BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

En base a l'exposat anteriorment i a la documentació presentada, l'execució del Projecte de la instal·lació receptora de gas natural per a les plantes de fabricació d'aglomerat bituminós en calent i modificació de les plantes per canvi de combustible suposa una actualització del projecte d'explotació de la pedrera Coll de Sa Grava Sant Miquel a conseqüència d'una modificació del projecte de voladures aprovat i associat a dita explotació.

Per tant es considera que el projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 14. "Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent" de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

Així mateix, al projecte li és d'aplicació la DT2ª (actualment paralitzada per Resolució de 28 de gener de 2021) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

1. Informació dels projectes

L'explotació Cantera Gravilla de San Miguel es troba en el terme municipal de Montuïri, uns 2 km a l'est del nucli urbà ,s'accedeix pel quilòmetre 30 de l'autovia Palma-Manacor, per la sortida al Puig de Sant Miquel.

La pedrera compta amb tres establiments de benefici: una planta de tractament mineral amb DIA favorable i dues plantes d'aglomerat asfàltic amb DIA desfavorable.

De les plantes d'aglomerat asfàltic, la planta MARINI té una fabricació en continu i disposa de la capacitat de fabricació de mescles bituminoses en calent a partir de residus d'asfalt i restes de mescles bituminoses (RAP- Reclaimed Asfhalt Pavement), per la seva banda la planta SIM té una fabricació en discontinu. La fabricació de l'aglomerat asfàltic es realitza a base de l'àrid natural extret de l'explotació i de l'asfalt fresat. En les dues les mescles bituminoses assoleixen rangs de temperatures que van de 140-180ºC.

Les plantes d'aglomerat són explotades per l'empresa externa (ABISA), l'única vinculació amb l'explotador és un contracte d'arrendament del dret de superfície.

Pel que fa a les seves característiques:

a) La planta MARINI (model EMCC-220) s'ubica a la zona est de l'autorització minera, ocupant una superfície de 9.500 m² . Com a elements disposa de: unitat predosificadora, garbell de rebuig, assecador-mesclador, cremador de fuel pesat, automatisme pel funcionament, sistema d'emmagatzematge i dosificador de filler, filtre de mànigues, sitja d'emmagatzematge, humidificador de filler, caldera d'oli tèrmic, cisternes tèrmiques, canonades oleotèrmiques de connexió entre les cisternes i la planta, automatismes d'escalfament, instal·lacions auxiliars (dipòsit d'aigua amb bomba, plataforma lleugera amb equip compressor), construccions i edificacions (cabina de comandaments), tancs de magatzematge de combustible (1 tanc de 40.000 litres de gasoil i 2 tancs de 8.000 i 500 litres de gasoil C), instal·lació elèctrica i instal·lació d'aire comprimit.

b) La planta SIM (model CB-200) s'ubica a la zona nord-est de l'autorització on ocupa una superfície de 7.800 m². Els seus elements són: unitat predosificadora, unitat assecadora, filtre de mànigues, unitat dosificadora-mescladora, equip de dosificador de filler, bomba d'alimentació d'asfalt, equip de regulació automàtic, tancs de magatzematge de betum, caldera d'oli tèrmic, instal·lacions auxiliars (plataforma lleugera amb equip compressor), construccions i edificacions (cabina de comandaments), tancs de magatzematge de combustible (tanc aeri de 50.000 litres de gasoil, 1 tanc de gasoil A de 5.000 litres, 2 tancs de gasoil B de 5.000 litres i 1 tanc de gasoil C de 8.000 litres), instal·lació elèctrica i instal·lació d'aire comprimit.

Com a instal·lacions fixes les plantes disposen de dues estructures d'obra destinades a magatzem, menjador, lavabo i oficina.

Com a maquinària mòbil les plantes necessiten de: tres pales carregadores, camió cisterna per al proveïment del betum, matxucadora d'impacte sobre erugues i sedàs mòbil.

Arran dels incompliments produïts en l'autorització APCA de les plantes d'aglomerat pel que respecta als valors límit d'emissió (VLE) dels gasos contaminants, l'empresa promotora planteja, realitzar un canvi del combustible que alimenta les plantes substituint l'actual gasoil C per Gas Natural, el subministrament del qual pot ser: a granel, en dipòsits aeris, o mitjançant connexió subterrània al gasoducte "Cas Tresorer-Manacor-Felanitx". Una vegada analitzades les alternatives al tipus de subministrament s'opta per l'execució de la connexió subterrània.

El projecte de canvi de combustible a Gas Natural comporta:

1) Adaptacions o substitucions en els actuals equipaments de les plantes d'aglomerat com són els que afecten a: el conjunt bufador-cremador, la caldera d'escalfament de l'oli tèrmic, la substitució de l'actual generador en la planta MARINI i deixar en desús els dipòsits actuals de combustible de 40.000 i 50.000 litres.

2) Projecte d'instal·lació receptora de Gas Natural donarà servei a les dues plantes d'aglomerat i a un grup electrogen de nova instal·lació. El subministrament de Gas Natural canalitzat (tipus MOP 10) es realitzarà per la companyia distribuïdora REDEXIS GAS amb una pressió de garantia de 4 bars. La instal·lació receptora constarà de:

- Escomesa: realitzada per l'empresa subministradora, emplaçada en arqueta normalitzada al costat de l'estació de regulació i mesura (ERM) de la planta que limita amb la parcel·la.

- Armari regulador-comptador: instal·lat en caseta en el límit del solar i oberta a l'espai exterior públic, l'entrada de la canonada es realitzarà per la seva part inferior. La pressió de sortida del comptador serà de 3 bars.

- Xarxa de distribució interior: la canalització de Gas Natural es realitzarà amb canonades de polietilè de qualitat PE 80 o PE 100 conformes a la norma UNE-EN 1555. La canalització serà soterrada en rases de 80 i 90 cm de profunditat i 30 i 40 cm d'amplària, les canonades del seu interior tindran diàmetres de 32, 40, 110, 160 i 200 mm, les unions es realitzaran per soldadures i comptaran amb la protecció que marca la normativa.

- Equips de regulació

- Equipament

El pressupost del projecte d'instal·lació receptora de Gas Natural és de 89.659,04 € (sense IVA) i el termini d'execució previst és d'1 mes.

Pel que respecta a les plantes d'aglomerat asfàltic s'inclou, tant el projecte d'explotació com el pla de restauració associats a la seva regularització. Dins el pla de restauració es preveu el desmantellament dels elements desmuntables i la demolició de les cimentacions i edificacions associades plantes, així com de les instal·lacions auxiliars, incloent les rases de canalització de gas amb l'objectiu de deixar tot el terreny anivellat per a la seva incorporació al projecte d'explotació i pla de restauració aprovat per l'autoritat minera.

La retirada de les plantes, estructures i instal·lacions auxiliars, tindrà lloc a l'arribar a la fase 7 el projecte d'explotació de la pedrera (uns 40 anys a comptar des de l'any 2015 corresponent a la data del projecte de regularització) ja que s'ha optat per renunciar al trasllat de les mateixes. Per tant, una vegada retirades la zona serà incorporada per dur a terme a la seva explotació en base al que preveuen els projectes d'explotació i pla de restauració aprovats.

El termini per dur a terme el desmantellament i demolició de cada planta és de dues setmanes, el pressupost de restauració previst és de 22.097,66 € per a la planta MARINI i de 24.517,66 € per a la planta SIM.

2. Estudi d'impacte ambiental

L'estudi d'alternatives s'ha plantejat en base a 3 possibles escenaris

Alternativa 0 de no actuació: no es contempla atès que suposa continuar amb l'ús de gasoil C, incompliments derivats dels VLE i en conseqüència el tancament de l'activitat contaminant.

Alternativa 1 d'ubicació en sòl industrial: no es contempla atès que el promotor no disposa de sòl que permeti aquest tipus d'activitat i la seva adquisició suposa una despesa elevada. No obstant l'anterior, el canvi d'ubicació suposaria un encariment de la matèria primera derivat del transport del material així com un increment en les emissions de gasos contaminants i en el trànsit a les vies de circulació.

Alternativa 2 d'actuació sobre les plantes en la seva ubicació actual (seleccionada): el fet de no modificar la ubicació actual suposa certes avantatges atès que es redueix substancialment el trànsit de vehicles pesats en carretera, permet un major acopi de matèries primeres i les afeccions es produeixen en un sòl ja alterat. Partint d'aquesta ubicació actual es plantegen altres 4 alternatives respecte l'actuació a realitzar sobre les plantes:

-Alternativa 0 de no actuació: la no realització del projecte suposa continuar amb l'actual combustible (gasoil C) i en conseqüència continuar amb els incompliments dels VLE i el tancament posterior de l'activitat.

-Alternativa 1, consistent en la substitució del combustible actual per gas liquat del petroli (GLP): actualment el funcionament de les plantes amb gasoil C requereix d'un dipòsit de 40.000 l a la planta MARINI i un altre de 50.000 l a la planta SIM, la substitució per GLP comporta la necessitat de tres dipòsits aeris de 59.200 l cadascun (2 a la planta MARINI i 1 a la planta SIM), en conseqüència es produeix un increment en la superfície d'ocupació d'aquestes instal·lacions, sobre tot en el cas de la planta SIM, ja que per tal de complir amb la normativa s'hauria de desplaçar el dipòsit de betum i ampliar la piscina de contenció ocupant així una part de la pista existent.

-Alternativa 2, consistent en la substitució del combustible actual per gas natural (GN) subministrat a granel: l'ús de gas natural presenta menor impacte ambiental a nivell de utilització atès que suposa menors emissions de gasos contaminants (SO₂, CO₂, NOx i partícules sòlides). No obstant això, igual que en l'alternativa 1, requereix de nous dipòsits pel magatzematge del combustible i en conseqüència, un increment en la superfície d'ocupació de les dues plantes, ja que també és necessari que els recintes de gas estiguin tancats amb malla metàl·lica.

A més a més cal tenir en compte que, tant per l'alternativa 1 com la 2, el subministrament a granel del combustible mitjançant camions de gran tonatge es realitzarà per un termini aproximat de 35 anys, amb les consegüents afeccions medi ambientals negatives derivades de les emissions atmosfèriques.

-Alternativa 3, consistent en la substitució del combustible actual per gas natural (GN) mitjançant connexió al gasoducte "Cas Tresorers-Manacor-Felanitx, resulta ser la seleccionada en base a:

+La proximitat del gasoducte que circula en paral·lel a la Ma-15 a l'altura de la pedrera.

+Els avantatges mediambientals de l'ús de gas natural (reducció de les emissions de gasos contaminants).

+Es disminueix el trànsit de vehicles pesats.

+No requereix d'instal·lació de dipòsits de combustible en superfície, eliminant així el factor perillositat.

+Es redueix l'impacte paisatgístic atès que la canalització és soterrada.

+El projecte de canalització es realitza tenint en compte que l'extracció del recurs miner és per voladures.

+El projecte de voladures aprovat s'ha de modificar per tal de tenir en compte totes les estructures associades a la canalització de gas natural.

De la valoració i estudi comparatiu d'impactes ambientals realitzat per a cadascuna de les alternatives plantejades es conclou que: tant per a la fase d'execució com d'explotació, la seleccionada (gas natural amb gasoducte) resulta ser la que més impactes positius suposa des del punt de vista del medi socioeconòmic (equipaments i xarxes de proveïment), medi perceptiu (paisatge) i del medi biòtic (mobilitat de fauna terrestre i afecció a espècies protegides). Respecte a la fase de desmantellament els impactes de les alternatives 1, 2 i 3 resulten ser idèntics en tots els factors considerats.

Com a mesures preventives i correctores (pressupostades) per a la fase d'execució es plantegen:

- Regs de superfícies.

- Delimitació del perímetre de l'obra (366 m).

- Tancament perimetral de la planta MARINI.

- Malla verd per a tancament de 1,5 m d'alçada especial per a ocultació i ombra.

- Sembra de vegetació (esbarzers i enfiladisses).

- Pintat de la planta MARINI

Així mateix, es preveuen d'altres (no pressupostades) relacionades amb:

- Recollida d'abocaments accidentals.

- Paralització de les tasques en dies de vent superior a 50 km/h.

- Regs (aspersió o amb camió cisterna) de acopis, accessos, pistes de pas i zones d'explotació.

- Altura màxima d'apilaments de 2 m i ubicats lluny del perímetre d'explotació.

Pel que fa als residus perillosos derivats de l'activitat com absorbents i draps contaminats, filtres d'oli, oli mineral, envasos metàl·lics i plàstics contaminats, bateries de plom i mescles bituminoses amb quitrà, són emmagatzemats en espai específic amb sòl impermeabilitzat i baix sostre fins que són gestionats per empresa autoritzada (ADALMO).

El Programa de Vigilància Ambiental se centra en el control i compliment de totes les mesures proposades tant en la fase d'execució com d'explotació. El seu desenvolupament es durà a terme mitjançant un sistema documental que inclou l'emissió d'informes ordinaris, extraordinaris i específics. Així mateix, la periodicitat en les actuacions varia segons el factor a controlar: emissions de pols, de renous, de contaminants atmosfèrics segons APCA, estat de la vegetació, gestió de residus...etc.

Pel que respecta a la incidència paisatgística s'ha realitzat estudi de la visibilitat de les plantes en base a diferents conques visuals de punts estratègics com són: la autovia Ma-15, les vies de circulació secundàries, llocs d'interès com el Puig de Sant Miquel i les edificacions que es troben dins del perímetre d'estudi (parcel·les 997 i 302). L'estudi conclou que els factors més influents en la visibilitat del conjunt de l'activitat són els talussos verticals, els establiments de benefici i el contrast cromàtic amb l'entorn circumdant.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte del projecte d'explotació-restauració es troba inclosa, amb excepció d'una mínima part a la zona nord-oest, dins zona d'interès miner (ZIM).

Així mateix, està fora de zones protegides per la Llei 1/1991 d'espais naturals i règim urbanístic a les àrees d'especial protecció de les Illes Balears i fora de Xarxa Natura 2000.

Segons el PTI de Mallorca està inclosa dins àrea de protecció territorial de carreteres (APT), dins àrea de prevenció de riscs d'incendis, en zona amb vulnerabilitat d'aqüífers moderada a alta i, fora dels perímetres de restriccions de pous de captació d'aigua de proveïment urbà.

Els materials que conformen el substrat de la zona segons l'IDEIB són: dolomies triturades amb calcàries a sostre d'edat Triàsic Superior – Juràssic Inferior.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 14. "Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent" de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 198 de 21 de novembre de 2020 es realitza la informació pública sobre el estudi d'impacte ambiental, projecte d'explotació i pla de restauració per a la regularització dels establiments de benefico de l'empresa Aglomerados Bituminosos SA així com del Projecte d'instal·lació receptora de gas natural per a les plantes de fabricació d'aglomerat bituminós en calen en l'explotació minera Coll de sa Grava Sant Miquel, núm. 54 Montuïri durant un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

-Ajuntament de Montuïri

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural. Servei de Protecció d'Espècies.

-Consell de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Secció de Contaminació Atmosfèrica.

-DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

-Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

Amb posterioritat es va sol·licitar nou informe al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

A data de realització del present informe s'han rebut informes de:

- Servei de Protecció d'Espècies, de 15 de desembre de 2020 amb sentit favorable.

- Salut Pública i Participació, de 18 de gener de 2021 conclou que:

S'informa favorablement condicionat a l'obtenció de l'autorització com a APCA de les dues plantes d'aglomerat asfàltic objecte d'aquest procediment.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 19 de gener de 2021 conclou que:

Es considera adequat el projecte i EIA presentats en relació a l'expedient de l'explotació Sant Miquel Coll de sa Grava, tant pedrera com planta d'aglomerat asfàltic. Es recorda que tots els canvis o modificacions a la instal·lació han de ser comunicats a l'òrgan competent en matèria d'autoritzacions d'activitats potenciament contaminadores de l'atmosfera (APCA), per si s'han de modificar les corresponents autoritzacions administratives com a APCA.

Arran de la presentació de l'annex d'impacte directe i induït que refereix el Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació ambiental de les Illes Balears, en data 6 de juliol de 2021 el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera emet nou informe amb sentit de:

1. Es considera adequat l'estudi sobre les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle derivades dels combustibles (abast 1) perquè es consideren tant la fabricació de mescles bituminoses com les accions indirectes, com són el transport, la conservació etc.

2. Pel que fa a l'estudi de gasos d'efecte hivernacle derivats del consum elèctric (abast 2), cal tenir present, que malgrat es tengui contractada una subministradora d'energia certificada verda, no s'accepta que les emissions siguin considerades nul·les ja que no és real i tampoc incentiva l'autoconsum. El factor d'emissió d'energia verd certificada per a les Illes Balears (FEVCIB) es calcula de la següent manera [...]

3. Pel que fa a la vulnerabilitat davant el canvi climàtic l'estudi presentat és exhaustiu i multivariable, ja que té en compte tant les possibles adaptacions d'infraestructura, econòmiques i socials.

4. S'informa favorablement al projecte d'instal·lació de gas natural per les plantes de fabricació d'aglomerat bituminós en calent i la modificació de les plantes per canvi de combustible, ja que com s'ha detallat a l'estudi l'ús de gas natural suposa una reducció del CO₂, NOx i SO₂ i per tant va en concordança amb els objectius de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

5. Es recorda que tots els canvis o modificacions a la instal·lació han de ser comunicats a l'òrgan competent en matèria d'autoritzacions d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA), per si s'han de modificar les corresponents autoritzacions administratives com a APCA.

- Servei d'Ordenació del Territori, de 2 de març de 2021, al qual s'indiquen les següents consideracions paisatgístiques:

1) Cal incloure a la fase 0 del pla de restauració de la pedrera algunes de les mesures preventives proposades a l'Estudi d'Impacte Ambiental, per tal de reduir l'impacte paisatgístic de les plantes d'aglomerat asfàltic i de la resta de la pedrera:

-Plantació i manteniment d'una barrera vegetal arbòria i arbustiva, d'espècies autòctones de baix requeriment hídric, de mida i frondositat suficient i creixement ràpid, en el límit est de l'explotació amb el camí de Mianes, per tal de reduir tant la visibilitat de les plantes d'aglomerat asfàltic i per tant l'impacte paisatgístic, com els seus efectes ambientals negatius (pols, renou).

-Pintar les instal·lacions fixes amb color mate, dins la gamma dels ocres-terra per tal de millorar la integració paisatgística de les plantes d'aglomerat asfàltic en l'entorn rústic i reduint la seva visibilitat.

2) No se considera convenient incloure la proposta de l'Estudi d'Impacte Ambiental referent a la col·locació d'un tancament integrat amb l'entorn tipus "tancament sol i ombra" o tipus vegetal (bruc o canyís). Aquest tancament haurà de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM: tanques d'obra (cantons de marès no aterracats o de paret seca) o de malla metàl·lica ampla, elèctriques o de bardissa. L'ocultació de visuals s'haurà de dur a terme mitjançant els elements de barrera vegetal proposada a l'apartat anterior.

- CMAIB (informe jurídic) signat en data 23 de març de 2021, en relació a la viabilitat del Projecte de canvi de combustible de les plantes d'aglomerat asfàltic de la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel, atès el que disposa la DT2 de la LOMIB, conclou que:

Des del punt de vista jurídic, es considera que s'ha de continuar amb el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de canvi de combustible de les plantes de gas de la pedrera Coll de Sa Grava Sant Miquel (54).

- Servei de Mines signat en data 24 de març de 2021 referent a la compatibilitat del projecte de voladures actualment aprovat i el nou projecte de subministrament de gas a la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel (núm. 54) conclou que:

En el cas concret de les voladures, evidentment, no es podrà continuar fent voladures amb el nou risc, mentre no s'aprovi el nou projecte de voladures de l'explotació minera, actualment en tramitació, la qual cosa s'ha d'imposar com a condicionat a l'autorització del projecte de canvi de gas, en el cas de la seva autorització.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions generals

1.La tramitació ambiental del projecte d'explotació, pla de restauració i establiments de benefici (planta de tractament mineral i plantes d'aglomerat asfàltic) de la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel que es va dur a terme a l'any 2020, es va realitzar sota el marc de la disposició transitòria 1ª de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, relativa al procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

2.En relació a l'actual tramitació ambiental, motivada pel canvi de combustible de les plantes d'aglomerat asfàltic (considerades establiments de benefici miner segons Resolució de 28 de gener de 2021), la CMAIB considera des del punt de jurídic, en el seu informe de data 23 de març de 2021, que s'ha de continuar amb el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària de les plantes d'aglomerat i la seva modificació per canvi de combustible.

6. Consideracions tècniques

Partint de l'indicat a l'auto del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Palma de 16 de febrer de 2021 i a l'informe jurídic de la CMAIB de 23 de març de 2021, una vegada revisats els projectes i l'estudi d'impacte ambiental associat, es fan les següents consideracions tècniques:

1.Les plantes d'aglomerat asfàltic són activitats incloses dins l'àmbit de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Segons l'annex del RD 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, les plantes d'aglomerat asfàltic es classifiquen dins el grup B.

Segons l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, les plantes disposen de Resolució de renovació d'autorització APCA-0197 de data maig de 2021 amb una vigència de 8 anys (fins maig de 2029).

Pel que fa al control reglamentari per part d'OCA associat a l'autorització APCA, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concedir en data 23 de juny de 2021 la tercera pròrroga d'exempció de mesura dels gasos contaminants a les plantes i al grup electrogen, fins a la data 28 de febrer de 2022. Les exempcions es van justificar en base a que el projecte està subjecte a tràmit ambiental ordinari i que REDEXIS ha d'haver executat l'obra del ramal des del gasoducte fins a l'explotació minera.

2.L'autorització d'APCA suposa la implantació d'un sistema de control periòdic tant d'emissions de partícules com de gasos contaminants. No obstant això, des de la data de l'Acord del Ple de la CMAIB el 3 de març de 2020, no es va realitzar cap control de les emissions de gasos contaminats associats a les plantes d'aglomerat asfàltic vistes les exempcions concedides. Per tant es considera que, a la data actual, es manté l'incompliment en els VLE de gasos contaminants atès que l'activitat, amb les mateixes característiques que varen motivar l'Acord desfavorable del Ple, no s'ha vist interrompuda.

3.De l'annex d'incidència paisatgística i les imatges obtingudes amb diferents visualitzadors, es desprèn que les plantes d'aglomerat asfàltic resulten visibles des de diferents trams de la via Ma-15, des del camí de Mianes a l'est de l'explotació i des del Puig de Sant Miquel i el seu camí d'accés.

Des del punt de vista de la integració paisatgística les mesures preventives i correctores proposades, únicament per a la planta MARINI consistents, entre d'altres, en: conservació de la vegetació arbòria existent, pintar les instal·lacions amb color gris mate, tancament perimetral amb malla verda i sembra d'esbarzers i enfiladisses, es consideren insuficients. Sobre tot en el sentit que algunes d'elles, com pot ser la malla verda perimetral, suposen un element artificiós més afegit que només incrementa l'impacte paisatgístic a la zona i que així mateix no compleix l'establert a la Norma 22 del PTI.

4. L'execució del projecte de canvi de combustible mitjançant la canalització de gas natural, suposa la introducció d'una nova estructura a tenir en compte des del punt de vista del mètode extractiu (voladures), el que implica que el projecte de voladures vigent hagi de ser modificat.

L'addenda presentada arran d'informe d'esmena de deficiències indica que el nou projecte de voladures (desembre de 2020), encara pendent d'autorització per l'òrgan competent, ha tingut en compte les noves canalitzacions de gas a l'interior de l'explotació per a les quals s'haurà de mantenir una distància mínima de 55 metres al front de voladura. La protecció d'aquestes estructures s'ha realitzat en base a la norma UNE 22-381-93 "Control de vibracions produïdes per voladures".

Així mateix es fa constar que quan el perímetre de protecció es trobi entre els 42.24 m i els 101,46 m s'hauran de dur a terme mesuraments en el control de vibracions.

No obstant l'indicat a l'addenda cal tenir en compte que el Servei de Mines en el seu informe de data 24 de març de 2021, va concloure que:

En el cas concret de les voladures, evidentment, no es podrà continuar fent voladures amb el nou risc, mentre no s'aprovi el nou projecte de voladures de l'explotació minera, actualment en tramitació, la qual cosa s'ha d'imposar com a condicionat a l'autorització del projecte de canvi de gas, en el cas de la seva autorització.

5. El pressupost corresponent al pla de Vigilància Ambiental no contempla cap partida de control i seguiment de mesures a la fase de desmantellament de les plantes d'aglomerat, estructures i instal·lacions auxiliars associades. De la mateixa manera que a les fases d'execució i d'explotació no es contempla cap seguiment de les mesures relacionades amb la reducció de l'impacte paisatgístic ni amb el control de vibracions.

6. L'execució del projecte de canalització de gas natural implica que els dipòsits actuals de fuel de les plantes d'aglomerat (40.000 l en MARINI i 50.000 l en SIM) no siguin necessaris. No obstant això, no es preveu la seva retirada fins al desmuntatge i desmantellament final de la instal·lació, ja que els dipòsits es destinaran a altres usos com pot ser aljubs per a l'aigua no potable per a regs....etc. En aquest sentit es considera que no està justificat, des del punt de vista de l'impacte paisatgístic que generen, el seu manteniment a l'àmbit de l'explotació.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Projecte d'instal·lació receptora de gas natural per a les plantes de fabricació d'aglomerat bituminós en calent i modificació de les plantes per canvi de combustible de l'explotació Coll de Sa Grava de Sant Miquel (núm 54) T.M. Montuïri, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'EsIA, a l'addenda d'esmena de deficiències i els condicionants següents:

1.- Les plantes no podran fer servir altre combustible que el gas natural projectat per canalització. Per tant, mentre que no estigui executat el Projecte d'instal·lació receptora de gas natural i la modificació de les plantes d'aglomerat asfàltic, aquestes no podran continuar amb la seva activitat.

2.- En el termini màxim de dos mesos a comptar des de la posada en marxa de la canalització de gas natural, s'hauran de realitzar els mesuraments corresponents al control de l'autorització APCA.

3. D'acord amb l'informe emès pel Servei de Mines el 24 de març de 2021, no es podrà continuar fent voladures amb el nou risc, mentre no s'aprovi el nou projecte de voladures de l'explotació minera, actualment en tramitació, la qual cosa s'ha d'imposar com a condicionat a l'autorització del projecte de canvi de gas, en el cas de la seva autorització.

4.- Per tal de reduir els impactes paisatgístic i ambiental derivats de la ubicació de les plantes en l'entorn rústic, s'haurà de:

a) Pintar les instal·lacions fixes amb la gamma de colors ocres-terra d'acabat mate en un termini màxim de 6 mesos.

b) Retirar de manera immediata, el tancament existent de malla verda així com els dipòsits de combustible (fuel/gasoil C) associats amb el funcionament actual de les plantes.

c) Plantar de manera immediata i mantenir durant tota la vida de l'explotació, una barrera vegetal d'espècies arbòries i arbustives autòctones existents a l'entorn, amb mida (mínima inicial de 1,50 metres d'alçada per a arbòries) i frondositat suficient, de baix requeriment hídric i ràpid creixement, per totes aquelles zones de l'autorització minera on les plantes d'aglomerat i les seves instal·lacions associades siguin visibles des de l'exterior com són: tot el límit est de l'autorització amb el camí de Mianes i les zones sud-est i nord-est de la mateixa que, a data actual, es troben desproveïdes de vegetació.

S'haurà de preveure l'establiment de garangoles per retenir l'aigua de reg o pluja.

Es farà un seguiment periòdic mensual els 3 primers anys de la seva implantació per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el procés de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos (substitució de peus morts).

La barrera haurà d'assolir una alçada mínima de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.

S'exceptua la implantació de barrera vegetal a la zona d'accés a l'explotació.

5.- El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure i pressupostar:

a) El control i seguiment de les mesures preventives i correctores específiques de la fase de desmantellament de les plantes i les seves instal·lacions auxiliars associades.

b) El control i seguiment de les vibracions atesa la introducció de noves estructures susceptibles (canalització de gas).

c) El control i seguiment de les mesures associades a la reducció de l'impacte paisatgístic.

d) La persona responsable de dur a terme el seu compliment.

6.- S'haurà de remetre còpia actualitzada del Pla de Vigilància Ambiental a la CMAIB en el termini màxim de 6 mesos, el qual haurà d'incloure apartat específic referent a la justificació de compliment de les actuacions indicades al condicionant número 4.

7.- El Pla de Gestió de Residus haurà d'incloure els derivats del desmantellament de les plantes d'aglomerat asfàltic i les seves instal·lacions i estructures associades.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 8 d'octubre de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias