Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL INSULAR D'EIVISSA

Núm. 356698
Acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa d'aprovació definitiva del Reglament d'organització i funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial d’Eivissa

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

El Ple del Consell Insular d'Eivissa, en sessió ordinària de data 30 de juliol de 2021 va aprovar definitivament el text íntegre del Reglament d'organització i funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa, aprovat inicialment pel Ple del Consell Insular d'Eivissa en data 29 de gener de 2021.

ANNEX 1 Reglament d'organització i funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa

Exposició de motius

La societat de l'illa d'Eivissa, els darrers anys, fruit de la seua evolució social, econòmica, política i sobretot cultural, ha conegut una important evolució dels seus trets definitoris, que han anat evolucionant des d'una societat una mica aïllada i una economia que tendia a l'autoabastament, a una societat multicultural, molt més que a altres indrets amb raó del pes de l'economia turística, amb una alta immigració i amb la visita constant de persones d'arreu del món. Es va passar, com a les altres illes, d'una etapa de desafecció i allunyament de les arrels, per no dir en alguns casos de rebuig, a una tornada cap a aquestes arrels i un increment de l'interès per conèixer-les i estimar-les. Però ara, els sentiments basculen entre la globalització cultural i el cada vegada més arrelat sentiment pels trets culturals propis de l'illa, trets identitaris que tenen sovent arrels seculars, però que han sabut adaptar-se i evolucionar amb el temps actual. Trets, emperò, lligats a la història, a la natura, al territori (que ha sofert un fort impacte antròpic), a la llengua i a una microtoponímia molt rica. Trets que convé salvaguardar en el sentit ampli del concepte que va introduir la UNESCO i que es recullen amb posterioritat a la legislació estatal i autonòmica.

En aquest sentit, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, la qual representa una ampliació i una actualització de la derogada Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, que ràpidament quedà desfasada amb l'aprovació per part de la UNESCO, l'any 2003, de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que va entrar en vigor el 20 d'abril de 2006 i que es va veure reforçada per l'aprovació, l'any 2008, de les Directrius operatives per a l'aplicació de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. A l'àmbit estatal, això es va reflectir en el Pla nacional de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, de l'any 2011, i més endavant en la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

A l'àmbit insular, a l'empara de la derogada Llei balear 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional, es va impulsar la constitució del Consell Assessor de Cultura Popular de les Pitiüses i del seu corresponent Reglament de funcionament, l'any 2004 (BOIB núm. 136, de 30-09-2004) i el Reglament sobre el procediment a seguir per a la declaració de les Festes d'Interès Cultural (BOIB núm. 112, de 10-8-2006). Ambdós reglaments es modificaren l'any 2009 (BOIB núm. 18, de 03-2-2009, i BOIB núm. 35, de 10-3-2009, respectivament) amb motiu de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, per tal de circumscriure's només a l'illa d'Eivissa. Durant aquesta etapa es declararen dues Festes d'Interès Cultural: les Festes de la Terra (BOIB núm. 122, d'11-08-2007) i el Primer Diumenge de Maig (BOIB núm. 13, de 27-1-2016).

El Consell Insular d'Eivissa té la voluntat de treballar en la recuperació gradual del prestigi de la cultura pròpia, la seua dignificació, el suport de la seua condició de símbol identitari i la percepció d'instrument de validesa social. L'arrelament al territori i el suport actiu de la ciutadania que hi habita són els garants de la seua continuïtat i vigència social. Amb una mirada clara cap al futur i cap a la capacitat d'adaptació es té la pretensió de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial d'Eivissa, garantir-ne la seua viabilitat, que passa perquè els actors el puguin mantenir operatiu, i la voluntat de transmetre'l i llegar-lo a les generacions futures. Això sense perjudici de la necessària evolució, adaptació i recreació constant, a través del seu caràcter viu i d'interacció amb la natura, el territori i el patrimoni per construir la seua història, infonent un sentiment d'identitat i de continuïtat i buscant l'accessibilitat i la sostenibilitat, contribuint a un major desenvolupament sostenible de la població, sobre la base de les pràctiques tradicionals, en el àmbits econòmic, ambiental, social i cultural, i que per tant pugui contribuir a una millor qualitat de vida de les persones i una relació equilibrada entre societat i natura. I, com a novetat respecte l'anterior Llei 1/2002, posant l'èmfasi en el reconeixement de la figura dels portadors, entenent com a tals les persones, els grups i les comunitats protagonistes i transmissores d'aquest patrimoni cultural immaterial. Així com també, amb la necessitat, tal com insta la Llei 18/2019, de documentar, investigar i elaborar els necessaris inventaris de patrimoni cultural immaterial d'Eivissa.

El Consell Insular d'Eivissa té competències pròpies en matèria de patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic i paisatgístic en el seu àmbit territorial, i dipòsit legal de llibres; i cultura, activitats artístiques i culturals i el foment i la difusió de la creació i la producció teatral, musical, cinematogràfica i audiovisual, literària, de dansa i d'arts combinades, promoció i animació sociocultural, en virtut dels apartats 6 i 18 de l'article 70 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (EAIB), que ve exercint des de l'entrada en vigor de la Llei 6/1994, de 13 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, de promoció sociocultural, d'animació sociocultural, de dipòsit legal de llibres i d'esports. A més, l'article 72 de l'EAIB preveu que els consells insulars exerciran la potestat reglamentària en les competències atribuïdes com a pròpies.

La nova Llei 18/2019, de 8 d'abril, al seu article 28.1, dins del capítol V dedicat als òrgans consultius, disposa que el Govern de les Illes Balears i els consells insulars respectius s'han de dotar d'òrgans col·legiats de caràcter consultiu en matèria de patrimoni cultural immaterial.

A més, l'article 29 de l'esmentada Llei 18/2019 crea el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, que és l'òrgan consultiu de les administracions públiques de les Illes Balears en les matèries regulades en aquesta llei, que per mitjà de la participació, l'impuls i la coordinació ha de contribuir a la recerca, el seguiment, la protecció, la visualització i la difusió del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

Així mateix, l'article 32 de la citada Llei 18/2019 preveu que cada consell insular ha de crear un òrgan similar al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, amb una organització i un funcionament establerts mitjançant el corresponent reglament. En aquest sentit, la disposició final segona faculta els consells insulars, en l'àmbit de les seues competències, per dictar les normes reglamentàries necessàries per al desplegament de la Llei.

D'acord amb el que preveuen els articles 28.1 i 32 de la Llei 18/2019, i 94 del Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa (ROCI), publicat al BOIB núm. 136, de 18-9-2010, correcció en BOIB núm. 148, de 14-10-2010, modificació en BOIB núm. 48, de 16-4-2016, i amb la finalitat de comptar amb un assessorament tècnic en matèria de patrimoni cultural immaterial, el Consell Insular d'Eivissa vol crear el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa i aprovar el seu Reglament d'organització i funcionament.

En el procediment l'elaboració d'aquest Reglament s'ha tengut en compte el que preveu l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, tant pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, justificada per l'interès general de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial d'Eivissa, en raó dels seus trets identitaris i d'arrelament al territori amb el suport actiu de la ciutadania, com pel que fa al principi de proporcionalitat, atesa la necessitat d'omplir el buit derivat de la derogació de la Llei 1/2002, i els consells assessors i els reglaments que se'n derivaren, així com per l'entrada en vigor de la nova Llei 18/2019, i tot el que en aquest nou marc normatiu es preveu. I, pel que fa a la garantia del principi de seguretat jurídica, que impulsa la coherència amb la resta d'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, per generar un marc estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que faciliti el seu coneixement i comprensió. Aspectes que venen justificats més amunt quan s'ha explicat l'evolució normativa a partir de l'aprovació per part de la UNESCO, l'any 2003, de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, i les diferents accions normatives que aquesta convenció va generar, tant a l'àmbit estatal, com autonòmic i ara a l'àmbit insular.

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte regular l'organització i el funcionament del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa, que és l'òrgan col·legiat de caràcter consultiu en matèria de patrimoni cultural immaterial en l'àmbit territorial de l'illa d'Eivissa, integrat en el Consell Insular d'Eivissa.

Article 2. Composició

1. El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa tendrà la següent composició:

a) Presidència, ocupada pel conseller o per la consellera del Consell Insular d'Eivissa competent en matèria de patrimoni cultural immaterial.

b) Vicepresidència, ocupada pel tècnic o la tècnica superior responsable de l'àrea de Patrimoni Cultural Immaterial del Consell Insular d'Eivissa (CIE).

c) 11 vocalies:

- Una persona en representació del Museu Etnogràfic d'Eivissa.

- Un funcionari o una funcionària en representació de l'Arxiu d'Imatge i So del CIE.

- Un tècnic o una tècnica de l'àrea de Patrimoni Cultural Immaterial de cada un dels ajuntaments de l'illa d'Eivissa, o en el seu defecte, una persona de reconegut prestigi en l'àmbit de patrimoni cultural del municipi, en la seua representació.

- Una persona en representació de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

- Una persona en representació de la Federació de Colles de Ball Pagès i Cultura Popular d'Eivissa i Formentera.

- Una persona en representació de l'Institut d'Antropologia de les Illes Balears, secció d'Eivissa.

- Una persona de reconegut prestigi dins l'àmbit del patrimoni cultural immaterial de l'illa d'Eivissa, proposada pel conseller o consellera competent del Consell Insular d'Eivissa en matèria de patrimoni cultural immaterial.

d) Secretaria, amb veu però sense vot, ocupada per un funcionari o una funcionària de l'àrea de Patrimoni del CIE.

2. La Presidència del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa podrà convidar, amb veu i sense vot, persones amb coneixements tècnics i jurídics en funció dels assumptes a tractar, per a una millor exposició i argumentació d'aquestos.

3. Les persones que integrin el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa seran nomenades per la Presidència del Consell Insular d'Eivissa, a proposta del conseller o consellera competent en l'àrea de Patrimoni Cultural Immaterial, llevat de les persones que representin associacions o entitats públiques o privades, que seran proposades per aquestes, a requeriment del conseller o consellera competent.

4. A l'hora de designar les persones que hagin d'integrar el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa es procurarà que hi hagi una presència equilibrada de dones i homes, d'acord amb el que estableixen l'article 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i l'article 29.7 de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

5. Les persones que conformen el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa cessaran en la seua condició per alguna de les causes següents:

a) Per renúncia expressa manifestada mitjançant escrit adreçat a la Presidència del Consell Insular d'Eivissa.

b) Per decisió motivada de la Presidència del Consell Insular d'Eivissa, per manca d'assistència reiterada o per la manca de diligència en el tractament dels assumptes.

c) Per pèrdua de la condició que hagi motivat el nomenament.

Article 3. Funcions

El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa té les següents funcions:

a) Assessorar el Consell Insular d'Eivissa en l'exercici de les funcions que té encomanades en matèria de patrimoni cultural immaterial.

b) Emetre informe en els procediments de declaració de béns d'interès cultural immaterial (BICIM) i de béns catalogats immaterials (BCI), i en el seu cas, també dels béns d'interès cultural immaterial compartit (BICIMCO).

c) Proposar les accions que consideri convenients per a la salvaguarda, la protecció, la promoció i la difusió del patrimoni cultural immaterial.

d) Fer propostes al Consell Insular d'Eivissa en les matèries relacionades amb l'objecte de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

e) Valorar i/o col·laborar en la preparació de programes d'investigació adients per conèixer i documentar els béns etnològics vinculats al patrimoni cultural immaterial.

f) Impulsar un pla d'actuació per a l'elaboració i la creació de l'Inventari de patrimoni cultural immaterial d'Eivissa, i una vegada posat en marxa aquest pla, fer-ne el seguiment.

g) Valorar els plans de salvaguarda corresponents que han d'elaborar i executar les comunitats, grups o persones que promouen i gestionen els béns culturals immaterials declarats amb la col·laboració i el suport del Consell Insular.

h) Vetlar i col·laborar amb el Consell Insular en la possible detecció d'apropiacions indegudes, utilitzacions i malversacions dels elements del patrimoni cultural immaterial amb usos no apropiats.

i) Fer propostes de modificacions del present Reglament que aprovarà el Ple del Consell d'Eivissa.

j) Qualsevol altra funció que, d'acord amb la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural immaterial, li encomani el Consell Insular d'Eivissa.

Article 4. Periodicitat de les reunions i caràcter col·legiat del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa

1. El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa es reunirà amb caràcter ordinari un mínim de dues vegades l'any, i de manera extraordinària sempre que sigui necessari per al bon desenvolupament de les seues funcions, quan el convoqui la Presidència o quan ho sol·licitin la majoria absoluta del seu nombre legal de membres.

2. El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa podrà celebrar sessions, tant de manera presencial com a distància. En les sessions que celebri a distància, les persones que en formin part poden estar en llocs diferents sempre que s'asseguri, per mitjans electrònics, la seua identitat o la de les persones que les supleixin, el contingut de les seues manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i la intercomunicació entre si en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre d'altres, es consideren inclosos entre els mitjans electrònics vàlids les audioconferències i les videoconferències.

3. Per a un funcionament més àgil el Consell podrà reunir-se, per redactar informes o altres tasques encomanades, en subcomissions tècniques que estaran formades per un mínim de dos i un màxim de quatre vocals. Aquestes subcomissions no tendran caràcter decisori, i els informes que redactin hauran de sotmetre's a votació del Consell Assessor, en la propera reunió que se celebri. Correspon a la Presidència del Consell Assessor designar les persones que integraran les subcomissions tècniques.

4. Les sessions que siguin presencials es duran a terme a la seu del Consell Insular d'Eivissa, sense perjudici que, per raons d'eficiència o agilitat, es duguin a terme en un altre indret. Així mateix, per a la celebració de les sessions es podran fer servir mitjans electrònics.

Article 5. Convocatòria, règim i funcionament

1. La Presidència fixarà el dia, l'hora i l'ordre del dia de cada sessió i convocarà els seus membres amb una antelació mínima de cinc dies naturals a la data de celebració. En casos d'urgència, es podrà convocar els seus membres amb una antelació de dos dies.

2. Llevat que no sigui possible, les convocatòries s'han de remetre a les persones integrants del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa per mitjans electrònics, i s'hi ha de fer constar l'ordre del dia juntament amb la documentació necessària per a la seua deliberació quan sigui possible, les condicions en què se celebrarà la sessió, el sistema de connexió i, si escau, els llocs en què estiguin disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir i participar a la reunió.

3. No pot ser objecte d'acord cap assumpte que no estigui inclòs en l'ordre del dia, llevat que hi assisteixin totes les persones integrants del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa i es declari la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria, de conformitat amb l'article 17.4 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

4. El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa es considerarà vàlidament constituït amb l'assistència, presencial o a distància, de la Presidència i la Secretaria, i de la meitat del nombre legal de vocals, en primera o en segona convocatòria una hora després.

5. Els acords del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa s'adoptaran amb el vot favorable de la majoria dels membres assistents i els casos d'empat els decideix la Presidència amb el seu vot de qualitat.

6. El Consell Assessor de Patrimoni Immaterial d'Eivissa haurà d'emetre els informes previstos als articles 15.5 i 18.4 de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, amb caràcter previ i preceptiu a les declaracions de Bé d'Interès Cultural Immaterial (BICIM) i Bé Catalogat Immaterial (BCI).

7. Les persones amb dret a vot que formen part del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa poden demanar que constin en acta les motivacions i les justificacions de desacord quan hagin votat en contra de la decisió adoptada.

8. Les sessions del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa no seran públiques, sense perjudici de la publicitat i de les comunicacions que es facin dels acords adoptats.

Article 6. Llibre d'actes

El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa portarà el seu propi llibre d'actes, de conformitat amb el que estableix l'article 138 del Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa pel que fa a les actes dels seus òrgans.

Article 7. Indemnitzacions i dietes per assistència a les sessions

Les persones integrants del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa que no tenguin la condició de funcionari o funcionària o personal dependent d'una administració pública rebran, si escau, les indemnitzacions i les dietes per assistència a les sessions que es prevegin a les Bases d'execució del Pressupost general del Consell Insular d'Eivissa per a cada exercici econòmic.

Article 8. Dret supletori

En tot el que no estigui previst expressament en aquest Reglament, seran d'aplicació les disposicions, respecte del règim jurídic dels òrgans col·legiats, contingudes a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, i al Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa.

Disposició derogatòria

Amb l'entrada en vigor d'aquest Reglament queden derogats el Reglament de funcionament de l'anterior Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional d'Eivissa (BOIB núm. 136 de 30-9-2004, modificació BOIB núm. 18, de 03-2-2009) i el Reglament sobre el procediment a seguir per a la declaració de les Festes d'Interès Cultural (BOIB núm. 112, de 10-8-2006; modificació BOIB núm. 35, de 10-3-2009), creats en virtut de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, la qual ha estat derogada per la disposició derogatòria de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears; i qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que disposi aquest reglament, el contradigui o hi sigui incompatible.

Disposició transitòria

Mentre no es constitueixi el nou Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa, seguirà vigent el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional d'Eivissa, creat a l'empara de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, la qual ha estat derogada per la disposició derogatòria de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

Disposició final

Aquest Reglament entrarà en vigor una vegada que el Ple del Consell Insular d'Eivissa l'hagi aprovat definitivament, s'hagi publicat íntegrament el seu text al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i hagi transcorregut el termini de vint dies comptadors des de l'endemà a la seua publicació completa al BOIB, de conformitat amb l'establert a l'article 158 del Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa.

 

Eivissa, 9 d'agost de 2021

El cap de Secció del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa José Vicente Garibo Redolat