el procediment establert en aquest Reglament o en la normativa que correspongui.

5. Exigir al personal autoritzat per l'Ajuntament o per l'entitat prestadora del servei, l'exhibició de la seva corresponent acreditació per a la revisió de les instal·lacions.

6. Els altres que es puguin derivar d'aquest Reglament i de la legislació vigent.

Article 8. Obligacions de la persona abonada

La persona abonada està subjecta a les obligacions següents:

1. Complir les condicions i obligacions contingudes en aquest Reglament i en la normativa vigent, així com respectar les obligacions, limitacions i prioritats que aquest Reglament o l'Ajuntament estableixin en l'ús dels sistemes de sanejament, i evitar les conductes que puguin generar perjudicis per a la salut de les persones, al medi ambient o a les instal·lacions del servei.

2. Connectar-se a la xarxa pública de clavegueram si aquesta existeix enfront de l'immoble i pot assimilar el volum que s'hi aboqui. Aquesta connexió s'ha de realitzar mitjançant un pou de bloqueig o, si s'escau, a un pou de registre existent. No es permeten connexions directes a la xarxa.

3. Utilitzar la xarxa d'abocament en la forma i per als usos establerts i, si s'escau, a l'autorització d'abocament.

4. Posar en coneixement de l'Ajuntament o de l'entitat prestadora del servei qualsevol avaria o modificació en les seves instal·lacions interiors que pugui afectar la xarxa general de sanejament o qualsevol dels elements que formen part de la prestació del servei.

5. Respectar les instal·lacions que integren la infraestructura de serveis. Queda prohibida qualsevol manipulació o alteració per part de personal no autoritzat.

6. Dur a terme el manteniment i reparar les avaries que puguin produir-se en les instal·lacions que estan sota la seva responsabilitat.

7. Mantenir les seves instal·lacions de manera que no obstrueixin les xarxes de sanejament i, per tant, autoritzar la inspecció i revisió de les instal·lacions interiors d'evacuació per comprovar que l'ús i el tipus d'abocament siguin els adequats.

En cas d'abocament d'aigües industrials, serà obligatori que la persona física o jurídica titular de la corresponent activitat, acrediti trimestralment davant l'Ajuntament la correcta retirada dels residus l'evacuació dels quals no estigui permesa en la xarxa municipal.

L'Ajuntament declina qualsevol responsabilitat per deficiències en els serveis que siguin imputables al condicionament o dimensionament de les instal·lacions de la persona usuària.

8. Tenir localitzat en tot moment el punt d'unió entre la connexió de servei interna i l'externa, en cas que no hi hagi arqueta de connexió.

9. Comunicar a l'Ajuntament les obstruccions en la xarxa de sanejament que produeixin desbordaments, males olors o qualsevol tipus de molèstia als veïns, a altres persones o béns.

10. Facilitar al personal autoritzat per l'Ajuntament que exhibeixi la identificació pertinent, la labor inspectora i permetre la seva entrada a l'immoble connectat al servei en les hores hàbils o de normal relació amb l'exterior, per tal de revisar o comprovar les instal·lacions.

11. Qualsevol altre establert en aquest Reglament i altra legislació vigent.

 

TÍTOL SEGON. CONNEXIÓ AL SERVEI DE SANEJAMENT

Capítol I. Condicions de l'ús del clavegueram

Article 9. Ús obligatori de la xarxa pública de clavegueram

1. Com a servei de recepció obligatòria, quan hi hagi xarxa pública de sanejament, s'ha d'evacuar, obligatòriament, les aigües per mitjà d'aquesta xarxa.

2. Si la xarxa pública de sanejament està a menys de 100 metres de l'edificació i és factible la seva connexió per vials d'ús públic, serà obligatori realitzar la connexió. El cost serà assumit per la persona propietària de l'edificació.

3. No es permeten pous negres com a forma d'evacuació de les aigües residuals.

Article 10. Règim de l'ús del servei de clavegueram i d'aigües residuals

1. És obligatori l'abocament de les aigües pluvials dels edificis, patis i terrasses a la xarxa pública de pluvials si existeix o si s'escau, per abocament directe a la via pública.

2. Queda totalment prohibida la connexió de qualsevol conducte d'aigües residuals a la xarxa de pluvials, així com qualsevol conducte de pluvials a la xarxa de residuals.

3. L'obligatorietat d'utilitzar la xarxa pública de clavegueram no eximeix les seves persones abonades de complir les disposicions que s'estableixen en aquest Reglament i en altra normativa vigent, de sol·licitar la connexió i, si s'escau, d'obtenir l'autorització d'abocament.

4. En les zones sense infraestructures d'evacuació d'aigües residuals i situades a més de 100 metres de les xarxes de clavegueram, en el marc de la normativa vigent es poden utilitzar solucions singulars autoritzades per l'Ajuntament, per l'entitat prestadora del servei o per l'ens competent de manera provisional, mentre no es construeixi la xarxa de clavegueram, moment en què serà obligatori per a la persona abonada, sol·licitar i realitzar la connexió, d'acord amb el que estableix aquest Reglament i altra normativa aplicable.

5. Els abocaments procedents de neteja de piscines hauran de comptar amb una autorització específica quan el volum de la piscina sigui superior a 40 m³.

Article 11. Regularitat en la prestació del servei

El servei de sanejament d'aigües residuals, dins dels paràmetres establerts per la normativa reguladora en matèria d'abocaments, es prestarà de manera permanent a totes les persones abonades i no es pot interrompre o suspendre si no és per alguna de les causes previstes en aquest Reglament.

Article 12. Interrupcions o suspensions en la prestacions del Servei

1. L'Ajuntament o, en cas de gestió indirecta l'entitat prestadora del servei, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament, pot suspendre temporalment el servei quan sigui imprescindible per mantenir, reparar o millorar les instal·lacions al seu càrrec.

2. En els talls previsibles i programats, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei ha d'avisar les persones abonades afectades amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores a través de qualsevol mitjà que garanteixi que es rep la informació. A més, si el tall afecta un nombre important de persones, l'avís ha de fer-se, també, a través d'un dels mitjans de comunicació de major difusió. En tots dos casos, s'informarà de la durada prevista de la suspensió temporal.

3. L'Ajuntament o, en cas de gestió indirecta l'entitat prestadora del servei, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament, amb caràcter excepcional i de manera provisional, pot suspendre de manera immediata el servei a les persones abonades en els casos que es detectin avaries que comportin risc de contaminació i puguin afectar de manera greu la salut pública de la població, els elements de l'immoble o de la via pública.

En aquestes situacions, si s'escau, l'entitat prestadora del servei haurà de comunicar de manera immediata aquesta incidència a l'Ajuntament i aportar les proves que justifiquin l'adopció d'aquesta mesura excepcional; de manera simultània i, a més de les comunicacions que legalment hagi de fer, ho comunicarà a les persones usuàries que en resultin afectades, amb indicació de les causes que ho justifiquin. L'Ajuntament autoritzarà la continuació o no d'aquesta mesura provisional.

4. En cas de gestió indirecta del servei, l'entitat prestadora ha d'informar l'Ajuntament de la proposta d'actuació en els casos que detecti alguna connexió o abocament no autoritzat o qualsevol altra afectació al sistema de sanejament, sense perjudici d'iniciar les accions civils i penals per defraudació i danys que procedeixin. En aquests casos, l'entitat prestadora del servei haurà de comunicar de manera immediata aquesta incidència a l'Ajuntament i aportar les proves que justifiquin la proposta.

5. També es procedirà al tall immediat quan així ho disposi qualsevol administració competent per raons d'interès o d'ordre públic, seguretat o salut públiques o qualsevol altra que estimi procedent. L'Ajuntament comunicarà aquest fet a les persones usuàries afectades.

Article 13. Avaries en instal·lacions

La persona propietària d'un immoble serà la responsable de les avaries que es produeixin en la instal·lació interior general, abans de la connexió de servei externa, i tindrà l'obligació d'advertir l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei en el moment que conegui l'avaria.

L'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei podrà reclamar a les persones propietàries o usuàries l'import de les despeses corresponents a la reparació dels danys causats, o de les actuacions necessàries a la xarxa pública, a causa de l'avaria i, si fos el cas, les despeses corresponents a la suspensió i el restabliment del servei.

 

Capítol II. Consideracions relatives a les instal·lacions exteriors

Article 14. Connexions al clavegueram o connexions de servei en finques amb cota insuficient en relació amb la xarxa general

1. En cas que la cota d'un abocament no permeti l'abocament directe a un col·lector, la persona sol·licitant haurà d'instal·lar al seu càrrec un grup d'elevació d'aigües residuals dins de la seva propietat.

2. En cap cas es podrà exigir a l'Ajuntament o a l'entitat prestadora del servei cap responsabilitat pel fet que mitjançant l'embornal de desguàs puguin introduir-se aigües procedents de l'embornal públic en una finca particular.

3. La persona abonada haurà de preveure els mecanismes corresponents i les obres necessàries per impedir el retrocés de les aigües en els termes i condicions de l'Annex I del present Reglament.

Article 15. Execució i finançament de la nova xarxa de sanejament

1. En les noves actuacions urbanístiques i als efectes del que preveu la legislació en matèria d'urbanisme, la nova xarxa de sanejament o l'ampliació o modificació de la xarxa existent, ha de ser a càrrec i, si s'escau executada, per les persones propietàries o per les promotores urbanístiques del sòl o de l'edificació. Una vegada executades o rebudes les obres d'urbanització per l'Ajuntament, les noves instal·lacions seran adscrites gratuïtament al servei municipal.

2. Així mateix, les persones propietàries o promotores de les noves actuacions urbanístiques, també han de costejar l'execució de les infraestructures de connexió amb el sistema de sanejament, així com les obres d'ampliació o reforç que siguin necessàries a conseqüència de la magnitud de l'actuació urbanística.

3. La nova xarxa podrà ser executada:

a. Per les mateixes persones propietàries o promotores.

b. Per conveni entre les persones propietàries i/o promotores i l'entitat prestadora del servei.

c. Per l'entitat prestadora del servei, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament, quan les persones propietàries o promotores no assumeixin l'execució de la nova xarxa.

d. Per l'Ajuntament.

4. Si les obres són executades per l'entitat promotora urbanística, l'entitat prestadora del servei li ha d'exigir, en el desenvolupament de les obres i en la seva recepció i posada en servei, les proves que estimi necessàries per garantir la idoneïtat de l'execució. Així mateix, l'entitat prestadora del servei té dret a percebre els imports aprovats a aquest efecte per l'Ajuntament, en concepte de compensació per la realització d'obres d'ampliació, modificacions o reformes i altres obres necessàries per mantenir la capacitat de sanejament i els treballs de supervisió tècnica de les obres i proves per comprovar la idoneïtat de l'execució.

5. Quan l'entitat prestadora del servei executi les obres de la nova xarxa, els termes del projecte, de l'execució i del seu finançament a càrrec de la persona propietària o promotora s'establiran en el conveni entre les dues parts.

6. En els supòsits d'actuacions urbanístiques que comportin la creació, modificació o ampliació de la xarxa de sanejament i que no vagin a càrrec de l'entitat promotora urbanística, de la persona promotora de l'edificació o de la propietària, l'entitat prestadora del servei, amb l'encàrrec previ de l'Ajuntament, podrà assumir l'execució de les obres, per la qual cosa percebrà de l'Ajuntament els imports corresponents segons el pressupost aprovat. Queden fora del que preveu aquest article la implantació i l'execució de les connexions de servei individuals per a cada finca.

 

Capítol III. Consideracions relatives a les instal·lacions interiors

Article 16. Construcció de les instal·lacions interiors

Les instal·lacions interiors les ha d'executar personal qualificat, per compte i a càrrec de la propietat.

Article 17. Propietat

La instal·lació interior ha de ser sempre de propietat particular en els termes i condicions de l'Annex II del present Reglament.

Article 18. Manipulació i conservació

La conservació, manteniment i reparació de la xarxa interior ha de ser sempre a càrrec de la propietat, i serà necessària l'autorització municipal quan correspongui.

Article 19. Inspecció

1. Amb la finalitat de realitzar les seves funcions i finalitats, amb vista a l'observació, la mesura, la presa de mostres, l'examen d'abocaments, l'estat de les instal·lacions i el compliment del que estableix aquest Reglament, al personal de l'Ajuntament li serà permès el lliure accés als locals en què es produeixin abocaments a la xarxa de clavegueram. No obstant això, la inspecció no podrà investigar els processos de fabricació excepte aquells de caràcter particular que tinguin una relació directa amb el tipus i la causa de l'abocament a la xarxa de clavegueram o amb el seu sistema de tractament.

2. La mateixa inspecció podrà també inspeccionar en aquelles propietats privades sobre les quals l'Ajuntament mantingui servitud de pas d'aigua, a fi de dur a terme la inspecció, observació, mesurament, presa de mostres, reparació, neteja i manteniment de qualsevol part de la instal·lació de clavegueram que estigui situada dins dels límits d'aquesta servitud. Les persones propietàries de les finques han de mantenir sempre expedita l'entrada als punts d'accés a la xarxa de clavegueram.

3. En tots els actes d'inspecció, el personal encarregat d'aquesta funció haurà d'exhibir el document que l'acrediti per dur-la a terme. Del resultat de la inspecció s'estendrà acta duplicada, que signaran el personal inspector i la persona amb qui s'entengui la diligència, ja sigui titular o testimoni, a qui es lliurarà un dels exemplars.

 

Capítol IV. Sol·licitud i concessió de connexió de servei externa

Article 20. Disposicions generals

1. S'entén com a permís de connexió de servei externa l'autorització que dona l'Ajuntament per a la realització d'obres de connexió a la xarxa municipal de clavegueram. La connexió de servei és la instal·lació de clavegueram que uneix la xarxa interior d'un edifici a la xarxa pública municipal. Aquesta discorre des del pou de bloqueig fins a la connexió amb la xarxa general de clavegueram.

2. Qualsevol element de control de l'aigua residual haurà de quedar forçosament a nivell superior de la tapa del pou de registre de la xarxa més pròxima a la connexió de servei i/o alternativament haurà de dissenyar algun element que impedeixi els retorns no desitjats en els casos que es produeixin momentàniament entrades en càrrega de la xarxa (vàlvules de retenció). Si la cota de sortida de la conducció particular queda per sota de 60 cm respecte al nivell de carrer haurà d'instal·lar-se un sistema d'impulsió que compleixi amb els requeriments detallats en l'Annex II d'aquest Reglament.

Article 21. Sol·licitud de les connexions de servei externes

1. Estan obligats a disposar de connexió cadascun dels immobles que, físicament o jurídicament, constitueixin una unitat independent d'edificació amb accés, directe o indirecte, a través dels elements comuns, a la via pública.

2. A l'efecte d'aplicació d'aquest Reglament, es considera unitat independent d'edificació el conjunt d'habitatges i/o locals amb un o més portals comuns d'entrada o una o més escales i els edificis comercials i industrials la construcció dels quals ha estat executada sota una mateixa llicència urbanística d'obres, i fins i tot aquells locals o habitatges adossats amb façana directa al carrer.

3. No obstant això, quan segons el parer de l'Ajuntament o de l'entitat prestadora del servei, existeixi una causa justificada, el titular de l'ús d'un local comercial d'un edifici pot contractar connexions independents al seu càrrec. Queda prohibit que els immobles no comptabilitzats en una unitat independent d'edificació disposin de la connexió establerta per aquesta edificació, sense una autorització expressa i motivada de l'Ajuntament, encara que pertanyin a la mateixa persona propietària.

Quan una comunitat de propietaris, constituïda en règim de propietat horitzontal o no, tingui un espai amb serveis comuns, l'Ajuntament pot obligar a contractar una connexió independent per a aquests serveis.

4. Com a norma general, no es concediran aïlladament connexions d'abocament d'aigües. No obstant això, si existeix una causa plenament justificada, l'Ajuntament podrà fer excepcions i concedir aquelles que es considerin útils per al servei, en particular en edificis adossats en què la façana doni a vial públic, podran sol·licitar-se connexions de servei individuals en cadascun dels habitatges o locals.

5. Es poden autoritzar abocaments d'activitats que aboquen les seves aigües a una xarxa privada que estigui connectada a la xarxa municipal sempre que la propietat de la xarxa estigui en possessió de l'autorització d'abocament. Amb caràcter general l'empresa propietària de la xarxa privada serà responsable davant l'Ajuntament de l'abocament a la xarxa municipal i ha de complir aquest Reglament.

Article 22. Condicions per obtenir permís de connexió

L'Ajuntament autoritzarà, com a norma general, les connexions a les xarxes de clavegueram en aquells solars i/o immobles que compleixin les condicions següents:

a. Que l'afluent previst reuneixi les condicions físicoquímiques que exigeix aquest Reglament.

b. Que disposi d'instal·lacions interiors adequades a les normes d'aquest Reglament, a la normativa vigent i a les prescripcions de l'Ajuntament o de l'entitat prestadora del servei.

c. Que es trobi en zona urbanitzada, amb xarxa de clavegueram en servei (localitzada davant de l'immoble o a menys de 100 m) i que la connexió a realitzar pugui ser assumida per la xarxa existent o bé per la xarxa prevista en l'actuació urbanística de la zona.

d. Que disposi de les autoritzacions oportunes de connexió a la xarxa de clavegueram.

Article 23. Modificacions de les condicions de connexió

1. Les modificacions en les condicions d'utilització d'una connexió originades a conseqüència de trasllats de les connexions de servei o instal·lacions interiors, variacions importants de cabals, canvis d'ús o rehabilitacions d'immobles tenen la consideració de noves connexions i, en conseqüència, hi són aplicables les disposicions d'aquest capítol, fins i tot les relatives als drets de connexió.

2. En els casos que una finca ampliï les seves unitats urbanes, respecte a les donades d'alta inicialment, haurà d'abonar el preu públic corresponent als drets de connexió i quota de servei que correspongui, de conformitat amb l'Ordenança fiscal reguladora del preu públic del servei de clavegueram.

3. A més de les llicències i permisos que es requereixin, les persones propietàries o usuàries han de sol·licitar autorització a l'Ajuntament per:

a. Modificar la disposició o les característiques de les instal·lacions interiors o realitzar actuacions que impliquin un augment en els cabals abocats o una modificació en el nombre dels receptors.

b. Efectuar operacions de manteniment o reposició que impliquin indirectament qualsevol modificació en les seves instal·lacions interiors d'un abast similar a l'indicat en el paràgraf anterior.

Una vegada formulada la sol·licitud, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei disposarà d'un termini no superior a trenta dies hàbils per autoritzar o denegar motivadament les modificacions sol·licitades. Transcorregut aquest termini sense resolució expressa, s'entendrà denegada la modificació sol·licitada.

