BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets i fonaments de dret

1. Els mitjans de comunicació són un element bàsic en la configuració de les societats modernes, ja que l'existència de pluralitat informativa és essencial per mantenir la salut democràtica d'un país. Entre els mitjans de comunicació, la premsa escrita en paper és la que té més tradició dins la nostra societat, si bé l'aparició de noves plataformes de difusió de continguts basades en les tecnologies digitals ha obligat a redefinir el mateix concepte de premsa escrita. Així mateix, dins els mitjans de comunicació que actualment ja es consideren tradicionals, els audiovisuals han estat els que més han arrelat en la nostra societat per la rapidesa amb què s'actualitzen les informacions i arriben al públic.

Altrament, la comunicació local, en el context de la comunicació global, representa la confirmació d'una realitat que, en el temps de les tecnologies de la informació i la comunicació, suposa l'afirmació i la pervivència de la identitat històrica de les Illes Balears. L'extensió i la implementació de les xarxes que faciliten la comunicació arreu del món fan que la informació local cobri més valor perquè aporta a la mera informació el concepte d'identitat cultural, el qual expressa el sentiment de pertinença a un lloc i a una comunitat. En un món globalitzat, la informació local té un paper indiscutible.

En els darrers anys s'ha produït per diversos motius un canvi molt profund en el panorama dels mitjans de comunicació audiovisual, un canvi que es va iniciar amb la irrupció dels canals de televisió convencionals privats, que va continuar amb la implantació de la TDT i l'aparició d'Internet com a nou suport de difusió dels mitjans de comunicació i que actualment s'esdevé amb les plataformes digitals de continguts, que han fet variar molt els hàbits de consum, especialment entre els joves.

2. D'altra banda, qualsevol societat normal i moderna es dota de mitjans de comunicació en la seva llengua pròpia. En el cas de les Illes Balears, els anys de proscripció de la llengua catalana del sistema educatiu i dels usos públics han condicionat la creació i la consolidació de publicacions i d'empreses periodístiques i audiovisuals que s'expressin en català. Però avui, quan fa anys que el català s'ha incorporat al sistema educatiu i és present en la resta d'àmbits públics, el nombre potencial de receptors de mitjans en català ha augmentat exponencialment.

No obstant això, la inèrcia d'una llarga època de prohibicions que ha afectat el català fa que encara siguin pocs els projectes empresarials que apostin decididament per aquesta llengua com a vehicular de l'edició o de la programació, i que es produeixi una situació de desavantatge competitiu respecte d'altres mitjans que en el mateix camp —ja sigui premsa, ràdio o televisió— usen altres llengües amb unes expectatives de mercat potencialment més àmplies i tradicionalment amb més suport dels poders públics.

3. Els poders públics disposen de la capacitat de subvencionar com un instrument eficaç per fomentar aquests tipus d'oferta. La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, té, entre d'altres, l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social (article 1.2.c). Així mateix, d'acord amb l'article 2 de la mateixa norma, el dret de saber i usar la llengua catalana implica poder rebre informació en català a tots els mitjans de comunicació social. D'altra banda, aquesta Llei, en l'article 27, estableix que el Govern autonòmic ha de promoure el coneixement i el desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social, mentre que en l'article 32 determina que els poders públics de la comunitat autònoma han de donar suport econòmic als mitjans de comunicació que emprin la llengua catalana de forma habitual, i que les mesures de suport econòmic i material que adopti el Govern per fomentar els mitjans de comunicació que emprin la llengua pròpia de les Balears s'han d'aplicar amb criteris objectius i sense discriminacions, dins les previsions pressupostàries.

4. Cal tenir en compte, a més, que el 2 d'abril de 2009 el Consell Social de la Llengua Catalana va aprovar el Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears, un dels objectius del qual és incrementar la presència del català en la premsa, diària i no diària, d'abast general i de temàtiques específiques (infantil, esportiva, de societat, etc.). El 10 de desembre de 2010 el Consell de Govern va aprovar l'Acord pel qual es rep el Pla General de Normalització Lingüística.

5. L'article 1 de l'Ordre de la consellera d'Educació i Cultura d'1 de juliol de 2009 (BOIB núm. 100, d'11 de juliol) per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions en matèria d'educació i cultura preveu, entre les matèries que poden ser objecte de subvenció, la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears. Així mateix, d'acord amb l'article 3 d'aquesta Ordre es poden beneficiar dels ajuts en matèria de política lingüística les persones físiques, les persones jurídiques privades, les entitats sense finalitat lucrativa i les persones jurídiques públiques (ens públics i empreses públiques que desenvolupin qualsevol de les activitats que preveu l'Ordre).

6. La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura exerceix la competència en normalització de la llengua catalana a través de la Direcció General de Política Lingüística, d'acord amb el Decret 11/2021, de 15 de febrer, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

7. L'Acord del Consell de Govern de 25 de gener de 2021 pel qual es prorroga la vigència del Pla Estratègic de Subvencions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per als exercicis 2018-2020, aprovat per Acord del Consell de Govern de 9 de març de 2018, preveu els ajuts als mitjans de comunicació que es convoquen mitjançant aquesta Resolució, a la qual són aplicables la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions, i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

8. S'ha de tenir en compte, així mateix, que en l'exercici de 2021 hi ha disponibilitat pressupostària per atendre les despeses que derivin d'aquesta convocatòria d'ajuts, la qual ha estat objecte de la fiscalització prèvia limitada de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

9. Els ajuts que es convoquen mitjançant aquesta Resolució no compleixen tots els requisits establerts en l'apartat 1 de l'article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per tant, no constitueixen ajuda d'estat i no és necessària la comunicació o la notificació a la Comissió Europea. De fet, aquests ajuts no afecten el comerç intracomunitari, atès que es tracta d'ajuts a productes que es destinen a un mercat local. En conseqüència, aquests ajuts queden exclosos del procediment de notificació previst en l'article 108.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

10. Finalment, s'ha d'esmentar que, per Acord del Consell de Govern de 7 de juny de 2021, s'ha autoritzat prèviament el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura a aprovar la convocatòria d'ajuts per a l'any 2021 destinats als mitjans de comunicació en llengua catalana a les Illes Balears.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Aprovar la convocatòria d'ajuts per a l'any 2021 als mitjans de comunicació en llengua catalana a les Illes Balears, d'acord amb les bases específiques de l'annex.

2. Ordenar la publicació d'aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, en el dia de la signatura electrònica (4 d'agost de 2021)

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura Miquel Company i Pons