BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

Tot i que el 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga que en va fer el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, l'experiència adquirida en un any i mig de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha conduït a assumir que la represa de la normalitat no suposa un abandonament radical de totes les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa l'article 2.3 de la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

L'onada de contagis patits a les illes des dels darrers dies del mes de juny es troba en oberta remissió i, a hores d'ara, en uns nivells d'incidència que estan en un nivell de risc mitjà, malgrat que no han assolit encara els baixos nivells d'incidència registrats a principis del mes de juny.

A les Illes Balears, l'augment descrit en la incidència va coincidir amb una substitució progressiva i extremadament ràpida de la variant predominant fins aquell moment, la variant alfa, per la variant delta, que a hores d'ara suposa quasi el 100 % dels contagis detectats a les Illes Balears.

Aquesta variant és considerada una variant de molt més impacte per a la salut pública, atès que les dades obtingudes fins al moment semblen apuntar a un augment important de la transmissibilitat, així com a una disminució lleu de l'efectivitat vacunal (més marcada amb vacunació incompleta), i també un possible increment en la gravetat. Aquesta substitució de la variant alfa per la variant delta és un fenomen que s'ha observat de manera generalitzada en el continent europeu, i que sembla anar acompanyada d'augments importants de la incidència.

Entre les mesures de lluita contra la pandèmia destaca la suspensió de les activitats d'oci nocturn, que es manté a les Illes Balears des que l'Estat ho decidí així en el mes d'agost de 2020, amb l'acord previ del Consell Interterritorial de Salut adoptat el 14 d'agost com a actuacions coordinades en salut pública per respondre a una situació de risc especial derivada de l'increment de casos positius de COVID-19. L'Ordre comunicada del Ministeri de Sanitat indicava que els locals d'oci amb horari majoritàriament nocturn (bars de copes, discoteques i sales de ball) constitueixen actualment l'origen dels brots epidèmics amb major nombre de casos associats (amb una mitjana de 31 casos identificats per brot), però a més són els brots origen d'una gran part de la transmissió comunitària actual.

En aquest moment, la situació epidemiològica més favorable de les Illes Balears ens pot permetre reiniciar aquesta activitat, sempre que es compleixin, com a mínim durant la primera etapa de reobertura, determinades condicions que assegurin que aquesta activitat es du a terme amb la màxima seguretat possible per a les persones que hi participen (treballadors i usuaris) i per a la ciutadania en general, en la mesura en què es pot veure afectada per un efecte dominó, en cas que se'n produeixi un brot com a conseqüència.

II

La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 1112/2021, de 14 de setembre, ha autoritzat l'obligació d'exhibir el denominat «certificat COVID» en determinats establiments —oci i restauració— de Galícia, acordada per la Xunta gallega el mes d'agost passat per reduir els contagis, en considerar que la mesura és idònia, necessària i proporcionada.

La Sala afirma que el benefici que proporciona la mesura respecte de la reducció significativa dels contagis és molt superior al sacrifici que comporta l'exigència de presentar la documentació per accedir al local. En definitiva, no s'entreveu cap mesura que sigui més adequada per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans en aquest tipus de locals.

La Sentència estableix que l'exigència d'exhibir el certificat COVID s'ha de sotmetre a autorització o ratificació judicial ja que pot afectar els drets fonamentals a la igualtat, a la intimitat i a la protecció de dades de la persona. Argumenta que la limitació és necessària per permetre la coexistència pacífica amb els altres drets fonamentals i amb els béns constitucionalment protegits que es tradueixen, en aquest cas, en una presència potent del dret a la vida i a la integritat física, i a la defensa i protecció de la salut dels ciutadans.

La Sentència indica que l'exhibició del certificat COVID no vulnera el dret a la igualtat ja que no es produeix cap discriminació entre els que hi estan vinculats i els que no hi estan. Cal recordar que la documentació revesteix una modalitat triple que és assequible a tothom, de manera que qui no vol mostrar si s'ha vacunat o no, tenint-ne en compte el caràcter voluntari, pot presentar el resultat de la prova PDIA o el test d'antígens, i evidentment el certificat de recuperació de la COVID-19 si ha passat la infecció.

En tot cas, la Sala aprecia que concorre una justificació objectiva i raonable per permetre l'accés o no a l'establiment corresponent segons que s'hagi complert l'exigència, atès que es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones mitjançant una mesura que evita o restringeix la propagació de la pandèmia.

La Sala rebutja també que exigir el certificat COVID vulneri el dret a la intimitat i assegura que no es pot esgrimir la prevalença d'aquest dret enfront del dret a la vida i a la protecció de la salut pública. Així els magistrats afirmen que és cert que es tracta d'una informació mèdica, però les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que comporta la protecció i l'ajuda entre tots devaluen la preeminència de la intimitat en aquest cas.

De la mateixa manera, el Tribunal Suprem descarta la vulneració del dret fonamental a la protecció de les dades personals quan allò que s'estableix per entrar a l'interior d'un determinat establiment és la simple exhibició, és a dir, mostrar la documentació en qualsevol de les tres modalitats exigides sense que, és clar, es puguin recollir les dades dels assistents a aquests locals, ni es pugui elaborar un fitxer ni fer-ne un tractament informàtic.

Després de constatar l'afectació «tènue» dels drets fonamentals esmentats, conclou que la mesura és necessària, idònia i proporcionada per aconseguir la finalitat perseguida. Afirma que l'exhibició de la documentació en aquests establiments és idònia ateses les característiques d'aquests llocs d'oci, els quals, a diferència d'altres establiments oberts al públic, no permeten l'ús constant i permanent de la mascareta, que necessàriament s'ha de retirar per menjar i beure, de la mateixa manera que és difícil mantenir-hi la distància de seguretat, se sol conversar en un to de veu més alt, o fins i tot cantar, la qual cosa afavoreix la inhalació de gotes i aerosols respiratoris emesos per un contagiat, que és la via principal de transmissió del SARS-CoV-2, d'acord amb el que assenyala l'informe del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, avalat pels membres del Subcomitè de Control de Brots que assessora la Conselleria esmentada.

La Sentència recull els informes aportats per la Xunta que posen de manifest l'abundància de dades científiques que avalen que l'única mesura eficaç possible per obrir els locals d'oci que proporcioni un nivell alt de protecció per a la salut pública és la implantació del denominat certificat COVID, atès que només aquesta implantació pot disminuir considerablement el risc de contagi en els establiments esmentats.

En vista d'aquesta Sentència, es considera necessari establir—amb caràcter temporal i només a les illes que es trobin situades en nivell d'alerta sanitària 1 o superior— l'exigència d'exhibir el certificat COVID com a mesura de contenció del contagi de la COVID-19, almenys durant un període d'un mes, comptador des que es publiqui aquest Acord, dirigida a disminuir el risc de propagació del virus en les activitats d'oci nocturn, l'inici de les quals es permetrà a partir d'aquesta publicació.

III

Quant a la normativa estatal, l'adopció de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut. Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recullen la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

IV

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

• Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.
• Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.
• Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2021), modifica la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les. Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

V

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

VI

Globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies per 100.000 habitants (IA14) en la població general de 112,5 casos, la qual cosa representa un nivell de risc mitjà, d'acord amb els llindars establerts per a l'avaluació del risc en el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. D'altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 34,4 casos (risc baix).

En totes les illes, el nivell de risc quant a la incidència acumulada es correspon amb un nivell mitjà, amb una IA14 de 115,8 casos per 100.000 habitants a Mallorca; 110,7 casos per 100.000 habitants a Eivissa; 92,4 casos per 100.000 habitants a Formentera, i 86,8 casos per 100.000 habitants a Menorca.

La taxa de positivitat a set dies és del 2,03 %, i el nombre reproductiu bàsic és de 0,73.

D'acord amb l'informe «Indicadores de seguimiento de COVID-19, Islas Baleares», preparat per la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat amb data 23 de setembre de 2021, totes les illes de la comunitat autònoma es troben classificades en el nivell d'alerta sanitària 2.

VII

El risc de propagació de la COVID-19 en els diferents àmbits depèn, entre d'altres, de la situació epidemiològica, de les característiques de l'activitat (avaluació del risc intrínsec de l'activitat) i de la capacitat per a l'adopció de mesures de prevenció i control que permetin mitigar aquest risc. Aquesta capacitat d'adoptar unes determinades mesures de mitigació del risc en major o menor grau són determinants per definir si és segur, des del punt de vista sanitari, dur a terme certes activitats o establir unes determinades condicions, més o menys flexibles, per a aquestes.

Els entorns que s'identifiquen com a màxim risc per al contagi per COVID-19 són aquells espais tancats, amb poca ventilació, en els quals es pot produir aglomeració de persones, on es produeix algun tipus d'activitat en la qual augmenta la producció de gotes respiratòries (cantar, cridar, respirar agitadament, per exemple), i no es fa ús de mascareta. Entre aquests entorns s'han destacat com d'especial risc, perquè compleixen moltes d'aquestes característiques o totes, els establiments d'oci nocturn.

A més, una de les formes principals mitjançant la qual el SARS-CoV-2 aconsegueix contagiar-se de manera tan ràpida i eficaç a les comunitats és a través d'episodis de superdisseminació. Així, s'ha pogut observar que, en realitat, la immensa majoria de contagis provenen de només un petit nombre de persones i, de fet, algunes anàlisis han estimat que al voltant del 10 % dels casos podrien donar lloc a fins al 80 % de les infeccions secundàries. Per tant, aquests resultats suggereixen que la prevenció d'esdeveniments de superdisseminació pot tenir un impacte significatiu sobre els nivells globals de transmissió de la COVID-19.

El paper dels establiments d'oci nocturn ha estat ben documentat en múltiples ocasions i països, incloent-hi Espanya. Així, a Corea del Sud es va detectar un brot important relacionat amb l'activitat d'oci nocturn en una àrea turística molt popular durant el transcurs d'un breu període festiu que va implicar un mínim de 245 contagis, mentre que els serveis de vigilància epidemiològica dels Estats Units alertaven durant el mes de juny de 2020 de l'aparició d'importants brots relacionats amb bars, discoteques i festes universitàries, i un estudi de casos fet a Alemanya va demostrar la relació d'un mínim de 74 casos relacionats amb una sola discoteca i originats a partir d'un únic cas índex.

Per altra banda, un estudi fet a la Universitat de Cambridge va demostrar que fins al 70 % dels casos que s'havien produït entre el seu alumnat durant la tardor de l'any 2020 es podien relacionar amb un únic establiment d'oci nocturn, i corroborava l'evidència observada en estudis previs que identifica aquests espais com un factor de risc per a la transmissió substancial del SARS-CoV-2, que exigeix que l'estratègia d'obertura d'aquests espais sigui especialment cautelosa, atès l'impacte que pot tenir sobre el nivell de transmissió global d'una comunitat determinada.

És important destacar que, dins dels establiments dedicats a activitats d'oci nocturn, els que presenten de manera característica una major capacitat, com ara les discoteques, les sales de festes i les sales de ball, són els que representen un major perill potencial. Atès que hi ha estudis científics que han demostrat una taxa d'atac secundari (és a dir, el nombre de casos confirmats entre els contactes estrets identificats) superior al 10 % en brots ocorreguts en aquest tipus d'establiments, hom pot considerar el risc que suposaria per a la situació epidemiològica d'un territori de forma global si es produís una situació de contagi sense mesures significatives de mitigació en establiments amb capacitats que, a les Illes Balears, poden arribar a les 10.000 persones.

L'eina principal de què disposam en aquests moments per protegir la salut de la ciutadania són les vacunes contra la COVID-19, amb les quals es va iniciar la campanya de vacunació massiva a partir del dia 27 de desembre de 2020 i que actualment ha arribat a una cobertura del 81,6 % de la població de les Illes Balears major de 12 anys amb almenys una dosi de la vacuna, i un 79,2 % amb la pauta completa. Els grups d'edat de majors de 80 anys mostren un grau de cobertura pràcticament universal, mentre que aquesta és menor en la resta de grups d'edat, i és el grup de població de 30 a 39 anys el que presenta una cobertura menor amb almenys una dosi (67,2 %).

En relació amb l'impacte que el procés de vacunació té en la dinàmica d'hospitalitzacions, la incidència d'ingressos a l'UCI observada en els hospitals de les Illes Balears des del mes d'agost és en data 13 de setembre 12 vegades superior en el grup de població major de 60 anys no immunitzada que en el grup de població de la mateixa edat vacunada. D'altra banda, aquesta diferència es magnifica en el grup de menors de 60 anys, en els quals, malgrat que presenten de manera generalitzada incidències menors de malaltia greu, el grup no immunitzat presenta una incidència més de 20 vegades superior que la població vacunada.

De forma conjunta, aquestes dades impliquen, en primer lloc, que la vacunació és una eina extremadament efectiva per protegir la població de la COVID-19, ja que les vacunes no només protegeixen enfront d'una malaltia greu per COVID-19, sinó que també disminueixen la probabilitat d'infectar-se i de transmetre la malaltia. Així mateix, també posen en relleu l'existència encara de sectors importants de la població sense vacunar, especialment entre els grups d'edat joves i amb més mobilitat social (entre 20-39 anys).

El concepte de persones amb risc epidemiològic reduït ha estat utilitzat per part de la Unió Europea a través de la posada en marxa del certificat COVID. El certificat COVID ha estat adoptat pels països europeus amb l'objectiu de facilitar el moviment segur i lliure dels ciutadans europeus durant el transcurs de la pandèmia, i garantir que les restriccions actualment en vigor es puguin suprimir de manera coordinada. Aquest certificat, disponible tant en format digital com físic, prova que una persona ha estat vacunada contra la COVID-19, o bé que ha rebut un resultat negatiu en una prova de diagnòstic de la COVID-19 o bé que s'ha recuperat d'aquesta malaltia.

Els certificats COVID operen sota l'assumpció que, si es disminueix la probabilitat de la presència de persones infectades o de persones amb capacitat infectiva elevada, i/o persones més vulnerables a patir la malaltia greu en activitats i entorns de risc de transmissió alt, és possible establir una relaxació més segura de determinades restriccions, de manera que es permeti una recuperació més ràpida tant de les llibertats individuals com de l'activitat econòmica més afectada per la pandèmia. És també sota aquesta assumpció que, amb la ratificació del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la comunitat autònoma de les Illes Balears exigeix la vacunació o prova diagnòstica negativa als viatgers que volen accedir al territori balear des de la resta de l'Estat.

Aquest principi, aplicat inicialment a l'àmbit de la mobilitat de les persones, és traslladable també a altres activitats considerades de risc especial per al contagi de la COVID-19, bé perquè el tipus d'activitat afavoreix la transmissió del virus i la generació d'episodis de superdisseminació amb el potencial d'afectar de manera significativa la situació epidemiològica a escala local i/o regional, o bé pel fet que implica la participació de col·lectius especialment vulnerables a la malaltia.

Són precisament aquests àmbits de risc molt alt de transmissió, en els qual ha estat necessari implementar mesures especialment restrictives per salvaguardar la salut pública des de l'inici de la pandèmia, els que es veurien especialment beneficiats per l'ús dels certificats COVID com una eina que permet disminuir el risc específic que duen implícit, i evitar així la necessitat d'establir restriccions més àmplies de manera general a tota la població i disminuir l'impacte negatiu de la pandèmia, tant en l'àmbit econòmic com sanitari.

VIII

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats III i IV, es pretén adoptar mesures temporals i excepcionals que permetin reactivar l'activitat econòmica vinculada a l'oci nocturn, per salvaguardar la salut dels treballadors que hi fan feina, de les persones que en són usuàries i de la ciutadania en general, atès que qualsevol brot que s'hi produeixi pot tenir un efecte expansiu.

Per això, en un moment en el qual no remeten per complet els contagis a les Illes Balears, és necessari assegurar que l'inici d'aquesta activitat econòmica no suposi un risc més elevat per a la salut de les persones.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 27 de setembre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer

Objecte

Aquest Acord té per objecte establir mesures temporals i excepcionals per a la reactivació de l'activitat econòmica vinculada a l'oci nocturn, per raó de salut pública, en el marc de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 i com a conseqüència de l'evolució de la situació epidemiològica derivada de la COVID-19 a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat de compatibilitzar el desenvolupament d'aquesta activitat amb la imprescindible seguretat sanitària i assegurant un nivell elevat de protecció de la ciutadania.

Les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 que integren aquest Acord es dicten a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears; de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Aquest Acord s'adreça exclusivament als establiments d'oci nocturn amb qualificació de sales de festa, discoteques i sales de ball i els que duguin a terme les activitats de manera anàloga a la dels anteriors, mentre que la resta d'establiments d'oci nocturn com ara bars de copes i cafès concert es regeixen pel que disposa el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 27 de setembre de 2021.

Es consideren terrasses a l'aire lliure tots els espais exteriors dels locals no coberts o que estant coberts estiguin envoltats per un màxim de dues parets, murs o paraments.

Segon

Condicions en què es pot dur a terme l'activitat d'oci nocturn de les sales de festa, discoteques i sales de ball a les Illes Balears

Els establiments d'oci nocturn situats a les Illes Balears poden dur a terme l'activitat si compleixen les mesures següents:

a) Poden prestar serveis de terrassa amb el cent per cent de la capacitat màxima permesa. Per al servei a l'interior, l'ocupació màxima és del setanta-cinc per cent de la cabuda permesa.

b) El consum s'ha de fer de manera obligatòria d'asseguts i no es permet el consum a la barra. Únicament es pot utilitzar la barra perquè les persones usuàries sol·licitin i recullin les consumicions.

c) A la barra s'han de respectar les distàncies de seguretat i s'ha d'impedir la formació d'aglomeracions.

d) S'ha de mantenir en tot moment la distància de seguretat interpersonal i evitar, en particular, la formació d'aglomeracions. Així mateix, s'ha de mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres a les taules o agrupacions de taules.

e) En cas que hi hagi pista de ball, se'n permet l'ús amb una ocupació que en cap cas no pot ser superior a la que resulti de l'assignació de dos metres quadrats de la pista per a cada persona usuària.

f) A l'entrada i a la sortida dels assistents s'han d'establir els mecanismes necessaris per impedir aglomeracions de persones i respectar les distàncies de seguretat.

g) L'horari màxim de tancament dels establiments d'oci nocturn és a les 05.00 hores, tret que les ordenances municipals estableixin una hora de tancament anterior.

h) L'ús de mascareta és obligatori en tot moment. Únicament es pot exceptuar l'ús de la mascareta en els moments estrictament necessaris per menjar o beure.

i) Els establiments han de fer ús de dispositius mesuradors de CO₂, que han de disposar d'una pantalla que mostri els nivells de CO₂ en temps real en una zona visible per als usuaris.

Aquests dispositius han de dur el marcatge CE. La ubicació s'ha d'ajustar a les indicacions tècniques aplicables i tenir en compte la grandària i la forma de l'espai, les entrades d'aire i el flux de la ventilació. No s'han de situar prop de les finestres, portes o altres punts de ventilació.

Tant en els casos de ventilació natural com en els de mecànica o mixta, no s'han de superar a l'interior les 800 ppm de concentració de CO₂, i és responsabilitat del local adoptar les mesures necessàries de renovació de l'aireperquè no se superi la xifra indicada abans.

Tercer

Condicions específiques per a les illes en nivell d'alerta sanitària 1 o superior

L'accés a l'interior dels locals d'oci nocturn a les illes que es trobin en nivell d'alerta sanitària 1 o superior, d'acord amb el que estableixin els informes setmanals del Ministeri de Sanitat, requereix la presentació d'una certificació que acrediti la concurrència de qualsevol de les circumstàncies següents:

1. Que la persona compta amb la pauta completa d'una vacuna contra la COVID-19 amb autorització de comercialització de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 726/2004. Es considera que es compta amb la pauta completa una vegada hagin transcorregut 14 dies des que va rebre la segona dosi o, si s'escau, la dosi única per al cas de les vacunes monodosi o per a les persones que només han de rebre una sola dosi perquè han superat prèviament la COVID-19.

2. Que la persona disposa d'una prova diagnòstica d'infecció activa (PDIA) tipus PCR, TMA o PRAg negativa.

3. Que la persona hagi patit la malaltia dins els sis mesos anteriors.

A l'efecte del que estableix aquest apartat, l'exhibició de la informació a què es refereix únicament es pot sol·licitar en el moment de l'accés. No s'han de conservar aquestes dades ni se'n poden crear fitxers.

Quart

Règim sancionador

Els incompliments del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Cinquè

Notificacions

Aquest Acord s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè

Autorització de les mesures

S'insta l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Una vegada autoritzades judicialment aquestes mesures, s'integraran dins el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19.

S'autoritza a la consellera de Salut i Consum per a que, una vegada autoritzades judicialment aquestes mesures, i en els termes que s'hagin autoritzat, dicti resolució per la qual es modifiqui el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, per incloure-hi els aspectes substantius d'aquest acord.

Setè

Aplicació subsidiària del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19

En tot allò que no preveu aquest Acord i en el que hi sigui compatible s'han d'aplicar la resta de mesures que, amb caràcter general, estableix el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 9 de juliol de 2021 i les seves modificacions.

Vuitè

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè

Publicació i efectes

Una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en la forma que es preveu en el punt sisè d'aquest Acord. Aquest Acord esdevé efectiu a partir de la publicació i manté la vigència durant un mes.

 

Palma, 27 de setembre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez