BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El passat dia 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga operada pel Reial decret 956/2020, de 3 de novembre. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha conduit a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat manifestament i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS-CoV-2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID-19 ens ofereixen unes perspectives noves d'una més o menys propera represa de l'antiga quotidianitat.

Ara bé, actualment continua sent encara massa limitat el percentatge del col·lectiu de la població que està vacunada perquè els efectes de la immunització massiva siguin plenament perceptibles i, també en aquests moments, romanen sense esclarir determinades incògnites com ara quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi.

Durant la vigència dels acords del Consell de Govern de 5 de maig de 2021 pel qual s'aproven mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, de 17 de maig de 2021 pel qual es prorroguen i modifiquen les mesures esmentades, i també el de 31 de maig que estableix mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant el mes de juny de 2021, s'ha duit a terme una vacunació important de les persones d'entre 45 i 55 anys, s'ha iniciat la vacunació de les persones d'entre 40 i 50 anys i està previst que, durant la vigència d'aquest Acord, s'iniciï la vacunació de les persones d'entre 30 i 40 anys. D'aquesta manera s'assolirà l'objectiu que es persegueix de vacunació d'un percentatge molt elevat de persones a fi d'avançar definitivament en el procés de desescalada que ens condueixi cap a una nova normalitat.

Arribats a aquest punt, allò que no es pot obviar és la condició geogràfica de les Illes Balears i la influència que hi tenen a sobre els nostres visitants i la mobilitat geogràfica en general. Així doncs, és necessari mantenir les mesures de control en els ports i aeroports per prevenir i contenir el contagi de la COVID-19, i de les seves mutacions i variants.

II

Quant a la normativa estatal, l'adopció i la pròrroga de mesures que puguin suposar la restricció del dret de circulació es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut. Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recull la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears. D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

— Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

— Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

— Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2020), concreta la modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les.

Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

IV

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

Pel que fa a la mesura que es conté en aquest Acord, ha estat considerada adequada i autoritzada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant les interlocutòries de 7 de maig de 2021 (Procediment SND AUTORITZACIÓ/RATIFICACIÓ MESURES SANITARIES 203 /2021), de dia 20 de maig de 2021(Procediment SND AUTORITZACIÓ/RATIFICACIÓ MESURES SANITARIES 226 /2021), també per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem mitjançant la Sentència núm. 788/2021, de 3 de juny de 2021, i finalment, per la interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 4 de juny de 2021, (Procediment SND AUTORITZACIÓ/RATIFICACIÓ MESURES SANITARIES 254 /2021), amb algunes precisions referides a no fer distincions entre les persones no residents en funció de la concurrència en aquest de determinats motius per dur a terme el desplaçament, qüestió aquesta que el Govern va assumir, modificant la Resolució de la consellera de Salut i Consum, de dia 21 de maig, i que s'assumeix, també, en les previsions d'aquest Acord.

V

D'acord amb l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 10 de juny de 2021, fonamentat en dades tan del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació com del Servei de Salut de les Illes Balears, en el conjunt de les illes la major part dels indicadors epidemiològics es troben en nivells de risc baix.

Entre l'1 i el 9 de juny es varen detectar 310 casos, la majoria a l'illa de Mallorca (222), seguida d'Eivissa (63), i de Menorca (25). A Formentera no s'ha registrat cap cas. Globalment, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) en població general de 43,3 i la de persones amb més de 65 anys és de 14,2. El nombre reproductiu bàsic és de 0,97. La taxa de positivat a 7 dies és de 0,99%.

Per illes, Eivissa presenta una IA14 de 67,8, Mallorca presenta una IA14 de 40,6 i a Menorca l'IA14 és de 35,5. Per la seva banda, Formentera te tots els seus indicadors d'incidència a 7 i 14 dies a 0.