Article 24. Tramitació de la sol·licitud de connexió de servei externa

1. L'Ajuntament o, si s'escau, l'entitat prestadora del servei, informarà la persona sol·licitant del procediment a seguir des de la sol·licitud fins a l'execució de la connexió de servei, així com de les condicions que ha de contenir la petició i de la documentació a presentar, que, com a mínim, serà la següent:

a. Acreditació i còpia del NIF de la persona física o jurídica sol·licitant i, si s'escau, del seu representant.

b. Identificació de l'emplaçament de l'immoble incloent-hi la referència cadastral.

c. Dades tècniques relatives a cabals necessaris per al sanejament.

d. Còpia de la llicència d'obres o qualsevol altra documentació necessària segons el parer de l'Ajuntament.

e. Autorització d'abocament, en cas de ser necessari.

f. Qualsevol altra que li sigui requerida sempre que estigui relacionada amb l'objecte de la petició.

2. L'Ajuntament avaluarà la petició i, si observa cap deficiència, ho comunicarà en el termini de quinze dies hàbils, amb indicació de les deficiències detectades i es concedirà un termini de deu dies hàbils per esmenar-les. Transcorregut el termini esmentat sense que s'hagin esmenat les deficiències detectades, s'entendrà que la persona peticionària ha desistit de la seva petició i s'arxivarà la sol·licitud.

3. En funció de les dades que aporti la persona sol·licitant, de les característiques de l'immoble i de l'estat de les xarxes, en el termini de 30 dies hàbils comptadors des de l'endemà de la data de presentació de la sol·licitud o des de la data del lliurament per part de la persona peticionària de la documentació requerida, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei resoldrà motivadament la petició concedint o denegant la connexió o les connexions de servei sol·licitades. Transcorregut aquest termini sense resolució expressa, s'entendrà desestimada la petició.

4. La resolució denegatòria haurà d'explicar els motius o les causes de denegació i es notificarà per escrit a la persona peticionària, indicant que disposa d'un termini de 15 dies hàbils per presentar les al·legacions que consideri oportunes respecte als punts de disconformitat.

5. En cas d'acceptació, l'Ajuntament ho comunicarà a la persona peticionària, per escrit o per qualsevol mitjà amb el qual en quedi constància, indicant les circumstàncies a les quals ha d'ajustar-se la connexió o connexions de servei, així com les condicions de la seva contractació i execució, inclosos els drets econòmics corresponents.

6. La persona sol·licitant està obligada a facilitar a l'Ajuntament o a l'entitat prestadora del servei totes les dades que se li demanin d'acord amb les previsions d'aquest Reglament, i a responsabilitzar-se de la seva exactitud.

7. Quan se sol·liciti una connexió de servei per a la construcció d'un nou immoble, s'ha d'adjuntar la documentació suficient d'aquesta nova obra, a fi que l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei estableixi els punts de connexió i les característiques definitives de les connexions de servei. Quan la connexió de servei o la xarxa general hagi de passar per propietat de tercers, és necessari aportar la corresponent servitud de pas inscrita en el Registre de la Propietat o l'escriptura de l'adquisició de la franja de terreny afectat.

Article 25. Autorització i construcció de les connexions de servei externes

1. La persona propietària haurà de dur a terme la instal·lació de desguàs interior fins al pou de bloqueig, i estarà obligada a ajustar-se al que disposa la normativa vigent en matèria d'edificacions i construccions. D'una manera especial s'haurà d'assegurar la ventilació aèria i l'aïllament sifònic de les baixants amb independència de l'efecte sifó que es produeix en el pou de bloqueig.

2. Amb caràcter general, les connexions de servei les ha de construir la persona propietària. En cas que sigui necessària l'obertura de rases a la via pública, s'haurà d'obtenir la corresponent llicència urbanística. Opcionalment podrà ser l'entitat prestadora del servei qui executi aquest treball, i en aquest cas estarà exempt de sol·licitar la llicència urbanística.

3. No es pot autoritzar un promotor o promotora a realitzar directament la connexió dels serveis, i és obligatòria la connexió a la xarxa a través de l'entitat prestadora del servei.

4. En cap cas es podrà exigir responsabilitat a l'Ajuntament pel fet que les aigües circulants per la xarxa pública de clavegueram puguin entrar als edificis a través de les connexions de servei particulars. Els propietaris i propietàries dels edificis han de preveure aquesta eventualitat i disposar de les cotes necessàries o, si s'escau, instal·lar els sistemes antiretorn adequats, d'acord amb la normativa vigent.

Article 26. Resolució tècnica de les connexions de servei externes

1. Una vegada avaluada la sol·licitud, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei, definirà la solució tècnica adequada, d'acord amb el cabal i ús de l'immoble o solar, segons la informació aportada per la persona peticionària. Així mateix l'entitat determinarà el punt de connexió amb la xarxa corresponent.

Si a la persona peticionària li interessa un punt concret per a la connexió de servei, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei l'haurà d'acceptar, excepte per causa justificada.

2. Són causes justificatives de la denegació de la sol·licitud de connexió de servei, a més de l'incompliment dels requisits exigits, les següents:

a. La no presentació de qualsevol dels documents exigits.

b. Que l'immoble no reuneixi les condicions imposades per aquest Reglament.

c. Que no s'hagi atorgat l'autorització d'abocament, en cas de ser necessària.

Article 27. Manteniment de les connexions de servei

El manteniment, els desembussos i les reparacions de les connexions de servei seran a càrrec de l'Ajuntament o de l'entitat prestadora del servei quan existeixi un pou de bloqueig en línia de façana. En aquelles connexions de servei que, durant el termini indicat en la disposició transitòria quarta del present Reglament, no disposin de pou de bloqueig a la línia de façana, les despeses de manteniment, reparació i desembussos seran a càrrec la persona propietària. Una vegada finalitzat el termini indicat en la disposició transitòria quarta del present Reglament, el pou de bloqueig serà d'obligada construcció, per la qual cosa l'Ajuntament en podrà requerir la construcció o executar-la subsidiàriament a càrrec de la persona propietària, sense perjudici de les sancions que se'n puguin derivar.

 

Capítol V. Condicions d'abocament

Article 28. Classificació dels abocaments en funció de l'ús

A l'efecte del present Reglament, els abocaments es classifiquen en les modalitats següents:

a. Abocaments procedents d'ús domèstic: es consideren així els procedents d'habitatges que impliquen fonamentalment deixalles procedents de la preparació, cocció i manipulació d'aliments, rentada de robes i utensilis, així com excrements humans i materials similars.

b. Abocaments procedents d'usos industrials (no domèstics):

1. Aigües residuals assimilables a domèstiques: són les aigües residuals procedents d'instal·lacions comercials, oficines, hotels, institucions i centres públics que per les seves característiques són assimilables a les aigües procedents d'usos domèstics.

2. Aigües residuals industrials pròpiament dites: són les aigües usades procedents d'establiments industrials, comercials o d'un altre tipus, que ocasionen deixalles diferents a les presents en les aigües definides en l'apartat a), generades en processos de fabricació o manipulació, per activitats nocives o perilloses.

Article 29. Qualitat dels abocaments

En funció de les característiques fisicoquímiques de les substàncies potencialment contaminants presents en els abocaments, s'estableix la classificació següent:

1. Contaminants admissibles: són totes aquelles substàncies que no constitueixen cap perill per a la vida, ni afecten sensiblement el normal funcionament de les xarxes urbanes de clavegueram o instal·lacions generals de tractament i depuració d'aigües residuals dependents de l'entitat prestadora del servei. S'inclouen en aquest grup:

• Abocaments domèstics en els quals la temperatura de les aigües, en el moment d'accedir a la connexió de servei, no excedeixi de 40°C.
• Abocaments industrials en què l'afluent estigui constituït exclusivament per aigües procedents d'usos higiènics i amb la limitació de temperatura per a abocaments domèstics.
• Aigües procedents de circuits de calefacció o refrigeració, exemptes de productes químics i amb temperatura inferior a 40°C.

2. Contaminants tolerables: són aquelles substàncies que per la seva naturalesa o per la seva baixa concentració, no constitueixen perill per a la vida, si bé la seva presència és susceptible d'ocasionar trastorns tolerables en el normal funcionament de les xarxes de clavegueram.

3. Contaminants inadmissibles: són aquelles substàncies que per la seva naturalesa, composició o grandària, poden ocasionar, per si soles o per interacció amb unes altres, danys o dificultats insalvables en el normal funcionament de les conduccions o instal·lacions de tractament o depuració d'aigües residuals, així com quan la seva presència comporti un perill potencial o cert per a la vida o integritat de les persones, per al medi ambient o per als béns materials. S'aplicarà el que disposa l'annex 5 del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) o la seva revisió corresponent.

Article 30. Abocaments atípics

1. És obligatòria l'adopció de mesures adequades per evitar les descàrregues accidentals d'abocaments que no compleixin el que estableix aquest Reglament.

2. En cas que es doni alguna situació d'emergència i/o un risc imminent de produir-se un vessament inusual i/o l'incompliment d'algun precepte d'aquest Reglament, la persona titular de l'activitat haurà de comunicar de manera immediata a l'Ajuntament o a l'entitat prestadora del servei aquesta circumstància, amb la finalitat de poder adoptar les mesures oportunes per a la protecció de les instal·lacions públiques. A continuació, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei emetrà un informe detallat, que haurà d'incloure les dades següents:

• Mesures correctores aplicades per la persona causant del vessament per reduir al màxim els efectes de la descàrrega accidental.
• Característiques fisicoquímiques del vessament.
• Volum del vessament.
• Durada i hora en què es va produir.
• Lloc de la descàrrega.
• Mesures adoptades i correccions per evitar la seva reproducció en un futur.
• Causa de l'accident.
• Hora i forma en què es comunica.

3. L'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei investigarà les causes que van motivar la situació d'emergència i/o de risc, sense perjudici de les responsabilitats en què hagi pogut incórrer la persona titular de l'activitat.

4. L'excés dels costos produïts en les instal·lacions de sanejament i depuració, a conseqüència del vessament accidental, els ha d'abonar la persona usuària causant, sense perjudici de les accions judicials que l'Ajuntament pugui emprendre i de les sancions que puguin correspondre.

5. En el cas d'evacuació d'elevades quantitats d'aigües a la xarxa de clavegueram, com per exemple, buidatge de piscines, buidatge per impulsió, etc., encara que compleixin les condicions d'abocament establertes en aquest Reglament, serà obligatori:

• Sol·licitar abans de 6 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Reglament l'autorització d'abocament per a piscines d'infraestructures turístiques i d'impulsió.
• Sol·licitar abans de 2 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Reglament l'autorització d'abocament per a piscines amb un volum superior a 40 m³ d'aigua.

 

Capítol VI. Limitacions i prohibicions

Article 31. Limitacions

L'Ajuntament podrà incloure en l'autorització d'abocament, per a aigües residuals industrials, els elements següents:

a. Valors màxims i mitjans permesos en la concentració de contaminants i característiques de les aigües residuals.

b. Limitació sobre el cabal i l'horari d'abocament.

c. Exigència d'instal·lacions de pretractament, mostreig i mesurament, en cas necessari.

d. Exigències respecte al manteniment i registre de les instal·lacions interiors, així com programa de compliment.

e. Condicions complementàries que asseguren el compliment d'aquest Reglament.

Article 32. Limitacions específiques

Les concentracions màximes instantànies de contaminants tolerables en les descàrregues d'abocaments d'aigües residuals són les següents:

Component	Paràmetre
DB05	500 mg/l
Ph	6 – 9,5
Temperatura	< 40º
Partícules sòlides en suspensió o decantables majors de 0,2 micres	400 mg/l
DQO	800 mg/l
Olis i greixos	100 mg/l
Arsènic	0,05 mg/l
Plom	0,05 mg/l
Crom total	3 mg/l
Crom hexavalent	0,5 mg/l
Coure	0,2 mg/l
Zinc	5 mg/l
Níquel	0,5 mg/l
Mercuri	0,01 mg/l
Cadmi	0,01 mg/l
Ferro	10 mg/l
Bor	2 mg/l
Cianurs	2 mg/l
Sulfats	1.500 mg/l

Aquesta normativa és compatible amb qualsevol acord especial que es pugui establir entre l'Ajuntament i qualsevol persona abonada quan les circumstàncies que hi concorrin ho aconsellin.

Article 33. Condicions especials d'abocament

1. L'Ajuntament podrà autoritzar de manera temporal abocaments a la xarxa i instal·lacions amb les concentracions següents:

• DBO5, entre 500 i 1.000 ppm;
• sòlids en suspensió, entre 400 i 800 ppm;
• DQO, entre 800 i 1.600 ppm.

2. La persona abonada haurà de sol·licitar autorització temporal per a l'abocament i explicar les condicions tècniques de l'abocament a la xarxa, i haurà de presentar el pla de control a realitzar, els assajos de les mostres realitzades i el termini estimat d'abocaments amb cabals estimats. L'Ajuntament podrà acceptar els abocaments amb les condicions sol·licitades i/o amb prescripcions addicionals.

La persona abonada estarà obligada a compensar el sobrecost de depuració aplicant les tarifes especials amb factors de correcció (F), que es recullen en la corresponent ordenança fiscal.

Mentre persisteixin els abocaments especials, es prendran mostres cada mes per aplicar el factor de correcció F als rebuts corresponents.

L'obtenció de mostres per determinar els paràmetres que s'indiquen en l'apartat anterior es realitzarà en presència de la persona abonada del servei de clavegueram o de la que la representi, a la qual se li lliurarà una mostra segellada de l'aigua recollida perquè es puguin realitzar les anàlisis pertinents, contrastables, si s'escau, amb les obtingudes per l'Ajuntament o, si s'escau, per l'entitat prestadora del servei.

Si la persona abonada es nega a ser-hi present, la mostra s'ha d'obtenir davant dos testimonis.

El volum del cabal sobre el qual s'aplicarà el factor F serà el registrat pel comptador de subministrament d'aigua de la xarxa municipal, tret que disposi d'altres fonts de proveïment d'aigua; en aquest cas, s'estimarà el consum real de l'activitat contaminant, considerant com a indicadors els elements de l'activitat de la qual es tracti.

Article 34. Prohibicions

No es poden efectuar abocaments, directament o indirectament, a la xarxa municipal de clavegueram d'aigües residuals que per la seva quantitat i/o característiques físiques o químiques puguin representar un risc per a la salut i la higiene públiques o per al medi ambient, per al manteniment i la funcionalitat de la mateixa xarxa, per al procés de depuració, i/o que incompleixin la normativa específica de l'activitat o abocament de què es tracti o les limitacions imposades administrativament.

Sense perjudici de l'anterior, queda prohibit abocar, directament o indirectament, a la xarxa de clavegueram públic les substàncies i els materials indicats a continuació, segons l'annex 5 del PHIB (Pla hidrològic dels Illes Balears):

1. Aigües procedents d'eixugades o afloraments del nivell freàtic.

2. Substàncies explosives: s'entenen com a tals aquells sòlids, líquids, gasos o vapors que, per raó de la seva naturalesa o quantitat, siguin o puguin ser suficients, per si mateixos o en presència d'altres substàncies, per provocar ignició o explosions. En cap moment els mesuraments successius efectuats amb un explosímetre en el punt de descàrrega de l'abocament a la xarxa de sanejament, podran indicar valors superiors al 5 per 100 del límit inferior d'explosivitat, i una mesura realitzada de forma aïllada no podrà superar en un 10 per 100 el límit esmentat. Es prohibeixen expressament:

• els gasos procedents de motors d'explosió;
• benzina, nafta, petroli i productes intermedis de destil·lació, querosè, xilè, èters, aldehids, alcohols, cetones, peròxids, clorats, perclorats, bromurs, carburs, hidrurs, nitrurs, sulfurs, etc.;
• dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, combustible i/o inflamable i olis volàtils;
• salmorra derivada dels processos de dessalatge.

3. Residus sòlids o viscosos: s'entenen com a tals aquells residus que provoquin o puguin provocar obstruccions o sediments en el flux del sistema integral de sanejament o que puguin interferir en el transport de les aigües residuals i obstaculitzin així els treballs de conservació, manteniment i neteja de les xarxes de sanejament o constitueixin pertorbacions en l'adequat funcionament dels processos i operacions de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR). Aquestes substàncies prohibides, en qualsevol de les seves dimensions, inclouen greixos, budells, teixits animals, fems, ossos, pèls, pells, carnasses, entranyes, sang, plomes, cendres, escòria, arena, calç, morters, residus de formigons i lletades de ciment o aglomerants hidràulics, fragments de pedres, marbre, metalls, vidre, palla, encenalls, gespa tallada, draps, grans, llúpol, deixalles de paper, fustes, plàstic, així com residus i productes enquitranats procedents d'operacions de refinament i destil·lació, residus asfàltics i de processos de combustió, olis lubrificants i similars, minerals o sintètics, incloent-hi aigua-oli, emulsions, agents escumejants i, en general, tots aquells sòlids de qualsevol procedència amb grandària superior a 1,5 cm en qualsevol de les seves tres dimensions. En aquest sentit es prohibeix la instal·lació de trituradores domèstiques o industrials per evitar la incorporació d'aquests residus a la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que, complint amb la limitació de temperatura, puguin adquirir consistència pastosa o sòlida a l'interior de la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que continguin productes susceptibles de precipitar o dipositar a la xarxa de sanejament o de reaccionar amb les seves aigües i produir substàncies compreses en qualsevol apartat d'aquest article.

4. Matèries acolorides i/o colorants: s'entenen com a tals aquells sòlids, líquids o gasos, com ara tintes, vernissos, laques, pintures, pigments i altres productes afins que, incorporats a les aigües residuals, les acoloreix de tal forma que no poden eliminar-se amb cap dels processos de tractament usuals que s'empren en les depuradores d'aigües residuals.

Es podrà admetre la seva evacuació si es demostra la seva desaparició en el tractament convencional de les EDAR o es justifica degudament la seva degradabilitat.

5. Substàncies corrosives: s'entenen com a tals aquells sòlids, líquids, gasos o vapors que provoquin corrosions al llarg del sistema integral de sanejament, tant en equips com en instal·lacions, capaços de reduir-ne considerablement la seva vida útil o produir-hi avaries. S'inclouen els següents: àcid clorhídric, nítric, sulfúric, carbònic, fòrmic, acètic, làctic i butíric, lleixius de sosa o potassa, hidròxid amònic, carbonat sòdic, aigües de molt baixa salinitat i gasos com el sulfur d'hidrogen, clor, fluorur d'hidrogen, diòxid de carboni, diòxid de sofre, i totes les substàncies que reaccionant amb l'aigua formin solucions corrosives, com els sulfats i clorurs.

