BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 9 de juliol de 2021 —modificat successivament pels acords de 20 de juliol, 2, 23 i 27 d'agost de 2021— aprovà el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual reuneix en un sol document totes les disposicions de prevenció del contagi de la COVID-19 que són aplicables a cadascun dels sectors d'activitat que afecten.

A hores d'ara, la cinquena onada de la COVID 19 es troba a les Illes Balears en franca recessió amb una davallada sostinguda, quasi abrupta, de contagis, i una pressió assistencial que de manera més moderada presenta, alhora, una tendència a la baixa, més clara pel que fa a l'ocupació de places hospitalàries en planta que a la de llits destinats a cura de pacients crítics, la qual cosa, com se sap arran de l'experiència adquirida amb les onades anteriors de la malaltia, és l'indicador més remís tant per començar-ne l'ascens, com per consolidar-ne obertament la davallada.

Com sabem, la implantació de la variant delta del virus —que ha convertit en testimonial la presència a les illes d'altres variants— amb la provada capacitat de contagi i que és causant de més del 99 % dels contagis actuals, la relaxació de les mesures de contenció de la transmissió de la malaltia i la major mobilitat i interrelació social que genera el període estival suposaren i suposen unes circumstàncies idònies per a la generació de creixements sobtats i altament expansius de la malaltia.

Pel que fa a la pressió assistencial, s'ha superat el pic d'ocupació derivat d'aquesta darrera onada i se segueix observant una millora més significativa quant a llits d'hospitalització en planta que d'unitats de cures intensives.

Aquesta situació suposa una pressió assistencial important, especialment atès que en aquests moments s'havia recuperat l'activitat ordinària no covid en els hospitals, a més de l'increment habitual d'activitat a les urgències associada amb la temporada estiuenca i l'augment de la població flotant.

Les dades epidemiològiques més rellevants en dates immediatament anteriors a aquest Acord segueixen mostrant una constant millora, envers les dades paleses als acords de dies 23 i 27 d'agost de 2021.

Així, globalment, en data 6 de setembre de 2021 la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 217,9 casos, la qual cosa segueix representant un nivell de risc elevat d'acord amb els llindars establerts per a l'avaluació de risc en el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 146,8 casos (risc elevat). El nombre reproductiu bàsic és de 0,69. La taxa de positivat a 7 dies és de 3,63%.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 210,8, a Menorca l'IA14 és de 131,7 Eivissa presenta una IA14 de 318,1, i i finalment, Formentera presenta una IA14 de 176,4.

L'informe de 6 de setembre de 2021 del Comitè Autonòmic de Malalties Infecciones, emès amb relació a la situació epidemiològica actual, posa de manifest el següent:

«Per aconseguir una reducció sostinguda en el temps en el número de contagis de COVID-19 és necessita implementar una estratègia de mesures multi-dimensional (Priesemann et al. 2021), que inclogui tant mesures de distanciament social (mascareta, distància, ventilació...) com estratègies de testeig i rastreig, especialment en un escenari on emergeixen noves variants del SARS-CoV-2, que han demostrat una major transmissibilitat, així com la possibilitat de causar malaltia més greu en comparació amb la variant original i d'evadir, almenys parcialment, l'efecte protector de les vacunes (5).

El desenvolupament de vacunes per a combatre la COVID-19 en un temps rècord és, indubtablement, una proesa que permet albirar un horitzó proper de control de la pandèmia. No obstant això, les dificultats que s'han anat succeint en la implementació als diversos països de les campanyes de vacunació, juntament amb l'aparició de noves variants més agressives, i l'aparició de moviments socials negacionistes de la pandèmia fan que els experts adverteixin de que les mesures no farmacèutiques romanen necessàries durant la fase d'immunització de la població i, per tant, es fa necessari adoptar estratègies per poder abordar la flexibilització de les restriccions de forma segura (Hunter, 2021; Park, 2020).

S'ha considerat de forma general que la vacunació per ella mateixa no serà capaç de controlar la disseminació de la infecció, i que cal coordinar una campanya de vacunació estratègicament plantejada (Bubar et al. 2021, Ramos et al. 2021) amb la implementació continuada de mesures no farmacèutiques (Grundel et al. 2020) fins que se aconsegueixi una cobertura suficient que permeti disminuir la taxa de letalitat a nivells similars als del grip estacional. Així, el treball de Ramos et al. prediu que, malgrat les vacunes poden reduir les infeccions, no són capaces per elles totes soles d'evitar una nova onada epidèmica i conclouen que, per tant, és necessari mantenir un control rigorós sobre el número de noves infeccions amb variants potencialment més perillosos a totes les etapes de la pandèmia.

Els resultats del treball realitzat per Giordano et al. (2021), publicat recentment a Nature Medicine, semblen indicar que les intervencions no farmacèutiques tenen un major efecte sobre l'evolució de l'epidèmia que la vacunació sola. Els investigadors prediuen que, a Itàlia, en absència de vacunació i amb establiment de mesures no farmacèutiques de baixa intensitat es podrien esperar fins a 298.000 morts per COVID-19 entre abril 2021 i gener 2022; aquesta xifra es reduiria fins a 51.000 en el cas de que es produís una campanya de vacunació massiva ràpida, mentre que el manteniment de mesures no farmacèutiques de major intensitat podria reduir la mortalitat fins a 18.000 casos. Per tant, aquests resultats evidenciarien la necessitat de mantenir les mesures no farmacèutiques durant la primera fase de la campanya de vacunació fins que s'assoleixi una suficient immunització poblacional. Aquest estudi també dona suport a l'eficàcia de prendre mesures de forma preventiva, defensant que aquesta estratègia dona lloc a una major reducció en la mortalitat i en els costs sanitaris sense agreujar les pèrdues socioeconòmiques, en comparació amb l'aplicació de mesures de forma reactiva (en resposta a un increment en la incidència).»

I també afirma:

«L'evidència suggereix que no existeix una mesura que actuï com fórmula màgica per limitar els contagis de COVID-19, sinó més be, que la combinació d'algunes d'aquestes intervencions són eficaces en reduir la velocitat de transmissió i “aplanar la corba” de contagis (Haug et al. 2020).

De fet, s'ha suggerit que la utilització d'una bateria d'intervencions adequada, adreçades a limitar les activitats de major risc, pot proporcionar un control de la transmissió equivalent al que s'aconseguiria amb l'aplicació d'un confinament domiciliari generalitzat de la població (Brauner et al. 2021), i que les mesures dirigides a assegurar el distanciament social són les que presenten una major efectivitat, especialment si es combinen dos o més mesures de forma sincrònica (Bo et al. 2021).

Aquestes intervencions han demostrat ser més efectives quan s'implementen de forma primerenca en resposta a la detecció de casos (Haug et al. 2020) (Fig. 4), i també ha quedat demostrat que si les intervencions es mantenen en el temps, la mortalitat es redueix; no obstant això, la transmissió de la malaltia es recupera una vegada s'aixequen aquestes mesures (Patiño-Lugo et al. 2020). Per altra banda, també s'ha observat que mesures que varen resultar més efectives a la primera onada epidèmica, com per exemple el tancament d'escoles, mostren un menor efecte en onades subsegüents, probablement degut a la implementació de protocols de prevenció dels contagis efectius que redueixen de forma significativa el risc associat a aquestes activitats (Sharma et al. 2021).»

I finalment, l'informe esmentat conclou:

- En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de decreixement en les taxes de contagis de COVID-19, malgrat les incidències es mantenen encara en nivells de risc elevats.

- El fort increment a la incidència durant l'onada epidèmica experimentada aquest estiu s'ha traduït en una pressió assistencial molt important, que va arribar al seu màxim durant la darrera quinzena d'agost. L'ocupació hospitalària a planta es manté en nivells de risc mitjà i la de cures crítiques en nivells de risc elevat, situació que es preveu que pugui assolir els nivells de risc baix i mitjà durant la propera setmana, sempre i quan les taxes de contagis segueixin disminuint.

- La pressió hospitalària és el resultat de l'augment de casos greus de persones contagiades no vacunades o amb vacunació incompleta con a conseqüències de les incidències elevades que les Illes Balears venen patit durant els darrers dos mesos i, de forma menys significativa en números absoluts, dels casos greus que es poden donar en població vacunada però especialment vulnerable (persones de major edat o immunocompromeses).

- La situació d'elevada pressió assistencial ha donat com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre activitat quirúrgica no urgent, així com determinada activitat de consultes externes. La millora experimentada durant les darreres setmanes està permetent la recuperació gradual d'aquesta activitat.

-La cobertura de vacunació de la població supera ja el 80,1% de la població major de 12 anys amb una dosi i el 76,9% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. Per una altra banda, s'ha detectat un alentiment important en el ritme de vacunació en el segment d'edats entre 20 a 39 anys, fet que assenyala la importància de dissenyar estratègies dirigides a fomentar la vacunació en aquestes poblacions.

- En la situació epidemiològica actual a les Illes Balears, amb incidències que encara superen els llindars de risc elevat i amb ocupacions hospitalàries a cures intensives en risc elevat, es considera que escau mantenir de forma general les mesures contemplades al Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19.

 

II

D'altra banda, la Interlocutòria número 230/2021, de 26 d'agost, de la Sala de Vacances del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears 2021, dictada dins dels tràmits del Procediment 404/2021, d'autorització/ratificació de mesures sanitàries, i relativa a l'autorització de l'Acord del Consell de Govern de 23 d'agost de 2021 pel qual s'estableixen condicions excepcionals en el règim de visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat, així com les condicions en les quals es poden dur a terme determinats esdeveniments socials, esportius i culturals que impliquin l'assistència d'un gran nombre de persones com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, va atorgar l'autorització judicial a les previsions de l'Acord relatives a la realització de proves de detecció del SARS-CoV-2 en l'àmbit residencial de gent gran i de persones amb discapacitat —apartat segon de l'Acord— i a les condicions en què es poden dur a terme les visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat —apartat tercer de l'Acord—, mesures que una vegada autoritzades tenen una eficàcia d'un mes comptador des que es varen publicar.

Per contra, la Interlocutòria 230/2021, de 26 d'agost, denegà autoritzar els punts de l'Acord pels quals s'establien les condicions en què es poden dur a terme les cerimònies i celebracions nupcials, els batejos, les comunions i altres celebracions similars, les condicions en què es podia admetre la presència de públic en entrenaments i competicions esportives, i les condicions en què es podien dur a terme esdeveniments i activitats de caire cultural.

Atès que aquest conjunt de mesures són difícilment dissociables de la resta de mesures que integren el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 9 de juliol de 2021 i que eren aplicables a aquesta activitat, es va decidir per raons de sistemàtica i mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 27 d'agost de 2021 incloure dins del Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 tant les mesures que havien obtingut l'autorització judicial, com també, a l'empara del que disposa l'article 49 bis, apartat 3.g) de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i com a simples recomanacions a la ciutadania i no com a disposicions de compliment obligat, les mesures l'autorització judicial de les quals s'havia rebutjat mitjançant la Interlocutòria 230/2021, de 26 d'agost .

 

III

Finalment, cal tenir en compte que l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 —prorrogat per l'Acord del Consell de Govern de 16 d'agost de 2021— disposà les condicions en què es podien dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn en funció de la incidència acumulada a 14 dies per cada 100.000 habitants de cada illa i els índexs d'ocupació per pacients amb COVID 19 en cada illa de llits de planta i de llits d'unitats de pacients crítics, i que, d'acord amb la modificació d'aquest Acord produïda per l'Acord del Consell de Govern de 23 d'agost de 2021, es disposà que mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum s'ha de fer pública, setmanalment, la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària de cada illa i, consegüentment, l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas. Així mateix, s'hi disposà que l'horari que estableixi setmanalment la resolució de la consellera de Salut i Consum esmentada és d'aplicació preferent i automàtica sobre l'horari de conclusió de les activitats col·lectives de caire social, cultural, esportiu, d'oci, restauració i hoteleria que estableix el Pla, sense que en cap cas es puguin superar les 02.00 hores per al tancament d'aquests establiments.

D'altra banda, el punt cinquè de l'Acord del Consell de Govern de 23 d'agost de 2021 pel qual es fa pública la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària en cada una de les Illes Balears amb l'objecte de determinar l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas, d'acord amb el que disposa l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021, prorrogat per l'Acord del Consell de Govern de 16 d'agost de 2021, va habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució i en funció de les dades epidemiològiques, pogués modificar l'ocupació màxima per taula dels establiments d'entreteniment, restauració i oci nocturn que establís el Pla.

La darrera resolució de la consellera de Salut i Consum, emesa en exercici d'aquestes habilitacions, ha estat la de 6 de setembre de 2021 (BOIB núm....., de 06/07-09-2021), en la qual, després de fer públiques les incidències acumulades per illes i les pressions hospitalàries, es determinen les limitacions horàries a les reunions familiars i socials aplicables en cada una de les Illes Balears —limitacions que com s'ha dit són extensibles als tancaments d'establiments d'oci i restauració— i també es modifica l'ocupació màxima per taula dels establiments d'entreteniment, restauració i oci nocturn.

Atès que aquestes mesures són mesures que s'integren com una part de les mesures aplicables a aquest sectors d'activitat dins del marc del Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, escau recollir-les dins del cos del Pla esmentat.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 8 de setembre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord.

Segon. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures que desenvolupa l'annex d'aquest Acord han de vigir des de les 00.00 hores del dia 9 de setembre fins fins a les 24,00 hores del dia 27 de setembre de 2021. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per acord del Consell de Govern.

Se n'exceptuen les mesures autoritzades judicialment per la Interlocutòria número 230/2021, de 26 d'agost, de la Sala de Vacances 2021 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, dictada dins dels tràmits del Procediment 404/2021, d'autorització/ratificació de mesures sanitàries, relativa a l'autorització de l'Acord del Consell de Govern de 23 d'agost de 2021 pel qual s'estableixen condicions excepcionals en el règim de visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat, així com les condicions en les quals es poden dur a terme determinats esdeveniments socials, esportius i culturals que impliquin l'assistència d'un gran nombre de persones, com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, les quals conserven l'eficàcia durant un mes des que s'hagin publicat, publicació que va tenir lloc el dia 27 d'agost de 2021.

Tercer. Disposar que l'horari que estableixi setmanalment la resolució de la consellera de Salut i Consum per la qual es fa pública la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària en cada una de les Illes Balears, amb l'objecte de determinar l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas d'acord amb el que disposa l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021, prorrogat per l'Acord del Consell de Govern de 16 d'agost de 2021, és d'aplicació preferent i automàtica sobre l'horari de conclusió de les activitats col·lectives de caire social, cultural, esportiu, d'oci, restauració i hoteleria que estableix el Pla, sense que en cap cas es puguin superar les 02.00 hores per al tancament d'aquests establiments.

Quart. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució i en funció de les dades epidemiològiques, pugui modificar l'ocupació màxima per taula dels establiments d'entreteniment, restauració i oci nocturn que estableix el Pla annex a aquest Acord.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Sisè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Setè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Novè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 8 de setembre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez