BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El dia 9 de maig de 2021 va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga operada pel Reial decret 956/2020, de 3 de novembre. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS- CoV- 2 ens ha conduit a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir- la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID- 19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat manifestament i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS- CoV- 2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID- 19 ens ofereixen unes perspectives noves d'una més o menys propera represa de l'antiga quotidianitat.

Ara bé, actualment tot i el percentatge del col·lectiu de la població que està vacunada, romanen sense esclarir determinades incògnites com ara quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi i allò que no es pot obviar és la condició geogràfica de les Illes Balears i la influència que hi tenen a sobre els nostres visitants i la mobilitat geogràfica en general. Així doncs, és necessari mantenir les mesures de control en els ports i aeroports per prevenir i contenir el contagi de la COVID- 19 i de les seves mutacions i variants, en la línia establerta mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 14 de juny de 2021 pel qual s'estableix la mesura excepcional de control a l'entrada de persones a les Illes Balears procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID- 19 durant part del mes de juny i tot el mes de juliol de 2021 i la pròrroga d'aquesta mesura fins al dia 15 de setembre d'enguany, establerta per l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID- 19.

II

Quant a la normativa estatal, l'adopció i la pròrroga de mesures que puguin suposar la restricció del dret de circulació es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir- ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar- les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut. Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recull la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears. D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID- 19 (BOIB núm. 60, de 08- 05- 2020), concreta la modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar- les.

Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent- hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent- hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

IV

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

Pel que fa a la mesura que conté aquest Acord, ha estat considerada adequada i autoritzada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant les interlocutòries de 7 de maig de 2021 (Procediment SND autorització/ratificació mesures sanitàries 203 /2021), de 20 de maig de 2021(Procediment SND autorització/ratificació mesures sanitàries 226 /2021); també per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem mitjançant la Sentència núm. 788/2021, de 3 de juny de 2021; per la Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 4 de juny de 2021 (Procediment SND autorització/ratificació mesures sanitàries 254 /2021), amb algunes precisions referides a no fer distincions entre les persones no residents en funció de la concurrència de determinats motius per dur a terme el desplaçament, qüestió que el Govern va assumir modificant la Resolució de la consellera de Salut i Consum de 21 de maig, i que s'assumeix, també, en les previsions d'aquest Acord, i, finalment, per la Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 22 de juliol de 2021, (Procediment SND autorització/ratificació mesures sanitàries 362 /2021).

V

D'acord amb l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 6 de setembre de 2021, fonamentat en dades tant del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació (consolidades a dia 4 de setembre) com del Servei de Salut de les Illes Balears ( amb resultats de dia 6 de setembre), en el conjunt de les illes la major part dels indicadors epidemiològics es troben en nivells de risc elevat.

Globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) en la població general de 217,9 casos i la de persones amb més de 65 anys és de 146,8. El nombre reproductiu bàsic és de 0,69. La taxa de positivat a 7 dies és del 3,63 %.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 210,8 casos; a Menorca l'IA14 és de 131,7; Eivissa presenta una IA14 de 318,1, i, finalment, Formentera presenta una IA14 de 176,4.

Ara bé, escau tenir present que aquest escenari es combina amb la consolidació de la presència a les Illes Balears de la variant delta. Com palesa l'informe del Comitè de Malalties Infecciones «A les Illes Balears, l'augment descrit en la incidència ha coincidit amb una substitució progressiva i extremadament ràpida durant el darrer mes de la variant predominant fins aquell moment, la variant alfa, per la variant delta, que a hores d'ara suposa ja el 99,9 % dels contagis detectats a les Illes Balears», i continua afirmant «Aquesta variant, identificada en primer moment a l'Índia coincidint amb un període d'augment marcat de la incidència és considerada una variant de major impacte per a la salut pública (VOC, Variant of Concern), atès que les dades obtingudes fins al moment semblen apuntar a un augment considerable de la transmissibilitat, així com a una disminució lleu de l'efectivitat vacunal (més marcada amb vacunació incompleta) i un possible increment en la gravetat (1). Aquesta substitució de la variant alfa per la variant delta és un fenomen que s'ha observat de manera generalitzada en el continent europeu i que ha anat acompanyada d'augments importants en la incidència.»

D'altra banda, i pel que fa als territoris d'origen de la major part dels visitants de les illes, segons la darrera actualització del Ministeri (la número 455, de 3 de setembre de 2021), per al conjunt d'Espanya la incidència acumulada a 14 dies és de 198,25 casos i en el cas d'Europa, en conjunt, la notificació de casos en la setmana 34 va produir una IA14 de 199,1.

En conseqüència, és un fet que la situació epidemiològica de tots aquests territoris és, a hores d'ara, molt semblant a la de les Illes Balears. Això és un fet que ens obliga a extremar les precaucions, i més encara davant la impossibilitat de la comunitat autònoma de limitar els desplaçaments des d'altres països.

Així, l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 6 de setembre de 2021 palesa:

La mobilitat entre territoris, especialment quan implica punts d'origen amb una elevada incidència de la malaltia, ha demostrat que juga un paper en la importació de casos i la propagació de la COVID- 19. Així, Mazzoli et al. (5), demostren que els viatges entre Madrid i altres províncies que es varen realitzar abans de l'inici de l'onada epidèmica a Espanya expliquen fins a un 6 7 % de la incidència màxima que es va produir a les zones receptores de viatgers amb origen a Madrid. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que un major nombre de desplaçaments entre províncies pot donar lloc a més fenòmens de sembra de casos de COVID- 19, i aquests fenòmens, al seu torn, poden determinar brots de major intensitat i d'inici més primerenc. Per altra banda, Roy et al. (6) assenyalen en el seu estudi que la intensitat de trànsit aeri és un dels principals factors que determinen el nombre d'infeccions i morts en un territori atès que, de manera conjunta amb la densitat de població, la capacitat de testatge i el nombre inicial de persones infectades, identifiquen que aquells territoris que constitueixen nodes de mobilitat aèria o terrestre tendeixen a convertir- se en «hotspots» més primerencs de l'epidèmia.

Per tant, és fonamental dissenyar estratègies de control a les entrades de persones en el territori basades en el risc, i que aquestes estratègies siguin suficientment flexibles per tal de permetre una ràpida adaptació a una incidència altament variable arreu de tot el món, així com amb desenvolupaments diagnòstics constants.

Durant l'inici de l'epidèmia, l'estratègia més usual per a la mitigació del risc associat amb la mobilitat va ser la instauració de controls sanitaris basats en qüestionaris de salut i control de temperatura. L'avaluació dels resultats d'aquestes actuacions als Estats Units d'Amèrica per part del Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC, Center for Disease Control and Prevention) va donar com a resultat que, del total de 766.044 viatgers que varen ser avaluats entre el 17 de gener i el 13 de setembre de 2020, 298 (0,04 %) varen presentar requerir d'examinació sanitària addicional, 35 (0,005 %) varen ser testats per SARS- CoV- 2, i nou (0,001%) varen tenir un resultat positiu. La baixa taxa de detecció, juntament amb els elevats requeriments de recursos que imposa aquesta estratègia en ressalten la poca idoneïtat. El mateix organisme suggeria ja llavors que una estratègia basada en la realització de proves podria contribuir a mitigar la propagació de la COVID- 19 als EUA (7).

L'ECDC estableix que el testatge massiu i l'establiment de quarantenes són mesures apropiades per retardar la importació de casos, especialment quan la incidència en la destinació es troba en nivells baixos (8). Els mètodes de testatge prevists per al diagnòstic de COVID- 19 inclouen mètodes moleculars (RT- PCR o LAMP) o tests ràpids de detecció d'antígens (TRAg).

​​​​​​​Resultats obtinguts en experiències reals demostren la utilitat de les estratègies de mitigació del risc que suposa la mobilitat, basades en la realització de proves diagnòstiques de la COVID- 19. Així, a Islàndia, l'aplicació d'una estratègia de testatge obligat a l'aeroport ha aconseguit la identificació del 69 % dels viatgers infectats després d'un test RT- PCR a l'arribada, amb un 21 % addicional identificats gràcies a un segon test RT- PCR aplicat cinc dies després, que ofereix un 90 % d'efectivitat, tenint en compte la sensibilitat del test i les taxes de detecció. Per altra banda, al Canadà, i com a resultat d'una prova pilot iniciada el 3 de setembre, les autoritats de l'aeroport de Toronto varen oferir als viatgers internacionals la possibilitat de fer- se un test RT- PCR, seguit per dos autotests addicionals administrats 7 i 14 dies després de l'arribada. Tenint en compte la sensibilitat del test i les taxes de detecció, el 72 % dels viatgers infectats varen ser detectats pel test a l'arribada, un 18 % pel segon test, i un 0 % pel tercer test, i oferí de forma global una efectivitat del 90 %. Cal destacar que, dels 13.000 tests fets a passatgers entre el 3 de setembre i l'1 d'octubre de 2020, al voltant d'un 1 % varen donar un resultat positiu (9). Un estudi fet al Regne Unit, de fet, conclou que la realització d'un TRAg previ a la sortida és tan efectiu com un règim de quarantena de deu dies; el mateix estudi mostra també que l'ús de TRAg pot ser quasi tan efectiu com l'ús de proves en aquest àmbit (10).

Les característiques geogràfiques especials de les Illes Balears, la situació socioeconòmica i la nostra dependència del turisme exigeixen l'adopció de mesures especials per tal de mitigar el risc associat amb l'elevada mobilitat que es produeix a la nostra comunitat autònoma. Per això, és procedent seguir mantenint per a les Illes Balears, ateses les dades exposades i la realitat geogràfica arxipelàgica, uns criteris similars als recomanats pel Consell Europeu per a l'entrada de viatgers procedents de territoris de risc alt.

A les Illes Balears, per raons i fonamentació anàlogues a les esgrimides per als controls de viatgers procedents de països de risc alt, pertoca establir mesures sanitàries especials, basades en l'exigència de demostrar el resultat negatiu d'una prova diagnòstica d'infecció activa per COVID- 19, que donin seguretat a l'entrada en el territori de la comunitat autònoma de viatgers procedents, via aèria o marítima, de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia que presentin una situació epidemiològica considerada de risc (definida com una incidència a 14 dies major a 60 casos per 100.000 habitants, llindar establert per l'ECDC per sota del qual es consideraria que un territori es trobaria en situació de control). Aquesta exigència s'ha de veure exceptuada per a les persones que poden demostrar que han estat vacunades amb la pauta completa d'una vacuna aprovada per la UE o que s'han recuperat d'una infecció per COVID- 19 durant els darrers sis mesos, d'acord amb les recomanacions establertes per la Unió Europea (11).

I finalment conclou:

- En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de decreixement en les taxes de contagis de COVID- 19, malgrat que les incidències es mantenen encara en nivells de risc elevat.

- El fort increment en la incidència durant l'onada epidèmica experimentada aquest estiu s'ha traduït en una pressió assistencial molt important, que va arribar al seu màxim durant la darrera quinzena d'agost. L'ocupació hospitalària en planta es manté en nivells de risc mitjà i la de cures crítiques en nivells de risc elevat, situació que es preveu que pugui assolir els nivells de risc baix i mitjà durant la propera setmana, sempre que les taxes de contagis continuïn disminuint.

- La pressió hospitalària és el resultat de l'augment de casos greus de persones contagiades no vacunades o amb vacunació incompleta com a conseqüència de les incidències elevades que les Illes Balears pateixen durant els darrers dos mesos i, de forma menys significativa en números absoluts, dels casos greus que es poden produir en població vacunada però especialment vulnerable (persones de major edat o immunocompromeses).

- La situació de pressió assistencial elevada ha donat com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre activitat quirúrgica no urgent, així com determinada activitat de consultes externes. La millora experimentada durant les darreres setmanes està permetent la recuperació gradual d'aquesta activitat.

- La cobertura de vacunació de la població supera ja el 80,1 % de la població major de 12 anys amb una dosi i el 76,9 % amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia.

- La mobilitat entre territoris, especialment quan implica punts d'origen amb una elevada incidència de la malaltia, ha demostrat que juga un paper en la importació de casos i la propagació de la COVID- 19. L'ECDC estableix que el testatge massiu i l'establiment de quarantenes són mesures apropiades per retardar la importació de casos relacionats amb la mobilitat entre territoris.

- Així mateix, la Unió Europea recomana que els viatgers que puguin demostrar haver rebut la pauta completa d'una vacuna contra la COVID- 19 autoritzada a l'UE o haver- se recuperat de la COVID- 19 en els darrers 6 mesos haurien d'estar exempts de la realització de proves.

- Per tant, es considera fonamental mantenir els controls sanitaris vigents als viatgers que entrin a la comunitat autònoma.

​​​​​​​​​​​​​​En conseqüència, i tot tenint present que el control de les persones que provenen d'altres estats correspon a l'Estat espanyol —mesures que actualment es recullen a la Resolució de 4 de juny de 2021, de la Direcció General de Salut Pública, relativa als controls sanitaris que s'han de fer en els punts d'entrada a Espanya—, es considera que s'han de mantenir alguns mecanismes de control sanitari dels viatgers que entrin a les Illes Balears procedents de comunitats o ciutats autònomes amb alta incidència de COVID- 19.

​​​​​​​VI

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats II i III, es pretén mantenir la mesura excepcional per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID- 19, que ha de vigir durant el període comprès entre el dia 16 de setembre i el 31 d'octubre de 2021, que es concreta a establir les condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, i que consistiran en la possibilitat de dur a terme controls sanitaris en els ports i aeroports de les Illes Balears.

Amb aquesta mesura, la pretensió del Govern de les Illes Balears és, en primer lloc, salvar vides —hem aconseguit ser un dels territoris europeus amb menys mortalitat—, mantenir una incidència del virus baixa i protegir les persones més vulnerables. Així mateix, amb aquestes mesures es pretén també mantenir una de les millors incidències d'Europa i estar ben posicionats per rebre turisme, allargar la temporada i reactivar l'economia de les Illes Balears.

S'ha de tenir present el fet que s'exceptua de determinades obligacions a les persones residents en comunitats o ciutats autònomes espanyoles amb una incidència acumulada a 14 dies inferior a 60 casos per 100.000 habitants que pretenguin entrar a les Illes Balears, per via aèria o marítima, de tal manera que, en la mesura en què la incidència de la pandèmia davalli a la resta d'Espanya, cada vegada seran més les persones que podran accedir lliurement a les Illes Balears, dins aquest procés de desescalada lenta, i en el mateix sentit establert a escala internacional, per al control de la mobilitat entre estats, en funció de la situació epidemiològica d'aquests.

Així mateix, i com a novetat, els menors de 12 anys i el transportistes de mercaderies i les tripulacions dels avions i vaixells comercials o mercants no hauran de presentar cap document a la seva arribada a les Illes Balears i s'exceptuen de les obligacions que estableixen els punts 1 i 2 de l'apartat segon les persones que disposin del document oficial acreditatiu d'haver rebut la pauta completa de vacunació amb una vacuna autoritzada per l'EMA contra la COVID- 19 amb més de 15 dies d'antelació al desplaçament o que acreditin amb un certificat mèdic que han passat la malaltia fa menys de 6 mesos i les persones que disposin del certificat COVID digital de la UE.

En aquest moment, s'opta també per establir un període temporal limitat d'eficàcia d'aquest Acord, que es fixa durant el període comprés entre el dia 16 de setembre i fins al 31 d'octubre de 2021, moment en què s'haurà d'analitzar novament si és convenient o no mantenir o suspendre l'aplicació d'aquestes mesures de control.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió extraordinària del dia 8 de setembre de 2021 adoptà l'Acord següent:

Primer. Disposar que aquest Acord té per objecte mantenir els controls a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a mesura temporal i excepcional per raó de salut pública per a la contenció de la COVID- 19, establerta a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID- 19, durant el període comprès entre el dia 16 de setembre i el dia 31 d'octubre d'enguany, amb les modificacions que s'hi introdueixen.

Segon. Disposar que, per facilitar que el retorn dels ciutadans de les Illes Balears o l'entrada de persones residents en altres comunitat o ciutats autònomes que presentin un índex d'incidència acumulada a 14 dies superior als 60 casos per cada 100.000 habitants es dugui a terme de manera segura per a la protecció de la salut i la seguretat d'aquestes persones i de la resta de la ciutadania, i per prevenir i contenir contagis i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia a les nostres illes, s'estableixen les condicions següents:

1. Les persones residents que tornen a les Illes Balears o procedents de comunitat o ciutats autònomes que presentin un índex d'incidència acumulada a 14 dies superior als 60 casos per cada 100.000 habitants després d'un desplaçament d'una durada superior a les 72 hores s'han de sotmetre, a la seva elecció, a alguna de les mesures específiques següents:

a) Realització d'una PCR o una TMA en les setanta- dues hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears, de manera gratuïta sempre que es dugui a terme en algun dels centres concertats pel Servei de Salut de les Illes Balears.

b) Realització d'un test ràpid d'antígens (PRAg) en les quaranta- vuit hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears, de manera gratuïta sempre que es dugui a terme en algun dels centres concertats pel Servei de Salut de les Illes Balears.

La relació de ciutats i centres on el Servei de Salut hagi concertat la realització de la PDIA (PCR i test ràpid d'antígens) es farà pública en la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears següent: viajarabaleares.ibsalut.es.

c) Realització d'un test ràpid d'antígens en el termini màxim de 48 hores posteriors a l'arribada, en els centres habilitats a les Illes Balears per a la realització de les proves.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a estar en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i a enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'ha de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

d) Mantenir una quarantena de deu dies en el seu domicili o lloc de residència.

L'elecció de qualsevol de les opcions anteriors s'ha de posar de manifest en el qüestionari que s'ha d'emplenar abans de viatjar a les Illes Balears o en arribar- hi en el punt de control del port o aeroport, i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

S'apel·la a la responsabilitat individual dels viatgers en la comunicació de les dades i l'estat de salut.

El qüestionari és a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que se sàpiga el resultat positiu de les proves abans del desplaçament, aquest desplaçament no es pot dur a terme, i si el resultat positiu se sap a les Illes Balears, s'han de sotmetre a les instruccions de les autoritats sanitàries i a l'aïllament obligatori.

2. A les persones no residents a les Illes Balears que s'hi desplacin els són aplicables les mesures sanitàries específiques anteriors, però el cost de les proves PCR, TMA o prova ràpida d'antígens que s'hagin fet en origen o a les que se sotmetin en arribar al territori de les Illes Balears no serà assumit en cap cas pel Servei de Salut de les Illes Balears.

Si les persones a les quals es refereix el paràgraf anterior accedeixen al territori de les Illes Balears sense acreditar la realització prèvia d'alguna de les proves esmentades en termini o si es troben en causa d'exempció d'haver- les de fer d'acord amb el punt següent, sense perjudici de les sancions que se'ls puguin imposar, han de presentar en el termini màxim de 72 hores una prova negativa PCR o TMA o en el termini de 48 hores una prova ràpida d'antígens de resultat negatiu, feta en un centre habilitat a les Illes Balears per a la realització de les proves.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a mantenir- se en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'ha de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

3. S'exceptuen de les obligacions que estableixen els apartats anteriors les persones següents:

a) Les persones que es desplacin fora de les Illes Balears per un termini inferior a les 72 hores.

b) Les persones residents a comunitats o ciutats autònomes amb una incidència acumulada a 14 dies inferior a 60 casos per 100.000 habitants que pretenguin entrar a les Illes Balears per via aèria o marítima.

c) Els transportistes de mercaderies i les tripulacions dels avions i vaixells comercials o mercants.

d) Les persones menors de 12 anys.

e) Les persones que disposin de qualsevol document o certificat oficial acreditatiu d'haver rebut la pauta completa de vacunació d'una vacuna autoritzada per l'EMA contra la COVID- 19 amb més de 15 dies d'antelació al desplaçament o que acreditin amb un certificat que han passat la malaltia fa menys de 6 mesos.

Les persones a les quals fan referència les excepcions anteriors no hauran de presentar el formulari de control sanitari llevat de les persones a les que fa referència la lletra a), les quals si l'hauran de presentar, sempre que no disposin de cap dels documents o certificats esmentats a la lletra e).

Els menors de 12 anys i el transportistes de mercaderies i les tripulacions dels avions i vaixells comercials o mercants no han de presentar cap document a la seva arribada a les Illes Balears.

S'apel·la a la responsabilitat individual dels viatgers en la comunicació de les dades i l'estat de salut.

4. El control documental que consisteix a presentar el formulari de control sanitari o o el document o certificat oficial acreditatiu al que fa referencia la lletra e) en els punts de control dels ports i aeroports es manté obligatori. Malgrat això, el personal autoritzat ha de sol·licitar als passatgers que hagin d'emplenar el formulari de control sanitari la documentació acreditativa del viatge, de la realització de les proves o d'exempció de la realització de manera aleatòria, en funció de l'afluència de passatgers en el moment del control documental.

Si el passatger ha falsejat la informació en el formulari de control sanitari, que té la consideració de declaració jurada, i no disposa de la documentació acreditativa que consta al mateix, o ha falsejat el document o certificat oficial acreditatiu al que fa referencia la lletra e) pot ser sancionat i el personal de control de ports i aeroports el derivarà a un punt habilitat per a la realització d'una prova ràpida d'antígens que ha d'abonar el passatger si no és resident.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a mantenir- se en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'han de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

Tercer. Disposar que els incompliments individualitzats del que estableix aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID- 19.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als operadors portuaris i aeroportuaris de les Illes Balears, com també a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID- 19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir- ne l'efectivitat.

Cinquè. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte del que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Sisè. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures que conté aquest Acord mitjançant una resolució motivada.

Setè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Disposar que, una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el qual esdevé efectiu des que es publiqui fins a les 00.00 h del dia 31 d'octubre de 2021.

 

Palma, 8 de setembre de 2021

La secretària del Consell de Govern

Mercedes Garrido Rodríguez