BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Mitjançant l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 9 de juliol de 2021 (modificat posteriorment per l'Acord de 20 de juliol i per l'Acord de 2 d'agost de 2021), es va aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual suposà reunir en un document únic totes les disposicions de prevenció del contagi de la COVID-19 que eren aplicables a cadascun dels sectors d'activitat que afectaven. Tot això, sens perjudici que el Pla Consolidat hagi de ser objecte de successives modificacions en el temps, en funció de les necessitats que imposin les condicions epidemiològiques conjunturals o els canvis de plantejament en les accions de prevenció que l'avanç en el coneixement de la COVID-19 i la lluita contra aquesta malaltia aconsellin prendre.

A hores d'ara, i després del fort increment en el nombre de casos des de finals de juny de 2021, les Illes Balears semblen haver assolit el màxim a finals de juliol i es troben actualment en fase de decreixement. No obstant això, encara es troben significativament lluny de les dades de baixa incidència observades a la primera meitat del mes de juny.

La incidència de la variant delta ¾considerada una variant de major impacte per a la salut pública (VOC) per la major capacitat de contagi i per la lleu disminució de l'efectivitat vacunal (més marcada amb vacuna incompleta)¾, que a hores d'ara suposa ja el 99,7 %, juntament amb la relaxació de les mesures de contenció de la transmissió de la malaltia i el període estival que provoca més mobilitat i un augment dels contactes socials, ha suposat unes circumstàncies idònies per a la generació d'un creixement sobtat i altament expansiu de la malaltia.

Respecte de la forma de propagació, durant les dues darreres setmanes es continuen detectant brots. Així, entre el 4 i el 18 d'agost s'han notificat un total de 49 brots amb 258 casos associats, que han generat 594 contactes estrets. A més, durant les darreres dues setmanes s'han detectat nou brots importants a residències geriàtriques i a centres sociosanitaris que afecten població que, malgrat que majoritàriament està vacunada, és especialment vulnerable als efectes de la COVID-19.

Pel que fa a la pressió assistencial, sembla haver arribat al pic d'ocupació durant la darrera setmana, i s'observa una millora més significativa quant a llits d'hospitalització en planta que d'unitats de cures intensives. No obstant això, es constata un augment considerable en l'ocupació si es compara amb les dades d'un mes abans. Així, en data 19 d'agost de 2021 es comptabilitzen 77 pacients hospitalitzats en unitats de cures crítiques per COVID-19, mentre que el dia 16 de juliol eren un total de 30, la qual cosa implica un increment de 2,5 vegades. D'altra banda, l'hospitalització en planta COVID-19 era de 113 pacients el dia 16 de juliol i ha augmentat fins a 257 el dia 19 d'agost.

Aquesta situació suposa una pressió assistencial important, especialment atès que en aquests moments s'havia recuperat l'activitat ordinària no covid en els hospitals, a més de l'increment habitual d'activitat a les urgències associada amb la temporada estiuenca i l'augment de la població flotant.

De l'informe de data 20 d'agost de 2021 del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses es desprèn que, com a conseqüència del seguiment i de l'anàlisi del risc sanitari, la situació epidemiològica de les Illes Balears es troba en fase de decreixement, però amb una incidència acumulada a 14 dies que representa un nivell de risc molt elevat i amb una millora lenta en la situació hospitalària, la qual en data 19 d'agost presenta una ocupació de llits d'hospitals del 9,95 % i del 22,58 % de llits de cures crítiques.

Així, globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 531,2 casos, la qual cosa representa un nivell de risc molt elevat d'acord amb els llindars establerts per a l'avaluació de risc en el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 280,5 casos (risc molt elevat). La taxa de positivat és del 6,38 %, la qual cosa duplica el llindar que defineix l'ECDC per sota del qual es pot considerar la situació epidemiològica en situació de control (3 %).

L'informe esmentat exposa que en totes les Illes la incidència acumulada és molt elevada. En concret, en data 19 d'agost, la incidència (IA14) a Mallorca és de 501,1 casos, a Menorca de 346,1, a Eivissa de 836,5 i a Formentera de 428,4.

Tant és així, que els nivells d'IA14 que presenten les Illes Balears encara són comparativament superiors a la mitjana de la resta d'Espanya i són, de fet, la comunitat autònoma amb l'IA14 més elevada actualment. D'altra banda, a escala europea, les Illes Balears es troben classificades de color vermell fosc (nivell màxim de risc) en la darrera actualització de les dades publicades per l'ECDC.

Així mateix, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses constata que en aquests moments la variant delta (99,7 % dels casos) és totalment dominant en l'escenari epidemiològic i ha substituït de forma progressiva i extremadament ràpida durant el darrer mes la variant alfa, que era la predominant en aquell moment.

Pel que fa a la vacunació, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses destaca el bon ritme que s'observa en la vacunació a les Illes, si bé s'ha alentit en determinats grups d'edat (de 20 a 39 anys), que no arriba al 65 % de la població amb almenys una dosi.

A més, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses constata la situació actual de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat amb un increment de casos en les darreres setmanes que ha provocat la intervenció del control de la gestió sanitària assistencial en relació amb tots els processos relacionats amb la COVID-19 de dues residències de les Illes Balears i que aconsellen l'adopció de mesures dirigides a disminuir el risc d'introducció del virus en els centres. S'ha de tenir en compte que, malgrat la cobertura de vacunació en aquest àmbit és especialment molt elevada, amb un 91,32 % d'usuaris i un 89,41 % dels professionals vacunats amb pauta completa, aquestes dades impliquen la presència de devers un 10 % dels usuaris i dels professionals de les residències que no estan vacunats, amb el risc que això suposa per a la salut i per a la gent que els envolta.

D'altra banda, l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses palesa la necessitat de mitigar el risc de transmissió de la COVID-19 en esdeveniments multitudinaris i la necessitat d'adoptar mesures que permetin dur a terme aquestes activitats amb un major grau de seguretat.

Finalment, formula les conclusions següents:

• En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de decreixement en les taxes de contagis de COVID-19, malgrat que les incidències es mantenen encara en nivells de risc molt elevat.

• Durant les darreres setmanes s'han detectat de bell nou brots importants en residències geriàtriques i centres sociosanitaris que afecten població que, malgrat que està majoritàriament vacunada, és especialment vulnerable als efectes de la COVID-19.

• El fort increment en la incidència de les setmanes anteriors s'ha traduït en una pressió assistencial molt important, que sembla haver arribat al màxim durant els darrers dies. L'ocupació hospitalària en planta es manté en nivells de risc mitjà i la de cures crítiques en nivells de risc elevat, situació que es preveu que trigui un mínim de dues setmanes per assolir nivells de risc baix i mitjà, respectivament, i només sempre que les taxes de contagis continuïn disminuint durant les properes setmanes.

• La pressió hospitalària és el resultat de l'augment de casos greus de persones contagiades no vacunades o amb vacunació incompleta com a conseqüència de les incidències elevades que les Illes Balears pateixen durant els darrers dos mesos i, de manera menys significativa en nombres absoluts, dels casos greus que es poden produir en la població vacunada però especialment vulnerable (persones de major edat o immunocompromeses).

• La situació de pressió assistencial elevada ha donat com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre l'activitat quirúrgica no urgent, així com determinada activitat de consultes externes.

• L'augment de la incidència està relacionat amb la relaxació de les mesures de prevenció, una major mobilitat social i geogràfica, i l'explosió a les Illes Balears de la variant delta, més transmissible i amb una certa capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes, especialment en persones parcialment vacunades.

• La cobertura de vacunació de la població supera ja el 77,8 % de la població major de 12 anys amb una dosi i el 70,3 % amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. D'altra banda, s'ha detectat un alentiment important en el ritme de vacunació en el segment d'edats entre 20 a 39 anys, fet que assenyala la importància de dissenyar estratègies dirigides a fomentar la vacunació en aquestes poblacions.

• Les residències de gent gran i de persones amb discapacitat són àmbits d'afectació especial per part de la COVID-19, que ha contribuït a una proporció significativa de les morts per COVID-19 de manera global.

• Durant els mesos de juliol i agost, més del 40 % de les morts per COVID-19 a les Illes Balears eren d'usuaris de residències de gent gran i un 27 % dels centres es troben en situació de brot.

• La vulnerabilitat especial d'aquestes persones planteja la necessitat d'introduir estratègies de mitigació per monitorar la transmissió local del SARS-CoV-2 i minimitzar les exposicions d'alt risc en aquests àmbits.

• D'acord amb les recomanacions de l'ECDC, aquestes intervencions s'han de basar a assegurar de manera ràpida la vacunació amb pauta completa de tots els usuaris, així com de totes les persones que hi estan en contacte, establir mesures que redueixin el risc d'introducció del virus dins les residències, assegurar la identificació ràpida de casos i mantenir el compliment de les mesures de prevenció amb independència de l'estat de vacunació.

• En línia amb el que recomana l'ECDC, es considera necessari que, mentre el territori on s'ubica la residència es trobi en nivell d'alerta sanitària 1 o superior, es prenguin una sèrie de mesures dirigides a disminuir el risc d'introducció del virus en els centres, basades a assegurar que les persones amb les quals els residents interactuen presenten un menor risc de contagi, bé perquè estan vacunades o bé perquè s'han sotmès a una prova de diagnòstic d'infecció activa de la COVID-19.

• Els esdeveniments multitudinaris presenten un risc associat de manera directa al nombre de persones participants, i se'n deriva un risc més alt com més elevat és el nombre de participants.

• En la situació epidemiològica actual a les Illes Balears, amb incidències que superen els llindars de risc molt elevat i amb ocupacions hospitalàries a cures intensives en risc elevat, es considera que s'ha de mantenir l'equilibri entre el risc associat a l'activitat i el risc epidemiològic i que, per tant, escau prorrogar les condicions actuals de realització de grans esdeveniments amb un màxim de 500 persones en espais interiors i de 2.500 persones en espais exteriors.

• No obstant això, la disminució del risc inherent a l'activitat en les ocasions en què es pugui demostrar que els participants presenten una menor probabilitat de contagi i de transmissió, i/o de patir malaltia greu en el cas que es produís un contagi, permetria incrementar de manera equivalent el risc associat al nombre de participants de l'activitat, i mantenir el resultat global de risc de l'activitat en funció de la situació epidemiològica.

• Per tant, es proposa permetre la flexibilització d'algunes mesures de prevenció dels contagis relacionades principalment amb la definició de cabudes màximes en les situacions en què es pugui certificar que s'ha disminuït el risc de l'activitat mitjançant la participació exclusiva de persones immunitzades o que presenten una prova de diagnòstic d'infecció activa negativa recent.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 23 d'agost de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Modificar el punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de 16 d'agost de 2021 pel qual es prorroguen les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn establertes en l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19

Es modifica el punt tercer de l'Acord de Consell de Govern de 16 d'agost de 2021, que passa a tenir la redacció següent:

Mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum s'ha de fer pública, setmanalment, la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària de cada illa i, consegüentment, l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas.

Segon. Aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord.

Tercer. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures que desenvolupa l'annex d'aquest Acord han de vigir des que es publiqui fins al 8 de setembre de 2021. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per un acord del Consell de Govern.

Quart. Disposar que l'horari que estableixi setmanalment la resolució de la consellera de Salut i Consum per la qual es fa pública la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària en cada una de les Illes Balears, amb l'objecte de determinar l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas d'acord amb el que disposa l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021, prorrogat per l'Acord del Consell de Govern de 16 d'agost de 2021, serà d'aplicació preferent i automàtica sobre l'horari de conclusió de les activitats col·lectives de caire social, cultural, esportiu, d'oci, restauració i hoteleria que estableix el Pla, sense que en cap cas es puguin superar les 02.00 hores per al tancament d'aquests establiments.

Cinquè. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució i en funció de les dades epidemiològiques, pugui modificar l'ocupació màxima per taula dels establiments d'entreteniment, restauració i oci nocturn que estableix el Pla annex a aquest Acord.

Sisè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Setè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Vuitè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Desè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 23 d'agost de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez