BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga que en va fer el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha conduït a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

L'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials havia millorat manifestament al final de la primavera i a principis d'aquest estiu, però en el moment actual ens trobam clarament davant una nova onada, que afecta de manera primordial la població jove de la nostra comunitat autònoma i també dels nostres visitants, malgrat l'avançament de la vacunació contra el contagi del SARS-CoV-2.

Aquesta expansió s'ha vist afavorida per l'augment de mobilitat geogràfica i social que ha acompanyat l'inici del període estiuenc, fet que ha donat lloc a un increment notable dels contactes socials en entorns de risc, amb un seguiment escàs de les mesures de prevenció, amb la qual cosa s'ha contribuït a la generació d'episodis de superdisseminació de contagis.

A més, aquesta situació ha coincidit amb la irrupció i expansió en el territori de la variant delta (B.1.617.2) del SARS-CoV-2, la qual és probablement més transmissible que la variant alfa i es pot relacionar amb una probabilitat més alta d'hospitalització, a més de mostrar una lleugera disminució de l'eficàcia vacunal, especialment en les persones que no han rebut la pauta de vacunació completa.

A les Illes Balears, la variant delta ha incrementat de manera molt significativa la seva presència en els mostreigs aleatoris, de manera que la setmana 31 (2 a 8 d'agost) ha arribat a assolir un 93 % del total de les mostres analitzades.

Així doncs, és necessari establir novament mesures de contenció del contagi de la COVID-19, a l'empara de la Llei 2/2021, de 29 de març, com ara algunes de les mesures restrictives adoptades primer a l'empara del Reial decret que va acordar l'estat d'alarma, amb certes modificacions, almenys durant un període de quinze dies, comptadors des de la publicació d'aquest Acord.

 

II

Quant a la normativa estatal, l'adopció de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut. Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recullen la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

 

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

• Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.
• Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.
• Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2020), modifica la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les. Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

 

IV

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

 

V

D'acord amb les dades proporcionades pel Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació, les Illes Balears han sofert un fort increment en el nombre de casos des de finals del mes de juny de 2021.

Globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies per 100.000 habitants (IA14) en la població general de 724,5 casos, la qual cosa representa un nivell de risc molt elevat, d'acord amb els llindars establerts per a l'avaluació de risc en el document Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19, aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 en els darrers 14 dies ha passat de 86,8 (risc mitjà) a 356,9 (risc molt elevat).

A totes les illes, el nivell de risc quant a la incidència acumulada és molt elevat i se supera l'IA14 de 450 casos en totes les illes, amb una IA14 de 669,43 casos per 100.000 habitants a Mallorca; 488,3 casos per 100.000 habitants a Menorca; 1.208,0 casos per 100.000 habitants a Eivissa, i 680,4 casos per 100.000 habitants a Formentera.

Pel que fa a la situació en l'àmbit hospitalari, ha sofert un agreujament molt marcat en les darreres quatre setmanes. Així, l'ocupació de llits per hospitalització per COVID-19 es troba de manera global en un nivell de risc mitjà, situada en el 9,78 %, mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques es troba en un nivell de risc molt elevat, amb un 26,69 %. Quant a illes, s'aprecien diferències significatives: així, mentre Mallorca i Menorca presenten una ocupació d'hospitalització en nivell de risc mitjà (8,41 % i 7,27 %, respectivament), Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en risc molt elevat (20,15 %). Així mateix, l'ocupació de llits de cures crítiques es troba en situació de risc molt elevat a Mallorca (28,46 %), mentre que a Menorca es troba en situació de risc mitjà (14,81 %) i Eivissa en risc elevat (24,59 %, molt a prop del llindar de risc molt elevat, situat en el 25 %). En línies generals, s'aprecia un augment extrem del nivell de risc, atès que en data de 30 de juny de 2021 ambdós indicadors es trobaven en nivells de nova normalitat.

En termes absoluts, el dia 12 d'agost es varen comptabilitzar 91 pacients en unitats de cures crítiques per COVID-19, mentre que el dia 28 de juliol eren un total de 58 (increment d'1,6 vegades). Per altra banda, l'hospitalització a planta COVID-19 és manté relativament estable en les dues darreres setmanes: si l'ocupació era de 284 pacients el dia 28 de juliol, ha augmentat lleugerament fins a 308 el dia 12 d'agost.

Aquesta situació suposa una important pressió en l'àmbit assistencial, especialment atès que en aquests moments s'havia recuperat l'activitat ordinària no covid en els hospitals, a més de l'habitual increment d'activitat de les urgències, associada amb la temporada estiuenca i l'augment de la població flotant. Això ha fet que els hospitals hagin hagut d'activar els seus plans de contingència per tal de fer front a les necessitats generades, i suspendre en alguns casos part o la totalitat de l'activitat quirúrgica no urgent programada, així com part de l'activitat de consultes externes.