6. Substàncies radioactives o isòtops: en qualsevol de les seves formes, de vida mitjana o curta i/o tal concentració que puguin provocar danys i/o perill al personal i les instal·lacions de sanejament.

7. Substàncies nocives: qualsevol sòlid, líquid o gas, ja sigui pur o barrejat amb altres residus, que per la seva naturalesa i/o quantitat pugui ocasionar qualsevol molèstia o perill per a la població o per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa de sanejament o de l'EDAR.

8. Residus que produeixin gasos nocius: s'entenen com a tals els residus que produeixin gasos nocius en l'atmosfera de la xarxa de sanejament i/o emissaris en concentracions superiors als límits següents:

cc/m3 d'aire
Monòxid de carboni (CO)	100
Amoníac (NH3)	100
Clor (Cl2)	1
Brom(Br2)	1
Sulfhídric (SH2)	20
Cianhídric (CNH)	10
Diòxid de sofre (SO2)	10
Diòxid de carboni (CO2)	5.000

9. Residus tòxics i perillosos: s'entenen com a tals aquells sòlids, líquids o gasosos, industrials o comercials, que per les seves característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o un control periòdic dels seus potencials efectes nocius i, en especial, els següents:

Acenaftè

Acrilonitril

Acroleïna (Acrolín)

Alaclor

Aladrín

Quitrà

Antimoni i composts

Antracè

Asbest

Atrazina

Benzè

Benzidina

Benzo(a)pirè

Beril·li i composts

Bromat

Cadmi

Carboni, tetraclorur

Clordà (Chlordane)

Clorfenvinfòs (pesticida organofosforat)

Cloripirifòs (insecticida)

Cloroltano

Cloroalcans

Clorobenzè

Clorofenols

Cloroform

Cloronaftalè

Cobalt i composts

Dibenzofurans policlorats

Diclorodifeniltricloroetà i metabòlits (DDT)

Diclorobenzens

Diclorobenzidina

1,2-Dicloroetà

Dicloroetilens

2,4-Diclorofenol

Diclorometà

Dicloropropà

Dicloropropè

Dieldrina (Dieldrin)

Di (2-etilhexil)ftalat (DEHP)

2,4-Dimetilfenols o xilenols

Dinitrotulè

Diuró

Endosuflen i metabolits

Endrina (Endrin) i metabolits

Epiclorhidrina

Èters halogenats

Etilbenzè

Fluorantè

Flalats d'èters

Halometans

Heptaclor i metabolits

Hexaclorobenzè (HCB)

Hexaclorobutadiè (HCBD)

Hexaclorocicloexà (HTB, HCCH, HCH, HBT)

Hexaclorociclopentadiè

Hidrazobenzè (D phenylhidrazine)

Hidrocarburs aromàtics policiclics (PAH)

Isodrín

Isodrina

Isofora fsophorone

Isoproturon

Mercuri

Metolaclor

Molibdè i composts

Naftalè

Nitrobenzè

Nitrosamines

Nonilfenol

Octilfenol

Plaguicides

Pentaclorobenzè

Pentaclorofenol (PCP)

Percloroetilè

Pesticides

Policlorats, bifenils (PBC's)

Policlorats, trifenils (PCT's)

Simazina

2,3,7,8-Tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD)

Tetracloroeteno

Tetracloroetilè

Triclorobenzens

1,1,1-Tricloroetà

Tal·li i composts

Tel·luri i composts

Terbutilazina

Titani i composts

Toluè

Toxafè

Tributilestany i composts

Tricloroeteno

Tricloroetilè

Trihalometans

Trifuralina

Urani i composts

Vanadi i composts

Clorur de vinil

Les substàncies químiques de laboratori i els composts farmacèutics o veterinaris nous, identificables o no, els efectes dels quals puguin suposar risc sobre el medi ambient o la salut humana

10. Restes sanitàries i fàrmacs obsolets i caducs que, encara que no han estat esmentats de manera expressa anteriorment, puguin produir greus alteracions en les estacions depuradores, fins i tot en petites concentracions, com és el cas dels antibiòtics.

11. Altres abocaments: els abocaments que no satisfacin els límits establerts en els apartats anteriors, així com qualssevol altres que determini la legislació.

 

Capítol VII. L'autorització d'abocament

Article 35. Disposicions generals

S'entén com a autorització d'abocament aquell permís que dona l'Ajuntament a l'activitat a dur a terme per un abocament d'aigües residuals a la xarxa de clavegueram en les condicions determinades en aquest Reglament.

Article 36. Obligatorietat de l'abocament

Tot edifici, finca o propietat, situat dins de la delimitació de sòl urbà i amb independència del seu ús, està obligat a abocar les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram, amb les condicions de l'article 9 d'aquest Reglament.

Article 37. Sol·licitud d'autorització d'abocament

1. La tramitació de sol·licitud d'autorització d'abocament dependrà de la tipologia d'abocaments:

a. Abocaments procedents d'ús domèstic: en el cas d'habitatges, l'autorització d'abocament s'entendrà implícita en la cèdula d'habitabilitat.

b. Abocaments procedents d'usos industrials (no domèstics):

• Aigües residuals assimilables a domèstiques: la seva tramitació estarà implícita en la llicència d'activitat i es considerarà similar als abocaments domèstics. Per als abocaments de neteja de piscines, s'aplicarà el que descriu l'article 30 d'aquest Reglament.
• Aigües residuals industrials pròpiament dites: totes les persones físiques o jurídiques que tinguin situats o pretenguin situar en el municipi, establiments i instal·lacions industrials i mercantils que generin aigües residuals industrials, hauran de sol·licitar, tramitar i obtenir una autorització d'abocament per a l'ús de la xarxa municipal. Les indústries que l'hauran de sol·licitar estan indicades en l'Annex III.

2. Cada permís d'abocament quedarà adscrit a les finalitats i els usos per als quals s'ha concedit, i queda prohibit donar-li un abast o dedicar-lo a altres fins diferents dels que hagin estat objecte de contractació, per als quals, en qualsevol cas, serà preceptiu sol·licitar un nou abocament.

Article 38. Tramitació d'autorització d'abocament

1. Les activitats que per la seva condició descrita a l'article anterior hagin de sol·licitar l'autorització d'abocament, hauran d'aportar com a mínim la informació que a continuació es detalla:

a. Sol·licitud per obtenir l'autorització d'abocament per part de la persona titular de l'activitat.

b. Documentació a aportar, juntament amb la sol·licitud:

• Plànols i/o projectes de la xarxa interior a escala 1:100 o menor, sempre que s'hi apreciïn adequadament les instal·lacions i el punt d'abocament.
• Plànol d'ubicació de l'establiment on es genera l'abocament a escala 1:2000 o 1:5000.
• Acreditació de la representació legal.
• Justificant de la sol·licitud de llicència municipal d'activitat o justificant de la concessió d'aquesta llicència.
• Còpia del contracte amb un gestor autoritzat de retirada dels residus perillosos i altres que no estiguin permesos de ser evacuats a la xarxa municipal.
• Referència cadastral.
• Qualsevol altre document que en un moment donat pugui considerar-se necessari o oportú per part de l'Ajuntament.

2. Una vegada rebuda la sol·licitud, els serveis tècnics municipals o l'entitat prestadora del servei comprovaran si la documentació presentada s'ajusta als requisits del Reglament; en cas contrari, es requerirà la persona interessada perquè en el termini de deu dies hàbils esmeni o completi la documentació. Si no ho fa dins el termini, s'entendrà per desistida de la seva sol·licitud.

3. Transcorregut el termini d'esmena, en el termini de 30 dies els serveis tècnics municipals o l'entitat prestadora del servei emetran un informe sobre l'abocament. Si de l'informe es desprèn la improcedència de l'abocament, l'Ajuntament denegarà l'autorització i dictarà una resolució motivada, amb l'audiència prèvia a la persona interessada, o bé la requerirà perquè introdueixi les correccions oportunes en el termini de 30 dies. Transcorregut aquest termini sense que la persona interessada hagi introduït les correccions pertinents, l'Ajuntament denegarà l'autorització.

4. L'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei dictarà resolució expressa sobre les sol·licituds d'autorització d'abocament en el termini de tres mesos com a màxim, comptadors des de l'inici del procediment. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat resolució expressa, la sol·licitud s'entendrà desestimada per silenci administratiu.

Article 39. Exempció de l'autorització d'abocament

Estan exemptes d'obtenir l'autorització d'abocament aquelles activitats que compleixin tots i cadascun dels requisits següents:

• Disposar de servei de clavegueram.
• Estar proveïdes de subministrament d'aigua potable municipal.
• No consumir més de 2 m³ al dia.
• No generar aigües residuals diferents de les assimilables a domèstiques.
• No realitzar cap procés que necessiti pretractament mínim segons l'Annex III del present Reglament.

En el cas d'activitats amb subministraments d'aigua a través de pous o fonts pròpies, serà obligatori sol·licitar l'autorització d'abocament.

Article 40. Revisió de les autoritzacions

1. La persona titular de l'autorització d'abocament té l'obligació de comunicar a l'Ajuntament qualsevol circumstància que impliqui una variació de les característiques quantitatives i/o qualitatives de l'abocament i/o de la seva gestió, i revisar les autoritzacions concedides sempre que es doni alguna de les circumstàncies següents:

• Quan es produeixin canvis o modificacions en el procés industrial o en el desenvolupament de l'activitat que suposin modificacions en el cabal o característiques fisicoquímiques de les aigües abocades en un 15 %.
• Quan es modifiquin els límits d'abocament del present Reglament.
• Quan es produeixin modificacions en els plantejaments de seguretat.
• Quan s'hagin alterat substancialment les circumstàncies concurrents en el moment d'atorgar l'autorització o quan n'hagin sobrevingut uns altres que justifiquin la denegació de les autoritzacions o l'atorgament en condicions diferents.
• Quan la càrrega contaminant abocada per les activitats respecte al total tractat pel sistema de sanejament, sigui significativa i dificulti el tractament amb les condicions adequades.

2. Mitjançant resolució motivada i amb audiència prèvia a la persona interessada, l'Ajuntament acordarà la modificació del condicionat de l'autorització que resulti adequat i pertinent com a conseqüència de la revisió practicada d'acord amb el que estableix el present article.

Article 41. Control de les autoritzacions d'abocament

Independentment dels autocontrols imposats en el condicionat de l'autorització, l'Ajuntament, a través dels seus serveis tècnics o a través de l'entitat prestadora del servei, podrà efectuar totes les anàlisis, inspeccions i comprovacions que estimi oportunes a fi de comprovar el compliment de l'autorització d'abocament.

 

TÍTOL TERCER INSPECCIÓ, RÈGIM SANCIONADOR I RECLAMACIONS

Capítol I. Control d'abocaments

Article 42. Anàlisi

Les anàlisis i els assajos necessaris per determinar les característiques dels abocaments els ha d'efectuar la persona abonada d'acord amb el que estableixen les normes vigents o, si s'escau, els mètodes patró que adopti el laboratori autoritzat per l'Ajuntament.

La realització d'aquests assajos és obligatòria només per a les autoritzacions d'abocament de tipus industrial.

Article 43. Resultats

Els resultats obtinguts s'han de remetre a l'Ajuntament i han d'estar sempre a disposició del personal tècnic responsable de la inspecció i el control dels abocaments per al seu examen, quan aquesta es produeixi.

Article 44. Comprovacions

L'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei podrà realitzar les seves pròpies determinacions aïllades o en paral·lel amb la persona abonada quan ho consideri procedent i en la forma establerta a tals efectes en el present Reglament.

Article 45. Arqueta de mostreig

Totes les instal·lacions interiors per a les que s'hagi concedit autorització per a l'abocament industrial, han de disposar d'una arqueta accessible destinada a la presa de mostres de l'afluent al clavegueram.

Article 46. Freqüència de retirada de residus

En cas d'abocament d'aigües industrials serà obligatori que la persona física o jurídica titular de la corresponent activitat acrediti anualment davant l'Ajuntament la correcta retirada dels residus amb el gestor autoritzat, l'evacuació dels quals no estigui permesa en la xarxa municipal.

 

Capítol II. Inspecció

Article 47. Inspecció

L'Ajuntament, amb la col·laboració, si s'escau, de l'entitat prestadora del servei, vigilarà les condicions i formes en què les persones abonades i altres persones interessades utilitzen el servei, d'acord amb les disposicions d'aquest Reglament.

Article 48. Actuació inspectora

L'actuació del personal d'inspecció acreditat per l'Ajuntament, es reflectirà en una acta en la qual consti el nom i domicili de la persona abonada inspeccionada, les circumstàncies en què s'ha dut a terme la inspecció, la data i hora, així com també els fets que l'originin.

La persona que hagi realitzat la inspecció haurà de lliurar una còpia signada d'aquesta acta a la persona abonada.

Article 49. Equips

La persona abonada està obligada a instal·lar, pel seu compte i al seu càrrec, els equips de mesura, presa de mostres i control que l'Ajuntament estimi necessaris per a la mesura i vigilància dels seus abocaments. Igualment, els ha de mantenir i conservar en condicions adequades de funcionament, i la instal·lació ha de fer-se en el lloc més idoni per al seu accés i inspecció. L'Ajuntament podrà exigir, en cas que diverses persones abonades aboquin en el mateix ramal de clavegueram i amb característiques similars, la col·locació d'equips conjunts o separats segons ho aconsellin les condicions i la disponibilitat d'espai. La instal·lació i el manteniment dels equips s'ha de realitzar de la forma que es determini en l'acord que s'adopti a tals efectes.

Article 50. Accions reglamentàries

Els abocaments a la xarxa de clavegueram que no compleixin qualsevol de les limitacions o prohibicions que s'especifiquen en el present Reglament donaran lloc al fet que l'Ajuntament adopti alguna o algunes de les mesures següents:

a. Prohibir totalment l'abocament quan es produeixi l'incompliment i aquest no pugui ser corregit en les instal·lacions de la persona abonada ni en les de l'entitat prestadora del servei.

b. Exigir a la persona abonada que adopti les mesures necessàries per modificar l'abocament.

c. Exigir a la persona responsable d'efectuar, provocar o permetre l'abocament, el pagament de totes les despeses i costos addicionals als quals l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei hagi hagut de fer front a conseqüència d'aquests, per desperfectes, avaries, neteja, etc.

d. Suspendre temporalment l'activitat fins que s'esmenin les deficiències detectades.

e. Aplicar les sancions previstes en el present Reglament.

Article 51. Emergències

Davant una situació d'emergència o amb risc imminent de produir-se un abocament inusual a la xarxa de clavegueram que pugui ser potencialment perillós per a la seguretat de les persones o instal·lacions, la persona abonada haurà de comunicar urgentment la situació produïda i emprar totes aquelles mesures que disposin, a fi d'aconseguir minimitzar el problema. Posteriorment, la persona abonada haurà de remetre a l'Ajuntament el corresponent informe del fet.

 

Capítol III. Règim sancionador

Article 52. Objecte i abast del règim sancionador

Aquest capítol té per objecte regular el règim sancionador de les infraccions administratives comeses per les persones usuàries o abonades del servei i per totes aquelles persones les accions o omissions de les quals afectin o incideixin en el servei o en les seves instal·lacions, sempre que aquestes conductes estiguin tipificades com a infracció en el present Reglament. Així mateix, aquest règim sancionador només s'aplicarà en absència de normativa especial o sectorial aplicable, o si aquesta darrera és insuficient.

Article 53. Potestat sancionadora

1. El batle o la batlessa, o el regidor o regidora en qui delegui, és l'òrgan competent per incoar els procediments sancionadors, adoptar mesures provisionals i imposar les sancions corresponents.

2. La instrucció de l'expedient podrà correspondre a un funcionari o funcionària municipal degudament qualificat, o també a personal funcionari d'altres entitats locals amb tasques de cooperació i assistència i, excepcionalment, a personal funcionari del Govern de les Illes Balears.

3. En els casos que resulti necessari, es designarà secretari o secretària de l'expedient, a un funcionari o funcionària de l'Ajuntament, degudament capacitat

Article 54. Responsables

Seran responsables les persones físiques o jurídiques que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en el present Reglament.

​​​​​​​Article 55. Infraccions lleus

Es considera infracció lleu en aquest Reglament l'incompliment de les obligacions de les persones abonades segons el present Reglament, excepte les relatives a les obligacions econòmiques o aquelles que els articles següents qualifiquin com a greus o molt greus.

Article 56. Infraccions greus

Tenen la consideració d'infraccions greus les següents accions o omissions:

a. Causar danys indegudament en els elements de les xarxes municipals de clavegueram.

b. Realitzar abocaments a la xarxa de clavegueram públic de les substàncies, materials i productes prohibits en aquest Reglament.

c. Realitzar abocaments a la xarxa de clavegueram públic, directament o indirectament, sense la corresponent autorització o sense atenir-se als termes o a les disposicions d'aquest Reglament i altra normativa que resulti d'aplicació.

d. No connectar les instal·lacions interiors a la xarxa pública de clavegueram, tret dels supòsits que estigui permès.

e. Mantenir en servei fosses sèptiques o pous absorbents quan es disposi o pugui disposar de connexió de servei a la xarxa municipal o d'autorització.

f. L'incompliment de les normes relatives a construcció de connexions de servei i connexió a la xarxa.

g. La manipulació en la xarxa de competència de l'Ajuntament o de l'entitat prestadora del servei sense produir defraudació.

h. La reiteració de tres infraccions lleus en un any.

Article 57. Infraccions molt greus

Es considera infracció molt greu:

a. Qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors, si causen danys greus i rellevants en les instal·lacions d'aquest servei o d'uns altres també municipals o a la via pública, i en particular els abocaments especificats en l'article 34 i no autoritzats.

b. La reiteració de tres infraccions greus en tres anys.

Article 58. Sancions

1. Les infraccions de caràcter lleu donen lloc a l'advertiment de l'Ajuntament i a l'obligació de normalitzar la situació en un termini màxim de 15 dies. A més, seran sancionades amb multes de fins a 750 euros.

2. Les infraccions greus seran sancionades amb multes de 751 a 1.500 euros.

3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multes de 1.501 a 3.000 euros.

4. Els abocaments especificats en l'article 34 i no autoritzats podran ser sancionats en funció del grau de contaminació, segons informe dels tècnics municipals.

5. En cas d'infraccions molt greus, després de la tramitació del corresponent expedient, la sanció econòmica a imposar serà compatible amb la sanció de clausura temporal de l'activitat per termini màxim d'un mes.

Article 59. Graduació de les sancions

En determinar les multes corresponents, la corporació garantirà la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Es consideraran especialment els criteris següents:

a. L'existència d'intencionalitat o reiteració, així com el grau de participació en els fets de l'infractor i el benefici obtingut per aquest motiu de la infracció administrativa.

b. La naturalesa dels perjudicis causats, atesa la gravetat del mal derivat de la infracció, a l'alteració causada, i al grau d'afectació que aquesta infracció hagi tingut en la salut i seguretat de les persones.

c. La reincidència, per comissió, en el termini d'un any, de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, si ha estat declarada per resolució ferma en la via administrativa.

Article 60. Concurrència de sancions

Si de la comissió d'una de les infraccions administratives previstes en aquest Reglament es deriva necessàriament la comissió d'una altra o altres, s'imposarà únicament la sanció més elevada de totes les que siguin susceptibles d'aplicació.

En cap cas es poden sancionar fets que ho hagin estat prèviament en l'àmbit penal o administratiu en aquells supòsits en què s'apreciï la identitat del subjecte, dels fets i dels fonaments de la sanció imposada. Existirà identitat de fonament quan siguin els mateixos interessos públics protegits pels règims sancionadors concurrents.

Si durant la tramitació del procediment sancionador s'aprecia la possible qualificació dels fets com a constitutius d'un delicte d'estafa, apropiació indeguda o frau en el subministrament, segons la regulació continguda en el Codi penal, es procedirà, d'acord amb la legislació vigent, a passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal, i se suspendrà el procediment administratiu des del moment que l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, i fins que aquest s'hagi resolt.

Article 61. Reparació

La imposició de les sancions és independent de l'obligació exigible en qualsevol moment a la persona responsable de la infracció de la reposició de la situació alterada al seu estat originari, així com amb la indemnització pels danys i perjudicis causats ​​en les instal·lacions municipals, obres annexes o qualsevol altre bé del patrimoni municipal que hagi resultat afectat. La reposició i reparació executada per l'Ajuntament o entitat prestadora del servei, ha d'anar a càrrec de la persona responsable de la infracció.

Article 62. Compatibilitat de les sancions amb altres mesures

No tenen caràcter sancionador les suspensions del subministrament que autoritzi l'Ajuntament. La imposició de sancions és compatible amb l'adopció simultània d'aquesta mesura.

Article 63. Altres responsabilitats

Les sancions previstes en aquest Reglament s'imposen amb independència de la responsabilitat civil o penal que pugui ser exigida davant els tribunals competents.

Article 64. Procediment sancionador

Els expedients sancionadors, a falta de normativa sectorial específica, es tramitaran de conformitat amb aquest Reglament, el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el reglament del procediment a seguir en l'exercici de la potestat sancionadora en àmbit de les Illes Balears, així com, si s'escau, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques.

Article 65. Mesures provisionals

1. L'Ajuntament pot adoptar mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure. En l'adopció d'aquestes mesures s'han de tenir presents les pautes següents:

o L'existència d'elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d'adoptar mesures provisionals.

o La idoneïtat i proporcionalitat de les mesures adoptades en referència als fets i les circumstàncies determinats en l'expedient sancionador.

o L'omissió de mesures provisionals que puguin causar perjudici d'impossible o difícil reparació, així com d'aquelles altres que comportin la violació de drets emparats per les lleis.

2. A més, l'Ajuntament pot adoptar les dues mesures provisionals següents, amb la finalitat de paralitzar els efectes de la infracció:

o precintament de connexions de servei;

o clausura temporal de l'activitat.

 

Capítol IV. Consultes i reclamacions

Article 66. Consultes i informació

La persona abonada té dret a formular davant l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei consultes sobre totes les qüestions derivades de la prestació del servei. També pot sol·licitar pressupostos previs a les instal·lacions. En el cas de consulta formulada davant l'entitat prestadora, aquesta ha d'informar per escrit sobre totes les consultes formulades correctament en el termini màxim d'un mes.

Article 67. Reclamacions

La persona abonada pot formular reclamacions directament a l'Ajuntament o a l'entitat prestadora del servei, verbalment o per escrit. En cas de reclamació escrita davant l'entitat prestadora, la reclamació s'entén desestimada si l'entitat no emet la corresponent resolució en el termini d'un mes. Contra l'expressa o presumpta resolució es pot reclamar, en el termini d'un mes, davant el batle o batlessa, que ha de resoldre. Si transcorre un mes sense resolució expressa, la reclamació es considerarà desestimada i seran procedents els corresponents recursos administratius previstos en la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 68. Jurisdicció

Els conflictes que es plantegin sobre la interpretació i l'aplicació d'aquest Reglament es resoldran davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Disposició addicional

A partir de l'entrada en vigor del present Reglament, les disposicions que conté seran aplicables a tots els immobles i finques des d'on s'efectuïn abocaments a la xarxa de clavegueram, a totes les persones abonades del servei de sanejament d'aigües i a aquelles que efectuïn abocaments a la xarxa de clavegueram.

Disposicions transitòries

Primera.

En el termini de dos anys comptadors des de l'entrada en vigor del present Reglament, s'hauran d'adequar les instal·lacions de les finques a les condicions i requisits que s'hi estableixen encaminades a l'abocament, la conducció i la depuració d'aigües.

Segona.

A partir de l'entrada en vigor del present Reglament, totes les persones titulars d'abocaments no domèstics que s'hi vegin afectats, han de remetre a l'Ajuntament, en el termini de sis mesos, la sol·licitud d'autorització d'abocament amb la documentació justificativa. Si es tractés d'abocaments prohibits, hauran de suspendre l'abocament des del moment de l'entrada en vigor, i si es tractés d'abocaments que requereixin tractament previ segons l'Annex III del Reglament, hauran d'aplicar les mesures correctores en el termini màxim d'un any.

Transcorreguts aquests terminis sense haver-se dut a terme les actuacions requerides per part de la persona responsable, l'Ajuntament podrà adoptar les resolucions i mesures corresponents per al compliment de les normes d'aquest Reglament, i aplicar íntegrament el seu règim disciplinari.

Tercera.

Es disposa d'un termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Reglament per eliminar les fosses sèptiques amb infiltració al terreny, sempre que no es disposi de l'autorització de l'Autoritat Hidràulica o l'Administració competent.

Quarta.

Qualsevol persona usuària del clavegueram que no compti amb una arqueta de connexió o pou de bloqueig en via pública i al costat de la línia de façana, disposarà de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Reglament per construir-la.

Cinquena.

En el cas que existeixi o es construeixi xarxa d'aigües pluvials (xarxa separativa), cada persona propietària disposarà d'un període de dos anys com a màxim per a executar l'arqueta de les aigües pluvials i la seva connexió, i habilitar la corresponent xarxa separativa dins de la seva propietat.

Sisena.

La zones urbanes de Cala Pi, Vallgornera i es Pas de Vallgornera queden excloses d'aquest Reglament fins a l'aprovació de la modificació de planejament o la implantació de xarxes de clavegueram, moment en què s'aprovarà la corresponent normativa per a aquestes zones.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes aquelles disposicions municipals d'igual o inferior rang que s'oposin a les disposicions del present Reglament.

Disposició final.

El present Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

ANNEX I. INSTAL·LACIONS EXTERIORS

Característiques de les instal·lacions exteriors

1. La connexió de servei comprèn el conjunt de canonades i altres elements que uneixen la xarxa de clavegueram amb la instal·lació interior de l'immoble o finca. En general, consta dels següents elements:

a. arqueta de connexió;

b. embornal de connexió de servei externa;

c. connexió amb l'embornal general.

2. Les característiques concretes i les especificacions tècniques de cadascuna de les connexions de servei han de ser fixades per l'entitat prestadora del servei, d'acord amb el que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de març, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació, i la resta de disposicions que siguin aplicables, i sobre la base de l'ús de l'immoble generador de les aigües, consums previsibles i condicions d'abocament.

En general i sempre que sigui tècnicament possible, han de tenir els diàmetres exteriors següents:

1. Connexió de servei per a habitatges unifamiliars: DN160. DN200

2. Connexió de servei per a habitatges plurifamiliars: DN200. DN315.

3. Els materials a emprar en la construcció de les connexions de servei són els següents:

a. Conducció de PVC, classe SN4, tipus teula amb junta elàstica, norma UNE-EN 1401 per a xarxa de residuals, diàmetre mínim 160 mm.

b. Conducció de tub de polietilè d'alta densitat (PEAD) corrugat exteriorment SN8, diàmetre mínim 160 mm, color negre, norma UNEIX EN 13476, amb maniguet i junta elàstica, amb unió entre tub que suporti una pressió interna d'1 atm per a xarxa de pluvials.

c. Conducció de tub de polipropilè (PP) corrugat exteriorment SN8, diàmetre mínim 160 mm, color negre, norma UNEIX EN 13476, amb copa incorporada com a part solidària en el procés de fabricació, junta elàstica (no s'admetran tubs amb maniguet presoldat), amb unió entre tub que suporti una pressió interna d'1 atm per a xarxa de pluvials.

d. Accessoris de PVC dur amb junta de goma "Z" per a residuals i de polipropilè o polietilè per a pluvials.

e. Els punts de connexió de les connexions de servei a la conducció principal s'han de realitzar preferentment als pous de registre. En cas contrari s'han d'executar amb accessoris de PVC dur, empelt "Clic" o derivació pinça.

f. Tots els dispositius de cobriment i tancament per a zones amb pas de vehicles o vianants han de complir amb la norma UNEIX EN 124 i han d'estar certificats per una entitat acreditada per ENAC. En particular, sobre voreres les tapes han de ser tipus B 125/ C250 i en calçada C400.

g. Les arquetes de registre exteriors han de ser enregistrables i no sifònics.

h. Podran utilitzar-se, amb autorització municipal prèvia, altres materials de conduccions com formigó, pvc, etc.

Requisits i característiques bàsiques de la connexió a la xarxa de clavegueram

A més de guardar en la construcció les disposicions i dimensions adequades per a un desguàs correcte, s'han de seguir les instruccions que indiqui l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei, entre les quals es destaquen les següents:

a. El diàmetre de l'embornal de la connexió de servei externa no ha de ser, en cap cas, inferior a 160 mil·límetres de diàmetre i el seu pendent longitudinal ha de ser sempre superior a l'1 %.

b. En cas d'existir alguna arqueta sifònica situada a la via pública que hagi sofert algun embús, l'Ajuntament o l'entitat prestadora del servei podrà eliminar el sifó perquè aquests episodis no es reprodueixin.

c. Entre la connexió de servei del clavegueró i el sifó general de l'edifici, s'ha de disposar obligatòriament d'una canonada de ventilació sense sifó ni tancament, que sobrepassi en dos metres el darrer pla accessible de l'edifici, la qual s'ha de situar com a mínim a altres dos metres de distància dels immobles veïns.

d. En els edificis ja construïts, les conduccions d'aigües pluvials podran ser usades com a xemeneies de ventilació, sempre que siguin susceptibles d'adaptar-se a les condicions assenyalades anteriorment i desguassin directament a l'embornal.

e. Les instal·lacions interiors de desguàs d'un edifici situades a una cota inferior a la rasant de la vorera han de ser completament estanques a la pressió mínima d'1 kg/cm².

f. No pot haver-hi obertures en les canonades situades a menys de 0,5 m sobre el nivell de la vorera. En cap cas es podrà exigir a l'Ajuntament o a l'entitat prestadora del servei cap responsabilitat pel fet que mitjançant l'embornal de desguàs puguin introduir-se aigües procedents de l'embornal públic en una finca particular. La persona abonada haurà de preveure els mecanismes corresponents i les obres necessàries per a impedir la reculada de les aigües.

 

ANNEX II. INSTAL·LACIONS INTERIORS

Definició i característiques tècniques

Es denominen instal·lacions interiors el conjunt de canonades, arqueta, pous i elements de control i seguretat que permeten l'evacuació de les aigües residuals i pluvials procedents d'una propietat privada a la connexió de servei corresponent.

Sense perjudici dels requisits que estableixin les disposicions legals en vigor, les instal·lacions interiors d'evacuació d'aigües han de complir les característiques mínimes següents:

a. S'han de dimensionar de manera que puguin evacuar un cabal d'aigua equivalent al 150 % del total que pugui aportar a la connexió el consum propi més el cabal de pluja corresponent.

b. Tots els elements de la instal·lació han de discórrer dins de la propietat o per zones d'ús comú de l'immoble, i han de quedar establertes les servituds que es generin en les escriptures corresponents de divisió de la propietat.

c. Independentment que tots els aparells instal·lats amb consum d'aigua tinguin el seu propi sifó, s'ha d'instal·lar també un sifó general per a cada edifici. Aquest sifó o arqueta sifònica ha de quedar emplaçada en zona d'ús comú de l'immoble i a una distància màxima de la connexió de 2 metres, ha d'estar impermeabilitzada interiorment i amb tapa de registre accessible.

d. Entre la connexió de servei i el sifó general de l'edifici s'ha de disposar obligatòriament d'una canonada de ventilació sense sifó ni tancament que sobrepassi en dos metres l'últim pla accessible de l'edifici, que ha de situar-se com a mínim a dos metres de distància dels predis veïns. Per aquesta canonada podran conduir aigües pluvials sempre que, respectant la lliure ventilació, els punts laterals de recollida estiguin degudament protegits per sifons o reixes que impedeixin el pas de múrids.

e. Els baixants de l'edifici podran servir per a la ventilació aèria; en aquest cas hauran de complir les condicions que s'exigeixen en l'apartat anterior.

f. Instal·lacions d'elevació: amb independència que es compleixi el que estableixen les disposicions i normes en vigor referents a aquesta mena d'instal·lació, s'han d'adequar a les característiques mínimes:

 

1. Només s'han d'evacuar a través d'estacions d'elevació les aigües que se situïn en cotes inferiors a la de l'arqueta sifònica.

2. S'ha de disposar d'un pou d'aspiració amb capacitat mínima per emmagatzemar el volum d'aigua que es pugui consumir durant un període de 48 hores.

3. En el càlcul i disseny d'aquestes instal·lacions s'ha de tenir en compte la conveniència de duplicar els equips per cobrir possibles avaries. En tot cas, la seva capacitat d'evacuació ha de ser un 50 % superior al volum punta que pugui ser necessari evacuar a través d'elles.

4. Les instal·lacions d'elevació han d'estar dotades de sistemes d'automatisme de posada en marxa i parada en funció del nivell d'aigua en el pou d'aspiració.

5. En tot moment ha de garantir la impossibilitat de descàrrega elèctrica al fluid a elevar per les conduccions utilitzades.

6. És obligatori comptar amb vàlvules antiretorn.

g. L'arqueta sifònica ha de quedar situada en zona de fàcil accés, que sigui d'ús compartit de l'immoble i a una distància del mur o tancament de la propietat tal que limiti a un màxim de 2 metres la longitud del tub de connexió mesurada a partir de la cara interna del mur.

Sigui quin sigui el sistema triat per a la construcció de la xarxa horitzontal d'evacuació, l'arqueta sifònica ha de quedar impermeabilitzada i amb tapa de registre accessible des de la planta baixa de l'edificació, en zona d'ús compartit. Les seves dimensions internes en planta es determinen en funció del diàmetre del tub de connexió amb un mínim de 60 x 60 centímetres, si la seva profunditat és menor d'1 metre i d'1,50 x 1,00 metres, si fos superior.

La connexió de la canonada a aquesta arqueta i la seva disposició interna s'ha d'executar de manera que s'obtingui una barrera hidràulica a la circulació de gasos i s'impedeixi la sortida a la connexió de servei de productes d'abocament no autoritzats. A l'interior d'aquesta arqueta o amb posterioritat a aquesta, en el sentit normal de circulació de l'aigua, s'hi ha d'instal·lar un dispositiu que impedeixi el retorn d'aigua procedent de la connexió o de la claveguera cap a la interior de l'edificació. La neteja i conservació en perfecte estat de funcionament d'aquesta arqueta correspon en tot cas a la persona o persones propietàries de l'immoble. El tub de connexió a l'arqueta de registre de la connexió ha de ser almenys de 160 mm de diàmetre i pendent d'un 1%, ha de sobrepassar el pla exterior de la façana en, almenys, 20 cm, i ha d'estar fet d'un material homologat per l'entitat prestadora del servei. La seva profunditat de sortida ha de ser 60 cm, tret que la infraestructura permeti una profunditat major i mai superior a 100 cm, prèvia autorització.

Arqueta separadora de greixos

Quan l'activitat de l'edifici, encara que només sigui d'una part d'aquest, pugui aportar greixos a la xarxa de clavegueram, com són els casos de restaurants, tallers mecànics, de rentada i engreix, hospitals, hotels, bugaderies, gasolineres, plantes d'hidrocarburs, desballestaments, empreses de pintura, indústria càrnia i altres que siguin potencialment productors de greixos, hauran d'instal·lar una arqueta separadora de greixos, del tipus autoritzat per l'Ajuntament.

Arqueta separadora de sediments

En immobles on els abocaments puguin aportar sediments a la xarxa de clavegueram, s'ha d'instal·lar una arqueta separadora de sediments, capaç de decantar detritus i llots. El disseny ha de ser d'un tipus autoritzat per l'Ajuntament.

 

ANNEX III. PRETRACTAMENT SEGONS INDÚSTRIES

Les indústries que se citen a continuació han de seguir un pretractament abans d'abocar les seves aigües residuals a la xarxa de sanejament. En funció de l'ús, es podrà exigir que els sistemes de pretractament estiguin homologats. S'indiquen a continuació, de manera orientativa, els tractaments a realitzar, que seran detallats en l'autorització d'abocament:

• Indústries càrnies:
  • separació de sòlids;
  • desgreixatge.
• Hostaleria, restauració, plats preparats:
  • desbast o separació de sòlids;
  • desgreixatge.
• Materials de construcció:
  • sedimentació i ajustament de ph.
• Indústries tèxtils:
  • homogeneïtzació;
  • separació de sòlids;
  • neutralització.
• Adobs:
  • homogeneïtzació;
  • precipitació química;
  • separació de sòlids;
  • neutralització.
• Tintoreries:
  • decantació;
  • neutralització;
  • filtració.
• Galvàniques:
  • precipitació química;
  • neutralització.
• Fàbriques d'alcohol i aiguardents:
  • digestió aeròbia;
  • decantació.
• Indústries làcties:
  • Homogeneïtzació.
• Aglomerats de fusta:
  • separació de sòlids;
  • decantació.
• Tafones:
  • separació de sòlids;
  • neutralització;
  • desgreixatge.
• Químiques i farmacèutiques:
  • precipitació química;
  • neutralització.
• Ceràmiques:
  • precipitació química;
  • decantació;
  • neutralització.
• Subministrament de carburants:
  • separació d'hidrocarburs.
• Rentada de vehicles:
  • sedimentació d'arenes;
  • separació d'hidrocarburs.
• Aigües procedents d'excavacions:
  • separació d'arenes i graves.

 

Llucmajor, 3 de desembre de 2021

El batle Éric Jareño Cifuentes