BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Mitjançant l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 9 de juliol de 2021, es va aprovar Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual suposà —per raons de sistemàtica i claredat per a l'aplicació— fusionar en un sol document el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 7 de maig de 2021 —després successivament modificat de forma parcial— i les mesures excepcionals d'eficàcia temporal de prevenció del contagi de la COVID-19 —centrades essencialment en les capacitats d'espais i establiments, i en la major o menor llibertat o la prohibició de desenvolupar aquestes activitats—, que resultaven aplicables en data de 9 de juliol de 2021. En definitiva, s'aconseguí reunir en un únic document totes les disposicions de prevenció del contagi de la COVID-19 que eren aplicables a cadascun dels sectors d'activitat que afectaven.

Aquest plantejament suposa assumir necessàriament que el Pla Consolidat serà objecte de successives modificacions en el temps, en funció de les necessitats que imposin les condicions epidemiològiques conjunturals, modificacions que afectaran especialment les mesures excepcionals d'eficàcia temporal que ordinàriament eren objecte de revisió pel Consell de Govern cada quinze dies.

A hores d'ara, és ben palès que la situació epidemiològica del conjunt de les Illes Balears ha experimentat un trasbalsament radical respecte de la situació de què gaudíem a mitjans del mes de juny.

La incidència de la variant delta i la major capacitat de contagi d'aquesta, així com la relaxació de les mesures de contenció de la transmissió de la malaltia, derivada de la millora contínua de les dades epidemiològiques fins aquell moment, i la coincidència d'un seguit de dates que han propiciat la celebració de festes i activitats lúdiques multitudinàries (molt especialment entre el jovent), juntament amb la quasi nul·la vacunació entre la població de les franges de menor edat, han provocat un creixement sobtat i altament expansiu de la malaltia entre el grup d'entre 14 i 29 anys. Malgrat que les conseqüències a curt termini d'aquests contagis, en forma de gravetat de la infecció i de necessitat d'hospitalització amb menor o major intensitat de les cures, és manifestament inferior en aquests grups d'edat que entre els grups d'edat a partir de 45 anys, el risc no és nul en absolut. Així mateix, és un fet que l'elevat nombre de contagis, i la capacitat d'encomanar la malaltia dins uns grups d'edat amb una activitat social tan intensa com la dels més joves de la població, afavoreix la transmissió no sols dins aquests grups d'edat, sinó, per la convivència d'aquests amb persones més grans, entre els grups d'edat de major risc.

Per altra banda, la pressió assistencial, tant a planta com a les UCI hospitalàries, pren un ritme de creixement continuat, la qual cosa aconsella prendre mesures més restrictives pel que fa al desenvolupament de les relacions socials que les que a hores d'ara són vigents.

De l'informe amb data 16 de juliol de 2021del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses es desprèn que, com a conseqüència del seguiment i de l'anàlisi del risc sanitari que s'han fet des del dia 7 de juliol, la situació epidemiològica de les Illes Balears ha experimentat una pujada aguda dels indicadors de referència (IA7, IA14 generals —no així en el cas d'aquests mateixos indicadors referits específicament a persones majors de 65 anys—, les taxes de positivitat i la traçabilitat dels casos), els quals es troben dins els marges d'una situació de risc mitjà o alt. Els indicadors assistencials (percentatge d'ocupació de pacients amb COVID-19 dels llits de planta i dels llits d'UCI ) també ascendeixen, si bé a hores d'ara de forma moderada.

Així, globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per cada 100.000 habitants en la població general de 513,5 , i en la de persones amb més de 65 anys és de 86,8. La taxa de positivat a 7 dies és de 10,84 %.

D'aquest informe resulta que el dia 14 de juliol a Mallorca la incidència (IA14) ha passat de 186,6 casos el dia 7 de juliol a 454,5; amb les mateixes referències temporals, Menorca ha evolucionat d'una IA14 de 626,3 a una IA14 de 1.050,8; Eivissa, de 168,6 a 546,7, i Formentera, de 92,4 casos a 294,0.

Tant és així que els nivells d'IA14 que presenten les Illes Balears són comparativament superiors a la mitjana de la resta d'Espanya i de la majoria de països europeus .

Així mateix, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses constata que la variant alfa ha deixat de ser la predominant entre els casos analitzats aleatòriament mitjançant la seqüenciació genòmica i en aquests moments la supera la variant delta (85 % dels casos).

D'aquesta forma l'informe del Comité de malalties infeccioses, fa pales, entre d'altres extrems, que:

Entre les mesures que s'han demostrat més efectives, hom pot destacar la utilització obligatòria de mascaretes en l'espai públic, les restriccions d'activitat en espais tancats d'alt risc (on no s'utilitza mascareta), les limitacions a les reunions socials i les restriccions de mobilitat (Brauner et al., 2021; Liu et al. 2021; Bo et al. 2021; Haug et al. 2020; Sharma et al. 2021) (Fig. 5, Fig. 6), mentre que actuacions com el tancament de centres d'oci i entreteniment com zoos, museus i teatres sembla tenir un efecte poc significatiu (Sharma et al. 2021).

Com també que:

«Els tocs de queda basen la seva efectivitat, principalment, en la reducció de la mobilitat no essencial associada a activitats d'alt risc, com serien reunions socials i activitats lúdico-festives associades al consum d'alcohol (Ghasemi et al. 2021), on s'ha demostrat una menor adopció de les mesures de prevenció front al contagi per COVID-19, com el manteniment de la distància interpersonal o l'ús de mascareta. Per tant, hom pot predir que la limitació específica de les reunions socials i familiars entre persones no convivents en horari nocturn podria donar com a resultat un efecte si més no similar al que s'aconsegueix mitjançant un “toc de queda”, sense haver d'afectar a la llibertat de moviment dels ciutadans d'una forma més global.»

I finalitza amb les següents conclusions:

• «Ens trobam davant d'una situació de fort creixement de la transmissió de la COVID-19, de forma especialment centrada en població jove però que ha començat a difondre's cap a altres grups d'edat més vulnerables, i amb projecció de que aquest creixement es pugui mantenir durant les properes setmanes.
• L'augment d'incidència està relacionat amb la relaxació de les mesures de prevenció, una major mobilitat social i geogràfica, i l'explosió a les Illes Balears de la variant Delta, més transmissible i amb una certa capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes, especialment per persones parcialment vacunades.
• La cobertura de vacunació de la població està augmentant ràpidament, superant ja el 55% amb una dosi i el 43% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia.
• Malgrat el fort increment a la incidència no s'està traduint en una pressió assistencial equivalent a l'observada en onades anterior (gràcies a l'efecte protector de les vacunes), l'ocupació hospitalària per COVID-19 està augmentant de forma significativa, havent-se duplicat en els darrers set dies, i les prediccions són de que continuï augmentant fins, almenys, la primera meitat del mes d'agost, arribant a assolir al pic el nivell de risc alt en ocupació de llits de cures crítiques.
• Els actuals increments d'ocupació ja estan donant com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre activitat quirúrgica no urgent.
• Encara que la majoria de casos es concentren en gent jove, i aquests tenen una menor incidència de malaltia greu en comparació amb altres grups d'edat, cal considerar l'efecte que la Covid-persistent pot arribar a tenir a mitjà i llarg termini en aquest grup de població, així com l'impacte a nivell sanitari i sociosanitari.
• El gran número de casos diagnosticats està generant situacions de saturació tant a nivell de l'atenció primària com en els serveis de rastreig i seguiment de casos i contactes, disminuint l'eficiència i la velocitat de la detecció i aïllament de nous casos. Aquesta pèrdua de control sobre el rastreig podria afavorir, a més, l'entrada i disseminació de noves variants més perilloses.
• Les mesures de distanciament social han demostrat repetidament al llarg de la pandèmia la seva eficàcia per limitar la transmissió del SARS-CoV-2. Entre les mesures que s'han mostrat més eficients s'hi troben les limitacions a les reunions socials i familiars i les restriccions a les activitats en horari nocturn.
• En aquest sentit, es considera necessari limitar les reunions socials en horari nocturn entre persones no convivents, donat l'elevat risc de contagi que acompanya habitualment a aquestes activitats, i especialment en un moment en el que la incidència en població jove es troba en nivell màxims, com a eina fonamental per evitar que l'augment de la incidència pugui arribar a nivells que comprometin l'assistència sanitària de la població.»

Per tot això, propòs al Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 20 de juliol de 2021, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar el Pla Consolidat de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord.

Segon. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures que es desenvolupa en l'annex d'aquest Acord han de vigir des que es publiqui fins que el Govern d'Espanya declari la finalització de la situació de crisi sanitària d'acord amb l'actual article 2.3 de la Llei 2/2021, de 29 de març. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per un acord del Consell de Govern.

Tercer. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Quart. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Cinquè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Sisè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 20 de juliol de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodr´´íguez