A més, l'elevat nombre de casos, primàriament relacionats amb l'assistència a activitats de caire lúdic i festiu i amb generació d'innumerables contactes estrets per cas detectat, dona lloc a una situació de pressió molt alta sobre el sistema d'atenció primària, la qual cosa dificulta la realització de les tasques de seguiment i rastreig, i una detecció i contenció adequades de brots.

Per això, és imprescindible establir novament mesures restrictives de les reunions, encontres, trobades, festes i altres, tant familiars com socials, en horari nocturn.

L'experiència acumulada d'aquests darrers mesos ha fet evident el risc que impliquen les activitats socials de caire lúdic i festiu associades al consum d'alcohol, en les quals s'ha demostrat una adopció menor de les mesures de prevenció enfront del contagi per COVID-19, com ara el manteniment de la distància interpersonal o l'ús de mascareta. Igualment, s'ha fet evident l'efectivitat de l'establiment de mesures restrictives a aquests tipus d'activitats de risc extrem, bé sigui limitant la mobilitat o bé restringint el tipus d'activitats permeses en horari nocturn.

A més, la participació majoritària en aquestes activitats de persones joves, que pertanyen al segment de població que es troba iniciant el procés de vacunació en aquests moments i que, per tant, encara no estan protegides enfront de la infecció, reforça la necessitat d'actuar de manera específica sobre aquest àmbit.

Per tot això, davant la necessitat d'aturar la incidència durant les properes setmanes, es considera que s'han de mantenir els mecanismes establerts mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 per limitar la vida social en horari nocturn a les unitats de convivència. Aquesta mesura, que basa la seva efectivitat, principalment, en una reducció en el nombre de contactes socials que es produirien en situacions de risc extrem de contagi, implica una afectació menor a escala social o econòmica que altres actuacions dirigides a restringir de manera més generalitzada àmbits d'activitat que impliquen un grau menor de risc relatiu.

 

VI

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats II i III, es pretén prorrogar les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn establertes a l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, que implica mantenir les condicions per a les reunions socials i familiars d'acord amb els paràmetres següents:

 

• Quan la incidència acumulada a catorze dies a l'illa sigui superior a 350 casos per 100.000 habitants i la pressió hospitalària sigui superior al 5 % en relació amb els llits de cures crítiques per COVID-19 o del 2 % pel que fa a llits d'hospitalització per COVID-19, no es permeten les reunions socials o familiars de persones en l'horari comprès entre les 02.00 i les 6.00 h, llevat que es tracti de persones convivents.
• Quan la incidència acumulada a catorze dies a l'illa sigui superior a 450 casos per 100.000 habitants i la pressió hospitalària sigui superior al 10 % quant als llits de cures crítiques per COVID-19 o del 5 % respecte dels llits d'hospitalització per COVID-19, no es permeten les reunions socials o familiars de persones en l'horari comprès entre la 01.00 i les 6.00 h, llevat que es tracti de persones convivents.

Tal com ja estava previst a l'Acord de dia 20 de juliol, mitjançant un resolució de la consellera de Salut i Consum es farà pública, quinzenalment, la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària de cada illa i, consegüentment, l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas.

La darrera publicació es va dur a terme mitjançant la Resolució de la consellera de Salut i Consum de 6 d'agost de 2021 per la qual es fa pública la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària en cada una de les Illes Balears, amb l'objecte de determinar l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas, d'acord amb el que disposa l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 105, de 07-08-2021), per la qual cosa la propera publicació coincidirà en el temps, previsiblement, amb la publicació d'aquest Acord.

Amb aquestes mesures, la pretensió del Govern de les Illes Balears és salvar vides —hem aconseguit ser un dels territoris europeus amb menys mortalitat—, contenir la pandèmia, aconseguir davallar la incidència del virus i protegir les persones més vulnerables, tenint en compte que es preveu que durant el període de vigència d'aquestes mesures es continuarà avançant amb la campanya de vacunació, que en aquests moments es troba ja oberta a tota la població major de 12 anys, amb l'objectiu d'arribar durant les properes setmanes al 70 % de cobertura poblacional amb pauta completa.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears ,en la sessió extraordinària de dia 16 d'agost de 2021, adoptà l'Acord següent:

Primer Objecte

Aquest Acord té per objecte prorrogar les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn establertes a l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears; de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Segon Pròrroga de les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn

Es prorroguen fins al dia 15 de setembre d'enguany les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn establertes a l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 20 de juliol de 2021 pel qual s'estableixen mesures excepcionals per contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19.

Tercer Publicació quinzenal de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària a les Illes Balears

Mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum s'ha de fer pública, quinzenalment, la situació de la incidència acumulada i de la pressió hospitalària de cada illa i, consegüentment, l'aplicació de les mesures que corresponen en cada cas.

Quart Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Cinquè Notificacions

Aquest Acord s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè Autorització de les mesures

Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè Publicació i efectes

Una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquest Acord esdevé efectiu a partir de la publicació i manté la vigència fins al dia 15 de setembre de 2021.

 

Palma, 16 d'agost de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez