BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de juny de 2021 i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de parc fotovoltaic «Tornaltí Cases» de 2 MWp, a les parcel·les 28, 81, 82 i 9003 del polígon 6, TM Maó (Menorca), en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquest Decret legislatiu.

Entre els projectes inclosos a l'annex 2, el projecte del parc fotovoltaic «Tornaltí Cases» per les seves característiques s'inclou al punt 6 del grup 2, Energia:

Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir d'energia solar, destinada a la venda a la xarxa, següents:

- Instal·lacions amb una ocupació de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. A més, s'han de complir amb les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte «Parque fotovoltaico Tornaltí Cases: Proyecto para la implantación de un parque solar fotovoltaico y su línea de evacuación», redactat per l'enginyer tècnic industrial Fernando Pereira García amb el núm de col·legiat 298 del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Industrials (COETI) de Lugo i visat el dia 5 de febrer de 2020, s'ubica a les parcel·les 28, 81, 82 i 9003 del polígon 6 del TM de Maó a Menorca. El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic generador d'electricitat de 2 Mwp connectat a la xarxa de distribució elèctrica d'alta tensió, propietat d'Endesa.

El parc fotovoltaic consta de:

- 41 seguidors solars de doble eix (un eix estacional) d'acer galvanitzat amb un camp de gir de 50º. L'altura màxima dels seguidors és 180 cm mentre que l'altura mínima és de 60 cm respecte al sòl. L'ancoratge dels seguidors es disposa clavat directament al sòl.

- 1 generador fotovoltaic constituït per 5.882 mòduls fotovoltaics de silici policristal·lí de 340 Wp de potència pic unitària. Els mòduls fotovoltaics es disposen en 210 series d'una fila, on cada serie té 28 mòduls fotovoltaics.

- 7 inversors de 175 kW i 3 de 125 kW de potència nominal unitària.

- 1 centre de transformació i protecció (CTP) amb un transformador d'oli de 2000 kVA de potència nominal i relació de transformació 800/15.000 V, en edificació prefabricada de formigó armat tipus Ormazàbal de dimensions: 8.080 mm de llarg, 2.380 mm d'alt i 2.585 mm d'amplària amb solera de formigó, i 20,89 m2 de superfície. L'edificació prefabricada està pintada de blanc i fusteria verda. El CTP s'ubica a la parcel·la 82 L'accés al CTP es realitza des d'un camí privat amb servitud de pas.

- 1 centre de maniobra i mesura (CMM), en edificació prefabricada de formigó armat tipus Ormazàbal de dimensions: 6.080 mm de llarg, 2.380 mm d'alt i 2.585 mm d'amplària amb solera de formigó, i 19,38 m2. L'edificació prefabricada està pintada de blanc i fusteria verda. El CMM s'ubica a la parcel·la 81.

- 1 centre de transformació a peu de pal (CTPP) per albergar un traf inicialment aeri, en edificació prefabricada de formigó armat tipus Ormazàbal de dimensions: 5.352 mm de llarg, 2.856 mm d'alt i 2.300 mm d'amplària amb solera de formigó, i 12,31 m2. L'edificació prefabricada està pintada de blanc i fusteria verda. El CTPP s'ubica a les voreres del camí de Via Loreto de domini públic a la zona sud-oest de la parcel·la 28.

- Instal·lació de posada a terra.

- Línies elèctriques de baixa tensió en corrent contínua soterrades que connecten el generador fotovoltaic als inversors.

- Línies elèctriques de baixa tensió en corrent alterna soterrades que connecten els inversors amb el CTP.

- Línies de comunicacions soterrades juntament amb les línies elèctriques.

- Línies elèctriques de baixa tensió en corrent alterna soterrades per a l'alimentació dels receptors d'enllumenat i força per al sistema de videovigilància, enllumenat i ventilació del CTP.

- Línia elèctrica d'alta tensió en corrent alterna soterrada de 192 m del CTP fins el CMM, les quals tenen part del seu traçat per les voreres del camí de Via Loreto.

- Línia elèctrica d'alta tensió en corrent alterna soterrada de 10 m del CMM fins el CTPP, les quals creuen el camí de Via Loreto.

- Línia elèctrica d'alta tensió en corrent alterna soterrada del CTPP a la torre elèctrica.

- Torre elèctrica existent com a punt de connexió amb la línia d'alta tensió «Dragonera/Aeroport/TR/LBT» a les coordenades Datum ED50, UTM 3, x: 605460; y:4413932, on es produeix el punt de conversió soterrat/aeri.

- Línies elèctriques de baixa tensió que permeten l'estesa de la xarxa de l'enllumenat del parc fotovoltaic.

- Quadre general de baixa tensió alimentat per un transformador auxiliar (connectat al transformador de potència) per als serveis auxiliars: videovigilància, comunicacions, enllumenat i ventilació del CTP.

- Enllumenat exterior de seguretat constituït per 6 pals de fusta de 5 m que suporten 2 lluminàries de LED de 200W de potència amb un angle de feix de llum de 100º distribuïts per la perifèria del parc fotovoltaic.

- Sistema de videovigilància amb 15 càmeres de seguretat d'infrarojos.

- Instal·lació d'un sistema de protecció contraincendis.

Les actuacions previstes en el projecte són les següents:

En fase d'obres:

- Instal·lació de l'estructures de suport, del generador fotovoltaic i dels inversors.

- Instal·lació d'una xarxa soterrada de línies elèctriques de baixa i alta tensió juntament amb la realització de rases corresponents.

- Instal·lació dels CTP, CMM i CTPP.

- Instal·lació d'un punt de conversió soterrat aeri.

- Desbrossament total de la vegetació del terreny de la parcel·la 82.

- Adequació del terreny, anivellaments i moviments de terres.

- Aprofitament dels murs de paret seca existents per al tancament perimetral del parc fotovoltaic i restauració dels que es trobin en mal estat de conservació.

- Aprofitament de la barrera perimetral vegetal preexistent d'ullastres i trasplantament d'exemplars d'ullastres de més de 15 cm de diàmetre de tronc de l'interior de la parcel·la al seu perímetre per contribuir a la densitat de la barrera vegetal preexistent.

- Creació de 2 obertures als murs de paret seca de menys de 3 metres d'amplària per habilitar l'accés a certes zones del parc fotovoltaic.

- Aprofitament dels camins existents a les parcel·les 81 i 82.

- Instal·lació d'enllumenat, d'un sistema de protecció contraincendis i del sistema de videovigilància.

- Generació i gestió adequada dels residus produïts durant la fase d'obres.

- Execució del Pla de Vigilància Ambiental en la fase d'obres.

En fase d'explotació:

- Generació de energia elèctrica d'origen fotovoltaic.

- Neteja dels mòduls solars.

- Manteniment de la pantalla vegetal.

- Manteniment i reparació dels equips i instal·lacions.

- Execució del Pla de Vigilància Ambiental en la fase d'explotació.

En fase de desmantellament:

- Desmantellament complet de la instal·lació: el generador fotovoltaic, les estructures de suport dels mòduls fotovoltaics, els edificis prefabricats i les línies soterrades de baixa i alta tensió.

- Restauració vegetal i paisatgística.

- Retirada i gestió adequada (i autoritzada, si escau) dels diferents residus generats.

- Execució del Pla de Vigilància Ambiental en la fase de desmantellament.

La superfície total de les 4 parcel·les és de 104.327 m2. La parcel·la 82, en la qual s'instal·len els mòduls del parc fotovoltaic, té una superfície total de 76.218 m2 mentre que la superfície ocupada per la projecció del parc fotovoltaic és de 36.596 m2, per tant, s'ocupa el 48% de la parcel·la.

D'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears es tracta d'una instal·lació fotovoltaica tipus C (≤10 ha) atès que la superfície d'ocupació és de 3,65 ha.

El parc fotovoltaic tendrà una potència total de pic instal·lada de 2.000 kWp, mentre que que la seva potència nominal serà de 1.600 kW.

La relació superfície en ha ocupada pel parc fotovoltaic/potència total de pic instal·lada en MW del parc fotovoltaic és de 1,825.

La vida útil estimada del parc fotovoltaic és de 25 anys, en els quals es preveu una producció total d'electricitat en 25 anys de 122.500 Mwh amb un estalvi previst d'emissions de 46.550 tones de CO2 a l'atmosfera. La producció d'electricitat estimada anual és de 4.900 Mwh amb un estalvi previst d'emissions de 1.862 tones de CO2 a l'atmosfera.

L'accés al parc fotovoltaic s'ubica a la parcel·la 81 des del camí pavimentat Via Loreto de domini públic.

El pressupost total del projecte és de 1.647.426,41 €.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Durant la fase d'obres de l'execució del projecte es preveu que es produeixin els impactes negatius següents: efectes sobre la qualitat atmosfèrica (emissió de pols, partícules en suspensió, renous i gasos d'efecte hivernacle) pel trànsit de vehicles i maquinària per transportar els materials i per la mateixa obra de la instal·lació fotovoltaica; efectes sobre el sòl pels moviments de terres, creació de rases i l'anivellació del terreny durant la instal·lació dels panells fotovoltaics, de les edificacions auxiliars prefabricades dels CTP, CMM i CTPP, del cablejat soterrat, pel trasplantament dels exemplars d'ullastres amb un diàmetre major a 15 cm,i per l'obertura de nous camins dins les parcel·les 81 i 82, així com el compactament del sòl; efectes sobre la vegetació pel desbrossament de la vegetació existent a la zona d'implantació dels mòduls, de les edificacions auxiliars i dels nous camins que implica l'eliminació de l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris); efectes sobre la fauna pel renou que poden derivar en canvis en el seu comportament i per la pèrdua de refugi de micromamífers, insectes i rèptils com a conseqüència del desbrossament de la vegetació; efectes sobre el paisatge que provoquen el seu deteriorament pel moviment de terres i les rases, per la presència de maquinària pesada i acumulació de materials de la instal·lació, per la substitució de la vegetació forestal per la implantació dels mòduls fotovoltaics i la instal·lació de les edificacions auxiliars; respecte als residus es produirà augment de residus de construcció i de demolició així com de residus assimilats a residus sòlids urbans i la possible contaminació del sòl o l'aqüífer per vessaments accidentals de substàncies perilloses; efectes sobre la població com molèsties pels renous i la generació de pols per les obres i finalment, l'ocupació de sòl rústic.

Quant als impactes positius de la fase d'obres, es preveuen la creació d'ocupació laboral i una inversió econòmica local, la rehabilitació de les parets seques deteriorades per tal d'utilitzar la xarxa de parets seques de les parcel·les afectades com a tancat perimetral del parc fotovoltaic, la instal·lació de portes de fusta típiques de la ruralia menorquina per als accessos del parc, i finalment increment de la pantalla vegetal preexistent d'ullastrar amb els ullastres que han estat objecte de trasplantament la qual teòricament permetria minimitzar la visibilitat del parc fotovoltaic.

Durant la fase de funcionament del parc fotovoltaic es preveu que es produeixin els impactes negatius següents: alteració del paisatge rural-forestal de la zona; el consum de aigua de reg en els 3 primers estius per als ullastres trasplantats; fuites o vessaments accidentals d'olis o gasos dielèctrics, com l'hexafluorur de sofre, durant el manteniment preventiu dels equips elèctrics; generació de residus d'aparells electrònics o elèctrics (RAEE) durant les tasques de manteniment i reposició del mòduls fotovoltaics; l'ocupació del sòl rústic i la impossibilitat de recuperació de l'hàbitat eliminat durant mínim 25 anys; molèsties a la fauna per la presència del personal al parc; possible contaminació de l'aqüífer, el qual té vulnerabilitat moderada a la contaminació i també als nitrats pel fems del ramat que s'ha d'utilitzar per eliminar el substrat herbaci natural al voltant dels mòduls fotovoltaics, el qual pot produir una aportació addicional de nitrats al sòl i/o aqüífer; l'ocupació de terrenys dins els límits d'afecció de les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Maó que podria suposar un perill per a les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions elèctriques de l'aeroport; generació de reflexes pels mòduls fotovoltaics que podrien produir un focus d'enlluernament per a l'activitat aeroportuària; la relació de la superfície ocupada per al parc fotovoltaic respecte a la potència pic instal·lada, que és de 1,825 ha/Mwp instal·lat quan el llindar màxim establert per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic per sistemes de seguiment a un eix és de 1,3 ha/Mwp instal·lat; i finalment l'ús de mòduls fotovoltaics amb un rendiment inferior al 20%.

Quant als impactes positius de la fase de funcionament, es preveuen: l'estalvi de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera juntament amb la generació d'energia elèctrica a partir d'energia solar renovable; la producció de beneficis socioeconòmics directes i indirectes i la creació d'ocupació laboral; el manteniment de la barrera vegetal preexistent d'ullastres, la qual també contribuirà a tenir una millor qualitat de l'aire i permetrà el seu ús com a refugi per a la fauna existent a més de teòricament integrar el parc fotovoltaic dins el paisatge disminuint la seva incidència paisatgística, l'ús de ramat per controlar el substrat herbaci natural envers d'herbicides, que a la vegada genera un ús ramader del parc, tot i que no s'indica el destí d'aquest ramat en el document ambiental.

Durant la fase de desmantellament es preveu que es produeixin els impactes negatius següents: efectes sobre la qualitat atmosfèrica (emissió de pols, partícules en suspensió, renous i gasos d'efecte hivernacle) pel trànsit de vehicles i maquinària per transportar els residus i pel mateix desmantellament de la instal·lació fotovoltaica; possible risc de contaminació del sòl pels lixiviats dels components del formigó o del rentat d'òxids de ferro utilitzats a les cimentacions; efectes sobre el paisatge que provoquen el seu deteriorament pel moviment de terres i les rases, per la presència de maquinària pesada i acumulació de materials del desmantellament i enderrocs; augment de la generació de residus, principalment de RAEE, així com també de construcció i demolició; molèsties a la fauna i a la població pel renou.

Quant als impactes positius de la fase de funcionament, es preveuen: la creació d'ocupació laboral i la restauració del terreny.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte:

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació i d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Direcció Insular d'Ordenació Territorial del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Cultura i Patrimoni del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Carreteres del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca.

- Ajuntament de Maó.

- Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Societat Ornitològica de Menorca.

- GOB Menorca.

- AENA.

- AESA.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca, del Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, d'AENA i de l'Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

En data 15 d'abril de 2021, es registra d'entrada l'informe tècnic en relació a la consulta i petició d'informe del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca, que va informar el següent:

S'informa que el projecte «Projecte per a la implantació d'un parc solar fotovoltaic i la seva línia d'evacuació. Situació Tornaltí Cases, Maó, Illes Balears » redactat per l'enginyer Tècnic Industrial, Fernando Pereira García i visat el 5 de febrer de 2020, no afecta a cap carretera de competència d'aquest Departament de Mobilitat del CIMe. Per tant, no es requereix informe del Servei de Carreteres del Consell Insular de Menorca respecte a la tramitació d'aquest projecte, ja que les obres no afecten a cap carretera del Consell, d'acord amb el que consta a l'informe tècnic.

En data 20 d'abril de 2021, es registra d'entrada l'informe tècnic en relació a la consulta i petició d'informe del Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, que va informar el següent:

Conclusió

S'informa favorablement sobre el projecte per a la implantació d'un parc fotovoltaic a Tornaltí Cases Noves TM Maó.

S'han d'implantar les mesures preventives següents:

- Batudes diàries per retirar els animals que es trobin a l'interior de la zona vallada, que s'alliberaran a un lloc segur i allunyat de les obres, especialment de tortuga mediterrània (Testudo hermanni).

- Les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament i es revisaran diàriament.

- Per evitar interferir amb espècies nidificants, es recomana portar a terme les obres entre setembre i març.

En data 29 d'abril de 2021, es registra d'entrada l'informe tècnic en relació a la consulta i petició d'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, que va informar el següent:

Conclusions

Ateses les característiques de l'entorn i del projecte, s'informa favorablement del mateix respecte al risc d'incendi forestal i gestió forestal, sempre que en el projecte i en la seva normativa, es considerin, a més dels inclosos a la documentació aportada, els aspectes següents en relació a la gestió forestal i el risc d'incendis forestals:

En relació a la prevenció contra els incendis forestals:

Es necessari descriure les mesures a complir en relació amb les zones edificades existents o projectades limítrofs o interiors a terrenys forestals indicades en l'article 11 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre; en l'article 77 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears; en el Reial decret 314/2006, de 17 de març i a l'annex II del Decret llei1/2016, de 12 de gener. En relació a la franja de baixa combustibilitat de mínim 30 metres que separi la zona de les edificacions i la instal·lació fotovoltaica, es necessària una gestió adequada de la mateixa, amb una reducció del combustible present i amb una composició florística que redueixi la seva inflamabilitat. A més, s'ha de comptar amb un hidratant exterior normalitzat, el qual pot ser substituït per un punt d'aigua en capacitat suficient, presència permanent d'aigua, en bon estat de conservació i higiene, i de fàcil accés. Així mateix, les obres s'hauran de realitzar preferentment fora de l'època de risc d'incendis, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

En relació a la gestió forestal:

Les actuacions forestals de la massa arbrada ja existent dins o a l'entorn de les zones de les instal·lacions del parc fotovoltaic, hauran de seguir la premissa següent:

S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears. Les alzines també seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

En data 11 de maig de 2021, es registra d'entrada l'informe tècnic en relació a la consulta i petició d'informe d'AENA, que va informar el següent:

El projecte es troba fora de l'àmbit del Sistema General Aeroportuari definit com a Zona de Servei pel Pla Director de l'Aeroport de Menorca. No obstant això, el dret de pas referit en el document «Contrato de arrendamiento de terrenos para aprovechamiento de energía solar», inclòs en l'annex al projecte i representat en el plànol nº TTI908 «Detalle de Accesos», sí afecta a terrenys dins la Zona de Servei Aeroportuari, encara que fora del límit de propietat d'AENA.

Igualment, s'observa que l'accés al parc fotovoltaic s'efectuarà a través del viari intern de l'aeroport, el que podria influir en el tràfic interior del mateix.

En conseqüència, per part d'AENA es considera convenient estudiar la viabilitat de solucionar l'accés a la parcel·la fora de l'àmbit del Sistema General Aeroportuari o, en cas de mantenir l'accés previst, establir els mecanismes necessaris de coordinació amb l'aeroport a efectes d'evitar que la utilització del viari intern, especialment durant els treball d'execució del parc solar, suposi una interferència o pertorbació en el desenvolupament i explotació del mateix.

En relació amb la possible afecció per servituds aeronàutiques s'observa el següent:

1. El projecte es troba situat dins els límits d'afeccions de les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Menorca.

2. S'ha comptar, prèviament a l'execució del projecte, amb l'acord favorable de la Agencia Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

Així mateix,es recorda que l'article 10 del Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, modificat pel Reial decret 297/2013, de 26 d'abril, en desenvolupament de l'article 51 de la Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre navegació aèria, estableix que dins de la projecció ortogonal sobre el terreny l'àrea de servituds aeronàutiques existeix una servitud de limitació d'activitats, per la seva virtut es podrà prohibir, limitar o condicionar el correcte funcionament de les instal·lacions elèctriques que impliquin l'ús de grans superfícies i molt reflectants que puguin donar lloc a enlluernament.

En data 14 de maig de 2021, es registra d'entrada l'informe tècnic en relació a la consulta i petició d'informe de l'Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca va informar el següent:

Conclusió

Es pot dir que els terrenys triats per emplaçar el parc fotovoltaic no són d'alta productivitat agrícola, complint-se així amb l'article 118 punts 1 i 2 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears. de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

D'acord al que preveu l'article 47.5 de la Llei 21/2013, per tal de determinar si un projecte s'ha de subjectar a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària s'han de tenir en compte els criteris descrits a l'Annex III que es detallen i avaluen a continuació:

1. Característiques del projecte: L'objecte del projecte és la instal·lació d'un parc fotovoltaic amb un generador d'electricitat connectat a la línia «Dragonera/Aeroport/TR/LBT» de la xarxa de distribució elèctrica d'alta tensió propietat d'Endesa Distribució, a les parcel·les núm. 28, 81, 82 i 9003 del polígon 6 del TM de Maó. Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica tipus C d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears atès que la seva superfície d'ocupació és inferior a 10 ha. La superfície total de les 4 parcel·les és de de 104.327 m2. No obstant això, únicament a la parcel·la 82 s'instal·len els mòduls del parc fotovoltaic, la qual té una superfície total de 76.218 m2 i la superfície ocupada per la projecció del parc fotovoltaic és de 36.596 m2, per tant, s'ocupa el 48% de la parcel·la. El parc fotovoltaic consta de 5.882 mòduls fotovoltaics de silici policristal·lí de 340 Wp de potència pic unitària, amb una potència de pic instal·lada de 2.000 kWp i una potència nominal de 1.600 kW. Els mòduls fotovoltaics es disposen en 210 sèries d'una fila, on cada sèrie té 28 mòduls fotovoltaics. Així mateix també consta d'un CTP, un CMM i un CTPP i finalment el punt de connexió a partir d'una torre existent on es produeix la conversió línia soterrada-aèria. S'estima que la seva vida útil sigui de 25 anys en els quals es preveu producció total d'electricitat de 122.500 Mwh amb un estalvi previst d'emissions de 46.550 tones de CO2 a l'atmosfera. La producció d'electricitat estimada anual és de 4.900 Mwh amb un estalvi previst d'emissions de 1.862 tones de CO2 a l'atmosfera. El pressupost del projecte és de 1.647.426,41 €.

2. Ubicació del projecte: Segons el Pla Territorial Insular de Menorca (PTIMe), dues de les parcel·les objecte del projecte es troben a Sòl Rústic Comú amb diferents categories: la part de la parcel·la 9003, corresponent al camí Via de Loreto, utilitzada pel projecte es troba en Sòl Rústic en Règim General (SRG) i la parcel·la 82, on es projecta el parc fotovoltaic, es troba en Àrea d'Interès Agrari (AIA). Mentre que parcel·la 81, on hi ha el CMM i el camí d'accés des del camí Via Loreto fins les infraestructures del parc fotovoltaic es troba en zona d'Equipaments (EQ). La parcel·la 28 es troba a Sòl Rústic en Règim General (SRG). Segons el Pla General d'Ordenació Urbanística de Maó, el parc fotovoltaic també s'ubica a una AIA. Tot i que la parcel·la 82 està catalogada com a AIA, en el PTIMe i en el PGOU de Maó, ambdós vigents, l'Àrea d'Agricultura del Consell de Menorca ha determinat que els terrenys de la parcel·la 82 no són d'alta productivitat agrària.

D'acord amb els plànols d'ordenació territorial d'energies renovables del Pla Directori Sectorial d'Energia de les Illes Balears, (PDSEIB) aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre i modificat pel Decret 33/2015, de 15 de maig, la parcel·la 82 es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

El pendent mitjana de la parcel·la 82 és inferior al 5% sense valorar el seu relleu. No obstant això, segons el model de pendent de la IDEIB, s'observa que a la zona nord-oest de zona d'implantació del parc el pendent majoritària és d'entre un 5-10% mentre que a la zona central i sud hi ha algunes àrees amb un 20-30% de pendent així com certs punts concrets de la parcel·la 82 amb pendents entre 40 i 50%.

A les parcel·les 28, 81, 82 i 9003 no hi ha cap massa d'aigua superficial. No obstant això, a 162 m aproximadament del sud de la parcel·la 82 hi ha el torrent del Barranc de Rafalet. Així mateix, a 847 m al nord-est de la parcel·la 82 i a 695 m dels CMM i CTPP hi ha una plana geomorfològica d'inundació (ID_188).

Pel que fa a les aigües subterrànies, les parcel·les es troben sobre la massa d'aigua 1901M1 «Maó», la qual és un aqüífer poc profund amb presència de clorurs i nitrats però no de substàncies prioritàries, està en mal estat quantitatiu i qualitatiu, amb una vulnerabilitat moderada a la contaminació i amb vulnerabilitat a la contaminació per nitrats.

Dins la parcel·la 82, al nord hi ha un pou sense ús o no vinculat segons les dades de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). Fora de la parcel·la, al nord-est, hi ha un pou de reguiu a 120 m. A uns 1000 m al nord-est del parc fotovolatic, s'ubiquen dos pous d'abastiment d'ús urbà, per tant, el parc s'ubica dins el perímetre de restriccions moderades dels pous (1km) d'acord amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears (2019).

La vegetació existent a les parcel·les 81 i 82 és forestal i matollar, hi ha boscarrons d'ullastre (Olea europea var. sylvestris) amb sotabosc de mata (Pistacia lentiscus), aladern (Rhammus alaternus) i esbarzer (Rubus spp.) com espècies arbustives més abundants.

D'acord amb les dades de la Infraestructura de dades Espacials de Menorca (IDE Menorca), les parcel·les 81 i 82 presenten l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris).

Les parcel·les no estan afectades per cap espai de rellevància ambiental. Els espais de rellevància més propers estan a 4,5 Km al sud del parc fotovoltaic i corresponen al Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ESZZ16002 Canal de Menorca i a la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) ES0000522 Espai marí sud-est de Menorca.

Segons la quadrícula 1x1 amb el codi 7.565 del Bioatles de la IDEIB , no consta la presència de cap espècie amenaçada. No obstant això, es detecten com espècie catalogades amb presència segura:

- Calàpet (Bufotes balearicus)

- Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)

- Tortuga mediterrània (Testudo hermanii)

Les parcel·les no es troben a cap àrea de protecció contra la col·lisió i electrocució de l'avifauna.

D'acord amb el PTIMe, les parcel·les núm. 28, 81, 82 i 9003 no es troben afectades per Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'incendi ni d'esllavissament. Sí es troben afectades per una APR de contaminació d'aqüífers, les parcel·les 81 i 28, les quals es troben afectades parcialment mentre que la parcel·la 82 es troba afectada en la seva totalitat. En canvi, la parcel·la 9003 no està afectada per aquesta APR de contaminació d'aqüífers.

Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears les quatre parcel·les es troben en una zona de risc moderat d'incendi.

Segons el PTIMe, les parcel·les formen part de la Unitat Paisatgística UP-21 «El Migjorn interior del sud-est».

D'acord amb el document ambiental, a 177 m al nord-oest del parc fotovoltaic hi ha la Casa Talaiòtica de Biniparratx Petit que fou reconstruïda en aquesta ubicació procedent del poblat de Biniparratx Petit de Sant Lluís, i forma part de la Ruta Talaiòtica. La Casa Talaiòtica de Biniparratx Petit és un Bien de Interès Cultural (BIC) i es troba catalogada com a Bé Arqueològic amb el codi AER-01.

El projecte s'ubica dins els límits d'afecció de les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Maó i a 380 m a l'est d'aquest.

3. Característiques del potencial impacte: Atesa la naturalesa del projecte a desenvolupar es preveu que l'efecte global sigui alt sobre el medi ambient j atès que els efectes més negatius corresponen a efectes sobre el sòl pels moviments de terres i l'anivellació del terreny durant la instal·lació dels panells fotovoltaics, de les edificacions auxiliars prefabricades dels CTP, CMM i CTPP, del cablejat soterrat, pel trasplantament dels exemplars d'ullastres amb un diàmetre major a 15 cm i per l'obertura de nous camins dins les parcel·les 81 i 82, així com el compactament del sòl; efectes sobre la vegetació pel desbrossament de la vegetació existent a la zona d'implantació dels mòduls, de les edificacions auxiliars i dels nous camins que implica l'eliminació de l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris) i la impossibilitat de la seva recuperació durant mínim 25 anys; efectes sobre la fauna per la pèrdua de refugi de micromamífers, insectes, aus i rèptils com a conseqüència del desbrossament de la vegetació; efectes sobre el paisatge rural-forestal per la substitució de la vegetació forestal per la implantació dels mòduls fotovoltaics i la instal·lació de les edificacions auxiliars; l'ocupació directa de sòl rústic; la possible contaminació del sòl o l'aqüífer per vessaments accidentals d'olis i altres substàncies perilloses i possible contaminació atmosfèrica per fuites de gasos dielèctrics, com l'hexafluorur de sofre, durant el manteniment preventiu dels equips elèctrics; possible contaminació de l'aqüífer, el qual té vulnerabilitat moderada a la contaminació i també als nitrats, pel fems del ramat que s'ha d'utilitzar per eliminar el substrat herbaci natural al voltant dels mòduls fotovoltaics, el qual pot produir una aportació addicional de nitrats al sòl i/o aqüífer; augment de la generació de residus, principalment de residus d'aparells electrònics i elèctrics (RAEE), així com també de construcció i demolició sobretot a la fase de desmantellament; l'ocupació de terrenys dins els límits d'afecció de les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Maó que podria suposar un perill per a les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions elèctriques de l'aeroport; generació de reflexes pels mòduls fotovoltaics que podrien produir un focus d'enlluernament per a l'activitat aeroportuària; la relació de la superfície ocupada pel parc fotovoltaic respecte a la potència pic instal·lada és de 1,825 ha/Mwp instal·lat quan el llindar màxim establert per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic per sistemes de seguiment a un eix és de 1,3 ha/Mwp instal·lat; i finalment l'ús de mòduls fotovoltaics amb un rendiment inferior al 20%.

Tot i que s'apliquen mesures preventives, correctores i compensatòries aquestes no són suficients per mitigar l'efecte global sobre el medi ambient atès que:

- No es presenta cap mesura compensatòria per l'ocupació de 36.596 m2 de territori ni per la pèrdua del de l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris).

- No s'han tengut en compte els moviments de terres, de més envergadura, per anivellar els punts de la parcel·la 82 en la qual hi ha pendents que superen el 20% i desnivells de 3 a 5 metres ni tampoc el trasplantament dels ullastres amb un diàmetre major de 15 cm de l'interior de la parcel·la a la barrera vegetal preexistent que suposa també moviments de terres.

- No s'ha considerat l'obertura de nous camins a les parcel·les 81 i 82 atès que a les ortofotos més recents de la IDEIB no s'observa cap dels camins marcats en els plànols del projecte. Aquesta obertura de nous camins suposa un desbrossament addicional de la vegetació, a més, del seu condicionament a les dimensions adequades per a l'entrada i sortida de vehicles, maquinària i vehicles d'emergències.

- No s'ha valorat que per executar les mesures de prevenció de risc d'incendi forestal s'ha de dur a terme el desbrossament de 30 m d'amplària mínima de franja exterior perimetral de seguretat a l'entorn als camins i a les edificacions que suposaria una afecció directa sobre la integritat de l'ullastrar pròxim a elles. Segons el plànol descriptiu del parc fotovoltaic, la distància entre la instal·lació fotovoltaica i les parets seques on s'ubica la pantalla vegetal d'ullastres és inferior a 30 metres.

- La línia d'evacuació d'alta tensió entre el CTP i el CMM, és soterrada però no discorre per cap camí d'accés a la instal·lació sinó que ho fa travessant la parcel·la 81 fins arribar al camí Via Loreto. D'acord amb l'article 268.7 del PGOU de Maó, totes les línies elèctriques i de comunicació hauran de ser soterrades i es localitzaran sota el traçat dels camins d'accés a la instal·lació fotovoltaica.

- D'acord amb els plànols d'instal·lació dels mòduls fotovoltaics, no es respecten les zones d'ullastres que ja hi eren a l'ortofoto de la IDEIB de l'any 1956 tal com s'havia indicat que es faria al document ambiental.

- No s'ha realitzat cap estudi paisatgístic que permeti determinar si la barrera vegetal natural perimetral preexistent d'ullastres és eficaç per mitigar l'impacte paisatgístic del parc fotovoltaic ja que es desconeix la seva densitat, la seva altura, la seva homogeneïtat en altura, així com també si el nombre d'ullastres que s'han de trasplantar a la barrera vegetal són suficients per poder realitzar la funció d'apantallament.

- No s'ha duit a terme cap inventari del nombre d'exemplars de espècies arbòries i arbustives a eliminar, a mantenir i a trasplantar.

- No s'ha considerat que l'ús de la pastura de ramat per controlar el substrat herbaci del parc fotovoltaic a una APR de contaminació d'aqüífers moderada i a una zona de vulnerabilitat de contaminació per nitrats pot suposar una aportació addicional de nitrats a l'aqüífer com a conseqüència del seu fems durant la fase de funcionament del parc. No s'ha determinat l'espècie del ramat, el nombre de caps ni el seu destí final.

- Les cobertes de les edificacions auxiliars no tenen mesures d'integració paisatgística a l'entorn rural.

- No s'ha tengut en compte que els residus dels mòduls fotovoltaics han de ser gestionats com a Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE).

- Els residus inerts de pedres netes i terres de les excavacions, com també altres residus de construcció i demolició, es traslladaran directament a abocadors autoritzats. No s'ha tingut en compte la jerarquia de gestió dels residus, la qual prioritza la valoració dels residus respecte a l'eliminació en abocador.

- El Programa de Vigilància Ambiental no inclou indicadors ni llindars per al seguiment objectiu de les mesures proposades.

- Tot i que s'ha indicat en el document ambiental que s'ha de realitzar una restauració ambiental després de la fase de desmantellament del parc fotovoltaic i que es presentaran informes semestrals, no s'ha especificat cap actuació per dur a terme el restabliment a l'estat de conservació inicial dels terrenys afectats ni el contingut d'aquests informes proposats.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte «Parque fotovoltaico Tornaltí Cases: Proyecto para la implantación de un parque solar fotovoltaico y su línea de evacuación» redactat per l'enginyer tècnic industrial Fernando Pereira García amb el núm de col·legiat 298 del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Industrials (COETI) de Lugo i visat el dia 5 de febrer de 2020, s'ubica a les parcel·les 28, 81, 82 i 9003 del polígon 6 del TM de Maó a Menorca, d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) contindrà com a mínim el que estableix l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, de 5 de desembre, per la qual es modifica la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, així com el que estableix en l'article 21 del Decret Legislatiu1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. S'hauran d'incloure els aspectes mencionats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

L'EIA ha d'incloure, en base a l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, un annex d'incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries. Així com també un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. També, segons l'article 27 del Decret Legislatiu 1/2020, l'EIA ha d'incloure una avaluació de riscs. Tota la documentació haurà d'anar signada per la persona redactora i col·laboradors.

Tal com s'estipula a l'annex VI. Estudi d'impacte ambiental i criteris tècnics de la Llei 21/13 modificada, es realitzarà un examen multicriteri de les diferents alternatives que resultin ambientalment més adequades, inclosa l'alternativa zero o de no actuació, i que siguin tècnicament viables. Es justificarà la solució proposada en funció de diversos criteris: econòmic, funcional, entre els quals hi ha l'ambiental.

Les alternatives han de ser raonables i tècnicament i ambientalment viables. S'ha d'incloure, per a cada alternativa examinada, la identificació, quantificació i valoració dels efectes significatius previsibles de les activitats projectades sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, el sòl, el subsol, l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d'execució, explotació i, si s'escau, durant la demolició o el desmantellament del projecte.

El pressupost del projecte supera el milió d'euros, per la qual cosa s'ha de designar un auditor ambiental, d'acord amb l'article 33 del Decret Legislatiu 1/2020. S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar i el seguiment ambiental.

A més, a l'EIA s'hauran de tenir en compte les consideracions següents:

1. D'acord amb l'article 17.3 del Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva del Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears (PDSEIB), la ubicació de les instal·lacions d'energia fotovoltaica s'haurà de ponderar amb els valors naturals de l'àrea on hagin de ser instal·lades. Així mateix, l'annex F de mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions del Decret 33/2015, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, determina que s'ha de prioritzar la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental, camps de cultiu amb baixa productivitat i a zones planes amb pendents inferiors al 20%. No obstant això, la localització del parc fotovoltaic es troba a una Àrea d'Interès Agrícola d'acord el Pla Territorial Insular de Menorca tot i que no sigui actualment un camp de conreu, la seva ubicació coincideix amb l'Hàbitat d'Interès Comunitari 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris) i segons el model de pendents de la IDEIB, a la zona central i sud de la parcel·la 82 existeixen punts amb pendents superiors al 20%. A més, part dels elements del parc fotovoltaic s'ubiquen dins els límits d'afecció de les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Maó que podria suposar un perill per a les operacions aèries o per al correcte funcionament de les instal·lacions elèctriques de l'aeroport. Així mateix, els mòduls fotovoltaics podrien suposar un focus d'enlluernament per l'activitat aeroportuària per la qual cosa s'hauria de comptar, prèviament a l'execució del projecte, amb l'acord favorable de la Agencia Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Per totes aquestes raons s'hauria de considerar replantejar la ubicació del parc fotovoltaic.

2. S'haurà de realitzar un nou estudi topogràfic més exhaustiu amb cotes de la parcel·la 82.

3. La relació de la superfície ocupada pel parc fotovoltaic per la potència total de pic instal·lada haurà de ser com a màxim 1,3 ha/Mwp instal·lat per a sistemes de seguiment a un eix. Així mateix, el rendiment dels mòduls fotovoltaics haurà de ser com a mínim del 20%. Es considera que s'hauria de substituir la tecnologia proposada per una millor tecnologia disponible que permeti respectar els criteris esmentats. A més, els mòduls fotovoltaics hauran de ser anti-reflexes.

4. S'haurà de respectar una distància mínima de 0,80 m dels mòduls fotovoltaics respecte al sòl, d'acord amb l'annex F de mesures i condicionants ambientals del Decret 33/2015.

5. D'acord amb l'article l'article 268.7 del PGOU de Maó, totes les línies elèctriques i de comunicació hauran de ser soterrades i es localitzaran sota el traçat dels camins d'accés a la instal·lació fotovoltaica.

6. En la mesura que es pugui, s'han d'utilitzar els camins existents. Si no és possible, en els nous camins es prioritzarà el màxim aprofitament dels límits del parcel·lari i es minimitzarà l'afectació en la vegetació existent, així mateix han de presentar una configuració el més naturalitzada possible i unes dimensions i amplària adequades per al pas de vehicles, maquinària i vehicles d'emergències.

Els nous camins no es podran pavimentar.

7. S'haurà de tenir en compte la generació d'una franja de baixa combustibilitat de 30 m d'amplària de protecció contra incendis entre la instal·lació del parc, les seves edificacions auxiliars i els camins, i la massa forestal circumdant, en el cas de la implantació del parc a una àrea forestal. D'acord amb el plànol descriptiu de la instal·lació, no hi ha distància suficient per generar la franja de baixa combustibilitat entre la pantalla vegetal preexistent i la instal·lació per la disposició de les parets seques. S'hauria d'analitzar un possible canvi de configuració dels mòduls fotovoltaics per deixar aquests 30 m preceptius de franja de baixa combustibilitat entre la pantalla vegetal preexistent i la instal·lació.

8. Caldria incorporar un pla d'actuació, protecció i d'evacuació de la instal·lació fotovoltaica contra possibles incendis forestals en el projecte.

9. S'ha de realitzar un inventari del nombre d'exemplars d'espècies arbòries i arbustives a eliminar, a mantenir i a trasplantar. Els masses d'ullastres presents a l'ortofoto de l'any 1956 que a l'actualitat són encara presents, seran objecte de vegetació a mantenir i conservar.

10. Respecte als ullastres trasplantats que s'integren a la pantalla vegetal, s'haurà de tenir en compte que necessitaran regs durant els tres primers estius després del trasplantament. Així mateix, s'haurà de calcular el consum d'aigua estimat per a dur a terme aquests regs, els quals s'hauran de realitzar amb aigua regenerada, i s'haurà de determinar el sistema de reg més adequat per a les característiques de l'entorn del parc.

11. Respecte a la pantalla vegetal perimetral preexistent d'ullastres, ha de tenir com a mínim una altura homogènia de 3 metres atès que l'altura dels mòduls fotovoltaics és de 1,8 m i una densitat de peus d'ullastres suficient per poder generar adequadament l'apantallament del parc fotovoltaic.

12. S'haurà de realitzar un estudi paisatgístic de la zona i de la funcionalitat de la pantalla vegetal en el qual s'haurà d'incorporar un estudi de conques visuals afectades i del seu grau de visibilitat des de les visuals més freqüents o rellevants, nuclis i, en particular des d'itineraris designats com d'interès paisatgístic. El projecte haurà d'incorporar l'elaboració de vistes alternatives i panoràmiques, generades per ordinador, que permeten avaluar els efectes visuals amb major efectivitat. Així com també s'incorporaran a aquest estudi paisatgístic simulacions i/o fotomuntatges, la realització dels quals haurà de ser als tres plans de distància (curta, mitjana i llarga) i des de diferents posicions ubicades sobre nuclis, principals rutes i punts d'observació del paisatge, des dels punts més alts i/o de les zones on sigui més visible. Amb tot, s'haurà de presentar també simulacions o fotomuntatges abans i després d'implantar la barrera vegetal amb l'alçada prevista. S'hauran d'incloure les fotografies de la parcel·la i de les zones properes.

13. Les cobertes de les edificacions auxiliars hauran de ser inclinades i de teula àrab per poder integrar-se amb el paisatge rural de l'entorn.

14. Durant la fase de funcionament s'haurà d'incloure un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. S'haurà de realitzar un control del gas hexafluorur de sofre (SF6) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

15. Els residus dels mòduls fotovoltaics hauran de ser gestionats com a Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) i s'haurà de prioritzar la reutilització i el reciclatge dels panells fotovoltaics, de les estructures metàl·liques de suport i dels transformadors i altres equips elèctrics. Així mateix, també s'haurà de prioritzar la reutilització i el reciclatge els residus de construcció i demolició d'acord amb la jerarquia de gestió de residus.

16. S'haurà de preveure realitzar mesuraments periòdics del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de les edificacions auxiliars i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

17. Atès que la zona d'instal·lació del parc es troba ubicada a una APR de vulnerabilitat moderada als aqüífers i que presenta també una vulnerabilitat a la contaminació per nitrats, i que la pastura de ramat per controlar el substrat herbaci natural pot suposar una aportació addicional de nitrats a l'aqüífer com a conseqüència del fems del ramat s'haurà de tenir en compte l'annex Fems de la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears per evitar-ho.

18. En el cas d'implantar el parc fotovoltaic a les parcel·les proposades, s'hauran de presentar mesures compensatòries concretes respecte l'ocupació de territori i l'eliminació de l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia, el qual a Menorca està compost per ullastrar (Prasio-Oleetum sylvestris).

19. S'haurà de concretar cada una de les actuacions que es proposin per dur a terme la restauració ambiental dels terrenys afectats durant la fase de desmantellament i el contingut dels informes semestrals proposats en el document ambiental.

20. El Programa de Vigilància Ambiental haurà d'incloure indicadors i llindars clars i específics per al seguiment objectiu de les mesures proposades. A més s'haurà d'incloure les mesures que es duran a terme en el cas que les mesures inicials proposades no obtinguin el resultat desitjat.

21. S'han d'esmenar o aclarir les deficiències detectades al document ambiental:

a) Atès que en el document ambiental i en el plànol descriptiu del projecte hi ha inexactituds entre les parcel·les afectades pel projecte i les posicions exactes de les edificacions auxiliars del parc, s'haurà d'adjuntar una cartografia cadastral amb la posició precisa de les ubicacions dels CTP, CMM i CTPP, i un nou plànol descriptiu del projecte amb totes les infraestructures (mòduls i canalitzacions) i les edificacions auxiliars, en el qual, hi hagi totes les parcel·les realment afectades. S'han d'indicar totes les parcel·les afectades en els documents, tant al projecte com a l'estudi d'impacte ambiental.

b) Respecte a les alternatives presentades en el document ambiental, el seu desenvolupament és molt escàs, ja que únicament s'han proposat les alternatives sobre el sistema d'ancoratge, clavat directament al sòl respecte a l'ancoratge amb formigó armat, on únicament es valora l'impacte sobre el sòl sense valorar la resta de factors ambientals. S'haurien de haver valorat més alternatives de distinta naturalesa com ubicacions, disposició dels mòduls fotovoltaics i de les edificacions auxiliars, entre d'altres, i s'hauria d'haver aprofundit en la seva descripció i en els respectius efectes ambientals que aquestes poden produir.

c) A varis punts del document ambiental, pàgines 5 i 119 s'indica que el control de la vegetació natural dins el parc fotovoltaic es realitzarà mitjançant la pastura de ramat per no utilitzar herbicides mentre que a la pàgina 140 s'indica que aquest control es realitzarà de manera mecànica mitjançant tractor o de manera manual, per la qual cosa s'hauria d'indicar la modalitat de control herbaci de la vegetació que es durà a terme. Si s'utilitza ramat s'haurà de determinar el tipus de ramat, el nombre de caps necessaris respecte l'extensió del parc fotovoltaic, tenint en compte l'annex Fems de la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears, i el seu destí final. Així mateix, s'haurà d'analitzar la viabilitat de la pastura del ramat sense haver de sembrar cap farratge.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'impacte ambiental a informació pública durant un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació al BOIB i si escau a la seva seu electrònica. En l'anunci de l'inici de la informació pública, l'òrgan substantiu, inclourà un resum del procediment d'autorització del projecte amb la informació mínima que assenyala l'art. 36.2 de la Llei 21/2013.

A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació i d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

- Direcció Insular d'Ordenació Territorial del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Cultura i Patrimoni del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

- Direcció Insular de Carreteres del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca.

- Ajuntament de Maó.

- Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Societat Ornitològica de Menorca.

- GOB Menorca.

- AENA.

- AESA.

Segon. El present informe ambiental, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè d'Avaluació d'Impactes Ambientals (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

 

Palma, 9 de juny de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias