BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

​Antecedents

1. Dia 30 de juliol de 2021, la cap de servei de la Direcció Insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (en endavant IMAS), va sol·licitar al Servei Juridicoadministratiu la tramitació d'un procediment administratiu per a la concertació d'urgència del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament, inclòs a la xarxa pública de serveis per a persones amb discapacitat de Mallorca.

2. Per la cap de servei de la Direcció Insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social, amb el vist i plau del vicepresident primer del IMAS, es va emetre informe justificatiu, dia 30 de juliol de 2021, relatiu a la necessitat de convocar per la via d'urgència la concertació social del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Aquesta justificació s'ajusta al previst a l'article 4 de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears i al Decret 48/2017, de 27 d'octubre, pel qual s'estableixen els principis generals als quals s'han de sotmetre els concerts socials.

3. El Servei Juridicoadministratiu i la Intervenció Delegada han emès sengles informes favorables a la proposta de concertació per la via d'urgència del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament.

​Fonaments de dret

Pel que fa a la competència,

1. La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32 ext., d'1 de març de 2007; correcció d'errades BOIB núm. 29, de 28 de febrer de 2008), en concret l'article 70.4 relatiu a la competència pròpia dels consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social.

2. La Llei 14/2001, de 29 d'octubre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social, estableix a l'article 14 la potestat reglamentària normativa atribuïda als consells insulars en matèria de serveis socials, dins el marc de la regulació bàsica establerta pel Govern de les Illes Balears (BOIB núm. 135, de 10 de novembre de 2001 i BOE núm. 284, de 27 de novembre de 2001).

3. La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears (BOIB núm. 89 de 18 de juny de 2009 i BOE núm. 163 de 7 de juliol de 2009) preveu a l'article 27 i a la disposició final quarta, que cada Consell Insular, en el marc de les seves competències, ha de definir les prestacions pròpies de serveis socials, complementant la cartera bàsica de serveis socials que aprova el Govern de les Illes Balears, la qual va ser aprovada mitjançant el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals.

4. Els Estatuts de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (BOIB núm. 67, de 18 de maig de 2019) aprovats per acord del Ple del Consell de Mallorca de data 11 d'abril de 2019, en especial l'establert a l'article 2 d'acord amb el qual l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, com a organisme autònom creat pel Consell de Mallorca, adscrit al Departament de Drets Socials del Consell de Mallorca, és l'organisme que exerceix les competències atribuïdes per qualsevol títol al Consell de Mallorca en matèria de serveis socials i protecció de menors.

5. Decret de la Presidència del Consell de Mallorca, de dia 8 de juliol de 2019, pel qual es creen els departaments que n'han d'estructurar el govern (BOIB núm. 92, de 9 de juliol de 2019), entre els quals es troba el Departament de Drets Socials.

6. Decret de la Presidència del Consell de Mallorca, de dia 12 de juliol de 209, modificat pel decret de dia 18 de juliol de 2019 , pel decret de dia 30 de novembre de 2020 i pel Decret de dia 26 de gener de 2021, pel qual es creen les direccions insulars i les secretaries tècniques en que s'han d'estructurar els departaments (BOIB núm. 167, de 12 de desembre de 2019; BOIB núm. 29, de 7 de març de 2020; BOIB núm. 95, de 28 de maig de 2020; BOIB núm. 131, de 25 de juliol de 2020; BOIB núm. 196, de 17 de novembre de 2020, BOIB núm. 208, de 15 de desembre de 2020, BOIB núm. 12, de 28 de gener de 2021 i BOIB núm. 67, de 22 de maig de 2021).

7. Decret de la presidenta del Consell Insular de Mallorca, de dia 9 de desembre de 2019, pel qual es determina l'organització del Consell Insular de Mallorca modificat pel Decret de dia 6 de març de 2020, pel decret de dia 22 de maig de 2020, pel Decret de dia 9 de juliol de 2020, pel Decret de dia 10 de novembre de 2020, pel Decret de 3 de desembre de 2020, pel Decret de dia 26 de gener de 2021 i pel Decret de dia 13 de maig de 2021 (BOIB núm. 96, de dia 13 de juliol de 2019, BOIB núm. 100, de 20 de juliol de 2019, BOIB núm. 208, de 15 de desembre de 2020 i BOIB núm. 12, de 28 de gener de 2021).

8. Decret de la Presidència del Consell de Mallorca pel qual es nomenen els membres del Consell Executiu (BOIB núm. 92, de 9 de juliol de 2019), sent nomenat el senyor Javier de Juan Martín conseller executiu de Drets Socials.

9. L'òrgan competent per aprovar aquesta resolució és la Presidència de l'IMAS, d'acord amb l'article 7.2.28 dels Estatuts de l'IMAS (BOIB núm. 67, de 18 de maig de 2019). No obstant això, i d'acord amb l'article 8.2.1 les Vicepresidències de l'IMAS supliran a la Presidència i assumiran les seves atribucions en cas de vacant, absència, malaltia, impossibilitat física o una altre causa legal.

Pel que fa al fons,

10. La Cartera Insular de Serveis Socials i dels Serveis a Menors i Família de Mallorca aprovada definitivament en Ple del Consell de Mallorca de 13 de juliol de 2017 (BOIB núm. 97, de 18 de juliol de 2017 i correcció d'errades materials publicada BOIB núm. 161, de 30 de desembre de 2017) i prorrogada la seva vigència fins al 31 de desembre de 2022 per Acord del Ple en sessió ordinària de dia 8 de juliol de 2021 (BOIB núm. 95, de 17 de juliol de 2021).

11. El Reglament pel qual es regula el funcionament dels serveis socials per a persones amb discapacitat inclosos a la Cartera Insular de serveis socials i s'estableixen els requisits d'autorització i acreditació, aprovat al Ple del Consell de Mallorca de data 8 de febrer de 2018 (BOIB núm. 21, de 15 de febrer de 2018). Aquesta normativa estableix, entre d'altres, les condicions tècniques i materials i els requisits de qualitat dels serveis de serveis socials per poder optar al règim de concert social.

12. La Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, estableix, en els considerants tercer, quart, cinquè i sisè, que a l'hora d'aplicar aquesta norma s'han de tenir especialment en compte els drets de les persones amb discapacitat, i que els Estats membres gaudeixen de llibertat per organitzar la prestació dels serveis socials al marge de la contractació pública.

Per altra banda, en el seu considerant 114 estableix que els Estats membres i els poder públics segueixen tenint llibertat per prestar per si mateixos aquest serveis i organitzar els serveis socials de manera que no sigui necessari celebrar contractes públics, per exemple, mitjançant el finançament d'aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a tots els operadors econòmics que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sense límits ni quotes, sempre que aquest sistema garanteixin una publicitat suficient i s'ajusti als principis de transparència i no discriminació.

13. La Llei 9/2017, 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, en el seu article 11.6 estableix que: «Queda exclosa de la present Llei la prestació de serveis socials per entitats privades, sempre que aquesta es realitzi sense necessitat de celebrar contractes públics, a través, entre altres mitjans, del simple finançament d'aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a totes les entitats que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sense límits ni quotes, i que aquest sistema garanteixi una publicitat suficient i s'ajusti als principis de transparència i no discriminació».

14. La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears (BOIB núm. 89 de 18 de juny de 2009), estableix a l'article 89.1 que “les administracions públiques de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, poden organitzar la prestació dels serveis del Catàleg de Prestacions i Serveis Socials de les Illes Balears a través de les fórmules següents: gestió directa, règim de concert previst en aquesta Llei, gestió indirecta en el marc de la normativa de contractació de les administracions públiques i convenis amb entitats sense ànim de lucre”.

L'article 89 bis d'aquesta norma disposa que les entitats d'iniciativa privada que ofereixen serveis socials prevists en la cartera de serveis i/o en la planificació autonòmica o insular es poden acollir al règim de concerts en els termes que estableix aquesta Llei.

15. La Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 146 de 22 de novembre de 2018), regula al Capítol I el «Règim de col·laboració privada en la gestió de serveis socials per a les persones mitjançant l'acció concertada» (en endavant Llei 12/2018).

Segons l'article 2.1 de la Llei 12/2018, les administracions competents de les Illes Balears, per complementar el sistema públic i garantir una adequada equitat i qualitat de les prestacions incloses en la cartera de serveis o del servei d'orientació professional, poden encarregar la prestació d'aquests serveis de la seva competència, mitjançant el sistema d'acció concertada, a entitats sense ànim de lucre del tercer sector social, tal com es defineixen en els articles 3 i 4 de la Llei 3/2018, de 29 de maig, del Tercer Sector d'Acció Social, o, si escau, a entitats privades, preferentment del tercer sector social, quan existeixin anàlogues condicions d'eficàcia, qualitat i costs, d'acord amb els requisits que estableix aquesta llei i amb respecte als principis de publicitat, transparència i no-discriminació. A més, d'acord amb l'establert a l'article 2.2 de la Llei 12/2018, s'entén per règim d'acció concertada la prestació per tercers de serveis socials inclosos en la cartera de serveis socials i del servei d'orientació professional recollit en la cartera comuna del Sistema Nacional d'Ocupació, el finançament, l'accés i el control administratiu dels quals són públics.

L'article 7.3 disposa que una vegada extingit l'acord d'acció concertada per alguna de les causes que estableix aquesta llei, l'administració que hagi realitzat l'acció concertada ha de garantir a les persones usuàries la continuïtat en la prestació del servei.

16. El Decret 48/2017, de 27 d'octubre, (BOIB número 132 de 28 d'octubre de 2017) pel qual s'estableixen els principis generals als quals s'han de sotmetre els concerts socials (en endavant Decret 48/2017), la vigència del qual s'ha vist parcialment afectada per la Llei 12/2018 i, en conseqüència, resta en vigor en tot allò que no contradigui ni s'oposi al que disposa aquesta llei.

17. La Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social (BOIB núm. 67, de 31 de maig de 2018), regula als seus articles 3 i 4 les entitats que tenen la consideració d'entitats del tercer sector d'acció social.

18. Resolució de la Presidència de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials per la qual estableix els serveis socials per a persones amb discapacitat i per a persones majors, inclosos a la cartera insular de serveis socials, que poden ser objecte de concertació social (BOIB núm. 36, de 22 de març de 2018).

19. Resolució de la Presidència de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) de 28 de novembre de 2019, relativa a l'actualització dels preus dels serveis concertats per aplicar els increments salarials derivats del conveni col·lectiu pel qual es calculen els preus d'aquests serveis (BOIB núm. 163, de 3 de desembre de 2019).

Pel que fa al procediment,

20. La Llei 12/2018 a la disposició final primera «Excepcions al requisit de l'acreditació» determina que «per motius d'urgència o quan es tracti de serveis d'implantació recent, sempre que no es puguin satisfer les necessitats de la població amb altres serveis idonis, l'administració, amb l'acreditació prèvia d'aquestes circumstàncies, pot subscriure acords d'acció concertada amb les entitats d'iniciativa privada que tenguin autoritzats els serveis. Aquests concerts s'han de subscriure per un any i es poden ampliar i renovar si, en aquest període, els serveis obtenen l'acreditació o si subsisteixen les necessitats que n'hagin motivat la formalització».

21. El Decret 48/2017 a la disposició transitòria primera fixa el «Procediment d'urgència» per a la concertació i preveu que per tramitar-los, s'aplicarà el procediment previst per al primer concert social.

22. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 2015).

En virtut de la competència atribuïda legalment,

RESOLC

Primer. DECLARAR que d'acord amb els antecedents d'aquesta resolució, queda acreditada la concurrència de les circumstàncies que fan necessari recórrer a l'acció concertada per a la gestió de la prestació del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament, inclòs a la xarxa pública de serveis per a persones amb discapacitat de Mallorca.

Segon. DECLARAR la urgència de la concertació del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament, als efectes de l'establert a la disposició final primera de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 146 de 22 de novembre de 2018).

Tercer. CONVOCAR pel procediment d'urgència la concertació de 40 places del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament i 3 complements d'alta intensitat, per una anualitat, d'acord amb els termes següents:

«Convocatòria del concert social d'urgència del servei de Suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament inclosos a la xarxa pública de serveis per a persones amb discapacitat de Mallorca.

1. Objecte.

L'objecte de la present convocatòria és fixar el procediment, els criteris de preferència, els requisits i les condicions del concert social d'urgència del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament de la xarxa pública de serveis per a persones amb discapacitat de Mallorca, d'acord amb els plecs de prescripcions tècniques que figuren en la seu electrònica del Consell, i es dicta a l'empara de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 146 de 22 de novembre de 2018) (en endavant Llei 12/2018) i del Decret 48/2017, de 27 d'octubre, pel qual s'estableixen els principis generals als quals s'han de sotmetre els concerts socials (BOIB Núm. 132, de 28 d'octubre de 2017) (en endavant Decret 48/2017).

2. Àmbit territorial.

L'àmbit territorial d'aquest concert social és l'Illa de Mallorca.

3. Places a concertar

La previsió del nombre total màxim de places per concertar al servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament és de 40 places i 3 complements d'alta intensitat.

Aquest nombre total de places podrà ser objecte d'ampliació o reducció a les successives revisions d'aquests serveis d'acord amb el previst a la present convocatòria i als corresponents plecs, en funció de les necessitats de les persones que ocupin una plaça concertada del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament i sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària de l'IMAS.

4. Vigència del concert.

La vigència d'aquest concert d'urgència serà d'un any des de la seva formalització o en la data que expressament es determini a l'acord d'acció concertada subscrit entre l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (en endavant IMAS) i l'entitat, podent renovar-se pel mateix període en els termes establerts a la disposició final primera de la Llei 12/2018, de 15 de novembre.

El servei previst en el marc de la present convocatòria tindran una vigència d'acord amb els terminis que s'indiquen . No obstant això, la finalització de la vigència del concert de les places del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament comportarà, necessàriament, la finalització de la vigència del servei que, en el seu cas, s'hagi concertat.

5. Pressupost i preu màxim del servei.

5.1 Pressupost

L'import màxim estimat per assignar al concert és de 591.785,45 euros (IVA exempt), que es preveu distribuir entre les següents anualitats:

• 2021: 121.599,75 euros
• 2022: 470.185,70 euros

5.2. Preu

El preu màxim d'una plaça concertada per al servei de suport a l'habitatge és de 38,47 € plaça/dia i el del complement d'alta intensitat és de 27,51 € dia.

6. Requisits de les entitats.

Les entitats i serveis que vulguin optar a aquest concert social hauran de complir els següents requisits:

a. Tenir la consideració d'entitat del tercer sector d'acció social que presti el servei objecte del present concert, d'acord amb l'establert a la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social (BOIB núm. 67 de 2018).

b. Complir els requisits mínims que s'estableixen en el títol VII de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de Serveis Socials de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 18 de juny de 2009).

c. Tenir el servei autoritzat , i estar inscrit el servei en el Registre Unificat de Serveis Socials.

d. Haver presentat sol·licitud per la seva acreditació i trobar-se en tràmits d'obtenir-la, si bé en el cas que es detectés l'incompliment dels requisits d'acreditació l'IMAS podrà iniciar d'ofici el procediment de revocació.

e. Tenir, com a mínim, un any d'experiència en la prestació del servei i perfil de persones usuàries objecte d'aquest concert.

f. Tenir solvència financera i tècnica per prestar el servei objecte del concert, que s'ha d'acreditar d'acord amb un dels mitjans següents:

• Darrers comptes anuals presentats en el Registre Mercantil o en el registre oficial que correspongui, que acredita que els fons propis de l'entitat o empresa són de 100.000 € o més al darrer exercici tancat.
• Declaració responsable sobre el volum global de negocis en l'àmbit d'activitats corresponent a l'objecte i prestacions del servei a concertar d'acord amb els plecs de concertació, respecte al darrer exercici disponible i en relació al número de places sol·licitades.
• Justificant de l'existència d'una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització per riscos (professionals, d'atenció a les persones o d'altres), per un import igual o superior a l'exigit als plecs de concertació, en relació al número de places sol·licitades. Aquest justificant s'acredita mitjançant a) un certificat expedit per l'assegurador en el que constin els imports i riscos assegurats i la data de venciment de l'assegurança, i b) un document de compromís vinculant de subscripció, pròrroga o renovació, en els casos que escaigui, per garantir la cobertura en tota la durada del concert.

g. Estar al corrent en el compliment de les obligacions econòmiques amb el Consell de Mallorca i amb l'IMAS i de les altres obligacions tributàries i amb la Seguretat Social que venguin imposades per la normativa vigent.

h. Que respecte el servei a concertar, l'entitat no hagi rebut una resolució d'expedient sancionador en matèria de serveis socials de les que consten als articles 128 i 129 de la Llei 4/2009 de serveis socials de les Illes Balears durant els darrers 24 mesos anteriors al concert, a excepció que, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud, l'entitat hagi satisfet el pagament íntegre de la totalitat de l'import de la sanció i hagi acreditat davant l'òrgan sancionador que s'han corregit les causes que motivaren la sanció. Aquesta acreditació, en qualsevol cas, requerirà necessàriament la verificació i el corresponent informe per part de l'òrgan administratiu competent.

i. No estar afectades per cap prohibició de contractar amb l'Administració, d'acord amb l'article 71 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, ni a cap dels supòsits prevists a l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, o a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

j. No incórrer en la prohibició que estableix l'article 11 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

k. No haver estat sancionades en els darrers quatre anys mitjançant resolució ferma per la comissió d'infraccions greus o molt greus en matèria de relacions laborals, ocupació, empreses usuàries d'empreses de treball temporal, seguretat social, emigració, moviments migratoris i treball d'estrangers.

l. Quan l'objecte del concert consisteixi en serveis que, d'acord amb la normativa vigent, s'hagin de prestar en un espai físic determinat, acreditar la titularitat del centre, o la disponibilitat per qualsevol títol jurídic vàlid per un període no inferior al de la vigència del concert.

m. Acreditar el compliment de la normativa que, amb caràcter general o específic, els sigui aplicable, tant per la naturalesa jurídica de l'entitat com pel tipus de servei objecte de concertació..

7. Presentació de sol·licituds.

7.1. Forma i termini de presentació de sol·licituds.

El termini per presentar les sol·licituds és de 7 dies hàbils comptadors des de l'endemà que s'hagi publicat aquesta convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Les entitats que compleixin els requisits generals i els específics d'aquesta convocatòria, o estiguin en condicions de complir-los en el termini de presentació de sol·licituds, poden presentar les sol·licituds d'acord amb els models normalitzats que figuren a la seu electrònica del Consell o a la web www.imasmallorca.net.

Les sol·licituds s'han de presentar mitjançant el registre electrònic de l'IMAS el qual es troba disponible en el següent enllaç https://imas.sedipualba.es/segex/tramite.aspx?idtramite=12092 així com des de la icona que està a la seu electrònica del Consell de Mallorca https://seu.conselldemallorca.net/la-seu.

Complement per suport a l'habitatge d'alta intensitat.

En el termini de 7 dies hàbils comptadors des de l'endemà que s'hagi publicat aquesta convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears , mitjançant sol·licitud específica per al complement de suport a l'habitatge d'alta intensitat, que s'adjuntarà a la sol·licitud del servei suport a l'habitatge .

Posteriorment, una vegada s'hagi acordat la concertació de les places del servei de suport a l'habitatge i als efectes de poder accedir a les possibles places disponibles del complement d'alta intensitat, d'acord amb les revisions previstes a la clàusula 5 d'aquesta convocatòria, les entitats interessades podran, en qualsevol moment, presentar noves sol·licituds a l'IMAS amb els models normalitzats corresponents.

7.2. Documentació que s'ha de presentar.

Les entitats interessades que compleixin els requisits que estableix el punt 6 d'aquesta convocatòria han de formular una sol·licitud, d'acord amb el model disponible a la seu electrònica del Consell (MOD-1), que ha de signar la persona representant legal de l'entitat indicant expressament el nombre de places que sol·liciten concertar amb l'IMAS en el marc de la present convocatòria.

Aquesta sol·licitud s'ha d'acompanyar dels documents que es detallen a continuació. En aquest sentit, tots els models normalitzats que s'indiquen estan disponibles a la seu electrònica del Consell:

a. Una fotocòpia del document nacional d'identitat, per acreditar la identitat de la persona que legalment representi a l'entitat, així com l'acreditació de la seva representació.

b. Certificat de la inscripció al cens públic d'organitzacions del Tercer Sector Social de les Illes Balears.

c. Còpia de la inscripció al registre unificat de serveis socials.

d. Còpia de la resolució d'autorització vigent del servei per concertar.

e. Sol·licitud de l'acreditació acompanyada de declaració responsable de compliment dels requisits d'acreditació d'acord amb el model disponible a la seu electrònica (MOD- 11)

f. Declaració de solvència tècnica i experiència en la prestació del servei d'acord amb el model disponible a la seu electrònica del Consell (MOD-2).

g. Declaració responsable de solvència financera, d'acord amb el model facilitat a la seu electrònica del Consell (MOD-3).

h. Declaració responsable emesa d'acord amb el model facilitat a la seu electrònica del Consell (MOD-4), on l'entitat ha de manifestar que:

• No estigui sotmesa a les prohibicions de contractar amb l'Administració, d'acord amb l'article 71 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, ni a cap dels supòsits de prohibició prevists a l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, o a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
• No incorri en cap de les prohibicions que estableix l'article 11 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.
• No ha estat sancionada durant els darrers 4 anys mitjançant resolució ferma per la comissió d'infraccions greus o molt greus en matèria de relacions laborals, ocupació, seguretat social, emigració, moviments migratoris i ocupació d'estrangers.

i. Autorització per consultar les dades d'estar al corrent en les obligacions tributàries i de la Seguretat Social, d'acord amb el model facilitat a la seu electrònica del Consell (MOD-5).

j. Quan l'objecte del concert consisteixi en serveis que, d'acord amb la normativa vigent, s'hagin de prestar en un espai físic determinat: Acreditació de la titularitat del servei o de disponibilitat pel qualsevol títol jurídic vàlid a l'inici del concert. En cas de ser un immoble en propietat s'haurà d'aportar nota simple informativa del Registre de la Propietat actualitzada.

k. Declaració de places ocupades i persones ateses pel servei mitjançant subvenció, concert o contracte amb l'IMAS al moment de la convocatòria o durant els 30 dies anteriors, d'acord amb el model facilitat a la seu electrònica del Consell (MOD-6).

La presentació de la sol·licitud suposa que l'entitat autoritza a l'equip tècnic de l'IMAS perquè puguin demanar a altres administracions qualsevol documentació, les dades i els informes que considerin necessaris per tramitar l'expedient.

De conformitat a l'establert a l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, no serà necessària la  presentació de la documentació referenciada a les lletres a), b), c) i j) (excepte la nota simple del RP que haurà de ser actualitzada), així com, la documentació acreditativa de la solvència financera, quan s'hagin aportat  prèviament a les convocatòries de les concertacions dels serveis de centre de dia i/o residència i/o habitatge supervisat, devent l'interessat indicar-ho, emplenant a aquest efecte la informació continguda al MOD-1, sempre que estigui en vigor i no hagi sofert modificacions. 

Serveis i suports complementaris:

Les entitats interessades a ser adjudicatàries del suport complementari previst en aquesta convocatòria, hauran de presentar una sol·licitud específica:, d'acord amb el següent detall:.

a. Complement per suport a l'habitatge d'alta intensitat: Sol·licitud signada pel representant legal de l'entitat, d'acord amb el model disponible a la seu electrònica del Consell ), que incorpori, per a cadascuna de les persones usuàries del servei de suport a l'habitatge (MOD-7) respecte les quals se sol·licita el complement per suport a l'habitatge d'alta intensitat i les sol·licituds individuals corresponents prèviament validades per l'equip tècnic de l'IMAS.

7.3. Esmena de deficiències.

Si la sol·licitud no reuneix els requisits legals i els que es deriven de la present convocatòria del concert social d'aquest servei, s'ha de requerir l'entitat sol·licitant, d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Llei 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques perquè, en un termini no superior a cinc dies hàbils, esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius, amb la indicació que, si no ho fa, es tindrà per desistida de la seva petició, prèvia resolució expressa en els termes que estableix l'article 21 d'aquesta Llei.8. Instrucció del procediment.

8.1. Procediment dels concerts socials.

La convocatòria, la concessió i el seguiment dels concerts socials es regeixen pels principis de l'acció concertada previstos a l'article 3 de la Llei 12/2018 i, en especial, els de transparència i publicitat.

8.2. Òrgan competent per a la instrucció.

L'òrgan competent per instruir el procediment és el Director Insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, el qual tindrà la prerrogativa d'interpretar-lo i resoldre'n els dubtes que sorgeixin durant el compliment.

8.3. De la Comissió Avaluadora.

La present Comissió Avaluadora actuarà de conformitat amb l'article 15 relatiu al «Comitè tècnic d'assessorament» del Decret 48/2017 de 27 d'octubre, i conseqüentment tindrà els mateixos efectes que l'esmentat Comitè Tècnic d'Assessorament.

i. Composició.

La comissió avaluadora estarà integrada pels membres següents:

• President: El director insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social o persona que el substitueixi.
• Vocals:
  • La cap de servei de la Direcció Insular, o persona que la substitueixi;
  • La cap de secció de recursos personals i assistencials, o persona que la substitueixi i;
  • La gerent de l'IMAS o persona que la substitueixi.
• Secretari: amb veu i sense vot: La cap de servei jurídic administratiu de l'IMAS, o persona que la substitueixi.

ii. Funcions.

La comissió avaluadora te les següents funcions:

• Dur a terme l'adequada tramitació del procediment i resoldre les incidències que puguin sorgir.
• Emetre l'informe que ha de servir a l'òrgan instructor per elaborar la proposta de resolució.
• Definir les equivalències entre la nomenclatura dels serveis la cartera insular de serveis i la denominació que consta al registre unificat per als serveis que s'hagin autoritzat prèviament a aquesta normativa.

iii. Règim de funcionament.

La comissió avaluadora es convocarà exclusivament a petició de l'òrgan instructor i una vegada que aquest hagi avaluat les sol·licituds presentades. Aquesta comissió analitzarà e interpretarà les incidències detectades i emetrà un informe que ha de servir de base a l'òrgan instructor per elaborar la proposta de resolució.

La Comissió Avaluadora queda vàlidament constituïda amb l'assistència, com a mínim, dels membres següents: la presidenta o el president suplent, el secretari o secretari suplent i dos vocals.

8.4. Criteris de preferència.

D'acord amb l'article 6 de la Llei 12/2018, els criteris per a resoldre el concert social objecte de la present convocatòria son:

1. 1.  

a. L'arrelament de la persona en l'entorn d'atenció i les condicions d'atenció que requereix la persona.

b.La implantació de l'entitat a la localitat on s'hagi de prestar el servei.

c.La lliure elecció i la llista d'espera pública d'accés als serveis.

En cas que es pugui produir la renúncia a sol·licitar el concert o bé quedin places per cobrir degut a un possible incompliment dels requisits senyalats a l'apartat 7, la comissió avaluadora establirà la fórmula per a garantir els drets i l'adequada atenció a les persones usuàries.

Una vegada aplicats aquests criteris, la comissió avaluadora emetrà l'informe proposta d'adjudicació de les places a concertar que elevarà a l'òrgan instructor.

9. Resolució i notificació.

9.1 Òrgan competent per a la resolució

L'òrgan competent per aprovar aquesta resolució és la Presidència de l'IMAS, d'acord amb l'article 7.2.28 dels Estatuts de l'IMAS (BOIB núm. 67 de 18 de maig de 2019), mitjançant una resolució relativa, en primer lloc, a la concertació de les places del servei de suport a l'habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament.

9.2 Termini

El termini màxim per dictar i notificar la resolució de la present concertació és de tres mesos comptadors de l'endemà que acabi el termini de presentació de sol·licituds o, en el seu cas, que tres mesos des de que acabi el termini per a la sol·licitud de les revisions dels serveis complementaris. S'han de considerar desestimades les sol·licituds no resoltes en els terminis indicats anteriorment. Qualsevol alteració de les condicions exigides per concedir la concertació, pot donar lloc a la modificació de la resolució.

9.3 De la notificació

La resolució de concessió o denegació del concert social objecte de la present convocatòria, s'ha de notificar individualment a les entitats interessades, d'acord amb el previst a l'article 42 de la Llei 39/2015, han de ser expresses, motivades i han de fixar la quantia individual del concert. A més, aquesta resolució es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, al Tauler d'Anuncis de l'IMAS (https://imas.sedipualba.es/tablondeanuncios/) i a l'apartat de Transparència del web de l'IMAS.

9.4 Modificació resolució

Qualsevol alteració de les condicions exigides per concedir el concert, pot donar lloc a la modificació de la resolució.

9.5 Dels Recursos

Contra les resolucions que adopta la Presidència es pot interposar recurs d'alçada davant el Consell Executiu del Consell de Mallorca en el termini i amb els efectes de l'article 112 de la Llei 39/2015, de l'1 d'octubre, de procediment comú de les administracions públiques.

10. Formalització dels concerts.

Els concerts que s'estableixen a l'empara d'aquesta convocatòria es formalitzaran mitjançant un document administratiu denominat «acord d'acció concertada», el model del qual s'haurà d'aprovar per resolució de la presidència de l'IMAS. En aquest acord d'acció concertada es faran constar els continguts mínims previstos a l'article 8 de la Llei 12/2018 així com, segons l'establert a l'article 7 del Decret 48/2017, els drets i les obligacions recíprocs, les característiques concretes del servei, altres circumstàncies derivades de la Llei 4/2009 i dels decrets de desplegament, i del Plec de prescripcions tècniques de la present concertació.

11. Obligacions de les entitats concertades.

L'entitat titular del servei concertat contrau les obligacions establertes en els plecs de prescripcions tècniques des del moment de subscriure el concert objecte de la present convocatòria.

12. Cessió

D'acord amb el previst a l'article 7.4 de la Llei 12/2018 queda prohibida la cessió, total o parcial, del servei objecte de l'acord d'acció concertada. No obstant això, quan l'entitat concertada sigui declarada en concurs de creditors, l'administració pública competent podrà autoritzar la cessió amb l'adopció de les mesures necessàries per garantir la continuïtat i la qualitat del servei.

13. Condicions tècniques d'execució.

Les condicions tècniques d'execució s'han d'ajustar al Reglament pel qual es regula el funcionament del serveis socials per a persones amb discapacitat de Mallorca inclosos a la Cartera Insular corresponent, i s'estableixen els requisits d'autorització i acreditació, aprovat al Ple del Consell de Mallorca el 8 de febrer de 2018 (BOIB núm. 21, del 15 de febrer de 2018), així com a la Llei 12/2018, el Decret 48/2017, a la Cartera Insular de Serveis Socials i dels Serveis a Menors i Família de Mallorca (BOIB núm. 97, de 18 de juliol de 2017 i correcció d'errades materials publicada BOIB núm. 161, de 30 de desembre de 2017) i al Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica dels serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals.

Així mateix, l'execució del concert social objecte de la present convocatòria s'ha regir pel contingut del plec de prescripcions tècniques aplicable en aquesta tipologia de serveis i que s'aprova conjuntament amb aquesta convocatòria. Concretament, aquest plec, de conformitat amb el previst a l'article 8 del Decret 48/2017, de 27 d'octubre, detalla: l'objecte, la definició del servei, el calendari i horari, els serveis que s'han de prestar, els requisits dels serveis a concertar, el model d'atenció, els criteris d'intervenció amb les persones usuàries, el règim d'utilització de places i el règim econòmic, les assegurances, el nombre de places, els mitjans materials i humans que ha d'aportar l'entitat concertada, les obligacions de l'entitat concertada, el finançament del concert, la justificació, la coordinació, control i supervisió, la protecció de dades de caràcter personal i la regulació dels incompliments per part de les entitats i les penalitzacions, així com la durada del concert.

Al respecte, l'article 9.2 del Decret 48/2017, de 27 d'octubre estableix les obligacions de les entitats i determina que mitjançant el concert social, l'entitat d'iniciativa privada titular del servei s'obliga a complir els plecs tècnics, així com les normes establertes en el títol VII de la Llei 4/2009 i en els corresponents decrets de desplegament i d'aplicació d'aquesta Llei.

14. Seguiment.

Des de la direcció insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social es farà el seguiment tècnic dels serveis concertats objecte de la present convocatòria, de conformitat amb l'esmentat a l'article 10 de la Llei 12/2018 i a l'article 27 del Decret 48/2017.

Aquest seguiment es dirigirà a revisar la situació i intervencions amb cada persona usuària, així com el funcionament del servei, l'aplicació del model d'atenció detallat als plecs tècnics. Per fer aquest seguiment, es podrà sol·licitar la documentació i les evidències que es considerin necessàries.

L'entitat concertada ha de facilitar les actuacions de seguiment i comprovació que dugui a terme la direcció insular de Persones amb Discapacitat.

15. Criteris d'accés dels usuaris i llista d'espera.

Els criteris d'accés i la forma d'accedir als serveis, així com la gestió de la llista d'espera, es regulen pels articles 9 (forma d'accés) i 54 al 69 (perfil de persones destinatàries) del reglament pel qual es regula el funcionament dels serveis socials per a persones amb discapacitat de Mallorca inclosos a la cartera insular de serveis socials i s'estableixen els requisits d'autorització i acreditació, així com a l'article 11 del Decret 48/2017 de 27 d'octubre.

D'acord amb l'esmentada normativa, l'IMAS disposa d'un procediment d'accés i gestió de la llista d'espera. Aquest procediment, així com la llista d'espera, el catàleg de serveis i els models de sol·licitud, comunicació, valoració i resolució estan a disposició, tant de la persona usuària com de l'entitat concertada, a les oficines de la Secció de Recursos Personals i Assistencials, així com a la Web de l'IMAS.

16. Difusió i publicitat.

Les entitats acollides al concert social, juntament amb la seva denominació, han de fer constar en la documentació, en totes les comunicacions (informes, fulls, documents, tríptics de difusió, missatges electrònics, webs, insercions en premsa, articles a diaris i a revistes especialitzades), així com en la publicitat, la condició d'entitat pertanyent a la Xarxa Pública de Serveis Socials per a persones amb discapacitat de Mallorca segons les indicacions que es facilitaran des de l'IMAS per a respectar les condicions que s'estableixin a nivell d'identitat i imatge institucional.

Les entitats acollides al règim de concert social han de col·locar en un lloc visible de les seves instal·lacions la indicació de Servei Concertat amb el logotip corresponent. Així mateix, s'ha de fer referència a aquesta circumstància en les comunicacions i en les relacions que estableixin per escrit amb les persones usuàries del servei concertat.

17. Causes de resolució.

Els acords d'acció concertada s'extingeixen, d'acord amb el previst a l'article 9 de la Llei 12/2018, pel compliment i venciment del termini, sempre que no s'hagin renovat, o per resolució.

Són causes de resolució dels acords d'acció concertada les següents:

1. Acord mutu de les parts, manifestat amb l'antelació de dos mesos.
2. Renúncia de l'entitat concertada, manifestada amb una antelació mínima de dos mesos per garantir la continuïtat del servei.
3. Incompliment de les normes de caràcter obligatori a què s'han de sotmetre el servei objecte de la present concertació i de les obligacions en matèria de seguretat i instal·lacions.
4. Incompliment dels objectius qualitatius i quantitatius establerts, sempre que l'incompliment sigui imputable a l'entitat concertada, així com de les estipulacions essencials de l'acord i dels plecs de prescripcions tècniques aplicables.
5. Prestació defectuosa de les obligacions acordades.
6. Negació a atendre les persones usuàries derivades per l'IMAS.
7. Infracció amb caràcter greu de la legislació fiscal, laboral, de la Seguretat Social, d'integració social de discapacitats i de prevenció de riscs laborals.
8. Pèrdua sobrevinguda dels requisits de participació a la present convocatòria o de les condicions tècniques, econòmiques i financeres que hagin habilitat l'acord d'acció concertada, així com la revocació o la caducitat de l'autorització d'obertura i funcionament i/o de l'acreditació del servei.
9. Mort de la persona física titular del servei o l'extinció de la persona jurídica a la qual correspon la titularitat, excepte el que preveu l'article 29 del Decret 48/2017.
10. Declaració de concurs de creditors de l'entitat titular del servei, a excepció del previst a l'article 7.4 de la Llei 12/2018.
11. Modificació de les condicions tècniques o de les condicions econòmiques per part de l'Administració, sempre que l'entitat d'iniciativa privada no hi hagi donat la conformitat.
12. No disponibilitat sobrevinguda del títol jurídic que acredita la titularitat del servei durant la vigència de l'acord.
13. Així com també les clàusules de revocació previstes en els plecs tècnics objecte del present servei.

18. Modificació i/o ampliació del concert.

El procediment d'ampliació de places concertades del servei objecte de la present convocatòria, així com de modificació de l'esmentat concert, es duran a terme de conformitat amb l'article 7.2 de la Llei 12/2018 i l'establert als articles 18 i següents del Decret 48/2017.

19. Jurisdicció competent.

La jurisdicció contenciosa administrativa és la competent per resoldre les qüestions litigioses relatives a la formalització d'aquest concert i també les sorgides entre les parts sobre la interpretació, la modificació, el compliment, els efectes i l'extinció.»

Quart. APROVAR els Plecs de prescripcions tècniques per a la concertació de l'esmentat servei, l'Annex 1, relatiu a la guia d'aplicació al model d'atenció als serveis socials per a persones amb discapacitat de Mallorca, el model Sol·licitud de concert social (MOD-1), el model declaració responsable de solvència tècnica i experiència (MOD-2), el model declaració responsable de solvència financera per a concertar (MOD-3), el model declaració responsable de no incórrer en prohibicions per a concertar (MOD-4), el model de consentiment informat (MOD-5), el model de declaració de places ocupades amb anterioritat al primer concert (MOD-6), el model de sol·licitud de la modalitat d'alta intensitat (MOD-07) i el model de declaració responsable (MOD-11).

Cinquè. AUTORITZAR la despesa dimanant d'aquest expedient per l'import total de 591.785,45 euros (IVA exempt) amb càrrec a la partida pressupostària 402312822709:

• 121.599,75 euros amb càrrec als pressuposts de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials per a l'any 2021.
• 470.185,70 euros amb càrrec als pressuposts de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials per a l'any 2022.

L'execució de la despesa corresponent a l'exercici de 2022 està condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses d'aquests exercicis.

Sisè. PUBLICAR aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, així com al Tauler d'Anuncis de l'IMAS i a l'apartat de Transparència del web de l'IMAS.

Setè. NOTIFICAR aquesta resolució a la Direcció Insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social, al Servei de Gestió Econòmica i a la Intervenció Delegada.

 

Palma, document signat electrònicament (19 d'agost de 2021)

L'òrgan resolutori Jaume Tortella Cànves

 

ANNEX 1 GUIA D'APLICACIÓ AL MODEL D'ATENCIÓ ALS SERVEIS SOCIALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT DE MALLORCA

La present guia esdevé un document de referència que s'ha d'aplicar en funció de la tipologia, perfil de destinataris i tipus de prestacions de cada servei concertat i que, en tot cas, pot ser objecte de revisió i millora per part de l'IMAS, bé directament o a instància de les entitats de la Xarxa Pública. Aquest no és un sistema procedimental sinó un sistema de criteris d'avaluació, aprenentatge i millora.

La direcció insular de Persones amb Discapacitat utilitzarà els continguts d'aquesta guia per dur a terme les actuacions de seguiment del servei concertat.

Principi 1: LA PERSONA

Adaptar el servei a cada persona

Exemples d'evidències: Abans de la incorporació al servei es fan entrevistes de recollida d'opinions, preferències i necessitats a la persona i família, i es tenen en compte a la incorporació. Hi ha un procediment d'acollida i adaptació. Hi ha un sistema de registre de suggeriments o peticions de la persona i família al servei i es dona resposta a les mateixes. Es posen en marxa mesures que adapten el servei a les necessitats de cada persona al seus entorns i moment vital (per exemple, en la formació o el treball, a l'habitatge, en processos d'envelliment). Aquestes mesures poden ser des d'adaptacions físiques com horàries, de tipus d'activitats, de grup de relacions, personal de suport, etc. S'avalua la percepció de la persona i família sobre si es té en compte la seva opinió al servei (mitjançant qüestionaris o altres mètodes).

Un professional referent

Exemples d'evidències: La persona (i/o la seva representació legal) coneix qui és el/la professional responsable de tutoritzar el seu pla d'atenció personal. Es fan reunions periòdiques de seguiment entre el/a tutor/a i la persona i/o família (al menys una vegada a l'any). El/a professional referent és un dels professionals que acompanya a la persona (si hi ha varis) i compleix amb la ràtio i la qualificació exigida als apartats 10.1 i 10.2 d'aquests plecs.

Avaluar necessitats i preferències

Exemples d'evidències: La persona disposa d'una avaluació actualitzada de les seves necessitats (de suports o adaptacions, d'orientació, d'aprenentatge, de rehabilitació o teràpia, etc). En aquesta avaluació es recullen també les seves preferències i el perfil de competències per planificar un servei més adequat a cadascun i maximitzar els resultats personals.

Un pla d'atenció personal

Exemples d'evidències: La persona disposa d'un pla d'atenció personal actualitzat (al menys als darrers 12-18 mesos) i adequat a les seves necessitats. El pla inclou els temes u objectius a treballar, els suports individuals o programes d'intervenció i les dates del darrer i proper seguiment. El pla d'atenció es basa en una valoració (inicial o de seguiment) de les seves necessitats de suport o d'intervenció tenint en compte les seves preferències i potencialitats. Aquesta avaluació es fa com a mínim amb caràcter anual. El pla recull una visió global de la persona, no parcel·lada per serveis. Hi ha un sistema informàtic per a la gestió del pla d'atenció personal, així com per a la coordinació del pla entre els diferents serveis que rep la persona i amb recursos externs.

Flexibilitat per escollir i adaptar

Exemples d'evidències: La persona pot escollir entre diverses opcions d'activitats (formatives o laborals, d'aprenentatge d'autonomia, d'oci i benestar, etc.), entorns i horaris per adaptar la intervenció a les seves necessitats. Aquestes diverses opcions s'adeqüen al nivell de comunicació i a les necessitats de la persona.

Fer seguiment dels resultats personals

Exemples d'evidències: Es fa un balanç periòdic dels resultats personals aconseguits al moment d'actualitzar cada pla (al menys als darrers 12-18 mesos). Aquest seguiment pot constar de la valoració de: resultats aconseguits, noves necessitats, aprenentatges o avanços terapèutics, competències adquirides, qualitat de vida, etc., depenent del tipus de servei i les necessitats i situació vital de cada persona.

Avaluar la satisfacció i promoure millores

Exemples d'evidències: S'avalua periòdicament (almenys cada 2 anys) el grau de satisfacció de la persona incloent, com a mínim, els següents aspectes: si es te en compte la seva opinió, l'amabilitat al tracte del personal d'atenció; la disponibilitat dels professionals i els responsables; les activitats i horaris; la utilitat dels programes i suports; els entorns, instal·lacions i equipaments i la satisfacció general amb el servei. Es promouen millores al servei en funció dels resultats aconseguits.

Principi 2: BENESTAR

Atendre el benestar físic y emocional

Exemples d'evidències: El servei disposa de informació clau sobre la salut de la persona (malalties, al·lèrgies o intoleràncies, tractaments, perfils de risc, etc.). Es proporcionen a la persona oportunitats per mantenir i millorar el seu benestar físic i/o emocional en cas de necessitar-ho, bé mitjançant intervencions directes o en col·laboració amb altres recursos. El servei està preparat per detectar les necessitats d'atenció psicològica, psiquiàtrica o neurològica, i en cas de ser necessari es presta directament o es dona una orientació cap a altres recursos. Es disposa i implanta un protocol d'urgències. Es dona formació als professionals directes sobre temes relacionats amb la salut de les persones usuàries.

Una vida segura i saludable

Exemples d'evidències: El servei proveeix entorns segurs i saludables, incloses les mesures necessàries quan es donen suports a la comunitat o als desplaçaments. Es supervisa que tingui una bona alimentació i higiene, així com que visqui a un habitatge amb unes condicions acceptables en matèria de seguretat i higiene. Hi ha una avaluació de riscos per a la seguretat de les persones, i s'adopten les mesures necessàries. La persona pot accedir (amb o sense suport) als dispositius de seguretat (elements de comunicació, de protecció, d'emergències, etc.) que pugui necessitar. Es duen a terme programes de vida saludable, especialment per a les persones amb perfils de risc (obesitat, hipertensió, processos degeneratius, alteracions del comportament, etc.). Es disposen i apliquen programes preventius per a protegir la seguretat de les persones (formació en cura de la salut, pla d'emergències, protocols d'urgències, etc.).

Tracte càlid i empàtic

Exemples d'evidències: Es tenen en compte les competències personals pel tracte a la selecció i incorporació del nou personal. Els professionals d'atenció directa reben avaluacions de les seves competències en relació al tracte a les persones. El personal rep formació sobre tracte càlid i empàtic. S'avalua la qualitat percebuda del tracte dels professionals i, si cal, es promouen millores.

Suports positius i preventius

Exemples d'evidències: Es fan intervencions positives i de caire educatiu per prevenir conductes perjudicials per a la mateixa persona o per a l'entorn. Es duen a terme mesures de suport conductual positiu i suport actiu, basades en el respecte a cada persona, en la participació i en l'aprenentatge d'habilitats (per exemple, habilitats per a la pròpia vida, habilitats d'autocontrol, habilitats de comunicació, habilitats socials, etc.). En cas de necessitats excepcionals de suport per motius conductuals es duen a terme programes de suport conductual positiu amb evidències d'avaluació i intervenció multidisciplinària, pautes d'actuació al pla d'atenció personal, formació al personal directe i supervisió i seguiment dels resultats.

Entorns càlids i accessibles

Exemples d'evidències: Els espais del servei són confortables. Hi ha bones condicions d'il·luminació, temperatura i humitat, i sense contaminació acústica. Els elements de mobiliari i decoració es basen en criteris de funcionalitat, comoditat i seguretat. Els espais i accessos són accessibles i disposen d'adaptacions per a que les persones amb dificultats de mobilitat, sensorials i/o cognitives es puguin orientar, comunicar, desplaçar i tenir accés a la informació, les activitats i els entorns. Quan els servei es presta a la comunitat, s'avaluen les possibles barreres físiques o comunicatives i es proveeixen els suports i adaptacions necessàries.

Anticipar la informació

Exemples d'evidències: En cas de dificultats de comunicació es facilita informació adaptada i per avançat per a que la persona estigui connectada amb l'entorn i pugui anticipar els esdeveniments i prendre decisions. Es disposa de moments i adaptacions per donar per avançat informació sobre aspectes com: activitats diàries, setmanals o mensuals, personal de suport, visites, esdeveniments, responsabilitats sobre tasques, alimentació, clima, notícies del dia o la setmana, o qualsevol altre aspecte que pugui ser rellevant per a que la persona pugui controlar la seva vida quotidiana, regular les seves emocions, prendre decisions, participar i interactuar amb els altres.

Tractaments respectuosos i equilibrats

Exemples d'evidències: La persona i/o la seva representació legal dona consentiment a les intervencions mèdiques i assistencials que es prescriuen. Es garanteix la intimitat a nivell d'espais en les exploracions, cures i tractaments. La informació personal sobre diagnòstics i tractaments es restringeix exclusivament als professionals que hagin de conèixer aquesta informació en benefici de la persona usuària. El personal sanitari i social disposa de la suficient formació i qualificació sobre aquests aspectes. Es coneixen els tractaments mèdics que rep la persona en relació a la seva discapacitat i es supervisa que estiguin actualitzats (al manco amb seguiments semestrals al cas dels psicofàrmacs). Es valora l'equilibri entre els beneficis i els efectes colaterals. Es fa una coordinació i seguiment multidisciplinari dels tractaments psiquiàtrics, neurològics i/o psicològics, juntament amb els professionals d'atenció directa i la família. Es supervisa i dona suport a les persones amb discapacitat (o als seus representants legals) per a que s'administrin adequadament els seus tractaments i revisions. Es planifiquen revisions (ginecologia, odontologia, oftalmologia, etc.) I, si cal, es fixen pautes sobre vigilància, millora i seguiment de la salut de la persona al seu pla d'atenció personal. S'avaluen els resultats de manteniment o millora de la salut.

Principi 3: AUTONOMIA

Identificar i reforçar capacitats i potencialitats

Exemples d'evidències: La persona rep una avaluació de les seves competències, capacitats i potencialitats. Fruit d'aquesta avaluació es fixen pautes o programes de millora i/o manteniment de les capacitats, especialment als períodes de canvi (joves en formació o aprenentatge, persones en procés de deteriorament, etc.). El pla d'atenció personal té en compte les competències clau de la persona i es faciliten activitats que maximitzin les capacitats de cada persona.

Programes útils i avaluació dels resultats

Exemples d'evidències: Els programes i activitats són útils i funcionals per a la persona, és a dir, contemplen situacions i tasques relacionades amb la vida diària, l'habilitació funcional, la formació i ocupació o la promoció de l'autonomia, la inclusió i la participació. S'eviten les activitats no normalitzades, excepte si tenen una clara funció d'aprenentatge i/o terapèutica. Els programes s'inclouen al pla d'atenció personal. Les activitats formatives i els tractaments rehabilitadors es planifiquen i avaluen per personal qualificat (formadors, fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals o altres). Es fa seguiment periòdic dels resultats aconseguits de qualsevol programa que s'apliqui amb una persona i es promouen millores a partir d'aquest seguiment.

Que la persona no es perdi oportunitats

Exemples d'evidències: S'implanten mesures més enllà del compliment legal en matèria d'accessibilitat a les activitats, entorns, productes i serveis, per a minimitzar la pèrdua d'oportunitats respecte a qualsevol persona sense discapacitat. Quan es precisi, s'apliquen sistemes de comunicació alternativa adequats a les necessitats de cada persona. S'apliquen suports i adaptacions individualitzades en col·laboració amb els familiars/tutors. Es dona periòdicament informació i/o formació en accessibilitat universal al personal d'atenció directa i als familiars, així com suport per a l'obtenció d'ajudes a la accessibilitat. Es dona suport per a l'adaptació dels entorns físics (lloc de formació i ocupació, habitatge, transport, etc.) i comunicatius per aconseguir que no hi hagi barreres a la participació.

Tecnologia per suports i adaptacions

Exemples d'evidències: El servei fa ús de la tecnologia (smartphones, tablets, domòtica o altres tecnologies) per a promoure l'autonomia de la persona usuària en aspectes com: informació i comunicació, administració del temps, activitats de la vida diària, orientació espacial, mobilitat i desplaçaments, administració dels bens, aprenentatge i formació, treball, oci, cultura i turisme, etc. Es fa formació a les persones i famílies sobre l'ús d'aquesta tecnologia per prevenir i corregir la bretxa tecnològica i aprofitar els recursos per promoure la màxima autonomia i participació.

Itineraris vitals en treball i emancipació

Exemples d'evidències: Es planifiquen i implanten itineraris d'inserció sociolaboral. S'avalua el perfil de competències personals i professionals de les persones i es fa una orientació continuada. Es planifiquen objectius formatiu-laborals al pla d'atenció personal. Es fa un seguiment periòdic de l'itinerari de cada persona i es planifiquen millores, noves oportunitats o el manteniment o retirada dels suports per afavorir la màxima autonomia. Les persones en programes de treball amb suport estan com a màxim 3 anys en situacions de recerca.

Es fan activitats de formació i sensibilització a les persones i els familiars per promoure oportunitats d'emancipació i vida independent de les persones que viuen a l'entorn familiar. Es dissenyen itineraris d'habitatge afavorint entorns de vida personal i autònoma. Es fan tasques de sensibilització als familiars quan es detecten barreres per sobreprotecció o manca d'informació. Quan augmenten les necessitats de suport s'adeqüen els suports per adaptar el servei a la persona i prevenir la institucionalització.

Suport a la gestió dels recursos personals

Exemples d'evidències: Es valora i coneix el grau en que la persona administra els seus ingressos. Es detecten i tracten adequadament els casos de sobreprotecció o limitació de la llibertat per administrar els diners. Es proporcionen oportunitats de formació a les persones sobre ús i administració dels diners. La persona rep suports (incloent tecnològics) per administrar els seus ingressos i despeses de forma diària, setmanal, mensual o anual. Es dona suport quan la persona vol planificar l'adquisició de bens o serveis. Es detecten i s'intervé amb suports davant les situacions de risc d'abús econòmic o de baix control per conductes perjudicials. En les qüestions relacionades amb els recursos i pertinences es vetlla pels drets de la persona i, sempre que sigui necessari, es dona orientació sobre mesures judicials i de protecció.

Explorar noves oportunitats i possibilitats

Exemples d'evidències: Es fa orientació vocacional per a que la persona pugui explorar, desenvolupar-se i dur a terme noves oportunitats que puguin ser satisfactòries i significatives a la seva vida. A nivell formatiu-laboral, especialment en les persones joves o en persones adultes amb necessitats de requalificació, es fa un acompanyament a diversos entorns i activitats laborals reals per la orientació i presa de contacte amb possibles vocacions i interessos personals. S'explora i dona suport a l'aprenentatge de noves habilitats i coneixements. Es promouen oportunitats d'oci i aprenentatge que siguin noves per a la persona. En les persones majors, a més de l'anterior, es donen suports per mantenir viva cada història vital de vivències, vincles d'amistat i familiars, entorns i activitats.

​​​​​​​Principi 4: DRETS

Garantir la protecció dels drets

Exemples d'evidències: Hi ha professionals o equips especialitzats en treballar la protecció dels drets. Es fan auditories de compliment de la Llei de protecció de dades. Hi ha sistemes per prevenir i detectar possibles situacions d'abús o abandonament a l'àmbit personal, familiar i del centre o servei (visites a la llar familiar, formació, detecció de situacions de vulnerabilitat, sistemes de vigilància, etc.). S'identifiquen els entorns o situacions de risc de vulneració dels drets i es posen en marxa mesures de control i, si és necessari, amb coordinació amb altres recursos (per exemple, amb els serveis socials municipals). Es fa un seguiment de les situacions de risc o vulneració dels drets per part del comitè d'ètica i la direcció del servei. En cas de necessitat s'acompanya a la persona davant les instàncies i els processos judicials.

Facilitar l'ús efectiu dels drets

Exemples d'evidències: Es presten els suports necessaris per a que totes les persones majors d'edat tinguin els seus ingressos, sigui per salari o pensió. Es planifiquen itineraris i suports sociolaborals per a que la majoria de les persones amb menys del 33% de discapacitat accedeixin a un treball abans dels 25 anys i puguin tenir el seu propi habitatge abans dels 30 anys. Conèixer les dates de revisió dels certificats de discapacitat i donar suport si es requereix a la tramitació o, en benefici dels drets de la persona, a la possible interposició de recursos davant la possible pèrdua del reconeixement de la discapacitat (menys d'un 33%) o la pèrdua del dret a pensió (menys del 65%). Orientar i donar suport a la persona i la família sobre l'accés a les ajudes i els recursos relacionats amb la situació de discapacitat (educatius, sanitaris, socials, econòmics, d'habitatge o d'altres). Orientar a la persona i la família sobre qualsevol aspecte relacionat con l´ús dels seus drets i la igualtat d'oportunitats respecte a la resta de ciutadans. Fer formació a les persones amb discapacitat per que comprenguin els seus drets i com exercir-los, així com sobre les obligacions i responsabilitats legals.

Ús digne de la imatge

Exemples d'evidències: Es disposa del consentiment de la persona en cas de fer-se pública la seva imatge mitjançant suports visuals o impresos. Es fa un tractament absolutament respectuós de la imatge de les persones, sense mostrar-se situacions que pretenguin destacar la discapacitat o la segregació en lloc de la normalització, la igualtat d'oportunitats i la inclusió. La imatge de les persones que s'edita en material imprès, audiovisual o a internet es centra en activitats normalitzats i entorns reals, amb persones de qualsevol tipus i condició. En les activitats de participació social o comunitària es ressalta la persona per damunt del col·lectiu i no a la inversa (evitar activitats en grups nombrosos de persones amb discapacitat). En cap cas s'utilitza la imatge de la persona amb discapacitat per a la captació de recursos, ni tampoc es promouen actes benèfics en nom de la discapacitat.

Reduir la vulnerabilitat

Exemples d'evidències: S'avaluen els factors de vulnerabilitat de cada persona i, si cal, es fixen objectius i suports al seu pla d'atenció personal. Es fa formació en drets, valors de ciutadania, respecte i autoprotecció a totes les persones amb discapacitat en situació de vulnerabilitat per disminuir el risc de rebre abusos. En cas de detectar-se conductes de risc d'abusos en una persona usuària s'avaluaran i planificaran intervencions de suport conductual positiu al seu pla d'atenció personal, amb les mesures necessàries per protegir a les persones, en especial a les més vulnerables. S'identifiquen els entorns i situacions de baix control (banys, situacions de baixa supervisió, etc.) i es posen en marxa mesures de prevenció i protecció de les persones vulnerables (menors d'edat, persones amb més necessitats de suport i/o amb dificultats de comunicació, persones que s'exposen a situacions de risc,...). Es disposa de sistemes per detectar les situacions de vulnerabilitat més enllà del servei, i especialment a contextos socials o familiars de risc.

Revisar la integritat ètica de les actuacions

Exemples d'evidències: Hi ha un comitè d'ètica (o similar) en funcionament que es reuneix amb una periodicitat determinada (mínim 3 vegades a l'any) per a revisar les qüestions del servei que afectin a l'ètica professional i als drets de les persones. Els temes a tractar poden fer referència a aspectes com, per exemple vulnerabilitat i actuació davant el risc d'abusos, sexualitat i parella, conflictes entre la persona i la família, administració dels bens, limitació de la capacitat legal, mesures de protecció, limitació dels moviments, vigilància, etc. Es recullen els acords als que s'arriba en aquestes reunions, es gestionen millores a promoure i es fa seguiment. Quan es tracten temes en relació amb una persona en concret, es revisa el seu pla d'atenció personal i, si cal, s'incorporen millores.

Escoltar a les persones

Exemples d'evidències: Es promou el funcionament de xarxes de persones amb i sense discapacitat per a la promoció i defensa dels drets, com poden ser els equips d'autogestors, els grups d'ajuda mútua, els grups focals de recollida d'opinions o d'altres. Es facilita la participació de les persones usuàries en la planificació de les activitats del servei mitjançant propostes promogudes per les persones amb antelació. Es promou la participació de les persones als orgues de participació del servei com poden ser comitès, assemblees o d'altres. Les propostes de les persones, especialment dels equips per a la promoció dels drets, com els autogestors, es canalitzen, comuniquen i incorporen mitjançant millores que afectin als serveis, formació als familiars, informació, acompanyament i formació a altres persones amb discapacitat, entre d'altres.

Treballar amb tota la comunitat

Exemples d'evidències: Es fan tasques de sensibilització sobre accessibilitat i drets (associacions, centres educatius, comunitats,...). Elaborar i difondre materials pedagògics per fomentar la inclusió. Treballar els valors, especialment a la infància. Els actes de sensibilització que es duguin a terme es centren en promoure una imatge positiva i real de participació i normalització. S'explica la discapacitat com una situació derivada de la relació entre la persona i el context físic i social que pot produir restriccions a la seva participació en les activitats i entorns. Es fan aliances o acords amb membres de la comunitat per promoure els drets i la ciutadania. Aquestes aliances poden ser, per exemple, acords amb centres educatius, centres sanitaris, serveis jurídics, serveis culturals, centres o clubs esportius, empreses turístiques, d'assegurances o qualsevol altre empresa o entitat que pugui contribuir a millorar els drets de les persones.

Principi 5: INCLUSIÓ

Activitats normalitzades i en la comunitat

Exemples d'evidències: Suports en centres educatius ordinaris. Treball amb suport. Formació dual amb empreses. Oci inclusiu en centres, recursos i activitats de la comunitat. Activitats formatiu-laborals obertes a la ciutadania. Suports a la vida personal dins el barri i entorn social propi de la persona. Promoure la inclusió i la normalització en qualsevol àrea de la vida i en qualsevol tipus d'entorn social.

Facilitar relacions normalitzades

Exemples d'evidències: Es duen a terme accions per a que les persones tinguin oportunitats de mantenir relacions normalitzades (en educació, a la formació o treball, d'amistat o d'altres) amb altres persones de la comunitat (més enllà dels companys de servei, els proveïdors de suports o els familiars). Relacions de proveïdor-client directes entre persones amb i sense discapacitat. Activitats obertes en les que es formen treballen, conviuen i interactuen persones amb i sense discapacitat, de manera indiferenciada. Voluntariat de les persones amb discapacitat a centres socials (per exemple, casals de barri, llars de gent gran, etc.). Campaments o escoles d'estiu per a persones amb i sense discapacitat.

Gestionar xarxes comunitàries de suport

Exemples d'evidències: El servei treballa amb persones de l'entorn de cada persona usuària (veïnats, companys de treball, mestres d'escola, altres alumnes, comerços...) Per a que aquests puguin prestar els suports de forma natural i adequada a les necessitats. Es cerquen agents clau que puguin ser referents de suports a l'entorn de la persona.

Ús dels recursos ordinaris

Exemples d'evidències: Es du a terme una coordinació amb els recursos clau de la comunitat (reunions amb recursos socials, educatius, sanitaris, culturals o d'oci) per afavorir el seu ús per part de les persones amb discapacitat. Aquesta coordinació es fa tant a centres de referència com per barris, i es centra tant en aspectes generals com per al seguiment de les necessitats de cada persona.

Participació i ciutadania

Exemples d'evidències: Amb independència de que el servei es pugui prestar principalment des d'un centre, s'explora amb la persona el seu entorn físic i social per conèixer el seu grau de participació i ús dels recursos així com les barreres existents. Es planifiquen adaptacions i suports per superar les barreres i augmentar la participació, de forma vinculada als interessos de la persona (per exemple, a esdeveniments culturals, casals de barri, clubs esportius, associacions o qualsevol altre). Es valoren les necessitats de suport a l'entorn de la persona i les possibilitats de transferir aquests suports a les persones de l'entorn. Es proporciona entrenament en l'ús del transport i autonomia pel desplaçament. Es participa en esdeveniments sense fer visible la discapacitat. Per exemple, que en mostres artístiques no s'identifiqui quina creació ha estat elaborada per una persona amb discapacitat. S'afavoreix la participació en activitats dirigides a la ciutadania en general.

Tecnologia per a la inclusió

Exemples d'evidències: Es dona informació i formació sobre l'ús de xarxes socials. Es supervisa i fa seguiment de l'ús adequat de xarxes socials, especialment davant possibles situacions de vulnerabilitat. Es fa sensibilització als familiars sobre aquest tipus de tecnologia com eina d'inclusió. S'inclou l'ús de les xarxes socials (whatssap, blogs, etc.) com eina de comunicació i prestació de suports. Blogs educatius i de servei.

Cap persona aïllada o institucionalitzada

Exemples d'evidències: El/la professional referent coneix el cercle social de la persona usuària fora del servei i identifica els vincles significatius (amistats, parella, família). S'avaluen les possibles situacions d'aïllament social (inclòs al domicili familiar) per prevenir-ho i intervenir si fos necessari. En cas d'aïllament o de que la persona manifesti el seu interès en ampliar o millorar els seus vincles, s'inclouen objectius i suports al pla d'atenció personal. S'avalua la satisfacció de la persona amb aquest aspecte de la seva vida i es promouen millores. Es desenvolupen mesures per prevenir i corregir la institucionalització mitjançant entorns més personals, normalitzats i comunitaris, amb el suport que es requereixi (modalitats d'alta intensitat en habitatge, serveis de promoció de l'autonomia, etc.).