Ara bé, escau tenir present que aquest escenari es combina amb la aparició o consolidació de la presència a les Illes Balears de noves variants del virus, envers les quals no hi ha encara uns indicadors clars del grau d'eficàcia que, front elles, tenen les vacunes que a hores d'ara es troben autoritzades. Així d'acord amb els treballs de la Unitat de Genòmica del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases, a les Illes Balears ja conviuen amb la soca britànica, que és la majoritària a l'arxipèlag (suposa el 59,6 % dels casos detectats a les Balears), la índia (de la qual se n'han registrat nou casos a Mallorca), la sud-africana, la colombiana, la californiana, la nigeriana o la novaiorquesa. Totes s'han detectat gràcies a la intensa feina que du a terme la Unitat de Genòmica Microbiana del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases, una de les més actives de l'Estat pel que fa a la detecció i identificació de variants noves. Cap d'elles, de moment, no ha generat cap trasbals en la incidència acumulada a les Illes Balears, que ha davallat de manera lenta al llarg de les darreres setmanes i ara ja se situa prop dels 40 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, quan fa un mes estava més a prop dels 60 casos per cada 100.000 habitants.

Per altra banda, i pel que fa als territoris d'origen de la major part dels visitants de les illes, segons la darrera actualització del Ministeri, (la número 393), per al conjunt d'Espanya la incidència acumulada a 14 dies és de 111,9 i en el cas d'Europa, s'observa una incidència IA14 amb dades superiors a la de Balears com per exemple a França (165), Itàlia (62,5), Àustria (60), Suècia (192), Alemanya (59,9).

En conseqüència, és un fet que la situació epidemiològica de tots aquests territoris és, a hores d'ara, lleugera o manifestament pitjor que la de les Illes Balears. Això és un fet que ens obliga a extremar les precaucions, i més davant la impossibilitat de la comunitat autònoma de limitar els desplaçaments des d'altres països.

Es continua requerint màxima prudència, encara més tenint en compte la situació a altres CCAA i al continent europeu, si més no, mentre el procés de vacunació a les illes abasti uns percentatges de població vacunada superiors als actuals que permetin assolir una immunitat de conjunt.

Així, l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 10 de juny de 2021 conclou:

La suma de la mobilitat de viatgers nacionals i estrangers cap a les Illes Balears, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, juntament amb l'augment de les trobades socials, tant per part dels residents com dels visitants, pot tenir un paper important en la importació de casos i la propagació de la COVID-19.

També té un paper fonamental quant al risc de contagi, el lloc on es produeixen les trobades socials. Com és sabut, el perill d'acumulació d'aerosols en llocs amb una alta densitat de persones i una ventilació deficient incrementa el rics de contraure la malaltia i de generar situacions de superdisseminació del virus.

Per això, davant el risc que suposa l'increment de l'arribada de viatgers nacionals i internacionals a les Illes Balears, es fa necessari mantenir les mesures sanitàries dirigides a reduir la possibilitat d'un augment dels contagis per COVID-19 especialment en relació a la mobilitat de les persones a través dels ports i aeroports.

En conseqüència i tot tenint present que el control de les persones que provenen d'altres estats correspon a l'Estat espanyol —mesures que actualment es recullen a la Resolució de 4 de juny de 2021, de la Direcció General de Salut Pública, relativa als controls sanitaris que s'han de fer en els punts d'entrada de Espanya— davant la possibilitat que hi hagi un increment de la incidència durant l'estiu, es considera que s'han de mantenir alguns mecanismes de control sanitari dels viatgers que entrin a les Illes Balears procedents de comunitats o ciutats autònomes amb alta incidència de COVID-19.

VI

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats II i III, es pretén mantenir únicament una mesura excepcional per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, que ha de vigir durant el període comprès entre el dia 20 de juny i el 31 de juliol de 2021, que es concreta a establir les condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, que consistiran en la possibilitat de dur a terme controls sanitaris en els ports i aeroports de les Illes Balears.

Amb aquesta mesura, la pretensió del Govern de les Illes Balears és, en primer lloc, salvar vides —hem aconseguit ser un dels territoris europeus amb menys mortalitat—, mantenir una incidència del virus baixa i protegir les persones més vulnerables, tenint en compte que es preveu que durant el temps de vigència d'aquesta mesura s'aconseguirà que gairebé totes les persones majors de 30 anys estiguin vacunades, si més no, amb una primera dosi.

En aquest sentit, cal tenir present que la variant britànica (majoritària en aquests moments) s'ha acreditat no només com molt més contagiosa, sinó també com més letal, i ataca ara mateix persones més joves, de manera que a les nostres unitats de cures intensives entren persones d'aquesta franja d'edat.

Així mateix, amb aquestes mesures es pretén també mantenir una de les millors incidències d'Europa i estar ben posicionats per rebre turisme, allargar la temporada i reactivar l'economia de les Illes Balears.

S'ha de tenir present el fet que s'exceptua de determinades obligacions a les persones residents a comunitats o ciutats autònomes espanyoles amb una incidència acumulada a 14 dies inferior a 60 casos per 100.000 habitants que pretenguin entrar a les Illes Balears, per via aèria o marítima, de tal manera que, en la mesura en què la incidència de la pandèmia davalli a la resta d'Espanya, cada vegada seran més les persones que podran accedir lliurement a les Illes Balears, dins aquest procés de desescalada lenta, i en el mateix sentit establert a nivell internacional, per al control de la mobilitat entre estats, en funció de la situació epidemiològica d'aquests.

Per això mateix, s'opta per establir un període temporal limitat d'eficàcia d'aquest Acord, però superior a l'establert en els acords anteriors, de manera que es fixa durant el període comprés entre la publicació d'aquest Acord i fins el 31 de juliol de 2021, que es situa al bell mig de la temporada estiuenca, moment en què s'haurà d'analitzar si resulta convenient o no mantenir o suspendre l'aplicació d'aquestes mesures de control.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 14 de juny de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que aquest Acord té per objecte establir els controls a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a mesura temporal i excepcional per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, durant el període comprès entre el dia 20 de juny i el dia 31 de juliol d'enguany.

Segon. Disposar que, per facilitar que el retorn dels ciutadans de les Illes Balears o l'entrada de persones residents a altres comunitat o ciutats autònomes que presentin un índex d'incidència acumulada a 14 dies superior als 60 casos per cada 100.000 habitants es dugui a terme de manera segura per a la protecció de la salut i la seguretat d'aquestes persones i de la resta de la ciutadania, i per prevenir i contenir contagis i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia a les nostres illes, s'estableixen les condicions següents:

1. Les persones residents que tornen a les Illes Balears o procedents de comunitat o ciutats autònomes que presentin un índex d'incidència acumulada a 14 dies superior als 60 casos per cada 100.000 habitants, després d'un desplaçament d'una durada superior a les 72 hores s'han de sotmetre, a la seva elecció, a alguna de les mesures específiques següents:

a) Realització d'una PCR o una TMA en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears, de manera gratuïta sempre que es dugui a terme en algun dels centres concertats pel Servei de Salut de les Illes Balears.

b) Realització d'un test ràpid d'antígens (PRAg) en les quaranta-vuit hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears, de manera gratuïta sempre que es dugui a terme en algun dels centres concertats pel Servei de Salut de les Illes Balears.

La relació de ciutats i centres on el Servei de Salut hagi concertat la realització de la PDIA (PCR i test ràpid d'antígens) es farà pública en la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears següent: viajarabaleares.ibsalut.es.

c) Realització d'un test ràpid d'antígens en el termini màxim de 48 hores posteriors a l'arribada en els centres habilitats a les Illes Balears per a la realització de les proves.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a estar en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'ha de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

d) Mantenir una quarantena de deu dies en el seu domicili o lloc de residència.

L'elecció de qualsevol de les opcions anteriors s'ha de posar de manifest en el qüestionari que s'ha d'emplenar abans de viatjar a les Illes Balears o en arribar-hi en el punt de control del port o aeroport, i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

S'apel·la a la responsabilitat individual dels viatgers en la comunicació de dades i l'estat de salut.

El qüestionari és a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que es conegui el resultat positiu de les proves abans del desplaçament, aquest desplaçament no es pot dur a terme, i si el resultat positiu es coneix a les Illes Balears, s'han de sotmetre a les instruccions de les autoritats sanitàries i a l'aïllament obligatori.

2. A les persones no residents a les Illes Balears que es desplacin a aquestes els són aplicables les mesures sanitàries específiques anteriors, però el cost de les proves PCR, TMA o prova ràpida d'antígens que s'hagin fet en origen o a les que se sotmetin en arribar al territori de les Illes Balears no serà assumit en cap cas pel Servei de Salut de les Illes Balears.

Si les persones a les quals es refereix el paràgraf anterior accedeixen al territori de les Illes Balears sense acreditar la realització prèvia d'alguna de les proves esmentades en termini o si es troben en causa d'exempció d'haver-les de fer d'acord amb el punt següent, sense perjudici de les sancions que se'ls puguin imposar, han de presentar en el termini màxim de 72 hores una prova negativa PCR o TMA o en el termini de 48 hores una prova ràpida d'antígens de resultat negatiu, feta en un centre habilitat a les Illes Balears per a la realització de les proves.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a mantenir-se en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'ha de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

3. S'exceptuen de les obligacions que estableixen els apartats anteriors les persones següents:

a) Les persones que es desplacin fora de les Illes Balears per un termini inferior a les 72 hores i que declarin, a la tornada i sota la seva responsabilitat, que en aquest període no han tingut símptomes compatibles amb la COVID-19.

b) Les persones residents a comunitats o ciutats autònomes amb una incidència acumulada a 14 dies inferior a 60 casos per 100.000 habitants que pretenguin entrar a les Illes Balears, per via aèria o marítima.

c) Els transportistes de mercaderies i les tripulacions dels avions i vaixells comercials o mercants sempre que declarin, sota la seva responsabilitat, que en aquest període no han tingut símptomes compatibles amb la COVID-19 i que no han estat en contacte estret amb un positiu.

d) Les persones menors de 6 anys.

e) Les persones menors de 12 anys que per motius de sentència judicial entre progenitors s'hagin de desplaçar a les Illes Balears periòdicament.

f) Les persones que disposin del CERTIFICAT COVID DIGITAL DE LA UE o document oficial acreditatiu d'haver rebut la pauta completa de vacunació dins dels 8 mesos previs al desplaçament, o almenys una dosi d'una vacuna autoritzada per l'EMA contra la COVID-19 —en aquest segon cas amb més de 15 dies d'antelació al desplaçament — dins dels 4 mesos previs, o que acreditin amb un certificat mèdic que han passat la malaltia fa menys de 6 mesos.

Les persones a què fan referència les lletres a), e) i f) han d'emplenar igualment, abans de viatjar a les Illes Balears o en arribar-hi, en el punt de control del port o de l'aeroport, el qüestionari que hi ha a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears viajarabaleares.ibsalut.es i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

S'apel·la a la responsabilitat individual dels viatgers en la comunicació de dades i l'estat de salut.

4. El control documental que consisteix a presentar el formulari de control sanitari en els punts de control dels ports i aeroports es manté obligatori; malgrat això, el personal autoritzat sol·licitarà als passatgers la documentació acreditativa del viatge, de la realització de les proves o d'exempció de la realització de manera aleatòria, en funció de l'afluència de passatgers en el moment del control documental.

Si el passatger ha falsejat la informació en el formulari de control sanitari, que té la consideració de declaració jurada, i no disposa de la documentació acreditativa pot ser sancionat i el personal de control de ports i aeroports el derivarà a un punt habilitat per a la realització d'una prova ràpida d'antígens que ha d'abonar el passatger si no és resident.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a mantenir-se en quarantena fins que obtingui el resultat negatiu i enviar el resultat de la prova a l'adreça electrònica que apareix a la pàgina web viajarabaleares.ibsalut.es.

En cas que el resultat sigui positiu, s'han de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

Tercer. Disposar que els incompliments individualitzats del que estableix aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als operadors portuaris i aeroportuaris de les Illes Balears, com també a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Cinquè. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte del que estableix l'article10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Sisè. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures que conté aquest Acord mitjançant una resolució motivada.

Setè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Disposar que, una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el qual esdevé efectiu des que es publiqui fins a les 00.00 h del dia 31 de juliol de 2021.

 

Palma, 14 de juny de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez