BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'article 30.10 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, així com de la qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders, i dels productes alimentaris que se'n deriven.

L'article 1 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, reconeix el caràcter estratègic del sector agrari i agroalimentari i dedica el capítol II del títol III —«El règim hídric de les explotacions agràries»― a prioritzar les necessitats hídriques de les explotacions agràries de les Illes Balears, i preveu la col·laboració entre les administracions competents en matèria agrària i hidràulica per al foment de les aigües regenerades en qualitat suficient amb fins agraris.

Les aigües regenerades són aigües residuals depurades que, si escau, han estat sotmeses a un procés de tractament addicional o complementari que permet adequar-ne la qualitat a l'ús al qual es destinen. La reutilització de les aigües es defineix com l'aplicació, abans de la devolució al domini públic hidràulic i al maritimoterrestre, per a un nou ús privatiu de les aigües que, un cop han estat utilitzades per qui les va derivar, s'han sotmès al procés o processos de depuració establerts en la corresponent autorització d'abocament i a les condicions necessàries per aconseguir la qualitat requerida en funció dels usos als quals s'han de destinar.

El Pla Hidrològic de les Illes Balears 2019 (d'ara endavant, PHIB) estableix que la reutilització d'aigües regenerades a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es regirà pel que prescriu el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o per la normativa que la substitueixi. S'hi estableixen una sèrie d'usos admesos, entre els quals figura l'ús agrícola, en concret, el reg de cultius de productes comestibles en fresc per a alimentació humana; productes de consum humà que no són frescs; pastures per a consum d'animals; aqüicultura; cultius llenyosos; flors ornamentals; vivers, i cultius industrials no alimentaris.

Segons l'article 43 del PHIB, l'administració hidràulica ha de fomentar la utilització de l'aigua regenerada que tingui la qualitat adequada per atendre, en primer lloc, els usos agrícoles existents (segons els seus requeriments) que actualment es duen a terme amb recursos subterranis o la implantació de nous regadius.

L'article 68 del PHIB 2019 estableix que un objectiu en matèria de regadius és aconseguir que els nous regadius siguin amb aigües regenerades, millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua, substituir en la mesura del possible el consum de recursos hídrics convencionals per a reg amb aigües regenerades, així com posar a disposició del sector agrari la tecnologia suficient per a l'aprofitament de les aigües regenerades. L'aigua regenerada que es preveu utilitzar en agricultura s'emmagatzema en basses. Es tracta de sistemes artificials d'emmagatzematge d'aigua que solen anar acompanyats de l'aixecament de murs perimetrals.

D'acord amb tot això, actualment a les Illes Balears hi ha 15 infraestructures de reg a partir de l'aprofitament d'aigües regenerades la totalitat de les quals aprofiten 33 hm³, la qual cosa significa que hi ha un potencial d'aprofitament d'un 70 % més del volum d'aigua depurada.

L'Esquema de Temes Importants, definit en la fase de diagnòstic del tercer cicle de la planificació hidrològica, de 2021 a 2027, estableix com a primer tema la reutilització i infiltració d'aigües depurades. La fitxa corresponent a aquest punt estableix una previsió d'execució de 9 basses de reg noves que ampliarien la capacitat de regulació en un 33 % més del volum disponible. En el mateix sentit, el document estableix com a mesura vuitena a adoptar per al futur Pla Hidrològic l'elaboració per part de l'administració agrària d'un Pla General d'Aprofitament i Optimització d'Aigües Regenerades amb Destinació al Regadiu, que inclogui els recursos disponibles, les infraestructures existents i les actuacions a mitjà i llarg termini que permetin una consolidació i modernització del regadiu existent.

D'altra banda, el Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, entre d'altres, la competència en planificació, ordenació i foment del sector agrícola i ramader.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en la sessió de 4 d'octubre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar l'elaboració del Pla General d'Aprofitament i Optimització d'Aigües Regenerades amb Destinació al Regadiu a les Illes Balears per al període 2021-2027.

Segon. Disposar que els objectes del Pla siguin els següents:

1. L'objectiu general del Pla serà definir l'estratègia per a un màxim aprofitament i optimització de l'ús de l'aigua regenerada amb destinació al regadiu en el marc dels objectius del Pla Hidrològic de les Illes Balears i amb l'objectiu d'un major impuls a la rendibilitat i sostenibilitat del sector agropecuari de les Illes Balears.

2. Els objectius específics del Pla són:

• Contribuir a la sostenibilitat dels recursos hídrics de les Illes Balears.
• Donar suport a la rendibilitat i viabilitat de les explotacions agràries a partir del foment de l'agricultura de regadiu respectuós amb el medi ambient que contribueixi a mantenir els llocs de feina en el sector primari, elevar la renda agrària i facilitar el relleu generacional.
• Disminuir de manera progressiva la pressió sobre les aigües subterrànies de les Illes Balears, garantint l'oferta d'una font d'aigua no convencional estable i de qualitat.
• Desenvolupar les solucions tècniques adequades en el disseny de les infraestructures i en els tractaments terciaris que permetin garantir el subministrament d'aigua per a l'agricultura en les condicions òptimes.
• Enfortir les estructures de gestió i administració d'aigües regenerades a través de les comunitats de regants i d'altres solucions mancomunades que es defineixin en aquest Pla.
• Impulsar la formació i capacitació tècnica als agricultors i agricultores de les Illes Balears en aspectes clau com la informació i digitalització aplicades a l'aprofitament de les aigües regenerades com a font no convencional del regadiu.
• Impulsar la racionalització i estalvi del consum d'energia en el regadiu i, en general, en l'àmbit agropecuari introduint-hi fonts d'energies renovables.
• Planificar i executar noves basses d'aigua regenerada previstes a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, i l'ampliació de la xarxa a Formentera.
• Treballar en la interconnexió de les infraestructures de regadiu existents en la mesura que tècnicament sigui possible i de manera que s'ampliï la capacitat de regulació i la garantia d'aigua amb destinació al regadiu.

Tercer. Disposar que el Pla inclogui, almenys, els continguts següents:

1. Les directrius del Pla, que inclouran:

— objectius

— anàlisis d'escenaris alternatius per elaborar el Pla

— metodologia

— característiques del regadiu a les Illes Balears

— l'administració de les aigües de reg a les Illes Balears

2. Actuacions específiques per donar compliment al Pla.

Quart. Establir que el procediment d'elaboració i aprovació sigui el següent:

1. Elaboració del Pla per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

2. Aprovació del Pla per la Comissió Balear de Medi Ambient.

3. Aprovació pel Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, de la proposta de la consellera o conseller competent en matèria d'agricultura.

Cinquè. Autoritzar la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació per dur a terme les actuacions necessàries en el desenvolupament i execució d'aquest Acord.

Sisè. Disposar que aquest Acord produeixi efectes l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 4 d'octubre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez