BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Mitjançant l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 9 de juliol de 2021, (modificat posteriorment per acord de 20 de juliol) es va aprovar Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual suposà reunir en un únic document totes les disposicions de prevenció del contagi de la COVID-19 que eren aplicables a cadascun dels sectors d'activitat que afectaven. Tot això, sens perjudici que el Pla Consolidat hagi de ser objecte de successives modificacions en el temps, en funció de les necessitats que imposin les condicions epidemiològiques conjunturals o els canvis de plantejament en les accions de prevenció que l'avanç en el coneixement de la COVID-19 i la lluita contra aquesta malaltia aconsellin prendre.

A hores d'ara, és ben palès que la situació epidemiològica del conjunt de les Illes Balears segueix la línia que es va manifestar des de les primeres dates del mes de juliol.

La incidència de la variant delta i la major capacitat de contagi d'aquesta, la relaxació de les mesures de contenció de la transmissió de la malaltia i la coincidència d'un seguit de dates festives, juntament amb la minsa vacunació entre la població de les franges de menor edat, suposaren unes circumstàncies idònies per a la generació d'un creixement sobtat i altament expansiu de la malaltia entre el grup d'edat d'entre 14 i 29 anys. Per altra banda, les dates vacacionals afavoreixen especialment la transmissió del virus a causa de la major facilitat d'aquests grups d'edat per desenvolupar-hi una activitat social intensa. Si bé es confirma la hipòtesi que el percentatge de contagis dins el grup d'edat de 14 a 29 anys que generen quadres de simptomatologies i conseqüències greus és molt inferior —malgrat produir-se'n— als que es donen en els grups d'edat superiors a 45 anys, no és menys cert que aquests contagis, després d'iniciar-se de forma molt focalitzada en els grups de menor edat, a hores d'ara ja es tornen a expandir entre els grups de més risc, de manera que es pot afirmar que no experimentam unes conseqüències molt més tràgiques derivades d'aquest augment dels contagis només gràcies a la important extensió que ha assolit actualment el procés de vacunació entre aquests grups de més risc.

Per altra banda, la pressió assistencial, tant a planta com a les UCI hospitalàries, segueix un ritme de creixement continuat, la qual cosa imposa mantenir les mesures restrictives pel que fa al desenvolupament de les relacions socials que a hores d'ara són vigents i, si escau, endurir-les.

De l'informe amb data 30 de juliol de 2021del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses es desprèn que, com a conseqüència del seguiment i de l'anàlisi del risc sanitari que s'han fet des del dia 14 de juliol, la situació epidemiològica de les Illes Balears manté el creixement agut dels indicadors de referència (IA7, IA14 generals i referits a persones majors de 65 anys, les taxes de positivitat i la traçabilitat dels casos), els quals es troben dins els marges d'una situació de risc alt o molt alt. Els indicadors assistencials (percentatge d'ocupació de pacients amb COVID-19 dels llits de planta i dels llits d'UCI) també ascendeixen, si bé en aquests moments encara hi ha una xifra d'ocupació de llits hospitalaris en relació amb el total de xifres de contagis actius molt més continguda que les ocupacions que amb la mateixa taxa de contagis actius es produïen en onades anteriors de la malaltia, la qual cosa era d'altra banda previsible, atès l'abast assolit a hores d'ara del procés de vacunació.

Ara bé, el percentatge d'ocupació de llits de crítics està experimentant un fort creixement a les illes. Així l'informe del Comitè destaca que:

«En quant a la situació a nivell hospitalari, aquesta ha sofert un agreujament molt marcat en les darreres dues setmanes. Així, l'ocupació de llits per hospitalització per COVID-19 es troba de forma global en un nivell de risc mitjà, situada a 9,19%, mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques es troba en un nivell de risc molt elevat, amb un 25,66%. A nivell d'illes s'aprecien diferències significatives: així, mentre Mallorca presenta una ocupació d'hospitalització en nivell de risc mitjà (7,74%), Menorca es troben en situació de risc elevat (11,52%) i Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en risc molt elevat (18,11%). A la seva vegada, l'ocupació de llits de cures crítiques es troba en situació de risc elevat a Mallorca (25,0%) i Eivissa (22,73%), mentre que a Menorca es troba en situació de risc molt elevat (42,86%). En línies generals, s'aprecia un augment extrem del nivell de risc, donat que a dia 30 de juny de 2021 ambdós indicadors es trobaven en nivells de nova normalitat.»

​​​​​​​Així, globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per cada 100.000 habitants en la població general de 1005,3, i en la de persones amb més de 65 anys és de 295,8. La taxa de positivat a 7 dies és de 12,85%.

D'aquest informe resulta que el dia 30 de juliol a Mallorca la incidència (IA14) ha passat de 454,4 casos el dia 14 de juliol a 903,3 casos el dia 28 del mateix mes; amb les mateixes referències temporals, Menorca ha evolucionat d'una IA14 de 1.050,8 a una IA14 de 811,4; Eivissa, de 546,7 a 1750,0, i Formentera de 294,0 casos a 873,7.

Tant és així, que els nivells d'IA14 que presenten les Illes Balears encara són comparativament superiors a la mitjana de la resta d'Espanya (696,31) i de la majoria de països europeus.

Així mateix, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses constata que en aquests moments la variant delta (90,3 % dels casos) és totalment dominant a l'escenari epidemiològic, tot deixant en un papar quasi testimonial la presència d ela resta de variants.

D'aquesta forma l'informe del Comité de Malalties Infeccioses fa palès, entre altres aspectes, que:

D'acord al model predictiu a quatre setmanes vista dissenyat per el Ministeri de Sanitat, actualitzat a data 30 de juliol, es pronostica que el pic d'ocupació de llits UCI-COVID no s'assolirà abans del dia 22 d'agost a les Illes Balears, arribant llavors a un 36,82% (risc molt elevat), mentre que el pic d'ocupació hospitalària COVID-19 no s'assoliria abans del dia 16 d'agost, arribant a un 13,05% (risc elevat). Aquestes xifres són el resultat de, per una banda, una reducció progressiva en el percentatge de casos sobre el total que acaba sent hospitalitzat gràcies a l'efecte protector de les vacunes però que, en presència d'un increment extrem de la incidència, no pot evitar que el número total d'hospitalitzats acabi augmentant, com a resultat del contagi tant dels subconjunts no vacunats de la població com de la petita proporció de casos greus que es poden donar en població vacunada, especialment en els grups més vulnerables.

Destaca també la importància de les mesures per protegir a les persones amb major risc, com pot ser la gent gran i usuaris de residències:

Malgrat la vacunació contribueix a protegir de forma extremadament eficient als grups de major edat, amb una cobertura de vacunació més àmplia, de forma que en aquests grups la incidència es manté en magnituds més moderades, cal remarcar que el fet de ser el grup més vulnerable als efectes greus de la COVID-19 provoqui que incidències menors en aquest grup impactin de forma més important en els indicadors d'hospitalització, especialment a nivell d'unitats de cures intensives.

Així, l'aparició de nous brots en les darreres dues setmanes a residències de gent gran a Mallorca, Menorca i Eivissa, ha provocat l'ingrés hospitalari, a data 28 de juliol, de 38 residents.

Les residències de gent gran s'han demostrat, al llarg de la pandèmia, com un dels àmbits de màxima vulnerabilitat front a contagis per COVID-19. La convivència estreta entre usuaris i treballadors, conjuntament amb la fragilitat dels usuaris per la seva edat avançada, fan que una vegada s'introdueix un cas positiu dintre d'aquest àmbit, els contagis es puguin propagar de forma molt ràpida entre la majoria dels usuaris, resultant en taxes elevades d'hospitalització i letalitat. Els contagis dels residents es poden donar a partir, fonamentalment, de quatre situacions: contagi a partir d'un treballador infectat, contagi a partir d'una visita a un resident, contagi durant les sortides dels residents, i contagi a partir d'un altre resident. Donat que existeixen evidències científiques de que els vaccins contra la COVID-19 no només protegeixen de les conseqüències greus de la malaltia, sinó que també poden disminuir de forma molt important la transmissió entre persones (2,3), és fonamental que no només els residents estiguin vacunats, sinó que també ho estigui tot el seu entorn, per tal de disminuir la probabilitat de contagi d'aquest col·lectiu extremadament vulnerable i, en cas que per determinades raons, aquestes persones no estiguin vacunades, que es plantegin mesures per assegurar que no es troben contagiades (com serien el sotmetiment a proves molt freqüents de detecció d'infecció activa per COVID-19, PDIAs) o l'especial aplicació de les mesures de prevenció de la transmissió de la COVID-19, especialment l'ús de mascareta, manteniment de la distància social i ús d'espais adequadament ventilats.

I finalitza amb les següents conclusions:

• Ens trobam davant d'una situació en la què, malgrat sembla haver-se estabilitzat el fort creixement de la transmissió de la COVID-19 de les darreres setmanes, aquesta es manté en nivells molt elevats. A més, s'ha intensificat l'efecte de contagi d'aquesta dinàmica, inicialment centrada bàsicament en població jove cap a altres grups d'edat més vulnerables, amb la reaparició, a més, de brots a l'àmbit de les residències de gent gran, i amb projecció de que aquesta situació d'incidència elevada es pugui mantenir durant les properes setmanes.
• L'augment d'incidència està relacionat amb la relaxació de les mesures de prevenció, una major mobilitat social i geogràfica, i l'explosió a les Illes Balears de la variant Delta, més transmissible i amb una certa capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes, especialment per persones parcialment vacunades.
   
  ​​​​​​​
• La cobertura de vacunació de la població està augmentant ràpidament, superant ja el 71,9% de la població major de 12 anys amb una dosi i el 61% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia.
• El fort increment a la incidència s'està traduint en una pressió assistencial molt important, malgrat no sigui equivalent a l'observada en onades anterior (gràcies a l'efecte protector de les vacunes). En les darreres dues setmanes l'ocupació hospitalària per COVID-19 ha augmentat de forma molt significativa, i les prediccions són de que continuï augmentant fins, almenys, la primera meitat del mes d'agost, arribant a assolir al pic el nivell de risc molt elevat en ocupació de llits de cures crítiques i risc elevat en hospitalització total.
• Els actuals increments d'ocupació ja estan donant com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre activitat quirúrgica no urgent.
• Encara que la majoria de casos es concentren en gent jove, i aquests tenen una menor incidència de malaltia greu en comparació amb altres grups d'edat, cal considerar l'efecte que la Covid-persistent pot arribar a tenir a mitjà i llarg termini en aquest grup de població, així com l'impacte a nivell sanitari i sociosanitari.
• El gran número de casos diagnosticats està generant situacions de saturació tant a nivell de l'atenció primària com en els serveis de rastreig i seguiment de casos i contactes, disminuint l'eficiència i la velocitat de la detecció i aïllament de nous casos. Aquesta pèrdua de control sobre el rastreig podria afavorir, a més, l'entrada i disseminació de noves variants més perilloses.
• Les mesures de distanciament social han demostrat repetidament al llarg de la pandèmia la seva eficàcia per limitar la transmissió del SARS-CoV-2. Entre les mesures que s'han mostrat més eficients s'hi troben les limitacions a les reunions socials i familiars i les restriccions a les activitats en horari nocturn.
• En aquest sentit, es considera necessari limitar les reunions socials en horari nocturn entre persones no convivents, donat l'elevat risc de contagi que acompanya habitualment a aquestes activitats, i especialment en un moment en el que la incidència en població jove es troba en nivell màxims, com a eina fonamental per evitar que l'augment de la incidència pugui arribar a nivells que comprometin l'assistència sanitària de la població.
• Per altra banda, es considera necessari també establir mesures que permetin limitar la generació de brots en aquells àmbits d'especial risc, bé sigui per la vulnerabilitat dels implicats (com seria el cas de les residències de gent gran), bé per la capacitat de generació d'esdeveniments superdisseminació (com per exemple a esdeveniments multitudinaris o escoles d'estiu). Entre aquestes mesures es proposa la utilització de sistemes que certifiquin que els participants en aquestes activitats es troben o bé immunitzats front a la COVID-19 (per vacunació o infecció prèvia) o bé que s'han sotmès a una PDIA amb resultat negatiu.»

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 2 d'agost de 2021, adoptà entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 23 d'agost de 2021, és aplicable a cada una de les Illes Balears el nivell d'alerta sanitària 4.

Segon. Aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord.

Tercer. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures que es desenvolupa en l'annex d'aquest Acord han de vigir des que es publiqui fins que el Govern d'Espanya declari la finalització de la situació de crisi sanitària d'acord amb l'actual article 2.3 de la Llei 2/2021, de 29 de març. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per un acord del Consell de Govern.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Cinquè. Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Sisè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Setè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 2 d'agost de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez