BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 9 de juliol de 2021 —modificat successivament pels acords de 20 de juliol, 2, 23, 27 d'agost, 8 y 27 de setembre de 2021— va aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual reuneix en un sol document totes les disposicions de prevenció del contagi de la COVID-19 que són aplicables a cadascun dels sectors d'activitat que afecten.

L'evolució de la darrera onada de la pandèmia segueix la tònica que es va fer palesa a l'Acord de 27 de setembre, amb una tendència manifesta a l'esvaïment que provoca que les incidències acumulades a 14 dies (IA14) se situïn per sota dels 100 casos per cada 100.000 habitants a totes les illes amb l'excepció d'Eivissa, la qual, en qualsevol cas, es troba per sota del límit màxim del nivell de risc mitjà.

Així, d'acord amb les dades del Servei de Salut de les Illes Balears de data 30 de setembre (consolidats en data de 29), el conjunt de les illes presentava una IA14 general de 85,7 casos i en majors de 65 anys de 40,39. La taxa de positivitat a 7 dies és del 2,68 %. Per illes, Mallorca presentava una IA14 de 80,9 casos; Menorca de 49,1; Eivissa de 140,3, i Formentera de 50,4.

D'acord amb l'actualització 475, de 30 de setembre de 2021 en relació als «INDICADORES PRINCIPALES DE SEGUIMIENTO DE COVID-19» elaborada per la Direcció General de Salut Pública de la Secretaria d'Estat de Sanitat situació assistencial a 30 de setembre presentava una ocupació de llits de planta per COVID-19 es troba del 3,1% (risc baix) mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques es situa paràmetres de risc mitjà (10,6%) i millora.

D'altra altra banda, les dades de vacunació de la població —si bé s'ha produït un alentiment manifest des de les dades de vacunació diàries que hi havia a mitjan mes de juliol— suposen que, del total de la població susceptible de ser vacunada, a hores d'ara un 80,25 % de la població s'hi troba amb pauta completa i un 82 % amb mitja pauta. Aquestes dades, malgrat que no són ideals, garanteixen un grau elevat de protecció col·lectiva de la ciutadania davant de la malaltia, no només del contagi, sinó de la probabilitat que, en cas de contagi, derivi cap a una simptomatologia greu o, fins i tot, la mort.

Aquest panorama epidemiològic justifica per si mateix la possibilitat de suavitzar el conjunt de mesures de prevenció del contagi.

Com a manifestació més clara d'aquesta evolució de les mesures de prevenció del contagi, de forma general s'eliminen les restriccions de cabudes que s'imposaven en moltes activitats, llevat d'aquelles en què, per raó de les característiques mateixes de l'activitat i de l'espai en què es du a terme, sigui recomanable mantenir una lleugera restricció de les cabudes —com pot ser el cas de l'activitat de restauració en els interiors, que genera un major risc per la manca d'ús de la mascareta mentre els clients mengen i beuen, alhora que l'ambient tancat afavoreix la concentració i permanència dels aerosols generats per la respiració dels comensals.

Així mateix, es considera que no escau mantenir determinades mesures de prevenció concretes, com les que sotmetien a controls especials els esdeveniments o activitats multitudinaris no tipificats en concret, considerant com a tals les aglomeracions de més de 300 persones, quan a hores d'ara s'ha admès l'accés de grans quantitats de gent com a públic als estadis esportius o als grans teatres i auditoris, amb concentracions de persones molt més elevades. Es considera, en definitiva, que aquestes concentracions inespecífiques no necessiten unes mesures de seguretat especials més enllà del compliment de les normes bàsiques d'autoprotecció (ús de mascareta, distància interpersonal...).

Altres mesures prescindibles poden afectar els esdeveniments esportius amb presència de públic, que poden tenir un tractament molt més permissiu que el que es mantenia fins a hores d'ara i que es remet, pel que fa a l'àmbit de les competicions, als acords que s'assoleixin en aquesta matèria en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. També és el cas de les actuacions de corals o grups de cant, envers els quals s'ha comprovat que les restriccions consistents a sotmetre a autoritzacions específiques la possibilita d'incrementar-hi el nombre de membres per actuació no és necessària, ja que aquest increment de cantors no suposa un augment significatiu del risc.

En definitiva, aquesta revisió del Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 suposa una passa decidida cap a la recuperació de l'activitat econòmica i social del conjunt de la comunitat, de manera, si més no, anàloga a la que vàrem conèixer i gaudíem fa poc més d'un any i mig.

Així doncs, d'acord a l'informe «Indicadores de seguimiento de COVID-19, Islas Baleares», elaborat per la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat amb data 30 de setembre de 2021, Mallorca i Menorca es troben classificades en el nivell d'alerta sanitària 1 mentre que Eivissa i Formentera es troben en nivel d'alerta sanitaria 2.

II

D'altra banda, la Interlocutòria número 270/2021, d'1 d'octubre, de la Sala de Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears 2021, dictada dins dels tràmits del procediment 463/2021, d'autorització/ratificació de mesures sanitàries, ha autoritzat l'Acord del Consell de Govern de 27 de setembre de 2021 pel qual pel qual s'estableixen condicions excepcionals per a la reactivació de l'activitat econòmica vinculada a l'oci nocturn, com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, mesures que una vegada autoritzades tenen una eficàcia d'un mes comptador des que es varen publicar.

Per altra banda i atès que aquest conjunt de mesures són difícilment dissociables de la resta de mesures que integren el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, s'aprova per aquest Acord, el segon paràgraf del punt sisè de l'Acord del Consell de Govern de 27 de setembre de 2021 esmentat disposà « Una vegada autoritzades judicialment aquestes mesures, s'integraran dins el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19.»

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 4 d'octubre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquesta Acord fins a les 24.00 hores del dia 27 d'octubre de 2021, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 2.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 2.

Segon. Aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord.

S'exceptuen les mesures contingudes al punt 6.2 de l'apartat XII del Pla, les quals seran eficaces des de la publicació, el dia 8 d'octubre, de l'Acord del consell de govern de 27 de setembre que les va aprovar, i mantindran la vigència durant un mes des de la seva publicació.

Tercer. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures que desenvolupa l'annex d'aquest Acord han de vigir des que es publiqui fins a les 24.00 hores del dia 27 d'octubre de 2021. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per acord del Consell de Govern.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Cinquè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Sisè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Vuitè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 4 d'octubre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez